El rei Felip de Bèlgica envia una carta
al president del Congo lamentant les
atrocitats que hi va haver abans de la
independència del país africà, aquest
dimarts fa justament 60 anys
El rei Felip de Bèlgica demana perdó,
per primera vegada de manera oficial,
pels "actes de violència" comeses al
Congo durant l'època colonial.
Coincidint amb el 60è aniversari de la
independència de país africà, el rei
belga ha fet arribar una carta al
president de la República Democràtica
del Congo, Félix Tshisekedi, on expressa
el seu dolor pel mal que van causar.
Un gest que arriba quan Bèlgica viu un
moment de protestes contra símbols
colonials, com a ressò del moviment
antiracial als Estats Units.
El monarca reconeix en la carta "el
patiment" provocat als congolesos en
temps del rei Leopold II:
"Durant l'època de l'Estat Independent
del Congo es van cometre actes de
violència i de crueltat que encara pesen
sobre la nostra memòria col·lectiva. El
període colonial que li va succeir va
causar també patiment i humiliacions.
Vull expressar el meu profund dolor per
aquestes ferides del passat, revifat
avui per les discriminacions encara
massa presents en les nostres
societats."
En diferents mitjans belgues es
qualifica l'actitud del rei Felip de
Bèlgica de fet històric.
El rei diu en la carta enviada al
president congolès que continuarà
"combatent totes les formes de racisme"
i que donarà suport a la comissió que es
crearà al setembre al Parlament belga
per examinar el passat colonial de
Bèlgica. "La nostra memòria s'ha de
pacificar definitivament", afirma el
monarca, que afegeix que, aprofitant el
60è aniversari de la República
Democràtica del Congo, és el moment de
"renovar l'amistat profunda que uneix
els dos països".
També ha anunciat que espera
desplaçar-se aviat al país africà, que
no ha visitat mai.
Una història de crueltat sense límits
El rei belga admet per primer cop
Una estàtua de Leopold II, ruixada amb
pintura vermella, al parc de Tervuren
(Reuters/Yves Herman)
La història que comparteixen Bèlgica i
el Congo està plena d'atrocitats. Durant
la Conferència de Berlín del 1885, el
país africà va ser declarat propietat
privada del rei Leopold II (1835-1909).
El monarca va administrar el país sota
el nom d'Estat Independent del Congo
fins al 1908, quan va passar a ser una
colònia de Bèlgica fins a la seva
independència, el 1960.
Durant el mandat de Leopold II hi va
haver una explotació massiva dels
recursos naturals del Congo. Es va
utilitzar la població autòctona com a
esclaus i es va aplicar un règim de
terror on eren habituals càstigs com la
mutilació de les mans i assassinats en
massa. No se sap cap xifra oficial però
es calcula que van morir uns 10 milions
de persones. El sobirà belga va cometre
a l'Àfrica els abusos més greus del
colonialisme europeu.
Les manifestacions per la mort de George
Floyd als Estats Units, que s'han estès
per diferents llocs del món, han
intensificat el debat sobre el racisme
en la societat belga, fins al punt que
moltes estàtues en honor de Leopold II
han estat sabotejades, amb pintades i
grafitis.
El parlament xinès ha aprovat la
polèmica llei de seguretat nacional a
Hong Kong. El text implica la presa del
poder per la Xina a l?ex-colònia
britànica perquè anul·la, per la via
dels fets, els acords entre el Regne
Unit i la Xina que l?obligaven a
respectar les llibertats d?Hong Kong. El
parlament de Pequín ? Continue reading
La Xina pren el control total d?Hong
Kong ?
Un matrimoni ha amenaçat amb armes de
foc manifestants pacífics que
protestaven en contra de l'alcaldessa de
Saint Louis, Lyda Krewson. Els fets van
passar aquest diumenge, quan desenes de
persones es manifestaven als voltants
del lloc on viu Krewson, que en un vídeo
de Facebook va idenfiticar persones que
havien escrit a l'Ajuntament demanant
reformes al departament de policia.
Les imatges difoses a través de les
xarxes socials mostren els manifestants
mirant astorats mentre un matrimoni que
viu prop de l'alcaldessa surt al jardí
de casa seva i els crida que s'allunyin.
La dona té una pistola a les mans i
l'home, un rifle, i amenacen les
persones que hi ha als afores de casa
seva. En les imatges se sent com alguns
manifestants demanen als altres que
continuïn caminant per mantenir la
situació calmada.
El matrimoni McCloskey ha sortit de casa
seva amb armes de foc al pas de la
manifestació
El matrimoni McCloskey ha sortit de casa
seva amb armes de foc al pas de la
manifestació (Reuters / Daniel
Shular)
En declaracions citades per l'agència
Reuters, Mark McCloskey, que viu a la
mansió amb la seva dona, Patricia
McCloskey, explica que els manifestants
van danyar una porta de ferro forjat a
l'entrada del barri i que van témer per
les seves vides:
"Això és tot propietat privada. No hi ha
voreres públiques o carrers públics.
Estava espantat que em poguessin
assassinar en qüestió de segons,
cremessin casa nostra i matessin les
nostres mascotes. Estàvem sols davant
d'una multitud indignada."
La fiscal en cap de la ciutat, Kimberly
Gardner, ha anunciat que la seva oficina
ha obert una investigació i ha dit que
cal "protegir el dret a protestar
pacíficament":
"Estic alarmada amb els fets que han
passat aquest cap de setmana, en què
gent que protestava pacíficament va
trobar-se amb armes i un assalt violent.
Hem de protegir el dret a protestar
pacíficament i qualsevol intent de
relaxar-lo a través de la intimidació o
amenaça de força mortal no es tolerarà.
La meva oficina està treballant amb la
ciutadania i la policia per investigar
els fets. Tingueu-ho clar: no tolerarem
l'ús de la força contra aquells que
exerceixen els seus drets reconeguts per
la Primera Esmena i utilitzarem tot el
poder de la llei de Missouri per
atrapar-ne els responsables."
Enmig de la polèmica, el president dels
Estats Units, Donald Trump, ha
retuitejat, sense fer cap comentari, un
vídeo en què es veu el matrimoni
amenaçant els manifestants:
El matrimoni ha amenaçat els
manifestants amb un rifle, ell; i una
pistola, ella
El matrimoni ha amenaçat els
manifestants amb un rifle, ell; i una
pistola, ella (Reuters / Lawrence
Bryant)
Pel que fa al vídeo que va originar la
protesta, l'alcaldessa va esborrar-lo i
va demanar disculpes a través de
Twitter:
"M'agradaria disculpar-me per haver
identificat individus que m'han enviat
cartes a l'Ajuntament avui. Això va
passar durant una de les meves
actualitzacions de Facebook, quan jo
estava responent preguntes rutinàries.
En cap moment pretenia ferir ningú ni
causar angoixa. L'actualització s'ha
esborrat i, altra vegada, em disculpo"
La ciutat britànica de Leicester, al
centre d'Anglaterra, ha estat la primera
del Regne Unit de tornar a quedar
confinada, a causa d'un fort augment
dels casos de coronavirus.
Totes les botigues que havien obert
durant la desescalada i que siguin
considerades comerços no essencials han
de tornar a tancar a partir d'aquest
dimarts. També les escoles, que només
acolliran nens de famílies vulnerables i
de treballadors essencials
La decisió de tancar les escoles s'ha
adoptat després de detectar un nombre
inusual de positius de Covid-19 entre
els menors d'edat.
El nou confinament de Leicester l'ha
anunciat el ministre de Salut, Matt
Hancock, després de detectar-s'hi un
important augment dels contagis de
Covid-19.
Recordatori de la distància de seguretat
en el mercat de Leicester (Reuters/Carl
Recine)
La setmana passada, aquesta ciutat de
gairebé 330.000 habitants va acumular el
10 per cent de tots els nous casos
comptabilitzats al Regne Unit.
Mentre al conjunt del Regne Unit els
nous casos han baixat, a Leicester han
augmentat, i la taxa de contagi és de
135 per cada 100.000 habitants, que és
tres vegades més alta que la taxa de la
següent ciutat de la llista.
Hancock ha comparegut a la Cambra dels
Comuns a les nou del vespre, una hora
molt poc habitual.
Ha recomanat als habitants de Leicester
que surtin de casa tan poc com puguin i
també que no se surti de la ciutat ni
s'hi viatgi si no és estrictament
necessari.
Les mesures també s'apliquen a la
rodalia de Leicester, que inclou la
ciutat d'Oadby i les poblacions de
Glenfield i Birstall; l'ordre de nou
cofinament, en total, afecta gairebé
400.000 persones.
Un bar de Leicester es preparava aquest
dilluns per reobrir dissabte, abans que
s'anunciés el nou confinament
(Reuters/Carl Recine)
Les autoritats locals han informat que
aquestes "restriccions de confinament
més estricte" es mantindran almenys
durant 14 dies, i que llavors
s'analitzarà la situació per veure si
s'aixequen o es mantenen.
El ministre de Salut ha explicat que
seguiran "de prop" el compliment de les
distàncies de seguretat i que "adoptarem
mesures addicionals si és necessari".
Un pub que tenia previst obrir dissabte
que ve anunciava a la porta les mesures
de seguretat (Reuters/Carl Recine)
A causa d'aquest nou confinament, tampoc
tindrà lloc a Leicester ni a la seva
rodalia la reobertura de perruqueries,
pubs i restaurants prevista a tot
Anglaterra per aquest dissabte que ve, 4
de juliol, qualificat per alguns com el
"superdissabte".
Alguns d'aquests comerços esperaven
poder reobrir des de feia temps i ja
havien anunciat que ho farien dissabte.
Ara, hauran d'esperar.
L'economia de la regió segur que es
veurà afectada per aquest nou
confinament que arriba el mateix dia que
el primer ministre, Boris Johnson, ha
d'explicar, a Dudley, els detalls del
seu pla per a la recuperació econòmica
després de l'aturada causada per la
crisi del coronavirus.
Ni la furia iconoclasta se ha ensañado
especialmente con las estatuas de
españoles ni la hostilidad a los
conquistadores procede esencialmente de
los anglosajones. La mayoría de los
"caídos" son misioneros, esclavistas,
militares y colonizadores británicos o
norteamericanos. Del lado de las piedras
españolas se han situado los
supremacistas blancos, la Alt-Right, los
liberales y los amigos de las armas.
L?extrema dreta ha guanyat a Perpinyà.
El candidat de Rassemblement National,
Louis Aliot, ha superat a la segona
tanda de les eleccions municipals,
ajornada per causa del coronavirus, el
batlle sortint, Jean-Marc Pujol, i
governarà la capital de Catalunya Nord
d?ara endavant. És la primera ciutat de
l?estat francès amb més de cent mil
habitants ? Continue reading Perpinyà
cau en mans de l?extrema dreta ?
Diverses 'influencers' i artistes
pateixen repressió i persecució per
atemptat a la moral
https://www.ara.cat/internacional/egipte
-condemna-ballarina-tiktok-sama-elmasry-
delictes-indecents-campanya-repressio-do
nes-artistes-influencers_0_2480152086.ht
ml
La ciutat d'Amsterdam prohibirà el
lloguer d'apartaments turístics a tres
barris del centre històric de la ciutat,
els més turístics i tradicionals, a
partir de l'1 de juliol.
La mesura, pensada per frenar
l'activitat de plataformes d'internet,
sobretot Airbnb, afectarà també a tota
la ciutat, perquè exigirà un permís
municipal especial per poder oferir els
habitatges als turistes, sigui al barri
que sigui.
A més, els apartaments oferts només
podran tenir ocupació turística durant
30 dies l'any, i no es podran llogar a
grups més grans de 4 persones.
Un carrer del centre d'Amsterdam
Pertorba la qualitat de vida
El regidor d'Habitatge de l'Ajuntament
de la ciutat, Laurens Ivens, ha
assegurat aquest dijous que la mesura
compta amb el suport de la immensa
majoria d'habitants i entitats.
També que és necessària perquè 1 de cada
15 habitatges de la ciutat s'ofereix a
internet com a lloguer turístic, i això
té "una influència negativa en la
qualitat de vida" dels barris.
Airbnb
Imatge promocional d'Airbnb
"Violar els drets bàsics"
Aquest divendres, els responsables
d'Airbnb als Països Baixos han
reaccionat a la mesura, acusant
l'Ajuntament d'Amsterdam d'actuar
il·legalment i de "violar els drets
bàsics dels ciutadans de la ciutat".
Malgrat això, s'han mostrat disposats a
negociar amb el consistori, amb la
intenció de fer-los reconsiderar la
mesura, almenys parcialment:
"Volem treballar amb Amsterdam en suport
de solucions a llarg termini per a les
cases compartides (en referència al
lloguer de pisos turístics), més que no
pas solucions a curt termini confuses i
perjudicials per als residents i les
petites empreses."
Han aprofitat per assegurar que el 95%
dels pisos d'Airbnb a Amsterdam són fora
dels tres barris prohibits a partir de
la setmana que ve.
El llit instal·lat davant la catedral
per conscienciar contra els pisos
turístics il·legals
Instal·lació davant de la catedral de
Barcelona com a paròdia contra els pisos
turístics il·legals
Sentència a França
També a París un jutge ha considerat que
Airbnb és responsable de les
il·legalitats que puguin cometre els que
lloguen pisos a través de la seva
plataforma.
Ho ha fet arran del cas d'un llogater
que va rellogar un habitatge a través de
la plataforma més de 500 dies durant els
anys 2016 i 2017 sense que el propietari
ho sabés.
El jutge ha condemnat el llogater i a
Airbnb a compensar-lo econòmicament per
aquest relloguer turístic sistemàtic.
"Una disputa privada"
En aquest cas, l'empresa també ha
qüestionat la legalitat de la decisió
judicial, que considera que és entorn a
"una disputa privada" entre un
propietari i un llogater.
Segons Airbnb, el jutge "ha interpretat
incorrectament" els termes de servei de
la plataforma, i afegeix que "clarament
no entén" com funciona.
La caÃda de la empresa de pagos
electrónicos Wirecard tras destaparse
un agujero de 1.900 millones desata un
debate sobre el cuestionable papel los
supervisores y reguladores nacionales
“Un completo desastre”. Las palabras
elegidas por el supervisor financiero
alemán podían hacer pensar en una
catástrofe sobrevenida, impredecible y
repentina. Pero el megaescándalo de
Wirecard, la admirada empresa de pagos
digitales que se ha derrumbado esta
semana tras admitir un agujero contable
de 1.900 millones de euros, ha sido una
hecatombe financiera muy anunciada. Para
quien quisiera oír.
Wirecard se declaró el jueves en
suspensión de pagos y Markus Braun, su
consejero delegado durante el escándalo,
se entregó tres días antes en Múnich. La
Fiscalía acusa a la firma de pagos
electrónicos de falsear el balance con
el objetivo de hacer la empresa más
atractiva a ojos de los inversores y
clientes. El dinero, supuestamente
alojado en entidades filipinas, se
evaporó.
Los sistemas de alarma, encabezados por
BaFin, el supervisor alemán, han fallado
consistentemente. Las insistentes
revelaciones de denunciantes anónimos y
la exposición del fraude en la prensa
desde hace más de un año no dieron paso
en Alemania a la acción en contra de la
estrella del capitalismo digital. Miles
de accionistas, acreedores y empleados
se ven ahora afectados por la debacle
financiera, pero el caso Wirecard
trasciende con creces a la compañía y
reverbera por todo el gran sistema
financiero continental, en el que llueve
sobre empapado. El engaño masivo de
Volkswagen con el dieselgate y los
escándalos encadenados del Deutsche
Bank, dos estandartes del tejido
empresarial y financiero alemán y ahora
Wirecard, sumen a la economía alemana,
pese a su fortaleza, en una cierta
crisis de identidad.
En este contexto de autoestima alicaída
aterrizaron las acusaciones contra
Wirecard, que había despuntado como un
producto de éxito made in Germany. No
era además una empresa cualquiera. Era
una compañía de pagos online, ligada a
la economía digital y por lo tanto
prometedora frente a la vieja economía
industrial alemana, pendiente de
reestructuración en sectores cruciales
como el automóvil o la anquilosada banca
tradicional. Permitir pagos seguros
online a todo tipo de empresas, desde el
ordenador, el teléfono, el reloj o el
iris, si hacía falta, era su misión. El
glamour de la start-up bávara, crecida
al calor del boom del comercio
electrónico, pero sobre todo la
complejidad de sus actividades dentro y
fuera de la Unión Europea contribuyeron
a nublar la vista de los supervisores,
según coinciden diversos analistas.
El ministro de Finanzas, Olaf Scholz,
considera el caso Wirecard “un escándalo
sin precedentes”, que debe ejercer de
“señal de alarma, que demuestre que
necesitamos más controles”, también para
“estructuras empresariales
internacionales complejas como
Wirecard”. El ministro socialdemócrata
defendió al supervisor financiero
alemán, que estos días está en el ojo
del huracán, por considerar que
“trabajaron duro e hicieron su trabajo”,
pero a la vez adelantó que la caída en
desgracia de Wirecard tendrá
consecuencias de largo alcance. “Tenemos
que repensar nuestras estructuras de
supervisión”, dijo Scholz. El propio
Felix Hufeld, al frente de BaFin
reconoció los errores el lunes. “Un
completo desastre”, dijo. “No hemos sido
lo suficientemente efectivos para
prevenir que algo así pasase”.
“Es un absoluto desastre para la
Alemania empresarial. No recuerdo nada
similar en los últimos 40 años. El
impacto va a ser enorme”, vaticina Bernd
Ziesemer, exdirector del diario
económico alemán Handelsblatt y
prestigioso analista. “Las autoridades
que tenían que supervisar fallaron”,
añade. La complejidad de la estructura
empresarial y del modelo de negocio hizo
que para muchos de los que tenían que
tratar con Wirecard fuera muy difícil
comprender de qué se trataba. “Tal vez
decidieron confiar en Wirecard, porque
sentían que era demasiado grande como
para caer”, interpreta Ziesemer.
“El supervisor se preocupó más por la
estabilidad del sistema financiero que
por los inversores. Cundía la sensación
de que todo era una conspiración de los
británicos para derribar una empresa
exitosa, pero fue un error alinearse con
la empresa y no investigar a fondo las
acusaciones”, sostiene Jan Krahnen,
director del Instituto Leibniz de
investigación financiera (SAFE) de
Fráncfort. “Esta empresa es un nuevo
tipo de animal, complejo. La cuestión es
si hay voluntad para aprender y
desentrañar esta nueva realidad”,
añade.
Los avisos de que algo olía muy mal en
la empresa de las afueras de Múnich han
sido sonoros a lo largo de los meses.
Fue hace más de un año cuando BaFin
recibió el chivatazo de un informante de
que algo no iba bien en las fiduciarias
asiáticas de Wirecard. En enero de 2019,
el Financial Times publicó el escándalo
del fraude contable en la rama del
negocio en Asia, después de ser
contactado por un informante anónimo
provocando la incredulidad del
establishment germano.
Wirecard negó las acusaciones en todo
momento y acusó a los británicos de
connivencia con movimientos
especulativos en los mercados que se
agitaron tras la publicación de las
acusaciones. BaFin comenzó a investigar,
pero también se hizo eco de las
alegaciones de la empresa y acusó al
diario británico de manipular los
mercados. Es entonces cuando impone una
prohibición de dos meses para ventas en
corto, en teoría para garantizar la
integridad del mercado y frenar los
movimientos especulativos contra los que
alertaba Wirecard. 18 meses después, los
auditores se negaron a firmar el balance
de 2019 y la propia Wirecard se veía
obligada a dar la razón a los británicos
y admitía la madrugada del lunes en un
comunicado que los pagos “probablemente
no existen en la gran mayoría de los
casos”.
“BaFin ha fallado completamente con
Wirecard, pero no me sorprende. Sucede
después de una serie de escándalos en
los que BaFin actuó mal y tarde, de
manera muy formalista fijándose en
asuntos menores, pero sin ser capaz de
ver lo que ocurría. Wirecard ha crecido
enormemente y BaFin lo ha analizado
principalmente desde el prisma bancario.
Han fracasado a la hora de entender la
importancia de la empresa como un
conglomerado global”, sostiene el
economista Gerhard Schick, exdiputado de
los Verdes y ahora al frente de Finance
Watch Deutschland.
Schick explica que más de la mitad de la
actividad de Wirecard se desarrolla
fuera la UE. “Hay que comprender la
importancia de las adquisiciones de
terceros, su colaboración con otros
actores locales. Eso también hay que
controlarlo. Alguien tiene que ser capaz
de comprender todo el sistema de negocio
y BaFin no lo hizo”, añade. Tampoco en
2018, cuando Wirecard entró por primera
vez en el prestigioso DAX de
Fráncfort.
Este economista añade otro elemento. “El
gran cambio de los auditores que se
suponía que se iba a acometer tras la
crisis financiera en 2009 no se ha
hecho. El modelo de negocio no ha
cambiado”. EY, que desde hace año
auditaba a la empresa, rechazó
finalmente certificar las cuentas de
2019 y denunció “indicios claros” de “un
fraude sofisticado que implica a varios
actores por todo el mundo”, dijo en un
comunicado.
Ziesemer habla de cambios pendientes.
“La estructura del BaFin y del
Bundesbank están atrasadas. Hay muchas
autoridades, pero cada una es
responsable de una parte, pero nadie es
responsable de la empresa en su
conjunto. BaFin se encarga de la parte
bancaria, pero después hay instituciones
burocráticas regionales que son
responsables de otras partes del negocio
y que no comprendían qué sucede de forma
global”. Krahnen habla sin embargo
también de oportunidad. “Es la ocasión
de que discutamos abiertamente la
integración del mercado de capitales en
la UE y de un supervisor único europeo
con poder ejecutivo y capacidad de
garantizar la integridad del
mercado”.
Un visionario digital
El austriaco Markus Braun dirigía desde
hace 18 años la empresa creada en 1999 y
que cuenta con 6.000 trabajadores. La
caída de Mr. Wirecard, como se le
conocía, ha sido estrepitosa. Cuando el
visionario vienés, conocido por sus
jerseys de cuello vuelto a lo Steve
Jobs, aterrizó en la compañía, esta se
parecía poco al gigante actual. Era
pequeña y proporcionaba medios de pago a
páginas de juego y de porno. En 2018 sin
embargo, Wirecard entraba en el
prestigioso Dax de las 30 grandes,
desplazando al Commerzbank.
El rutilante empresario, mago de las
finanzas digitales, se presentó el lunes
a la policía en Múnich, después de que
se hubiera emitido una orden de
detención en su contra. Horas después se
decretaba la libertad bajo fianza de
cinco millones de euros. La Fiscalía de
Múnich consideró en un comunicado que el
acusado infló el balance de la empresa y
el volumen de ventas de Wirecard,
probablemente en cooperación con otras
personas. En definitiva, acusaban a
Braun, el hombre que una vez dijo que
aspiraba a “hacer los pagos invisibles”,
de cumplir su objetivo, según recuerda
ahora con ironía la prensa alemana.
El Airbus A320 que se estrelló hace un
mes sobre las azoteas de Karachi ha
terminado por hacer explotar las
miserias de la aviación pakistaní.
Noventa y ocho muertos más tarde, la
compañía de bandera anunció ayer que
dejaba en tierra con efectos inmediatos
a ciento cincuenta de sus pilotos –uno
de cada tres– mientras comprueba sus
licencias, ahora bajo sospecha.
El día anterior, el ministro de
Aviación, Ghulam Sarwar Jan, había
presentado ante el Parlamento el informe
preliminar sobre la catástrofe, que
descarta cualquier fallo técnico.
El accidente de hace un mes fue producto
de los errores de los pilotos,
descentrados por la pandemia
Pero desvelar la caja negra de aquel
vuelo Lahore-Karachi del 22 de mayo ha
sido como abrir la caja de los truenos.
“El 40% de los pilotos pakistaníes –dijo
Jan– ha obtenido su licencia
fraudulentamente”. Pagando a otro para
que se examinara en su nombre y
falsificando horas de vuelo.
El ministro no extendió su apreciación
al piloto y copiloto muertos en el
accidente, a los que calificó de “muy
experimentados”. Pero reveló que durante
el vuelo no pararon de hablar del
coronavirus, que al parecer había
afectado a miembros de sus respectivas
familias.
La dispersión habría llevado a estos
tripulantes a aproximarse a su destino
desde una altura tres veces superior a
la normal. La advertencia de la torre de
control fue ignorada, así como su
consejo de describir una órbita. En vez
de eso, el piloto intentó un aterrizaje
manual, con gran inclinación, con el
agravante de que inexplicablemente
retiró el tren de aterrizaje en el
último momento. De tal modo que el
fuselaje llegó a rozar la pista, dañando
los motores.
En un segundo intento, el piloto volvió
a ignorar –tres veces- los avisos del
controlador, ahora por volar demasiado
bajo. El comandante llegó a informar del
fallo en los motores, instantes antes de
estrellarse contra los últimos bloques
de Model Colony, a un kilómetro de la
pista. Toda la tripulación y todos los
pasajeros –excepto dos– murieron en el
siniestro, así como una niña de trece
años a la que se le derrumbó el piso
encima.
Los vuelos nacionales acababan de
reanudarse en Pakistán, tras dos meses
de parón por la pandemia, a tiempo para
la celebración del fin del Ramadán. Las
medidas de distanciamiento salvaron casi
cien vidas en este caso, puesto que solo
se permitió la ocupación de asientos
alternos.
La Asociación Internacional de
Transporte Aéreo (IATA) considera
“seria” la “negligencia” del regulador
aéreo pakistaní, pero espera recabar más
información.
Hace un año y medio, un accidente propio
de un principiante ya puso en alerta a
la misma compañía, Pakistan
International Airlines (PIA), que
también opera en El Prat. En el mes
transcurrido desde el nuevo siniestro
dice haber identificado a 54 pilotos
sospechosos, de los cuales nueve han
confesado ya. A otros 24 les ha pedido
más aclaraciones.
Mientras, en el mismo Parlamento
pakistaní el primer ministro Imran Khan
lanzaba ayer una nueva andanada,
mientras el país se deshilacha por la
Covid-19: “Osama bin Laden murió como un
mártir”.
México rebasó este jueves los 200.000
casos confirmados y los 25.000 decesos
por la Covid-19, tras reportar 6.104
nuevas infecciones y 736 muertes en la
última jornada.Desde el inicio de la...
Donald Trump, según el presidente Donald
Trump, 'es la persona menos racista con
la que te hayas encontrado jamás'.Los
hechos no parecen darle la razón.
Después de pasarse semanas elogiando
el...
EEUU ha registrado la cifra de nuevos
casos de coronavirus más alta desde el
inicio de la pandemia y los estados se
enfrentan a una peligrosa desescalada al
tiempo que Trump niega el problema
Finalment el brot d'Ebola declarat l'1
d'agost del 2018 al nord-est de la
República Democràtica de Congo és
història i el govern de Kinshasa l'ha
donat aquest dijous per erradicat, quan
es compleixen 42 dies –el doble del
període d'incubació del virus– sense cap
contagi nou. El balanç de víctimes és de
3.463 persones encomanades, de les quals
2.280 han mort, cosa que fa que sigui el
segon brot més letal després del que hi
va haver entre el 2014 i el 2016, en què
es van registrar més d'11.000 decessos
en tres països de l'Àfrica occidental
(Libèria, Guinea i Sierra Leone).
"La victòria sobre aquesta llarga
epidèmia també es deu al resultat de la
cooperació internacional a través dels
nostres socis", ha afirmat el ministre
congolès de Salut, Eteni Longondo, en
una roda de premsa a Kinshasa que recull
l'agència Efe.
Però l'"alegria" per la fi del brot
queda aigualida perquè n'hi ha un altre
actiu des de l'1 de juny, declarat a la
ciutat portuària del nord-oest de
Mbandaka, capital de la província de
l'Equador, sense cap relació amb
l'erradicat ara. A més, el país també ha
de lluitar contra una epidèmia de
xarampió i la del coronavirus, que ha
afectat més de 6.000 persones i n'ha
matat unes 150, que es concentra
bàsicament a la capital del país.
El govern i els sanitaris desplegats
sobre el terreny han hagut de fer mans i
mànigues per tractar els pacients i
evitar que l'Ebola s'escampés pels
centres urbans com Goma, a Kivu del
Nord, i Bunia, a Ituri, regions molt
castigades per la violència dels
diversos grups armats que lluiten pel
control del territori i dels rics
recursos de les mines informals d'on
s'extreuen, per exemple, el cobalt i el
coltan, indispensables per a la
indústria electrònica. Els equips i
centres mèdics han sigut objectiu
d'atacs violents, cosa que ha dificultat
el control de l'epidèmia i ha fet que
molts malalts hagin evitat anar-hi i
s'hagin quedat a casa.
La malaltia, descoberta precisament en
aquest país –llavors denominat Zaire– el
1976, es transmet per contacte directe
amb la pell, sang i fluids corporals de
persones o animals infectats. Aquesta
febre causa hemorràgies greus i pot
arribar a una taxa de mortalitat del
90%. Els seus primers símptomes són
febre sobtada i alta, debilitat intensa
i dolor muscular, de cap i de coll, a
més de vòmits.
La derrota del Manchester City al camp
del Chelsea (2-1) permet que els "reds"
es proclamin campions set jornades abans
del final de la lliga. És el primer
títol del Liverpool des que la lliga
anglesa té format Premier
El Chelsea li ha lliurat al Liverpool la
seva primera lliga en trenta anys
després de derrotar el Manchester City
per 2-1 a Stamford Bridge. Els de Jürgen
Klopp necessitaven que el City no
guanyés, per poder aixecar la Premier
sense necessitat de jugar, i un Chelsea
necessitat de punts per aconseguir
ficar-se en Lliga de Campions s'ha
acabat cruspint els de Pep Guardiola. Un
golàs de Christian Pulisic i un penal
transformat per Willian han acabat
enviant el títol de la Premier League a
Anfield, on ja s'està celebrant.
Tres dècades sense títol
Punt final a trenta anys de maledicció
del Liverpool. Tres dècades en què
Anfield, tot i que no ha deixat mai que
l'equip caminés sol, no ha pogut
celebrar el títol més prestigiós.
L'última lliga "red" va ser amb Kenny
Dalglish a la banqueta i amb una parella
de golejadors letal: Ian Rush i John
Barnes. Tot Liverpool va recuperar el
somriure, per fi, després de dues
tragèdies gairebé consecutives: la de
Heysel el 1985, amb la posterior sanció
de sis anys al club, i la de
Hillsborough, el 1989, amb 96 víctimes
mortals.
Un títol que atenuava la desgràcia, però
que no va tenir continuïtat. Des de
llavors, la travessa del desert. És cert
que en aquest temps el Liverpool ha
tingut moments de glòria, ha guanyat
dues Champions, la cèlebre remuntada
contra el Milan, amb Benítez a la
banqueta, i la de Klopp, l'any passat al
Wanda. També va aixecar una Copa de la
UEFA, la primera del segle XXI, superant
l'Alabès a la final. També s'ha
adjudicat altres títols anglesos: l'FA
Cup, la Copa de la Lliga i la Community
Shield. Però mai la Premier. I quan es
diu mai és mai perquè, des que la lliga
anglesa és una entitat privada anomenada
Premier, els "reds" encara no l'havien
guanyat cap cop. I ha hagut de ser la
Premier més atípica, amb tres mesos
d'aturada, amb els estadis buits, sense
que Anfield l'hagi pogut celebrar com es
mereix. Però segur que, tot i les
restriccions, un dia o un altre el
somriure de Klopp tornarà a lluir pels
carrers de la ciutat.
L'OMS detecta risc de nous rebrots en 30
països i alerta que la vacuna estarà
disponible, com a molt aviat, d'aquí 10
mesos
https://www.ccma.cat/324/portugal-enveja
da-per-la-gestio-de-la-pandemia-torna-a-
confinar-pels-rebrots/noticia/3027158/
El govern portuguès ha decidit tornar a
confinar la població de diverses zones
als voltants de Lisboa per poder
combatre una nova onada de casos de
coronavirus als afores de la ciutat.
Els habitants de les zones afectades —un
total de 19 districtes que no inclou el
centre de Lisboa— només podran sortir de
casa per comprar articles de primera
necessitat, com menjar o medicaments, i
per desplaçar-se a la feina.
L'Organització Mundial de la Salut ha
recordat aquest dijous que el virus
encara circula. A Itàlia, en 24 hores hi
ha hagut 300 nous contagis, la xifra més
alta de la setmana.
Las mejores imágenes de nuestro planeta
suelen tener al menos tres colores:
azul, marrón y verde en su diversa
composición. Esas imágenes exuberantes
han ido cambiando; una fuerza
realmente...
https://www.lavanguardia.com/vanguardia-
dossier/20200625/481929111977/pesadilla-
madre-de-dios-amazonia-vicios-peru-extra
ctivismo-mineria-desarrollismo-voraz.htm
l
El Gobierno ugandés había cerrado en
marzo sus centros de recepción para
frenar el coronavirus, dejando atrapadas
a unas 10.000 personas que huyen de la
violencia en la República Democrática
del Congo
Uganda ha vuelto a abrir su frontera, de
forma temporal, para las miles de
personas que huyen de los mortales
enfrentamientos étnicos en la vecina
República Democrática del Congo
(RDC).
El Gobierno ugandés había cerrado en
marzo sus centros de recepción en los
cruces fronterizos para frenar la
propagación del coronavirus. Sin
embargo, la semana pasada el presidente
Yoweri Museveni ordenó al ministro de
Socorro, Preparación para Desastres y
Refugiados que concediera asilo a los
10.000 hombres, mujeres y niños que,
huyendo de la violencia, llevan desde
finales de mayo atrapados en una tierra
de nadie entre los dos países.
En los últimos días han asesinado a
decenas de personas en la provincia de
Ituri, en el este de RDC, y miles han
sido desplazadas debido a los recientes
enfrentamientos, según señalan varias
informaciones.
"Los refugiados deberían llegar a Uganda
en los próximos tres, cuatro o cinco
días. En este momento se están haciendo
las gestiones para recibirlos. No
estamos simplemente trayéndolos a
Uganda, tomaremos todas las precauciones
sanitarias que sean necesarias", afirma
Gerald Menya, responsable de refugiados
en la oficina del Primer Ministro de
Uganda, a The Guardian. Según sus
declaraciones, todos deberán pasar una
cuarentena y someterse a la prueba de
COVID-19.
Duniya Aslam Khan, de la agencia de la
ONU para los refugiados en Uganda, está
trabajando con el Gobierno, las
autoridades locales y las ONG para
instalar un centro de cuarentena y otro
de pruebas cerca de la frontera con la
República Democrática del Congo. Los
solicitantes de asilo serán reubicados
en los asentamientos de refugiados
existentes tras los catorce días de
cuarentena obligatoria, explica Khan.
De los 797 casos confirmados hasta la
fecha por las pruebas de coronavirus en
Uganda, 49 positivos se han dado entre
refugiados. Hay otros 304 refugiados en
cuarentena en 18 asentamientos y al
menos cinco solicitantes de asilo se han
recuperado de la enfermedad. De acuerdo
con las estadísticas de ACNUR, en Uganda
viven más de 1,4 millones de refugiados,
principalmente de los países vecinos:
Sudán del Sur, República Democrática del
Congo y Burundi.
Según Khan, el coronavirus es una
presión extra para unos recursos que ya
estaban al máximo. "Los fondos de Uganda
para responder a las necesidades básicas
de refugiados y solicitantes de asilo ya
eran insuficientes, las necesidades
directas e indirectas provocadas por la
COVID-19 han provocado dificultades
financieras adicionales para proteger y
asistir a los 1,4 millones de refugiados
en el país", explica.
"Se necesita urgentemente apoyo
internacional para ayudar a Uganda a
mejorar los servicios para los
refugiados tanto como para las
comunidades locales, que se enfrentan al
mismo riesgo de contraer y transmitir el
virus", añade Khan.
El Gobierno ugandés había cerrado en
marzo sus centros de recepción para
frenar el coronavirus, dejando atrapadas
a unas 10.000 personas que huyen de la
violencia en la República Democrática
del Congo
Los pacientes que buscan una cura llegan
a pagar más de 3.000 euros por el plasma
de personas que han superado el virus,
mientras los médicos denuncian que el
sistema sanitario está al borde del
colapsoPlasma de personas curadas para
tratar a enfermos graves de coronavirus:
avances en los primeros ensayos
Bulle el mundo del tenis tras
desencadenarse los casos positivos de
coronavirus en el Adria Tour , ya
suspendidos a mitad de recorrido, tras
pasar por Belgrado y Zadar, donde ya no
se disputó...
Bulle el mundo del tenis tras
desencadenarse los casos positivos de
coronavirus en el Adria Tour , ya
suspendidos a mitad de recorrido, tras
pasar por Belgrado y Zadar, donde ya no
se disputó...
El president de Kosovo, Hashim Thaçi, ha
sigut acusat de crims de guerra per un
fiscal especial del Tribunal Penal
Internacional de la Haia. Thaçi i nou
persones més han sigut considerades
"criminalment responsables de prop de
100 assassinats" i de tortures i
desaparicions forçoses durant la guerra
de la independència de Kosovo contra
Sèrbia entre 1998 i 1999.
Les acusacions han de ser confirmades
per un jutge de la comissió
especialitzada en Kosovo abans de poder
anunciar càrrecs de manera oficial.
Thaçi nega tots els càrrecs.
El fiscal especial de la Haia diu que ha
elevat a aquesta comissió fins a 10
imputacions contra el president de
Kosovo "per a la consideració del
tribunal". "La imputació només és una
acusació. És el resultat d'una llarga
investigació i reflecteix la
determinació que podem provar tots els
càrrecs més enllà dels dubtes
raonables", ha dit l'oficina del fiscal
especial.
Una altra fiscal, Carla Ponte, ja va
acusar l'any 2008 l'Exèrcit de Liberació
de Kosovo, que liderava Thaçi, d'haver
perpetrat fins i tot tràfic d'òrgans. Es
va decidir investigar les acusacions. El
govern de Kosovo ha negat les
acusacions, que considera "difamatòries
i sense base". Thaçi ha estat en el
poder a Kosovo des del final de la
guerra, que va costar més de 10.000
vides i que va acabar amb una
intervenció militar de l'OTAN. Kosovo es
va declarar independent l'any 2008, tot
i que Sèrbia encara no ho reconeix.
Boris Johnson va declarar aquest dimarts
que el dia de l'"alliberament", o de la
"independència", com en diu ja algun
mitjà, seria el pròxim 4 de juliol, quan
finalment reobriran pubs, restaurants,
cinemes i altres establiments a
Anglaterra. Però aquest dimecres s'ha
trobat amb la petició d'alguns dels
membres del comitè científic independent
(SAGE, en les sigles en anglès) que
assessora al govern britànic perquè
reconsideri algunes de les decisions
preses. A més, també ha pogut llegir una
carta oberta al British Medical Journal
(BMJ) –signada per alguns dels
professionals més respectats de la
medicina i la sanitat del Regne Unit i
pels representants de diferents
institucions col·legials– en què li
demanen una avaluació de la preparació
del país per respondre a una hipotètica
segona onada de covid-19. Una segona
onada que qualifiquen de "risc real".
El SAGE, de fet, considera que "no és
segur" relaxar les normes per a
l'interior dels locals i afirma que la
proposta del govern de reduir la
distància de seguretat de dos metres a
un metre "acabarà efectivament" amb la
precaució. La mesura, però, en teoria
continuarà vigent a Escòcia, Irlanda del
Nord i el País de Gal·les més enllà del
4 de juliol. Però el poderós exemple
d'Anglaterra pot atiar-ne el seguiment
en la resta de nacions del país tot i
els consells de les autoritats. El grup
de científics considera que el risc de
transmissió és encara "massa elevat" per
reduir una de les peces clau del combat
contra el coronavirus. Una regla, però,
que condemnaria molts negocis a la
desaparició.
D'altra banda, en l'esmentada carta
oberta al BMJ, els professionals
recorden al govern que la "forma futura
de la pandèmia al Regne Unit és difícil
de predir" i que les proves disponibles
indiquen que "cada cop es produeixen més
brots locals i una segona onada és un
risc real". Per aquesta raó, demanen al
govern posar en marxa els diferents
elements de la infraestructura
necessària per contenir el virus, un
treball que ara no només consisteix en
"abordar amb urgència els grans impactes
de la primera fase de la pandèmia, sinó
en garantir que el país estigui preparat
adequadament per fer front a una segona
fase".
Les prohibicions il·lògiques
La carta proposa tant a Downing Street
com a tota l'oposició crear "una
comissió entre partits" per establir un
enfocament constructiu, no partidista i
de conjunt de les quatre nacions per
produir ràpidament un seguit de
"recomanacions pràctiques basades en
l'experiència recent" per actuar de
manera immediata si es torna a la
situació del mes de març, quan la
propagació de la pandèmia era
exponencial.
El portaveu del primer ministre, però,
ha rebutjat les recomanacions dels
professionals i s'ha limitat a afirmar
que "el govern ha pres accions sense
precedents per donar suport a l'NHS".
El pompós anunci de Johnson dimarts al
Parlament, qualificant l'alleugeriment
de les restriccions imposades com la "fi
de la hibernació" o el "retorn de la
vida als carrers" ha rebut també una
dura resposta per part de la indústria
de l'hostaleria, que ha qualificat de
"ridícules" i "completament il·lògiques"
les guies i consells del govern per
poder tornar a posar en marxa pubs,
restaurants i altres tipus de locals.
Entre d'altres, el suggeriment que els
establiments mantinguin "un registre
temporal dels clients i visitants durant
21 dies" per ajudar el Sistema Nacional
de Salut a testar i rastrejar possibles
positius per covid-19. Algunes altres
mesures molt qüestionades són la
prohibició de ballar, cantar o fins i
tot d'aixecar la veu per por a la
transmissió del coronavirus.
El president rus, Vladimir Putin, ha
celebrat aquest dimecres la desfilada
militar del Dia de la Victòria a Moscou,
a pesar dels més de 7.000 infectats
diaris a Rússia. Tot el país actualment
suma 607.000 casos de covid-19, amb la
corba encara ascendent, però tot i així,
milers de persones s'han congregat al
centre de la capital per presenciar el
desplegament d'armament i poder militar,
sense mantenir cap mena de distància
mínima i en la majoria de casos sense
dur tampoc mascareta.
La desfilada estava originàriament
programada per al 9 de maig, el dia que
es complien 75 anys de la victòria de la
URSS sobre l’Alemanya nazi. Però la
pandèmia va forçar Putin a ajornar la
celebració. Quan es va posposar, hi
havia prop de 3.500 infectats diaris, la
meitat que ara.
Fins a mitjans d’abril les autoritats
russes asseguraven que es mantenia la
data original, a l'igual que el
referèndum constitucional de l’1 de
juliol, originalment programat per al 22
d’abril, que coincidia amb el 150è
aniversari del naixement de Lenin. El
simbolisme d’aquestes dues dates va
allargar el que finalment va ser
inevitable i es van posposar els dos
esdeveniments.
El 24 de juny, la data finalment
escollida i que no s'ha modificat
malgrat el ritme accelerat de contagis,
també és una data amb simbolisme, ja que
la primera desfilada després de la
guerra en l’any 1945 es va fer aquest
dia. En el seu discurs, el mandatari rus
ha defensat el paper de la Unió
Soviètica en la lluita contra el
feixisme i ha criticat aquells que
culpen la URSS de la Segona Guerra
Mundial.
Els veterans de la Segona Guerra
Mundial, col·lectiu de risc per la
pandèmia per la seva edat, van haver de
fer 14 dies de quarantena en balnearis i
hotels a les afores de Moscou abans de
la desfilada per evitar que poguessin
contagiar el president rus. A la tribuna
des de la que les autoritats russes han
presenciat l’esdeveniment no hi havia
cap mena de distància de seguretat.
Tot i que ha sigut menys lluïda que en
altres ocasions, la celebració de la
Victòria ha bloquejat nombrosos carrers
cèntrics de la capital. “Sempre deixen
l’asfalt fet un fàstic”, explicava un
moscovita. Després dels assajos al
centre de Moscou, les carreteres
necessiten reparacions per les
destrosses que les erugues dels tancs
fan. “Realment no entenc la necessitat
de fer-ho i col·lapsen la ciutat durant
dies”, continua, indignat. Mentre es fan
els preparatius, es tallen els
principals carrers del centre de la
ciutat perquè els tancs i altres
vehicles puguin circular sense
problemes.
Unitats de diferents països amics de
Rússia hi han estat presents, bàsicament
països exsoviètics com Bielorússia, el
Kazakhstan, o el Tadjikistan, però eren
Sèrbia, la Xina o Mongòlia. Cap líder
occidental ha anat a Moscou.
Guanyar-se els russos
La crisi del covid-19 no només ha
deslluït la desfilada militar que
pretenia glorificar el líder rus, també
ha fet perdre molta popularitat a
Vladímir Putin. Segons dades de
l’Institut d’Opinió Levada, el 59% dels
russos li donen suport: el percentatge
més baix des de l’any 2000, quan va
començar la seva primera legislatura com
a president.
Per assegurar-se uns bons resultats al
referèndum de l'1 de juliol, hi ha una
forta campanya a favor de la
participació i del sí a una reforma
constitucional que permetria a Putin
mantenir-se al poder.
El president rus anunciava dimarts una
pujada d’impostos als més rics, així com
una sèrie de mesures destinades a
millorar la seva imatge. S'apujaran els
impostos als més rics (del 13% al 15% de
l’equivalent a l'IRPF per a tots aquells
que superin els 65.000 euros anuals),
les empreses tecnològiques passen de
pagar un 14% d’impostos a un 7,6% i
totes aquelles famílies que tinguin un
fill menor de 16 anys rebran 130 euros
al mes de juliol per cada infant.
Això se suma a la promesa de destinar
més recursos a treballadors socials com
psicòlegs o cuidadors de gent gran;
també per combatre el coronavirus a les
regions russes. Aquells moscovites que
decideixin anar a votar entraran al
sorteig de cotxes, apartaments, telèfons
o ordinadors, entre d’altres premis per
incentivar la participació.
De moment Putin ja ha declarat que es
vol presentar a les eleccions del 2024,
tot i que ha advertit que si surt no en
el referèndum constitucional haurà de
buscar un substitut. Ell es mostra
contrari a fer-ho perquè assegura que
han de “treballar, no buscar successors”
Encara no s'ha recuperat la normalitat
en la circulació entre països europeus i
de l'espai Schengen alterada per la
pandèmia de coronavirus, però s'acosta
l'1 de juliol, la data proposada per la
Comissió Europea perquè les fronteres
exteriors de la Unió Europea puguin
començar a reobrir-se de manera gradual.
Per això, com han avançat mitjans com
Politico o el New York Times, els
ambaixadors davant la UE dels vint-i-set
socis estudien aquest dimecres la
primera llista de països que
s'alliberarien de restriccions de
moviment i l'esborrany sobre el qual
treballen exclou els Estats Units,
Brasil i Rússia per les seves situacions
epidemiològiques.
La Comissió Europea va explicar fa unes
setmanes que a partir del juliol aquesta
seria la manera d'anar obrint portes a
viatgers de fora de la UE, a través
d'una llista de països tercers amb els
quals ja es considerés segur recuperar
la mobilitat. La llista s'anirà revisant
periòdicament per veure si s'hi poden
afegir o si cal treure jurisdiccions.
Segons els dos mitjans citats
anteriorment, els ambaixadors treballen
amb dues llistes diferents però la
negociació és complexa i no està clar
que s'aconsegueixi arribar a un acord
aquest dimecres.
Mentre Europa ha reduït molt intensament
els contagis i els casos de coronavirus,
els EUA, Brasil i Rússia registren
actualment taxes més elevades de contagi
i de mortalitat. El consell de la
Comissió Europea per poder afegir un
país a la llista és que tingui una
situació epidemiològica similar o millor
a l'europea, cosa que no passa amb cap
d'aquests destins. Així, mentre a la
Unió Europea hi ha una mitjana de 16
casos per 100.000 habitants, segons el
New York Times, les xifres comparables
als EUA són de 107 casos per 100.000
habitants; 190 al Brasil i 80 a Rússia.
Un dels problemes és justament la
fiabilitat de les dades de la resta de
països. Si la majoria de governs
europeus han tingut problemes per
gestionar el recompte de contagiats i
morts durant la pandèmia, ¿quines xifres
han de creure les autoritats de la UE a
l'hora de tenir en compte la situació
epidemiològica de països tercers? De
fet, només cal mirar al govern de Donald
Trump, que fins i tot ha suggerit frenar
el ritme de testos per alterar les
xifres: "Si fas més testos, trobaràs més
gent perquè estàs fent més esforços per
trobar-los", va explicar en un míting a
Tulsa en què després va dir: "Doncs els
he dit a la meva gent que redueixin el
ritme de testos, siusplau".
La dificultat de la negociació per a la
reobertura de fronteres, però, va més
enllà, ja que també hi ha interessos
particulars de destins turístics
importants per a russos (per exemple),
com són la costa de Croàcia, o els
conflictes polítics que pot provocar
deixar fora de la primera llista països
com els Estats Units o el Brasil.
Sigui com sigui, la llista de països
sobre la qual treballen els ambaixadors
europeus perquè s'hi pugui viatjar a
partir de l'1 de juliol és de més d'una
quarantena, segons els mitjans esmentats
anteriorment. Es tracta de països amb
entre 16 o 20 casos per 100.000
habitants que inclouen estats com la
Xina o Austràlia i que també podrien
incloure'n d'altres com Canadà, en
funció del criteri de contagis per
100.000 habitants que s'acabi prenent
com a definitiu.
Encara no s'ha recuperat la normalitat
en la circulació entre països europeus i
de l'espai Schengen alterada per la
pandèmia de coronavirus, però s'acosta
l'1 de juliol, la data proposada per la
Comissió Europea perquè les fronteres
exteriors de la Unió Europea puguin
començar a reobrir-se de manera gradual.
Per això, com han avançat mitjans com
Politico o el New York Times, els
ambaixadors davant la UE dels vint-i-set
socis estudien aquest dimecres la
primera llista de països que
s'alliberarien de restriccions de
moviment i l'esborrany sobre el qual
treballen exclou els Estats Units,
Brasil i Rússia per les seves situacions
epidemiològiques.
La Comissió Europea va explicar fa unes
setmanes que a partir del juliol aquesta
seria la manera d'anar obrint portes a
viatgers de fora de la UE, a través
d'una llista de països tercers amb els
quals ja es considerés segur recuperar
la mobilitat. La llista s'anirà revisant
periòdicament per veure si s'hi poden
afegir o si cal treure jurisdiccions.
Segons els dos mitjans citats
anteriorment, els ambaixadors treballen
amb dues llistes diferents però la
negociació és complexa i no està clar
que s'aconsegueixi arribar a un acord
aquest dimecres.
Mentre Europa ha reduït molt intensament
els contagis i els casos de coronavirus,
els EUA, Brasil i Rússia registren
actualment taxes més elevades de contagi
i de mortalitat. El consell de la
Comissió Europea per poder afegir un
país a la llista és que tingui una
situació epidemiològica similar o millor
a l'europea, cosa que no passa amb cap
d'aquests destins. Així, mentre a la
Unió Europea hi ha una mitjana de 16
casos per 100.000 habitants, segons el
New York Times, les xifres comparables
als EUA són de 107 casos per 100.000
habitants; 190 al Brasil i 80 a Rússia.
Un dels problemes és justament la
fiabilitat de les dades de la resta de
països. Si la majoria de governs
europeus han tingut problemes per
gestionar el recompte de contagiats i
morts durant la pandèmia, ¿quines xifres
han de creure les autoritats de la UE a
l'hora de tenir en compte la situació
epidemiològica de països tercers? De
fet, només cal mirar al govern de Donald
Trump, que fins i tot ha suggerit frenar
el ritme de testos per alterar les
xifres: "Si fas més testos, trobaràs més
gent perquè estàs fent més esforços per
trobar-los", va explicar en un míting a
Tulsa en què després va dir: "Doncs els
he dit a la meva gent que redueixin el
ritme de testos, siusplau".
La dificultat de la negociació per a la
reobertura de fronteres, però, va més
enllà, ja que també hi ha interessos
particulars de destins turístics
importants per a russos (per exemple),
com són la costa de Croàcia, o els
conflictes polítics que pot provocar
deixar fora de la primera llista països
com els Estats Units o el Brasil.
Sigui com sigui, la llista de països
sobre la qual treballen els ambaixadors
europeus perquè s'hi pugui viatjar a
partir de l'1 de juliol és de més d'una
quarantena, segons els mitjans esmentats
anteriorment. Es tracta de països amb
entre 16 o 20 casos per 100.000
habitants que inclouen estats com la
Xina o Austràlia i que també podrien
incloure'n d'altres com Canadà, en
funció del criteri de contagis per
100.000 habitants que s'acabi prenent
com a definitiu.
Messi ha conquistado con el Barcelona 34
títulos: 10 Ligas, 4 Champions y seis
Copas del Rey. Un futbolista de leyenda
que a sus 33 años sigue marcando la
diferencia
Este miércoles 24 de junio Leo Messi
cumple 33 años. Nacido en el seno de una
familia humilde en Rosario (Argentina),
el 10 del Barça empezó a escribir su
leyenda con 13 años, cuando recaló en La
Masia. Este miércoles será la primera
vez que el argentino celebre su
cumpleaños bajo la disciplina azulgrana,
ya que años atrás siempre ha coincidido
que se encontraba concentrado con
Argentina,para disputar alguna
competición internacional.
Messi ha conquistado con el Barcelona 34
títulos: 10 Ligas, 4 Champions y seis
Copas del Rey. Un futbolista de leyenda
que a sus 33 años sigue marcando la
diferencia. Es también el jugador que
más Balones de Oro (6) tiene en sus
vitrinas. El Barcelona ha querido
felicitarle con un mensaje en las redes
sociales, acompañado de un montaje
audiovisual.
Estados Unidos alcanzó este martes la
cifra de 2.342.739 casos confirmados de
COVID-19 y la de 121.176 fallecidos, de
acuerdo con el recuento independiente de
la Universidad Johns Hopkins. Este
balance a las 20.00 hora local (00.00
GMT del miércoles) es de 32.405
contagios más que el lunes y de 842
nuevas muertes.
La media de nuevos casos diarios en
EE.UU. ha vuelto a situarse por encima
de los 30.000 por el actual repunte en
estados como California, Florida, Texas
y Arizona, que suman entre los cuatro
cerca de la mitad de contagios de todo
el país. Nueva York, sin embargo, se
mantiene como el estado más golpeado en
Estados Unidos por la pandemia con
389.085 casos confirmados y 31.232
fallecidos, una cifra solo por debajo de
Brasil, el Reino Unido e Italia. Tan
solo en la ciudad de Nueva York han
muerto 22.343 personas.
A Nueva York le siguen la vecina Nueva
Jersey con 13.025 muertos, Massachusetts
con 7.889 e Illinois con 6.707 muertos.
Otros estados con un gran número de
fallecidos son Pensilvania con 6.464,
Michigan con 6.109, California con 5.578
o Connecticut, con 4.277. En cuanto a
contagios, California es el segundo
estado solo por detrás de Nueva York con
187.351.
El país ha implantat restriccions a
Lisboa per l'augment de casos de
coronavirus: prohibides les reunions de
més de 10 persones i bars i terrasses
només poden obrir fins a les 20.00
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)