Uns 2.500 europeus demanden Àustria pel
brot de coronavirus al Tirol.Una
coneguda estació d'esquí hauria amagat
el brot per evitar quedar-se sense
clients
Fins a 2.500 ciutadans de diversos
països europeus s'han sumat a una
demanda col·lectiva contra el govern
d'Àustria per negligència en haver
permès que durant la primera quinzena
del mes de març l'estació d'esquí d'
Ischgl, al Tirol austríac, es mantingués
oberta i es convertís en un focus de
propagació del coronavirus.
De fet, la Fiscalia del país investiga
si l'empresa que gestiona l'estació
d'esquí, coneguda com l'Eivissa dels
Alps, va encobrir l'aparició del brot
per evitar que la notícia perjudiqués
els negocis de la població, en plena
temporada de neu.
La demanda conjunta està liderada per
l'Associació de Protecció al Consumidor
d'Àustria (VSV), que ha recopilat dades
a través d'internet de milers de
persones que creuen haver-se contagiat
en aquell paratge de neu. "Hem ajuntat
2.500 perjudicats i pensem defensar els
seus interessos", ha explicat el
president de l'associació, Peter
Kolba.
Àustria investiga com un poble del Tirol
va escampar el coronavirus per mig
Europa
Àustria investiga com un poble del Tirol
va escampar el coronavirus per mig
Europa
El grup més nombrós de demandants és el
dels ciutadans alemanys, que han
resultat els més afectats pel brot del
Tirol, però també s'hi han sumat
turistes de Noruega, Dinamarca i
Islàndia, a més de familiars directes
dels contagiats, especialment dels que
estan hospitalitzats a cures
intensives.
L'associació VSV ja va presentar la
setmana passada una denúncia a la
Fiscalia austríaca contra el governador
del Tirol, el democristià Günther
Platter, i contra l'alcalde d'Ischgl i
altres autoritats locals. L'entitat
sospita que es va endarrerir el
tancament de les pistes d'esquí i dels
hotels i altres locals de la zona per
evitar perdre diners fins i tot quan se
sabia que el coronavirus estava a la
regió.
L'alerta la va donar Islàndia el 5 de
març, quan va declarar Ischgl com a
"zona d'alt risc" pel coronavirus i va
imposar una quarantena obligatòria per a
tothom que tornava d'allà, una mesura
que el país només havia pres en aquell
moment per als ciutadans que arribaven
de la Xina, l'Iran i Corea del Sud, els
altres grans focus del covid-19
aleshores.
L'empresa volia atacar l'evident
problema de males olors a l'estiu però
els usuaris s'hi han negat
https://fluor.ara.cat/vidapop/vienesos-v
oten-volen-perfum-metro_0_2283371801.htm
l
El metro de Viena deixarà de perfumar
els seus trens per combatre la mala olor
que s'acumula en els seus vagons,
especialment durant els mesos d'estiu,
després que els usuaris hagin rebutjat
un projecte pilot dut a terme el mes
passat. Així ho ha informat aquest
dilluns Wiener Linien, la companyia
pública municipal encarregada de la
xarxa de transport a la ciutat, en un
comunicat en el qual anuncia la fi del
projecte després de concloure que "els
vienesos estan contents amb l'aroma
ambiental que hi ha al metro".
En un enquesta en línia, el 57% dels més
de 37.000 participants va votar en
contra de perfumar els vagons del
transport públic. Fonts de la companyia
han explicat a Efe que desconeixen les
causes d'aquest rebuig. No obstant això,
en diversos fòrums d'internet es poden
llegir comentaris d'usuaris que
relacionen l'ús d'aromes sintètics amb
l'aparició d'al·lèrgies, que acusen els
polítics municipals de malgastar diners
del contribuent o que simplement
rebutgen les olors artificials. "Ja en
tinc prou amb els perfums d'aquestes
dames i aquests cavallers. Prefereixo
una honesta olor de suor que totes
aquestes coses artificials", diu un
usuari.
Durant l'últim mes, quatre trens han
estat circulant per les línies de metro
U1 i U6, les més transitades de la
capital austríaca, amb diferents aromes
a l'interior que accedien als vagons a
través del sistema de ventilació. El
cost del projecte va ser
d'aproximadament 5.000 euros.
Estic fent un treball sobre Ramon Llull
a l´Universitat de Viena. A qui
l´interessi el tema (entendre el seu
pensament en 30 pàgines) li puc enviar
l´article que es publicarà pròximament a
la revista ''L´Edat Mitjana'' (decembre
2016). Una historiadora britànica,
Frances Yates, diu: "“El lul·lisme no és
pas un fet secundari ni poc destacable
en la història de la civilització
occidental. La seva influència al llarg
de cinc segles fou incalculablement
gran... El Renaixement va fer costat al
lul·lisme amb intens entusiasme; de fet,
és ben poc exagerat dir que el lul·lisme
és una de les forces majors del
Renaixement”.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)