 | | Sergi Guitart | | Dublin - Irlanda | | Durant els 18 anys que porto a Irlanda, he pensat moltes vegades "què fas?, tornes o no?", i al final vaig arribar a la conclusió que la resposta més sincera a aquesta pregunta era contestant: "que faries si et toques la loteria?, tornaries o no?" | | 1/25 |
 | | Anna Argemí Catllà | | Dallas - Estats Units d'Amèrica | | Aquí Texas m'han ajudat molt a dissenyar el meu somni conservador judeocristià republicà català que s'ha transformat en americà. Els progressistes que vaig deixar a Barcelona criticant el món Occidental han aconseguit donar mala fama als valors demòcrates | | 2/25 |
 | | Jordi Bosch | | Moscow - Rússia | | Vivint i treballant amb els russos, he après a veure el món des d'una altra perspectiva i he après a ser ambiciós. I veient com els italians venien als supermercats a preu d'or el "cantucci"- que no són més que carquinyolis -, he entès que hem d'aprendre a ser menys humils i fer-nos valer al món.
| | 3/25 |
 | | Miquel Àngel Molina Baixauli | | Albuquerque - Estats Units d'Amèrica | | Als anys setanta, viure fora era molt dur. No hi havia Internet i l'única manera de comunicar-se era per correu postal. Jo tenia una subscripció al diari Avui però solament per l'edició del dilluns per saber els resultats de futbol. El preu del correu era molt car i encara que el rebia amb més d'una setmana de retard no hi havia cap altra manera de saber els resultats. Trucar per telèfon era exorbitant i reservat solament per coses extraordinàries. | | 4/25 |
 | | Iria Gonzalez Quiroga | | Gottingen - Alemanya | | No volia conformar-me amb el que tenia, era profe de bio a un institut, i volia treballar com a biòloga de camp, cosa que se'm dificultava molt a Catalunya si no era en el món de l'acadèmia. l'Iria que va marxar al Brasil un juliol del 2019 no és la mateixa que està escrivint aquestes línies a Alemanya el setembre del 2023. Ara porto mil aventures a la motxilla i una visió del món molt més oberta. | | 5/25 |
 | | Judith Aragonés | | Lille - França | | El que no sabíem és que, quan marxes, tornar fa la vida molt petita, quan el món és tan gran i tan canviant. Quan la vida et cap en un contenidor, el port de destí poc importa | | 6/25 |
 | | Juanjo de la Llera | | Santo Domingo - República Dominicana | | Viure fora, en el meu cas, no està sent una experiència encoratjadora. La vida fora de Catalunya t'ajuda a valorar moltes coses que abans no hi pensava: la qualitat de vida que vaig deixar enrere a Barcelona, passejar una tarda de dissabte pel Passeig de Gràcia o disposar d'un sistema sanitari públic formidable que mai valorem prou. | | 7/25 |
 | | Xavier Cusidó | | Oslo - Noruega | | Sempre he cregut que si copses el moment amarant-te de l'olor, dels sons, dels colors que t'envolten, el cor ho guarda en una estanteria ben guardat, per poder recordar-ho més sovint. Com una biblioteca de sentiments i no pas una imatge. | | 8/25 |
 | | Javi Paricio | | Detroit - Estats Units d'Amèrica | | Ser lluny és dur, i més quan els pares es fan grans, això toca el cor, el cap, i et fa sentir que no ets d'enlloc. Però si tornés a ser més jove, sortiria de CAT igual que he fet. Sempre seré un català allà on vagi, orgullós del meu país. | | 9/25 |
 | | David Torres Prats | | Muenchen - Alemanya | | Ara mateix no veig possible tornar a Catalunya. Ens fa gràcia la idea de tornar, però tinc clar que professionalment i per qualitat de vida, seria un pas enrere important. Sempre parlem a casa de tornar "quan ens jubilem", però crec que és més per treure'ns la pressió de sobre que un pla ben pensat. | | 10/25 |
 | | Sergi Blasi | | Aracaju - Brasil | | Dos 'il·luminats', separats per 2.000 km, hem muntat un programa de converses en català, fent immersió lingüística i social catalana al Brasil. Tela marinera!
| | 11/25 |
 | | Ester Aznar | | Napoli - Itàlia | | Nàpols és una ciutat que s'estima i s'odia al mateix temps. És una ciutat dicotòmica en tot els sentits. Bonica i lletja, neta i bruta, sacra i profana, masclista i feminista, funcional i caòtica,etc. Esgota en cert sentit però enriqueix molt. | | 12/25 |
 | | Jose Nadela | | Constanta - Romania | | He viscut a USA, Irlanda, Itàlia, Polònia, Austràlia, Holanda, Colòmbia, Romania, Costa Rica, Mèxic, Índia, Geòrgia, i ara porto 4 anys mes a Romania | | 13/25 |
 | | Miquel Casaramona i Massana | | Zanzibar - Tanzània | | La set d'aventura em va arrossegar a Zanzíbar, un canvi radical en tot. Jo parlava anglès amb accent de Sant Quirze, però a Zanzíbar la immensa majoria no el parla i vaig aprendre el suahili, una mica per respecte i una mica per entendre'm. Em va obrir moltíssimes portes. En cultures tan extremadament diferents les lliçons són constants. | | 14/25 |
 | | Xavier Panadés | | Essaouira - Marroc | | Vaig desertar de la legió de Ceuta i em van enxampar . Vaig anar a parar 3 mesos a treballs forçats (tal com sona). Va ser una experiència molt dura, però al mateix temps va fer que molts problemes que et sorgeixen a la vida els trobis insignificants. | | 15/25 |
 | | Nikos Miralles | | Dubai - Emirats Àrabs Units | | Al 2017 vaig decidir fer una volta al món amb moto sortint des de Barcelona i al acabar-la l'any següent ja estava vivint a Sibèria. | | 16/25 |
 | | Marian Carrión | | Villahermosa - Mèxic | | Encara continua passant que m'identifiquin com a espanyola i, a continuació, esperin que arrenqui a cantar i a ballar flamenc i quan explico que soc catalana cada cop més la gent sap del que parlo i molts ja fan referència al procés d'independència, mentre que anys enrere la referència eren al Barça i Messi. | | 17/25 |
 | | Itxaso Satrústegui | | Tampa - Estats Units d'Amèrica | | Viure fora m'ha fet adonar que només tenim una vida i això ha fet tornar-me més pràctica i emprenedora. Si les coses no em surten com vull, doncs no surten i ja, però no serà perquè no ho hagi intentat | | 18/25 |
 | | Dídac Pérez i Parera | | Seattle - Estats Units d'Amèrica | | Quan torno a Catalunya em sento estrany, com si fos un turista més o un visitant. | | 19/25 |
 | | Roser Biosca | | Masqat - Oman | | Fa uns anys, el Barça de Victor, Nadal i companyia, i el Madrid van jugar un partit amistós a Masqat. Vaig anar a l'hotel on s'allotjaven per veure si podíem veure'ls i vaig acabar convidada al capvespre a l'hotel a prendre una copa amb ells. Al cap d'un mes, vàrem rebre a casa una samarreta oficial signada per l'equip oficial, Messi, Piqué, Valdés, Xavi... Difícilment vivint a Catalunya, hauria passat!! | | 20/25 |
 | | Jordi Ferré | | Madrid - Espanya | | Soc intèrpret de llengua de signes. El fet de saber llengua de signes te els seus avantatges. Pots comunicarte amb una altra persona a través d'un vidre (per exemple al bus), fent submarinisme, pots menjar un entrepà amb una mà i parlar amb signes amb l'altra al mateix temps i també t'ajuda a ser més expresiu. | | 21/25 |
 | | Aurora Campo | | Tel Aviv - Israel | | Per a mi, sortir fora ha suposat la satisfacció de poder créixer en la societat | | 22/25 |
 | | Carlos Monforte | | Singapore - Singapur | | He viatjat a moltíssims països fent fotos. Vaig viure més de quatre mesos amb només una moneda de 5 cèntims de dòlar a la butxaca i era tot el que tenia de valor, però l'esperança mai no va decaure. | | 23/25 |
 | | Nuria Masdeu | | Cairo - Egipte | | A Síria, una milicia armada ens va retenir a la força i em van acabar interrogant en català | | 24/25 |
 | | Manel Avellà | | Cape Town - Sud-àfrica | | vaig treballar de submarinista des d'un vaixell cercant diamants a l'Atlantic. Preferiem tancar els ulls i així no veure ombres de llops de mar o de taurons | | 25/25 |
|
 Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
| |
Em dic Sergi Guitart i Ferrarons, visc a Irlanda des del setembre del 2005, ja fa més de divuit anys i em sembla que encara me'n queden uns quants. Aquí he viscut a Dublín i Drogheda, i ara visc a Donabate, que vist des de la perspectiva barcelonina seria com haver viscut a Barcelona i Terrassa i ara estar vivint Montgat. Als trenta-tres anys vaig decidir marxar a l'estranger.
Irlanda i Catalunya tenen una població i dimensió similar, però són molt diferents, Barcelona no té res a veure amb Dublín, aquí gairebé tot són cases baixetes d'un o dos pisos tot i que ara s'estan construint bastants blocs d'apartaments, de no més de deu plantes (sense entresol ni principals, aquí això no existeix). En general tot és més petit, quan vaig venir a Irlanda vaig anar a Drogheda pensant que anava a una ciutat com Terrassa, i la sorpresa va ser que Drogheda era com Montcada i Reixac. | |
| | |
Què t'ha portat a viure a fora? | |
Aprendre anglès... I el que finalment em va fer prendre la decisió va ser quan a la feina vam fer uns canvis a la centraleta de telèfons del Camp Nou, i va venir un tècnic de Suècia a fer la configuració, i no m'hi vaig poder comunicar com voldria perquè el meu nivell d'anglès no era prou bo. Llavors vaig dir, "Sergi, has de millorar molt l'anglès si vols treballar en temes de telecomunicacions en l'àmbit internacional...".
I de fet, sempre havia volgut aprendre bé l'anglès, per mirar pel·lícules en versió original, entendre les lletres del Bob Dylan, etc. però la realitat és que vaig fer tard, perquè o vens aquí amb quinze anys o menys, o no hi ha manera d'"incrustar" l'anglès al teu cervell com un natiu, o almenys en el meu cas, o sigui que encara prefereixo mirar les pelis traduïdes (els traductors ho fan prou bé) i les lletres del Bob Dylan les entenc una mica millor, però no al 100%.
El fet de triar Irlanda i no UK, que eren les dues opcions que tenia més a prop, va ser perquè a Irlanda funcionaven amb euros i Kilòmetres, i a UK en Lliures i Milles, i vaig pensar que tot seria més fàcil sense canvis de moneda i unitats de mesura. La sorpresa va ser que aquí tothom parla en "yards and miles" com a UK, i no només això, la unitat de pes a les bàscules domèstiques són "stones and pounds", sí "pedres i lliures"!!, que és una altra unitat de mesura importada o de UK degut als set-cents anys de domini Britànic sobre Irlanda.
L'altre principal motiu per triar Irlanda va ser perquè a UK hi havia uns seixanta milions d'habitants, i a Irlanda només cinc, i vaig pensar que tindria més oportunitats i crec vaig encertar | |
| | |
Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres | |
Experiències interessants, curiositats o anècdotes en podria explicar moltíssimes, per exemple, a l'arribar a Irlanda ja vaig sentir als mitjans que la ministra de Sanitat de l'època el 2005 havia dit que els escorxadors estaven més nets que els hospitals, i això ja em va donar una idea de com anaven els temes de sanitat al país. El 2020, el ministre de sanitat de torn va dir que la Covid-19 es deia així perquè ja hi havia hagut 18 COVIDs abans del 19, i encara ric per no plorar (la covid-19 es diu 19 perquè va sorgir l'any 2019!!). I aquest ministre de Sanitat després el van fer ministre d'Educació, Recerca, Innovació i Ciència, i amb això ja us podeu imaginar com funcionen els temes de política a Irlanda.
A Irlanda em va sorprendre que les dutxes són elèctriques, això és perquè no hi ha muntanyes i l'aigua arriba a les cases amb molt poca pressió, i els escalfadors d'aigua també són elèctrics, a les ciutats en general hi ha gas a les cases, però no hi ha escalfadors de gas per les dutxes com els coneixem a Catalunya, excepte en casos excepcionals, és a dir, aquí pots tornar a sentir dir allò de "s'ha acabat l'aigua calenta!".
Una altra cosa que em va sorprendre a Irlanda va ser un dia que endreçant papers vaig trobar un xec bancari d'uns 25 euros, d'un reemborsament d'una mútua de salut d'una de les feines que havia tingut, i el xec havia caducat feia més d'un any, i vaig demanar a la mútua si me'l podrien tornar a fer, i si sí, sense cap problema me'n van enviar un de nou i el vaig cobrar... Això al sud d'Europa no sé si seria tan fàcil.
Aquí hi ha molta cultura de pub els caps de setmana, i el que em va sorprendre moltíssim és que hi hagués gent gran als pubs barrejada amb gent jove, perquè a Catalunya jo no havia vist mai gent gran als bars de nit. Els pubs s'omplen per seguir els esports, Rugby, Soccer (futbol), o els esports Gaèlics (football i hurling). Una de les coses que em va sorprendre dels esports va ser el torneig "Six Nations" de rugby, on no juguen estats o països sinó nacions com Escocia, Anglaterra, Gales, Irlanda, etc., i em va sorprendre perquè després de tants anys de conflicte amb UK a Irlanda la gent sembla que ho porten prou bé, tothom té la identitat i "nacionalitat" molt identificada i és respecte amb molt "fair play", cosa que a Espanya seria difícil de veure. I val a dir que la selecció Irlandesa de rugbi engloba tota l'illa, aquí no hi ha equip de Rugby d'Irlanda del Nord, i tots contents. I una altra cosa que sorprèn dels esports és que els Irlandesos són seguidors d'equips de futbol de UK, com el Manchester, Liverpool, Chelsea, Celtic de Glasgow, etc., com si a Catalunya fóssim seguidors del València, Madrid, Athletic, etc., i és perquè no tenen una lliga forta de futbol, la lliga forta la tenen en els esports gaèlics.
I connectant amb el pub i les begudes alcohòliques, el que també és sorprenent d'Irlanda és que els limiten les hores de venda d'alcohol. El primer cap de setmana a Drogheda vaig anar al matí al supermercat i la caixera em va dir que no em podia vendre una ampolla de vi. Jo li vaig dir que me la veuria per dinar i no per esmorzar (cosa que no seria tan estrany a Catalunya fent un esmorzar de forquilla), però la noia va insistir que per llei no podia vendre alcohol fins a les 12 del migdia. Diuen que això de no vendre alcohol al matí és perquè els capellans estaven farts de gent beguda a missa, i val a dir que aquí en general són bastant religiosos, fins i tot se senyen al passar per davant d'una església.
Els cigalons i copetes del matí que veus a Barcelona aquí seria inimaginable, però quan entres a un pub, no saps quina demanar de la varietat de cerveses i sidres que tenen.
I experiències amb la feina... aquí és tota una altra història... la meva segona feina el 2007 era instal·lar centraletes telefòniques que era el mateix que feia a Barcelona, i un dia vaig anar a les oficines d'un client a instal·lar un parell de telèfons, i només arribar, em van oferir un té amb galetes!!! A Barcelona això no m'havia passat mai, a Barna se suposa que als clients ja hi vas esmorzat, i el client no et vol veure parat fent el cafè perquè paga per hores. El te és sagrat a Irlanda, una mica suposo també per influència britànica, i els encanta menjar barretes de xocolata i patates fregides de bossa, que fins i tot les posen als bocates! pa amb mantega i patates fregides de bossa!, els encanta! És tota una altra cultura culinària i gastronòmica.
| |
| | |
Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia? | |
I tant que sí! Torno de visita sempre que puc, el problema és que per quedar amb els amics ho has de plantejar amb un mes o més d'antelació, o els vols et poden sortir bastant cars...
Però durant aquests anys he pensat moltes vegades "què fas?, tornes o no?", i al final vaig arribar a la conclusió que la resposta més sincera a aquesta pregunta era contestant: "que faries si et toques la loteria?, tornaries o no?" perquè de fet, quan ja tenia un nivell d'anglès prou decent ja podia haver tornat, si encara estic aquí és perquè la feina té millors condicions, o sigui que el meu cas després de divuit anys aquí i amb una parella irlandesa des d'en fa cinc, la resposta a la pregunta seria "tornaria, però tindria un peu a Catalunya i un peu a Irlanda". | |
| | |
Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment | |
Ja fa temps que també vaig arribar a la conclusió què, ser de Barcelona i viure i treballar a Dublín, és com ser de Miami i viure i treballar a Nova York, des del punt de vista de distàncies.
Un enriquiment personal suposo és pensar d'aquesta manera, en un model US-EU (United States - European Union), perquè quan em movia a Catalunya entre Barcelona, Granollers, Mataró i Vic no crec que se m'hagués acudit mai. Viure a fora i fer i veure coses diferents, et fa canviar algunes maneres de pensar.
Les feines de telecomunicacions que he fet aquí no crec que les hagués fet mai a Barcelona o Catalunya. He treballat temps curts a empreses petites i temps llargs a empreses grans i multinacionals, amb gent connectada des de diferents països europeus, on a les reunions intra-europees crec tothom té la mateixa sensació, i és que a Europa cada país és diferent però comencem a estar bastant barrejats, i l'idioma que acabem parlant entre tots és l'anglès, cadascú amb el seu accent i entonació particular, però en el fons crec que a Europa acabarem essent una mena d'Estats Units, que és l'únic model de referència que tinc, tot i que tampoc el conec massa.
Viure a fora també et fa donar més valor a les coses que tenim a Catalunya i que no tens aquí a Irlanda, per exemple, quan trobes a faltar la botiga dels cigrons cuits o una carnisseria-xarcuteria on comprar botifarra i fuets, però de la mateixa manera, a Barcelona trobaria a faltar els "Fish and Chips" o els"Breafast Rolls" que són entrepans carregadíssims de colesterol, amb cansalada, salsitxes, puddings blanc i negre que seria com botifarra blanca i negre, ou ferrat, xampinyons, i algun altre ingredient depenent del lloc, sí, sí, tot això dins una barreta de pa normal, i amb una mica de "brown sauce" (salsa marró) que és com una barreja de ketchup i salsa barbacoa.
Irlanda en general, és un bon lloc per viure, si no, suposo que ja no hi seria. | |
| |
|
