| Anecdotari |
| Només els usuaris registrats poden afegir continguts. Clica Aqui per registrar-te de franc |
|
|
| Anècdota de la setmana | Una presa de pelQue poc a poc em vaig integrant al nou entorn m’ho demostro amb grans passes endavant com la següent: per fi m’he atrevit a canviar la melmelada de maduixa Hero (32,5 remembers, uns 3,8 euros aprox.) per una melmelada xina (12,8 remembers, 1,50 euros) Yihaaa!!!
Ja fa gairebé dos mesos i mig que sóc aquí i aquest cap de setmana és Nadal així que m’he vist abocat a anar una mica més enllà en aquest procés d’adaptació: tocava tallar-se els cabells. Bufff!! Quina mandra! No pel fet de tallar-se’ls en si, sinó per tenir que trobar algun barber que em generés certa confiança; també per la barrera idiomàtica: a veure com collons li explico que “només arreglar”. Però no ho podia demorar més: les pintes que portava feien honor, ara sí, a les paraules que la meva mare em dedica “carinyosament” cada cop que em veu: “caraaaay fiet! amb sa barbassa que dus i aquesta cabeiera no m’estranya que no te donguin feina!” Un amor!
Així les coses m’he carregat de valor i he sortit al carrer a la recerca d’un barber xino. Al principi havia pensat d’agafar el 758 – és la única línia d’autobús que domino, fet que em fa més procliu a agafar-la sense que realment importi gaire si cal o no – i arribar-me fins a Sanlitun. Aquesta és una de les zones de Pequín més equipades amb serveis pels occidentals (i amb uns preus abusius siguis d’on siguis). La inseguretat ens porta a fer aquestes coses: el barri on visc és molt xulo i tal i qual, però els negocis que hi ha per allà són una mica xungos…I alguna perruqueria que havia vist no em va inspirar gaire confiança en el seu moment.
Com havia d’anar a treure calerons – Bank of Beijing, bastant satisfet amb ells per cert – he començat a caminar Andingmen Nei Dajie avall fins a arribar a Jiadakao Dong Dajie. Engrescat per la passejada he decidit donar un tomb per Gulou Dong Dajie i no he trigat a topar-me amb “Every Day, Hair Studio”. No feia mala fila: apanyadet i coquetu, a fora un cartell m’indica que un hair cut em costarà 80 remembers (uns 9 euros). Segur que és un preu que pels xinos del barri deu ser una estafa, però a mi ja m’està bé! El lloc es veu prou cofoi com per merèixer un mica de confiança.
Entro a dins i el local és una perruqueria estil rococó: recarregada de quadres, miralls, plantes i objectes decoratius de dubtós gust (en la meva opinió, es clar). Les parets estan folrades amb un paper que dibuixa unes plantes enfiladisses. Al sostre un llum estil classicot – d’aranya se’n diuen? – amb una mena de collarets de perles que van donant voltes sobre les diferents bombetes.
Dic que vull un haircut. La noia no m’entén. Em passa un cartellet – és el quadre de preus que havia vist fora, en una mida més gestionable -. Assenyalo amb el dit “hair cut” i, seguint un costum que he adquirit, ressegueixo la línia fins que el dit es situa sobre el preu i torno a dir “hair cut” tot assegurant-me que la noia mira com assenyalo el preu.
Un cop ens hem entès m’ofereixen una cadira. Em guarden la motxilla i la jaqueta. Són molt amables. Busco la Interviu de torn, però sembla que a les barberies de Xina no n’hi ha. Tampoc veig cap altre revista amb pits a la portada. Una llàstima i un punt més en contra de les diferències culturals. O potser s’ho guarden pel darrer moment, amb allò del final feliç.
Em serveixen un got d’aigua calenta amb un tall de llimona, i un plat amb uns talls de fruita. No es que compensi lo de la Interviu però és un detall macu! Malauradament no tinc temps de gaudir-lo. Un xino que s’amaga sota unes ulleres i una màscara de quiròfan m’indica que el segueixi. M’asseuen – literalment – per rentar-me els cabells. Tot just m’havia dutxat abans de sortir de casa amb la mateixa inusual cura amb la que em netejo les dents quan vaig al dentista, però no m’he volgut fer el remolón. Sento com l’aigua calenteta comença a regalimar front avall, cap a les orelles i el clatell. Estupendu! Els batejos també haurien de ser així, amb aigua calenteta: segur que les criatures no plorarien tant! Després ve un petit massatge capil·lar. Tanco els ulls i em deixo fer. Quan estava a punt d’experimentar la meva primera erecció amb la participació d’un tercer a Xina la cosa s’ha acabat. Millor, hauria estat una estadística per oblidar en un país on 2500 anys d’Història em contemplen.
M’asseuen ara ja sí per tallar-me els cabells. Ha canviat el perruquer. El d’ara ja no porta ni ulleres ni màscara. Ho prefereixo així: veient-li la cara no hi ha més risc de possibles tremperes. Em diu no sé què. Com que sóc molt perspicaç dedueixo que m’ha dit alguna cosa com: “¿I què, com ho farem avui?”. Li demano un segon: trec el meu telèfon i-n-t-e-l-.-l-i-g-e-n-t i li ensenyo un parell de fotos. Sóc jo mateix a l’estil Scarlett Johansson davant d’un mirall fent-me fotos de perfil i del clatell. Me les vaig fer després del darrer tall de cabells a Barcelona, en prevenció de les meves dificultats comunicatives en un context barber-xino-que-no-parla-anglès–vs-client-que-parla-anglès-,-català-,-castellà-i-una-mica-de-francès-però-ni-papa-de-xino. Lo típic vaja!
Els meus cabells semblen tenir el mateix sisè sentit que les rates d’un vaixell que fa aigües i en lectura profètica del futur que se’m presenta ja fa temps que han decidit a abandonar el seu hoste. Això s’observa de forma més evident a la coroneta i les meves entrades. A Barcelona sempre li deia al barber que em tallés curtet el cabell però que mirés de no fer que aquelles clapes lluïssin massa (la quadratura del cercle).
Quan vaig arribar a Pequín, vaig trobar al supermercat dos xampús per evitar la caiguda del cabell: ja sabia que a Xina no trobaria Klorane a la quinina, però mai a la vida hauria pensat que em debatria entre Jackie Chan i Jet Li per la salut del meu cabell - els dos famosos utilitzats com a reclam en els respectius envasos -. Sorpreses et dona la vida! Quan ja començava a fer-li ullets a Jackie Chan (quins cabells!) se'm va acostar una venedora del supermercat i, tot assenyalant Jet Li, em somreia a la mateixa vegada que em deia "yige, yige, yige" o alguna cosa per l'estil. M'hauria agradat deixar reposar el meu dit índex en els seus llavis i dir-li "Shhhhh! Al primer yige ja em tenies!". Sigui com sigui, des d'aquell dia em dutxo amb en Jet Li!
Tornant al tall de cabells, el meu nou barber xino sembla tenir una gran sensibilitat per aquestes zones tant vinculades a la meva autoestima. Les tisores s’hi passegen sigil·losament, la pinta és com una mena d’aixada que busca revifar una terra erma i els petits massatges que em dona amb els dits són com la pluja als conreus. Estic una mica desconcertat: no m’esperava tanta comprensió pilosa.
També m’ha sorprès molt que no hagi fet servir la maquineta: tan sols per afaitar-me el clatell i arreglar-me una mica les patilles. A Barcelona, el meu barber de sempre ho hauria enllestit en tres o quatre passades i llestos. I no em queixo: ja estava acostumat, i el resultat final era satisfactori. Però el barber xino, tot i ser un nano jove, segueix una mena de rituals en conjunció amb les seves tisores i la pinta. Gesticula, citiclic-citiclac, dona unes passes enrere, tomba el cap d’un costat a l’altre, s’acosta de bell nou colzes en alt i tornem-hi, citiclic-citiclac…i així passa una mitja hora ben bona ¿Reflex d’una societat construïda en base a l’apreciació del valor de la simbologia, dels rituals? ¿O un altre palla mental de les meves?
En acabat m’ensenya els resultats. Em poso les ulleres i veig que és molt més que satisfactori. I pel clatell, sorpresa: fins i tot sembla que tingui més cabells a la coroneta. Estic al·lucinant! Pago, dono les gràcies (xiè xie!) – una de les quatre paraules en xino que sé dir – i surto d’allà ben content.
No només he trobat pel barri i a la primera un barber que m’agrada, sinó que començo a pensar que aquest any que arriba serà de fet un bon any. No sé per quant de temps ho pensaré. Sóc més aviat donat a la queixa i el plany, les opcions més còmodes, i en mi això té molt mèrit donat que mai he estat una persona gaire pràctica. Tant mateix, ara sortint del barber estic ben content de poder sentir com el vent i l’aire de Pequín em gelen les orelles nues.
Juanjo Cardona ( Beijing ) | ![](https://www.catalansalmon.com/llibre/img/logo.png") Tenim un recull d'anècdotes de tot el món per posar en un llibre
T'apuntes a afegir la teva? | | ...no hi ha cap més info.... |
|
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
| |
