Caçadors furtius han assassinat un dels
últims exemplars de goril·la de muntanya
del Parc Nacional Impenetrable de
Bwindi, a Uganda. Es tracta de Rafiki,
un goril·la mascle d'esquena platejada,
membre d'una família formada per 17
membres.
Aquest goril·la era una figura molt
coneguda entre els ugandesos i entre els
visitants del parc de Bwindi. El seu
nom, Rafiki, vol dir "amic" en suajili.
La mort assassinat de Rafiki ha causat
una gran commoció al país.
Segons l'autòpsia, el goril·la va morir
per la ferida que li va causar un
objecte aflilat que li va travessar la
part superior esquerra de l'abdomen i
que li va afectar órgans vitals.
L'Autoritat de Vida Salvatge d'Uganda
(UWA) ha detingut a quatre sospitosos
per la mort de Rafiki al mateix parc de
Bwindi. Un d'ells ha confesat que el va
matar en defensa pròpia quan el goril·la
el va intentar atacar a ell i els seus
tres companys. Ara, els quatre estan
detinguts a l'espera de judici.
El Parc Nacional de Bwindi està situat
al sudoest d'Uganda i fa frontera amb
Ruanda i la República Democràtica del
Congo, en una zona que és ja l'únic racó
del món on es poden trobar aquesta
espècie de goril·les.
Els vigilants del parc feia 10 dies que
no tenia senyals d'on estava Rafiki.
Finalment un equip de rastrejadors van
trobar el seu cadàver dins la reserva
natural.
El bosc de Bwindi, que forma part del
Patrimoni Mundial de la Humanitat de
l'ONU des de l'any 1994, és el refugi de
gairebé la meitat dels goril·les de
muntanya que queden al món. En aquest
parc es calcula que hi ha uns 400
exemplars. La població d'aquests grans
animals està en perill crític d'extinció
i s'estima que queden poc més d'un miler
d'exemplars, segons el Fons Mundial per
a la Natura (WWF).
Às três da tarde desta quinta-feira,
primeiro dia de reabertura dos centros
comerciais de São Paulo após a fase mais
rígida da quarentena, já havia gente
esperando às portas do shopping Tatuapé
uma hora antes do horário previsto—os
estabelecimentos só podem funcionar
entre as 16h e as 20h—. Aos menos 250
pessoas faziam fila para entrar no
popular centro de compras da zona leste
da cidade. Eram famílias com crianças,
casais e grupinhos de jovens que, embora
com receio pelas mais de 5.000 mortes
registradas na cidade por covid-19,
aproveitaram a oportunidade para
resolver pendências ou simplesmente
matar a saudade do bastião de lazer da
maioria dos brasileiros. A atração pelos
shoppings derrotou o medo da doença cujo
total de mortos nacionais passou de
40.000 nesta sexta-feira.
La pandemia por la Covid-19 no está
afectando únicamente a las personas.
Algunos animales son también víctimas
colaterales del coronavirus. Este es el
caso por ejemplo de los elefantes
domesticados o...
Una ola de indignación recorre África.
Esta semana, el grito global Black Lives
Matter (Las vidas negras importan)
sobrevoló países como Sudáfrica, Ghana,
Nigeria o Kenia, donde se organizaron...
Estados Unidos también reprocha a La
Haya que la fiscal jefe, Fatou Bensouda,
abriera el año pasado una investigación
formal sobre los presuntos crímenes de
guerra cometidos en territorio
palestino, lo cual pone en el punto de
mira a Israel.
http://www.publico.es/internacional/trum
p-aprueba-sanciones-funcionarios-del.htm
l
"Responder al impacto social negativo
del programa se convirtió en un objetivo
estratégico adicional", afirma el
informe de Joaquín Almunia para el MEDE
sobre el rescate griegoDOCUMENTO | El
informe de Joaquín Almunia sobre el
rescate griegoBruselas alerta ahora de
las consecuencias de los recortes en
servicios sociales que la propia UE
lleva una década exigiendo
Com a reacció a l'anunci al març de
l'obertura d'una investigació sobre
possibles crims de guerra comesos per
les tropes nord-americanes a
l'Afganistan, l'administració Trump ha
anunciat aquest dijous sancions contra
els membres del Tribunal Penal
Internacional (TPI) de la Haia
involucrats en aquesta investigació i
contra els seus col·laboradors.
L'objectiu, segons ha explicat el
secretari d'Estat, Mike Pompeo, és
evitar que un militar nord-americà que
"va defensar de manera honorable" el seu
país "abatent terroristes" a
l'Afganistan pugui ser detingut vint
anys després mentre és "en una platja
europea amb la seva família". Per a
Pompeo, aquest militar seria acusat per
un tribunal "corrupte" i amb
"motivacions polítiques". La Haia, ha
afirmat, està duent a terme una "croada
ideològica" contra els Estats Units.
Pompeo ha comparegut al costat del
fiscal general, William Barr, del cap
del Pentàgon, Mark Esper, i de
l'assessor de Seguretat Nacional, Robert
O'Brien, per donar entitat i suport a
una ordre executiva signada pel
president, Donald Trump. Per a Pompeo,
reflecteix l'"essència de la política
internacional de l' America first" del
mandatari.
El Tribunal Penal Internacional
investigarà crims de guerra a
l’Afganistan
El Tribunal Penal Internacional
investigarà crims de guerra a
l’Afganistan
En l'ordre es precisa que es congelaran
els béns als Estats Units dels
investigadors i que se'ls denegaran
visats tant a ells com als seus
familiars. Encara que Pompeo ha dit que
aquesta mesura no l'alegra, ha
justificat que no es pot permetre als
investigadors i als seus familiars
"venir als Estats Units a comprar i
viatjar" i, en definitiva, a "gaudir de
les llibertats" del país mentre
persegueixen "els defensors d'aquestes
llibertats". Els estrangers que
col·laborin amb la Haia són susceptibles
de ser afectats per les sancions. Una
amenaça que fan extensiva als que
investiguin països aliats. Més en
concret Israel.
Els Estats Units, que no reconeixen la
jurisprudència del Tribunal Penal
Internacional, ja van revocar el 2019 el
visat al fiscal en cap d'aquest
organisme, Fatou Bensouda, per haver
seguit endavant amb el propòsit
d'investigar què va passar a
l'Afganistan entre el 2003 i el 2014,
inclosos l'assassinat de civils pels
talibans i les presumptes tortures a
presoners a mans de les autoritats
afganeses i de l'exèrcit nord-americà i
la CIA. Al contrari que Washington,
Kabul sí que és membre del tribunal,
cosa que permetria que nord-americans
implicats en la guerra en aquest país
entressin dins de la seva jurisdicció.
Però l'Afganistan ha advocat per una
investigació interna. Bensouda va
afirmar el 2017 que tenen prou proves
que forces dels Estats Units "han comès
actes de tortura, tracte cruel,
ultratges contra la dignitat personal,
violacions i violència sexual" tant en
territori afganès com en instal·lacions
de la CIA en diversos països
europeus.
Denúncia de manipulació
En un comunicat, la portaveu de la Casa
Blanca, Kayleigh McEnany, ha dit que
l'administració està "preocupada perquè
nacions adversàries estan manipulant el
Tribunal Penal Internacional encoratjant
al·legacions contra personal dels Estats
Units". El fiscal general, William Barr,
ha sigut més concret i ha apuntat contra
Rússia, país al qual ha acusat de
"manipular" aquesta institució. Moscou
no forma part del tribunal, ni el fiscal
general ha aportat proves de la seva
acusació. Barr també ha dit que el
departament de Justícia "ha rebut
informació sòlida i creïble" de
"corrupció financera i malversació als
més alts nivells de l'oficina del
fiscal" Fatou Bensouda. Tampoc n'ha
aportat proves.
Creat sota el paraigua de l'Estatut de
Roma, el Tribunal Penal Internacional es
va posar en funcionament el 2002 per
perseguir crims de guerra, crims contra
la humanitat i genocidis. Té el
reconeixement de 123 països. Encara que
Bill Clinton va signar l'Estatut de Roma
el 2000, mai va enviar el document al
Senat per a la seva corresponent
ratificació. Un any després George W.
Bush va signar una llei que buscava la
immunitat per als soldats nord-americans
davant la Haia. El 2002 John Bolton,
llavors funcionari del departament
d'Estat, va esborrar la signatura de
Clinton en un acte a les Nacions
Unides.
La reacció de la UE
La Unió Europea ha mostrat aquest dijous
públicament el seu suport al Tribunal
Penal Internacional després de l'anunci
de la Casa Blanca. "És un tema de gran
preocupació. Nosaltres, la UE, som ferms
partidaris del TPI i puc reiterar el meu
suport. El tribunal ha jugat un rol clau
per abordar crims internacionals", ha
declarat en una roda de premsa l'alt
representant per a Afers Exteriors i
Política de Seguretat de la UE, Josep
Borrell.
A partir d'aquest divendres, els
andorrans podran desplaçar-se fins a la
regió sanitària de l'Alt Pirineu i Aran,
però els ciutadans catalans encara no
podran anar al Principat
Corea del Sur empezó a probar ayer un
polémico sistema de control y rastreo de
contagios en el que la privacidad del
ciudadano deja de existir por completo.
El plan contempla que todas las personas
que visiten clubes nocturnos, bares,
clubs de karaoke, discotecas, gimnasios
en los que se realicen ejercicios en
grupo y salas de conciertos con público
de pie en interiores, están obligadas a
utilizar algunas de las apps disponibles
que permiten generar un código QR
personalizado que se puede escanea en la
entrada de esos locales.
El objetivo es tener perfectamente
identificado a cada uno de los
visitantes para que, en el caso de que
se detecte un contagio, poder
localizarlo de una forma rápida y
segura.
El proyecto se pone a prueba después de
la aparición de un brote en una zona de
clubs nocturnos
La idea surgió después de que el mes
pasado se registrara en este país
asiático un inquietante brote de
contagios en una zona de bares nocturnos
de Seúl. Para las autoridades, la
solución para evitar ese tipo de
situaciones es tener localizado a todo
aquel que pasa por un lugar que después
se convierte en foco de contagio. El
sistema no pasaría la legislación de
privacidad europea.
Para empezar, la información de la
persona se registrará en una base de
datos del Servicio de Información de la
Seguridad Social durante cuatro semanas,
antes de ser eliminada de forma
automática, según señala el Ministerio
de Salud y Bienestar de Corea del Sur.
El problema es que, aunque se borre de
los servidores informáticos el registro
del último mes, el sistema sigue
acumulando cada día el historial de paso
de la persona –en realidad su número de
teléfono– por los diferentes locales,
por ejemplo bares y clubs nocturnos. Es
decir, que siempre se pueden saber los
movimientos de alguien durante los
últimos treinta días por lugares de ocio
de una forma escandalosamente
precisa.
Además, el citado proyecto contempla que
los gobiernos locales también pueden
designar otras instalaciones como de
alto riesgo para los contagios del
coronavirus. En esa categoría entrarían
espacios como las bibliotecas, los
hospitales, los restaurantes o las
iglesias.
Uno de los distritos de Seúl,
Seongdong-gu, ha establecido el sistema
de rastreo mediante códigos QR en 172
instalaciones. Las pruebas se
prolongarán durante 6 meses antes de
decidir si es conveniente aplicarla de
una forma más generalizada.
En un primer momento, Corea del Sur
recurrió a un sistema de registro de las
personas que visitaban bares y
restaurante. Al llegar al
establecimiento, tenían que registrarse
y dejar su información de contacto, con
número de teléfono para ser
localizados.
Cuando se produjo el brote de hace un
mes en una zona de ocio nocturno, las
autoridades descubrieron a la hora de
intentar localizar a los potenciales
contagiados que el 30% de ellos había
proporcionado datos falsos, por lo que
no se les pudo localizar para de ese
modo establecer las necesarias medidas
sanitarias que impidieran la propagación
del coronavirus.
Aunque el sistema de Corea del Sur no
llega al extremo del de Singapur, con
geolocalización y mapas de posibles
contagiados, el proyecto suscita
controversia entre los defensores de los
datos personales y los que creen que la
salud pública justifica que el gobierno
tenga información que en prinicipio
sería inviolable.
Las manifestaciones contra el racismo en
Reino Unido, a raíz de la muerte de
George Floyd en EEUU, están sirviendo de
espejo para mirar su propia historia:
imperialistas, esclavistas y racistas.
Términos, ahora inaceptables para la
mayoría de británicos. El alcalde de
Londres anuncia una revisión de las
esculturas y los nombres de las calles
"por la incómoda verdad" que
representan. La estatua del traficante
de esclavos, Edward Colston, en Bristol,
ha sido derribada por los manifestantes
Luis Fernando López se ha disculpado
tras amenazar a un ciudadano y el
viceministro Franz Choque ha sido
destituido por "politizar y
electoralizar" el programa de empleo, a
la vez que se publicaba un nuevo estudio
cuestionando la validez estadística del
informe elaborado por la OEA, que sirvió
de base y coartada a los opositores de
Evo Morales.
El Gobierno de Daniel Ortega y Rosario
Murillo alentó participar en las
"Caminatas del amor en tiempos de la
COVID-19". Al menos 60 de sus
colaboradores o cargos afines han
fallecido o han desaparecido de la
escena pública
La ciudad celebra la tercer y definitiva
despedida por la más famosa víctima de
la brutalidad policial
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20200609/481701158462/houston-celebra
-ultimo-funeral-george-floyd.html
Las calles de Estados Unidos gritan:
–Di su nombre.
–George Floyd.
Este martes llegó al final de su camino.
Houston, la ciudad texana que
consideraba su hogar, celebró el tercer
y definitivo funeral por la más famosa
víctima de la brutalidad policial.
El afroamericano George Floyd era un
hombre común. De un físico
impresionante, pero común. Los amigos de
infancia y juventud, que han ido
desfilando por los canales de
televisión, le recordaron como un
gigante siempre de buen humor.
“Quiero tocar la gloria”, le dijo a uno
de sus compañeros en el instituto. Su
trayectoria se torció. Pasó por la
cárcel, se rehabilitó y se estableció en
Minneapolis.
George Floyd no ha muerto en vano, su
trayectoria será un legado vivo”
GREG ABBOTT Gobernador republicano de
Texas
Lo que no logró en vida lo ha conseguido
con su muerte. Más allá de su último
suspiro, de esos ocho minutos y 46
segundos en que el policía Derek Chauvin
presionó con su rodilla sobre su cuello,
sin atender la súplica del “no puedo
respirar”, Floyd se ha convertido en un
símbolo.
“Va a cambiar el futuro de Estados
Unidos”, afirmó uno de los congregados
ante la iglesia The Fountain Praise por
la que el lunes desfilaron 6.000
texanos.
Desde que falleció el 25 de mayo,
decenas de ciudades han visto sucederse
las protestas por George Floyd. Su
defunción, a los 46 años, ha insuflado
energía al movimiento que reclama la
reforma de la justicia para acabar con
los prejuicios por el color de la
piel.
La mayoría apoya las manifestaciones,
indicó una encuesta del The Washington
Post. El 69% de los ciudadanos señaló
que la muerte de Floyd representa un
problema amplio en la policía en
general, por un 29% que cree que lo de
Minneapolis es algo aislado.
“George Floyd no ha muerto en vano, su
trayectoria será un legado vivo”, dijo
el gobernador republicano de Texas, Greg
Abbott.
Houston celebra el último funeral por
George Floyd
Houston celebra el último funeral por
George Floyd (DAVID J. PHILLIP / AFP)
George ya descansa junto a su madre,
Cissy
Frente a las peticiones en las calles de
retirar la financiación de los cuerpos
policiales, los demócratas han
presentado un proyecto de ley para
acabar con el excesivo uso de la fuerza
de los uniformados contra los
afroamericanos. Dado el control
conservador del Senado, el futuro de
esta iniciativa parece efímero, pero
dentro de los republicanos también se
han alzado voces a favor de que se
emprenda una reforma.
Sin embargo, el presidente Trump es el
guía. Su respuesta consiste en que “la
gran mayoría de los policías son buenos”
y en ensalzar su visión de la ley y el
orden. Este martes dio otra pista. En su
tuit, sin pruebas, sugirió que era un
montaje esa escena en que un hombre de
75 años sale malherido tras ser empujado
por policías de Buffalo. Según Trump,
ese hombre que acabó con la cabeza
ensangrentada es un antifa y exageró en
su caída.
El gobernador neoyorquino, Andrew Cuomo,
le acusó de “cruel y peligroso” por dar
pábulo a teorías conspirativas. “¿La
sangre era falsa? ¿Nos engañaron
nuestros ojos? No. El hombre sigue en el
hospital y el presidente lo
menosprecia”, señaló Cuomo.
Va a cambiar el futuro de Estados
Unidos”
Al contrario de la crítica y el
desprecio que causó el tuit de Trump, el
aspirante demócrata Joe Biden expuso el
perfil de la compasión y la
solidaridad.
Aludiendo a “la pequeña Gianna”, la hija
de George Floyd, Biden se planteó:
“Ningún niño debería preguntar una
cuestión que se han preguntado muchos
niños negros por generaciones, ¿por qué
papá se ha ido?”.
Remarcó en su mensaje que “no podemos
dejar escapar este momento, una vez más,
para rechazar el racismo, esa picadura
en nuestra alma, y el abuso sistemático
que infesta la vida estadounidense. Es
el momento para la justicia racial”. Y
añadió: “Entonces le diré a Gianna que
tu padre cambió el mundo”
La familia dio las gracias. Uno de los
testimonios más ovacionados fue el de
Brooke, la sobrina: “Dicen que se ha de
hacer América grande de nuevo. Para
nosotros nunca ha sido grande”.
George ya descansa junto a su madre,
Cissy. Su memoria perdura en la
conciencia colectiva.
Número de páginas na Internet que
pregam a supremacia branca cresceram
desde 2019 e se alimentam de discursos e
de gestos do presidente e de outros
apoiadores, dizem estudiosos
Capital se aproxima dos 5.000 óbitos em
decorrência da covid-19. Prefeitura
garante que sistema de saúde não
colapsará com reabertura de
imobiliárias, lojas e shoppings a
partir desta quarta
Mientras la mayoría de países europeos
relajan las medidas sanitarias contra la
pandemia porque ésta remite, el régimen
nacionalista polaco las va levantando
pese a que los nuevos contagios en el
país siguen creciendo.
Los epidemiólogos alertan que el
descongelamiento decretado por el
Gobierno –apertura de cines,
restaurantes, centros comerciales,
iglesias y el permiso para reuniones– es
prematuro. El Gobierno ganó el pasado
viernes el voto de confianza que había
solicitado a fin de dar imagen de
solidez, jactándose de haber contenido
la pandemia. “Hemos tenido más éxito que
otros países, incluidos los más ricos de
la UE”, afirmaba exultante el jefe de
gobierno, Mateusz Morawiecki.
La realidad no tardó en desmentir al
Gobierno. El sábado y domingo Polonia
registró 576 y 575 nuevos contagios
respectivamente, los máximos desde el
comienzo de la pandemia. En total, hasta
hoy ha habido 26.780 contagiados y 1.161
muertos. La tasa de nuevos contagios se
mantiene alta en comparación con España,
Italia o Suecia,aunque está por debajo
de la vecina Bielorrusia o Gran
Bretaña.
El epicentro se ha trasladado a la
región de Silesia, al sur del país,
donde un fuerte rebrote en las minas de
hulla obligó el lunes al Gobierno a
decretar el cierre parcial de doce minas
de carbón. Las minas silesianas reúnen
la mayoría de nuevos contagios (un 20%
del total desde el inicio de la
epidemia). La respuesta a la paradoja de
que un gobierno triunfante toma medidas
contradictorias, levantando
restricciones a nivel nacional e
imponiéndolas en regiones más afectadas,
es que los nacionalistas procuran
convencer a los polacos de su éxito y
así asegurarse la victoria en las
elecciones presidenciales. Su candidato
para la reelección en los comicios del
28 de junio, el presidente Andrzej Duda,
declaro el lunes: “¿Acaso son muchos los
varios centenares de nuevos contagios
diarios? Yo creo que en comparación con
otros países europeos no son muchos”.
Los epidemiólogos son contrarios a la
relajación de medidas. “La epidemia se
mantiene al nivel que tuvo en marzo
–afirma Pawel Grzesiowski, especialista
en enfermedades contagiosas–. El
relajamiento de restricciones invita al
rebrote”. El profesor Krzysztof Simon,
del hospital de Wroclaw, confirma: “No
hacemos bastantes tests. El número real
de contagios es cinco veces superior al
registrado oficialmente, o sea cerca de
100.000. Hay peligro de una nueva oleada
en verano. Debemos mantener la guardia”.
24 RD CONGO - El 'black lives matter' resucita los fantasmas del rey Leopoldo II por el genocidio en el Congo belga. hasta 15 millones de personas se calcula que fueron asesinadas en la depredación del Congo belga.
Va ser l'elecció més disputada en
dècades: Evo Morales, el primer
president indígena de Bolívia, es
postulava per a un quart mandat,
enfrontat a una oposició que el veia com
un líder autoritari i reticent a
renunciar al poder.
Evo Morales dimiteix
Evo Morales dimiteix
Al començar el recompte preliminar de
vots, el 20 d'octubre de 2019, les
tensions van augmentar. Quan el recompte
es va aturar -de sobte i sense
explicacions- i es va reiniciar
l'endemà, va mostrar que Morales tenia
prou vots per guanyar les eleccions.
Entre sospites de frau van esclatar
protestes a tot el país i la comunitat
internacional va recórrer a
l'Organització d'Estats Americans (OEA),
que havia estat convidada a observar les
eleccions. El posicionament de
l'organització, que assenyalava "un
canvi inexplicable" que "modifica
dràsticament el destí de l'elecció", va
aixecar sospites sobre els resultats de
la votació i va provocar una sèrie
d'esdeveniments que van canviar la
història del país sud-americà.
L'oposició va aprofitar la situació per
intensificar les protestes i reunir
suport internacional i de l'exèrcit i,
setmanes després, va aconseguir que
Morales acabés dimitint.
L'anàlisi era deficient
Ara, un estudi d'investigadors
independents que fa servir dades
obtingudes per The New York Times de les
autoritats electorals de Bolívia, ha
descobert que l'anàlisi de l'OEA era
deficient. La conclusió segons la qual
els vots a favor de Morales van
augmentar inexplicablement un cop el
recompte es va reprendre estava basada
en dades incorrectes i tècniques
estadístiques inapropiades.
"Hem trobat problemes amb els seus
mètodes", afirma Francisco Rodríguez, un
economista que ensenya estudis
llatinoamericans a la Universitat de
Tulane: "Un cop corregim aquests
problemes, les conclusions de l'OEA no
tenen cap consistència, no hi ha cap
prova estadística de frau". Rodríguez va
fer l'estudi amb Dorothy Kronick,
experta en política llatinoamericana a
la Universitat de Pennsilvània, i
Nicolás Idrobo, estudiant de doctorat a
la mateixa universitat i coautor d'un
llibre sobre mètodes estadístics
avançats. El seu estudi encara no s'ha
sotmès a una revisió d'experts.
Certament, els autors diuen que la seva
anàlisi només se centra en l'anàlisi
estadística de l'OEA sobre els resultats
de la votació, i no prova que l'elecció
fos lliure i justa. De fet, es van
documentar molts problemes durant la
votació.
La sospita de frau electoral encén els
carrers de Bolívia
La sospita de frau electoral encén els
carrers de Bolívia
En un intent per sufocar les protestes
que van esclatar a l'anunciar la seva
victòria, Morales va demanar a l'OEA que
fes una auditoria electoral "vinculant".
L'informe resultant, de 100 pàgines i
publicat al desembre, parla de
l'evidència d'errors, irregularitats i
"una sèrie d'operacions malicioses"
destinades a alterar els resultats.
Aquestes operacions inclouen servidors
ocults de dades, comprovants de votació
manipulats i firmes falsificades, que
segons l'organització van impossibilitar
validar els resultats de les
eleccions.
L'OEA va trobar proves que almenys
38.000 vots havien estat modificats.
Morales va proclamar la seva victòria
per un marge de 35.000 paperetes.
"Hi va haver frau, simplement no sabem
on ni quan", afirma Calla Hullum, una
experta en Bolívia de la Universitat de
Miami que va presenciar les eleccions i
va analitzar la investigació de l'OEA.
"El problema amb l'informe de l'OEA és
que el van fer molt ràpid", creu Hullum.
Això va configurar una narrativa de les
eleccions abans que les dades es
poguessin analitzar adequadament, diu.
Aquesta afirmació inicial de l'OEA és el
que els investigadors independents
qüestionen específicament en el seu
estudi.
La caiguda de Morales va aplanar el camí
a un govern provisional d'extrema dreta,
liderat per Jeanine Áñez Chávez, que
encara no ha complert el mandat de
supervisar unes noves eleccions.
El president de Guatemala, Alejandro
Giammattei, ha confirmat el contagi de
18 membres de la Casa Presidencial, i ha
explicat que, tot i no ser ell un dels
contagiats, s'ha posat en quarantena.
Segons el president, tot el complex
presidencial serà tancat i desinfectat
per tal de controlar el brot. Ell i el
seu vicepresident, Guillermo Castillo,
faran a partir d'ara totes les seves
activitats per "via remota", ha
explicat.
Guatemala, segons xifres oficials, ha
arribat als 7.055 contagis, i la corba
l'últim mes ha pujat exponencialment amb
6.223 casos nous des del 7 de maig. El
nombre de morts és de 252, després de
comptabilitzar-ne 22 les últimes 24
hores, per un "replantejament" de les
dades que va fer dijous el ministeri de
Salut.
El mandatari ha indicat que amb motiu de
la pandèmia els llits hospitalaris del
sistema de salut guatemalenc han passat
de 7.830 a 8.854 en tres mesos, 119 dels
quals són de cures intensives. A més, a
la capital del país, on s'han produït
protestes contra el confinament, s'han
començat a fer proves als passatgers del
transport públic aquest cap de setmana,
amb uns 17.000 tests realitzats.
Al seu missatge, a més de recomanar la
pregària i el dejú a la ciutadania, el
president ha destacat el suport econòmic
del seu govern a les famílies, com el
bonus de consum energètic al qual s'han
inscrit de moment més de 1,5 milions de
persones. A més, el programa
d'alimentació escolar continua
"beneficiant 2,4 milions de criatures
cada dia", ha dit. Ajudes a quasi
100.000 aturats i crèdits a petites i
mitanes empreses s'han afegit a les
mesures del govern.
Positiu a prop del president a Mèxic
Giammattei no és l'únic president de
l'Amèrica Llatina a qui ronda l'amenaça
del coronavirus. Zoé Robledo, director
de l'Institut Mexicà de la Seguretat
Social i assessor proper al president
Andrés Manuel López Obrador, ha dit
aquest diumenge que ha donat positiu a
la prova del coronavirus i que farà
teletreball.
Zoé Robledo
@zoerobledo
Quiero informar que hoy resulté positivo
a #COVID19
Permaneceré trabajando a distancia,
coordinando las labores a mi cargo y
siguiendo puntualmente las indicaciones
de l@s extraordinarios médicos de
@Tu_IMSS.
Se mantiene vigilancia epidemiológica
del caso y de mis contactos.
Els experts mèdics continuen seguint el
seu cas i revisant les persones amb les
que va tenir contacte, segons ha
informat el mateix Robledo. L'assessor
és una de les figures públiques més
importants de l'administració del país i
el seu positiu podria renovar les
preocupacions que el president també
està en risc de contagi.
López Obrador ha recorregut el sud de
Mèxic aquesta passada setmana, malgrat
els casos de coronavirus i les morts que
han continuat pujant al país.
El ministeri de Salut del Brasil ha
esborrat del portal oficial dedicat en
exclusiva al coronavirus les dades
històriques de tres mesos del brot al
país. Per "donar una imatge més
realista" de la situació, el govern de
l'ultra Jair Bolsonaro es limita a
oferir només les dades dels nous
contagis i dels morts registrats durant
les últimes 24 hores.
L'apagada informativa en el segon país
amb més positius del món, només superat
pels Estats Units de Donald Trump, deixa
en la incògnita l'històric acumulat dels
casos i la corba de transmissió del
covid-19. L'única xifra que se salva
d'aquesta censura numèrica és la dels
brasilers que s'han recuperat de la
malaltia.
En les últimes dades acumulades, de
divendres passat, s'havien diagnosticat
672.846 positius i els decessos eren
35.930. El canvi d'estratègia dels de
Bolsonaro coincideix amb un augment de
les víctimes mortals, que havien superat
el miler diari, i ha continuat amb un
autèntic ball de xifres que van fer
créixer les sospites de les societats
mèdiques que l'objectiu és amagar
l'impacte real.
Diumenge al vespre (dilluns a la
matinada a Catalunya) el govern va
rectificar en qüestió d'hores les dades
oficials sobre la malaltia. Després
d'haver informat d'un total de 1.382
defuncions i 12.581 contagis, va
corregir per concloure que havien sigut
525 els nous decessos i 18.912 els nous
infectats.
Estratègia de contenció afeblida
La jugada ha creat malestar en aquest
país perquè la falta de proves
diagnòstiques i la pugna oberta entre el
president Bolsonaro i els governadors
afebleix l'estratègia indispensable de
confinament i distància física com a
mesura de contenció. Cada diumenge el
president apareix en una manifestació
convocada per simpatitzants a les portes
del palau presidencial de Brasília per
exigir la reobertura i reactivació de
les activitats econòmiques.
Bolsonaro minimitza el covid-19, que ja
és a les faveles
Bolsonaro minimitza el covid-19, que ja
és a les faveles
Una de les reaccions més contundents ha
arribat en boca del president de la
Cambra dels Diputats, Rodrigo Maia, que
ha acusat l'executiu de Bolsonaro de
"jugar amb la mort" promovent la nova
metodologia i l'ha instat a "rescatar la
credibilitat de les estadístiques".
Maia, nascut a l'exili xilè perquè el
seu pare va fugir de la dictadura
militar brasilera, ha retret al
ministeri que intenta "tapar el sol amb
el dit". És a dir, que vol amagar la
crua realitat.
Rodrigo Maia
@RodrigoMaia
Brincar com a morte é perverso. Ao
alterar os números, o Ministério da
Saúde tapa o sol com a peneira. É
urgente resgatar a credibilidade das
estatísticas. Um ministério que tortura
números cria um mundo paralelo para não
enfrentar a realidade dos fatos.
https://g1.globo.com/bemestar/coronaviru
s/noticia/2020/06/07/ministerio-divulga-
dados-divergentes-de-casos-e-de-mortes-s
obre-coronavirus.ghtml …
Ministério divulga dados divergentes de
casos e de mortes sobre coronavírus
O primeiro balanço do ministério
apontava para 1.382 novas mortes. O
segundo, no entanto, divulgado na página
oficial do governo, informava para 525
óbitos.
g1.globo.com
38,5m
1:00 - 8 de juny de 2020
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
16,6m persones estan parlant sobre
això
La premsa brasilera ha reaccionat
ràpidament als obstacles de Bolsonaro
amb les dades, i diversos mitjans –entre
els quals els influents Folha de S.Paulo
i el grup O Globo– han establert una
plataforma per treballar conjuntament en
la cerca de les dades dels 27 estats,
una iniciativa sense precedents que
pretén omplir el forat informatiu que
deliberadament deixa el govern.
Foto irreal
Després de les tensions al ministeri de
Salut que van provocar la dimissió de
dos ministres en menys d'un mes,
Bolsonaro torna a tenir en un militar un
fidel en la gestió sanitària. El
president ha negat les acusacions
d'ocultació i ha defensat la nova
metodologia perquè les dades acumulades
de contagis no deixen clar que "la
majoria no estan malalts" i, per tant,
s'allunya de la fotografia actual.
Bolsonaro, acorralat per la justícia per
un presumpte delicte d'ingerència en la
policia per protegir els seus fills
polítics, ha vist en les noves protestes
contra el seu govern la seva salvació
per desviar l'atenció política i
mediàtica. El president menysté la
legitimitat de les manifestacions,
alhora que anima els seus seguidors a
continuar sortint als carrers desafiant
les mesures de seguretat, i ha
qualificat aquestes concentracions
crítiques a la seva gestió d'"el gran
problema de moment".
Al Brasil també han arribat les
protestes contra el racisme –molt
present en la societat i entre la
policia brasileres– i ha titllat els
seus detractors de "terroristes
marginals" que persegueixen "el model de
Veneçuela", fent servir tota la retòrica
de dispersió.
S'ha declarat un segon brot d'Ebola a la
República Democràtica del Congo (RDC),
però en aquest cas a Mbandaka, una
ciutat de més d'un milió d'habitants al
nord-oest del país i situada a més de
dos mil quilòmetres de distància del
lloc on continua actiu el primer brot de
la malaltia, a les províncies de Kivu
del Nord, Itiru i Kivu del Sud. Això
s'afegeix a la pandèmia del coronavirus,
que també afecta el país, i al brot de
xarampió que s'hi ha declarat, que es
considera que és el més greu del món.
La pacient zero del nou brot d'Ebola és
una dona que va infectar-se el 18 de
maig pel contacte amb un ratpenat,
segons ha informat el ministeri de Salut
congolès. Els equips de prevenció i
protecció no van ser informats del cas
fins que no van morir cinc persones més.
Per aquest motiu no van poder posar en
marxa a temps el protocol per prevenir
el contagi de més persones, ha reconegut
el govern.
"Després que es declarés un brot fa dos
anys, es va formar molts voluntaris i es
va deixar material sanitari. Això sempre
es fa per tenir capacitat de resposta en
cas que aparegui novament la malaltia",
ha explicat Javier Tena Rubio, metge de
Creu Roja a la ciutat de Goma, prop del
lloc on es va declarar el primer brot
d'Ebola a l'est de la RDC.
L'ONG ha desplegat a la província
d'Equador, on ha aparegut el segon brot,
més de 150 voluntaris. Mbandaka és una
ciutat molt comercial a la vora del riu
Congo i a uns 600 quilòmetres de la
capital del país, Kinshasa. De moment
s'han registrat cinc morts i vuit
contagis, però es tem que la malaltia
s'estengui ràpidament.
Per què és tan difícil acabar amb
l'ebola al Congo?
El director regional per a l'Àfrica de
la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja,
el doctor Simon Missiri, ha afirmat que
"el ressorgiment del virus arriba en el
pitjor moment possible, quan ens
enfrontem a un doble brot, el del
covid-19 i el de l'Ebola, en un dels
entorns més complexos i perillosos del
món".
Pel que fa al coronavirus, el país té
molt poca capacitat de reacció sobretot
perquè el confinament és gairebé
impossible, i a més hi ha molts pocs
tests i els resultats poden trigar 10
dies a tenir-se. "Es poden tancar
escoles, aplicar distància a les feina o
fer teletreball, però hi ha molta gent
que si no surt a treballar un dia
l'endemà no menja", aclareix Tena.
"L'Ebola està molt més focalitzat i
permet fer vida normal més enllà de la
zona calenta del brot, però el covid-19
és a tot arreu. Hi ha molta gent que no
porta mascareta, tot i ser obligatòria,
i l'accés a l'aigua és limitat", ha
afegit.
El brot de xarampió, per la seva banda,
ve de lluny: fa 7 anys la Creu Roja va
fer una campanya de vacunació amb el
govern, però és molt complicat arribar
arreu en un país que és el segon més
gran de l'Àfrica i té una superfície que
equival a la d’Espanya, França,
Alemanya, Itàlia i Polònia juntes. El
pla era, a l'acabar el brot d'Ebola a
l'est del país, començar a fer
intervencions ràpides contra el
xarampió, però ara s'ha complicat tot
amb la presència del coronavirus, exposa
Tena. De moment, en total, la malaltia
ha provocat 6.779 morts i n'hi ha
369.520 casos.
Confiança de la població
La Creu Roja ha desplegat en alguns
mercats de Goma, on les aglomeracions
són gairebé inevitables, tancs d'aigua i
paradetes d'informació per obligar la
gent a rentar-se les mans. Presència i
informació són bàsiques en certes
comunitats per conscienciar la població,
tot i així no sempre s'aconsegueix.
A la RD Congo, al voltant del 25% de la
població no creu en l'existència de
malalties com l'Ebola o el coronavirus.
Per a molts, el covid-19, que ha
provocat de moment 75 morts i 3.495
contagis oficials al país, és una
excusa, com també creien que ho era
l'Ebola, "per mantenir la presència de
sanitaris estrangers al país, i sous i
subvencions a les elits", assegura el
metge de la Creu Roja. Per això, afirma,
és molt important treballar-hi per
guanyar la confiança de la gent.
Las movilizaciones iniciadas tras la
muerte de Floyd continúan extendiéndose
a las calles de diferentes países para
denunciar la violencia policial y el
racismoCRÓNICA | Miles de personas salen
a la calle en España al grito de "No
puedo respirar"
En la protesta antirracista d'aquest
diumenge a la ciutat britànica de
Bristol, on han participat unes 10.000
persones, els manifestants han
enderrocat l’estàtua de bronze d’un
conegut esclavista del segle XVII,
Edward Colston. Han lligat cordes al
voltant del coll de la figura fins que
han pogut enderrocar el polèmic monument
que recorda el membre de la Reial
Companyia Africana, responsable d’haver
esclavitzat 80.000 homes, dones i
criatures que van ser segrestats a
l’Àfrica i transportats per la força a
Amèrica. Després han tirat l’estàtua al
riu Avon.
Colston va dedicar part de la seva
fortuna a obres benèfiques a Bristol i
després de la seva mort, el 1721, se li
va dedicar una estàtua. Les imatges
difoses a les xarxes socials mostren com
un dels manifestants ha posat el genoll
al coll de l’estàtua de l’esclavista a
terra, emulant l’acció del policia
nord-americà que va matar George
Floyd.
En declaracions a la BBC, l’historiador
David Olusoga ha defensat que l’estàtua
hauria d’haver sigut retirada fa molt de
temps. “Les estàtues diuen: «Aquest va
ser un gran home que va fer grans coses
». No és cert. Edward Colston va ser un
comerciant d’esclaus i un assassí”. Als
Estats Units també s’han enderrocat
estàtues, com la del general confederat
Williams Carter Wickham a la ciutat de
Richmond, a Virgínia.
La Fiscalia del Brasil ha donat un
termini de 72 hores perquè el ministeri
de Salut expliqui l'omissió de les dades
de contagis i morts per la pandèmia de
coronavirus que des de divendres no
estan disponibles a la web del recompte
oficial, cosa que ha desencadenat una
allau de crítiques al president, Jair
Bolsonaro.
Fa dècades que a la regió del Sahel, al
cor de l’Àfrica, l’arribada del mes de
juny no és una bona notícia. És en
aquest punt del calendari quan comença
el soudure : el període entre collites,
que s’allarga fins ben entrat el
setembre i que algunes ONG, també les
Nacions Unides, coneixen com l’estació
de la fam. El nom és trist, però també
és literal: durant aquests mesos, en què
els fruits de la collita anterior
s’acaben i encara no es poden collir els
de la següent, la crisi alimentària
crònica que viu la regió agafa
dimensions catastròfiques. Bona part de
la població rural -que és la immensa
majoria- passa de menjar tres cops al
dia a fer-ho en només una ocasió, i la
malnutrició aguda es dispara entre els
infants.
Aquest 2020 el soudure serà especialment
dur. La pandèmia del covid-19 i,
especialment, la seva bufetada econòmica
auguren la pitjor crisi humanitària dels
últims deu anys, especialment en països
del Sahel central com Mali, el Níger,
Burkina Faso o el Txad. El virus és la
gota que fa vessar, una mica més, un got
que ja vessava per culpa de la crisi
climàtica, la violència creixent, la
pobresa crònica i, sobretot, per la
falta de solucions polítiques.
“La pandèmia no hauria pogut arribar en
un moment més crucial per a la regió”,
es lamentava fa uns dies Coumba Sow,
coordinadora de l’Organització per a
l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) a
l’Àfrica Occidental. Aquest “moment
crucial” són les setmanes i els mesos
previs al soudure, en què la població
-com la formiga en la faula que
protagonitza amb la cigala- centra tots
els seus esforços en preparar-se per als
dies durs que vindran. És a l’abril i el
maig -precisament els mesos en què el
covid-19 ha paralitzat el món, també el
continent africà- quan els agricultors
necessiten sembrar i vendre els conreus
i quan els pastors traslladen els seus
ramats buscant pastures verdes i aigua
per alimentar-los.
Aquest any no ha sigut del tot així.
Malgrat que al continent africà la
pandèmia no està tenint una incidència
tan gran com a Europa o els Estats
Units, les mesures restrictives han
estat presents en tots els països. I al
Sahel el tancament de botigues i mercats
pel covid-19 ha deixat molts agricultors
sense poder vendre els seus productes,
però també els ha deixat sense poder
comprar fertilitzant o llavors per
preparar-se per a la temporada agrícola
de finals d’any. I el tancament de
fronteres ha limitat el comerç i la
transhumància de molts pastors, que
caminen centenars de quilòmetres i
sovint travessen fronteres per alimentar
les bèsties i comerciar-hi. “Això farà
que els pastors perdin els seus
ingressos, perquè no podran vendre els
animals. I també pot provocar la mort
del ramat, perquè serà encara més
difícil alimentar-lo”, remarcava Coumba
Sow. En tots dos casos el resultat és el
mateix: quan els animals moren o deixen
de ser una font de llet o carn, la
població passa gana. Com també passen
gana les famílies agrícoles quan el seu
únic mitjà de subsistència -els conreus-
no funciona.
Diverses organitzacions, com Acció
contra la Fam o l’ACNUR, han començat a
fer càlculs. Tots els pronòstics són
durs. El Programa Mundial dels Aliments
apunta que la fam es pot triplicar en
molts punts de la regió pel covid-19 i
posa d’exemple el cas de Burkina Faso.
En aquest país 2,1 milions de persones
patiran inseguretat alimentària durant
els mesos d’escassetat. L’any passat van
ser 680.000 burkinesos.
Oriol Puig, investigador del Cidob i
expert en migracions i canvi climàtic al
Sahel, subratlla dos punts clau. El
primer és un recordatori: darrere
d’aquesta inseguretat alimentària que
martiritza la regió des de fa anys hi ha
motius polítics i també històrics.
“Sovint se simplifica en excés el
discurs: es diu que aquesta fam
estructural és només com a conseqüència
del clima. Però no es diu que hi ha
hagut i hi ha unes polítiques colonials
i neocolonials que han potenciat que la
població depengui totalment de
l’agricultura de subsistència”,
assegura.
I el segon punt que reitera Puig és el
risc que suposa que plogui sobre mullat.
“Moltes zones del Sahel ja estan en una
situació molt delicada, precària. Hi ha
una confluència de crisis, com la
climàtica o la del terrorisme i els
conflictes, que ara s’agreujaran amb el
covid-19”. En les últimes setmanes, per
exemple, la violència, especialment
l’activitat dels grups jihadistes, s’ha
incrementat. Sobretot a l’anomenada zona
de les tres fronteres, entre Mali, el
Níger i Burkina Faso, on fa anys que hi
ha una onada de refugiats i desplaçats
interns. Només a Burkina Faso 880.000
persones han hagut de fugir de casa per
la violència. A tota la regió són uns
tres milions de persones, que en general
malviuen en condicions precàries. I en
temps de pandèmia la precarietat
incrementa les possibilitats de
contagi.
Per això als experts també els preocupa
que la lluita contra el covid-19 -que
ara centra totes les agendes- deixi en
segon lloc els esforços per fer front a
aquestes altres problemàtiques que ja
existien. I no només és una por. Ha
començat a passar, especialment en el
camp sanitari.
Al Sahel i en altres zones del continent
africà, les mesures per frenar el nou
coronavirus han perjudicat el control
d’altres malalties clàssiques -com la
malària o el xarampió- que fa molts anys
que maten. Hi ha un exemple
il·lustratiu: les restriccions de
moviment pel covid-19 han fet molt
difícil continuar repartint les xarxes
mosquiteres que són claus en la
protecció davant la malària.
La plaga de llagostes no afluixa a
l’Àfrica oriental
La pandèmia del covid-19 està deixant en
segon pla la plaga de llagostes del
desert que des de fa mesos està
castigant l’Àfrica oriental,
especialment Kènia, Somàlia i Etiòpia.
El mes de desembre hi va haver una
primera onada: eixams quilomètrics
d’aquests insectes que al seu pas
devoren conreus, arbres i pastures. La
plaga -que agafa força degut als efectes
de la crisi climàtica- no ha minvat, al
contrari. La FAO porta setmanes alertant
que la regió viurà una segona onada fins
i tot més forta que la primera aquest
mes de juny, just en el moment de la
collita. I la situació és preocupant:
les hectàrees de conreus malmeses seran
incalculables, cosa que, segons
subratllen ONGs com Oxfam, es traduirà
en episodis de fam “molt greus” en una
regió on la majoria de la població depèn
d’aquests conreus per sobreviure i on 30
milions de persones ja pateixen
inseguretat alimentària.
Uruguay mantiene una baja prevalencia
sin cuarentena obligatoria en medio de
una región que es el nuevo epicentro de
la pandemia. Con un amplio consenso
político y social, camina hacia la nueva
normalidad con algunos peligros al
acecho: una porosa frontera con Brasil,
hacinamiento en las cárceles y escasos
recursos en muchas de sus residencias de
mayores.
Son españoles o personas residentes en
España, que permanecen sin poder salir
de Colombia desde el inicio de la
pandemiaLa interminable espera de 200
españoles varados por el coronavirus en
Uruguay
https://www.eldiario.es/internacional/Es
panoles-varados-Colombia_0_1034147604.ht
ml
La muerte del emir de Al Qaeda del
Magreb Islámico a manos de soldados
franceses es un golpe más simbólico
que operacional que ParÃs trata de
rentabilizar
Jueus i àrabs es van manifestar ahir a
la plaça Rabin de Tel Aviv contra el pla
d’annexió israelià de Cisjordània en una
protesta organitzada per partits
d’esquerra i grups antiocupació. L’acte,
en què es van exhibir banderes
palestines i israelianes i estendards
vermells, denunciava el pla del primer
ministre israelià, Benjamin Netanyahu,
d’annexionar-se unilateralment una part
del territori ocupat palestí a partir
del juliol.
La manifestació es va convocar sota el
lema “No a l’ocupació, no a l’annexió,
sí a la democràcia”, i entre els
cartells que es van exhibir en la
protesta no va faltar el “ Palestinian
lives matter ”(Les vides dels palestins
importen), que es fa ressò del lema de
les protestes antiracistes als Estats
Units. L’últim cas polèmic ha sigut el
del jove palestí Iyad Halak, malalt
d’autisme, a qui policies israelians van
matar la setmana passada a la ciutat
vella de Jerusalem.
“Estem en una cruïlla. Un camí porta a
una societat unida amb una veritable
democràcia, igualtat civil i nacional.
L’altre es dirigeix a l’odi, la
violència, l’annexió i l’apartheid”, va
declarar Ayman Odeh, diputat de la
Llista Àrab Unida, tercera força del
Parlament israelià. Odeh va parlar des
de casa seva, on està en quarantena
després que un altre parlamentari donés
positiu per coronaviurs fa uns dies.
En l’acte també es va projectar un vídeo
del senador nord-americà Bernie Sanders,
que va transmetre un missatge de
solidaritat als manifestans: “Com
vosaltres, crec que el futur dels
israelians i dels palestins està
entrellaçat i que els vostres fills
mereixen viure amb seguretat, llibertat
i igualtat”. El polític demòcrata va
cridar a aturar els plan d’annexionar
“il·legalment” Cisjordània i plantar
cara als “líders autoritaris”.
El govern de Netanyahu pretén
annexionar-se els assentaments jueus en
un 30% de Cisjordània. El seu soci de
govern, Benny Gantz, s’hi oposa però no
ho va posar com a condició per a l’acord
que va estalviar a Israel haver de
celebrar les quartes eleccions en un
any. L’annexió compta amb el suport de
Donald Trump i el seu “pla del segle”,
avalat pel fet que Washington hagi
deixat de considerar il·legals les
colònies. L’Autoritat Palestina ha
reaccionat aturant la cooperació en
matèria de seguretat amb Israel.
El presidente de Brasil, Jair Bolsonaro,
amenazó con retirar a su país de la
Organización Mundial de la Salud (OMS)
en caso de que el organismo mantenga su
actual "sesgo ideológico" en la
estrategia para combatir la pandemia del
COVID-19. De cumplir su amenaza,
seguiría el ejemplo de su homólogo
estadounidense, Donald Trump, que
anunció el pasado 30 de mayo que Estados
Unidos daba por "concluida" su relación
con la OMS tras acusar a la organización
de no haber puesto en marcha las
reformas que le recomendó su Gobierno.
El líder ultraderechista lanzó esta
amenaza en declaraciones a un grupo de
seguidores frente al Palacio de la
Alvorada, la residencia oficial de la
Presidencia brasileña, y al ser
preguntado sobre la petición que hizo la
Organización Panamericana de la Salud
(OPAS) de los 24,2 millones de dólares
que le adeuda Brasil.
"Les adelanto aquí: Estados Unidos
abandonó la OMS y nosotros estudiamos
hacerlo en un futuro. O la OMS trabaja
sin sesgo ideológico o vamos a
retirarnos también", afirmó el
mandatario brasileño sin detallar el
tipo de comportamiento político o
ideológico que le atribuye a la
organización internacional.
Bolsonaro, uno de los gobernantes más
escépticos sobre la gravedad de la
COVID-19, virus al que llegó a tratar
como "gripecita", se ha posicionado en
contra las recomendaciones de la OMS de
que los países impongan cuarentenas u
otras medidas de distanciamiento social
para frenar el avance la pandemia.
El jefe de Estado de Brasil también ha
diferido con la organización en cuanto
al uso de la cloroquina, una medicina
antipalúdica con la que Brasil autorizó
a tratar a todos los enfermos, incluso
los menos graves, pese a que no es
recomendada por la OMS y a que no existe
comprobación científica de su eficacia.
Trump también es defensor del uso de la
cloroquina.
"No necesitamos gente de fuera dándonos
pistas sobre la salud aquí dentro", dijo
el presidente de Brasil, país que ya es
el tercero en el mundo con más muertes
por COVID-19, con cerca de 34.000
víctimas, y el segundo con más casos,
con al menos 614.000 contagios.
Brasil registró el jueves un récord de
1.473 nuevas muertes por COVID-19 y
desplazó a Italia del tercer lugar en la
lista de países con más víctimas. Las
elevadas cifras de casos y muertos se
producen en momentos en que varios
gobiernos regionales y municipales de
Brasil pusieron en marcha esta semana
procesos graduales de desescalada de las
medidas de paralización económica y
comenzaron a flexibilizar las
orientaciones de distanciamiento
social.
La flexibilización es criticada por
especialistas y científicos, que
consideran que el país aún está lejos
del pico de la curva de contagios, lo
que está previsto para julio, y que en
algunas regiones la infraestructura
hospitalaria aún puede colapsar.
Mentre la capital dels Estats Units
sigui un districte federal i no l'estat
número 51, vella aspiració de molts dels
seus veïns, el president té un enorme
poder sobre ella. Així ha sigut durant
els últims dies, des que Donald Trump va
ordenar desplegar als carrers adjacents
a la residència presidencial milers
d'agents de totes les agències federals
imaginables. En total són gairebé 8.000
unitats, de les quals 1.700 són militars
en actiu que, segons el canal ABC,
tornaran immediatament a les seves
bases. Una exhibició de múscul que ha
irritat els veïns de la ciutat i la seva
alcaldessa, la demòcrata Muriel Bowser,
que ha fet pública una carta adreçada al
president en què li demana la retirada
de tots els agents.
Les protestes per la mort de George
Floyd s'estenen arreu dels Estats
Units
Les protestes per la mort de George
Floyd s'estenen arreu dels Estats
Units
Bowser justifica la seva petició per la
falta d'incidents destacables a
Washington. "Els manifestants han sigut
pacífics", defensa l'alcaldessa, i ho
sustenta en el fet que la policia
municipal fa dies que no ha fet cap
detenció en les protestes. El
desplegament federal, adverteix, "està
encenent els manifestants".
L'Ajuntament va aixecar dijous el toc de
queda, després de quatre nits. El mateix
dia en què, de manera inesperada,
l'aclaparador desplegament del president
es va fer pràcticament invisible. De
l'exhibició intimidatòria de
començaments de setmana, amb agents
armats fins a les dents, a centenars
d'uniformats de la Guàrdia Nacional
estirats ociosos als jardins pròxims a
la Casa Blanca. Fins i tot s'ha reduït
el perímetre de seguretat, tot i que la
tanca que envolta la residència de Trump
ha crescut.
Impotent davant la falta de
competències, Muriel Bowser ha portat la
seva confrontació amb el president al
terreny del simbolisme. Washington va
despertar divendres amb l'eslògan Black
Lives Matter (les vides dels negres
importen) pintat amb grans lletres
grogues al terra d'un dels carrers
pròxims a la Casa Blanca. Lema amb el
qual l'alcaldessa ha rebatejat també el
carrer on dilluns hi va haver la càrrega
policial que va permetre a Trump
fotografiar-se amb una Bíblia. Gestos
que la branca local de Black Lives
Matter va qualificar de "distracció" i
va llegir com una iniciativa per, diu,
"apaivagar als liberals blancs mentre
ignora les nostres demandes".
Trump fortifica la Casa Blanca però el
cap del Pentàgon rebutja el desplegament
de l'exèrcit
Trump fortifica la Casa Blanca però el
cap del Pentàgon rebutja el desplegament
de l'exèrcit
La veritat és que, tot i la pèrdua
d'ingressos per l'impacte econòmic del
coronavirus a la ciutat, el pròxim
pressupost municipal proposat per Muriel
Bowser inclou un increment de la dotació
per a la policia. En l'anterior
l'Ajuntament va assignar més diners a
policia i presons que a tots els
programes d'ocupació, joventut i salut
mental sumats. A això s'hi suma que, més
del 70% de les vegades en què la policia
atura un veí, és una persona negra.
Encara que va arribar a ser coneguda com
chocolate city, per ser de majoria
afroamericana, avui només el 46% de la
població ho és. També l'alcaldessa.
Excessos policials
Mentre el país entra al segon cap de
setmana de protestes per l'assassinat de
George Floyd, creix l'escrutini de les
accions policials. L'Ajuntament de
Minneapolis, la ciutat en què Floyd va
ser assassinat, va aprovar ahir la
prohibició de les actuacions policials
que puguin causar l'asfíxia mitjançant
la pressió amb un braç o el genoll sobre
el coll d'un detingut. Per això, exigirà
que qualsevol agent que sigui testimoni
d'una intervenció d'aquest tipus actuï
per impedir-la i, a més, n'informi els
seus superiors.
Els exemples d'abusos creixen per tot el
país . Un dels més comentats va tenir
lloc dijous a Buffalo , Nova York. Dos
policies han estat suspesos de sou i
feina després que un periodista
registrés en vídeo un incident que ha
deixat en estat greu un senyor de 75
anys. En les imatges, es pot veure com
l'home intenta parlar amb els agents,
que avancen en grup. Un d'ells ordena
fins a tres vegades que l' empenyin .
Dos agents ho fan i l'home cau d'esquena
i es dona un cop al cap. Un cop a
terra , comença a sagnar de manera
abundant per l'orella. Els policies l'
ignoren . En un comunicat , el
departament ha informat inicialment que
l'home havia " ensopegat i caigut " .
Per la seva banda, Donald Trump, que per
ara no ha abordat els problemes
estructurals de racisme que motiven les
protestes, va celebrar eufòric el
descens d'un 1,4% de l'atur al maig i va
dir: "Amb sort, George [Floyd] ens mira
des d'allà dalt i creu que el que està
passant és molt bo" per als Estats
Units. A la pregunta de què proposa per
afrontar el racisme sistèmic, Trump va
respondre: "El meu pla és que tindrem
l'economia més forta del món". El nombre
de treballadors afroamericans a l'atur
ha pujat lleugerament respecte al mes
anterior.
“Al Gran Basar ara només hi ha gats”,
afirma el Mehmet, comerciant d'un dels
mercats més reconeguts del món, amb prop
de 4.000 parades i per on cada dia
passen més de 250.000 persones. No amaga
els nervis del primer dia de feina
després de més de dos mesos sense poder
apujar la persiana. Tot i sentir-se
satisfet de tornar al seu lloc de
treball, afirma que aquests primers dies
no tindrà gaire feina: “Obrirem per als
turcs, que no solen venir a comprar res
aquí”. L'únic negoci que aquesta setmana
funciona al mercat és la botiga de
tabac, i no és el seu.
Aquest petit comerciant té dues botigues
de bosses de mà i dona feina a deu
persones. Ell és l'únic germà que ha
seguit amb un negoci familiar que ja
acumula més de 50 anys a la icònica joia
de la ciutat turca. Mig segle en un
centre comercial que el sultà Mehmet II
va fundar l'any 1461 i que mai havia
estat tancat durant tant de temps.
L'últim gran sotrac que va patir va ser
l'any 2016, amb l'intent de cop d'estat
contra el govern d'Erdogan.
El Dogan, assegut fora de la botiga
d'ulleres en la qual treballa, ho
rememora. Segons assegura, la caiguda
del turisme per la falta de seguretat no
va aturar l'activitat del basar, però va
esborrar-ne la clientela. Amb una frase
s'autoconvenç: “Quan acabi la malaltia
vindran”. Ho diu amb un somriure poc
convincent.
Ningú sap quan serà això. El Mehmet
descriu un aspecte de la situació a
contrarellotge: tot i no voler detallar
el preu que paga per la botiga més gran
que té, inverteix en la petita un total
de 10.000 euros mensuals entre el
lloguer, despeses de personal i el rebut
de la llum. “Jo puc aguantar un parell
de mesos més, però no és el cas dels
altres”, explica sobre el futur de
milers de venedors que esperen amb
ansietat l'obertura dels vols
internacionals, que es reprendran
gradualment aquest mes. “Continuen les
nostres negociacions i esforços per
reiniciar els vols”, va dir aquesta
setmana el ministre de transports, Adil
Karaismailolu.
Obertura gradual
El ministre de l'Interior, Süleyman
Soylu, va anunciar el 10 d'abril al
vespre que els següents dos dies
estarien marcats pel confinament
obligatori arreu del país. Pocs minuts
després, carrers plens de gom a gom,
corredisses i tensió a les botigues
d'aliments. Els fets van provocar fortes
crítiques i Soylu va presentar una
dimissió que no va ser acceptada pel cap
de l'executiu, Recep Tayyip Erdogan.
Durant les següents setmanes els
atrafegats carrers d'Istanbul van
buidar-se i tots els establiments
comercials van tancar.
Des que el Gran Basar va apagar els
llums, Turquia ha posat en quarantena
obligatòria les persones de més de 65
anys i les de menys de 20. També ha
clausurat bars, cafès, restaurants,
establiments no essencials i ha fixat
confinaments parcials per als caps de
setmana o en dates assenyalades, com els
dies festius pel Ramadà. Els dos
aeroports comercials també han passat a
cobrir serveis essencials de repatriació
per a nacionals o estrangers que
volguessin tornar a casa. Quant a les
pèrdues humanes, prop de 4.500 persones
han mort per coronavirus i 160.000 s'han
infectat, segons el recompte oficial.
A partir del juny, amb prop de 800
contagis diaris declarats a Turquia,
Erdogan ha donat llum verda a una
reobertura gradual que implica retirar
les restriccions als comerços, com el
Gran Basar, i l'esperança de rebre amb
els braços oberts la quantitat més gran
possible de turistes per esmorteir el
cop.
Després d'una pregària conjunta i una
icònica reobertura davant els ulls de la
premsa internacional, el mercat va obrir
les portes dilluns al matí amb la
perspectiva de tornar a omplir els seus
passadissos. Minuts després, els
empleats de les botigues accedien als
seus llocs de treball, netejaven els
seus espais i s'asseien per contemplar
un paisatge desèrtic com mai l'havien
vist.
El Mehmet, turc de naixement i basc
d'adopció, assenyala un racó del
laberint del Gran Basar: "Aquí m'hi vaig
trobar un gat mort l'altre dia. Si no
saben sortir del mercat o es queden
esperant l'arribada de persones, moren".
El jaciment marca un canvi en la
història que es coneixia de Mesoamèrica
ja que va ser construït durant un
període de buit de poder en què les
persones van treballar juntes i van
aconseguir resultats sorprenents
Mentre les protestes per l'assassinat de
George Floyd continuen, un vídeo amb una
altra actuació policial polèmica a la
ciutat de Buffalo, a l'estat de Nova
York, ha generat molta controvèrsia.
El vídeo, enregistrat per un periodista
de la ràdio pública local WBFO i
publicat en el seu compte de Twitter,
mostra l'home de cabells blancs
acostant-se a un equip antidisturbis.
Després de rebre una empenta d'un dels
agents, l'home, que no ha estat
identificat, cau a terra i rep un fort
cop al cap. En uns primers moments,
ningú l'ajuda. L'home, de 75 anys, ara
és a l'hospital en estat greu, tot i que
estable. Els dos agents que l'empenyen
han estat suspesos de servei i els
responsables policials s'han discupat
pels fets.
Un anuncio pide respaldar las reformas
constitucionales que el presidente
Vladimir Putin someterá a referéndum en
julio, ha provocando una multitud de
críticas por su marcado mensaje
anti-gay. El vídeo ha sido creado por un
grupo de medios ruso llamado Patriot,
que se encuentra vinculado al empresario
y contratista aliado de Putin, Evgeny
Prigozhin. El vídeo contra los
Son mujeres que de tan pobres tienen que
alquilar su capacidad reproductiva.
Quienes se aprovechan de su indigencia
son la industria que hace una caja de
6000 millones de euros al año.
NURIA CORONADO SOPEÑA
El cuento de la criada es la triste
realidad que viven cada año cerca de
2000 ucranianas. El país más pobre de
Europa -donde el 33,9% de la población
(14 millones de personas) vive en el
umbral de la pobreza y con un mínimo
vital de 1.853 grivnas (unos 60 euros al
mes)- es la meca de la explotación
reproductiva europea. Su clientela
(mucha de ella española) acude allí
porque en la actualidad es el mercado en
el que sale más barato comprarse una
criatura.
Y es que la situación de Ucrania es tal
que la dependencia de los préstamos
internacionales para salir adelante ha
provocado un efecto perverso entre
quienes menos tienen: las mujeres más
pobres y de las áreas rurales que,
afectadas por las políticas de
austeridad, sobreviven gracias a los
subsidios y se enfrentan a condiciones
de vida particularmente duras. Según el
Comité Estatal de Estadísticas (LIMPAL),
"el consumo de energía ha disminuido en
un 30% haciendo caer significativamente
el nivel de vida en todo el país".
Por eso no es de extrañar que el FMI
señale como los subsidios a los
combustibles "son un enfoque costoso
para proteger a los pobres debido a la
fuga sustancial de beneficios hacia los
grupos de mayores ingresos". Además, tal
y como destaca el informe del Comité
para la Eliminación contra la
Discriminación de la Mujer (CEDAW), "la
reducción continuada del sector público
afecta especialmente a las mujeres, ya
que dependen significativamente del
apoyo estatal y son la mayoría de los
empleados en el sector público".
Por poner un ejemplo sirve el de la
investigación de O. Dutchak, como parte
del proyecto de "Campaña de ropa
limpia", y según el cual las costureras
que cosen ropa para marcas famosas en
las fábricas ucranianas reciben el
salario más bajo de Europa. "Además, a
pesar de que las condiciones en su
mayoría no son peligrosas para su salud,
hay problemas como las elevadas
temperaturas en los veranos o las horas
extraordinarias". Así es como a la
pobreza y a la explotación laboral las
ucranianas llevan sumando desde hace
años una tercera vulneración en sus
derechos humanos: la de la industria de
los vientres de alquiler.
La materia prima, la mujer
Con este panorama no es de extrañar que
las zonas rurales se hayan convertido en
la mina que explotan estas empresas para
conseguir madres. "Los núcleos rurales
están llenos de anuncios para captar a
mujeres para las clínicas de
reproducción asistida. Hay que tener en
cuenta que en Ucrania muchas mujeres son
madres solas o corren el riesgo de tener
que sacar adelante a sus hijos en
solitario. A eso se le suma la
precariedad laboral y la pobreza el
país. Todo esto hace que dichos lugares
se conviertan en núcleos de captación en
los que además podrán negociar
remuneraciones más bajas. También
debemos tener en cuenta la zona de
conflicto bélico. Muchas han tenido que
salir de esa zona, también se encuentran
en una situación de vulnerabilidad,
ideal para este tipo de prácticas que
abusan de ellas", explica a Público la
activista contra la explotación
reproductiva Katia Free.
La necesidad de estas mujeres es tal que
en ocasiones se someten a varios
tratamientos de fertilidad sin importar
los riesgos para su salud. "Hasta que no
consiguen el embarazo y parto, no
cobran", añade esta reconocida
feminista.
A cambio estas mujeres reciben por el
concepto "de compensación", el 0,9% del
total de cada operación mercantil que se
produce en esta industria internacional
y que en Ucrania va de los 40000 a 60000
euros. Es decir, las empresas les pagan
entre 2500 y 12000 euros. El resto del
dinero que pagan los clientes por
adquirir un bebé se lo queda la empresa,
la cual paga los contratos, la estancia
de la pareja y la implantación del
embrión.
Pero, ¿entienden estas mujeres que el
contrato que firman es pura usura
reproductiva? Para Katia la respuesta es
negativa. "Muchas de ellas no saben o no
entienden lo que están firmando. Aunque
algunas sean universitarias (solo un
4%), siguen recurriendo a ello por
necesidad económica, lo que las deja sin
capacidad de negociación. Por ejemplo,
las indemnizaciones en caso de pérdida
del útero a veces ni existen o de
existir son ridículas (unos 2000 euros).
Tampoco disponen de abogados y lo que es
aún peor, algunas de ellas ni firman
contratos, se les transfiere el embrión
sin que exista un acuerdo siquiera".
Además, tanto la madre como los
compradores firman una cláusula de
confidencialidad con la que se
comprometen a no desvelar el contenido
del contrato. "La confidencialidad es
una manera de no mostrar la vulneración
de los derechos humanos a las que son
sometidas".
Un ejemplo de estos contratos lo acaba
de sacar a la luz el propio Defensor del
Menor de Ucrania en su cuenta de
Facebook quien ya ha denunciado que su
país no puede seguir permitiendo la
explotación reproductiva de sus
ciudadanas. Algunas de las cláusulas
son:
• Art. 2.4. La gestante tiene que
informar de cada uno de sus movimientos,
estar disponible para conocer a los
compradores cuando estos quieran en el
caso de que así lo deseen. Tiene
prohibido nadar, usar transporte y está
obligada a pedir autorización sobre
todos sus actos.
• Art. 2.4.25. No tiene ningún derecho
sobre la criatura que da a luz. Tiene
que separarse del bebé nada más nacer y
ni siquiera tendría ningún derecho aun
en el caso de que los compradores lo
abandonaran. Estaría obligada a dejar el
bebé en manos de la autoridad
estatal.
• Art.2.4.26. Tiene prohibido para
siempre buscar a ese bebé.
• Art.4.11. Si rehúsa abortar, tiene que
devolver todo el dinero percibido, ya
que, si el futuro bebé no "encaja" con
el modelo de producto deseado por los
compradores, éstos tienen derecho a
tomar la decisión de deshacerse de
él.
Incluso cuestiones relativas al peso y
crecimiento fetal podrían considerarse
"desviaciones de la normalidad" para
provocar un aborto, aunque ella se
niegue.
• Art.2.4.43. La "gestante" tiene que
renunciar a cuidar a su propia criatura
si tiene una enfermedad infecciosa (una
otitis o una amigdalitis, por ejemplo) y
está obligada a dejar su domicilio a los
7 meses de embarazo. Tampoco puede
buscar por ningún medio información
sobre los compradores y está obligada a
no revelar los términos del contrato.
Contrato de una vientre alquiler./
Defensor del Menor de Ucrania
Contrato de una vientre alquiler./
Defensor del Menor de Ucrania
Mas allá del contrato
A pesar de que no hay una estadística
oficial de cómo impacta esta situación
en estas madres son muchas las que están
empezando a hablar. "Se quejan de la
presión que sienten en su embarazo por
parte de la clínica. A los seis o siete
meses de embarazo las suelen llevar a la
capital, las meten en pisos compartidos,
y en muchas ocasiones tienen hasta toque
de queda. No pueden tener relaciones
sexuales, beber o fumar está totalmente
prohibido, y en caso de hacerlo, a
muchas de ellas las multan", desgrana
Katia.
Además, compartir piso suele crear
tensiones. "No se conocen entre ellas y
tienen un estado avanzado de embarazo.
El control al que se ven sometidas es
muy alto y las condiciones no son muy
confortables. A veces, incluso duermen
tres en una cama de matrimonio. No es el
lugar donde ninguna de nosotras, en el
final de nuestro embarazo, querríamos
estar".
También existen los casos de clínicas
que trasladan a la madre gestante al
país de los clientes, o a otros países
donde puedan dar a luz a un hijo para
parejas no heterosexuales o personas
solteras. "Esto lo denuncian las mismas
clínicas, ya que no es legal, pero se
sigue ofertando en Internet sin
problemas"
A este control las 24 horas del día se
suma la tensión dolorosa de saber cómo
están sus otros hijos o hijas.
"Estas mujeres tienen hijos propios, a
los que no suelen poder ver durante
todos esos meses. Creo que no
necesitamos un estudio para saber cómo
puede sentirse una mujer en esa
situación. Cuando una se acerca a esta
realidad no puede comprender cómo un
negocio puede ser tan cruel e inhumano
con las mujeres". Todas estas difíciles
circunstancias se acrecientan con la
frialdad de gran parte de los
compradores de sus criaturas. "Hay
clientes que no quieren tener contacto
con ellas. Eso les hace sentirse
realmente tristes, algunas se plantean
qué hacen mal o por qué el cliente no
tiene interés en ellas si están gestando
al que será su hijo", dice Katia.
Tanto es así que dicha experta pone como
ejemplo el caso de Alyana, una joven que
parió el 8 de febrero de 2018 a un niño
de nombre Daniel cuyos clientes eran
españoles y que contó lo sucedió a la
prensa ucraniana. "La madre manifestaba
lo mal que se sintió por tener que
separarse de su hijo de cuatro años y
como este hecho le creó problemas de
salud al final del parto.
Salvo unas fotos y las conversaciones
con el abogado de los padres conoció a
los mismos en la sala del hospital donde
fue obligada a hacerse una cesárea. Una
vez firmado el contrato la pareja
española -que hacía con ella el quinto
intento de tener un hijo por vientre de
alquiler (las ocasiones anteriores los
embriones no se agarraron)- se quejó de
que ni siquiera le llevaron flores al
hospital. Flores al hospital. Ese
pequeño detalle significó muchísimo para
ella", recalca Katia.
"A través del intérprete le preguntaron
cómo se encontraba, después se
despidieron de Alyna y la conversación
terminó. ¿Flores? No, no, no se dieron
flores", relató la madre a los medios de
comunicación. A esta frialdad en todo el
proceso hay que señalar cómo las
clínicas de vientres de alquiler someten
a las madres a terapia psicológica
(especialmente a partir del quinto o del
sexto mes) para suprimir el vínculo
materno-fetal que de facto se
desarrolla. "La existencia del vínculo
materno es un hecho que las propias
clínicas no pueden ocultar, aunque
traten de minimizarlo.
Este adiestramiento tiene como objetivo
que la gestante corte, olvide, suprima o
bloquee toda clase de vínculo con el
bebé, ignorando intencionadamente el
impacto negativo que esta disociación va
a tener en la salud tanto de la mujer
como del bebé. A diferencia de procesos
como la adopción, cuyo objetivo central
es la restitución de lo que el menor ha
perdido (los vínculos físicos,
bioquímicos y emocionales que pudieron
haberse generado con una madre y un
padre biológicos), la subrogación se
basa en la ruptura de ese vínculo",
explican desde la plataforma feminista
StopVientresDeAlquiler.
Invisibles y rotas
Tras el parto y tener que entregar a sus
criaturas se suma otro vacío: el de la
incertidumbre del pago final.
"Normalmente cuando paren están unos
días en la maternidad solas y en una
zona apartada y después depende un poco
de la nacionalidad de los clientes. En
cuanto a los pagos, las mismas clínicas
reconocen que al menos guardan un pago
final, para asegurarse que la madre que
ha gestado al bebé firme todos los
papeles necesarios. En el caso de
clientes españoles, como en España es
ilegal, necesitaban que la madre
renuncie hasta tres veces al bebé. Eso
lo tienen que hacer en la capital o en
Odessa, donde suelen estar las clínicas
y consulados, por lo que algunas se
quedan allí", dice Katia.
Con el confinamiento hay madres que se
han quedado en la capital a la espera de
que los clientes lleguen, puedan firmar
los papeles y poder cobrar. "El
alojamiento y gastos van a cargo de esas
madres, ni las clínicas ni los clientes
se hacen cargo y estamos hablando ya de
tres meses. Por supuesto, no pueden ver
al bebé", añade la activista. "En otros
casos otras madres quieren quedarse al
bebé y darle el calor humano que
necesita poniendo incluso en riesgo su
propia salud psicológica, ya que tendrán
que entregarlo al cliente cuando llegue.
En general con el coronavirus están muy
preocupadas porque no saben qué va a ser
de los bebés cuando los den a luz, y
están viviendo esta situación con gran
estrés y tristeza".
Parir y abrazar el vacío
Una situación que tanto con la covid
como sin ella provoca a buen seguro
depresiones postparto. "No hay
estadísticas al respecto porque las
únicas informaciones que nos suelen
llegar son de las mismas clínicas, pero
aun así te sorprende ver comentarios de
mujeres que dicen que después de parir
tenían la necesidad impulsiva de abrazar
a bebés y llorar", comenta Katia.
Y es que como explica la plataforma
abolicionista StopVientresDeAlquiler,
"los contratos no contemplan el apoyo
postparto. Tampoco la atención
psicológica, la cual suele ser lenta y
complicada. A nivel físico deberán
recuperarse de las cesáreas, pero no van
a contar con asistencia sanitaria ni
ayuda de ningún tipo, regresando a sus
familias y comunidades donde ejercen de
cabeza de familia en muchos casos y
cargan con la mayor parte de las
responsabilidades".
A nivel psicológico dicha asociación
describe cómo se quedan solas frente al
impacto de haber entregado a su
criatura. "Tienen que gestionar la
lactancia, que puede ser inhibida
farmacológicamente, con sus
correspondientes consecuencias, o bien
estar incluida dentro del contrato. En
este último caso se incrementa aún más
el sufrimiento, ya que la mujer deberá
extraerse mecánicamente la leche durante
unos meses para enviarla a los
clientes".
Aun así, la pobreza que viven estas
mujeres es tal que hay quienes no tienen
más remedio que repetir este calvario.
"En algunas ocasiones el dinero del
primer parto lo destinan a un negocio
que quizás no les funciona. En otras
ocasiones son los mismos clientes
quienes les piden repetir y aún
embarazadas las presionan para
‘’encargar’’ un segundo bebé. Hubo un
caso de una mujer que había pasado por
un primer embarazo y parto para
comprarse una vivienda donde vivir con
sus hijos. Tras la muerte de su madre,
la hermana pequeña dependiente se fue a
vivir con ella, por lo que necesitaba
más dinero y se sometió a otro
embarazo", destaca Katia.
Sin embargo, esto no es lo más trágico
que puede suceder. "Todo lo descrito nos
parece una vulneración clara de los
derechos humanos, pero hay que pensar
aún peor. Hay que recordar el caso de
Iryna, una mujer que tenía dos niñas
propias y que fue encontrada desangrada
en una casa de huéspedes, con un bebé
muerto en la habitación y el otro (ya
que había dos cordones) desaparecido. Lo
que no vemos, es aún más terrorífico, y
se calcula que en Ucrania no vemos el
70% de este negocio", finaliza Katia.
Los gobiernos de Latinoamérica hablan de
volver a la normalidad como si el virus
ya fuera historia, pero la enfermedad
sigue al alza en la región, nuevo
epicentro mundial. Los picos de
contagios se esperan en julio y se teme
el colapso de sus débiles estructuras
hospitalarias. Mientras en Europa y Asia
los casos decrecen, dos países del
continente, Brasil y México, lideran los
fallecimientos diarios en el planeta,
sobrepasando el millar.
En estos países sus mandatarios
reaccionaron tarde a la pandemia, como
el mexicano Andrés Manuel López Obrador,
o simplemente no reaccionaron, como el
negacionista brasileño Jair Bolsonaro.
La OMS está muy preocupada por Brasil,
que tiene el epicentro en São Paulo: con
210 millones de habitantes, es el país
más poblado de Latinoamérica y el quinto
del mundo, pero ya es el segundo del
globo en contagios tras EE.UU. y por
encima de Rusia, con la salvedad de que
los norteamericanos llevan realizados
veinte veces más tests que los
brasileños.
López Obrador: “No mentir, no robar, no
traicionar, eso ayuda mucho para que no
dé el coronavirus”
Por ello es más elocuente mirar la cifra
de fallecidos. Con 32.548 muertos, según
los últimos recuentos, es solo cuestión
de horas que Brasil supere a Italia en
la tercera posición de este indeseable
ranking mundial. Aunque el índice de
muertes por millón de habitantes sigue
siendo bajo (153) –España tiene 580–,
los contagios en el gigante sudamericano
escalan aceleradamente, ayudados por los
mensajes de desprecio al virus de
Bolsonaro.
“Lamento todos los muertos, pero es el
destino de todo el mundo”, dijo esta
semana el presidente brasileño, apoyado
ciegamente por una tercera parte de la
población, lo que incide en que muchos
brasileños no respeten las cuarentenas
impuestas por los gobernadores de cada
estado, ante la negativa del mandatario
a restringir actividades a nivel
federal. El propio Bolsonaro ha tomado
por costumbre darse baños de masas cada
fin de semana en Brasilia, participando
en manifestaciones en su apoyo: el
domingo pasado se subió a un caballo,
sin mascarilla y sin respetarlas
distancias.
Brasil lleva tres semanas sin ministro
de Salud y no parece que Bolsonaro tenga
prisa en nombrar uno. Tras la dimisión
de Nelson Teich que, al igual que su
predecesor, Luiz Henrique Mandetta, dejó
la cartera por la actitud del
mandatario, el ministerio sigue
provisionalmente en manos de un militar,
el general Eduardo Pazuello.
Otro caso es México. Aunque tarde, el
izquierdista López Obrador apoyó las
medidas de confinamiento, pero durante
toda la crisis ha enviado mensajes
erráticos y, en ocasiones, tan
esperpénticos como los de Bolsonaro. Con
125 millones de habitantes, el segundo
país más poblado de Latinoamérica superó
esta semana el millar de muertos en un
día y ya acumula 11.729 fallecimientos;
séptimo en el listado mundial tras
España, aunque con 91 fallecimientos por
millón de habitantes. Los casos
confirmados pasan de los 100.000 pero
con poquísimos tests, la tercera parte
que en Brasil.
Con epicentro en su capital, México tuvo
el miércoles 1.092 muertos, causando
alarma pues el día anterior habían sido
medio millar.
López Obrador salió ayer a
desdramatizar, alegando que el abultado
salto se debió a “un ajuste en
defunciones que se habían presentado con
anterioridad y no se habían registrado”.
El presidente mexicano acusó a la prensa
de “amarillismo” y pidió no “alarmarse”
y “que no haya psicosis”. Contradiciendo
la tendencia, el líder mexicano sostiene
que el virus disminuye y es partidario
de reabrir paulatinamente las
actividades, lo que llama “nueva
normalidad”.
No obstante, López Obrador dejó claro
que “no se trata de relajar la
disciplina, se trata de seguirnos
cuidando, de seguir manteniendo la sana
distancia, de no salir de la casa si no
es para lo indispensable”. Y el
mandatario, además de los consejos
habituales de lavarse las manos y
mantener las distancias, ofreció ayer,
en su tradicional rueda de prensa
matutina, otras indicaciones para
prevenir la propagación de la pandemia.
“Estar bien con nuestra conciencia, no
mentir, no robar, no traicionar, eso
ayuda mucho para que no dé el
coronavirus”, aseguró.
Perú también preocupa por el aumento
exponencial de contagios, al igual que
Ecuador, donde también se flexibiliza la
cuarentena a pesar de que la directora
regional de la OMS, Carissa Etienne,
reiteró su llamamiento a los gobiernos
para “pensarse dos veces” la reapertura
de actividades económicas para paliar la
otra pandemia, la del hambre. La
aceleración en Chile también es
alarmante, pues esta semana se está
acostumbrando a cifras superiores a 80
muertos diarios.
El director general de la OMS, Tedros
Adhanom Ghebreyesus, se mostró
“especialmente preocupado por Sudamérica
y Centroamérica, donde muchos países
están viendo la aceleración” y donde “el
número de casos diarios es más alto que
en todo el resto del mundo”.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)