Los seísmos registrados por el Instituto
Geográfico Nacional (IGN) han generado
inquietud en los ciudadanos, daños en el
patrimonio y una noche, la del pasado
martes, difícil de olvidar. La cifra es
llamativa porque Andalucía registró
1.400 en todo el año pasado.
https://www.eldiario.es/andalucia/granad
a/1-000-terremotos-semana-ponen-alerta-v
ecinos-granada-area-metropolitana_1_7181
974.html Més info
El Gobierno británico ha incluido a
ciudadanos comunitarios en el programa
de retorno voluntario, que supone el
pago de billetes de avión y más de 2.000
euros de ayudas
https://www.eldiario.es/internacional/th
eguardian/reino-unido-ofrece-incentivos-
economicos-ciudadanos-europeos-abandonen
-pais_1_7167543.html Més info
El Beitar de Jerusalem, fundat al 1935,
és un dels quatre grans clubs del futbol
israelians, juntament amb el Hapoel de
Tel-Aviv, el Maccabi de Tel-Aviv i el
Maccabi Haifa. Així com el Hapoel està
associat a la ideologia socialista i el
Maccabi a la conservadora, el Beitar es
vincula a l'extrema dreta. Aquest equip
ha guanyat sis lligues i set copes.
En el cas del Beitar de Jerusalem, a
més, fa anys que hi ha un grupuscle
d'aficionats autoanomenat "La Família",
que són extremadament racistes i
violents. Un grup que ha tingut el club
controlat durant anys i que no ha permès
que es fitxés cap futbolista àrab. Han
arribat a tenir algun futbolista
musulmà, però mai un d'àrab. No hi ha
cap altre equip a Israel que hagi
mantingut aquesta filosofia tan
extrema.
De fet, en 85 anys d'història, mai cap
àrab ha format part del Beitar de
Jerusalem. La seva afició no ho
permetria.
En aquests darrers anys sempre han estat
en mans de grans magnats, que en línies
general han mantingut l'equip "pur". Ara
bé, en un gir de guió sorprenent, el
xeic Hamad bin Khalifa Al Nahyan, dels
Emirats Àrabs Units, acaba de comprar el
50% del club. Més info
La capital de l'estat brasiler de
l'Amazònia té gairebé el doble de morts
de Covid per milió d'habitants que el
Brasil, un dels països més afectats del
món per la pandèmia
https://www.ccma.cat/324/el-cas-de-manau
s-de-creure-que-tenien-immunitat-de-grup
-a-una-nova-onada-descontrolada/noticia/
3073954/ Més info
El primer ministro en funciones, Mark
Rutte, tildó ayer de ?violencia
criminal? los disturbios que
convirtieron Holanda en escenario de una
batalla campal entre
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20210126/6198066/ola-violencia-callej
era-holanda-toque-queda.html Més info
Els Països Baixos han viscut una tercera
nit de seguida de grans protestes
violentes contra el confinament i contra
les polítiques del govern. A Haarlem i
Rotterdam la policia ha fet servir gasos
lacrimògens mentre que el govern parla
de més d?un centenar de detencions. Els
incidents van començar dissabte quan va
entrar en vigor ? Continue reading Els
Països Baixos viuen una tercera nit de
violència per les protestes contra el
confinament ?
https://www.vilaweb.cat/noticies/els-pai
sos-baixos-viuen-una-tercera-nit-de-viol
encia-per-les-protestes-contra-el-confin
ament/ Més info
Els Països Baixos han viscut una tercera
nit de seguida de grans protestes
violentes contra el confinament i contra
les polítiques del govern. A Haarlem i
Rotterdam la policia ha fet servir gasos
lacrimògens mentre que el govern parla
de més d?un centenar de detencions. Els
incidents van començar dissabte quan va
entrar en vigor ? Continue reading Els
Països Baixos viuen una tercera nit de
violència per les protestes contra el
confinament ?
https://www.vilaweb.cat/noticies/els-pai
sos-baixos-viuen-una-tercera-nit-de-viol
encia-per-les-protestes-contra-el-confin
ament/ Més info
El conservador continuarà cinc anys més
com a president després d'unes eleccions
celebrades "el moment més greu de la
pandèmia" que han registrat una
abstenció rècord
https://www.ccma.cat/324/eleccions-presi
dencials-a-portugal-en-el-moment-mes-gre
u-de-la-pandemia/noticia/3073360/ Més info
El periodista Joel Cava és el
responsable del Casal Català de Galícia
Quinze mil catalans viuen i treballen a
Galícia, concentrats sobretot a les
províncies de Corunya i Pontevedra.
Aquesta comunitat compta des de fa només
un dies amb un nou punt de trobada i
https://exterior.cat/en-portada/joel-cav
a-volem-viure-en-catala-a-galicia-i-sent
ir-nos-com-a-casa/ Més info
22 Belfast - Sturgeon anuncia que Escòcia farà un segon referèndum d?independència, amb l?aprovació de Londres o sense. Sondatges de The Sunday Times apunten que la majoria dels escocesos i dels nord-irlandesos volen referèndums d'independència
La primera ministra escocesa, Nicola
Sturgeon, ha anunciat que si el Partit
Nacionalista Escocès (SNP, per les
sigles en anglès) guanya les eleccions
del maig, impulsarà un nou referèndum
d?independència, amb l?aprovació de
Londres o sense. Segons que ha explicat
a la BBC, l?SNP presentarà un full de
ruta d?onze punts que estableix la
petició ? Continue reading Sturgeon
anuncia que Escòcia farà un segon
referèndum d?independència, amb
l?aprovació de Londres o sense ?
https://www.vilaweb.cat/noticies/sturgeo
n-escocia-referendum-aprovacio-londres-o
-sense/ Més info
La primera ministra escocesa, Nicola
Sturgeon, ha anunciat que si el Partit
Nacionalista Escocès (SNP, per les
sigles en anglès) guanya les eleccions
del maig, impulsarà un nou referèndum
d?independència, amb l?aprovació de
Londres o sense. Segons que ha explicat
a la BBC, l?SNP presentarà un full de
ruta d?onze punts que estableix la
petició ? Continue reading Sturgeon
anuncia que Escòcia farà un segon
referèndum d?independència, amb
l?aprovació de Londres o sense ?
https://www.vilaweb.cat/noticies/sturgeo
n-escocia-referendum-aprovacio-londres-o
-sense/ Més info
El col·lectiu LGTBIQ+ guineà Somos Parte
del Mundo va fer públic el mes passat
l?informe: ?Homofòbia d?estat a Guinea
Equatorial?. L?estudi documenta les
agressions als drets humans que en
aquell país reben les persones
lesbianes, gais, bisexuals,
transsexuals, intersexuals i més
identitats de gènere, per part de la
llei, la policia i les forces de ?
Continue reading Homofòbia d?estat a
Guinea Equatorial ?
https://www.vilaweb.cat/noticies/homofob
ia-destat-a-guinea-equatorial/ Més info
Si podem fer tantes coses a la xarxa,
com és que no podem votar per internet a
les eleccions del Parlament de
Catalunya? És una pregunta que d’ençà
que va començar la pandèmia ha sorgit en
molts països que han fet eleccions.
Divendres passat alguns càrrecs del
govern català s’acusaven de no haver fet
prou esforços per aplicar-ho. La veritat
és que Catalunya no n’és cap excepció,
perquè ara com ara hi ha molt pocs
països que permetin el vot telemàtic.
Els processos electorals són la base de
la democràcia representativa i garantir
que es desenvolupin de manera
transparent i segura, i que tothom
confiï en els resultats és primordial.
Introduir canvis no és gens fàcil.
Tanmateix, amb l’evolució imparable de
la tecnologia, tot apunta que en les
pròximes dècades s’acabarà oferint com a
alternativa al vot presencial, com a
mínim per a alguns sectors de la
població.
Són iguals el vot electrònic i el vot
per internet?
El vot electrònic inclou tots els
procediments d’emissió, processament i
recompte del vot per mitjans digitals.
Aquests mitjans poden trobar-se tant en
entorns controlats com en no controlats.
En el primer cas són urnes electròniques
als col·legis electorals, unes màquines
que es fan servir, per exemple, en
alguns estats dels Estats Units
d’Amèrica, al Brasil i l’Índia. En el
segon cas, és el vot remot emès des d’un
dispositiu connectat a la xarxa. En
aquest article ens volem fixar en com
funciona aquest darrer cas, el vot per
internet.
A quins països es fa servir el vot per
internet?
S’utilitza en una desena de països, però
tan sols un, Estònia, el permet per a
tots els seus ciutadans i a tots els
processos electorals. S’hi fa servir
aquesta opció des de l’any 2005; el 2019
gairebé de la meitat dels ciutadans que
van participar en les eleccions europees
van votar per internet. La resta de
països que han instaurat sistemes de vot
per internet tan sols el permeten a
grups d’electors concrets. Entre
aquests, Suïssa és on més ciutadans hi
tenen accés, tant els residents a
l’exterior com un percentatge petit dels
residents a l’interior, que varia en
cada cas. L’estat francès, el Paquistan
i Panamà ofereixen aquesta possibilitat
als seus ciutadans que viuen a
l’estranger. Armènia tan sols el permet
a militars i diplomàtics, i l’estat de
Nova Gal·les del Sud d’Austràlia el
permet als ciutadans amb discapacitat
visual. Al Canadà es fa servir a les
eleccions municipals d’Ontario i Nova
Escòcia i a les regionals dels
territoris del Nord-oest.
Què hi diuen els organismes
especialitzats en observació
electoral?
La majoria d’informes dels organismes
reconeguts mundialment com a
especialistes en observació electoral no
prenen posició ni a favor ni en contra
del vot per internet. La Comissió
Europea, per exemple, recollia en aquest
informe del 2018 els avantatges i
desavantatges que implica.
En tots els casos, sigui quina sigui la
modalitat del vot, marquen com a
prioritari que el sistema triat respecti
els cinc principis de les eleccions
democràtiques: garantir que el vot sigui
universal, lliure, igual, directe i
secret. Per aconseguir-ho, el Consell
d’Europa va publicar el 2017 aquesta
llista de recomanacions.
Quant al vot per internet, coincideixen
en la necessitat que es provi amb prou
antelació i en cap cas no es faci poc
abans dels comicis. Arran de la
pandèmia, la Fundació Internacional de
Sistemes Electorals (IFES) va publicar
l’abril del 2020 un informe en què
desaconsellava que els països que no
comptessin prèviament amb sistemes per a
fer-lo efectiu, ho fessin ara de manera
precipitada. Una recomanació molt
semblant a la que feia l’Organització
per a la Seguretat i la Cooperació a
Europa a la seva anàlisi dels envits
electorals que suscita el
coronavirus.
Com és que hi ha tan pocs països que
l’hagin aplicat?
Hi ha molts països que han dut a terme
proves per a instaurar el vot per
internet, però finalment s’han fet
enrere. Durant la primera dècada del
2000 ho van fer el Regne Unit (que el va
posar a prova entre el 2003 i el 2004) i
els Països Baixos (l’any 2004). Més tard
ho va fer Noruega, que va oferir aquesta
opció a alguns ciutadans a les eleccions
parlamentàries del 2011 i del 2013. Un
any després, però, va decidir de no
aplicar aquesta opció per la manca de
confiança que suscitava tant entre
alguns actors polítics com entre els
ciutadans, que no es refiaven que es
garantís el secret del seu vot.
Actualment, països com ara Lituània,
Escòcia, Mèxic i el Japó el tenen a
prova.
Que tants països ho hagin intentat, però
no ho hagin assolit, demostra que
instaurar un sistema de vot per internet
és tot un desafiament. Poder complir
totes les garanties democràtiques
requereix temps, consens polític i la
reforma de les lleis electorals.
L’investigador en dret electoral i noves
tecnologies de la Universitat Rovira i
Virgili Adrià Rodríguez-Pérez afirma:
“És un canvi de mentalitat i de pràctica
que requereix primer de tot voluntat
política, i una inversió ingent de temps
i diners.” Considera que és impossible
que funcioni si no genera confiança i
per això és del parer que cal fer moltes
proves abans per comprovar que tot
funciona adequadament i facilitar que la
societat s’hi familiaritzi a poc a
poc.
Quines malfiances suscita?
La feblesa que tothom reconeix al vot
per internet és que topa amb l‘escletxa
digital, el fet que hi ha ciutadans
sense accés a la xarxa o que tenen
dificultats per a accedir-hi que no
puguin acollir-s’hi. Per això, per
garantir la universalitat del sufragi,
ningú no pensa que el vot remot pugui
arribar a ser, ara com ara, l’única
opció disponible per a participar en un
procés democràtic.
D’una altra banda, les vulnerabilitats
que més s’atribueixen al vot per
internet són la dificultat d’identificar
amb precisió els votants, cosa que pot
originar problemes per a garantir el
secret de vot i evitar coercions, i la
possibilitat que hi hagi manipulacions i
frau electoral.
És fàcil de manipular el vot per
internet?
Com passa amb qualsevol procés digital,
els sistemes de vot per internet poden
rebre ciberatacs que acabin manipulant
els vots. Aquests atacs poden provenir
de l’administració amb accés privilegiat
al sistema o de hackers des de
l’exterior. Per a evitar-los cal que,
abans de fer-se servir de manera
oficial, es provin repetidament i fins i
tot es facin simulacres d’atacs.
Els sistemes de vot per internet tenen
nivells de protecció criptogràfica
avançada, però com destacava aquesta
anàlisi publicada fa poc del professor
de ciència política i de l’administració
a la UB Josep M. Reniu: “És evident que
el risc zero és impossible d’assolir,
però ho és tant en aquest entorn com en
el de la gestió informàtica de la
totalització dels resultats electorals
dels processos polítics a Espanya o
qualsevol altre procés virtual.” Reniu
fa notar que en el cas del vot
electrònic hi ha “reticències
tecnofòbiques” que no es reprodueixen a
l’hora d’acceptar unes altres eines
digitals com ara les aplicacions als
mòbils o a les reunions de feina per
videoconferència.
Una mesura que alguns països han pres
per a combatre les crítiques que acusen
els sistemes de vot digital de ser
caixes negres és posar a l’abast de
tothom el codi font i les
especificacions tècniques que es fan
servir. Per exemple, l’any 2019 a Suïssa
es va fer un simulacre en què qualsevol
podia intentar atacar el sistema. Tot i
que ningú no ho va aconseguir, alguns sí
que van trobar vulnerabilitats al codi
font. L’oficina de correus del país va
decidir de suspendre el sistema
temporalment fins que no va
rectificar-ne els errors.
Es pot garantir que el vot per internet
és secret?
Igual que passa en el cas del vot per
correu postal, en el vot per internet la
garantia del secret del vot durant
l’emissió és a les mans de l’elector.
L’administració no té mecanismes per a
garantir la confidencialitat i la
individualitat en el moment de la
tria.
Els experts destaquen que un avantatge
respecte del vot postal és que en el cas
del vot per internet hi ha mecanismes
per a minimitzar el risc de coercions. A
Estònia, per exemple, l’elector pot
votar per internet tantes vegades com
vulgui durant el període de vot
anticipat i el sistema només acaba
registrant el darrer. Aquesta mesura pot
desencoratjar la corrupció, perquè si
algú compra un vot, no es pot assegurar
quina serà l’opció definitiva del
ciutadà.
Un cop emès, els sistemes de vot per
internet sí que tenen mecanismes
criptogràfics que permeten de protegir
el contingut del vot, garantir-ne la
privadesa i fer-lo anònim abans de ser
desxifrat per al recompte.
Podem assegurar que el vot per internet
arriba a l’urna sense ser modificat?
Hi ha mecanismes tecnològics d’auditoria
tant perquè l’elector pugui seguir el
recorregut des que és emès fins que
arriba a l’urna i verificar que ha estat
emmagatzemat al servidor sense ser
modificat, tot consultant un tauler
d’anuncis públic.
També hi ha sistemes que permeten als
grups d’observació electoral i a les
terceres parts interessades, com ara els
partits polítics, de comprovar que tots
els vots emesos, que són xifrats,
pertanyen a ciutadans amb dret de vot, i
que els processos d’anonimat i recompte
no manipulen el contingut del vot, sense
revelar-ne el secret.
L’OSCE, l’organisme internacional
encarregat de l’observació electoral en
molts països, va publicar el 2013
aquesta guia dels estàndards que segueix
en el cas del vot electrònic.
La identificació digital és un
desafiament?
Tecnològicament parlant, hi ha diversos
sistemes que permeten d’identificar que
el votant sigui qui diu que és i que per
tant tingui dret d’exercir el vot. Els
més estesos són les credencials i els
certificats electrònics. Les credencials
poden incloure un nom d’usuari i una
contrasenya i es poden lliurar per
diversos canals (per correu
convencional, per SMS, per correu
electrònic…) i es pot optar per les d’un
sol ús o fins i tot per enllaços que tan
sols es poden consultar una vegada. Els
certificats electrònics poden ser
físics, com ara el carnet d’identitat
mateix, o digitals, com ara l’IdCAT. Els
experts coincideixen que minimitzar la
possibilitat que existeixin
suplantacions d’identitat és viable amb
aquests sistemes.
Quins avantatges té el vot per
internet?
El principal benefici és la comoditat
que aporta a l’elector, que no cal que
es desplaci físicament per exercir el
dret de vot. Els ciutadans que viuen a
l’exterior, els que tenen la residència
en zones mal comunicades, els malalts
que es troben a l’hospital són alguns
dels grups que se’n podrien
beneficiar.
El vot telemàtic també ofereix a les
persones amb discapacitat la
possibilitat de votar sense necessitat
de dependre de ningú. Per exemple, hi ha
programaris que llegeixen les opcions de
tria i que faciliten el dret de vot tant
als qui tenen ceguesa com als qui no
saben llegir ni escriure.
Alguns estudis demostren que un cop s’ha
aplicat la tecnologia i s’han fet
campanyes per a promoure’n l’ús, el cost
del vot en línia és menor que el de la
votació tradicional, que requereix una
logística complexa. També hi ha qui en
destaca els beneficis ambientals.
A llarg termini, l’opció de vot per
internet pot frenar el descens de la
participació en sectors de població poc
motivats per a desplaçar-se als
col·legis.
El cas d’Estònia és el model a
seguir?
Estònia és sens dubte el país més
avançat del món quant al nombre de
tràmits que permet de fer per internet.
El sistema d’identificació digital és
molt consolidat en aquest país de poc
més d’un milió tres-cents mil habitants.
Els ciutadans d’Estònia tenen una
targeta d’identificació electrònica
obligatòria que els permet d’accedir a
una plataforma digital estatal amb més
de quatre mil serveis en línia. Per
tant, Estònia és el model si es vol
aconseguir un sistema d’administració
pública plenament digital, no tan sols
en relació amb el procés electoral. Més info
Fins a 26.000 famílies neerlandeses han
estat acusades falsament de frau en les
ajudes per a llars d'infants. Moltes
eren immigrades i denuncien un rerefons
de discriminació
https://www.ccma.cat/324/com-es-va-desta
par-el-cas-que-ha-fet-caure-el-govern-de
ls-paisos-baixos/noticia/3073369/ Més info
The Netherlands introduced its first
enforced curfew since World War Two on
Saturday night. The restriction took
effect at 9 p.m., and was to continue
through 4:30 a.m. as a way to slow the
spread of coronavirus in the country.
https://nltimes.nl/2021/01/23/coronaviru
s-curfew-begins-netherlands-first-curfew
-since-wwii Més info
El Comité Olímpico Internacional ha
negado este viernes la opción de una
cancelación de los Juegos de Tokio, tras
la publicación de 'The Times' en la que
se cita a un miembro del gobierno
japonés que...
https://www.mundodeportivo.com/juegos-ol
impicos/20210122/491679217798/comunicado
-oficial-del-coi-los-juegos-de-tokio-sig
uen-adelante.html Més info
Según informa The Times, el gobierno
japonés ha concluido en privado que los
Juegos Olímpicos de Tokio tendrán que
cancelarse debido al coronavirus, y el
enfoque
https://www.lavanguardia.com/deportes/20
210122/6189815/japon-cancela-juegos-olim
picos-tokio-debido-coronavirus-the-times
.html Més info
Se avecinan tiempos complicados en
Tailandia. El país de las sonrisas ha
mostrado su peor cara con la condena a
una antigua funcionaria a 43 años de
prisión por
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20210121/6186118/condena-43-anos-carc
el-tailandia-criticar-monarquia.html Més info
La marxa d'El Rubius, el youtuber amb
més seguidors d'Espanya, se suma a la
d'altres que ja són allà per pagar molts
menys impostos
https://www.ccma.cat/324/la-fuga-de-yout
ubers-a-andorra-6-dels-10-comptes-mes-se
guits-ja-tributen-alla/noticia/3072452/<
br />
Andorra és un paratge idíl·lic per als
amants de la muntanya i de l'esquí per
l'orografia i per la localització, al
bell mig dels Pirineus. Però des de fa
uns anys també s'ha convertit en el lloc
ideal per als youtubers i els gamers,
que s'instal·len al principat amb un
objectiu reconegut públicament per ells
mateixos: pagar menys impostos.
L'últim a marxar ha estat Rubén Doblas,
més conegut com El Rubius, un autèntic
fenomen a internet i el youtuber que més
seguidors suma a Espanya, amb 39,5
milions. Aquesta fuga marca un punt
d'inflexió, ja que dels 10 comptes amb
més seguidors a YouTube Espanya, 6 ja
tributen a Andorra, on destaquen
Vegetta777, WillyRex (amb dos comptes) o
el popular TheGrefg. Per tant, casos com
els de l'streamer Ibai Llanos o
AuronPlay, que segueixen tributant aquí,
comencen a ser l'excepció.
Joves milionaris
Són joves, juguen a videojocs i guanyen
molts diners, ja sigui a través de
contractes publicitaris, drets d'imatge,
visualitzacions o, sobretot, els equips
d'E-Sports, que els paguen quantitats
molt altes. Fan continguts des de les
seves habitacions en mansions enormes,
que ensenyen amb tota naturalitat i que,
cada vegada més, estan situades al país
dels Pirineus.Tots els youtubers
confessen que marxen a Andorra per pagar
menys impostos i han popularitzat que
l'Estat els pren la meitat dels seus
ingressos.
Ampeter, un gamer, ho exemplifica així:
"Si guanyes 100.000 euros, l'Estat se
n'emporta 50.000." Però això no és així,
l'Estat no es queda 50.000 euros dels
100.000 que algú pugui guanyar. El
sistema tributari a Espanya és
progressiu i va per trams. De fet,
100.000 euros anuals pagarien
aproximadament un 35% d'impostos.
Confusió dels youtubers amb l'IRPF
Explicant-ho de manera visual, és com si
el que cobrem fossin boles de gelat de
diferents colors. Cada bola de gelat és
un tram, i les mossegades d'Hisenda són
més grosses com més boles tenim. Però
que la mossegada de la bola més alta
sigui molt grossa no afecta la bola que
hi ha més avall. Per tant, la bola més
baixa pagarà un 19% d'impostos (una
mossegada més petita), corresponent al
tram més baix, i la més alta, prop d'un
48% (una mossegada més grossa, però
només a aquella bola).
Perquè és complís una aproximació del
que diuen els youtubers i l'Estat es
quedés la meitat dels ingressos haurien
de guanyar més d'un milió i mig d'euros,
i, tot i això, la tributació es quedaria
en el 45%.
Andorra, una tributació molt laxa
Si el tipus impositiu màxim a Espanya
pot arribar al 48%, a Andorra és del
10%. Per tant, a Andorra, una persona
que guanyi 40.000 euros i una altra que
en guanyi 300 milions pagaran,
proporcionalment, exactament el mateix:
un 10%.
Però Andorra no és un paradís fiscal, i
no ho és des de 2011, quan va iniciar
una reforma per introduir impostos fins
aquell moment inexistents tant a la
renda com en societats. En tots dos
casos són del 10%, però hi ha una
diferència. A Espanya, una empresa ha de
pagar l'impost de societats, i, si paga
dividends, també hauran de tributar per
l'IRPF. A Andorra, no: si l'empresa paga
el 10% d'impost de societats, els
dividends queden exempts.
Per això, tot i que Andorra no és
tècnicament un paradís fiscal, com
reconeixen la Unió Europea i l'OCDE,
utilitza les mateixes regles. I feta la
llei, feta la trampa: una gran part dels
ingressos que tenen els youtubers ja
venen de països com Irlanda o els Països
Baixos, on estan ubicades moltes
empreses tecnològiques, com Google,
propietària de YouTube.
I, en tot cas, aquests youtubers, com
fan les grans fortunes, tant a Espanya
com en qualsevol altre país, ja
utilitzen despatxos d'advocats per
minimitzar el pagament d'impostos i
buscar vies legals, com, per exemple,
tributar a través d'una societat en què
es paga el 25%. Per estar a Andorra,
l'Estat els reclama una sèrie de
requisits, com un dipòsit en un banc
andorrà. També hauran de passar més de
183 dies al país, ja que, si no, podrien
estar pagant menys impostos a Andorra,
però residir a Espanya.
Youtubers, els nous "esportistes"
Els youtubers no estan fent res que no
hagin fet ja molts esportistes, com en
el seu moment la tenista Arantxa Sánchez
Vicario o actualment els germans
Espargaró, entre molts altres pilots. La
gran diferència és que els joves
creadors de continguts diuen sense
embuts, i gairebé amb orgull, que no
volen "donar el 50% dels impostos de
l'Estat per a carreteres", en paraules
d'alguns d'ells per ridiculitzar-ho.
Una altra diferència és que aquest
missatge penetra en els més joves,
perquè, si bé els esportistes sempre han
sigut exemple de superació, no ho han
estat mai d'intel·lectualitat (gairebé
al contrari). Però, amb legions de
seguidors d'entre 8 i 20 anys, amb els
seus missatges els youtubers tenen una
capacitat de penetració molt gran entre
aquestes capes de població, amb la idea
implícita que pagar impostos és de
beneits.
Uns missatges que en un moment de
pandèmia, amb els serveis públics més
necessitats de recursos que mai, couen
especialment i han generat polèmica per
a molts. També n'han sortit d'altres
defensant-ho, però amb arguments basats,
en molts casos, en premisses falses, com
que el model andorrà podria ser
extrapolable a Espanya, quan,
precisament, Andorra es pot permetre
aquesta fiscalitat agressivament baixa
perquè té 77.000 habitants (com
Viladecans) i es pot beneficiar dels
països del seu voltant, com França o
Espanya.
Si hagués de pagar serveis públics per a
més de 47 milions de persones, i no
77.000, que, a més, en tenir rendes
altes, gairebé no utilitzen aquests
serveis, el país no ho suportaria només
amb impostos baixos. Però captar
fortunes dels països veïns amb una ràtio
tan alta d'euros per habitant és el
secret del país del Pirineus, on no s'ha
d'oblidar que el 30% de l'economia depèn
d'una indústria com el tabac i acaba, en
bona part, amb activitats il·lícites. Més info
Hores després de prendre possessió com a
president, Biden ha signat una bateria
de 17 mesures, entre les quals hi ha el
retorn a l'Acord de París o mantenir-se
a l'OMS
https://www.ccma.cat/324/biden-posa-fil-
a-lagulla-i-comenca-a-desfer-lherencia-d
e-trump/noticia/3072700/ Més info
Foto: Casal Virolai - Associació de
Catalans a Querétaro
Santiago de Querétaro és una ciutat al
centre de Mèxic on predomina la tradició
de la indústria automobilística. Té un
llegat arquitectònic que conserva des de
l'etapa colonitzadora espanyola on
destaca un aqueducte de pedra rosa. Més
de
https://exterior.cat/noticies/els-catala
ns-de-santiago-de-queretaro-mexic-refund
en-el-casal-virolai/ Més info
Es refundaran com una associació sense
ànim de lucre per mirar de frenar els
procediments legals contra els seus
dirigents, acusats d'apropiar-se dels
fons aportats pels socis
https://www.ccma.cat/324/lassociacio-nac
ional-del-rifle-dels-eua-es-declara-en-f
allida-i-marxa-a-texas/noticia/3071767/ Més info
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
