Los de Pablo Iglesias denuncian que
"celebrar este partido es una afrenta a
las mujeres que hicieron huelga
feminista dos años seguidos" y recuerdan
que el Gobierno "autorizó la venta de
400 bombas a Arabia Saudí pese a la
guerra en Yemen".
En sus ?recomendaciones de viaje? para
quienes piensen trasladarse al país
árabe, el ministerio reconoce que se
trata de un lugar extremadamente
peligroso. Entre otras cosas, recomienda
qué hacer ante un ataque con misiles.
Si la Supercopa española se juega
finalmente en Arabia Saudí, los
aficionados que decidan viajar junto a
sus equipos se someterán a graves
riesgos. Entre otras cosas, deberán
saber cómo actuar ante bombardeos,
además de tener extremadamente claro qué
hacer y cómo actuar en los lugares
públicos. Así lo reconoce el ministerio
de Exteriores en la última versión de
las “recomendaciones de viaje” para
quienes se trasladen al país árabe.
La última actualización de este
documento lleva la fecha de este jueves,
coincidiendo con la polémica abierta
ante la posibilidad de que la Real
Federación Española de Fútbol elija
disputar la Supercopa de este año en
Arabia Saudí. Mientras el Gobierno en
funciones decía que no podía evitar que
el partido se juegue allí, Exteriores
confirmaba en su ficha para los viajeros
que se trata de un lugar, como mínimo,
hostil.
Fuentes de ese ministerio señalaron a
Público que las recomendaciones de viaje
se actualizan "de forma regular", para
lo cual se tiene en cuenta si se ha
producido "algún cambio relevante" en la
situación del país en cuestión. Esas
informaciones, añadieron las fuentes
consultadas, son elaboradas por las
distintas embajadas.
“Se recomienda viajar con extrema
precaución y abstenerse completamente de
hacerlo por determinadas zonas,
especialmente la región fronteriza con
Yemen”, destaca el documento sobre
Arabia Saudí, en el que se desaconseja
también “el viaje fuera de los grandes
núcleos urbanos y las carreteras
principales”. “No existen zonas libres
de riesgo. Las precauciones deben
extremarse en todo el país”, dice
algunos párrafos más adelante.
En el caso de que finalmente se decida
viajar a Arabia Saudí, “aunque sea por
un corto período de tiempo”, Exteriores
destaca que “es conveniente comunicar a
la Embajada las fechas de estancia, así
como los datos de localización y
contacto”.
El ministerio advierte sobre la
situación generada tras la intervención
de la coalición liderada por Arabia
Saudí en Yemen, remarcando que “se han
producido ataques sobre Arabia Saudí
procedentes de Yemen con misiles y
drones”. En tal sentido, subraya que
“las milicias huzíes han convertido los
aeropuertos civiles de Arabia Saudí en
objetivo militar”.
“En el caso de un ataque con misiles”,
Exteriores recomienda a los turistas
“ponerse a cubierto lo más alejado
posible de paredes y ventanas; estar
atento a los medios de comunicación y
las redes sociales (particularmente los
de la Embajada de España en Riad) y
seguir las instrucciones de las
autoridades locales”.
"Se recomienda evitar las zonas
turísticas y de culto"
Como si esto fuera poco, “se suceden
operaciones antiterroristas contra
grupos que podrían atentar en lugares
públicos o instituciones
gubernamentales”. “En consecuencia, se
recomienda evitar las zonas turísticas y
de culto y las concentraciones de
personas, particularmente en actos
públicos o religiosos de toda índole,
ante el riesgo de que se registren
nuevos ataques”, añade.
En esa línea, Exteriores destaca que
“Arabia Saudí y los ciudadanos de países
occidentales, incluidos los españoles,
son objetivos potenciales de grupos
terroristas que operan en el país y en
países limítrofes, o de terroristas en
solitario que actúan por iniciativa
propia en un clima que consideran
propicio para ello”.
Subraya que el “riesgo de ataques contra
objetivos occidentales, incluidos los
españoles, es muy alto” y advierte que
“recientemente se han producido ataques
contra ciudadanos italianos,
estadounidenses, daneses y canadienses
en Arabia Saudí”. “En consecuencia, se
recomienda extremar las medidas de
autoprotección siguiendo las
indicaciones contenidas en estas
recomendaciones de viaje y las que
aconsejen las autoridades locales”.
Exteriores también pide
“encarecidamente” a los turistas que se
comporten “con extrema discreción” y
“prudencia”. Además, llaman a
“mantenerse vigilante en cualquier lugar
público (especialmente en centros
comerciales y clubes de expatriados),
evitando llamar la atención y respetando
en su integridad las normas locales de
vestido y decencia públicos que rigen en
este país, que son radicalmente
distintas de las españolas”.
"Contrarias a la paz social"
Asimismo, el ministerio recuerda “a
todos los ciudadanos españoles,
residentes y no residentes en Arabia
Saudí”, que las normas vigentes en este
país “prohíben concentraciones,
manifestaciones o marchas, las
convocatorias de las mismas y todas las
actividades que el Gobierno considere
contrarias a la paz social y al orden
público”.
“En caso de incumplimiento, es muy
probable que las autoridades competentes
actúen con toda severidad”, apunta el
ministerio. En tal sentido, destaca que
“las fuerzas de seguridad están
autorizadas por las leyes saudíes para
tomar las medidas que estimen oportunas
contra toda persona que intente alterar,
por cualquier medio, el orden
público”.
Del mismo modo, Exteriores describe que
“la pena de la muerte y la flagelación
son medidas previstas y se aplican”. “La
homosexualidad está penada con la
flagelación, la cárcel o pena de muerte.
Las relaciones extramatrimoniales están
prohibidas. La tenencia o distribución
de pornografía se castiga con la
cárcel”, aclara.
Una dona de Cornellà de Llobregat va
morir fa deu dies apunyalada a casa seva
a Southampton, al Regne Unit. El cos de
Cristina Ortiz Lozano, de 28 anys, va
ser trobat abans de les 22 hores del 21
de setembre. L’autòpsia va revelar que
va morir a causa de diverses punyalades,
segons ha informat la policia de la
regió de Hampshire, que ha detingut un
home de 29 anys pel seu assassinat.
Fonts de l’Ajuntament de Cornellà han
explicat a l’ACN que tots dos eren del
municipi del Vallès i havien estat
parella. Ell està ingressat a l’hospital
i serà interrogat quan es recuperi de
les seves ferides. La policia descarta
que l’incident tingués relació amb les
drogues.
El consistori ha activat el protocol de
dol i acompanya la família
psicològicament i en les tasques de
repatriació. La jove havia marxat al
Regne Unit per qüestions laborals.
CCOO de Catalunya ha fet un comunicat
per condemnar l’assassinat, expressant
el seu rebuig a una violència que
“s’exerceix vers les dones només pel fet
de ser dones”.
Desde mediados de los ochenta, la
policía ha centrado su lucha contra el
crimen en la persecución de aquellos que
se buscan la vida en la economía
sumergida
“Personalment penso que aquest tipus de
trucades entre presidents de països
independents no han de ser publicades”,
i de fet es pensava que “només
publicarien la seva part”, deia el
president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski,
just després que es publiqués una
transcripció de la conversa telefònica
que va mantenir amb el president dels
EUA, Donald Trump, el 25 de juliol.
Malgrat la seva insistència per
assegurar que havia sigut una conversa
“normal”, és bastant obvi que no va ser
així, sobretot tenint en compte que ha
sigut el detonant que ha portat a obrir
finalment el procés d’ impeachment
contra el president nord-americà.
Però la part del diàleg que se li
atribueix a Zelenski en la transcripció
que ha sortit a la llum podria tenir
també repercussions polítiques per al
flamant líder ucraïnès. I no només pel
to de la conversa, amistós i fins i tot
adulador cap a Trump, ni tan sols perquè
accedeix encantat a obrir la
investigació que li demana sobre
l’exvicepresident dels EUA Joe Biden i
el seu fill, sinó per algunes de les
valoracions polítiques que hi deixa
anar.
Segons la transcripció, Zelenski critica
els seus veïns de la Unió Europea i els
acusa de no fer prou per Ucraïna, amb
mencions especials per a la cancellera
alemanya, Angela Merkel, i el president
francès, Emmanuel Macron, dels quals diu
que “no estan fent complir les sancions”
contra Rússia. “Lògicament, la UE hauria
de ser el nostre soci més important,
però tècnicament els EUA ho són molt més
que la UE. I estic molt agraït perquè
els EUA estan fent molt per Ucraïna,
molt més que la UE, especialment pel que
fa a les sancions contra Rússia”, va
dir.
El portaveu de l’executiu comunitari,
Carlos Martín Ruíz de Gordejuela, li
recordava ahir mateix que la UE ha
mobilitzat “més de 15.000 milions
d’euros” en préstecs i ajudes per a
Ucraïna, el paquet més gran d’ajudes
externes “en la seva història”. Uns
ajuts que estan subjectes, va apuntar el
portaveu, a “una estricta
condicionalitat”, és a dir, que depenen
del compliment de les reformes acordades
amb Kíev, entre elles una que avanci cap
a la total independència de la
justícia.
Un advertiment que no és casual, ja que
en la seva conversa amb Trump, Zelenski
no s’està pas de vantar-se perquè el
següent fiscal general ucraïnès serà
“100%” el seu home. “Com que tinc la
majoria absoluta al Parlament, el pròxim
fiscal general serà 100% una persona
meva, el meu candidat”, diu el Zelenski,
que assegura que “ell o ella” es posarà
de seguida a treballar en la
investigació que Trump li demana.
Aquest còmic televisiu reconvertit en
president, que va fer bandera de
l’anticorrupció en la campanya, no surt
gaire ben parat de la tempesta política
originada per la seva conversa amb
Trump. Les seves paraules no només
podrien posar en perill les seves
aliances europees, en irritar Alemanya i
França, com li retreien ahir mateix des
de l’oposició política ucraïnesa, sinó
que poden haver molestat les files
demòcrates dels EUA, cosa que posaria en
risc el suport bipartidista que li cal
del Congrés dels EUA.
L'Atlàntic ha engendrant un potent
huracà amb unes característiques força
peculiars. Es tracta de l'anomenat
'Lorenzo', una borrasca tropical que
ahir dijous a la tarda va arribar a
categoria 4 sobre 5, un fet molt poc
habitual vista la seva posició tan a
l'est de l'oceà. Normalment els huracans
tendeixen a enfortir-se a mesura que
avancen d'est a oest per l'Atlàntic,
però aquesta potent pertorbació ja va
arribar a categoria 4 ubicada a uns 40
graus de longitud oest, més a prop de
Cap Verd que no de les Antilles. Segons
ha publicat a Twitter l'analista
d'huracans Philip Klotzbach, amb dades
des del 1979 mai hi havia hagut un
huracà amb un centre de pressió tan baix
tan a l'est de l'oceà.
Per ara l'huracà és lluny de qualsevol
indret continental, però les previsions
fan que pensar que la setmana que ve
podria acostar-se a les Açores, o fins i
tot creuar-les. A hores d'ara porta
vents sostinguts associats de fins a 230
km/h, les previsions fan pensar que
l'huracà ja no s'enfortirà més, però que
mantindrà la seva potència actual com a
mínim 24 hores més.
A mesura que la borrasca avanci cap al
nord podria anar perdent força, però
alguns experts alerten de la
possibilitat que les afectacions a les
Açores puguin ser importants entre
dimecres i dijous que ve, just en el
moment en què la pertorbació estigui
fent la transició de borrasca tropical a
borrasca convencional. Segons ha
explicat a Twitter l'investigador
espanyol J.J. González Alemán, a hores
d'ara el model europeu de previsió
apunta a ratxes de vent extremes a
l'oest de les Açores de cara a la
setmana que ve.
Després d'això probablement la borrasca
acabiarà afectant l'oest d'Europa sense
tanta intensitat, però les previsions
sobre això encara són totalment
incertes. L'huracà 'Lorenzo' és tot just
el tercer huracà que arriba com a mínim
a categoria 3 a l'Atlàntic aquesta
temporada.
Un gran incendi crema des d'aquesta
matinada en una planta química de Rouen,
al nord-est de França. Es tracta d'una
fàbrica considerada perillosa i les
autoritats franceses han confinat els
habitants en un radi de 500 metres de la
planta com a mesura de precaució. També
s'han tancat 13 escoles per evitar
riscos.
De moment no hi ha constància de cap
víctima i 200 bombers treballen per
controlar el foc. Una espessa columna de
fum negre és visible a diversos
quilòmetres de distància.
La policia alerta de "risc de
contaminació" del Sena. La prioritat
dels serveis d'emergència és "protegir
els productes perillosos" que es troben
encara a la planta.
El foc ha començat a quarts de tres de
la matinada en una planta de la
companyia Lubrizol, situada a només 3
quilòmetres del centre històric de la
ciutat normanda. El foc no està
extingit, i la columna de fum, molt
espessa i amb una forta pudor, es
continua elevant damunt la fàbrica.
Les autoritats han informat que el
material que es crema té presència
d'hidrocarburs i que no s'hi detecten
element tòxics. S'han mobilitzat 60
dotacions de bombers, i s'espera
l'arribada de més reforços.
Nancy Pelosi ha anunciado que los
demócratas pondrán en marcha el proceso
de juicio político contra Trump por "una
ruptura con sus deberes
constitucionales"Un denunciante anónimo
afirma que Trump vinculó en una llamada
al presidente ucraniano unas ayudas a
cambio de investigar por corrupción al
hijo de Joe BidenTrump ha ordenado que
se divulgue una "transcripción completa"
y "desclasificada" de su llamada con
Vladímir Zelenski y ha cargado contra
los demócratasANÁLISIS | Las siete
claves para entender el impeachment
contra Trump
La pilota ha començat a rodar a les
instal·lacions de l?Amman Baccalaureate
School, la seu de la Barça Academy
Jordània. En l'acte de presentació van
assistir-hi el director de Projecte
Internacional de la Barça Academy a la
regió d'Europa, Orient Mitjà i Àfrica,
Iñaki
El Govern vol estrènyer les relacions
amb l'Uruguai, un país que el conseller
d'Acció Exterior, Alfred Bosch, ha
descrit aquest dimecres com a
"referència" per a Catalunya, i un dels
territoris on vol tenir-hi "una antena
important". De fet, Bosch ha anunciat
que l'Uruguai serà un dels països dins
del "radi d'acció" de la propera
delegació a l'Argentina, que ha anunciat
que comptarà amb un delegat o delegada
"properament". Bosch i el conseller de
Treball, Afers Socials i Famílies,
Chakir El Homrani, s'han reunit amb el
president de la Cambra de Comerç de
l'Uruguai, Julio César Lestido, que ha
descrit Catalunya com un territori
"fonamental" pels seus negocis.
Segons Lestido, Catalunya és un dels
llocs "més importants d'Europa" pel
petit país llatinoamericà. El president
de la Cambra de Comerç ha dit que
l'Uruguai veu "Catalunya i Barcelona com
a llocs on posar l'ull" i "radicar-se"
per "desenvolupar relacions comercials".
"L'Uruguai és un país de referència per
a nosaltres", ha destacat Bosch,
destacant la capacitat d'aquest país de
mantenir la seva independència econòmica
i política enmig de "veïns poderosos".
Segons el conseller, el viatge ha de
servir per explorar la intensitat de la
presència catalana a la zona.
"És un bon model per tenir-hi relacions,
per poder estrènyer llaços econòmics,
turístics, comercials i culturals", ha
afirmat. "Estic convençut que Catalunya
i l’Uruguai seran bons aliats", ha
destacat. A la reunió també hi ha
participat el vicepresident de la Cambra
de Comerç de Barcelona, Pere Barrios,
que ha dit que l'Uruguai és un país per
explorar per les empreses catalanes.
"Uruguai ens ha semblat un país
interessant", ha dit, remarcant després
de la trobada que els ha permès
constatar que es poden "obrir
camins".
La reunió entre el conseller Bosch, el
conseller El Homrani, el vicepresident
de la Cambra de Comerç de Barcelona i el
president de la Cambra de Comerç
uruguaiana ha servit per avaluar
conjuntament les implicacions de
l’entrada en vigor del nou Acord
Estratègic d’Associació entre el
Mercosur i la Unió Europea.
Alba Daurada està en crisi. A principis
d’aquesta setmana va buidar la seva seu
central d’Atenes, alts càrrecs i
exdiputats n’han desertat i un atac
cibernètic va deixar la seva pàgina web
inutilitzable. Enrere queda l’època en
què el partit neonazi era la tercera
força del Parlament grec i els seus
militants atemorien pel carrer
immigrants, activistes d’esquerres i
persones LGTBI.
L’assassinat del raper i activista
antifeixista Pavlos Fyssas a mans d’un
dels militants del partit, Yorgos
Rupakiás, va significar l’inici de la
fi. Ahir es van complir sis anys
d’aquella nit, que va desencadenar una
forta reacció del moviment antifeixista,
i es va recordar el cantant amb una
marxa pel Pireu fins a arribar a les
oficines d’Alba Daurada. L’assassinat va
desencadenar també una ofensiva judicial
que pot acabar dictant que el partit és
una organització criminal. “Crec que
Alba Daurada deixarà d’existir tal com
ara la coneixem”, apunta Aris
Chatzistefanou, autor del documental
Fascism Inc, sobre la ultradreta a
Europa. El periodista explica que això
es deu a la mobilització antifeixista
dels últims anys, però també al fet que
les elits, sobretot les econòmiques, van
desmarcar-se’n arran de l’assassinat.
Els grecs es desfan dels diputats
neonazis d'Alba Daurada
Els grecs es desfan dels diputats
neonazis d'Alba Daurada
Però el que ha precipitat l’enfonsament
actual és la desfeta electoral del
juliol. Alba Daurada es va quedar a les
portes del Parlament, incapaç de superar
el mínim requerit, el 3% dels vots.
Alguns dels seus membres més destacats,
com l’eurodiputat -ara independent-
Yannis Lagós i altres exparlamentaris,
en van desertar i formaran una nova
organització. La desaparició del
finançament públic ha accelerat el
tancament d’oficines per tot el país,
incloent-hi la seu central a l’avinguda
Mesogeion, a Atenes.
“Ara que les seves accions criminals han
estat exposades ha perdut els votants, i
els únics partidaris que té són els
antics membres”, afirma l’advocada de la
família Fyssas, Eleftheria Tobatzoglou.
Fundada el 1985 per l’exmilitar Nikólaos
Michaloliakos, Alba Daurada va ser un
grup marginal fins al 2012, quan va
entrar a la cambra amb el 7% dels vots.
“El partit potser sobreviurà, però en la
seva forma anterior, als marges de la
societat i de la política. Mai tornaran
a tenir el paper que han tingut els
últims nou anys”, sentencia
Tobatzoglou.
Grècia deté la cúpula Dels neonazis
d'Alba Daurada
La nit del 17 al 18 de setembre de 2013,
el raper Fyssas (àlies Killah P ) sortia
d’un bar al barri de Keratsini, al
Pireu, quan un grup de neonazis el va
atacar i, després d’una sèrie de
trucades amb la cúpula del partit, van
rebre l’ordre de matar-lo. Rupakiás va
arribar en un cotxe i li va clavar una
punyalada mortal al pit.
Punt d’inflexió
“En el moment en què van assassinar un
grec, l’opinió pública va canviar”,
recorda Sofia Tipaldou, investigadora
postdoctoral Marie Curie a la
Universitat de Manchester. Fins llavors,
Alba Daurada tenia “la impunitat de la
policia”, com van revelar organitzacions
com Amnistia Internacional, i això havia
impedit la investigació de nombrosos
atacs anteriors. Però la reacció social
a l’assassinat de Fyssas va obligar les
autoritats a actuar, i en pocs dies van
detenir la cúpula del partit i tots els
seus diputats.
El 20 d’abril del 2015 va començar el
macrojudici en què 68 acusats
s’enfronten a càrrecs de pertinença a
banda criminal, assassinat i possessió
il·legal d’armes i drogues, entre
d’altres, i són jutjats per diferents
casos. La pèrdua de popularitat ha
provocat el transvasament de vots d’Alba
Daurada cap a altres formacions, com la
conservadora Nova Democràcia, ara al
govern, o la ultradretana Solució Grega.
Fundada per l’extravagant Kyriakos
Velópulos el 2016, aquesta formació es
diferencia del partit neonazi pel fet
que no promou la violència ni té un braç
paramilitar, assenyala Tipaldou. Però el
perfil del votant mitjà és comú: “No són
tots nazis, sinó ultraconservadors i
ultrapatriotes a favor de la família que
volen protestar contra el sistema
bipartidista”, segons l’experta en
nacionalisme i extrema dreta a Rússia i
al sud d’Europa.
“Esperem que la sentència demostri que
la violència política no es tolera en
democràcia i que sigui preventiva davant
la creació de nous partits totalitaris
com Alba Daurada”, conclou la
investigadora.
Ali Soufan, exagente del FBI, compareció
en el Congreso para alertar sobre el
auge del terrorismo de extrema derecha y
sus similitudes con el salafismo
yihadistaSoufan, que lleva estudiando el
fenómeno terrorista desde los 80, alega
que los terroristas supremacistas tienen
su propio Afganistán en la guerra de
Ucrania"Igual que los yihadistas han
usado los conflictos en Afganistán,
Chechenia, los Balcanes, Irak y Siria
para intercambiar tácticas y
procedimientos y consolidar las redes
transnacionales, los extremistas
supremacistas están utilizando
Ucrania"El experto cuenta que 17.000
personas de unos 50 países han viajado a
Ucrania. "Estos tipos pueden volver a
EEUU y nadie los está monitoreando.
Declárenlos terroristas y entonces
seguiremos a todos y cada uno de ellos"
A treinta años del fin del comunismo,
otra vez el pasado de Polonia está
siendo manipulado con fines políticos
por la derecha ultranacionalistaEsta vez
la víctima es un museo de Gdansk, donde
cuatro historiadores de la institución
han denunciado al Gobierno por
distorsionar la Segunda Guerra MundialOs
explicaré cómo hemos llegado a este
punto.
Los populistas tratan el pasado como si
fuera comida rápida: van directos a lo
que les resulta más sabroso y
satisfactorio, dejando a un lado otra
comida que podría ser más saludable y
más nutritiva para todos. Pero el
estudio honesto de la historia no tiene
como objetivo el hacernos sentir bien.
Pensemos en el caso de la Segunda Guerra
Mundial y cómo, 80 años después de la
invasión de Polonia, en Gdansk se está
desarrollando una disputa por un museo
sobre la guerra.
Los ultraconservadores del partido
gobernante Ley y Justicia han
intervenido tanto en la narrativa que ha
adoptado el museo y su principal
exposición que cuatro historiadores
polacos que participaron en la creación
y lanzamiento de la institución no han
tenido más opción que acudir a los
tribunales.
Los tribunales no es el mejor sitio para
juzgar las lecciones de la historia.
Seguramente las universidades, las
academias, las bibliotecas y los museos
son mejores para este tipo de
debates.
Os explicaré cómo hemos llegado a este
punto.
El Museo de Gdansk sobre la Segunda
Guerra Mundial fue inaugurado en 2017 a
bombo y platillo. Su característica
singular y no tradicional iba a ser un
enfoque especial tanto en el contexto
global de la guerra como en el destino
de la población civil en medio del
sangriento conflicto. Tardaron ocho años
en armar la exposición principal. El
historiador estadounidense Timothy
Snyder dijo que el proyecto era una
"hazaña civilizacional" y "quizá el
museo dedicado a la Segunda Guerra
Mundial más ambicioso del planeta".
Pero los ultraconservadores, que habían
llegado al poder en las elecciones de
dos años antes no lo pudieron soportar,
ya que preferían una versión de los
acontecimientos que retocara la historia
real y glorificara a la nación.
Rápidamente, el Ministro de Cultura y
Patrimonio Nacional, Piotr GliDski, echó
al director del museo de Gdansk, PaweB
Machcewicz. El nuevo director, Karol
Nawrocki, se propuso modificar la
exposición principal sin consultar a los
autores. Esta revisión se realizó según
instrucciones del Gobierno para
enfatizar la glorificación de las
acciones del Ejército polaco y pintar a
Polonia como una nación honesta: el
museo sería un monumento al victimismo
nacional.
Por ejemplo, Nawrocki reemplazó un vídeo
de las experiencias de la población
civil en la guerra con otra filmación
totalmente diferente en la que se
incluyen afirmaciones que solo pueden
ser descritas como propaganda política:
frases como "nosotros salvamos a los
judíos", "damos vida en nombre de la
dignidad y la libertad", "fuimos
traicionados", "el Papa dio esperanzas
de triunfo", "los comunistas perdieron",
"nosotros ganamos" y "no suplicamos por
la libertad, sino que luchamos por
ella".
Esta es una reescritura populista de la
historia. Los historiadores populistas
le dicen a la gente -especialmente a
quienes han votado por ellos- lo que
quieren oír sobre el pasado. Para ellos,
recordar la guerra es un juego de suma
cero: es sobre ganadores y perdedores.
Les importan poco las complejidades y
mucho menos el reconocimiento de los
capítulos oscuros del pasado colectivo
de Polonia ¿Qué es lo que realmente
hemos aprendido del pasado? Viejas
fotografías de una Varsovia destruida me
recuerdan a las imágenes nuevas de otras
ciudades, como Alepo, que en tiempos
recientes han experimentado la
brutalidad de violentos ataques
militares. Con mayor razón debemos
recordar lo que sucedió en el pasado y a
aquellos que quedaron atrapados en el
horror.
Sin embargo, para los historiadores
populistas -no solo los polacos-, la
historia no es para aprender lecciones.
Es o bien un juguete para endulzar las
complejidades nacionales, o bien un arma
para asuntos exteriores (por ejemplo,
para las relaciones de Polonia con
Ucrania o con Israel).
Machcewicz, junto con los otros
historiadores fundadores del museo,
Janusz Marszalec, RafaB Wnuk y Piotr M
Majewski, respondieron con un
contundente "no". Han denunciado al
nuevo director del museo por violación
de sus derechos como autores del
contenido de la exposición y han
amenazado con frenar otros cambios en el
museo. Yo estoy totalmente de acuerdo
con Machcewicz, que describió esta saga
como "la disputa más importante sobre la
historia que se ha dado en Polonia en
los últimos años".
El caso, sobre el que aún deben dictar
sentencia los tribunales, es el primero
de este tipo en Polonia y probablemente
en Europa. No se me ocurre otro ejemplo
de una exposición montada por un museo
importante que haya sido censurada por
el Gobierno por prestar demasiada
atención a la población civil y por no
glorificar lo suficiente a la nación.
Pareciera algo más propio de la Rusia de
Putin que de un Estado miembro de la
Unión Europea.
El fallecido Leszek KoBakowski, uno de
los filósofos más importantes de
Polonia, escribió en su ensayo Doctor
Fausto: "Gracias al pasado aprendemos a
reconocer a nuestro alrededor los
rostros que han sido tocados por su peor
legado". Para mí, una joven polaca, esta
es la mejor definición del propósito del
estudio de la historia. No sorprende que
la censura comunista no le permitiera a
KoBakowski publicar esas palabras. Y
ahora, 30 años después del colapso del
régimen comunista en Polonia, otra vez
la historia es manipulada con fines
políticos. Es como si solo fuera
aceptable una versión de la historia:
aquella aprobada por un gobierno de
derechas que ha permitido innumerables
actos de retroceso democrático e
intentará ser reelegido el mes que
viene. Cualquiera que vea las cosas de
forma diferente es declarado enemigo
público.
Cuando comencé a investigar la disputa
por el Museo Gdansk, me pareció un buen
tema periodístico, especialmente porque
estudié historia en la universidad y es
algo que me apasiona. Pero de a poco se
fue convirtiendo en algo mucho más
personal: me di cuenta de que esto se
trataba de nuestros valores como
sociedad. Y debe ser un tema personal
para cualquiera a quien le importen el
pluralismo y el debate en libertad. Esta
es una batalla para impedir que la
historia sea escrita en blanco y negro,
para impedir que sea funcional a una
agenda política. Es una batalla por una
historia que nos inspire a establecer
relaciones entre el pasado y nuestro
mundo actual. Podrán parecer palabras
grandilocuentes. Pero esos cuatro
historiadores que han desafiado al
Gobierno están luchando por algo mayor
que el futuro de un museo. Esto tiene un
significado europeo. Nos atañe a
todos.
Estera Flieger es periodista del
periódico polaco Gazeta Wyborcza.
L'exèrcit continuarà patrullant pels
carrers dels barris més desfavorits de
Ciutat del Cap fins al març del 2020, en
una operació contra l'increment de la
violència en aquestes barriades, amb els
nivells de desocupació, infrahabitatge i
drogodependència més alts de tot el
país. El president del país, Cyril
Ramaphosa, ha donat llum verda a la
pròrroga perquè els soldats treballin
amb la policia per reduir la violència
de grups de delinqüència organitzada en
una desena de zones.
Els soldats es van començar a desplegar
per aquests barris, coneguts com a
'townships', els antics guetos on
l'apartheid va tancar la població no
blanca durant dècades, el mes de juliol
passat, però el govern de Ramaphosa ha
decidit allargar el dispositiu a causa
de l'augment dels atacs i assassinats.
Des que va començar l'any, han mort
assassinades més de 2.000 persones a la
província de Western Cape, on hi ha
Ciutat del Cap.
Els homicidis i les violacions a
Sud-àfrica han augmentat l'últim any un
3,4% i un 3,9%, respectivament, segons
les estadístiques policials que el
govern ha presentat al Parlament. Això
fa que sigui un dels països amb més
criminalitat. De l'abril del 2018 a
l'abril del 2019 hi van morir 21.022
persones assassinades, gairebé 60 al
dia.
Fins i tot funcionaris d'alt rang han
qualificat de "situació de guerra" el
panorama en aquesta desena de barris de
Ciutat del Cap, que sumen gairebé la
meitat dels crims de tota la província,
explica l'agència Reuters. La immensa
majoria de les víctimes de les bandes
són veïns dels barris, gent a qui no li
ha arribat la millora social després de
25 anys de la instauració de la
democràcia i la fi del règim
supremacista blanc. Són ciutadans
negres, mestissos -'coloureds', en
l'argot local- o d'origen indi, que
pateixen més que ningú les desigualtat
socials insalvables que fa que una
família blanca -el 9% de la població-
ingressi de mitjana fins a sis vegades
més que una de negra.
Malgrat que Johannesburg, la capital
econòmica del país, arrossega l'etiqueta
de capital del crim a Sud-àfrica, és
Ciutat del Cap i província l'àrea que
pateix més la violència, bàsicament a
causa de les estadístiques dels barris
que envolten la turística capital
austral.
En una atenció als mitjans, el ministre
de la Policia, Bheki Cele, ha atribuït
recentment al mal disseny urbanístic una
part dels alts índexs de violència, i ha
esmentat concretament la falta
d'enllumenat públic en aquests
'townships'. En molts no hi ha
electricitat ni aigua corrent, i els
carrers són sense asfaltar i plens de
barraques sense els serveis mínims
bàsics.
Més de set milions de tunisians estan
cridats avui a les urnes per escollir el
president de la República en unes
eleccions anticipades a causa de la mort
del president Béji Caïd Essebsi a finals
de juliol. Bressol de les Primaveres
Àrabs i únic país de la regió en una
fase avançada de la seva transició
democràtica, Tunísia afronta una jornada
clau per al seu futur. A diferència dels
comicis anteriors, no hi ha un favorit
clar per ser el nou resident del Palau
de Cartago.
Un total de 26 candidats es disputen la
presidència del país i prop d’una desena
tenen opcions de passar a la segona
volta. Aquesta marcada dispersió del vot
s’explica perquè hi ha diversos
aspirants que representen una mateixa
família política, a més d’alguns
outsiders. De fet, els analistes
consideren que són els candidats
populistes els més ben situats per
guanyar. “Hi ha una àmplia percepció que
la classe política en conjunt ha
fracassat, i la gent està buscant cares
noves”, sosté l’analista Iussef Xerif.
Mentre que la transició política ha
tingut prou èxit i ha garantit la
llibertat d’expressió, el període
postrevolucionari s’ha saldat amb un
augment sensible de la inflació (7%) i
de l’atur (16%).
Entre els presidenciables populistes
despunta Nabil Karoui, un magnat que va
fundar Nessma, la cadena de televisió
amb més audiència del país. Karoui ha
estat el gran protagonista absent de la
campanya, ja que va ser arrestat pocs
dies abans en relació a un cas de
corrupció denunciat el 2016. “L’arrest
és la culminació d’una sèrie d’accions
d’assetjament que van començar tan bon
punt va anunciar la seva candidatura i
va començar a liderar els sondejos. La
justícia està polititzada i Karoui és un
pres polític”, denuncia Ossama Khlifi,
el seu director de campanya.
Els moderats d’Ennahda
Un dels altres favorits és Abdelfattah
Muru, el candidat del partit islamista
moderat Ennahda. El seu principal actiu
és que disposa de la maquinària política
més ben greixada del país, que li ha
permès guanyar diverses eleccions, entre
les quals les municipals de l’any
passat. Els altres representants de
l’establishment polític del país són el
primer ministre, Iussef Xahed, i el
ministre de Defensa, Abdelkrim Zbidi.
Ells dos són els principals hereus -però
no els únics- de Nidaa Tounes, el partit
laic de tendència conservadora que va
crear el difunt president Essebsi i que
es va esmicolar en el crepuscle del seu
poder. La llista de principals aspirants
la completen Abir Moussi, una enèrgica
política populista que fa apologia del
règim del dictador Ben Ali, deposat el
2011, i Kaïs Saïd, un professor de dret
constitucional que deu la seva fama a la
seva condició d’analista polític
televisiu.
També tenen opcions, però poques, el
nacionalista àrab Safi Saïd,
l’expresident Moncef Marzouki,i el seu
competidor per representar l’espai
socialdemòcrata, Mohamed Abbou. En cas
que cap dels candidats superi el 50%
dels vots, hi haurà una segona volta
durant les pròximes setmanes.
Cicle electoral decisiu
La campanya va viure el moment culminant
amb la celebració de tres debats
televisats, cadascun amb la participació
d’un grup diferent de candidats, una
fita inèdita a tot el món àrab. Els
jutges no van atorgar a Karoui un permís
per ser-hi present. “És un moment
històric, mai havíem assistit a un debat
així”, deia el Haitham, un jove
informàtic que va veure la discussió en
un cafè. La retransmissió va tenir una
audiència de més de tres milions de
persones, una xifra només equiparable a
la final d’un Mundial de futbol.
D’acord amb la Constitució, el president
té un rol de lideratge moral del país, i
competències substancials en els àmbits
de la seguretat nacional i política
exterior. Per sortir-se’n, haurà
d’entendre’s amb el futur primer
ministre, que serà escollit en les
eleccions legislatives del 6 d’octubre.
L’actual cicle electoral serà decisiu
per a la consolidació de la transició
democràtica d’un país que pretén ser un
model per a una regió dominada per les
autocràcies.
El Consejo de Europa alerta del
"creciente discurso de odio racista e
intolerante" en Finlandia"Aunque hay
bienestar para todos, el estado del
bienestar no protege a un individuo del
racismo estructural", dicen desde el
colectivo de afrofinlandeses Good Hair
DayEn 2018, el 63% de las personas
negras en Finlandia habían sufrido
acoso racista en los cinco años
anteriores, según la Agencia de derechos
fundamentales de la UE
https://www.eldiario.es/desalambre/racis
mo-aumenta-pais-feliz-mundo_0_941756045.
html
El Casal Català de Guayaquil (Equador)
ha renovat la junta directiva
encapçalada de Nieves Tuset, qui va
accedir com a presidenta fa quatre
anys. Tuset (Guayaquil, 1963) és néta de
catalans i va arribar al Casal Català de
la
El Casal Català de Guayaquil (Equador)
ha renovat la junta directiva
encapçalada de Nieves Tuset, qui va
accedir com a presidenta fa quatre anys.
Tuset (Guayaquil, 1963) és néta de
catalans i va arribar al Casal Català de
la ciutat “per la meva filla, que va
iniciar cursos per aprendre català. El
meu pare havia estat tresorer del
casal”, explica la presidenta a
Exterior.cat, qui va accedir a la junta
del casal per primer cop l’any 2004.
La nova junta directiva, amb un mandat
de dos anys de durada, està formada per
Nieves Tuset (presidenta), Juan Marín
(vicepresident), Alejo Madinyá
(tresorer) i Azucena Rivera
(secretària), a més dels vocals Jorge
Albuja, Cristina Llopart i Daniel
Cantos. Com a volcals suplents hi prenen
part Santiago Barreiro, Montserrat
Martínez i Lorena Falconi i com a
Síndica, Julia Barreiro.
Tuset explica que “tenim un equip de
treball amb quatre gestors culturals que
tenen un valor incalculable”, subratlla
Tuset. Una de les prioritats de la junta
directiva serà trobar una nova ubicació
a la seu social. “Encara que disposem
d’un espai acollidor i hem aconseguit
consolidar les nostres activitats dins
de la comunitat d’acollida, és necessari
per una ciutat com Guayaquil, estar en
una ubicació millor”, diu Tuset.
Els propers actes previstos del Casal
Català de Guayaquil són la projecció
del film espanyol Carmina y amén (2014),
de Paco León, prevista pel 17 de
setembre; una jornada dedicada a la
festivitat de la patrona de la ciutat de
Barcelona, La Mercè entre socios y
amigos i un concert amb la formació
Vientos del Pacífico, que oferirà un
repertori de música de cambra seguint la
trajectòria de Mozart a Piazzola.
Hajar Raissouni, una periodista
marroquina de 28 anys, s'enfronta a
penes de presó per haver avortat i haver
mantingut relacions sexuals fora del
matrimoni. Coincidint amb el primer dia
del judici contra aquesta jove,
organitzacions en defensa dels drets
humans han exigit a les autoritats de
Rabat el seu'alliberament immediat i
sense càrrecs. El seu cas ha aixecat una
allau de missatges i moviments en suport
del que es considera un exercici de la
llibertat sexual. Fins i tot un cosí del
rei Mohammed, el príncep Moulay Hicham,
ha afirmat des dels Estats Units que la
detenció i el judici són un "atac als
drets constitucionals de les dones",
segons recull el portal Yabiladi.com.
Raissouni va ser detinguda el 31 d'agost
passat, juntament amb el seu company
sentimental, quan sortien d'una clínica
de Rabat després que la periodista
s'hagués sotmès a una interrupció de
l'embaràs. En la mateixa operació també
han quedat arrestats tres treballadors
del centre ginecològic, per a qui
demanen fins a 10 anys de reclusió. La
jove parella s'enfronta a condemnes
d'entre sis mesos i dos anys de presó i
a una multa econòmica, segons la llei
marroquina, que castiga els avortaments
i les relacions extramatrimonials,
tipificades com a "llibertinatge".
A l'entrada del jutjat de Rabat, on ha
començat la vista contra els processats,
s'hi han concentrat desenes de persones
–majoritàriament dones– amb fotografies
de la periodista per donar-li suport
emocional. Raissouni treballa a ' Akhbar
al Yaoum', un diari crític amb la
monarquia i el sistema polític local. El
cas ha generat una autèntica onada de
solidaritat cap a la jove informadora.
Cuando el alcalde de Río ordenó retirar
un cómic con un beso gay, Felipe Neto
compró y regaló en la Bienal del Libro
de Río todos los títulos relacionados
con la homosexualidad
Hola Tothom!
Com vaig comentar durant la primera
trobada (que espero n'hi haurà més),
vull compartir events a Exeter i arreu
que podrien ser del vostre interès. Els
aniré posant en aquest apartat, i animo
a tothom a que hi participi afegint-ne
els que se n'assabentin. També llocs
interessants de la zona, encara que
aquests millor a l'apartat de "turisme",
que no tenen data.
Llàstima que no pugui pujar imatges,
penjar pòsters seria molt més ràpid.
Anyway, començo amb:
-Dissabte 21 Setembre, 11-15h a Belmont
Park: Newtown Community Centre Grand
Opening. Obert a tothom amb tastets de
les activitats que s'hi fan i amb el
Social Cafè oferint té (com no), cafè i
pastís. Hi haurà una parada per fer
manualitats, podreu escoltar (i si
voleu, apuntar-vos) la Newtown Roots
Band (qualsevol instrument benvingut) i
el Community Choir, podreu provar a fer
Quigong, ioga, pilates, demostracions de
capoeira, dansa per a nens, la Bulgarian
Society, una exhibició amb fotos sobre
la història del barri i moltes coses
més.
També podeu proposar activitats per a la
comunitat o si voleu fins i tot llogar
l'espai (ei, potser això és una mica
ambiciós per a molts, però us asseguro
que els preus son genials). Fixeu-vos
que community no equival a
neighbourhood; la Newtown Community
Association és oberta a tothom que hi
vulgui participar. També us animo a
investigar el que passa a d'altres
community centres. Els més interessants
que jo sàpiga són St Sidwell's, St
David's i Countess Wear. I el Phoenix,
entre el museu i la biblioteca.
La cap del govern de Hong Kong ha
anunciat aquest dimecres que retira la
polèmica llei d'extradició de
l'excolònia, que ha estat el principal
motiu de les protestes multitudinàries
dels darrers mesos. Els activistes
consideren que la decisió "arriba tard"
i ja no és suficient.
Carrie Lam fa aquest gest després de
setmanes d'enfrontaments entre milers de
manifestants i la policia, que han dut
Pequín a acumular tropes a la frontera
per a una eventual intervenció.
Amnistia Internacional va engegar una
campanya fa pocs dies per la sentència
contra tres dones més que van protestar
per l'obligació de portar el hijab
L'exnúmero dos de les FARC denuncia que
el govern no ha complert i que, en
aquests temps, han estat assassinats
centenars de líders socials
i guerrillers
La sanción tiene en cuenta el coste
final del puente ?un total de 11,6
millones de euros frente a los siete
millones presupuestados? y considera que
se produjo una "negligencia grave" en la
estimación inicial de costes.
Mientras la central de Chernóbil ha
quedado sellada para los próximos 100
años gracias a un segundo ?sarcófago?
gigante, Finlandia construye un
almacenamiento nuclear ?definitivo?.
Está excavado en granito a cientos de
metros de profundidad e impermeabilizado
para soportar una futura glaciación.
Més mobilitzacions contra la decisió
inesperada de dilluns passat del govern
de l’Índia d’eliminar l’estatus especial
que tenia la conflictiva regió del
Caixmir, disputada pel Pakistan però en
part sota control administratiu de Nova
Delhi. Divendres milers de persones
-principalment de partits islamistes-
van protestar en diverses ciutats del
Pakistan contra la decisió de l’executiu
nacionalista hindú de Narendra Modi
d’acabar amb la competència del Caixmir
-l’única àrea de majoria musulmana a
l’Índia- de formular les seves pròpies
lleis.
La principal manifestació va tenir lloc
a la ciutat de Lahore, la capital de la
província del Panjab, al nord-est del
país i a tocar de la frontera amb
l’Índia. Allà uns 3.000 seguidors del
partit islamista Tehreek-e-Labbaik
Pakistan (TLP) van corejar clams contra
el govern de Nova Delhi. Segons el
portaveu policial de la ciutat, Nadeem
Hussain, els manifestants van recórrer
els principals carrers de Lahore fins a
arribar al Parlament provincial. El
mateix partit polític, el TLP, també va
organitzar dues protestes a la localitat
de Karachi, al sud, en què van
participar 600 persones. Mentrestant, a
la capital, Islamabad, la formació
política islamista més gran del
Pakistan, Jamaat-e-Islami, va convocar
una altra protesta que en va reunir unes
2.000.
La tensió entre l’Índia i el Pakistan ha
augmentat notablement arran de l’anunci
de Nova Delhi. El Pakistan, que
denunciarà a l’ONU el cas perquè, segons
Islamabad, viola les normes
internacionals sobre territoris en
disputa, ha expulsat aquesta setmana
l’ambaixador indi al país. També ha
rebaixat bona part de les seves
relacions diplomàtiques i comercials.
El govern de l'Índia ha derogat
l'autonomia del Caixmir, en un moment
d'augment de la tensió en una regió de
disputa constant amb el Pakistan. Les
autoritats han decretat un "tancament
d'emergència" controlat per un
desplegament militar que ha bloquejat
les principals ciutats de la regió. S'ha
tallat el servei de telèfon i
d'internet, els principals líders de
l'oposició han estat posats sota arrest
domiciliari i s'han prohibit les
reunions de més de 4 persones.
Els últims dies hi ha hagut un fort
increment de la presència militar al
Caixmir indi i s'ha ordenat l'evacuació
dels milers de turistes que hi havia a
la zona.
Polítics locals ja havien advertit que
aquests moviments responien a l'intent
de les autoritats índies de controlar
possibles aldarulls davant la decisió
que s'ha pres aquest dilluns, mentre que
el govern alertava de perill d'amenaça
terrorista a la zona.
Evacuació prèvia del turistes
Inesperadament, divendres passat les
autoritats índies van suspendre una
important peregrinació en una cova de
l'Himàlaia. Diumenge, el 99% dels 21.000
turistes i 8.000 peregrins havien
abandonat la regió. La població va
acudir massivament a les gasolineres,
botigues de comestibles i caixers
automàtics preveient una possible
situació de bloqueig i tensió.
L'India suspèn l'autonomia del Caixmir i
talla el telèfon i internet
25.000 soldats
Alguns dels principals líders polítics
estan en arrest domiciliari i s'ha
imposat l'article 144 del codi penal que
prohibeix les reunions de més de 4
persones, i s'han suspès les
comunicacions telefòniques i per
internet.
També s'han enviat 25.000 soldats més a
una de les zones més militaritzades del
món.
La situació fa témer una escalada de
tensió de conseqüències imprevisibles.
El Caixmir s'ha dividit entre l'Índia i
el Pakistan des de la seva independència
el 1947. Durant tres dècades, la part
del territori administrada per l'Índia
ha estat sota el control d'una
insurgència que ha deixat desenes de
milers de morts.
Mehbooba Mufti, expresidenta de la regió
del partit musulmà, encara es pot
comunicar per Twitter.
Mehbooba Mufti
@MehboobaMufti
· 5 d’ag. de 2019
People like us who placed faith in
Parliament, the temple of democracy have
been deceived. Those elements in J&K who
rejected the îó constitution & sought
resolution under the UN have been
vindicated. This will exacerbate the
alienation Kashmiris feel.
Mehbooba Mufti
@MehboobaMufti
Already under house arrest & not allowed
to have visitors either. Not sure how
long I’ll be able to communicate. Is
this the India we acceded to?
2.648
3:23 - 5 d’ag. de 2019
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
1.671 persones estan parlant sobre
això
"Estic en arrest domiciliari i no tinc
permís per rebre visites. No estic
segura de fins quan em podré comunicar.
És aquesta l'Índia a la qual vam
accedir?"
Decret d'abolició
Jammu i Caixmir és l'únic estat indi amb
majoria musulmana i es tracta d'un
territori en disputa entre l'Índia i el
Pakistan --dues potències nuclears-- des
de la descolonització. El govern
nacionalista hindú dels primer ministre
Narendra Modi, sempre s'ha mostrat
partidari de suspendre l'article 370 de
la Constitució, que atorga un estatus
especial al Caixmir.
El partit de Modi, va obtenir en les
eleccions de l'any passat majoria
parlamentària a Jammu i Caixmir i ha
complert la promesa que havia fet.
Modi ha proposat dividir la regió en
dues parts que estarien controlades
directament pel govern de Nova Delhi,
argumentant que aquesta llei entorpeix
la integració de la regió a la resta de
l'India.
El ministre de l'interior, Amit Shah,
aliat de Modi, ha proclamat al Parlament
que el president ha signat el decret que
aboleix l'article 370 de la Constitució
que atorga una autonomia especial a la
regió. La mesura ha entrat en vigor
immediatament.
El ministre de l'interior, Amit Shah
procramant el decret de derogació al
Parlament de Nova Delhi (AFP)
Pakistan en contra
El govern del Pakistan ha denunciat que
la decisió del govern indi es contrària
a les resolucions de l'ONU.
"Cap decisió unilateral del govern indi
pot canviar l'estatus (de regió)
disputada, com consagren les resolucions
del Consell de Seguretat de l'ONU."
Ninguna decisión unilateral del Gobierno
indio puede cambiar el estatus (de
región) disputada, como consagran las
resoluciones del Consejo de Seguridad de
la ONU."
El Ministeri d'Exteriors pakistanès ha
fet una "enèrgica condemna" i ha
anunciat que "com a part d'aquesta
disputa internacional", emprendrà les
mesures possibles contra aquesta
"decisió il·legal".
L'oposició arrestada
Des del seu arrest domiciliari líders
dels partits a l'oposició han pogut
expressar el seu rebuig per Twitter en
les primeres hores.
L'expresidenta de Jammu i Caixmir,
Mehbooba Mufti, ha qualificat de "dia
fosc per a la democràcia índia" i
"d'il·legal i incionstitucional" la
mesura del govern federal.
Mehbooba Mufti
@MehboobaMufti
Today marks the darkest day in Indian
democracy. Decision of J&K leadership to
reject 2 nation theory in 1947 & align
with India has backfired. Unilateral
decision of GOI to scrap Article 370 is
illegal & unconstitutional which will
make India an occupational force in
J&K.
27,2m
3:06 - 5 d’ag. de 2019
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
20,4m persones estan parlant sobre
això
"La decisió unilateral del GOI (govern
de l'Índia) de desballestar l'article
370 és il·legal i inconstitucional, cosa
que convertirà l'Índia en una força
d'ocupació al J&K (Jammu i Caixmir)"
Mufti també qualifica de "sinistra" la
intenció del govern indi que acusa de
voler "convertir els musulmans en
ciutadans de segona".
Mehbooba Mufti
@MehboobaMufti
GOIs intention is clear & sinister.
They want to change demography of the
only muslim majority state in India ,
disempower Muslims to the extent where
they become second class citizens in
their own state.
10,5m
3:31 - 5 d’ag. de 2019
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
6.999 persones estan parlant sobre
això
"La intenció del govern de Índia és
clara i sinistra. Volen canviar la
demografia de l'únic estat majoritari
musulmà de l'Índia, que vol desempoderar
els musulmans fins al punt de
convertir-los en ciutadans de segona
classe en el seu propi estat."
L'exprimer ministre de l'estat del
Caixmir, Omar Abdullah, fa una crida a
la calma
Omar Abdullah
@OmarAbdullah
While I’ve been focused on Kashmir I
must add a word for people in Kargil,
Ladakh & Jammu. I’ve no idea what is in
store for our state but it doesn’t look
good. I know many of you will be upset
by what unfolds. Please don’t take the
law in to your own hands, please stay
calm.
8.401
16:09 - 4 d’ag. de 2019
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
2.969 persones estan parlant sobre
això
"He estat centrat en el Caixmir, però em
vull adreçar al poble del Kargil, Ladak
i Jammu. No sé què espera al nostre
estat, però no sembla bo. Sé que molts
estareu decebuts per la situació.
Sisplau, no prengueu la justicia per la
vostra mà, tingueu calma."
En altres ciutats de l'Índia, per
contra, la notícia ha fet sortir al
carrer, per celebrar-ho, moltes persones
del partit al govern de Modi.
Hong Kong viu aquest dilluns una jornada
de vaga general en què l'oposició pretén
paralitzar totalment l'activitat
d'aquesta ciutat autònoma de la Xina,
per reclamar que es mantinguin les
garanties democràtiques. Tot després
d'un nou cap de setmana de
manifestacions contra el govern
pro-Pequín, que s'han saldat amb més de
40 detinguts.
La vaga ha provocat ja la cancel·lació
de més de 200 vols a l'aeroport i la
paralització de gran part de la xarxa de
metro, cosa que ha convertit la
mobilitat en un caos. Milers de
manifestants ja es concentren als
carrers i en diversos punts de la
ciutat.
La vaga general causa el caos de trànsit
a Hong Kong (Reuters)
Lam no cedeix
La presidenta del govern autònom, Carrie
Lam, que no feia una declaració pública
des de l'1 de juliol, ha assegurat en
una tensa compareixença d'urgència que
l'oposició està portant la ciutat a una
situació extremadament perillosa amb el
seu desafiament a la sobirania
xinesa.
"Estan portant la nostra ciutat, la
ciutat que estimem i que molts de
nosaltres hem ajudat a crear, cap a una
situació molt perillosa. Com a resultat
d'aquesta violència i aldarulls. La gran
majoria d'hongkonesos viuen en una
situació d'ansietat."
Lam ha mantingut que no cedirà a les
pressions dels grups que acusen el
govern de voler emmordassar els crítics
amb el règim comunista xinès.
La presidenta del govern autònom, Carrie
Lam, en la compareixença d'urgència
(Reuters)
Ciutat paralitzada
La vaga general, convocada per internet
pels treballadors d'una vintena de
sectors, paralitza la mobilitat de la
ciutat, amb serveis ferroviaris i
d'autobús suspesos. El tren que uneix la
ciutat amb l'aeroport ha quedat suspès
deixant centenars de persones
bloquejades. Els passatgers atrapats a
l'aeroport han vist suspesos uns 200
vols.
Passatgers bloquejats a l'aeroport de
Hong Kong (Reuters)
Grups d'activistes bloquegen també les
estacions de metro mentre el trànsit a
la ciutat ha quedat pràcticament
paralitzat. S'han fet barricades en
diverses avingudes el queha provocat un
caos circilatòri i incidents a causa de
la tensió. Un activista ha estat
atropellat quna un conductor ha volgut
trencar el bloqueig.
Durante un mitin en Florida, se preguntó
qué podía hacer con los inmigrantes que
llegaban a la frontera. "¡Dispararles!",
gritó uno de sus seguidores. El
presidente le rió la gracia. Este sábado
en El Paso esa amenaza se cumplióLas
autoridades de EEUU consideran como
"terrorismo doméstico" y "delito de
odio" el atentado en El Paso
La alcaldesa Lori Lightfoot ha revelado
un plan de acción que adopta las
políticas fallidas de 'línea dura' del
pasado, a pesar de prometer una solución
a los problemas profundos y
estructurales durante su campañaEl fin
de semana del 4 de julio fue uno de los
más sangrientos en la ciudad: se
registraron seis fallecidos y 63 heridos
de bala, entre ellos una niña de 14
añosLa nueva política de la alcaldesa
tiene pautado desplegar otros 1.500
policías a las calles de Chicago, para
frenar los tiroteos que azotan la
tercera ciudad de mayor tamaño de EEUU
Aunque hay quienes tienen la esperanza
de que Lori Lightfoot logre lo que sus
predecesores inmediatos no pudieron,
existen otros a los que les preocupa que
la nueva alcaldesa de Chicago haya
vuelto a las políticas fallidas de línea
dura del pasado. En la víspera del
puente del 4 de julio, Día de la
Independencia estadounidense, Lightfoot
presentó un ambicioso plan para frenar
la violencia armada en la ciudad.
La alcaldesa, que sucedió a Rahm Emanuel
en mayo, ha señalado que ella y el
responsable del Departamento de Policía,
Eddie Johnson, desplegarán a otros 1.500
agentes de policía en las calles de la
ciudad y también harán esfuerzos por
confiscar armas, en un intento a corto
plazo para frenar la cifra de tiroteos,
los cuales aumentan en frecuencia
durante el verano y azotan la ciudad.
"Los ciudadanos no pueden vivir, y no
deberían vivir, en barrios que parecen
una zona de guerra", indicó Lightfoot a
CBS News en vísperas del puente. Sin
embargo, el fin de semana del 4 de julio
fue otra festividad sangrienta en
Chicago: 63 personas recibieron el
disparo de una bala durante esos días;
entre ellos, una adolescente de 14 años.
Seis de las víctimas fallecieron.
A lo largo del verano los tiroteos no
han cesado. De hecho, el lunes pasado
seis personas recibieron disparos. El
aparentemente interminable goteo de
sucesos de este tipo refleja el
descomunal reto de Lightfoot en la
tercera ciudad de mayor tamaño de
Estados Unidos.
Algunos habitantes de Chicago señalan
que tienen la esperanza de que Lightfoot
cumpla lo que sus predecesores
inmediatos, Emanuel y Richard M Daley,
no lograron. Sin embargo, otros indican
que, a pesar de su promesa durante la
campaña a la Alcaldía en la que aseguró
abordar los problemas estructurales que
generan violencia armada, les preocupa
que al tomar posesión del cargo,
Lightfoot se haya limitado a copiar las
propuestas de algunos de sus
predecesores.
El reverendo Ira Acree, pastor de
Austin, un barrio situado en el lado
oeste de la ciudad, se encuentra entre
los que confían en la alcaldesa y cree
que para ella abordar los complejos
problemas institucionales detrás del
derramamiento de sangre es una
prioridad. "Le pondría un excelente por
sus esfuerzos", afirma Acree
declaraciones a The Guardian. "Aunque es
cierto que de momento el resultado
global es incompleto".
No todos tienen la misma opinión. Louisa
Manske, coordinadora de políticas y
comunicaciones del Centro de
Trabajadores por la Justicia Racial,
cree que Lightfoot se ha alejado de las
promesas que hizo durante su campaña.
Manske señala que "lo que escuchamos fue
el mismo mensaje de 'ley y orden' que se
ha consolidado en el discurso público
sobre la seguridad de la comunidad, que
es falso e increíblemente
destructivo".
Emanuel será recordado como un alcalde
que priorizó la contratación de más
agentes de policía, con el objetivo de
acabar con la violencia armada. En
cambio, Lightfoot ha prometido tratar
los tiroteos como si fueran una "crisis
de salud pública" que requiere abordar
cuestiones como la falta de inversión
económica, la falta de acceso a
recursos, la desconfianza entre
comunidades racializadas y el
departamento de policía.
Afroamericanos cierran una autopista en
Chicago en protesta por la violencia
Afroamericanos cierran una autopista en
Chicago en protesta por la violencia en
2018. EFE
En este sentido, y como había prometido,
designó a un adjunto para una nueva
oficina de seguridad pública. Por otra
parte, ha enfatizado en la necesidad de
invertir en los barrios de los lados sur
y oeste, predominantemente racializados,
que han sido descuidados por
administraciones anteriores y donde
tienen lugar la mayor parte de sucesos
mortales. Lightfoot se ha desplazado a
estas comunidades y, de hecho, a
principios de este verano, asistió a una
marcha anual por la paz en la iglesia de
Santa Sabina del Padre Michael Pfleger,
en el lado sur.
"Es alguien que ha estado sobre el
terreno", indica Lance Williams, un
sociólogo de la Universidad Northeastern
Illinois de Chicago. "Conoce estas
comunidades y ha hablado con los
vecinos... Esto es muy positivo".
Sin embargo, algunos, como el Centro de
Trabajadores por la Justicia Racial, han
expresado su preocupación por el hecho
de que la política esté apostando por
las mismas medidas de 'línea dura' que
han fracasado en el pasado. En
declaraciones a The Guardian, Manske
afirmó que en su opinión "estas medidas
aumentan el encarcelamiento masivo,
fracturan las comunidades y alejan la
atención del público del problema
real".
Manske explicó que entidades como la
suya estarían dispuestas a "guiar" y
asesorar a la alcaldesa sobre qué
inversiones necesitan estos barrios,
cómo debe rendir cuentas el Departamento
de Policía y qué reformas profundas son
necesarias en el sistema de justicia
penal del estado de Illinois. No
obstante, incluso los partidarios de
Lightfoot reconocen se requiere tiempo
para un enfoque integral y
multidisciplinario que aborde los
problemas inmediatos y también los más
profundos.
"Sabemos que es una tarea ardua",
reconoce Williams. "Se necesita una
enorme coordinación. Una cantidad
ingente de recursos. No es algo que se
vaya a lograr en los próximos cinco
años. Se trata de una planificación
estratégica a largo plazo.... Se trata
de un cambio cultural. Solo una persona
enérgica puede lograrlo. Esta alcaldesa
parece estar a la altura de las
circunstancias".
Aunque una reforma estructural requiere
tiempo, a estas comunidades les gustaría
ver que se logran algunos avances, a
medida que la cifra de víctimas mortales
por violencia armada no para de crecer.
"Tendrá que pasar mucho tiempo porque
hasta la fecha son muchas las
instituciones que han fracasado", indica
Acree, que incluye en esta lista a las
escuelas, las administraciones, el
sistema judicial y unos políticos que no
han invertido en los barrios más pobres.
"Tendrá que pasar algún tiempo antes la
situación cambie pero nos gustaría ver
algunas pequeñas victorias. Queremos que
la cifra de tiroteos disminuya".
"No esperamos que desaparezcan",
concluye el pastor Acree. "Pero sí
esperamos que se disipen".
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
