Login Passwd HAS PERDUT EL TEU PASSWORD? REGISTRA'T
El Brexit transforma Irlanda por los bancos y empresas
 [ULTIM COMENTARI:: 2017-08-17 17:24:34 :: [+ 99 dies] :: per Sergi Marzabal! (Catalansalmon) ]
TORNAR
Creat per Sergi Marzabal! (Catalansalmon) | 2017-08-17 17:24:01
Para Irlanda, el Brexit es al mismo tiempo una excelente oportunidad y un gravísimo problema. Dublín es el destino favorito de los bancos y empresas financieras de Londres
Sergi Marzabal! (Catalansalmon)
2017-08-17 17:24:34
[+99 dies]

0 comentaris
Escolta
Permalink


Per a Irlanda, el Brexit és alhora una oportunitat excel·lent i un problema gravíssim. Oportunitat perquè es convertirà en l’únic membre de parla anglesa de la Unió Europea, pont natural amb un Regne Unit exiliat motu proprio i destinació favorita de bancs i empreses que decideixen marxar d’ Anglaterra. Problema, perquè pot significar el retorn d’una frontera dura amb l’Ulster, amb les inevitables repercus­sions per al comerç i la potencial amenaça que significaria per al procés de pau.

Per als qui prefereixen veure el got mig ple que mig buit, la perspectiva del Brexit ha contribuït que l’economia irlandesa tingui l’índex més gran de creixement de tota la UE. Alguns dels problemes estructurals de la crisi financera continuen presents, i els pisos han perdut un 30% del valor. Però l’increment del PIB va ser d’un 5,2% l’any passat, d’un extraordinari 26% l’anterior, i d’un 8,5% el 2014, amb diferència els millors percentatges de tot Europa.

La competència d’altres ciutats per donar empara a les empreses del sector financer que abandonin la City per culpa del Brexit és important (sobretot per part de Frankfurt, Luxemburg i París), però el degoteig de llocs de treball que desapareixen de Londres per traslladar-se a Dublín és constant des de fa mesos, i s’accelera conforme passa el temps i les negociacions entre el Govern britànic i Brussel·les no avancen. Companyies asse­guradores i bancs com Barclays, l’HSBC, JP Morgan i Citigroup han fet ja un primer pas a la capital irlandesa en previsió del que pugui passar. I el que ara és un èxode d’uns pocs milers de llocs de treball aviat podrien ser desenes de milers.

L’idioma, la cultura, la proximitat a Londres, una força laboral altament qualificada i un impost de societats de tan sols el 12,5% (el més baix de la UE) juguen a favor d’Irlanda com alternativa a la Gran Bretanya com a centre d’operacions d’empreses multinacionals. El principal desavantatge és la manca de cases i apartaments a la venda i lloguer (tan sols uns quants milers a tot el país), especialment a la franja alta en la qual es mouen els expats. Els constructors estan desenvolupant tan de pressa com poden el barri de les Docklands, a la vora del riu Liffey, a Dublín, amb molts blocs d’habitatges i oficines de luxe.

El Brexit obligarà Irlanda a reinventar-se, encara que sigui utilitzant els mateixos motllos que van portar fa uns anys a l’ex­plosió de la bombolla financera i a la necessitat d’ acudir al Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i la UE per a un rescat de 86.000 milions d’euros que impedís el col·lapse dels seus principals bancs, que havien concedit hipoteques amb massa alegria en el boom i s’hi van enganxar els dits.

“Tenim experiència a l’hora d’atreure amb les nostres taxes baixes d’impostos multinacionals com Google, Amazon, Starbucks o Pfizer, però esperem que els nostres polítics hagin après la lliçó i no cometin els mateixos errors”, diu Séan Crowe, diputat en el Parlament ( Dail) per la circumscripció de Dublín Sud-oest.

El nou primer ministre Leo Varadkar, gai, d’origen hindú i jove (se’l compara amb Emmanuel Macron i Justin Trudeau), encapçala una coalició de govern entre el seu partit de centredreta Fine Gael i el Labour de centreesquerra. Tot just succeir l’anterior taoiseach, Enda Kenny, ha adoptat una línia dura amb Londres en el tema del Brexit, insistint en una frontera tova sense punts de control ni per a persones ni per a vehicles, que no faci perillar els Acords del Divendres Sant, garanteixi el clima de pau i concòrdia que impera des de fa ja un parell de dècades, i no posi pals a les rodes a un comerç bilateral xifrat en uns 4.000 milions d’euros anuals. Una nova autopista uneix Dublín amb Belfast en tan sols hora i mitja.

La UE, sota pressions d’Irlanda, ha posat el progrés en la recerca d’una solució al problema de la frontera com una de les tres condicions prèvies per començar a negociar un acord comer­cial amb el Regne Unit (els altres dos capítols en què requereix avenços són el pagament de la factura de divorci per Londres i els drets dels ciutadans europeus). Els controls fronterers ­serien un desastre per al país, no només per l’alentiment del comerç sinó també a nivell psico­lògic, com una tornada als Troubles (l’eufemisme per parlar d’una campanya terrorista que va costar 3.600 vides entre els anys seixanta i noranta).

“No a una frontera amb la UE en territori d’Irlanda”, “No a un Brexit dur”, “ Respecte als qui van votar per quedar-se a la UE (un 56% dels nord-irlandesos)”, adverteixen grans cartells col·locats per grups d’activistes així que un s’acosta a Newry o Dundalk. “No volem res que ens recordi l’època sinistra en què l’exèrcit britànic i el Royal Ulster Constabulary (policia) tenien torres armades de vigilància, i soldats amb metralladores aturaven els cotxes”, diu Eoin Fearghail, un granger que reconeix haver prosperat gràcies a la pau i als generosos subsidis comuni­taris.

No és com el Rio Grande que separa Estats Units de Mèxic. La frontera, de gairebé 500 qui­lòmetres, és tan porosa que entra més de dues-centes vegades de l’Ulster a la República i vice­versa, en ocasions desapareix en llacs, muntanyes, rius i boscos, i un només s’adona que ha canviat de país pel disseny dels senyals de circulació, l’aparició de cases de canvi o el nom dels bancs i ­gasolineres quan s’arriba a pobles com Belcoo, Enniskillen, Monaghan, Pettigo, Kesh o Crosmmaglen. La travessen 200.000 camions i dos milions de cotxes a la setmana, i 20.000 persones hi passen al dia (fins i tot diverses vegades) per treballar en escoles, oficines i hospitals, per comprar al Nord o al Sud segons la fluctuació entre l’euro i la lliura. “Els meus pares van anar a Dublín per comprar els anells i vestits de casament perquè eren més barats”, recorda Feraghail.

El Sinn Féin, representat tant al Parlament nord-irlandès de Stormont com en el Dail de la república, demana una frontera tova, i en cas contrari un estatus especial per a la regió dins de la UE i un referèndum per a la reunificació de l’illa (un assumpte que estava oblidat però que s’ha tornat a posar sobre la taula). Però els protestants ultraconser­vadors del DUP ( Partit Democràtic Unionista), socis de Theresa May a Westminster, veurien els controls fronterers com una reafirmació que l’Ulster és part del Regne Unit, i la idea els fa gràcia per molt que econòmicament resultés una catàstrofe. La imposició de tarifes arruïnaria desenes de milers de pe­tites empreses familiars en els sectors agrícola i ramader.

L’anomenat mur maragda es va erigir el 1921 després de la guerra civil i la consegüent independència d’Irlanda, a excepció dels sis comtats del nord, i ni tan sols els qui el van dibuixar no van creure que sobreviuria tant de temps, encara que fos només com un fet legal i polític. Per als anglesos ha estat una qüestió de seguretat, per als irlandesos una imposició artificial. No va ser concebuda mai per controlar el moviment de les persones, sinó el del bestiar i les mercaderies, i evitar el contraban. Però continua allà, encara que sigui invisible, gairebé un segle més tard. Quan es consumi el Brexit, serà l’única línia divisòria terrestre entre el Regne Unit i la Unió Europea.

La frontera entre Berlín Est i Berlín Oest va desaparèixer de la nit al dia. La frontera entre les dues Irlandes podria ressorgir d’un dia per l’altre, amb conseqüències imprevisibles.

Per a afegir un comentari a aquest cal estar LOGGEJAT

 
 TORNAR
Campanyes i microsites de catalansalmon
REPRESENTANTS ALS CONSOLATS ESPANYOLS PER LES ELECCIONS DEL 21D
Coordinem els Representants Electorals als Consolats durant els dies 17, 18 i 19 de Desembre
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS CATALANS!
Vuit representants legítims del Govern català, i dos presidents d'organitzacions civils catalanes, estan empresonats per delictes que qualsevol pais amb un mínim de decència judicial consideraria insostenibles.
MANIFEST EN DEFENSA DE LES INSTITUCIONS CATALANES
Signa el manifest contra l'atac de l'estat espanyol a la Democràcia i els Drets Humans a Catalunya!
VOT ELECTRÒNIC
Web informatiu sobre el vot electrònic per als catalans residents a l'exterior
CONTRA LA SUSPENSIÓ DE LA CONSELLERIA D'EXTERIORS
Contra la decisió española de tancar la Conselleria d'Exteriors
vullvotar.com
catalans que viuen a l'estranger i que VOLEN VOTAR
DIADA VIRTUAL 2013
Cadena Humana VIRTUAL arreu del món per la Diada 2013
NOPUCVOTAR
Testimoni dels Catalans que viuen a l'estranger i que no han pogut votar.
DIADA VIRTUAL 2012
Adhesions a la manifestació del 11 de Setembre del 2102 a Barcelona des de tot el món.
No al tancament de TV3 per Satèl·lit
Campanya mundial contra el tancament de TV3 per Satèl·lit
[1] http://catalansadublin.com es una de les webs de CATALANSALMON.com ® - info@catalansalmon.com
SERGI MARZABAL ©2005 ::: Avís legal / Normes d'ús  ::: 54.224.102.26 POLÍTICA DE COOKIES
Hora Local : [ Diferència horaria amb CATALUNYA: ]
Els continguts d´aquest site són gratuits i lliures
Si vols ajudar a desenvolupar el projecte catalansalmon, aqui pots donar la quantitat que vulguis