CATALANSALMON: 18 anys 5 mesos i 17 dies (6744 dies) posant en contacte catalans arreu del món
Login Passwd HAS PERDUT EL TEU PASSWORD? REGISTRA'T
Info general
Només els usuaris registrats poden afegir continguts. Clica Aqui per registrar-te de franc
bandera de Irlanda
Irlanda
Moneda: Euro (EUR)
Prefix TLF:353
Hora Local:19:38:45
Idiomes:Anglès (en-IE), Irlandès (ga-IE)
Cens de Catalans a Irlanda: 1.720*
Cens Catalans al Món: 367.367*
* Padró de catalans a data (PERE) - Font: INE
FITXA Irlanda (MAEC): PDF MAEC
FITXA Irlanda (ACCIO): PDF ACCIO
Corrent i endolls:
(A CAT hi ha 230V i 50 Hz
amb endolls tipus C i F)
230 V - 50 Hz - Endolls: G
(G)
TREBALLAR VIURE ESTUDIAR ALLOTJAR-SE INFO NOVA WEB MAEC

TREBALLAR a Irlanda



Informació abans de viatjar



Si esteu a Catalunya i teniu pensat anar a treballar a Irlanda, us recomanem que us adreceu a la vostra oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC). Cal tenir present que el SOC, mitjançant la Xarxa EURES, té accés a ofertes de feina a l'estranger. Una altra opció per consultar vacants a Irlanda és la pàgina del Departament de Protecció Social del govern irlandès. Les seves oficines són també la porta d'entrada per estudiants sense feina que busquen oportunitats per adquirir experiència.


Fer el currículum



Si busqueu feina a l'estranger, el primer pas és que elaboreu correctament el currículum per presentar la vostra candidatura a vacants i processos de selecció. A la pàgina del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) hi trobareu informació d'utilitat.

A més, és interessant que consulteu la web d'Europass, que inclou tots els documents que us permeten presentar les vostres capacitats i qualificacions de manera senzilla i fàcilment comprensible a tot Europa.


Preparar una entrevista de feina



Quan una empresa s'ha interessat pel vostre perfil, el pas següent serà l'entrevista de feina. Encara que ja hagueu tingut experiències prèvies, és important que sempre invertiu un cert temps a preparar-la. En aquest sentit, us pot ser d'utilitat la pàgina del Servei Català d'Ocupació (SOC).


Recerca de feina


En aquest portal us oferim un llistat dels principals cercadors de feina a Irlanda. Tot i aquestes opcions, però, no heu de descartar portar el currículum directament al lloc que us interessi perquè és un mètode que avui encara funciona.



Portals generals

Arreu del món
Eurojobs
Jobs Abroad
OverseasJobs
Eurograduate
IAgora
Jobserve

Irlanda
Irish Jobs
Work Ireland
Career Wise
Gumtree
Career Jet
Monster
Recruit Direct
Jobs
Recruit Ireland
Grad Ireland
Best Jobs
Adverts
Indeed
Jobs Trovit
Total jobs


Agències privades de col·locació

Adecco
Hays
Reed
Manpower
Irish Recruitment
HRM Recruit
MERC Partners
Collins McNicholas
Randstad
Mgi Recruitment


Agències catalanes que gestionen treball a l'estranger

Centre d'Estudis Activitats a l'Estranger
Easy Languages Abroad
Travel Work
RC Au Pairs


Publicacions

The Guardian
The Daily Telegraph
Financial Times a través d'exec-appointments.com
Tnt Magazine
The Irish Times


Borsa Jove

El portal de la Direcció General de Joventut disposa de l'Oficina Jove de Treball, amb una borsa de treball i informació bàsica per anar a treballar a l'estranger.


Voluntariats

Volunteer Ireland
Dublin City University
Irish Aid Volunteering and Information Centre
Barnardos (voluntariat amb infants)
City of Dublin YMCA


Estades en pràctiques

Per a estudiants universitaris
Erasmus pràctiques. Trobareu més informació a la vostra universitat
Pràctiques Universitat - Empresa (ADE - UAB)
Programa IAESTE. Trobareu més informació a les oficines d'IAESTE Catalunya (UPC) i IAESTE Girona
Programa FARO
Realització del pràcticum de la llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració de la Universitat Pompeu Fabra a la Delegació del Govern al Regne Unit i Irlanda

Per a estudiants o titulats universitaris
Programa AIESEC. Per a més informació, consulteu la UPF i la UAB
Beques per a estades en comunitats catalanes de l'exterior

Per a titulats universitaris
Programa 'The Graduate European'
Programa Erasmus+
Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) - Pràctiques professionals a l'estranger: Eurodissea
Universitat Autònoma de Barcelona: Beques Euroacció - Leonardo Da Vinci
Universitat Autònoma de Barcelona: Erasmus+
Fundació Universitat Empresa - Universitat de València: beques de mobilitat europea
Fundació Universitat Empresa - Regió de Múrcia: Proyecto Columbus
Ministeri d'Educació del Govern d'Espanya - Beques Argo
Programa de beques a la Delegació del Govern de la Generalitat al Regne Unit i Irlanda
Programes de beques ACCIÓ
Beques ICEX
Beques per fer pràctiques als centres de promoció turística de Catalunya a l'estranger
Professorat de català a l'exterior
Lectorats MAEC-AECID
Auxiliar de conversa en llengua castellana a l'exterior



Emprenedoria a Irlanda



Esteu interessats en engegar un projecte empresarial a Irlanda' A continuació, trobareu la informació bàsica per establir una empresa, així com també consells per cercar ajuda tècnica i de finançament pel vostre projecte.



Establir una nova empresa a Irlanda

Com a ciutadans de l'Espai Econòmic Europeu no necessiteu cap permís per obrir un negoci a Irlanda. En primer lloc, heu de pensar com us voleu establir, és a dir, si sereu un empresari individual, una associació o una societat anònima. Caldrà que escolliu una estructura concreta depenent del tipus d'activitat que desenvolupeu, de la persona amb qui esteu treballant i de l'actitud que adopteu respecte al risc. En aquest sentit, és molt recomanable comptar amb l'assessorament d'un advocat o gestor que us aconselli quina és l'estructura legal que necessiteu segons el vostre cas. El departament de Treball, Empresa i Innovació del govern irlandès té la web Business Regulation per ajudar-vos a identificar la normativa que afecta el vostre negoci. El següent pas serà registrar la companyia a l'Oficina de Registre d'Empreses (Companies Registration Office, CRO).

En cas que fóssiu persones desocupades, abans de posar en marxa el vostre negoci podeu obtenir suports addicionals com ara beques per a la formació, la investigació de mercat i els plans de negoci o bé préstecs per a la compra d'equipaments. Per més informació sobre aquestes ajudes, podeu consultar Back to Work Enterprise Allowance (BTWEA) i Short-Team Enterprise Allowance (STEA). A més, si heu estat desocupats durant un mínim de 12 mesos, podeu optar a una reducció d'impostos. Trobareu més informació a la guia Revenue guidance on the Start Your Own Business Relief.



Recursos pel finançament

Microfinance Ireland ofereix préstecs a petites empreses que no superin els 10 empleats. Existeix també JobsPlus, un nou incentiu que reconeix els empresaris que contracten persones aturades de llarga durada. Les Cambres d'Irlanda (Chambers Ireland) i la Federació Bancària i de Pagaments Irlandesa (Banking & Payment Federation Ireland, IBF) han desenvolupat la web 'Small Business Finance' amb informació sobre finançament per a petites empreses.



Dificultats de crèdit

Moltes petites empreses tenen problemes a l'hora d'obtenir crèdit. Your Business, Your Bank és una guia sobre el finançament per petites i mitjanes empreses. A més, el Banc Central va publicar una revisió del codi de conducta pel negoci de préstecs a les petites i mitjanes empreses, que va entrar en vigor el gener del 2012. Podeu conèixer totes les possibilitats de crèdit que es troben al vostre abast a la web d'informació del govern irlandès, Citizens Information.



Taxes aplicables

Les taxes que haureu de pagar dependran de l'estructura del vostre negoci. Per exemple, si és una empresa caldrà pagar l'impost de societats. Si, en canvi, es tracta d'un empresari individual, aleshores es pagarà segons el sistema d'autoevaluació. Trobareu més informació sobre aquesta última taxa a la web d'ajuda als autònoms.



Empreses establertes ' Obrir oficines i/o exportar a Irlanda

Si ja teniu una empresa i us interessa obrir oficines o exportar a Irlanda, us recomanem en primer lloc els serveis d'ACCIÓ, que inclouen formació per iniciar els processos d'internacionalització i ajuda financera per incorporar professionals per internacionalitzar la vostra empresa. Si teniu dubtes específics, podeu contactar amb l'oficina d'ACCIÓ al Regne Unit i Irlanda a uk@catalonia.com.


Documentació per treballar



Els ciutadans de l'Espai Econòmic Europeu poden passar tres mesos a Irlanda sense cap tipus de restricció. En cas de ser-hi més temps, cal que es trobin en una d'aquestes situacions:

Desenvolupar alguna activitat econòmica (per compte propi o aliè), sense que sigui necessari permís de treball.
Disposar de suficients recursos per mantenir-se, així com una assegurança mèdica privada.
Ser estudiant o treballador en pràctiques.
Ser part de la família d'un ciutadà de l'Espai Econòmic Europeu que es trobi en alguna de les tres situacions anteriors.

Per poder treballar a Irlanda i que us dedueixin els impostos de forma adequada, heu de demanar el PPS Number (Personal Public Service Number). Per aquest procés, necessiteu trobar-vos ja instal·lats al país perquè haureu d'anar a l'oficina més propera de Benestar Social (Social Welfare). En aquest enllaç podeu trobar l'oficina que us correspon. Caldrà que porteu un document d'identitat (DNI o passaport) i un document que acrediti el vostre lloc de residència a Irlanda (contracte de lloguer, una factura de gas, aigua o electricitat domiciliada al vostre nom, etc.).

(FONT: GENCAT )

Data actualització: 08.05.2014

VIURE a Irlanda



Sistema sanitari



Si aneu temporalment a Irlanda és important que tramiteu la Targeta Sanitària Europea (TSE) a través de l?Institut Nacional de la Seguretat Social, ja que us permetrà rebre atenció sanitària gratuïta a qualsevol país de la Unió Europea, de l?Espai Econòmic Europeu (EEE) o a Suïssa. En el cas d?Irlanda, si no la teniu, caldrà que aboneu 100 euros -no reemborsables- perquè us atenguin d?urgència. Tot i tenir la targeta, és molt recomanable contractar a més una assegurança que us garanteixi la màxima cobertura.


Targeta sanitària del sistema irlandès

Si viviu de forma permanent a Irlanda, per accedir als serveis sanitaris heu d?anar al Health Board de la vostra zona on, després de ser admesos com a residents habituals a Irlanda, valoraran si us poden donar la targeta sanitària. Per tenir-hi accés, es tenen en compte els ingressos i els familiars dependents de l?usuari. Podeu sol·licitar la targeta també via online. Si no la teniu, les visites al metge de capçalera (General Practitioner, GP) tindran un cost. Amb aquesta targeta sanitària, que expedeix l?Executiu de Servei Mèdic (ESM), teniu dret a:

Serveis gratuïts del metge de capçalera
Medicaments amb recepta mèdica gratuïts
Serveis d?hospitalització en hospitals públics, serveis de consulta externa i aplicacions mèdiques
Serveis dentals, òptics i auditius
Maternitat i pediatria
Serveis d?assistència social


Diferències entre el sistema sanitari irlandès i l?espanyol

Atès que l?accés a la targeta sanitària depèn del nivell de renda rebut, a Irlanda hi ha dues categories de pacients, a diferència d?Espanya. D?una banda, hi ha els pacients que tenen targeta i, per tant, disposen d?assistència gratuïta i, de l?altra, hi ha els que no la tenen i han de pagar la major part de l?atenció rebuda.

Davant d?una urgència, cal tenir present que només els hospitals públics disposen de servei d?urgències. Pel que fa als medicaments, habitualment necessitareu recepta i solen ser força més cars que a Espanya. Els fàrmacs genèrics, però, es poden trobar als supermercats per un preu més econòmic. Les cadenes de farmàcies més conegudes són Bradley's Pharmacy i Hickey's Pharmacy.



Telèfons d?emergències

A Irlanda hi ha dos telèfons d?emergències que engloben els serveis d?ambulàncies, policia i bombers. Són el 112 i el 999. Quan hi truqueu, haureu de facilitar la següent informació:

Adreça exacta del lloc de l?incident o emergència, o qualsevol punt de referència proper
Indicacions per arribar al lloc de l?emergència
Número de telèfon des del qual truqueu
Detalls sobre l?incident: número de persones involucrades, descripció de qualsevol lesió visible, etc.


Assistència a víctimes turistes

Els turistes que siguin víctimes d?un crim durant la seva estada a Irlanda disposen del Servei Irlandès d?Assistència a Turistes (Irish Tourist Assistance Service ? ITAS). El seu personal, format per professionals i voluntaris que parlen una gran varietat de llengües estrangeres, us podrà oferir assistència per qualsevol problema que pugueu tenir després de patir un crim. Totes les oficines de turisme disposen de fullets informatius sobre aquest servei.


Obrir un compte bancari



Obrir un compte corrent a Irlanda pot resultar un procés més laboriós que a l?estat espanyol, ja que les entitats desconfien sobre la capacitat de solvència dels nous clients. A l?hora de tramitar l?obertura d?un compte bancari, haureu de presentar el passaport o document nacional d?identitat i un justificant de la vostra adreça. En alguns casos, us poden demanar també una carta de l?empresa on treballeu. El banc valorarà tota la documentació i al cap d?uns quinze dies rebreu una carta amb la informació sobre el compte corrent i els serveis que teniu a la vostra disposició.

En alguns casos, juntament a aquesta carta hi rebreu també una targeta. Al cap d?uns dies us arribarà el número secret (PIN) també per correu postal. Les targetes que generalment es donen a nous clients són:

Laser Card: targeta de dèbit que podeu utilitzar en tots els establiments comercials i caixers que tinguin els logotips de Maestro i Cirrus.
Targeta que només permet treure diners a caixers automàtics.


Per disposar d?una targeta de crèdit caldrà que espereu un temps perquè el banc vegi que sou solvents. A Irlanda, a banda dels principals bancs, hi ha les Building Societies, dedicades únicament al mercat hipotecari. Existeixen també les Credit Union, que són entitats cooperatives ?n?hi ha a quasi tots els barris? sorgides els anys 50 per evitar problemes arran de la mala gestió de les finances personals.

Les principals entitats bancàries a Irlanda són:

Bank of Ireland
AIB
Ulster Bank
Permanent TSB


Tenir telèfon



A Irlanda trobareu les següents companyies de telefonia mòbil: Vodafone, Meteor, Three, Tesco Mobile, Postmobile i eMobile. Postmobile (An Post + Vodafone) és una joint venture que ofereix tarifes més econòmiques.

Algunes marques ofereixen tot tipus de serveis de telefonia, mentre que d?altres només inclouen trucades i missatges de text. Existeixen dues modalitats de pagament, ja sigui a través d?un contracte amb facturació mensual o mitjançant el prepagament.


Transport



La xarxa de transport públic urbà a la ciutat de Dublín inclou autobús (Dublin Bus), tramvia (LUAS), tren interurbà (DART/Irish Rail) i bicicleta (Dublin Bikes).

Per combinar diferents mitjans de transport us resultarà més útil i econòmic utilitzar la Leap Card que el bitllet senzill. Si sou estudiants, demaneu la Student Leap Card. D?aquesta manera, aconseguireu descomptes. Els bitllets de transport els podeu comprar als quioscos. En el cas de l?autobús, si no porteu tiquet haureu de pagar amb l?import exacte.

Per desplaçaments al llarg de tot el territori irlandès, disposeu del ferrocarril i de l?autobús. Per consultar horaris, trajectes, tarifes i planificar el vostre viatge a qualsevol localitat irlandesa podeu visitar la web del Transport d?Irlanda.

Per veure com moure-us per cada ciutat teniu també les webs dels diferents ajuntaments: Cork City Council, Limerick City & Council, Galway City Council i Waterford City Council, entre altres.



Desplaçar-se en taxi

Si opteu per desplaçar-vos en taxi per Dublín, és recomanable que intenteu evitar les hores punta, ja que llavors sol haver-hi molt trànsit al centre de la ciutat i, a més, el preu del trajecte es pot encarir considerablement. Els taxis de Dublín, a diferència d?altres ciutats, només s?identifiquen per un cartell al sostre del vehicle. Si necessiteu un taxi de nit intenteu reservar-lo amb antelació, ja que els dijous, divendres i dissabtes pot ser complicat aconseguir-ne un.

Pel que fa als preus, a Dublín, Galway, Limerick i Cork els taxis disposen de taxímetre. En altres zones haureu d?acordar l?import prèviament amb el conductor. Cal que tingueu en compte que els taxis se situen habitualment a les parades de les zones més cèntriques i no circulen buits pels carrers.



Conduir per Irlanda

Si teniu el carnet de conduir espanyol podeu circular per Irlanda, ja que les llicències de la Unió Europea es tracten com a irlandeses. Optar pel vehicle propi o per un cotxe de lloguer pot ser una bona idea per recórrer distàncies llargues perquè podreu gaudir de l?excel·lent paisatge que ofereix el país. No obstant, heu de tenir en compte que a les carretes irlandeses se circula per l?esquerra, amb el volant a la dreta. És obligatori portar sempre els cinturons de seguretat i, si aneu amb moto, tant vosaltres com l?acompanyant heu de portar el casc posat.

Tingueu present que la normativa en referència al consum d?alcohol i la conducció és molt estricta. El límit de velocitat és de 50 km/h per ciutat, 100 km/h per carretera nacional i 110 km/h per autopista. A la República d?Irlanda, la majoria dels senyals de trànsit s?indiquen en quilòmetres i no en milles. Tots els senyals de trànsit i els noms estan escrits en els dos idiomes oficials, el gaèlic i l?anglès. Conduir per Dublín no és excessivament complicat, ja que la ciutat no es troba gaire congestionada. De totes formes, es recomana evitar circular pel centre en hores punta.



(FONT: GENCAT )

Data actualització: 08.05.2014

ESTUDIAR a Irlanda



Estudiar anglès



A Irlanda disposeu d?una bona varietat de centres on podeu estudiar anglès. Per garantir que gaudiu d?un ensenyament adequat, podeu consultar la pàgina de l?Accreditation and Co-ordination of English Language Services (ACELS), que és l?organisme nacional responsable de la supervisió de la qualitat dels centres d?ensenyament de l?anglès a Irlanda.


Estudiar a universitats irlandeses



Podeu cursar estudis a universitats irlandeses fruit dels programes d?intercanvi entre la universitat d?origen i la del país d?acollida o bé matricular-vos a una universitat d?Irlanda. En el primer cas, serà la facultat catalana l?encarregada de la gestió dels tràmits. Per la segona opció, haureu de contactar directament amb la institució on voleu matricular-vos per conèixer els requisits d?accés. Posteriorment, caldrà que envieu la vostra candidatura a l?Oficina Central de Sol·licituds (Central Applications Office, CAO), encarregada de processar totes les peticions.


Convalidació de títols


Convalidació i reconeixement d?estudis catalans a Irlanda

Les autoritats educatives irlandeses són les responsables de l?homologació dels títols estrangers. Per això us cal contactar amb la Quality and Qualifications Ireland (QQI). Generalment, haureu d?acompanyar la vostra petició d?un document d?identitat i de les traduccions jurades dels títols. Per aquestes traduccions, podeu consultar la web de la Generalitat de Catalunya, on trobareu el registre de professionals de la traducció i interpretació jurades de documents en català i castellà a l?anglès, i viceversa.

Heu de tenir present, a més, que per poder exercir algunes professions a l?estranger, com medicina, arquitectura i infermeria, entre altres, no n?hi ha prou en tenir una titulació, sinó que cal estar també col·legiat i demanar unes homologacions addicionals, que dependran de cada sector.



Convalidació i reconeixement d?estudis irlandesos a Catalunya

Els estudis cursats a Irlanda poden ser convalidats a Catalunya. A la web del Ministeri d?Educació trobareu tota la informació per a l?homologació i convalidació de títols en general, títols no universitaris i títols universitaris.

(FONT: GENCAT )

Data actualització: 08.05.2014

ALLOTJAR-SE a Irlanda



Mapa de zones



Irlanda pot ser una bona opció si busqueu una nova experiència professional o formativa a l?estranger. La seva capital, Dublín, no és una ciutat excessivament gran i, per tant, els desplaçaments entre zones són força assequibles. És per aquest motiu que els dublinesos no acostumen a viure al centre, sinó que opten per zones tranquil·les i amb preus més econòmics en un radi d?aproximadament uns deu quilòmetres del centre, distància que suposa uns trenta minuts de desplaçament en transport públic.

Dublín té una població de 527.612 habitants, segons el darrer cens de l?any 2011. Altres ciutats grans de la República d?Irlanda que solen ser destí habitual per a la recerca de noves possibilitats estudiantils i laborals són Cork (119.230 hab.), Galway (75.529 hab.), Limerick (57.106 hab.) i Waterfond (46.732 hab.). Si voleu conèixer la resta de ciutats que conformen Irlanda i la seva població, podeu consultar la web de l?Oficina Central d?Estadística (Central Statistics Office).

La capital irlandesa es divideix en nord i sud, amb el riu Liffey com a separació. Històricament, el sud és on han viscut les classes mitjanes i altes, mentre que al nord hi havia les classes treballadores. Actualment, el sud encara es considera la zona on viuen les persones amb majors recursos econòmics.

Dublín té cinc àrees administratives que s?anomenen ?àrees locals? i que serveixen per coordinar els serveis de cada comunitat. Per conèixer l?oficina i els serveis de les diferents àrees podeu consultar la web de l?Ajuntament de Dublín. A banda d?això, a través de la Societat de Beneficència dels Catalans de Dublín, una organització sense afany de lucre que és punt d?informació i ajuda per a tots els catalans establerts a Irlanda, trobareu informació sobre la divisió de la ciutat en barris, amb una descripció detallada de cada zona.

Barris de Dublin


Lloguer de pisos i habitacions



Des de l?any 2008, moment en què va començar una greu crisi financera que va bloquejar el país, el preu dels lloguers va anar caient i avui, quan encara l?oferta supera amb escreix la demanda, podeu trobar apartaments d?una habitació al centre de Dublín per uns 700 euros.

Cal tenir en compte que a Irlanda, tal i com passa també a altres països, existeix el cobrament d?un impost anual sobre els habitatges: la Local Property Tax (LPT) va entrar en vigor l?any 2013 i és un impost que ha de pagar el propietari de l?habitatge, excepte en el cas de lloguers de més de vint anys, quan aleshores se?n responsabilitza el llogater.

En el lloguer de pisos i habitacions s?acostuma a demanar el pagament d?un dipòsit, que habitualment correspon a un mes de lloguer i que es retorna un cop es deixa el pis. En aquest sentit, sempre és aconsellable que se signi un contracte ja que aquesta és la forma més segura i amb majors garanties a l?hora de recuperar les inversions inicials.

A banda del cost del pis, és important que tingueu en compte el preu d?altres factures (llum, aigua, gas, telèfon...), anomenades utility bills. A més, totes les llars que disposen d?un televisor han de pagar la TV licence, que té un cost anual de 160 euros. En el moment de llogar un habitatge, cal tenir present si la TV licence es troba inclosa o no en l?import del lloguer.

La forma més àgil i popular de cercar allotjament és a través dels serveis proporcionats a internet. Hi ha un gran nombre de pàgines on tant particulars com agències immobiliàries (State Agents o letting agents) pengen els seus anuncis.

En cas que decidiu llogar un pis, la durada habitual del contracte és d?un any, però passats els primers sis mesos teniu dret a quedar-vos tres anys i mig més sense que sigui necessari fer un nou contracte.

En el moment de signar, haureu de pagar la primera mensualitat i, a més, el dipòsit, que acostuma a ser un altre mes de lloguer. Recordeu que aquest dipòsit us serà retornat un cop finalitzat el contracte i sempre que no s?hagi produït cap desperfecte.

Tingueu en compte que durant l?any de contracte no us poden pujar el preu del lloguer, però sí un cop transcorregut aquest temps.

Per la seva banda, el propietari ha d?inscriure el contracte a la Private Residential Tenancies Board (PRTB) i us n?ha la d?enviar confirmació. A més, també té l?obligació de contractar una assegurança per a l?habitatge (sense que inclogui pertinences personals) i de fer-se càrrec de les despeses generals de manteniment de la llar.

La pàgina de referència en l?àmbit immobiliari a Irlanda és Draft, però disposeu d?altres buscadors.

Gumtree
Rent
Easy Rommate
Flatshare
Starflats
Adverts


Allotjament en famílies



Una altra opció d?allotjament és residir a casa d?una família. S?anomena homestay i permet conèixer de ben a prop la cultura local. És una alternativa molt habitual quan es fa un curs d?idiomes, ja que facilita una major immersió lingüística. De fet, moltes escoles i acadèmies d?idiomes ofereixen aquestes estades en les seves propostes formatives, per tant es pot trobar informació fàcilment a través de les seves webs. Algunes pàgines per consultar l?allotjament en famílies són:

Homestay
Bed y casa
Homestay Finder
Homestay Web


Allotjament per estudiants



Si viatgeu a Irlanda per realitzar un curs, disposeu d?allotjament per a estudiants amb propostes com residències i pisos per compartir amb altres joves (consulteu l?apartat ?Lloguer de pisos i habitacions?). No obstant, existeix també l?allotjament en cases de famílies, que us permetrà una excel·lent aproximació a la vida i cultura local i resultarà una bona experiència per millorar el vostre anglès. En aquest sentit, trobareu informació al punt ?Allotjament en famílies?. Algunes de les pàgines on podeu buscar residències per estudiants són les següents:

College Cribs
Black Arch
Chubb Properties
Aungier Street Student Residence
Dublin Student Rooms
Gateway Student Village
Hazelwood
Student Accommodation in Dublin

(FONT: GENCAT )

Data actualització: 08.05.2014

INFO NOVA WEB MAEC a Irlanda


Aquesta informació està extreta directament de la web del MINISTERIO ESPAÑOL DE ASUNTOS EXTERIORES
DATA darrera actualització: 2023.11.28
WEB: CONSULTA PER ACTUALITZACIONS


Notas importantes

En la actualidad el Gobierno de Irlanda no aplica controles sanitarios a los viajeros internacionales.

No hay restricciones específicas de seguridad para viajar a Irlanda. Se recomienda precaución en las zonas turísticas más transitadas por la presencia de carteristas. Debido a la limitación de la oferta y los precios elevados en el sector del alquiler de viviendas, sobre todo en las grandes ciudades, no son infrecuentes las estafas -fundamentalmente vía Internet-.

Documentación y visados

Pasaporte/DNI. Irlanda es miembro de la UE. En ejercicio de la libertad de circulación por todo el territorio de la Unión, los ciudadanos españoles pueden viajar libremente a Irlanda sin visado, provistos únicamente de su DNI o pasaporte en vigor.

Aunque se puede viajar a Irlanda sin él, el pasaporte puede resultar necesario para hacer gestiones en Irlanda: abrir una cuenta corriente o alquilar un apartamento. Por otro lado, para viajar desde Irlanda a Reino Unido, o transitar por Reino Unido, es necesario el pasaporte en vigor.

Visados. Irlanda no pertenece al Espacio Schengen, constituido por 28 países europeos que han suprimido los controles en sus fronteras comunes. De resultas de ello, a su llegada a Irlanda los viajeros procedentes de España deben pasar control de pasaportes. Lo mismo les sucede a los viajeros procedentes de Irlanda a su llegada a España. Los extranjeros residentes legalmente en España pueden necesitar visado para entrar en Irlanda. Consulte la lista de los países a cuyos nacionales Irlanda exige visado para entrar en el país.

Viaje de menores. Las autoridades irlandesas no requieren ninguna autorización oficial particular para que los menores de cualquier país de la UE entren o salgan de Irlanda. Sí recomiendan que los menores no acompañados viajen con pruebas del consentimiento de los padres o tutores. Más información aquí.

Los menores españoles residentes en España que viajen a Irlanda no acompañados de cualquiera de sus progenitores o tutores, requerirán una autorización de viaje para salir de España. Los menores españoles residentes en Irlanda no necesitarán esa autorización, pero sí prueba de la residencia del menor en Irlanda. Más información aquí.  

Vacunas. Irlanda no exige ninguna vacuna para entrar en el país.

Seguridad

Terrorismo. Se recuerda que en estos momentos ninguna región del mundo y ningún país están a salvo de posibles actos terroristas.

Desastres naturales. Se recomienda tener cuidado en las zonas de costa con las mareas altas y en zonas bajas por posibles inundaciones en periodos de lluvia intensa. El Irish National Meteorological Service (Met Éireann, www.met.ie)  informa con antelación de las alertas por mal tiempo.

Seguridad ciudadana y criminalidad. Irlanda es un país seguro. Dublín registra unos índices de criminalidad similares a otras capitales europeas. Conviene estar vigilante con las pertenencias personales en las zonas turísticas y en las muy concurridas, como centros comerciales y pubs, y evitar en la medida de lo posible las zonas solitarias, especialmente por la noche.

Las autoridades irlandesas prestan servicio de asistencia a los turistas que son víctimas de delitos a través del Irish Tourist Assistance Service (www.itas.ie ; 6-7 Hanover Street East, Dublín 2; tels. +353 189 365 700 y +353 (0) 1 661 0562; email: info@itas.ie ) en horario de lunes a viernes. Este servicio mantiene permanente contacto con las Embajadas.

Crime Victims Helpline ofrece un servicio gratuito de atención a víctimas de delitos (www.crimevictimshelpline.ie/info@crimevictimshelpline.ie) Tel: 116 006

Existe un servicio de asesoría legal gratuita con presencia en diversas ciudades del país, Free Legal Advice Centers (FLAC).

Zona de riesgo (deben ser evitadas). Ninguna ??

Zona de riesgo medio. Deben tomarse especiales precauciones en las zonas comerciales más concurridas de las principales ciudades por la presencia de carteristas. En Dublin además son frecuentes las peleas callejeras por la noche en las zonas de Temple Bar, en el área de O´Connel Street, Parnell Square y aledaños de Connolly Station, así como en The Liberties. Dublín es esporádicamente el escenario de sangrientos enfrentamientos entre las familias que controlan el crimen organizado en Irlanda.


 

La localidad de Limerick es uno de los principales centros de tráfico de drogas del país. Algunas zonas de la ciudad son inseguras.

Zona sin problemas. El resto del país.

Sanidad

Se recomienda viajar a Irlanda provisto de la Tarjeta Sanitaria Europea (TSE) y de un seguro médico amplio, que incluya la cobertura de los gastos de repatriación en caso de accidente grave y fallecimiento, sobre todo si uno planea practicar en Irlanda deportes u otras actividades de riesgo.

Con la TSE, tanto si trabaja y cotiza en España como si es dependiente de la tarjeta sanitaria de otra persona beneficiaria, el español tiene derecho a recibir asistencia sanitaria en Irlanda en los mismos términos que los irlandeses y durante un periodo de hasta 90 días. Puede obtener más información cómo solicitar y obtener la TSE en la página web de la Embajada.   

Con carácter general, los servicios sanitarios irlandeses públicos presentan un grave problema de saturación. De resultas de ello, el español provisto de su TSE se puede ver a todos los efectos prácticos privado de la necesaria atención médica.

El español que no disponga de la TSE deberá abonar 100 euros no reembolsables para ser asistido en un servicio de urgencias. Es aconsejable conservar una factura del pago de los servicios recibidos.

La mayoría de los fármacos no pueden adquirirse sin receta médica. Los antibióticos se recetan de manera restrictiva. Predominan los fármacos genéricos. Existen escasas farmacias abiertas 24 horas al día. Los medicamentos son más caros que en España.

Figura a continuación una relación de los principales hospitales en Dublín, Cork y Galway.

Dublín

- Beaumont Hospital (Beaumont Road, Dublin 9)

- Blackrock Clinic (Rock Road, Blackrock, Co. Dublin)

- Central Mental Hospital (Dundrum Rd, Friarland, Dublin 14)

- Coombe Women Hospital (Cork St, Phoenix Park, Dublin)

- Connolly Hospital Blanchardstown (Mill Rd, Abbotstown, Dublin 15)

- The Mater Misericordiae Hospital (Eccles St, Dublin 7)

- Rotunda Hospital (Parnell Square E, Rotunda, Dublin 1)

- St. James´s Hospital (James St, Phoenix Park, Dublin 8)

- Saint John of God Hospital (Stillorgan Rd, Blackrock, Dublin)

- St. Michael´s Hospital (George's Street Lower, Dún Laoghaire, Dublin)

- St. Vicent´s University Hospital (Elm Park, Dublin 4)

Cork

- Cork University Hospital (Wilton, Cork)

- Mercy Hospital (Granville Place, Cork)

- South Infirmary Victoria Hospital (Old Blackrock Road, Cork)

 Galway

- University College Hospital (Newcastle Rd, Galway)

- Merlin Park Regional Hospital (Old Dublin Rd, Galway)

- Bon Secours Hospital (Renmore Road, Renmore, Galway)

- Galway Clinic (Doughiska, Co. Galway)

- Portiuncula University Hospital (Dunlo, Ballinasloe, Co. Galway)

Divisas

 

La moneda oficial de Irlanda es el euro. Se pueden encontrar dificultades para pagar al contado con billetes de 500, 200 e incluso 100 euros.    

Los comercios irlandeses aceptan la mayoría de las tarjetas de crédito y débito. El sistema bancario cuenta con un menor desarrollo y flexibilidad que el español y no hay apenas presencia de banca extranjera. Ninguno de los bancos españoles que operan en Irlanda está abierto al público. Se encuentra extendida la utilización del sistema de ?cash back" en los pagos en establecimientos, especialmente hosteleros.

Si se entra o sale de la UE por un aeropuerto o puerto irlandés llevando dinero en efectivo por valor de 10.000 euros o más, se debe hacer una declaración en la aduana. El formulario se encuentra aquí.  

Irlanda no impone ninguna restricción a la cantidad de dinero en efectivo que uno puede llevar consigo dentro o fuera del país, siempre que viaje dentro de la UE. Tampoco existe la obligación de declarar el dinero en efectivo en estas situaciones. Sin embargo, en virtud del artículo 38(1) de la Ley de Justicia Penal de 1994, modificado por el artículo 20 de la Ley (modificada) de Ganancias del Delito de 2005, un funcionario de aduanas puede confiscar y retener una cantidad de al menos 6.348,69 euros en efectivo si tiene fundadas sospechas de que el dinero procede de una actividad delictiva o va a ser utilizado para llevar a cabo una actividad delictiva.

 
 

Otros

 

Drogas. La legislación irlandesa en materia de drogas es muy estricta. Se practican intensivos controles en todas las vías de entrada en el país, incluidos los aeropuertos. El consumo y la posesión de todo tipo de drogas, con independencia de la cantidad, está castigado duramente. Las penas de cárcel impuestas por delitos de posesión y/o tráfico de drogas y obstrucción de la investigación pueden variar desde un mínimo de 10 años hasta la cadena perpetua. Las multas van de 300 a 10.000 euros en función del valor que la droga confiscada tenga en el mercado. Es difícil obtener la libertad bajo fianza, con independencia de la cantidad aprehendida.

LGTBI+. Irlanda es un país tolerante, abierto y respetuoso con las personas de orientación sexual LGTBI+. El 23 de mayo de 2015 fue aprobado en referéndum el matrimonio entre personas del mismo sexo.

Desplazarse en Irlanda. Los vehículos tienen en Irlanda el volante a la derecha y circulan por la izquierda. El permiso de conducción español es válido en Irlanda. Si viaja a Irlanda con su vehículo matriculado en España, se recomienda verificar las coberturas con la compañía de seguros española.

Si tiene intención de viajar a Irlanda del Norte (Reino Unido), es recomendable comprobar que la cobertura de la póliza de seguro incluye el Reino Unido, país no miembro de la UE.

A menudo las carreteras en zonas rurales son estrechas, accidentadas y de trazado irregular. Conviene conducir por ellas con prudencia. Las principales ciudades de la isla de Irlanda se encuentran unidas por autovías.

Puede encontrar información complementaria sobre estas cuestiones en la página web de la Embajada.

En Dublín está disponibles diversos servicios comerciales de uso compartido de bicicletas (Dublinbike, por ejemplo) y de vehículos (GoCar, Yuko), con seguro y combustible incluidos, que se recogen y se dejan después de usarlos en estaciones especialmente señaladas para ello.

El uso de la bicicleta como medio de transporte privado está muy extendido en las ciudades de Irlanda. Preste especial atención al dejarla estacionada, incluso en zonas concurridas y céntricas. Utilice siempre candados y cadenas de máxima seguridad. 

El transporte público en Irlanda es seguro y funciona con normalidad. En Dublín existen líneas de autobús, tranvía y tren de cercanías (DART).

Dublín, Cork, Limerick, Galway y Waterford cuentan con un sistema de tarjeta-monedero conocida como Leap Card que permite el acceso a toda la red de transporte público. Tenga en cuenta que la Leap Card de una ciudad no puede ser utilizada en las demás ciudades.

Para el transporte interurbano se puede utilizar el tren o el autocar. En estos servicios no es válida la Leap Card.

Alojamiento. En Irlanda y especialmente en Dublín, las limitaciones del mercado de arrendamiento de viviendas hacen que no sean infrecuentes las estafas. Para evitar ser objeto de una estafa conviene adoptar algunas precauciones:

-No enviar dinero en concepto de fianza si no se ha mantenido contacto directo con el propietario o la agencia inmobiliaria y se han comprobado las características de la vivienda o alojamiento.

-Extremar la desconfianza si le piden transferir el importe de la fianza a una cuenta bancaria fuera de Irlanda.

-Antes de subarrendar el uso de una habitación, comprobar que el contrato principal de arrendamiento de la vivienda permite el subarriendo de partes de la vivienda.

-Desconfiar de las personas que arriendan habitaciones y a las que solo ha conocido a través de las redes sociales.

-Si viene a Irlanda a estudiar inglés en una escuela o academia, procure que la academia sea reconocida. Muchas de las escuelas de inglés ofrecen también servicios de alojamiento.

-Si se dispone a viajar a Irlanda con el propósito de trabajar, es recomendable comenzar la búsqueda de vivienda una vez que ya se encuentre en el país.

Si ha sido víctima de una estafa, denuncie el hecho en la comisaría de policía (Garda) más cercana a su domicilio. Se trata a menudo de delitos, pero tenga en cuenta que se trata de delitos transnacionales difícilmente perseguibles.

Puede encontrar información complementaria sobre la vivienda en Irlanda en la página web de la Embajada.

Viajar con mascotas a Irlanda. Consulte este enlace.

Alcohol y tabaco. Está prohibido fumar en el interior de hoteles, restaurantes, pubs, comercios y oficinas. Las multas por incumplir dicha norma parten de 3.000 euros. Algunos establecimientos permiten fumar en zonas habilitadas en el exterior para sus clientes.

Si un bien ha sido gravado con IVA en otro estado de la UE está exento de dicho impuesto en Irlanda. El alcohol y el tabaco son una excepción a esa regla. Salvo que se considere para uso personal, el IVA sobre ellos se abona siempre en Irlanda. La autoridad tributaria de Irlanda considera determinadas cantidades de uso personal. Más información aquí.   

Clima. El clima es muy cambiante, pero sin temperaturas extremas. Los meses más fríos son enero y febrero, que registran temperaturas medias de entre 4ºC y 7ºC. Los más calurosos son julio y agosto, que alcanzan medias de entre 14ºC y 16ºC. La pluviosidad es abundante, entre 800 y 1.200 litros/metro cuadrado y año. El Este es la zona menos húmeda de la isla. Conviene consultar la previsión meteorológica cuando se dispone a viajar a zonas rurales, escasamente pobladas. 

Electricidad. Aunque la corriente eléctrica es alterna de 230V, es necesario utilizar un adaptador para conectar a la red eléctrica local los aparatos eléctricos españoles.

Direcciones y teléfonos de interés

1.    PREFIJOS

Del país: +353. De las principales ciudades: Dublin 01, Cork 02, Galway 09, Limerick 06, Waterford 05

2.    TELÉFONO DE EMERGENCIA EN IRLANDA

999 0 112 (ambulancias, policía, bomberos, servicios de salvamento).

Si es español y tiene una emergencia que requiera la actuación inmediata de esta Embajada llame al 0861741318 (para llamadas desde Irlanda) o al +353 861741318 (para llamadas desde el extranjero). Más información en este enlace.

3.    ASISTENCIA A TURISTAS VÍCTIMAS DE DELITOS (Irish Tourist Assistance Service, ITAS)

En horario de lunes a viernes: info@itas.ie, tels. 1890 365 700 y +353 (0) 1 661 0562; 6-7 Hanover Street East, Dublin 2 y Pearse Street Garda Station, Dublin 2.

4.    OFICINAS DE TURISMO DE IRLANDA

Dublín: 1890 324 583, +353 1 476 3400 y +353 1476 3666; www.visitdublin.com y www.tourismireland.com.

Cork: +353 (0) 21 42 55 100, corkkerryinfo@failteireland.ie, www.corkkerry.ie.

Galway: +353 (0) 91 537700 y +353 1850 537788, www.irelandwest.ie

5.    ORGANIZACIONES IRLANDESAS DE APOYO A LAS VÍCTIMAS DE DELITOS

Puede resultar útil contar con los datos de contacto de la comisaría de policía (Garda) más cercana a la zona en la que se resida, así como con los de las siguientes organizaciones irlandesas de apoyo a las víctimas de delitos:

? Crime Victim Helpline: info@crimevictimshelpline.ie , 116 006.

? ADPIC (?Advocates for Victims of Homicide"): info@advic.ie , 086 1272156.

? Dublin Rape Crisis Centre: rcc@indigo.ie , 1800 77 88 88, 016614911.

? Federation for Victim Assistance: fedva@eircom.net , 066 7119830.

? Missing in Ireland Support Services (?MISS"): info@missingpersons.ie , 1890 442 552.

? Rape Crisis Network Ireland (?RCNI"): info@rcni.ie , 1800 778888, 091 563676.

? Support after Homicide: roquigley@hotmail.com , 087 9837322.

? Victim Support Ireland: victimsuppinfo@gmail.com , 086 4023895.

? Women´s Aid National Helpline: info@womensaid.ie , 1800341900.

6.    EMBAJADA DE ESPAÑA EN IRLANDA

Consulte en la página web los datos de contacto de la Embajada de España en Irlanda y de las consejerías que la integran.

Consulte en este enlace los datos de contacto de las oficinas consulares honorarias dependientes de la Embajada de España en Dublín.



(FONT: http://www.exteriores.gob.es/ )

Data actualització: 2023.11.28

Dublín
Paginació: 12345
Una d'olors
2009-10-12 (1/83) - Pujat per Ari - Comparteix

Per què davant del vodafone-burger king que hi ha al principi de Grafton sempre fa ferum a vomitats?? sigui el dia que sigui, l'hora que sigui...
2007-03-29 (2/83) - Pujat per Xavi_Eire01 - Comparteix

Per que he de marxar de DUBLIN ara q us he conegut!!!!!????
2007-03-08 (3/83) - Pujat per Taro - Comparteix

Rajoles n-he vist poques en aket pais, tot es fusta o moqueta.
Com trobo a faltar un endoll al lavabo per poder escoltar musica!!!
Perque als lavabos tenen dos aixetes? Aigua bullint o aigua congelada... no saben que existeixen els monomandos per barrejar la bullint i la congelada per tenir aigua tebia!!
PQ els irlandesos son mes fans del Liverpool, Manchester, Chelsea, Arsenal??? Son equips anglesos!
No m'imagino la gent de Catalunya sent majoritariament del Madrid, Atletico, Zaragoza,...
Ja se que tambe son del Celtic, pero el tenen com un segon equip, tot i que tambe competeix a la Champions... Per contra, perque quan juga el Celtic es veuen moltes banderes irlandeses i cap escocesa?
Dates fires
2007-01-18 (4/83) - Pujat per Marc - Comparteix

Per que quan en un anunci de la radio diuen que faran una fira/certamen diuen un per un tots els dies que durara?
Ho he sentit a la radio molts cops: la fira es fara el 21, 22, 23, 24 i 25 de gener. No seria mes facil dir que es fa del 21 al 25?
Patricia
2007-01-12 (5/83) - Pujat per Sinead McGrath - Comparteix

Esclar Catalunya és molt més que Barcelona.... Però Barcelona és una ciutat molt maca!!!!!
Paraigües
2007-01-10 (6/83) - Pujat per Albert - Comparteix

Tornant al tema recurrent de la pluja...us heu fixat en la diferencia, entre dos ciutats com Barcelona i Dublin, de la quantitat de paraigues circulant pel carrer en un dia plujos?

Tothom en porta a BCN mentre que a Dublin la gent passa olimpicament. Que passa que aqui l'aigua no mulla o que? Cada vegada que l'obro em sento el bitxo rar del carrer i mes quan veus que la gent el porta a la ma i no el fan servir. Coi que 4 gotes + 4 + 4 and so on tambe mullen!
Bad English
2007-01-05 (7/83) - Pujat per Sinead McGrath - Comparteix

Hey....Just realised I must have been half asleep when writing the last mail ('descent'/'withdrawal systems') I never thought that my English could get as bad as my Catalan! Must be my crap job....in Dublin though!
You hit the nail in the head
2006-12-30 (8/83) - Pujat per Dani - Comparteix

A decent job. And in my case a wife, and kids, and a house and and and ...

Quan em toqui la Lotto torno per això ...
Moltes gràcies
2006-12-30 (9/83) - Pujat per Sinead McGrath - Comparteix

Vale Dani....gràcies per la tevas respostas. Ara podem declarar la pau.

Despite these questions, I still miss Barcelona ssssooooo much and would swap Dublin for BCN any day if I could be offered a descent job over there!!!! And I don't understand why you're all here! Perhaps, you are too used to the Irish 'pleases' and 'thank-you' (whether sincere or not (?) and get withdrawal systems when you go back home!!! :-)
Attempted replies
2006-12-30 (10/83) - Pujat per Dani - Comparteix

Jo fa una pila d'anys que no hi visc però t'intento respondre:

Why do people in Catalonia rarely say please or thank-you when they go into cafes/shops?

Cert i xoca força quan portes temps vivint aquí. El català és en general un animal bastant brusc i sec. Però quan hi vius tota la vida no es nota. A vegades el què passa és que moltes d'aquestes coses són molt subtils i depèn de com es demanin les coses. Per exemple usar l'imperatiu és de mala educació. Un condicional implica una mena de si us plau "light". Per altra part quan es diu realment si us plau o gràcies és normalment perquè se sent. Una de les meves primeres impressions aquí fou que l'ús d'aquestes paraules estava devaluat perquè moltes vegades es diu per esma i no per sinceritat. Currently I am irishized to the point that I miss the extra please and thank yous when I go home like yourself. What's worse I use them far too much when I speak my own language and I get funny looks !!

Why do young people get offended if you speak to them in castellano even though you're foreign (and sometimes answer in catalan)but older people are always very nice even if their castellano isn't good? (if you're justa tourist and you're trying to communicate, it gives a very bad impression of people there!)

I never knew that, but there certainly is a huge generational gap. The country has changed enormously in the last 30 years or so. I guess a lot of young people are sick and tired of being colonised and want to use their own language while in their own country. I guess if the foreigner dropped in a couple of Catalan words into the question, their attitude might change. However I suspect these are isolated cases you're talking about ?

Why do catalans never invite non-catalans out for a drink or introduce them to any of their friends? Even if you're introduced to catalans they usually stay in their own little group and aren't usually open to meeting new people....

Sí, som massa tribals i he vist aquest tipus d'actituds. Lamentable. De totes formes no tothom és així suposo.

Why do workers in the metro in Barcelona always speak on the phone to their friends and completely ignore you even if you're in a hurry?

Bastards. In fairness, Dublin bus drivers are not exactly polite either.

Why is it that in Madrid and London people in the metro can keep to one side on the escalator but people in the BCN metro are all over the place?

Mmmmhhh. Deu ser el caràcter mediterrani.

Why do Catalans rarely leave a tip in restaurants and cafes?

Ja saps la fama que tenim.

Why do Catalans always wear the same style glasses? (like Andreu Buenafuente)

No és cert. Jo m'he canviat les meves després de 10 anys -:) Deu ser la mateixa resposta que l'anterior.

Why do some people in Catalonia, if they see you are a guiri,pretend they don't understand what you are about to say before you even say it?

Must be a case of mental block. I've heard Catalans complain of similar things when they're abroad. However it begs the question, if you haven't said anything how do they know you are a guiri ? Do you have it tattooed on you forehead ?

Why are salaries so low in Catalonia (and Spain) and people work overtime but nobody goes on strike?

Sí senyora. Una vergonya. Una mica més de mala llet és el que cal.

Why is the salary always calculated by month and not by hour?

Perquè l'empresari s'estalvia pasta. Et paga el mateix facis les hores que facis.

Why are bank machines soooo slow in Catalonia and they charge you if you don't belong to that particular bank?

I don't know about slow but the commissions are a scandal. It's not only this place that's a rip off.

Why are telefonica such bastards? Why are mobile phones so expensive to use?And why do telefonica have to install all phone lines before you can use another company?

For the same reason you have to pay line rental to Eircom. Unbundling the local loop me arse !!

Why do people in supermarkets treat you as if you are a criminal? (you have to put everything into a locker)

Perquè el país està ple de xoriços i hom es presuposa culpable. És la mentalitat espanyola. Exemples mil quan feia la mili.

Why are plastic bags free and people look at you strangely if you bring your own bag?... the environment people!!!!!

Perquè no hi ha costum. Això de l'ecologisme encara està en la seva infància.

Why do Catalans skip queues all the time?

Ah now. All the time ? It must be all those foreigners -:))

Why is it soooo difficult for foreigners to get jobs in Catalonia? People wouldn't commit so many crimes if they had jobs! In Ireland most thieves/criminals are Irish drug addicts...

Back to tribalism. However if you are prepared to work for oats, you'll get a job no problem. The poor african immigrants have been doing so for decades. We're pretty good at cheap labour exploitation. No different to any other capitalist country really ...
WHY....in Catalonia...
2006-12-30 (11/83) - Pujat per Sinead McGrath - Comparteix

Hope I answered some of your questions!!! (can't help with bad transport and stupid laws though: I still don't understand that!!!!!) :-)

Now for mine:

Why do people in Catalonia rarely say please or thank-you when they go into cafes/shops?
Why do young people get offended if you speak to them in castellano even though you're foreign (and sometimes answer in catalan)but older people are always very nice even if their castellano isn't good? (if you're justa tourist and you're trying to communicate, it gives a very bad impression of people there!)
Why do catalans never invite non-catalans out for a drink or introduce them to any of their friends? Even if you're introduced to catalans they usually stay in their own little group and aren't usually open to meeting new people....
Why do workers in the metro in Barcelona always speak on the phone to their friends and completely ignore you even if you're in a hurry?
Why is it that in Madrid and London people in the metro can keep to one side on the escalator but people in the BCN metro are all over the place?
Why do Catalans rarely leave a tip in restaurants and cafes?
Why do Catalans always wear the same style glasses? (like Andreu Buenafuente)
Why do some people in Catalonia, if they see you are a guiri,pretend they don't understand what you are about to say before you even say it?
Why are salaries so low in Catalonia (and Spain) and people work overtime but nobody goes on strike? Why is the salary always calculated by month and not by hour?
Why are bank machines soooo slow in Catalonia and they charge you if you don't belong to that particular bank?
Why are telefonica such bastards? Why are mobile phones so expensive to use?And why do telefonica have to install all phone lines before you can use another company?
Why do people in supermarkets treat you as if you are a criminal? (you have to put everything into a locker)
Why are plastic bags free and people look at you strangely if you bring your own bag?... the environment people!!!!!
Why do Catalans skip queues all the time?
Why is it soooo difficult for foreigners to get jobs in Catalonia? People wouldn't commit so many crimes if they had jobs! In Ireland most thieves/criminals are Irish drug addicts...
Compliments!!!!
2006-12-30 (12/83) - Pujat per Sinead McGrath - Comparteix


Per que quan dius que ets de Barcelona tothom et respon: oh, Barcelona? It's lovely, a really nice city? Senyores i senyores, que hi ha vida mes enlla de Barcelona!!!

Patricia: I lived in Barcelona for three years and that's still my reaction. What wrong with saying that? It's a much nicer place to live than Dublin!!!!!!

About the coffee.... ask any Italian in Catalonia and s/he'll tell you that, in fact, if it's not Italian, it's crap. So irish coffee is horrible but these cafe amb llet in catalonia aren't that great if you compare them to Italian coffee (I know I went straight from living in Italy to living in Barcelona)
Work
2006-12-30 (13/83) - Pujat per Sinead McGrath - Comparteix

Perque pel simple fet de ser "Spanish" t'ofereixen sempre feines de Call Center?

I don't know. I work in one and I'm Irish.


Perque les agencies de feina - "agencies" simplement - et criden per entrevistes quan no son entrevistes per un lloc de treball? Sino un Qui ets? D'on ets? Que busques? Quant de temps et quedes ? Ja et truco quan tingui alguna coseta. Apa adeu i marxa SENSE FEINA...

Same thing if you're foreign in Barcelona

Perque existeix tant de cotilleo entre les noies irlandeses a les empreses? Quin cabell mes maco, on et fas les ungles, vas veure ahir per la nit Big Brother, avui el jefe esta de mal rollo,...

Same everywhere but in Ireland we're more interested in getting to know other people and what they're up to than just our own lives outside work

Perque et diuen que el salari es "Negotiable" i despres es una quantitat i punt, o lo tomas o lo dejas?

To make people like you apply for the job.
answer 6: thanks Mr bus driver
2006-12-30 (14/83) - Pujat per Sinead McGrath - Comparteix

Marc.
I don't want to offend anybody but....'sisplau' and 'merci' aren't such common words in Catalonia. In Ireland, we alway says ' I would like....please...thanks...that's so kind...sorry/excuse me' Perhaps you could do with using these words more over there.
answer 5: Africans working in Nightclubs
2006-12-30 (15/83) - Pujat per Sinead McGrath - Comparteix

The Africans working in the toilets of nightclubs are all African because the idea was thought up by a Nigerian man living here who set up his own business to provide work for Africans. The nightclubs contract the organisation and the organisation seems so far just to employ Africans.
answer 4: Expensive alcohol
2006-12-30 (16/83) - Pujat per Sinead McGrath - Comparteix

Government taxes. They know we're all addicted to it and it's the best way to make money for them.
answer 3: water issues
2006-12-30 (17/83) - Pujat per Sinead McGrath - Comparteix

Josep/Sergi

The fountains in Barcelona are for hot weather mainly. We don't need them here. We've got rain.

Believe me we do have thunder and lightening. Wait til you see it!!! The climate is different here though. The pressure of the summer heat causes storms to be very strong in Catalonia whereas here we just suffer from constant humidity here!

answer 2 - English Teachers
2006-12-30 (18/83) - Pujat per Sinead McGrath - Comparteix

Montse (again) english teachers are so 'torpes' (clumsy) as you put it because they were probably out late having a few pints, didn't plan the class and so it's an emergency video that they put on! they're probably nervous that you'll notice their bloodshot eyes!!!!
Answer 1 - The Irish language
2006-12-30 (19/83) - Pujat per Sinead McGrath - Comparteix

Montse... we speak so little Irish in Ireland for various reasons:
1) Because Irish is nothing like English (it is a celtic language) and, when a superpower force their language onto another, if the language is of the same root as the colonial language (as for example Catalan is a latin language as is Castillian) the language may be affected (for example, in Catalan, people tend to say 'clar' instead of 'esclar') but is seldom completely lost because the root of the language (Latin) remains.
2) Because English was seen as the language of progress in the 18th century and Irish people were urged (amongst others by Daniel O'Connell, a great Irish nationalist) to speak English to communicate with the colonial power and with possible allies (The Americans)
3) Because a VERY strict educational system was set up by the English in Ireland forcing young children to speak English. They wore a wodden stick around their neck which was marked everytime they spoke a word of Irish. They were then severely punished by both their teachers and parents (who feared the authorities) if they had more than two marks. (see the play 'Translation' by Brian Friel)
4) Because many of the upper class are of Scottish and English origin and people needed to communicate with these. The better the English, the more likely one was to progress and, very occasionally, inter-marry.
5) Because the Irish were never a strong colonial power like the Catalans. There were kings of Ireland but they fought amongst themselves but never outside the island. Catalan was an important language in Southern Europe before Spain became the political entity that it is today. Irish was restricted to Ireland.
6) The famine (which meant the Irish population went from 8 million to 2 million)wasn't a great help either.
7) I don't speak Irish because I was born in Switzerland and grew up in France. But I do speak French, Spanish, Italian i una mica de català :-).

See link below for the efforts made in the 19th century by the Gaelic League to revive the language

Més info a
Pau :-)
2006-12-30 (20/83) - Pujat per Sinead McGrath - Comparteix

No volia dir-ho per mala llet....

Hi ha moltes preguntes aqui que puc contestar. També hi ha preguntes de Catalunya que vull posar...
Paginació: 12345
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)

CATALANSALMON: missió, visió, valors

Que fem a catalansalmon?
[1] http://dublin.catalansalmon.com es una de les webs de CATALANSALMON.com -Versio: 2.1 ® 2.1 - info@catalansalmon.com
SERGI MARZABAL ©2005 ::: Avís legal / Normes d'ús  ::: 172.70.39.155 - userCountry= POLÍTICA DE COOKIES
Els continguts d´aquest site són gratuits i lliures
Si vols ajudar a desenvolupar el projecte catalansalmon, aqui pots donar la quantitat que vulguis