Què ens permetria tenir una llei electoral Catalana? |
JUNTA ELECTORAL CATALANA (Sindicatura Electoral)
Les Juntes electorals són figures clau en tot el que afecta els processos electorals;
des de la validació o impugnació de candidats, la confecció´s de les llistes electorals, les decisions sobre
conflictes en el recompte, o la validació de vots durant l'escrutini.
En diverses propostes, de la Junta Electoral Catalana se'n diu Sindicatura Electoral.
Com que no tenim Llei electoral Catalana, no tenim Junta Electoral Catalana
i hem d'anar sempre a la Junta Electoral Central, a Madrid, per resoldre
qualsevol conflicte. I segons de quin tema es tracti, sempre escombren cap al mateix costat.
El poder de decisió de les Juntes Electorals és clau, i, en alguns casos han
pres decisions que no els hi corresponien substituint als poders judicials.
I això no escapa als
qui han fet del lawfare una eina política, i hi han anat nomenant personatges afins a la
ideologia més anticatalana, per tal de decidir sempre a favor dels partits de dreta
i extrema dreta.
Hi ha exemples a cabassos, des de prohibir candidats independentistes,
tenir membres de Ciudadanos a la Junta mentre resolvia a favor del partit,
o decidir fer desaparèixer les
paperetes abans de fer-ne una auditoria que reclamava la Generalitat,
i en més d'un cas, ha ignorat flagrants errors de recompte durant l'escrutini.
Però sens dubte l'exemple mes escandalós va ser
quan van fer dimitir tot un president de la Generalitat
per penjar al balcó de la Generalitat una pancarta demanant respecte als drets humans.
Però n'hi ha molts més:
Per exemple quan es va
negar a concedir l'acta d'Eurodiputats a Puigdemont i Comín per obligar-los a jurar la Constitució a Madrid.
O tornar-ho a fer aquest mateix any amb Comin
O per exemple per discernir per què en unes eleccions
catalanes el vot exterior nul de Barcelona es va multiplicar per 10 sense haver de donar cap explicació (documentat).
Quan vam demanar-ne explicacions , extraoficialment des de Madrid ens van dir “algú de la Junta
s’ha passat de frenada”. Literalment.
Resulta evident que mentre haguem d'anar a reclamar qualsevol cosa a la Junta Electoral Central
la resposta serà sempre contrària als interessos dels catalans. Per això fer una Junta Electoral Catalana
resulta imprescindible.
|
UNA CIRCUMSCRIPCIÓ ELECTORAL PER A LA CATALUNYA EXTERIOR
Actualment, per a les eleccions catalanes hi ha 4 circumscripcions: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, que es reparteixen
85, 18, 15 i 17 diputats.
I si afegim dos o tres diputats més que siguin triats exclusivament per als catalans de l’exterior?
Recentment un partit català va organitzar un Zoom per parlar amb els catalans de l’exterior les darreres eleccions.
Quan li van preguntar sobre les solucions als problemes amb el 3CAT va afirmar que “no li constava cap
problema amb el 3CAT a l’exterior”.
Qualsevol català que viu a l’exterior et pot explicar que des de l’exterior no es poden veure la majoria de continguts del 3CAT, malgrat la publicitat del propi canal, i que és un gran problema a l’hora de trobar continguts en català per als més menuts.
Som perfectament conscients dels problemes dels drets d'emissió dels programes per TV.
Però resulta descoratjador que des de la Catalunya interior no se’n tingui constància. De fet,
tenim la impressió que cada tanda d’eleccions, cada cop que ens ho demanen, hem de repetir una vegada i una altra,
tota la sèrie de problemes que tenim per viure en català des de l’exterior.
Problemes que un representant al Parlament de catalans que viuen a l’exterior tindria molt presents.
I la millor manera de fer-los presents seria tenir representació directa al Parlament.
França i Itàlia ja tenen el sistema de circumscripcions electorals a l'exterior.
Per als que us pregunteu sobre les xifres, es pot parlar de 400.000 de catalans fora de Catalunya amb dret de vot.
Tots junts representarien la segona ciutat més gran de Catalunya. No penseu que es mereixen tenir una representació directa?
Doncs per fer-ho caldria tenir, d’entrada, una llei electoral catalana.
|
REVISAR EL CENS ELECTORAL
Cada cop hi ha més veus autoritzades que posen de manifest que el Cens Electoral està inflat, fins al
punt que alguns estudis donen per fet que hi ha un percentatge molt alt que no tenen cap interès
en Catalunya o en la seva política per una simple qüestió de desarrelament.
Aquest percentatge podria arribar al 60% del cens, i recents estudis parlen
de 75.000 nous catalans
per obra de la Lei de la Memoria Democrática.
A banda d'això, un català que viu a la Índia pot votar en unes eleccions catalanes, però un català que s’ha empadronat a València o Aragó no ho pot fer.
Doncs resulta que, segons la llei, quan un català s’empadrona a Espanya perquè hi va a viure,
automàticament deixa de ser català (ho diu l’Estatut). Ras i curt; ha deixat de ser català a tots els efectes.
I Els catalans que viuen a Espanya no consten oficialment en cap estadística ni poden votar a les eleccions catalanes.
|
VOT ELECTRÒNIC, VOT DELEGAT
El Govern català s'ha manifestat en diverses ocasions a favor del vot electrònic.
Una Junta Electoral Catalana seria molt més receptiva a noves modalitats de vot,
com ara el vot electrònic o el vot delegat.
Sense anar més lluny, al juliol del 2024, el Parlament de Catalunya ha aprovat un seguit de canvis del reglament que han de permetre regular el vot telemàtic, per internet, dels diputats a l'estranger.
El text, a part de permetre el vot telemàtic, també amplia els supòsits del vot delegat. És un pas sense precedents per
estendre aquesta modalitat de vot a tots els ciutadans.
Bé, a banda de la idoneïtat del Vot Electrònic i de les
preocupacions per la seguretat, ens resulta evident que la Comunitat Catalana de l’Exterior és
l'objectiu perfecte per posar-lo a prova, una comunitat avesada a internet,
i clarament motivada per usar-lo precisament per la dificultat de votar des de llocs sense consolat amb el model actual.
Però imagineu-vos que el govern fa un pas endavant i realment posa a punt un sistema de vot electrònic.
Seria fantàstic, però ens trobaríem que no ho podríem implantar perquè no tenim llei electoral pròpia,
i ho hauríem de demanar a la Junta Electoral Central, on, ja hi podeu pujar de peus, dirien que no
(ja ho van dir en més d’una oportunitat que se’ls ho va plantejar).
El vot delegat, és a dir, cedir el teu vot a un familiar de primer ordre perquè voti per tu,
és una modalitat que ja s'aplica a diversos països europeus amb excel·lents resultats.
|
|
|