Carolyn Goodman, de afiliación política
'independiente', se ha hecho un nombre
en Estados Unidos con la crisis del
coronavirus. A ver quién visita La
Vegas, la conocida como la ciudad del...
Otros cargos electos o celebridades han
salido en arrebato contra la alcaldesa.
“Todos queremos reabrir, pero no a este
precio”, subrayó el concejal Brian
Knudsen. El humorista Jimmy Kimmel,
nativo de Las Vegas, pidió en su talk
show la dimisión de Goodman. Incluso
Trump se ha mostrado de acuerdo con el
cierre de la ciudad.
Cuando en la CNN Anderson Cooper, al que
la alcaldesa calificó de “alarmista”, le
preguntó si ella entraría a un casino
reabierto a partir de su propuesta,
Goodman objetó que tiene familia, que
ella no juega y que está muy ocupada.
El Museu Hermitage de Sant Petersburg ha
difós a través de les xarxes un vídeo
per felicitar el Sant Jordi als catalans
en català, anglès i rus compartint
quadres i obres d’art que formen part de
la col·lecció de l’equipament, on hi ha
presència de roses i imatge de Sant
Jordi .
Concretament, es poden veure quadres de
Tintoretto, Caravaggio, Rembrandt i
Renoir, que han utilitzat al llarg dels
segles roses per manifestar la vellesa,
l’amor i l’optimisme.
Amb la iniciativa d’àmbit internacional,
el museu vol refermar el seu compromís
amb Barcelona i reivindicar la “propera
obertura” a la ciutat, segons expressen
en un comunicat.
El 90% de los casos se han registrado en
los grandes
espacios donde pernoctan miles
de empleados extranjeros que trabajan en
la construcción, el mantenimiento de
infraestructuras o en la industria
portuaria
Osaka és una de les ciutats portuàries
més grans del Japó i un centre comercial
de l'illa de Honshu. És coneguda per la
seva arquitectura, la vida nocturna i
una zona àmplia gastronòmica al carrer.
Des de fa setmanes també viu compungida
pel coronavirus.
A Osaka hi treballa com a locutor, Eric
Rodríguez, un jove del Prat de Llobregat
que viu al Japó des de fa més de vint
anys. El 7 d’abril passat, aquest català
va ser l’encarregat d’anunciar l’ordre
de confinament d’Osaka per a 13 milions
de persones. “Mai oblidaré aquest moment
històric. El Japó mai s’havia confinat
d’aquesta manera, tot i les amenaces
habituals dels terratrèmols”, explica a
RAB Ràdio.
Rodríguez, de 39 anys, és locutor d’un
dels programes de més audiència d’una
emissora de la ciutat. Fa 20 anys que va
decidir deixar el delta del Llobregat
per embarcar-se al Japó. Després
d’aprendre el japonès durant dos anys,
es va graduar en Telecomunicacions però
va acabar fent “allò que més
m’apassiona: la ràdio”.
L’anunci del confinament es va produir
en una jornada molt moguda. “Poc després
de les vuit del vespre, el director va
avisar-me que el govern estava a punt de
comunicar el confinament a tot el Japó.
Vint minuts més tard, ho anunciàvem”,
recorda el pratenc. Aleshores només
estava activada la situació d’emergència
en diferents prefactures del país.
Pel que fa la situació de la Covid-19,
hi ha molta controvèrsia sobre el
confinament al Japó. Els comerços no han
tancat del tot i molts ciutadans
continuen sense quedar-se a casa de
forma rigorosa. Rodríguez confessa que
“s’ha creat una sensació de normalitat
que és falsa. El Japó s’ho han de
prendre molt més seriosament perquè
estem veient que si no es fa un bon
confinament, el coronavirus s’escampa i
provoca morts”.
Rodríguez treballa a Osaka però viu a
Tòquio, amb la seva parella, que és
hostessa de vol. A més de presentar un
programa de ràdio, també compon música
per a artistes japonesos que han acabat
en les principals companyies del país a
nivell internacional.
El Principat d?Andorra no ha registrat
cap nou cas positiu de coronavirus 2019
en les darreres vint-i-quatre dies, una
dada que no es produïa d?ençà del 14 de
març, quan només hi havia un cas en tot
el país. Per contra, avui hi ha hagut
una defunció, d?una persona de
noranta-tres anys que vivia a ? Continue
reading Andorra no registra cap cas en
vint-i-quatre hores per primera vegada
d?ençà del començament de l?epidèmia ?
En el país hay unas 200 bandas
criminales activas; durante la crisis
del coronavirus, muchas reparten
paquetes de comida entre la población
para reforzar su legitimidad
L'anunci de Hancock, però, i la confusió
generada a l'entorn d'una fase del
projecte d'investigació que en altres
circumstàncies hauria trigat molt més
temps a arribar, ha servit al ministre
per, momentàniament, desplegar una nova
cortina de fum sobre la nefasta gestió
que està fent de la crisi. Una gestió
molt més que deficient que també afecta
el primer ministre, Boris Johnson,
encara convalescent de la infecció de
coronavirus que el va dur a l'UCI de
l'Hospital de Saint Thomas, al centre de
Londres, el dia 7 d'abril, per
sortir-ne, finalment, una setmana més
tard.
Falta d'equipament
Aquest dimarts, com ja fa més de quatre
setmanes, el govern ha hagut de tornar a
entomar moltes i molt dures crítiques
sobre la falta d'equipament de protecció
a què s'ha exposat el personal sanitari
que està lluitant en primera línia
contra el coronavirus. Simon McDonald,
el número 1 dels alts funcionaris del
Foreign Office, ha denunciat que Downing
Street va refusar, "per raons
polítiques", prendre part en un programa
de la Unió Europea (UE) de compra
d'aquest material i també de
respiradors. Una afirmació que, hores
després, el vespre de dimarts, va
retirar al·legant una confusió. A mitja
tarda, de fet, Hancock havia desmentit
l'afirmació de l'alt funcionari.
Però aquest matí de dimecres la BBC ha
informat que, efectivament, quan es va
parlar amb Brussel·les sobre la compra
de material la conveniència política de
la decisió de participar-hi es va posar
damunt la taula. El motiu no és cap
altre que el Brexit.
La mayor parte de estos casos (41)
afectan a una población de entre 20 y 29
años
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20200421/48651738688/coronavirus-reca
ida-pacientes-curados-corea-casos.html
Corea del Sur sigue acumulando buenas
noticias. Ayer, el país asiático
contabilizó sólo 13 nuevos casos, tercer
día consecutivo en el que la cifra de
contagiados permanece por debajo de las
20 personas. Sin embargo, pese a esos
progresos, Seúl sigue registrando casos
de pacientes que han vuelto a infectarse
tras darse por curados. Según sus datos
del domingo, 16 personas dieron positivo
de nuevo en las pruebas de Covid-19
después de haberse recuperado por
completo. Desde el 8 de abril, han
registrado 179 casos similares, lo que
representa un 2,2% del total de
pacientes curados y dados de alta en el
país.
Según explicó la directora del Centro de
Control de Enfermedades, Jung Eun
Kyeong, la mayor parte de estos casos
(41) afectan a una población de entre 20
y 29 años, y también hubo cinco casos
entre menores de 10 años. Además, la
mayoría registraron positivo después de
un promedio de 13 días después de la
liberación de la cuarentena. Por ahora
no se ha confirmado ningún contagio
secundario a raíz de ellos, confirmó la
especialista.
Las autoridades han decidido despejar
las incógnitas y han comenzado una
investigación particular
Los investigadores desconocen los
motivos de este fenómeno aunque, de
momento, consideran improbable que los
afectados se hayan contagiado
inmediatamente después de recibir el
alta. Por eso, muchos creen que más que
“reinfectados”, es más probable que haya
una explicación alternativa. Entre las
posibilidades que se estudian , está que
se trate de un problema de calibrado en
las pruebas, variaciones fuera del
margen de la cantidad de material vírico
en su cuerpo, que el virus se haya
reactivado debido a problemas
relacionados con la inmunidad de los
pacientes o, finalmente, cambios en las
características del patógeno.
Con todo, las autoridades han decidido
despejar las incógnitas y han comenzado
una investigación particular que en un
primer momento examinará más de una
veintena de muestras de estos pacientes.
Sus resultados pueden ser importantes
para despejar dudas sobre la
inmunización de los pacientes curados e
ideas como el “carnet de inmunidad”
lanzados por algunos expertos.
Hace poco más de un mes, Singapur era
elogiada por su respuesta al
coronavirus. Sin imponer severas
restricciones, esta ciudad-estado había
logrado mantener a raya los contagios,
que a mediados de marzo apenas superaban
los 250. “Singapur es un buen ejemplo de
enfoque basado en la participación de
todo el Gobierno”, decía el director de
la Organización Mundial de la Salud,
Tedros Adhanom Ghebreyesus.
Pero desde entonces, el número de casos
no ha dejado de aumentar. En el recuento
de ayer, el país sumó 1.426 nuevos
infectados, su particular récord diario.
Con ellos, el total de contagiados se
eleva a 8.014 personas. Una cifra
modesta si se compara con la de algunos
países europeos o Estados Unidos, pero
que es la más alta de todo el Sudeste
Asiático y fuente de preocupación para
un territorio de 5,7 millones de
habitantes que se pregunta qué ha ido
mal para que se haya producido este
vuelco en apenas cuatro semanas.
Sucesivos ataques del presidente ?el
último, la participación en una
manifestación golpista que enaltecía la
dictadura? contra la Constitución y los
otros dos Poderes envenenan el debate
político. ¿Cuál es el límite?
A nadie engaña Jair Bolsonaro, ese
mérito hay que reconocérselo. Nunca ha
ocultado sus intenciones y su agenda, ni
siquiera en la campaña electoral que le
llevó al poder. Eso está fuera de toda
discusión. La disputa es por conocer la
carga máxima que soportarán los
cimientos de la democracia brasileña. El
pasado domingo el presidente participó,
discurso incluido, en una manifestación
golpista en Brasilia que pedía el
regreso de la dictadura militar. ¿Cuál
es el límite?
"Estoy aquí porque creo en vosotros",
proclamó el ultraderechista ante los
manifestantes, movilizados en plena
pandemia. "Vosotros estáis aquí porque
creéis en Brasil". Las actitudes
cotidianas de Bolsonaro son tan
transparentes que levantan sospechas
sobre si, ante la escasez de alianzas
para sacar adelante la legislatura, se
está dedicando a forzar su propio
impeachment para, al menos, poder
vestirse de mártir.
En la manifestación golpista que apoyó
este fin de semana, durante la
celebración del Día del Ejército, sus
seguidores reclamaban la instauración de
un nuevo Acto Institucional número cinco
(AI5), el decreto más intransigente de
la dictadura militar que maniató a
Brasil entre 1964 y 1985. Aquel AI5
estuvo vigente entre 1968 –con el
general Artur da Costa e Silva como
precursor– hasta 1978, promoviendo,
entre otros puntos, el cierre del
Congreso Nacional y la suspensión de los
mandatos de los parlamentarios y los
derechos políticos de cualquier
ciudadano. Situando todo en su debido
contexto, la expresidenta Dilma Rousseff
fue apartada de su cargo hace ahora
cuatro años por supuesto pedaleo fiscal,
un maquillaje de cuentas a final de año.
¿Puede permitirse la democracia
brasileña que la ultraderecha campe a
sus anchas con semejante desparpajo?
Bolsonaro amaga con un golpe de
Estado
Bolsonaro amaga con un golpe de
Estado
En algo coincide los analistas: el
siguiente escalón dentro de las
hostilidades, el paso a la acción de la
ultraderecha, probablemente nunca
llegaría con la movilización de los
militares y con tanques en la calle
Los cálculos no son precisos. "Los
límites de la democracia están bien
establecidos en la Constitución
Federal", explica para Público Jurema
Werneck, directora ejecutiva de Amnistía
Internacional Brasil, aferrada a la
esperanza de ver cómo "las instituciones
públicas se siguen pronunciando, así
como todas las autoridades", defendiendo
"la preservación de la democracia y los
derechos humanos". La ecuación, sin
embargo, no le termina de cuadrar a
Werneck: "No sabría decir cuáles son las
razones del desvío de Bolsonaro de sus
funciones de guardián de la Constitución
y protector de la ciudadanía".
Los límites, según la diputada federal
Talíria Petrone (Partido Socialismo y
Libertad, PSOL), fueron sobrepasados
hace tiempo, concretamente "desde que
Bolsonaro asumió la presidencia de la
República". Queda evidente, en su
opinión, que "no tiene condiciones para
continuar al frente del Gobierno". Su
macabro curriculum, no en vano, deja
capítulos como "flirtear con milicianos
paramilitares, homenajear a torturadores
y exaltar la dictadura".
En algo coincide la mayoría de los
analistas: el siguiente escalón dentro
de las hostilidades, el paso a la acción
de la ultraderecha, probablemente nunca
llegaría con movilización de los
militares y con tanques en la calle. El
método actual es más virtual y sigiloso.
"Estamos viendo a nuestra democracia
pudrirse a cielo abierto", analiza para
Público el politólogo, periodista y
escritor Igor Natusch. "Vemos el cuerpo
agonizante de nuestra democracia. Pero
miramos hacia otro lado, hablamos de
otras cosas".
Bolsonaro y su ultraderecha empequeñecen
con la primera embestida de la covid-19
en Brasil
Bolsonaro y su ultraderecha empequeñecen
con la primera embestida de la covid-19
en Brasil
Mientras la población está ocupada con
otros quehaceres, ya sea sacar su vida
adelante a diario, o sobrevivir a una
pandemia, Bolsonaro maniobra para
cotejar la reacción popular. "Da dos
pasos hacia adelante y uno hacia atrás",
describe Natusch. "Fuerza un poco a las
instituciones democráticas, con su clara
intención de convertirse en autócrata,
pero las instituciones muestran
resistencia –normalmente en forma de
nota de rechazo–, y entonces él recula
en el discurso".
El Ministerio Público Federal ha instado
al Tribunal Supremo a que abra una
investigación para averiguar quiénes
están detrás de la organización y
financiación de estas manifestaciones
antidemocráticas
Bolsonaro pasa por encima de la sociedad
civil celebrando, como recalca Human
Rights Watch en el comunicado emitido
tras el reciente escándalo, "un régimen
que causó un sufrimiento indescriptible
a decenas de millares de brasileños, y
que resultó en 4.841 representantes
electos destituidos del sus cargos,
aproximadamente 2.000 personas
torturadas y por lo menos 434 personas
muertas o desaparecidas".
El trauma por el nuevo desafío del
presidente es tan grande en Brasil que
hasta el procurador general de la
República, Augusto Aras –nombrado a dedo
por Bolsonaro–, y el Ministerio Público
Federal, han instado al Tribunal Supremo
a que abra una investigación. Quieren
llegar al fondo de la cuestión y
averiguar quiénes están detrás de la
organización y financiación de estas
manifestaciones antidemocráticas.
"Cualquier atentado contra la democracia
afronta la Constitución y la Ley de
Seguridad Nacional", declaró el fiscal
general.
La posición del ejército brasileño,
clave en el presente y futuro
Lo que se puede esperar o no de la
posición del Ejército Brasileño es otra
de las grandes incógnitas de este
proceso de autodestrucción que la
política brasileña abrió hace un lustro.
"Tienen también el deber de defender y
proteger la Constitución, por lo cual
Amnistía Internacional no espera otra
cosa de ellos en este momento", asegura
confiada Jurema Werneck. Precisamente
eso es lo que promete la nota oficial
que publicó el ministro de defensa,
general Fernando Azevedo e Silva, tras
los sucesos de este domingo: "Las
Fuerzas Armadas trabajan con el
propósito de mantener la paz y la
estabilidad del país, siempre obedientes
a la Constitución Federal".
Mayor pesimismo desprenden las
impresiones de la diputada Talíria
Petrone: "El Ejército forma parte de la
estructura que da soporte a la política
nefasta del presidente", indica. "Por
más divergencias que puedan existir
entre uno u otro integrante, no hay duda
de que el Ejército Brasileño respalda la
postura antidemocrática de
Bolsonaro".
Los generales que ocupan los principales
ministerios han dado señales de estar
frenando a Bolsonaro
Hasta el momento, los generales que
ocupan los principales ministerios han
dado señales de estar frenando a
Bolsonaro en determinados episodios
comprometidos, como la escalada verbal
contra Venezuela, o la destitución del
ministro de sanidad , que retrasaron
mientras les fue posible. "Nos
equivocamos al analizar al Ejército como
un bloque monolítico", comenta el
analista Igor Natusch. "Se trata de un
bloque bastante heterogéneo". Las
posición de Bolsonaro, según Natusch
"causa disgusto en determinados grupos
del Ejército, sobre todo en las altas
esferas, aunque tenga muchos adeptos en
las medias esferas". Lo que parece
incuestionable es que se ha rodeado de
ellos "porque en el Congreso ya no tiene
muchos apoyos".
Todo vuelve, por lo tanto, al punto de
la escasez de alianzas para sacar
adelante la legislatura. Bolsonaro no es
popular ni en la Cámara Baja ni en la
Alta, ni mucho menos en el Tribunal
Supremo, pero en la calle aún conserva
aliento, y en las encuestas su nivel de
popularidad aún está por encima de los
peores datos de Dilma Rousseff en 2016.
El recambio de ambos, desde el sillón de
la vicepresidencia, es, a su vez,
bastante diferente. El de Rousseff fue
Michel Temer, y el Bolsonaro sería, en
caso de juicio político, el general
Hamilton Mourão, con el general Braga
Netto como mano derecha. Representaría,
sin lugar a dudas, un impacto más contra
los cimientos de la democracia
brasileña. Tal vez por eso el Poder
Legislativo y el Poder Judicial, por el
momento, intentan ignorar las
provocaciones.
"Contamos las muertes no solo en
hospitales sino también en las
residencias de ancianos, incluso si no
se han hecho las pruebas pero hay
sospechas", afirma la ministra de Salud,
Maggie De Block
Bélgica es el país con más muertes
atribuidas al coronavirus por millón de
habitantes del mundo. Alcanza los 511
por millón, y superó recientemente a
España, que este lunes se situó en los
443 muertos por millón de habitantes.
Con casi 11,5 millones de habitantes, el
número total de muertes se eleva a 5.828
(2.716 en hospitales y el resto en
residencias y casas).
¿Por qué tiene Bélgica ese récord?
La primera ministra belga, Sophie
Wilmes, ha tenido que dar explicaciones
recientemente sobre ello, y defendió que
se debe a que su gobierno "eligió la
total transparencia al comunicar las
muertes relacionadas con COVID-19",
incluso si los "números pueden ser a
veces sobreestimados", recoge Euractiv.
Cifras de fallecidos por coronavirus en
Bélgica difundidas el 20 de abril de
2020.
Cifras de fallecidos por coronavirus en
Bélgica difundidas el 20 de abril de
2020. INFO-CORONAVIRUS.BE
A diferencia de algunos países, Bélgica
contabiliza la situación en las
residencias de ancianos. En las más de
1.500 instalaciones de este tipo en el
país, las cifras incluyen muertes que se
consideran relacionadas con el
coronavirus, incluso si no se ha
constatado mediante pruebas específicas.
Así, la mitad de las muertes de
coronavirus en el país se están
registrando en las residencias para la
tercera edad.
"En Europa, todos los países cuentan
distinto, y nuestro sistema es el más
detallado", afirmó la ministra de Salud,
Maggie De Block, al canal de noticias
LN24.
"Aquí usamos la forma más detallada,
contamos las muertes no solo en
hospitales sino también en las
residencias de ancianos, incluso si no
se han hecho las pruebas pero hay
sospechas", afirmaba la ministra, quien
reconoció que están pensando buscar "un
sistema a través del cual" compararse
"con los países" que les rodean.
El doctor Raf De Keersmaecker,
presidente de la Asociación de Médicos
de la Provincia de Limburgo, explica a
Sky su teoría de por qué la tasa de
mortalidad de Bélgica es tan alta en
comparación con otros países:
"Registramos todo. Muertes en todas
partes, no solo en hospitales".
Y eso incluye muertes sospechosas de ser
de COVID-19, pero que en realidad no se
han probado. Muchas de esas muertes
están en residencias de ancianos. De
Keersmaecker dijo: "Si creemos que la
gente está muriendo de COVID, lo
contamos. Por supuesto, eso explica el
mayor nivel de personas fallecidas en
nuestro país. En la mayoría de los
países no hacen eso. Solo toman muertes
de los hospitales. Incluso contamos
personas muriendo en casa".
Las diferencias en el registro de
muertes por coronavirus dificultan la
comparación de estadísticas entre países
y podrían significar que la cifra de
Bélgica es más realista o incluso más
baja de lo que sugieren los datos.
También podría significar que el número
de muertes por COVID en otras naciones
es mayor de lo que se pensaba.
El portavoz del Ministerio de Salud,
Emmanuel Andre, explica: "La decisión de
incluir casos sospechosos es obtener la
mejor foto del nivel de este brote en
nuestra comunidad, incluso fuera de los
hospitales. Y si sabemos esto, entonces
podemos actuar mejor para controlar la
fuente de infección". Es decir, muertes
causadas por hipertensión, diabetes,
patologías cardiovasculares y otras
causas se han agrupado en la categoría
COVID-19: "La práctica aceptada es tener
en cuenta los casos sospechosos".
El sociólogo Geoffrey Pleyers afirmaba
en Le Soir que "una tragedia humana
ética y social" se había producido
"invisible, detrás de las paredes" de
las residencias de ancianos, ya que los
funcionarios belgas se centraron en si
los hospitales tenían capacidad de
cuidados intensivos para enfrentar la
pandemia. "¿Qué proporción de muertes
podrían haberse evitado si las personas
hubieran recibido atención hospitalaria
por otras patologías?", se preguntaba
Players.
En ese sentido, informa la agencia Ansa,
la Sociedad Belga de Gerontología y
Geriatría hizo llegar, hace un mes, una
nota a los médicos en la que se indicaba
que las personas mayores y más débiles
que contrajeran el coronavirus debían
fallecer en las residencias y no en los
hospitales para no colapsarlos.
Con el criterio utilizado por Bélgica
para contar casos, aseguran fuentes
consultadas por Ansa, los países más
afectados durante esta crisis (Estados
Unidos, España –que computa fallecidos
en residencias, pero no casos sin
confirmación mediante test– e Italia)
podrían duplicar su número de
fallecidos.
El Archipiélago es la comunidad autónoma
con "mayor afección económica", y
la caída de su Producto Interior Bruto
"no estará por debajo del 20%", ya que
vive del turismo y la crisis del
coronavirus se ha producido en temporada
alta
El archipiélago, donde se detectó el
primer caso de España, no llega a 100
casos por 100.000 habitantes mientras la
despoblada Soria supera los 1.000. Los
expertos buscan explicaciones en la
contaminación, movilidad, falta de
recursos sanitarios o el contagio por
"racimo"
Un fons d'inversió pública de l'Aràbia
Saudita, encapçalat per Iàssir
al-Rumayyan, està a punt de tancar la
compra del Newcastle United, en un
moviment que convertirà l'equip anglès
en el més ric de la Premier League.
L'operació està molt encarrilada i,
segons publica el Daily Mail, es podria
tancar definitivament en les pròximes
hores perquè els nous propietaris
saudites ja han fet un dipòsit per
reservar el canvi de poder, que apartarà
Mike Ashley del control de l'entitat.
Haurà de ser la Premier la que ho validi
oficialment, quan s'hagin llegit el
document de més de 350 pàgines que han
enviat els nous propietaris.
En els seus plans, calculen destinar més
de 200 milions de lliures en fitxatges i
infraestructures de manera immediata, i
miren ambiciosament cap a la Champions,
amb inversions en etapes de tres
anys.
MailOnline Sport
@MailSport
Newcastle's £300m Saudi-led takeover
gathers pace as deposit to buy the club
from Mike Ashley is paid and relevant
paperwork is signed | @MikeKeegan_DM
https://trib.al/qcglFMt
Newcastle's £300m Saudi-led takeover
moves one step closer
Sources have disclosed that cash has now
exchanged hands - with the remainder of
the balance due when the Premier League
approves the change of ownership.
L'operació posaria fi a l'hegemonia
ecònomica del City, i els primers
càlculs pronostiquen una capacitat de
despesa més de deu vegades superior. Els
citizens, a través del xeic Mansour dels
Emirats Àrabs Units, ha invertit més de
1.800 milions d'euros des de la seva
arribada al club el 2008.
Si tot surt bé, el fons sobirà saudita
es convertirà en el nou propietari
majoritari de St James's Park amb el 80%
de les accions. Al-Rumayyan és el
president de Saudi Aramco, la companyia
petroliera més gran del món i també
forma part de la junta directiva d'Uber.
El president de Xile, Sebastián Piñera,
ha enviat a casa 1.300 presos per
descongestionar els centres
penitenciaris del país, després que s’hi
hagin registrat diversos brots de
coronavirus. Piñera ha impulsat una
polèmica llei d'"indult commutatiu" per
substituir la pena de presó per un
arrest domiciliari a les persones de més
de 55 anys que no hagin comès delictes
greus, dones embarassades o amb fills
menors de dos anys i els presos que
gaudien de permisos de sortida diürna o
de cap de setmana. La proposta del
mandatari, però, no ha agradat gens a
l’ala més reaccionària de la seva
coalició de dretes, Chile Vamos, que
considera que la normativa “discrimina
de manera arbitrària” els condemnats per
violacions de drets humans durant la
dictadura d’Augusto Pinochet i que, a
causa de l'edat, s’haurien d’incloure
com a població de risc.
Segons els parlamentaris conservadors,
el govern impedeix que els interns de
Punta Peuco –una presó exclusiva per a
torturadors i còmplices de la dictadura
que tenen millors condicions que la
resta de reclusos– es puguin protegir de
la pandèmia, que a Xile ha superat els
10.000 contagis i ha deixat més de 130
morts.
Argumenten que la majoria de presos del
recinte, un centenar aproximadament, “no
són autors materials” dels crims que es
van perpetrar sota el règim de Pinochet
i que, simplement, “els va tocar ser
allà”, en paraules de la senadora de la
Unió Demòcrata Independent (UDI)
Jacqueline Van Rysselberghe. “No estic
dient que no en tinguin culpa, però és
bastant més relativa i no hi ha cap raó
perquè no tinguin accés a la commutació
de la pena perquè són un grup de risc”,
ha arribat a dir la parlamentària.
Inclusió dels criminals
En un intent desesperat d’incloure els
violadors de drets humans dins la
proposta, un grup de senadors i diputats
han recorregut al Tribunal
Constitucional (TC). La jugada, però, ha
acabat sense èxit: per 3 vots a favor i
7 en contra, el Tribunal ha desestimat
la seva petició. La decisió és
significativa si es té en compte que el
TC ha resolt, tradicionalment, alineat
amb la dreta: “És una gran fita en
matèria de límits a la impunitat a Xile
i dona més pes a la idea que no hi ha
cap discriminació en l’indult que
excloïa els criminals de lesa
humanitat”, explica el coordinador de la
Càtedra de Drets Humans de la
Universitat de Xile, Claudio Nash. La
presidenta de l’Agrupación de Familiares
de Ejecutados Políticos, Alicia Lira,
critica que “quan es parla de justícia i
de condemnes, [la dreta] digui que [els
condemnats] només obeïen”. I afegeix:
“Els que estan a Punta Peuco i la
majoria de processats i condemnats van
ser membres de la jerarquia de l’exèrcit
o de les forces armades”.
Una dona es creua amb militars a
Santiago, Xile / MARTIN BERNETTI /
AFP
Una dona es creua amb militars a
Santiago, Xile / MARTIN BERNETTI /
AFP
Per fer les paus amb els seus companys
de coalició, Piñera ha decidit treure
del calaix un altre controvertit
projecte que ell mateix va impulsar
l’any 2018: l’anomenada llei
humanitària. La iniciativa pretén
indultar malalts terminals i persones de
més de 75 anys que hagin complert la
meitat de la condemna. I, en aquest cas,
sí que inclou els presos condemnats per
la dictadura. “Si el govern vol tirar
endavant el projecte, haurà de passar
per instàncies parlamentàries i per una
discussió pública”, adverteix Nash. Des
de l’oposició, que té majoria a les dues
cambres, ja han anunciat que no
l’aprovaran.
La situació dels criminals de la
dictadura és un tema sensible a Xile.
Molts polítics opositors van ser
víctimes de la repressió política i les
ferides no s’han tancat. “Hi ha una
divisió històrica entre partidaris i
detractors de la dictadura i els drets
humans són un camp més de la batalla
d’aquesta divisió”, apunta Nash. “Aquest
govern és part de la dreta que durant
dècades ha buscat la manera de donar
impunitat als criminals. Es reconeixen
entre ells com a classe per la
complicitat que van tenir durant la
dictadura”, lamenta Lira. “Si els presos
de Punta Peuco fossin policies o
militars rasos, el govern no en
demanaria la llibertat”, conclou.
Donald Trump vol tancar els Estats Units
a tothom que vulgui emigrar legalment al
país per viure-hi i treballar-hi. Una
dràstica decisió que justifica per
"protegir" els treballadors
nord-americans de la competència
exterior un cop el país recuperi
l'activitat econòmica després de
l'aturada per la pandèmia.
https://www.ara.cat/internacional/Trump-
prohibicio-immigracio-legal-Estats-Units
-covid-19-coronavirus_0_2439356104.html<
br />
En un tuit en la línia de la seva
retòrica, Trump ha dit: "A la llum de
l'atac de l' enemic invisible, i també
per la necessitat de protegir els llocs
de treball dels nostres grans ciutadans
americans, signaré una ordre executiva
per suspendre temporalment la immigració
als Estats Units".
No és el primer cop que Trump utilitza
la pandèmia per justificar una escalada
en la seva política antiimmigració. Fa
unes setmanes que la Casa Blanca ja va
eliminar sine die la possibilitat de
demanar asil als Estats Units, una
mesura que contravé el dret
internacional, i va accelerar les
expulsions en calent d'immigrants sense
papers.
Però si la mesura tira endavant, es
tracta d'un intent de segellar el país
de la resta del món: prohibir
temporalment l'emissió de les targetes
verdes i els visats de treball que
permeten als estrangers entrar legalment
al país per viure-hi i treballar-hi. El
decret presidencial podria estar a punt
en els pròxims dies.
No queda clar sobre quina base legal
justificarà Trump la prohibició de la
immigració legal ni tampoc si hi haurà
excepcions per als llocs de treball
especialitzats que no es poden cobrir
amb la mà d'obra interna. L'any passat
els EUA van concedir 462.422 permisos de
treball, un 25% menys que el 2016.
Presidente participou de protesto contra
o Congresso em BrasÃlia no dia em que
mortes pelo coronavÃrus passaram de
2.400. Especialistas veem crime de
responsabilidade e contra a saúde
pública
Una carta del Instituto Nacional de
Investigación de la Amazonía pide a
Bolsonaro que tome medidas para
salvaguardar a las comunidades
indígenas, más susceptibles a epidemias
al carecen de la asistencia médica
básica
Almenys 17 persones han mort en un
tiroteig en una comunitat rural a l'est
del Canadà que s'ha convertit en el més
sagnant en la història del país. El
presumpte atacant, un home de 51 anys
identificat com a Gabriel Wortman, ha
mort, segons ha informat la Policia
Muntada, el cos al qual pertanyia una de
les víctimes, l'agent Heidi
Stevenson.
Els fets es van produir la nit de
dissabte hora local a la població de
Portapique, a uns 1.250 quilòmetres al
nord-est de Toronto. La policia va rebre
una alerta de trets en un habitatge, i
quan hi va arribar va trobar una "escena
caòtica" amb "nombroses víctimes", però
no l'autor dels trets. Durant tota la
nit de dissabte i el matí de diumenge la
policia va perseguir el sospitós, mentre
diversos testimonis informaven
d'incendis en instal·lacions i
vehicles.
Les autoritats van demanar a la gent que
es quedés a casa per la presència d'un
"tirador", tot i que no van dir que
havia causat múltiples víctimes mortals.
L'agent, que tenia dos fills, va morir
en la persecució. Hi ha un altre policia
ferit.
Les autoritats no han identificat per
ara la resta de les víctimes mortals ni
han donat informació sobre les
motivacions de l'atacant ni quina
relació tenia amb les víctimes.
Inicialment havien dit que el presumpte
autor havia estat detingut, però més
tard s'ha sabut que els agents el van
matar a la localitat d'Enfield, a uns
100 quilòmetres a sud de Portapique.
Segons informen mitjans locals, l'autor
del tiroteig s'hauria desplaçat en un
vehicle que imitava els de la Policia
Muntada i també anava uniformat.
El primer ministre, Justin Trudeau, ha
fet un comunicat de condol.
Dinamarca ha acelerado su plan de
reactivación gradual de la sociedad y
permitirá abrir, ya a partir del lunes,
algunos de los negocios que fueron
obligados a cerrar hace un mes para
contener la propagación del coronavirus.
El Gobierno socialdemócrata ha llegado a
un acuerdo con el resto de partidos para
levantar antes de lo previsto algunas de
las restricciones, y permitirá abrir
peluquerías, autoescuelas, clínicas de
fisioterapia, dentistas y otras
“profesiones liberales”.
Esto supone ampliar la primera fase de
reapertura de Dinamarca, que empezó el
miércoles y que inicialmente sólo
contemplaba la reactivación de
guarderías y las aulas de primaria hasta
quinto curso. La primera ministra, Mette
Frederiksen, ya avisó a principios de
semana de que la evolución positiva de
la situación permitiría avanzar algunos
pasos. Aun así, recalcó en su página de
Facebook que no es momento de bajar la
guardia: “Todo sigue dependiendo del
comportamiento de cada uno. Debemos
seguir juntos manteniendo las
distancias”.
Cambiar al ministro de Salud en plena
pandemia es como sustituir a un cirujano
en medio de una operación a corazón
abierto. Si además el nuevo médico tiene
prisa por acabar la intervención, el...
Amb la cassolada més sorollosa que hi ha
hagut durant el confinament, barris de
classe mitjana de São Paulo i Rio de
Janeiro han contraprogramat la
destitució del ministre de Sanitat, el
traumatòleg Luiz Henrique Mandetta,
convertit les últimes setmanes en heroi
nacional per la defensa a ultrança del
confinament per frenar el coronavirus.
En paral·lel a les protestes, el
president Jair Bolsonaro anunciava el
nomenament de l’oncòleg Nelson Teich,
que, amb nul·la experiència en la gestió
pública, en les primeres declaracions ha
deixat clar que està “completament
alineat” amb els postulats del mandatari
ultra brasiler.
La sortida de Mandetta es donava per
feta des que diumenge, en el programa
nocturn de la Rede Globo, va criticar
amb una duresa inusitada la dualitat de
discursos d'un Bolsonaro que es passeja
sense protecció, aplega seguidors pels
comerços i brama per la fi del
confinament decretat pels governadors
dels estats.
Respecte científic i popular
Amb les compareixences diàries, el
ministre s’havia guanyat el respecte del
país amb les explicacions sensates i
pedagògiques en què alertava d’un
possible col·lapse sanitari, com ja ha
passat als estats de Ceará i l'Amazònia.
Mandetta era l’antítesi del Bolsonaro,
que exalta l’ús massiu de la cloroquina
com el fàrmac miracle contra el
covid-19. Mandetta deixa el càrrec sent
el ministre més popular, amb un 76%
d’aprovació, més del doble que el 33%
del president.
Aquestes dades van enfurismar tant
Bolsonaro com l’anomenat gabinet de
l’odi, que dirigeix el seu fill Carlos
des d’una sala al Palácio do Planalto,
on crea campanyes de difamació online.
“Alguns ministres se senten estrelles”,
avisava el president. L’aproximació de
Mandetta al governador de São Paulo, Jo
ã o Dória, enfrontat al líder ultra i
possible candidat de la dreta a les
eleccions del 2022, el va sentenciar.
El ministre rebel va marxar fent un
al·legat a favor del sistema de sanitat
pública i a favor de “la ciència” i amb
una victòria inapel·lable a les xarxes
socials, que és el camp de batalla
preferit del bolsonarisme, ja que el seu
tuit de comiat va obtenir, en un temps
rècord, 325.000 likes.
Bratislava ordena tests forzosos de
Covid-19 en los asentamientos romanÃes
y aÃsla cinco municipios a pesar de
haber sólo 32 casos confirmados de un
total de 900 registrados en todo el
paÃs
Solo en dos semanas, en esta ciudad se
han recogido 2300 cadáveres en casas
(que llevaban hasta nueve días en
descomposición) y morgues desbordadas de
los hospitales. "¡Claro que Ecuador no
estuvo preparado!", admitió este jueves
el presidente Lenín Moreno y culpó a su
antecesor, Rafael Correa, por dejar "las
arcas fiscales saqueadas y ningún
ahorro".
http://www.publico.es/sociedad/emergenci
a-coronavirus-covid-19-golpea-guayaquil-
no-hay-espacio-hospitales-cementerios.ht
ml
Luiz Henrique Mandetta abandona el cargo
tras desavenencias con el líder del
Ejecutivo, que, ya con 2.000 muertos en
Brasil, sigue calificando de
"exageradas" las medidas de
distanciamiento social.
Otras enfermedades, como la tuberculosis
y el Zika, ya han demostrado que el
hacinamiento y la densidad de población
convierte a estos barrios pobres en un
cultivo para el virus
Mandetta, médico de profesión, ha sido
un firme defensor de las cuarentenas
como método para controlar la expansión
de la pandemia, mientras Bolsonaro ha
minimizado la situación
El diputado Luiz Henrique Mandetta ha
anunciado este jueves que ha sido
destituido del cargo de ministro de
Salud de Brasil por el presidente Jair
Bolsonaro, a quien intentó convencer sin
éxito de la gravedad de la pandemia de
COVID-19.
"Acabo de oír del presidente Jair
Bolsonaro el aviso de mi dimisión del
Ministerio de Salud. Quiero agradecer la
oportunidad que me fue dada", ha escrito
Mandetta en su perfil en la red Twitter
poco después de una reunión con el
mandatario.
La destitución de Mandetta, un firme
promotor de las cuarentenas adoptadas
por muchos gobiernos regionales para
impedir el avance del coronavirus, sigue
a un agravamiento de su relación con
Bolsonaro, quien ha minimizado los
efectos de la pandemia y sostenido que
el país "no puede parar", pues el
"pueblo precisa trabajar".
La salida de Mandetta ha sido decidida
en momentos considerados críticos y con
la pandemia de coronavirus en plena
expansión en el país, donde hasta ahora
se han registrado más de 1.700
fallecidos y y cerca de 30.000 casos y
se espera que el pico se alcance en
cuestión de unos treinta días.
Posición firme frente al virus y crítica
de Bolsonaro
Mandetta, médico de 55 años, ha ganado
una enorme popularidad gracias a la
firmeza de sus posiciones frente al
coronavirus, cuya gravedad no escondió
de los brasileños pese a la crítica
constante de Bolsonaro, quien en los
últimos días ya ni siquiera le
recibía.
En un sondeo difundido la semana pasada
por la firma Datafolha, la gestión de la
crisis del coronavirus hecha por
Mandetta tenía la aprobación del 76 % de
los brasileños. Por el contrario, apenas
un 33 % de las personas encuestadas dijo
apoyar las posiciones de Bolsonaro
frente a la crisis.
Según fuentes políticas, el mandatario
entró en una suerte de "guerra de egos"
con Mandetta, sobre quien llegó a decir
en forma pública que el cargo se le
había "subido a la cabeza" y que, como
ministro de su Gobierno, debía ser "más
humilde" y "escuchar más lo que dice el
presidente". También afirmó, en clara
referencia a Mandetta, que "algunos" de
sus ministros se habían convertido en
"estrellas" y que "hablaban hasta por
los codos".
Declaraciones de ese tenor tuvieron al
ahora exministro contra la pared durante
las últimas semanas, pero a pesar a las
presiones, Mandetta siempre dijo que no
tenía previsto renunciar.
"Un médico nunca abandona a un
paciente", declaró el pasado fin de
semana, aunque subrayó, como en otras
ocasiones, que el cargo de un ministro
"le pertenece al Presidente", que es
quien decide sobre la continuidad o no
de sus colaboradores.
Este jueves Bolsonaro decidió y se
especula que nombrará como nuevo
ministro de Salud al oncólogo Nelson
Teich, quien ha dedicado toda su vida
profesional al sector privado y no tiene
experiencia alguna en la gestión
pública.
Polònia s’encamina cap a una època negra
per als drets de les dones i el
col·lectiu LGTBI. El Parlament ha
aprovat aquest dijous tramitar el
projecte de dues lleis que prohibeixen
l’avortament i criminalitzen
l’homosexualitat equiparant-la
directament a la pederàstia. Activistes
i organitzacions com Amnistia
Internacional denuncien que el govern
ultra de Llei i Justícia (PiS, en les
sigles en polonès) aprofita la situació
de màxima alerta i el confinament
imposats per la pandèmia del coronavirus
per tirar endavant una norma que atempta
contra els valors democràtics de la Unió
Europea, que fins ara no ha actuat
contra els abusos de Varsòvia.
Per a l’executiu, les dures restriccions
actuals al voltant de l’avortament no
són prou i ara pretén una prohibició
total, fins i tot per als casos de
violació o la inviabilitat de la vida
del fetus. Fa quatre anys el PiS ja ho
va intentar, en un projecte que
castigava amb presó dones i
professionals sanitaris, però el
Parlament ho va tombar després de
multitudinàries manifestacions.
País "terrorífic"
“Si la llei s’aprova, Polònia serà un
país terrorífic, perquè s’obligarà les
dones a parir i veure morir al cap de
poc fills sense possibilitats de
sobreviure, una cosa inhumana”, denuncia
la Karol, el nom fictici d’una
joveníssima activista del moviment LGTBI
i del feminisme. Des de Varsòvia,
explica que l’única esperança és que el
Senat faci valer que el PiS no compta
amb prou majoria per frenar la
iniciativa, però subratlla que el debat
incita als atacs i els insults contra
gais i sobretot lesbianes com ella.
“L'altre dia a l’autobús un home em va
dir que jo no hauria d’existir i em va
amenaçar amb violar-me per convertir-me
en una dona autèntica”, detalla.
En aquest sentit, la directora
d’Amnistia Internacional, Draginja
Nadazdin, incideix en un comunicat que
les lleis “alimenten la por i la
ignorància” i restringeixen encara més
l’accés a la interrupció de l’embaràs en
un país que ja en té una de les més
restrictives. Si s’acaba aprovant la
norma, els avortaments acabaran fent-se
igualment però en la clandestinitat i en
condicions poc higièniques. La dura llei
actual, que només permet la interrupció
voluntària quan corre risc la vida de la
mare o per greus malformacions del
fetus, fa que algunes dones viatgin a
l’estranger o pugin en un vaixell d’una
ONG holandesa per avortar en aigües
internacionals.
Més de 100.000 signatures
Com la de l’avortament, la llei sobre
sexualitat també sorgeix d’una
iniciativa ciutadana que es tramita
arran d'haver aconseguit sumar més de
100.000 signatures. Amb aquest segon
projecte es busca acabar amb l’educació
sexual o parlar sobre l’homosexualitat
entre menors de 18 anys sota la pena de
tres anys de presó. La Karol només té 16
anys però explica que des de fa un
parell d’anys la situació sociopolítica
polonesa l’ha obligat a passar a
l’activisme i critica que els promotors
de la iniciativa argumentin que impartir
educació sexual “avergonyeix els nens”,
quan “és al contrari, amb coneixement
poden protegir-se i vèncer la vergonya
per fer el pas de denunciar els
abusos”.
L’emergència de la pandèmia està
dificultant que l’activisme pugui
protestar als carrers, però no ha evitat
que hagin aparegut iniciatives a les
xarxes, cartells penjats als balcons
sota el lema "STOP bàrbars" i fins i tot
petites concentracions amb manifestants
tapades amb l’obligatòria mascareta i
mantenint la distància de seguretat.
Polònia continua sent un dels països
membres de la UE més conservadors en
matèria de drets sexuals. L'Església
catòlica hi manté una forta ascendència
sobre la població, sobretot entre la
gent gran i a les regions més rurals.
El govern de Corea del Sud, un dels
països que millor ha resistit l'embat
del coronavirus –amb 10.591 infectats i
225 morts–, ha obtingut l'aval a les
urnes en plena pandèmia. Amb una
participació rècord del 66%, el Partit
Democràtic (PD) del president Moon
Jae-in, d'orientació liberal, i el seu
soci també liberal Partit de la
Plataforma han obtingut 180 dels 300
escons del Parlament. És el primer cop
en 16 anys que els liberals obtenen la
majoria parlamentària.
El principal bloc de l'oposició, format
pels conservadors Partit del Futur
Unitari i Partit del Futur s'han quedat
amb 103 escons, una desfeta que ja ha
suposat la dimissió del seu líder i ex
primer ministre Hwang Kyo-ahn.
Les eleccions han sigut un referèndum
sobre la gestió de l'epidèmia de Moon,
que abans que comencés el brot estava
qüestionat pels escàndols de corrupció
del seu partit i la crisi econòmica del
país. Però la seva exitosa política
davant el covid-19 ha capgirat els
resultats com un mitjó i li ha restaurat
el suport ciutadà amb una majoria
parlamentària, que li permetrà legislar
sense oposició fins al final del seu
mandat, el 2022.
Els comicis s'han celebrat sota
estrictes mesures sanitàries gràcies al
fet que de moment Seül ha aconseguit
frenar la propagació del virus al país.
Es comptabilitzen només una trentena
d'infeccions diàries i el 75% dels
infectats ja s'han donat d'alta.
Des de primera hora els electors es van
trobar dimecres als col·legis –a un
metre de distància els uns dels altres–,
se'ls prenia la temperatura corporal, es
desinfectaven les mans, i se'ls
proporcionaven guants abans de votar.
Les autoritats van decidir que qualsevol
persona amb una temperatura superior als
37,5 ºC seria conduïda a una zona
independent i es mantindria separada
dels altres votants. Entre els onze
milions de vots que van votar per correu
hi ha també els que estan en tractament
per la malaltia.
Corea el Sud és un cas d'èxit en la
gestió de la pandèmia: des que el febrer
es va detectar el primer gran brot, el
país asiàtic ha passat de ser el segon
més afectat del món a aplanar la corba
de contagis en només tres setmanes
gràcies a un programa que combina proves
massives dels casos sospitosos, un
seguiment exhaustiu de la cadena de
contagi i hospitalització
generalitzada.
Els dies previs a les eleccions, la
gestió de la crisi del covid-19 ha
centrat el debat i n'ha eclipsat
d'altres, per exemple la por a la crisi
econòmica d'escala global que l'aturada
de totes les economies del món està
provocant i els diversos escàndols de
corrupció que involucren auxiliars del
president.
Corea del Sud no ha ajornat mai unes
eleccions. Fins i tot durant la guerra
de Corea (1952) es van celebrar les
presidencials.
Els sindicats i el govern reclamen que
les marques europees continuïn pagant
els sous als operaris
https://www.ara.cat/internacional/tancam
ent-tallers-Bangladesh-milions-treballad
ors-coronavirus-covid-19_0_2435156623.ht
ml
Protegir-se del coronavirus o morir-se
de gana. Aquest és el dilema en què es
troba mig món i que ha empès milers de
treballadors de Bangladesh a sortir als
carrers per defensar seguir cobrant un
sou i denunciar l'abandó que pateixen
després que les restriccions decretades
per aturar el covid-19 han obligat a
tancar les nombroses empreses tèxtils
que produeixen per a marques
occidentals. Els sindicats han denunciat
que 10.000 operaris han sigut
acomiadats, malgrat la petició del
govern que les empreses occidentals
assumissin els sous dels seus
treballadors fins al 16 d'abril.
Bangladesh és, darrere la Xina, la gran
fàbrica tèxtil que exporta tant les
peces barates dels mercats com les de
marques exclusives, però l'esclat del
coronavirus ha fet que s'anul·li la
majoria de les comandes, ja que en els
països d'Europa i els Estats Units, els
grans mercats destinataris, han decretat
el tancament de botigues no essencials,
entre elles les de moda. Es calcula que
els tallers tèxtils donen feina a uns
quatre milions de persones en aquest
país asiàtic, un 80% de les quals són
dones amb famílies a càrrec.
Quedar-se sense feina en mig del brot de
coronavirus condemna els treballadors a
la misèria. Primer, perquè perden la
font d'ingressos i amb els salaris que
guanyen no tenen capacitat per a
l'estalvi i no poden fer front a
setmanes ni dies sense guanyar res.
Segon, perquè la pandèmia ha fet entrar
el sector tèxtil en una profunda crisi
i, com diu Kalpona Akter, fundadora del
Centre per a la Solidaritat amb els
Treballadors, els que perdin la feina
trigaran tres o quatre mesos a trobar-ne
una altra. "La situació encara pot anar
a pitjor", augura en declaracions a
l'agència Reuters.
"Els treballadors reclamen
majoritàriament els seus salaris i molts
també es manifesten en contra que
tanquin les empreses. Hem demanat als
propietaris de les fàbriques que per
raons humanitàries no acomiadin ara cap
treballador", ha explicat en
declaracions a l'agència Efe Siddikur
Rahman, el cap de la policia del
districte de Gazipur de la capital del
país.
La primera ministra, Sheikh Hasina, va
anunciar el 25 de març una sèrie de
mesures d'estímul per valor de 588
milions de dòlars per pagar els salaris
dels treballadors de les indústries
orientades a l'exportació de país,
majoritàriament tèxtils, i la setmana
passada va anunciar 8.550 milions mes
per ajudar les petites i mitjanes
empreses a contrarestar l'impacte del
coronavirus.
La manca d'aliments per les restriccions
per combatre el coronavirus han empès
famílies senceres a manifestar-se pels
carrers de la capital per fer notar que
passen gana i que no tenen accés als
programes d'aliments promesos pel
govern, que ha decretat el confinament
parcial fins al 25 d'abril, cosa que
deixa fàbriques, mercats i escoles sense
activitat ni possibilitat que la
ciutadania pugui sortir a alimentar-se.
Bangladesh és el segon país del Sud-est
Asiàtic més castigat per l'epidèmia, amb
més d'un miler de casos positius i mig
centenar de morts, segons les últimes
dades oficials.
O Brasil ultrapassou a marca de 20.000
pessoas infectadas pelo novo coronavírus
neste sábado, o dobro em relação a uma
semana atrás, segundo balanço diário do
Ministério da Saúde sobre a pandemia. De
sexta para sábado, houve uma queda nas
mortes diárias 68 óbitos nas 24 horas
anteriores, uma desaceleração em relação
à semana, quando chegaram a ocorrer 141
mortes em um único dia, na quinta.
Entretanto, considerando o recorte de
uma semana, o total de óbitos (que
atingiu 1.124) é quase o triplo do
sábado anterior, 4 de abril, quando o
Brasil somava 432 vítimas da doença.
Apesar dos números indicarem que a curva
de infectados pela Covid-19 permanece em
ascensão, o presidente Jair Bolsonaro
voltou a ignorar as recomendações por
distanciamento social, reforçadas neste
sábado pela equipe técnica da Saúde.
Pelo segundo dia consecutivo, Bolsonaro
reuniu aglomerações de pessoas a seu
redor e, em visita às obras de um
hospital de campanha em Águas Lindas de
Goiás, cidade goiana próxima a Brasília,
posou para fotos e abraçou apoiadores.
Na sexta-feira Santa, em passeio pelas
ruas da capital federal, já havia
esfregado o próprio nariz antes de
cumprimentar uma mulher idosa. A taxa de
letalidade do vírus Sars-Cov-2 no país é
de 5,4%, e o isolamento social é a
principal medida para evitar a
proliferação da doença.
O crescimento da curva de casos alarma
as autoridades de saúde especialmente
nas capitais de Amazonas, Ceará, Rio de
Janeiro e São Paulo, por apresentarem
tanto incidência quanto mortalidade
muito acima de outras cidades. Na
metrópole paulista, epicentro da
pandemia no Brasil, o índice de mortos é
de 28 por milhão de habitantes. A
incidência é maior em Fortaleza, com 439
infectados a cada milhão de habitantes.
O alto número de casos confirmados e as
taxas de mortalidade fazem com que o
Ministério da Saúde sugira o
endurecimento das medidas restritivas
nessas quatro capitais. “Temos
preocupação principalmente com
Fortaleza, Manaus, Rio de Janeiro e São
Paulo. São cidades que ainda não podem
relaxar o isolamento social”, afirmou
Wanderson Oliveira, secretário de
Vigilância em Saúde. Já de acordo com o
secretário-executivo João Gabbardo, um
iminente colapso do sistema de saúde
sublinha a importância do isolamento
social. “A curva está muito próxima da
nossa capacidade de atendimento. Estamos
próximos de atingir nosso limite, se não
fizermos alguma coisa.”
Enquanto o presidente ignora o
isolamento social imposto por
governadores e prefeitos, o corpo
técnico de seu Governo explica que os
gestores locais têm autonomia para
determinar o afrouxamento ou a
intensificação das medidas restritivas.
“Esperamos que o relaxamento não ocorra
de forma desorganizada”, disse Wanderson
Oliveira, antes de reforçar a
recomendação do distanciamento social
por parte do ministério e descartar, ao
menos inicialmente, a possibilidade de
lockdown (fechamento total das cidades).
“É fundamental que o isolamento social
não seja relaxado para não seja preciso
adotar lockdown em nenhum lugar. Quando
a curva sobe muito rápido, é impossível
reduzi-la, nem mesmo com lockdown. O
momento é de pensar em medidas de
higiene, etiqueta e distanciamento
social. Elas são as únicas e mais
eficientes armas que nós dispomos neste
momento. Mas a decisão sobre qual ação
ou caminho tomar compete aos gestores
locais.”
Em São Paulo, onde Bolsonaro abriu
frente de oposição declarada às medidas
de fechamento do comércio decretadas
pelo governador João Doria, as
autoridades locais têm sofrido para
alcançar a taxa de 70% de distanciamento
social, considerada fundamental para que
os leitos do sistema de saúde sejam
suficientes para atender a população ao
longo da pandemia. Segundo monitoramento
realizado por meio de telefones
celulares, o percentual de isolamento no
Estado foi de 57% na sexta-feira. Neste
sábado, militantes bolsonaristas
voltaram a promover carreata no centro
da capital em protesto contra os
decretos de Doria. “É um desafio que
implica em adesão da população. As
pessoas precisam compreender que essas
medidas são para proteger quem elas mais
gostam, sua família e a comunidade”,
afirmou o secretário nacional de
Vigilância em Saúde, defendendo o
protocolo adotado pelo governador
paulista.
Apoiadores do presidente Jair Bolsonaro
pedem reabertura do comércio em São
Paulo e criticam governador do Estado,
epicentro da pandemia no Brasil.
Apoiadores do presidente Jair Bolsonaro
pedem reabertura do comércio em São
Paulo e criticam governador do Estado,
epicentro da pandemia no Brasil.RAHEL
PATRASSO / REUTERS
O representante do Ministério da Saúde
ainda salientou a recomendação para o
uso de máscaras como forma de proteção
individual e mecanismo para achatar a
curva de contágio por Covid-19. “Nós
incentivamos as pessoas a fabricar suas
próprias máscaras. Eu creio que a adesão
a essa estratégia tem sido muito
positiva. É um novo hábito.” Na visita à
obra do hospital em Goiás, Bolsonaro
chegou de máscara, assim como o ministro
da saúde Luiz Henrique Mandetta e o
governador do Estado, Ronaldo Caiado,
mas tirou o equipamento de proteção ao
caminhar em direção a apoiadores e
saudá-los no local. “[A orientação] vale
para todos os brasileiros. Posso
recomendar, mas não posso viver a vida
das pessoas”, criticou Mandetta, que tem
balançado no cargo por desagradar
Bolsonaro.
Ex-aliado e hoje desafeto político,
Caiado também lamentou as atitudes do
presidente após o evento. “Não foi uma
posição minha. Ele é quem deve explicar
essa situação”, disse Caiado a
jornalistas. Nas redes sociais,
entretanto, o governador goiano
agradeceu “o carinho recebido” pelo
presidente. A construção do hospital de
campanha em Goiás, que contará com 200
leitos de baixa complexidade, é obra do
Governo federal.
Também neste sábado, a ONG internacional
Human Rights Watch (HRW) avaliou que o
presidente tem sabotado esforços de
governadores e do Ministério da Saúde no
combate à pandemia no país. “O
presidente Jair Bolsonaro está colocando
os brasileiros em grave perigo ao
incitá-los a não seguir o distanciamento
social e outras medidas para conter a
transmissão da Covid-19”, manifestou a
organização em seu relatório, citando,
inclusive, o episódio do último dia 15
de março, quando o presidente participou
de manifestação que ajudou a convocar em
apoio a seu Governo, já em meio ao
avanço do coronavírus pelos Estados
brasileiros. “Para evitar mortes com
essa pandemia, os líderes devem garantir
que as pessoas tenham acesso a
informações precisas, baseadas em
evidências, e essenciais para proteger
sua saúde. O presidente Bolsonaro está
fazendo tudo, menos isso”, aponta no
documento José Miguel Vivanco, diretor
da Divisão das Américas da HRW.
Entre rumores internacionales sobre su
salud y políticos europeos sospechando
su muerte, lo cierto es que los datos
dicen que Daniel Ortega es un
"presidente ausente"Este reportaje del
medio nicaragüense Confidencial se
republica en eldiario.es gracias a la
red de colaboración entre medios
latinoamericanos de Connectas
Mentre els països es barallen per
aconseguir equips de protecció per
combatre la pandèmia del coronavirus,
Finlàndia compta amb unes envejables
reserves de material com ara mascaretes
quirúrgiques. Les reserves, considerades
unes de les millors d’Europa i
acumulades durant anys, no només
inclouen material mèdic sinó també oli,
cereals, eines agrícoles i primeres
matèries per fabricar municions.
Noruega, Suècia i Dinamarca també havien
acumulat grans quantitats d’equips
mèdics i militars, combustible i
aliments durant l’època de la Guerra
Freda, però després van deixar de
fer-ho. Però Finlàndia va continuar
emmagatzemant i ara que s’ha vist
afectada pel covid-19 ha pogut recórrer
a aquestes reserves per primer cop des
de la Segona Guerra Mundial.
“Finlàndia és un país obsessionat,
sempre preparat per a una catàstrofe
important o la Tercera Guerra Mundial”,
explica Magnus Haakenstad, de l’Institut
Noruec d’Estudis de la Defensa. Tot i
que, any rere any, Finlàndia s’ha
classificat en la llista de països més
feliços, la seva ubicació i les lliçons
històriques han ensenyat als seus 5,5
milions d’habitants a preparar-se per al
pitjor, recorda Tomi Lounema, el
conseller delegat de l’Agència Nacional
de Subministrament d’Emergències de
Finlàndia. “Forma part de l’ADN del
poble finlandès”, apunta, assenyalant la
invasió russa del 1939.
L’ombra russa
A diferència de Suècia, que té accés
directe al mar del Nord, Finlàndia ha de
confiar en les condicions de seguretat i
en el funcionament del trànsit marítim
al Bàltic, dominat per Rússia .
Qualsevol crisi pot afectar les cadenes
de subministrament.
Fa tres setmanes, quan ja s’havien
declarat uns 1.900 casos de covid-19 i
25 morts al país [actualment són més de
2.600 i 42 morts], el ministeri d’Afers
Socials i Salut va ordenar enviar les
mascaretes emmagatzemades als hospitals
de tot el país. “Són velles però encara
funcionen”, explica per telèfon Lounema.
Tota la informació sobre el contingut i
la ubicació dels magatzems -una xarxa
d’instal·lacions repartida per tot el
país que funciona des dels anys 50- està
classificada com a secret d’estat. Això
ha situat Finlàndia en una posició més
sòlida per afrontar la pandèmia.
Quan l’empresa de dispositius mèdics
Mölnlycke Health Care, amb seu a
Göteborg (Suècia), va intentar enviar
mascaretes i guants de goma fa diverses
setmanes a hospitals desesperats
d’Itàlia i Espanya des del seu centre
d’emmagatzematge central de Lió
(França), va quedar bloquejada per la
prohibició d’exportació de França. “És
molt preocupant. Res del que és a França
pot ser enviat fora del país”, va dir
Richard Twomey, conseller delegat de
Mölnlycke Health Care, a l’emissora
pública sueca Sveriges Radio. Un diari
francès va descriure el conflicte entre
el productor suec i les autoritats
franceses com la “guerra de mascaretes
entre Suècia i França”. Finalment París
va cedir.
En canvi, a Suècia, acusada de
reaccionar tard a la pandèmia, els
subministraments han disminuït durant
les últimes tres dècades a causa d’un
canvi de mentalitat després de la Guerra
Freda, segons Fredrik Bynander, director
del Centre de Seguretat Social de la
Universitat Sueca de Defensa. “La pau
eterna havia arribat i ja no
necessitàvem aquests dipòsits”, diu. I
afegeix que el govern va veure
l’oportunitat de vendre’ls, inclosos els
productes mèdics i sanitaris. L’adhesió
de Suècia a la UE el 1995 també hi va
contribuir. Des de llavors, el sistema
de salut s’ha construït al voltant de
lliuraments just in time i els hospitals
només tenen subministraments per a dos o
tres dies, explica Anders Melander,
analista de l’Agència Sueca
d’Investigació en Defensa. “Esperàvem
que amb el mercat lliure sempre
poguéssim adquirir el que
necessitéssim”, conclou.
La privatització del monopoli
farmacèutic estatal el 2009 també va
augmentar la vulnerabilitat de Suècia.
Fins aleshores la farmàcia governamental
havia mantingut el subministrament de
medicaments del país en temps de crisi.
Però després cap agència pública se’n va
fer càrrec. “De fet no és un gran pla”,
va assenyalar Melander. “És com dir: «No
cal tenir extintor, quan comença el foc
pots anar a comprar-ne un»”.
La televisió pública sueca ha informat
que els hospitals s’estaven quedant
sense l’anestèsic propofol, un fàrmac
utilitzat durant la cirurgia i, en
alguns casos, per tractar pacients amb
covid-19 que necessiten respirador.
Però, tot i que Suècia ha abandonat les
seves reserves, no fa gaire animava els
seus ciutadans a tenir-ne a casa de
privades. Fa gairebé dos anys es va
repartir a totes les llars un fulletó
titulat “Si arriba la crisi o la
guerra”, que instava a guardar aliments,
aigua, roba d’abric, espelmes i
desinfectants.
Noruega també tenia plans per
autosostenir-se en temps de crisi,
segons Leif Inge Magnussen, de la
Universitat del Sud-est de Noruega. Però
una anàlisi de riscos feta l’any passat
per la direcció noruega de Protecció
Civil va concloure que les pandèmies i
l’escassetat de medicaments eren un
problema clau.
El Tribunal de Justícia de la Unió
Europea (TJUE) ha exigit aquest dimecres
a Polònia la "suspensió immediata" del
règim disciplinari aplicable als jutges
del Tribunal Suprem i altres instàncies
en el marc de la controvertida reforma
judicial aprovada el 2017. La norma
avança als 65 anys l'edat de jubilació
dels magistrats, permet el nomenament al
partit oficialista Justícia i Pau (PiS,
per les sigles en polonès) i es crea una
cambra disciplinària per a aquest
col·lectiu, que es tem que s'utilitzi
com a eina per castigar els crítics amb
la gestió de l'executiu.
Des de llavors, la iniciativa enfronta
el govern ultraconservador de Varsòvia
amb les institucions europees, que han
alertat que el nou règim viola el dret
comunitari perquè a la pràctica no queda
garantida la independència judicial i
tampoc la imparcialitat de la justícia,
dos dels pilars fonamentals d'un sistema
democràtic.
De fet, el desembre del 2017 el
comportament de Polònia va obligar a
activar per primer cop l'article 7 de la
Constitució europea, i l'any següent el
mateix TJUE que ara demana amb urgència
la suspensió de la reforma ja en va
decretar l'anul·lació i va exigir la
readmissió dels 27 magistrats jubilats,
entre ells la presidenta del Tribunal
Suprem, Malgorzata Gersdorf.
Revàlida per a la dreta ultra de
Kaczynski a Polònia
Revàlida per a la dreta ultra de
Kaczynski a Polònia
Aliens a la sentència europea, els
diputats del PiS, liderats per l'ex
primer ministre, l'ultraconservador
Jaroslaw Kaczynski, han forçat a
mantenir la primera volta de les
eleccions presidencials per al pròxim 10
de maig, en una votació al Parlament que
ara haurà de ser ratificada al Senat.
L'oposició ha votat en contra de la data
per por que la situació d'emergència
sanitària declarada pel coronavirus faci
que la concentració de persones sigui
contraproduent per a la salut pública. A
més, la idea xoca també contra el sentir
general de tres quartes parts de la
població, que prefereixen ajornar la
cita per a quan l'epidèmia estigui sota
control, segons una enquesta recent.
Però, per als ultres del PiS, les
eleccions són una plataforma per guanyar
poder i avançar en les reformes
plantejades. La formació va revalidar
còmodament un segon mandat en les
legislatives de l'octubre, fet que li
permet controlar el Parlament però no el
Senat.
La cambra alta podria demanar que els
comicis se celebressin per correu però
en tot cas el president del país,
Andrzej Duda, en l'òrbita del PiS i que
encapçala els sondejos per a la
reelecció, té l'última paraula pel seu
dret a veto i per ratificar les lleis.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
