"Ultra al desnudo" quiere combatir las
imágenes de cuerpos perfectos que se
muestran en las redes sociales y que,
según psicólogos infantiles, pueden
generar cuadros de ansiedad, tristeza y
obsesión por lo inalcanzable
https://www.eldiario.es/internacional/pr
ograma-infantil-dinamarca-muestra-ninos-
cuerpos-reales-personas-desnudas-micheli
nes-protesis-tatuajes_1_6243883.html Més info
Dinamarca ha desaconsejado este sábado
los viajes no esenciales a España debido
al resurgimiento de los casos de
Covid-19. El Ministerio de Relaciones
Exteriores dijo que España se ha añadido
a...
https://www.lavanguardia.com/vida/202008
08/482717993586/dinamarca-desaconseja-vi
ajes-no-esenciales-espana.html Més info
Dinamarca ha acelerado su plan de
reactivación gradual de la sociedad y
permitirá abrir, ya a partir del lunes,
algunos de los negocios que fueron
obligados a cerrar hace un mes para
contener la propagación del coronavirus.
El Gobierno socialdemócrata ha llegado a
un acuerdo con el resto de partidos para
levantar antes de lo previsto algunas de
las restricciones, y permitirá abrir
peluquerías, autoescuelas, clínicas de
fisioterapia, dentistas y otras
“profesiones liberales”.
Esto supone ampliar la primera fase de
reapertura de Dinamarca, que empezó el
miércoles y que inicialmente sólo
contemplaba la reactivación de
guarderías y las aulas de primaria hasta
quinto curso. La primera ministra, Mette
Frederiksen, ya avisó a principios de
semana de que la evolución positiva de
la situación permitiría avanzar algunos
pasos. Aun así, recalcó en su página de
Facebook que no es momento de bajar la
guardia: “Todo sigue dependiendo del
comportamiento de cada uno. Debemos
seguir juntos manteniendo las
distancias”.
Dinamarca, un país amb el qual sovint
s’emmiralla Catalunya, pot servir
d’exemple ara també pel que fa a la
gestió del coronavirus. El país
escandinau, amb unes dimensions
comparables al territori català, ha vist
com els casos d’infecció s’han
multiplicat extraordinàriament de pressa
durant els últims dies, i per això ha
impulsat un paquet de mesures
dràstiques. El president català, Quim
Torra, ja ha destacat aquest dijous que
Dinamarca és un model a seguir per
frenar l'epidèmia.
Dilluns passat Dinamarca tenia
registrats només una trentena de casos
de persones contagiades i ara ja supera
els 600. A Catalunya n'hi ha més de 200,
segons dades d'aquest dijous al matí.
Deu dels malalts danesos estan
hospitalitzats, dos d’ells en estat
crític a cures intensives, però de
moment no s’ha registrat cap mort,
mentre que a Catalunya ja n’hi ha hagut
sis. L’única defunció per coronavirus
fins ara als països nòrdics es va
produir dimecres a Suècia, una persona
gran que estava ingressada en un
hospital d’Estocolm i que tenia
malalties prèvies.
Legislació d'emergència
La primera ministra danesa, la
socialdemòcrata Mette Frederiksen, ha
anunciat aquest dimecres a la nit el
paquet de mesures per mirar de frenar la
ràpida expansió del coronavirus al país
escandinau. Totes les escoles, instituts
i universitats estaran tancats a partir
d'aquest divendres i durant almenys dues
setmanes, així com també tots els
centres culturals i d’oci i les
biblioteques. A més, tots els
treballadors públics que no tinguin
tasques essencials, com ara metges i
policies, hauran de quedar-se a casa i
fer teletreball sempre que sigui
possible. Tot i que no ho pot manar per
llei, el govern danès recomana
“fermament” que les empreses privades
optin per la mateixa solució, i també
aconsella cancel·lar totes les
activitats organitzades per institucions
privades, associacions voluntàries i
comunitats religioses en espais
interiors.
Teletreball: consells i trucs per treure
el màxim partit de fer feina a
distància
Teletreball: consells i trucs per treure
el màxim partit de fer feina a
distància
Divendres passat el govern danès va
prohibir els esdeveniments amb més de
mil persones, però ara ha reduït aquesta
xifra a les 100 i, en aquest sentit, la
intenció és obligar a tancar bars,
restaurants i discoteques. Per això, el
Parlament danès té previst aprovar
aquest dijous una legislació
d’emergència per poder aplicar aquestes
restriccions.
“Hem de minimitzar l’activitat tant com
sigui possible, però sense parar
Dinamarca completament. Hem d’evitar
llançar el país a una crisi econòmica”,
ha manifestat Frederiksen, tot i que ha
lamentat que hi haurà conseqüències.
“Els negocis perdran diners i algunes
persones perdran la feina –ha admès–,
però el govern farà tot el que pugui per
mitigar les conseqüències, tant per a
les empreses com per als treballadors”.
Limitar l'ús del transport públic
L’executiu danès ha anunciat que també
prendrà mesures per limitar l’ús del
transport públic i ha explicat que està
treballant amb els proveïdors per posar
en marxa iniciatives que assegurin una
distància prudencial entre passatgers.
Així mateix, s’han endurit les
recomanacions en el cas dels viatges a
l’estranger. Fins ara es desaconsellaven
els viatges a les zones més exposades,
però ara s’hi ha afegit també Espanya,
Alemanya i França. Alhora, el govern
està considerant la possibilitat
d’imposar restriccions addicionals pel
que fa a l’entrada al país, com ara un
examen mèdic obligatori previ.
“Tot plegat té enormes conseqüències per
a Dinamarca, però l’alternativa, és a
dir, no fer res, seria molt pitjor”, ha
afirmat la primera ministra, que ha
demanat als danesos ajudar-se els uns
als altres. Ha posat l’exemple de les
famílies amb fills. “Com s’ho faran les
famílies amb nens? Ens hem d’ajudar”, ha
dit, fent referència a veïns, amics i
familiars, tot i que també ha explicat
que els centres educatius hauran
d’oferir l’opció de poder-hi deixar els
fills en cas de no tenir alternativa.
Com s’ha vist en altres llocs d’Europa
(a Espanya, sense anar més lluny), a
Dinamarca també s’ha estès la histèria
als supermercats. Poc després de la roda
de premsa s'han multiplicat les fotos i
vídeos a les xarxes socials de clients
fent llargues cues a les botigues, de
carretons plens de menjar i paper de
vàter i prestatgeries buides. El
ministre d’Alimentació, Mogens Jensen,
ha subratllat que “no hi ha cap problema
de subministrament a les botigues” i ha
avisat que el que anomenen hamstring
(l’abastiment extraordinari de menjar,
com fan els hàmsters) és el que pot
suposar un risc, per la qual cosa ha
apuntat fins i tot la possibilitat de
buscar la manera de prohibir aquesta
pràctica en cas que aquestes actituds
continuïn.
El govern de Dinamarca està tramitant un
paquet de lleis per regular la vida en
25 àrees que considera “guetos”,
formades bàsicament per persones amb
baixos ingressos i d’origen immigrant.
Imposar penes el doble d’altes als crims
comesos en aquestes àrees, prohibir
parlar àrab a les reunions d’escala o
obligar tots els nens d’aquests barris a
anar a la guarderia des que tenen 1 any
són algunes de les mesures més
rellevants que el primer ministre, el
conservador Lars Lokke Rasmussen, al
govern des del 2015, vol aplicar a
través d’un programa que té com a nom
Una Dinamarca sense societats
paral·leles: fora els guetos el 2030.
El pla s’aplicarà a les zones que
compleixen almenys dues de tres
condicions: tenir més d’un 40% d’atur,
una ràtio de criminalitat superior al
2,7% i més d’un 50% de població
estrangera. La majoria d’habitants
d’aquests barris provenen de països com
Turquia, Síria, l’Iraq, el Líban, el
Pakistan o Somàlia.
El paquet legislatiu doblarà
automàticament les sentències per
delictes comesos en aquestes àrees.
També prohibeix l’ús de la llengua àrab
i altres idiomes que no siguin el danès
en les reunions d’escala entre veïns,
encara que la majoria de persones no el
dominin. Aquest últim punt és una
iniciativa del Partit Popular Danès
(PPD), el grup d’extrema dreta que és
avui la segona força al país i dona
suport parlamentari a Rasmussen. El
ponent del PPD, René Christensen, va fer
mans i mànigues per obtenir el requisit
de l’idioma a l’acord. Tot i això, no
s’especifica com es farà perquè es
compleixi, o quines conseqüències tindrà
no fer-ho.
“Valors danesos” a la guarderia
El paquet inclou també la inscripció
obligatòria de tots els nens d’entre 1 i
6 anys que visquin als “guetos” a 25
hores setmanals de guarderia. L’objectiu
és que els infants siguin instruïts en
els “valors danesos”, incloses les
tradicions nadalenques i la Pasqua. Si
els pares s’hi neguen podrien quedar-se
sense ajudes socials. A més, s’imposa a
les guarderies un màxim del 30%
d’alumnes immigrants per forçar la
diversitat de l’alumnat. A partir del
curs 2019-20, les escoles que tinguin
més d’un 30% d’alumnat d’una àrea
considerada un gueto hauran de fer una
prova de llengua danesa a tots els
alumnes.
La reforma legislativa ja s’ha aprovat
parcialment al Parlament gràcies al
suport del govern i l’ultradretà PPD,
però també dels socialdemòcrates, que
justifiquen el pla per protegir l’ús del
danès, les tradicions, les normes i
valors del país.
Malgrat l’amplia majoria que hi dona
suport, partits com l’Esquerra Radical
en són molt crítics. Adverteixen que
“ser igual davant la llei és un dels
valors més fonamentals de la societat
danesa” i demanen “solucions reals als
problemes del dia a dia”. També el
partit anticapitalista Verd i Roig se’n
desmarca: el seu portaveu, Pernille
Skipper, critica el suport dels
socialistes i veu el nou pla com un
fracàs per als infants més
vulnerables.
Entre les mesures que planteja el govern
hi ha també la inversió d’1,6 milions
d’euros en 10 anys per tirar a terra
edificis d’aquestes àrees i afavorir
l’habitatge lliure en lloc de les
cooperatives que ara hi predominen. Per
aconseguir que s’hi instal·lin ciutadans
d’origen danès es prohibirà a les
persones que viuen de prestacions
socials de tornar a optar al mateix
lloc.
També es pretén acabar amb el costum
d’enviar els fills al país d’origen dels
pares durant les vacances escolars (cosa
que a Dinamarca es coneix com a viatges
de reeducació ) i es podrà castigar els
que ho facin amb penes de fins a quatre
anys de presó i l’expulsió del país.
Durant el debat del projecte el PPD va
proposar restriccions encara més dures,
com la d’obligar els menors de 18 anys
residents als “guetos” a quedar-se a
casa a partir de les vuit del vespre,
una idea que finalment va ser rebutjada.
Però la croada antiimmigració ja no és
exclusiva del partit d’extrema dreta,
com va quedar clar l’any passat quan la
ministra d’Immigració i Integració, la
liberal Inger Stojberg, va celebrar les
seves pròpies polítiques restrictives
amb un post de Facebook. “Avui s’aprova
la cinquantena restricció sobre la
immigració. Això s’ha de celebrar!”, hi
va escriure, i va afegir un enllaç amb
un llistat 98 reglaments del ministeri,
com “la llei de les joies”, que exigeix
als sol·licitants d’asil a Dinamarca de
lliurar objectes de valor com joies i or
per ajudar a pagar la seva estada.
La directora del diari Refugees Welcome
de Dinamarca, Michala Clante Bendixen,
explica a l’ARA que quan visita els
amics d’algunes d’aquestes zones
considerades guetos no veu res més que
nens jugant al futbol, mares amb nadons
i homes grans jugant a escacs sota els
arbres. Són llocs ordenats, ben cuidats
i acollidors, molt lluny de la imatge
deprimida a què la paraula gueto ens
remet, assegura. Clante posa també en
dubte que es puguin complir molts dels
objectius, com la quantitat màxima de
nens d’origen estranger a les
guarderies, ja que comportaria
transportar-los lluny d’on viuen. Tampoc
creu que hi hagi molts compradors per
als pisos nous d’aquestes zones, perquè
els que tenen diners, diu, aniran a un
altre lloc.
Sobre la possibilitat que els partits
canviïn la seva posició per frenar les
mesures que encara queden per aprovar,
Clante només veu possible canviar el vot
dels partits Radikale i Socialista, que
van votar certes parts del paquet i ara
podrien lamentar-ho. Però encara hi
hauria una majoria molt gran formada pel
govern, el PPD i els socialdemocràtes,
que no canviaran d’opinió.
Algunes mesures per a les 25 àrees de
“
gueto
”
Idioma
Prohibir parlar en àrab i cap altra
llengua que no sigui el danès en les
reunions d’escala.
Guarderies
Obligar a la matriculació a partir d’un
any d’edat i fixar un màxim del 30%
d’alumnat immigrant.
Delictes
Doblar automàticament les sentències per
infraccions si s’han comès en una àrea
de “gueto”.
Coaccions
Altes multes o fins i tot penes de presó
per als que no informin dels pares
sospitosos de violència domèstica.
Enderrocs
Tirar a terra edificis de les àrees
vulnerables i construir-hi nous
habitatges en què es vetarà l’accés a
les persones que viuen d’ajuts
socials.
Viatges
Penes de quatre anys de presó o expulsió
del país per als pares que enviïn els
fills al seu país d’origen durant les
vacances d’estiu per “reeducar-los”.
A partir de l'1 d'agost, portar burca o
nicab estarà prohibit a tot Dinamarca.
Així ho ha acceptat aquest dijous el
Parlament danès, que ha aprovat una
proposta de llei que negarà l'ús en
llocs públics de peces de roba que
cobreixin el rostre –incloses el burca i
el nicab–, i castigarà les infraccions
amb sancions econòmiques.
La polèmica llei, aprovada amb 75 vots a
favor i 30 en contra, eximeix de la
prohibició les peces de vestir que
tinguin un "propòsit reconegut", com la
roba d'hivern, les disfresses i màscares
de Carnaval, o altres peces de protecció
per a diversos tipus de feines.
La nova normativa estableix multes de
1.000 corones daneses –134 euros–, que a
partir de la quarta infracció
incrementen a 10.000 corones –uns 1.300
euros–, però no inclou penes de presó
per als reincidents, tal com proposava
el xenòfob Partit Popular Danès, aliat
extern del govern liberalconservador.
Una decisió polèmica
La policia i els tribunals seran els que
hauran de determinar si l'exhibició
d'una peça concreta que cobreix el
rostre infringeix la llei o no. Des que
la proposta es va presentar, al febrer,
diversos sectors del país hi han mostrat
la seva disconformitat. Diuen que la
normativa potencia el racisme i la
xenofòbia, i augmenta la discriminació
dels estrangers.
D'altres, en canvi, han fet campanya a
favor d'introduir la mesura. "Ocultar la
cara quan s'està en un espai públic no
és compatible amb els valors de la
societat danesa ni amb el respecte als
altres. Hem de defensar el respecte pels
valors que ens uneixen", va declarar el
conservador Søren Pape Poulsen fa uns
mesos, quan el ministre de Justícia va
presentar la proposta. Llavors, el
mateix Pouslen va dir que els agents no
confiscarien les peces a les persones
que les portessin, sinó que es limitaran
a posar-los una multa i a convidar-les
que s'ho treguin o que tornin a casa
seva.
La llei, a més, dicta que si hi ha
sospites que l'exhibició del burca o del
nicab és forçat, és a dir que el seu ús
vingui imposat per l'home o la família,
s'ha d'informar les autoritats
municipals perquè impulsin mesures de
suport a la dona per "ajudar-la" a
sortir d'un "ambient opressor".
No és el primer cop que una llei
d'aquestes característiques es posa s
obre la taula en un país europeu. França
o Àustria ja han aprovat normatives
similars per prohibir l'ús públic
d'aquest tipus d'indumentàries.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
