Associacions ecologistes s'han mostrat
escèptiques amb la iniciativa després
que el govern kenià eliminés a l'estiu
la prohibició sobre la tala de boscos
https://www.ccma.cat/324/kenia-crea-un-d
ia-festiu-per-plantar-100-milions-darbre
s-contra-la-crisi-climatica/noticia/3260
708/ Més info
El monarca ha reconegut que "van tenir
lloc actes de violència horrorosos i
injustificables", paraules considerades
insuficients pels que van patir abusos
https://www.ccma.cat/324/decepcio-a-keny
a-perque-carles-iii-no-ha-demanat-perdo-
pel-colonialisme/noticia/3259179/ Més info
El Govern de Catalunya participa en la
segona assemblea mundial que promou
ONU-Hàbitat a Nairobi (Kenya). Així
exposarà l?estat del desplegament de
l?Agenda dels pobles i ciutats Catalunya
2050, un [?]
https://exterior.cat/noticies/catalunya-
participa-en-la-segona-trobada-mundial-d
onu-habitat-a-nairobi/ Més info
Los políticos kenianos han rendido
homenajes a la reina y destacan los
beneficios de pertenecer a la
Commonwealth, pero la población oscila
entre la imagen ficticia de 'The Crown'
y el recuerdo de las atrocidades de las
autoridades británicas en su país en los
años 50
https://www.eldiario.es/internacional/th
eguardian/muerte-isabel-ii-vista-kenia-l
uto-indiferencia-ira-legado-brutal_1_930
9172.html Més info
William Ruto serà el cinquè president de
Kènia després de vèncer en una ajustada
carrera amb un 50,49% dels vots per un
48,85% del seu principal rival, Raila
Odinga. Amb una diferència de poc més de
200.000 vots i més de 14 milions de
votants, l’anunci no ha arribat sense
tensió ni violència. Més info
Raila Odinga y William Ruto, los
principales candidatos a la presidencia,
han ejercido su derecho al voto en una
jornada electoral que se desarrolla de
manera pacífica.
https://www.publico.es/internacional/ken
ia-elige-presidente-encarecimiento-produ
ctos-basicos-telon-fondo.html Més info
A Ring Road Kilimani, una de les
artèries principals de l'oest de
Nairobi, dos cartells emergeixen cara a
cara: en el primer hi apareix Raila
Odinga, sota un fons blau i lletres
grosses: Vota Blau, Vota Bava i Martha.
Just al davant n'hi ha un altre: una
foto de carnet de l'home que vol impedir
la seva presidència, William Ruto. Ells
dos són els favorits en la carrera per
convertir-se en el cinquè president de
Kènia. Odinga arriba a la posada de les
urnes amb un lleuger avantatge, però cap
dels dos té la victòria garantida i, si
no aconsegueixen convèncer els
indecisos, podria haver-hi per primera
vegada una segona ronda presidencial.
Segons la majoria de sondejos d'intenció
de vot publicats fins ara, cap dels dos
candidats favorits aconseguiria més del
50% dels vots a escala nacional ni un
25% dels sufragis a la majoria dels
comtats, dues condicions sine qua non
per aconseguir la victòria a la primera
volta, que se celebra aquest dimarts. Més info
Kenya és un dels països de l’Àfrica
Oriental més turístics per la sabana,
les zones muntanyoses i, especialment
els safaris -des de Nairobi fins a la
reserva Masái Mara- on pots contemplar
la fauna més privilegiada. A Kenya hi
viu des de fa dos anys Nataxa Garcia
(Badalona, 1985), després d’acceptar una
proposta laboral com a operadora de
càmera campionat nacional de futbol del
país africà.
Garcia sempre ha estat lligada al món
audiovisual. Durant 15 anys va treballar
a l’edifici de Mediapro a Barcelona,
primer com a auxiliar per a sèries d’El
Terrat i després com regidora de plató
per a programes de beIN Sports.
Treballant a Catalunya va haver de
viatjar arreu del món cobrint diverses
competicions esportives. “Conèixer món
treballant fa que em senti una
privilegiada”, explica la badalonina a
Exterior.cat. De les experiències
laborals a l’estranger destaca una
competició de golf al Marroc i la Copa
Àfrica de futbol a Egipte.
“Després de 50 dies a Egipte, un company
de feina em va oferir la proposta d’anar
a viure i a treballar a Kenya. Feia molt
temps que exercia com a cap de muntatge
i em sentia un pèl estancada. Per això
vaig acceptar el repte”, confessa
Garcia, qui té una excedència amb
Mediapro.
Recorrent estadis
Un cop establerta a Nairobi -la capitat
de Kenya-, la badalonina forma part de
l’equip de producció dels partits de la
lliga del país africà. “Soc l’única dona
blanca en un estadi de futbol a Kenya”,
rebla. A més de Kenya, també ha
treballat per a diferents produccions
esportives en altres països africans.
En els mesos vinents, Garcia té previst
seguir treballant a l’Àfrica. I té la
mirada posada al Camerun, on el gener
vinent tindrà lloc una nova edició de la
Copa Àfrica. Un dels grans hàndicaps a
l’hora de treballar és la mobilitat.
“Per recórrer 10 kilòmetres fins a
l’estadi pots arribar a trigar tres
hores!”, diu.
Després d’una primera etapa a la capital
Nairobi, Garcia i la seva parella -a més
del seu gos- s’han traslladat a la
costa. “Soc mediterrània, necessitava el
mar a prop meu per viure. Aquí la vida
es fa a l’exterior”, reconeix. Viuen en
una casa coberta de macuti, un dels
elements tradicionals de construcció del
país.
Foto: Nataxa Garcia
Enamorada de l’Àfrica
En la seva estada a Àfrica li ha permès
perfeccionar el nivell d’anglès i fer un
tast de la llengua autòctona a Kenya, el
suajili. “A Kenya hi ha tantes llengües
com tribus, gairebé. N’hi ha moltes!”,
subratlla. De la convivència amb la
comunitat, Garcia ha detectat racisme.
“Històricament els blancs han fet mal a
l’Àfrica. Per a ells, els blancs
escenifiquem diners i poder, això genera
odi i racisme. El que més m’impacta és
la corrupció i la inseguretat, a les
nits és impossible sortir sola pels
carrers”, admet.
Així i tot se sent enamorada de
l’Àfrica: “tot i les grans mancances
humanitàries que hi ha, a la gent sempre
la veus amb un somriure. M’agradaria ser
mare i que el meu fill o filla cresqués
en tots els valors que transmet
l’Àfrica, que fos més conscient del que
es viu en el primer món”, confessa.
Més enllà de la seva feina, Nataxa
Garcia també ha potenciat el seu vessant
més cooperant. “Faig de voluntària,
sobretot en aquelles noies que pateixen
l’ablació”, diu. El seu vincle amb la
comunitat és participatiu, tot i que
“fer amistats és complex”, apunta.
La badalonina no es planteja una tornada
a Catalunya. “Trobo molt a faltar la
vida de Barcelona, la família i els
amics, i molt més ara en època de
pandèmia”, subratlla. La seva prioritat
és seguir creixent a l’Àfrica: “vull
seguir vivint a Kenya uns anys més
perquè aquest continent és meravellós.
Cada cop que tinc l’oportunitat de
viatjar m’adono més de tot el que genera
aquesta terra que t’atrapa”, rebla. Més info
Daniel Arap Moi, president de Kènia
entre el 1978 i el 2002, ha mort aquest
dimarts als 95 anys. L'exmandatari feia
mesos que entrava i sortia d'una clínica
privada de Nairobi i arrossegava
problemes respiratoris, però la causa
precisa de la seva mort no ha estat
confirmada. L'anunci del traspàs l'ha
fet l'actual dirigent del país, Uhuru
Kenyatta, fill del llegendari Jomo
Kenyatta i protegit de Moi.
Com ja va passar en vida seva, és
probable que el record de Moi divideixi
l'opinió pública keniana i internacional
un cop mort. Nascut l'any 1924 a
Baringo, a l'oest de Kènia, la seva
ascensió a la presidència va marcar una
transició entre un primer període de pau
i obertura política i un segon període
de ferri autoritarisme. Després d'un
intent fallit de cop d'estat l'any 1982,
Moi va reformar la Constitució del país
per convertir-lo en un estat de partit
únic, el seu.
Mestre de professió, Moi va entrar en
política als anys 50, amb Kènia encara
sota el domini colonial del Regne Unit.
Va participar en la formació del KADU
(Unió Democràtica Africana de Kènia), un
partit de tendències socialistes que
s'oposava al KANU (Unió Nacional
Africana de Kènia) de Jomo Kenyatta, el
primer dirigent de la Kènia independent.
Amb la descolonització del país, Moi
convenç Kenyatta per unir els dos
partits i es converteix en vicepresident
del nou estat kenià.
L'ascens a la presidència arriba l'any
1978, amb la mort de Kenyatta. És
llavors quan Moi abraça un ideari
nacionalista que pretén superar les
profundes divisions ètniques que
esquerden el país, intensificades per
les polítiques sectàries i conservadores
de Kenyatta. Durant els seus primers
anys posa en escena un règim obert i
democràtic, conciliador. Allibera presos
polítics i introdueix mesures per frenar
la corrupció institucional que el govern
anterior encoratjava. Tot i això, es
manté en la línia ideològica
conservadora del seu predecessor,
abandonant del tot els postulats
socialistes per mantenir el país a prop
d'Occident en plena Guerra Freda. Part
del seu discurs inicial inclou un atac
agressiu contra el marxisme.
Els alts nivells de pobresa que pateix
Kènia a finals dels 70 i la poca
habilitat del nou govern per remuntar
l'economia acaben afectant la
popularitat de Moi, que trontolla amb
l'inici de la nova dècada. L'any 1982,
però, un intent de cop d'estat gestat
entre estaments de les forces aèries del
país i sindicats estudiantils li ofereix
l'oportunitat de solidificar el seu
poder. Moi reprimeix durament el cop,
executa alguns dels seus líders i envia
gent a la presó, on molts seran
torturats. A partir d'aquí comencen els
moviments per consolidar-se com a líder
autoritari. Prohibeix tots els partits
menys el KANU, que depura de
simpatitzants de Kenyatta –pertanyent a
una ètnia diferent de la seva– i durant
deu anys governa el país amb mà de
ferro, centralitzant els mitjans de
comunicació i controlant el poder
judicial. Durant aquest període la
corrupció torna a convertir-se en una
xacra familiar a Kènia.
Els seus simpatitzants, però, sempre han
defensat que sota el govern autoritari
de Moi Kènia va viure una època de certa
pau, sobretot tenint en compte la
proliferació de guerres civils i
conflictes ètnics a l'Àfrica a finals
del segle passat. Sigui com sigui, la
pressió internacional i la creixent
incomoditat al país als anys 90 acaba
forçant Moi a readmetre els altres
partits polítics, cosa que permet
recuperar una certa normalitat
democràtica. Les llibertats individuals,
no obstant, continuaran coartades al
país fins al seu últim mandat, que
s'acaba l'any 2002. La Constitució
keniana li prohibia presentar-se més,
però l'expresident s'ha mantingut proper
al poder fins als seus últims dies.
Una nova catàstrofe castiga Àfrica: una
invasió de llagostes "sense precedents",
segons afirma l'ONU. Grans eixams
d'aquests insectes estan arrasant els
camps de l'Àfrica Oriental, concretament
Etiòpia, Somàlia i Kènia, i van avançant
150 quilòmetres per dia. També arriben a
altres països fronterers i en poc temps
es podrien estendre més al sud.
Ara, la població dels països afectats és
de 160 milions d'habitants. Als pròxims
mesos, la xifra podria ser d'uns 260
milions ja que s'hi sumarien altres
territoris. I desenes de milions
d'aquestes persones es troben en risc de
fam.
Les Nacions Unides reclamen ajuda
internacional urgent per enfrontar-se a
aquesta plaga d'insectes que devora els
cultius. De fet destrueix tot el que
troba. Segons la FAO, els eixams es
podrien multiplicar per 500 cops a
partir del juny si no es fa res per
intentar evitar-ho.
Són uns insectes que, diàriament, poden
acabar amb cultius capaços d'alimentar
2.500 persones en tot un any.
El clima de la regió crea unes
condicions que fan que les llagostes es
reprodueixin de manera ràpida. La pluja
forta que hi va haver a finals del 2019,
insòlita en aquest punt d'Àfrica, i les
temperatures càlides van afavorir la
propagació dels insectes.
El Tribunal Superior de Nairobi, a
Kènia, ha declarat constitucionals dos
articles del codi penal que
criminalitzen, amb fins a 14 anys de
presó, les relacions homosexuals.
Desestima, d'aquesta manera, un recurs
interposat pel col·lectiu LGTBI del
país.
Els dos articles del codi penal que ara
la justícia keniana ratifica sancionen
el sexe entre homes amb penes de fins a
5 anys i les relacions sexuals "en
contra de l'ordre natural" i la zoofília
amb fins a 14 anys de presó.
Diversos membres de la comunitat LGTBI
han assistit a la sala per escoltar el
veredicte, que l'han rebut amb llàgrimes
i desesperació. Human Rights Watch, que
ha assistit al judici, ha dit que "les
lleis antihomosexuals de Kènia són una
relíquia del passat colonial del país".
Segons aquest organisme, aquests
articles del codi penal "serveixen de
base per a un ampli catàleg d'abusos
dels Drets Humans".
Els demandants asseguren que el dictamen
justifica la discriminació i la
violència contra la comunitat homosexual
i han demanat al govern que s'afanyi a
prendre mesures per protegir-los.
Expliquen que la policia de Kènia
utilitza aquestes lleis com a pretext
per assetjar i obtenir diners i sexe a
canvi de no denunciar les persones del
col·lectiu LGTBI a les autoritats. També
denuncien que els priva dels serveis
bàsics i els discrimina en l'obtenció de
vivenda o feina.
Els demandants han anunciat que
recorreran la sentència, si cal, davant
el Tribunal Suprem, la màxima instància
judicial del país.
La majoria de països de l'Àfrica
Subsahariana penalitzen les relacions
homosexuals.
Las plantas geotérmicas llenan el
paisaje keniata de energías limpias que
abastecen cada vez a un número mayor de
población dejando atrás los combustibles
fósilesÁfrica tiene recursos suficientes
para equilibrar su crecimiento con el
uso de energías renovables, según
considera Naciones UnidasEl punto
negativo de las plantas es el impacto y
destrucción de hábitat de los animales
Usar bolsas plásticas está prohibido y
las multas son bastante duras: hasta
30.000 euros e incluso penas de cárcel
de cuatro añosLas autoridades aseguran
que ha sido un éxito de tal envergadura
que países como Uganda, Tanzania,
Burundi y Sudán del Sur estudian medidas
parecidas
Tres mesos després de les eleccions
presidencials, Kènia continua immersa en
una profunda crisi política, amb la
particularitat de comptar amb dos
presidents: duna banda, l’incombustible
i ara qüestionat Uhuru Kenyatta,
guanyador dels controvertits comicis en
què era l’únic candidat, i de l’altra,
el veterà opositor Raila Odinga,
autoproclamat president alternatiu
malgrat les amenaces de la fiscalia que
podia ser acusat de traïció i condemnat
a la pena capital. Odinga va tirar pel
dret i, com havia promès a l’octubre,
dimarts va organitzar una cerimònia en
què, amb la Bíblia a la mà i una
escenografia semblant a una presa de
possessió oficial, es va presentar com
el “president del poble”, un càrrec
sense reconeixement a la Constitució, i
va jurar “fidelitat i lleialtat a la
República”.
El govern de Kenyatta ha reaccionat
ràpidament davant del que considera un
desafiament en tota regla d’Odinga,
líder de la Superaliança Nacional, i un
“intent de subvertir o enderrocar” el
govern de Kenyatta. En aquest sentit, el
titular d’Interior, Fred Matiang’i, va
anunciar que el seu departament ha obert
investigacions per identificar
“conspiradors i organitzadors” de la
cerimònia. Abans de tenir resultats,
però, la purga ha començat amb la
incorporació a la llista de grups
“criminals organitzats” del Moviment
Nacional de Resistència, conegut
senzillament com el Moviment, una
coalició de partits fundada per Odinga.
La decisió no afecta la Superaliança
Nacional, que continua sent un partit
legal i amb representació al Parlament
de Nairobi.
Apagada informativa
Els mitjans de comunicació també estan
en el punt de mira de l’executiu.
Matiang’i va ordenar el tancament
indefinit -fins a nova ordre- de tres
canals de televisió que van retransmetre
en directe l’acte de jurament d’Odinga.
Les emissores, de titularitat pública,
estan acusades de donar cobertura i de
convertir-se en còmplices d’un “acte
il·legal” que, segons el govern, no
només va incitar l’odi entre ciutadans
sinó que va posar en risc la seguretat
pública, ja que el ministeri havia
advertit dels perills que hi hagués
aldarulls. No obstant, la cerimònia va
transcórrer sense incidents remarcables,
malgrat que al cèntric parc Uhuru de la
capital keniana es van aplegar milers de
simpatitzants d’Odinga, que van voler
reconèixer-li així la seva
legitimitat.
La policia va detenir Tom Joseph
Kajwang’, un diputat i advocat que va
participar activament en la cerimònia
com a encarregat d’oferir a Odinga la
Bíblia sobre la qual va fer el jurament.
La detenció de Kajwang va ser resposta
amb concentracions de denúncia que la
policia va dissoldre amb gasos
lacrimògens.
La crisi oberta a Kènia arrenca al mes
d’agost, quan el Tribunal Suprem va
reconèixer les denúncies
d’irregularitats en el procés de les
eleccions i va obligar a repetir-les.
Odinga, però, va decidir no presentar-se
a la convocatòria de l’octubre, deixant
Kenyatta com a únic candidat, perquè
entenia que no s’havien corregit les
deficiències i no es podien garantir uns
comicis transparents i segurs. Així,
Kenyatta es va proclamar vencedor amb el
98% dels sufragis, en unes eleccions en
què la participació va caure a la meitat
respecte a tres mesos abans i que
enfosqueixen el segon mandat del
president. Kenyatta, que va estar
imputat per crims contra la humanitat al
Tribunal Penal Internacional, és un dels
grans protegits d’Occident, que li
perdona les constants denúncies de
corrupció i violacions de drets humans.
Des de l’agost, es calcula que ja han
mort una setantena de persones a causa
de la violència postelectoral.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
