 | | Sergi Guitart | | Dublin - Irlanda | | Durant els 18 anys que porto a Irlanda, he pensat moltes vegades "què fas?, tornes o no?", i al final vaig arribar a la conclusió que la resposta més sincera a aquesta pregunta era contestant: "que faries si et toques la loteria?, tornaries o no?" | | 1/25 |
 | | Anna Argemí Catllà | | Dallas - Estats Units d'Amèrica | | Aquí Texas m'han ajudat molt a dissenyar el meu somni conservador judeocristià republicà català que s'ha transformat en americà. Els progressistes que vaig deixar a Barcelona criticant el món Occidental han aconseguit donar mala fama als valors demòcrates | | 2/25 |
 | | Jordi Bosch | | Moscow - Rússia | | Vivint i treballant amb els russos, he après a veure el món des d'una altra perspectiva i he après a ser ambiciós. I veient com els italians venien als supermercats a preu d'or el "cantucci"- que no són més que carquinyolis -, he entès que hem d'aprendre a ser menys humils i fer-nos valer al món.
| | 3/25 |
 | | Miquel Àngel Molina Baixauli | | Albuquerque - Estats Units d'Amèrica | | Als anys setanta, viure fora era molt dur. No hi havia Internet i l'única manera de comunicar-se era per correu postal. Jo tenia una subscripció al diari Avui però solament per l'edició del dilluns per saber els resultats de futbol. El preu del correu era molt car i encara que el rebia amb més d'una setmana de retard no hi havia cap altra manera de saber els resultats. Trucar per telèfon era exorbitant i reservat solament per coses extraordinàries. | | 4/25 |
 | | Iria Gonzalez Quiroga | | Gottingen - Alemanya | | No volia conformar-me amb el que tenia, era profe de bio a un institut, i volia treballar com a biòloga de camp, cosa que se'm dificultava molt a Catalunya si no era en el món de l'acadèmia. l'Iria que va marxar al Brasil un juliol del 2019 no és la mateixa que està escrivint aquestes línies a Alemanya el setembre del 2023. Ara porto mil aventures a la motxilla i una visió del món molt més oberta. | | 5/25 |
 | | Judith Aragonés | | Lille - França | | El que no sabíem és que, quan marxes, tornar fa la vida molt petita, quan el món és tan gran i tan canviant. Quan la vida et cap en un contenidor, el port de destí poc importa | | 6/25 |
 | | Juanjo de la Llera | | Santo Domingo - República Dominicana | | Viure fora, en el meu cas, no està sent una experiència encoratjadora. La vida fora de Catalunya t'ajuda a valorar moltes coses que abans no hi pensava: la qualitat de vida que vaig deixar enrere a Barcelona, passejar una tarda de dissabte pel Passeig de Gràcia o disposar d'un sistema sanitari públic formidable que mai valorem prou. | | 7/25 |
 | | Xavier Cusidó | | Oslo - Noruega | | Sempre he cregut que si copses el moment amarant-te de l'olor, dels sons, dels colors que t'envolten, el cor ho guarda en una estanteria ben guardat, per poder recordar-ho més sovint. Com una biblioteca de sentiments i no pas una imatge. | | 8/25 |
 | | Javi Paricio | | Detroit - Estats Units d'Amèrica | | Ser lluny és dur, i més quan els pares es fan grans, això toca el cor, el cap, i et fa sentir que no ets d'enlloc. Però si tornés a ser més jove, sortiria de CAT igual que he fet. Sempre seré un català allà on vagi, orgullós del meu país. | | 9/25 |
 | | David Torres Prats | | Muenchen - Alemanya | | Ara mateix no veig possible tornar a Catalunya. Ens fa gràcia la idea de tornar, però tinc clar que professionalment i per qualitat de vida, seria un pas enrere important. Sempre parlem a casa de tornar "quan ens jubilem", però crec que és més per treure'ns la pressió de sobre que un pla ben pensat. | | 10/25 |
 | | Sergi Blasi | | Aracaju - Brasil | | Dos 'il·luminats', separats per 2.000 km, hem muntat un programa de converses en català, fent immersió lingüística i social catalana al Brasil. Tela marinera!
| | 11/25 |
 | | Ester Aznar | | Napoli - Itàlia | | Nàpols és una ciutat que s'estima i s'odia al mateix temps. És una ciutat dicotòmica en tot els sentits. Bonica i lletja, neta i bruta, sacra i profana, masclista i feminista, funcional i caòtica,etc. Esgota en cert sentit però enriqueix molt. | | 12/25 |
 | | Jose Nadela | | Constanta - Romania | | He viscut a USA, Irlanda, Itàlia, Polònia, Austràlia, Holanda, Colòmbia, Romania, Costa Rica, Mèxic, Índia, Geòrgia, i ara porto 4 anys mes a Romania | | 13/25 |
 | | Miquel Casaramona i Massana | | Zanzibar - Tanzània | | La set d'aventura em va arrossegar a Zanzíbar, un canvi radical en tot. Jo parlava anglès amb accent de Sant Quirze, però a Zanzíbar la immensa majoria no el parla i vaig aprendre el suahili, una mica per respecte i una mica per entendre'm. Em va obrir moltíssimes portes. En cultures tan extremadament diferents les lliçons són constants. | | 14/25 |
 | | Xavier Panadés | | Essaouira - Marroc | | Vaig desertar de la legió de Ceuta i em van enxampar . Vaig anar a parar 3 mesos a treballs forçats (tal com sona). Va ser una experiència molt dura, però al mateix temps va fer que molts problemes que et sorgeixen a la vida els trobis insignificants. | | 15/25 |
 | | Nikos Miralles | | Dubai - Emirats Àrabs Units | | Al 2017 vaig decidir fer una volta al món amb moto sortint des de Barcelona i al acabar-la l'any següent ja estava vivint a Sibèria. | | 16/25 |
 | | Marian Carrión | | Villahermosa - Mèxic | | Encara continua passant que m'identifiquin com a espanyola i, a continuació, esperin que arrenqui a cantar i a ballar flamenc i quan explico que soc catalana cada cop més la gent sap del que parlo i molts ja fan referència al procés d'independència, mentre que anys enrere la referència eren al Barça i Messi. | | 17/25 |
 | | Itxaso Satrústegui | | Tampa - Estats Units d'Amèrica | | Viure fora m'ha fet adonar que només tenim una vida i això ha fet tornar-me més pràctica i emprenedora. Si les coses no em surten com vull, doncs no surten i ja, però no serà perquè no ho hagi intentat | | 18/25 |
 | | Dídac Pérez i Parera | | Seattle - Estats Units d'Amèrica | | Quan torno a Catalunya em sento estrany, com si fos un turista més o un visitant. | | 19/25 |
 | | Roser Biosca | | Masqat - Oman | | Fa uns anys, el Barça de Victor, Nadal i companyia, i el Madrid van jugar un partit amistós a Masqat. Vaig anar a l'hotel on s'allotjaven per veure si podíem veure'ls i vaig acabar convidada al capvespre a l'hotel a prendre una copa amb ells. Al cap d'un mes, vàrem rebre a casa una samarreta oficial signada per l'equip oficial, Messi, Piqué, Valdés, Xavi... Difícilment vivint a Catalunya, hauria passat!! | | 20/25 |
 | | Jordi Ferré | | Madrid - Espanya | | Soc intèrpret de llengua de signes. El fet de saber llengua de signes te els seus avantatges. Pots comunicarte amb una altra persona a través d'un vidre (per exemple al bus), fent submarinisme, pots menjar un entrepà amb una mà i parlar amb signes amb l'altra al mateix temps i també t'ajuda a ser més expresiu. | | 21/25 |
 | | Aurora Campo | | Tel Aviv - Israel | | Per a mi, sortir fora ha suposat la satisfacció de poder créixer en la societat | | 22/25 |
 | | Carlos Monforte | | Singapore - Singapur | | He viatjat a moltíssims països fent fotos. Vaig viure més de quatre mesos amb només una moneda de 5 cèntims de dòlar a la butxaca i era tot el que tenia de valor, però l'esperança mai no va decaure. | | 23/25 |
 | | Nuria Masdeu | | Cairo - Egipte | | A Síria, una milicia armada ens va retenir a la força i em van acabar interrogant en català | | 24/25 |
 | | Manel Avellà | | Cape Town - Sud-àfrica | | vaig treballar de submarinista des d'un vaixell cercant diamants a l'Atlantic. Preferiem tancar els ulls i així no veure ombres de llops de mar o de taurons | | 25/25 |
|
 Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
| |
| Soc Aurora Campo, he viscut a Grècia un any, Noruega tres anys i mig, França quatre anys i Israel tres anys i mig. | |
| | |
Què t'ha portat a viure a fora? | |
| La ciència | |
| | |
Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres | |
Quan vaig arribar a Noruega portava el meu gat. La veterinària em va dir que tenia les vacunes en ordre, i anava amb la maleta gran i una altra amb el gat. Resulta que jo hi anava per fer les pràctiques del màster i pensava demanar una beca-crèdit per pagar-me la vida allà mentre duraven les pràctiques.
La convocatòria de la beca havia sortit publicada al BOE al desembre, però després va canviar el govern i el ministre Vert va anul·lar aquesta beca precisament quan estava a l'aeroport amb la maleta ja facturada, a la cua per pujar a l'avió. Ho vaig veure a les notícies i no m'ho podia creure, així doncs, vaig decidir que hi anava igualment amb els estalvis que tenia. Però a la frontera em van dir que el gat no podia entrar perquè les vacunes no estaven al dia. La veterinària no ho va mirar bé.
Aleshores em van dir que o em gastava un dineral en arreglar la situació fent-lo volar de tornada, i buscar algú disponible per portar-lo de nou a Noruega o com a alternativa el mataven allà mateix!!! Òbviament, vaig gastar-me els estalvis en salvar al gat, deixant-me un bon deute a la targeta de crèdit. Així les coses, quan vaig anar a la universitat, em van presentar a l'equip i vaig passar un parell de dies sense dir-ne res. Però és clar, havia de buscar una feina com més aviat millor. Em vaig carregar de valor i el tercer dia al matí els vaig explicar el que m'havia passat a la frontera. Tot seguit els vaig dir que havia de deixar els estudis per fer front a les despeses.
Van quedar-se ben sorpresos i vaig marxar cap a casa a plorar. Em van trucar en unes hores i em van dir que tenien feina de tècnic al mateix laboratori on havia de fer les pràctiques i que em contractaven. Em pagaven un sou mentre jo feia els meus experiments de pràctiques sempre que trobes les hores per mantenir la sala d'experiments en ordre. Eren experiments amb arengades que vivien en una sala a 4 graus. Havia de comptar els ous durant hores dintre d'aquella sala, netejar els tancs, cultivar algues per alimentar-los, filtrar 300 litres d'aigua a mà per recollir plàncton, preparar les instal·lacions pels experiments de tot l'equip, vigilar els paràmetres de qualitat de l'aigua com l'oxigen, etc. Va ser un entrenament físic, però l'alleujament va ser molt gran i la motivació de poder haver pagat els meus estudis i el meu gat em van fer treballar ben feliç. Estaven tan contents amb la bona feina que vaig fer que en acabar el màster em van contractar per seguir amb ells com a enginyera per tres anys més. Aquest cop va ser treballant en desenvolupament de programari i anàlisi d'imatges, molt més tranquil. Ho vaig deixar per anar al doctorat de biologia molecular a París amb una bona beca Marie Curie Europea. | |
| | |
Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia? | |
| Intentaré seguir fora un temps més, però si la situació de la ciència millora potser tornaré. | |
| | |
Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment | |
Per a mi viure fora ha suposat conèixer altres cultures i altres maneres de treballar, però sobretot l'apreciació de la meva persona i les meves capacitats professionals.
Crec que a Espanya, la meva generació no ha rebut cap possibilitat de desenvolupar-se en el camp científic i tecnològic.
Per a mi, sortir fora ha suposat la satisfacció de poder créixer en la societat. A banda, conèixer altres pobles també ha estat molt enriquidor.
Sempre m'he sentit ben acollida a tot arreu i he après fins a vuit idiomes amb els seus respectius estils de vida i sentit de l'humor, que m'han donat idees infinites per poder imaginar i construir la vida d'una manera diferent. | |
| |
|
