| Tauler/Pissarra |
| Només els usuaris registrats poden afegir continguts. Clica Aqui per registrar-te de franc |
|
|
|
| | | La instrucción de sacerdotes chipriotas
con ametralladoras indigna a los turcos | 2022-02-18 (1/6) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Cyprus Priests test out their shooting
skills By Nick TheodoulouFebruary 9,
202216 Comments1340 SHARE1 priest pics 1
The priests with members of the National
Guard at the
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20220217/8063424/entrenamiento-milita
r-curas-chipriotas-indigna-turcos.html
Més info a
www.lavanguardia.com  | | | Xipre: Cascs Blaus de l'ONU dins la Unió
Europea | 2020-02-03 (2/6) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
L?avió arriba ja entrada la nit a
l?aeroport de Làrnaca. La capital de
Xipre, Nicòsia, no té aeroport d?ençà de
la guerra, el 1974. Entre les dues
ciutats hi ha quaranta minuts de cotxe,
circulant per l?esquerra, a la manera
britànica. Al cap de poc d?haver entrat
a l?autopista, distingesc al fons, sobre
el qual ? Continue reading Xipre: Cascs
Blaus de l?ONU dins la Unió Europea ?
https://www.vilaweb.cat/noticies/xipre-c
ascos-blaus-de-lonu-dins-la-unio-europea
/ | | | Refugiats atrapats a Xipre, la nova
porta d'entrada a la UE | 2020-01-29 (3/6) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
L'illa s'ha convertit en el país europeu
amb més refugiats per càpita
https://www.ara.cat/internacional/Refugi
ats-atrapats-Xipre-entrada-UE_0_23889612
14.html
Clinton Yebga va embarcar en un vol de
Turkish Airlines des del Camerun, va fer
escala a Istanbul i va aterrar sense
problemes al nord de Xipre. Però en lloc
de dirigir-se a la universitat de la
zona nord, controlada pels turcs, se'n
va anar a l'anomenada Línia Verda –la
frontera nominal que divideix l'illa– i
d'allà a la República de Xipre, que
forma part de la Unió Europea.
Avui, a l'espera d'una decisió sobre la
seva sol·licitud d'asil, viu al camp de
refugiats de Kofinou, que comparteix amb
sirians, palestins i altres camerunesos.
És una de les més d'11.200 persones que
l’any passat van descobrir aquesta ruta,
que ha convertit l'illa en el país amb
més refugiats per càpita de la UE.
En el pic de la crisi migratòria del
2015, la UE va signar un acord
desesperat amb Turquia per evitar que
els refugiats arribessin a les illes
gregues. Des d'aleshores molts menys
immigrants han intentat travessar
l'Egeu, però Xipre s'ha convertit en un
forat negre.
"Gràficament es pot dir que el nord de
Xipre és la sala d'espera d'aeroport més
gran d'Europa", explica James
Ker-Lindsay, investigador de la London
School of Economics especialitzat en la
política del sud-est d'Europa. "Aterres
al territori de la República de Xipre,
però fins que no passes pel control de
fronteres a la Línia Verda –que no és
una frontera pròpiament dita–, no ets
oficialment a la República de Xipre",
explica.
Xipre té una població de 850.000
habitants, i mentre que a la resta de la
UE el pic de la crisi migratòria del
2015 ja ha quedat enrere, a l'illa el
nombre de refugiats s'ha multiplicat per
cinc els últims quatre anys. La majoria
hi arriba pel nord, tot i que també n'hi
ha que hi arriben per mar en pastera.
Yebga, un somrient jove de 23 anys,
explica amb un anglès poètic que va
haver de marxar del seu país d'origen
perquè el perseguien per la seva feina
com a periodista. Quan la policia va
pegar la seva mare perquè no els volia
dir on s'amagava va saber que havia
arribat el moment de marxar. Va pagar
mil euros pel vol de Turkish Airlines i
mil més per matricular-se en una
universitat del nord de Xipre que li va
proporcionar el visat. Va marxar només
amb una motxilla.
Ara s'està al camp de refugiats de
barracots prefabricats pròxim a Nicòsia.
"No sabia res de la divisió de Xipre",
reconeixia en una nit freda. "Només
pensava en arribar com fos a Europa".
Els traficants i els que es presenten
com a representants d'universitats
privades turques no expliquen als
refugiats la complexa situació política
de l'illa. Molts es pensen que pertany a
l'Europa continental o la zona Schengen
de lliure circulació. Ni una cosa ni
l'altra. I és per això que només s'ha
convertit en porta d'entrada a la Unió
Europea quan es van tancar les altres
rutes cap a la UE.
Els refugiats són part dels "danys
col·laterals" d'un conflicte que es
remunta a gairebé mig segle. Després del
cop que va enderrocar el govern xipriota
el 1974 i l'intent de Grècia
d'annexionar-se l'illa, Turquia hi va
desplegar les seves tropes. Quan es van
acabar els combats, Xipre va quedar
dividida. Avui, l’anomenada Línia Verda
no és ni una frontera ni un pont, sinó
que separa el sud ètnicament grec del
nord turc, controlat per una
administració reconeguda només per
Turquia.
La situació de l’illa, a només 100
quilòmetres de la costa de Síria, genera
nombrosos problemes que afecten els
xipriotes a banda i banda de la Línia
Verda. Com que el nord es considera
territori ocupat de la República de
Xipre, les autoritats de Nicòsia no
reconeixen ni es comuniquen amb aquella
administració. Turquia tampoc reconeix
la República de Xipre, de manera que
tampoc hi aplica l'acord a què s'ha
compromès amb la UE.
No se sap quants refugiats s'han quedat
atrapats al nord de Xipre, que durant
anys ha sigut una destinació per a
refugiats del Pròxim Orient i d'Àfrica,
que fugien de les dificultats
econòmiques i de la guerra. De tant en
tant, la policia protagonitza batudes, i
no es concedeix estatut d'asil a ningú,
però també hi ha una certa tolerància
per part de les autoritats turques. Des
de l'estiu exigeixen visat als
sirians.
Mustafa Alagha, un arquitecte que va
fugir de la ciutat siriana d'Alep, va
arribar el 2012 al nord de l'illa des
d'Alexandria. Va obtenir el títol
d’arquitectura a una universitat
xipriota del nord i va cursar un màster.
Va passar una època bona, en què va fer
amistat amb altres refugiats sirians,
però després va començar a trobar-se
portes tancades. Primer, el passaport
sirià li va caducar i no el va poder
renovar per por de presentar-se davant
l'autoritat consolar: el règim sirià el
busca per haver fugit del servei
militar. Després que l'administració del
nord de Xipre endurís la normativa de
visat, li van rebutjar tres cops la
sol·licitud de viatjar a Turquia. Sap
que si anés a la Línia Verda i demanés
asil a la República de Xipre, quedaria
atrapat a l’espera d’una decisió durant
anys i no podria treballar com a
arquitecte: "Significaria tornar a la
casella zero. Tinc 32 anys i no puc
tornar a començar". Ara té feina i pis,
però se sent atrapat. "Això no és casa
meva. I no ho serà mai", diu Alagha.
Copyright The New York Times | | | Xipre, l?illa de les set banderes | 2020-01-26 (4/6) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Està estratègicament situada en una
cruïlla de civilitzacions, que n?ha
marcat la història
https://www.ara.cat/suplements/diumenge/
Xipre-illa-set-banderes-brexit-micronaci
ons_0_2385361647.html
Amb una població aproximadament com la
de les Balears i amb una extensió una
mica superior a la de Còrsega, l’illa de
Xipre està estratègicament situada en
una veritable cruïlla de civilitzacions
que n’ha marcat la història, des del
passat més llunyà fins als temps més
recents. I també el futur més
immediat.
Després de quasi mig segle de presència
a la comunitat europea, el 31 de gener
vinent s’ha d’oficialitzar finalment la
sortida del Regne Unit de la UE. Amb
serrells de tota mena encara per tancar,
el Brexit ha comportat i comportarà
molts maldecaps en termes fronterers,
com s’ha vist en les negociacions que hi
ha hagut fins ara sobre Irlanda del Nord
i com és previsible que hi hagi més
endavant amb el pas de vehicles i
persones a Gibraltar. Però a l’extrem
oriental de la Unió Europea, en un racó
molt estratègic de la Mediterrània, hi
ha un altre territori on la marxa del
Regne Unit aixecarà una frontera, tot i
que en principi sense gaires problemes
previstos: a Xipre, el 2,75% de l’illa
és sota bandera britànica, a través de
les anomenades Bases Sobiranes
d’Akrotiri i Dekélia.
Aquestes dues bases militars són, de
fet, una peça més del complex
trencaclosques territorial en què s’ha
anat convertint l’illa des de la
independència respecte del Regne Unit,
l’any 1960. Així, actualment, la
geografia xipriota és dividida en tres
entitats administratives més: un estat
formalment constituït (de 5.896 km2,
sota l’ègida de Grècia i membre de la
UE), una república fantasma (de 3.355
km2, sota l’òrbita de Turquia), sense
reconeixement internacional, i una zona
intermèdia de ningú (controlada per
l’ONU). | | | Salutacions als compatriotes | 2019-07-29 (5/6) - Pujat per Agusti Fontclara - Comparteix
Tot just porto una setmana treballant a
Limassol, on estaré uns tres mesos.
M'agradaria estar en contacte amb algú
que visqui a Limassol per tenir idea del
ritme d'aquesta ciutat.
Agustí | | | Un assassí en sèrie fa dimitir el
ministre de Justícia de Xipre | 2019-05-03 (6/6) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Les víctimes eren immigrants i la
policia no va actuar
https://www.ara.cat/internacional/assass
i-dimitir-ministre-Justicia-Xipre_0_2226
977330.html
Un assassí en sèrie va poder actuar a
Xipre amb total impunitat durant tres
llargs anys, sense ser detectat. La raó?
Totes les seves víctimes eren dones
immigrants, la majoria treballadores
domèstiques. La desaparició va passar
inadvertida, o simplement les forces de
seguretat no hi van donar prou
importància perquè consideraven que
potser se n’havien anat del país.
L’escàndol que tot plegat ha generat a
Xipre va fer que ahir el ministre de
Justícia, Ionas Nicolaou, es veiés
obligat a deixar el càrrec. Va aclarir
que dimitia per “ètica política” i no
pas per responsabilitat personal. Segons
va assegurar, la policia no el va
informar mai d’aquest truculent cas.
Les víctimes
El cas es va destapar el 15 d’abril quan
un turista va trobar per casualitat el
cadàver d’una dona en un pou d’una mina
abandonada. Les autoritats van
identificar el cos com el de Mary Rose
Tiburcio, de 39 anys i d’origen filipí,
que era a Xipre com a treballadora
domèstica. La seva desaparició i la de
la seva filla de 6 anys van ser
denunciades a la policia el maig del
2018. Aleshores el president de
l’associació d’empleats domèstics, Luis
Kutrukidis, va adreçar una carta oberta
al ministre de Justícia en què li
sol·licitava una investigació exhaustiva
d’aquelles dues desaparicions i de la de
22 dones filipines més.
La troballa d’un segon cadàver al mateix
pou va portar el 18 d’abril a la
detenció de Nikos Metaxas, un oficial de
35 anys de la Guàrdia Nacional. A banda
de la Mary Rose i la seva filla, l’home
hauria matat almenys quatre
treballadores domèstiques més: Arian
Palanas Lozano i Maricar Valtez Arquiola
-totes dues originàries de les
Filipines-, la romanesa Livia Binea i la
seva filla de vuit anys, i una dona
d’ascendència sud-asiàtica. L’assassí en
sèrie va explicar a la policia que no va
deixar amb vida les filles de les
víctimes perquè no volia cap testimoni
que el pogués reconèixer.
Una amiga de la dona romanesa
assassinada, Elena Natalia, va lamentar
la poca dedicació de la policia a l’hora
de saber el parador de Binea, segons
informa el diari xipriota Cyprus Mail.
Segons explica l’amiga, va desaparèixer
deixant totes les seves pertinences a
casa seva i sense dir a ningú on anava.
“Després de desaparèixer i no deixar cap
missatge, sabíem que alguna cosa no
rutllava”, diu l’Elena, que afirma que
mai va creure que la seva amiga hagués
abandonat el país voluntàriament. Per la
seva banda, Aristos Damianou, un diputat
de l’oposició, va denunciar: “El racisme
i la negligència policial han donat prou
temps a un assassí per convertir-se en
un assassí en sèrie”.
Indignació a tot el país
Avui s’ha convocat una manifestació a
les sis de la tarda a Nicòsia, la
capital de Xipre, per honrar la memòria
de les víctimes i condemnar la pèssima
actuació policial. La comunitat filipina
de Xipre ha manifestat més d’una vegada
la seva decepció per com és tractada per
les autoritats, que no van investigar
les desaparicions. | |
|
|
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
| |
