| Info general |
| Només els usuaris registrats poden afegir continguts. Clica Aqui per registrar-te de franc |
República Centreafricana | Moneda: | Franc (XAF) | | CANVI: | 1 EURO = XAFs | | Prefix TLF: | 236 | | Hora Local: | 01:05:27 | | Idiomes: | Francès (fr-CF), Sango (sg), Lingala (ln), Kongo (kg) | | Cens Catalans al Món: | 367.367* | | * Padró de catalans a data (PERE) - Font: INE | | FITXA República Centreafricana (MAEC): |  | Corrent i endolls:
(A CAT hi ha 230V i 50 Hz
amb endolls tipus C i F) | 220 V - 50 Hz - Endolls: C / E
 (C)  (E) | | |
REPUBLICA CENTREAFRICANA
|
|
|
| 2018-09-05 (1/1) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
La República Centreafricana és un país
sense sortida al mar, situat al centre
d'Àfrica. Limita al nord amb el Txad, a
l'est amb el Sudan i el Sudan del Sud,
al sud amb la República del Congo i la
República Democràtica del Congo (l'antic
Zaire) i a l'oest amb el Camerun. Va ser
colònia francesa amb el nom
d'Ubangui-Chari. Els governs militars
s'hi han succeït des del 1960, any en
què va aconseguir la independència, fins
al 1993.
L'1 de desembre de 1958, la colònia
Ubangui-Chari es va convertir en un
territori autònom dins de la Comunitat
Francesa, agafant el nom de República
Centreafricana. El pare fundador i
president del Consell de Govern (Conseil
de Gouvernement) fou Barthélemy Boganda,
mort en un misteriós accident aeri el
1959, tan sols vuit dies abans de les
darreres eleccions en l'era colonial de
la República Centreafricana.
República Centreafricana
El 13 d'agost de 1960, la República
Centreafricana es va independitzar i dos
dels principals col·laboradors de
Boganda, Abel Goumba i David Dacko, es
van veure involucrats en una lluita
interna pel poder. Amb el suport dels
francesos, Dacko va aconseguir el poder
i Gumbo va ser arrestat, establint cap
al 1962 un Estat de partit únic.
El 31 de desembre de 1965 Dacko va ser
derrocat pel seu cosí el general
Jean-Bédel Bokassa, que va suspendre la
constitució i va dissoldre l'Assemblea
Nacional, es va anomenar a si mateix
emperador Bokassa I i va establir una
excèntrica dictadura militar. El 1976
Bokassa va canviar el nom del país per
Imperi Centreafricà i s'autoproclamà
emperador amb el nom de Bokassa I en una
fastuosa cerimònia inspirada en la
coronació de Napoleó. Les seves
constants violacions als drets humans,
entre altres motius, van dur a França a
donar suport a un cop d'estat en contra
seu, el qual va portar novament al poder
a David Dacko, que al seu torn va ser
derrocat l'1 de setembre de 1981 pel
general André Kolingba mitjançant un
altre cop d'estat.
Kolingba va suspendre la constitució i
va dirigir una junta militar fins al
1985, va incorporar la constitució de
1986 que va ser adoptada per un
referèndum nacional, i va crear el seu
propi partit Rassemblement démocratique
Centrafricain (RDC). El 1987 les
eleccions parlamentàries van ser
boicotejades pels dos grans opositors a
Kolingba, Abel Goumba i Ange-Félix
Patassé perquè els seus partits no van
ser habilitats per a competir a les
eleccions.
El 1990, després de la caiguda del
comunisme a l'URSS, el moviment a favor
de la democràcia es va tornar molt
actiu. El maig de 1990 es va signar una
carta per part 253 respectats ciutadans,
que volien convocar una Convenció
nacional, però Kolingba va refusar
aquesta petició. Després de les
pressions dels països occidentals,
Kolingba va accedir a realitzar
eleccions lliures a l'octubre de 1992
amb ajuda de les Nacions Unides a través
de la seva Oficina d'assistència
electoral. Tanmateix, a l'haver-hi la
possibilitat d'irregularitats, Kolingba
va suspendre les eleccions per tal de
mantenir-se al poder. Precedentment
s'havia presentat una molt forta pressió
de GIBAFOR per establir un Consell
Nacional Polític provisori per a la
República "Conseil National Politique
provisoire de la République" (CNPPR), el
mateix que una Comissió electoral mixta
que inclogués representants de tots els
partits polítics.
Nena centreafricana i dibuix sobre la
guerra.
Després de les eleccions del 1993 amb el
suport de la comunitat internacional,
Ange-Félix Patassé va obtenir el primer
lloc en la primera ronda de les
eleccions seguit per Abel Goumba i David
Dacko; Kolingba va acabar en quart lloc.
A la segona volta electoral Patassé es
va imposar sobre Goumba amb un 52,5%
dels vots que en la seva majoria
provenien dels votants de Gbaya, Karee i
Kaba i grans poblacions del nord-oest, a
diferència dels vots de Goumba, que
provenien de les poblacions del sud i
l'est. Com a conseqüència el partit que
va dur a Patassé a la presidència, el
Moviment per l'alliberament del poble
centreafricà (Mouvement pour la
Libération du Peuple Centrafricain)
(MLPC) va obtenir una majoria simple,
però no absoluta al Parlament, per la
qual cosa va necessitar socis per formar
una coalició al govern.
El 1994 el President Patassé va retirar
el grau militar a l'ex-president de
facto Kolingba i el desembre d'aquest
any va ser aprovada una nova Constitució
per al país i promulgada el 14 de gener
de 1995.
Durant els anys 1996 i 1997 es van
produir diversos motins contra el govern
de Patassé acompanyats de saquejos,
destrucció i tensió ètnica. El 25 de
juny de 1997 els acords de pau de Bangui
van establir la creació d'una força
militar africana amb la finalitat de
garantir la seguretat en el país.
LaMission Interafricaine de Surveillance
des accords de Bangui(MISAB) va ser
encapçalada per l'expresident de Mali
Amadou Touré, que també va oficiar com a
cap de mediadors i va impedir l'entrada
dels rebels al govern el 7 d'abril de
1997; aquesta missió va ser reemplaçada
amb posterioritat per la forces de pau
de les Nacions Unides a la República
Centreafricana (MINURCA).
A les eleccions parlamentàries de 1998
el partit d'André Kolingba va guanyar 20
de les 109 banques, el que va significar
el seu retorn a l'arena política,
malgrat que el 1999 encara amb moltes
denúncies de corrupció al seu govern
Patassé va obtenir el seu segon mandat a
la presidència.
Segle XXI
Vegeu també: Conflicte centreafricà de
2012-2013
El 28 de maig de 2001, els rebels van
prendre diversos punts estratègics a
Bangui en un fallit cop d'estat al que
els caps de la milícia, Abel Abrou i el
general Francois N'Djadder Bedaya, van
ser assassinats. Patassé, amb el suport
de tropes del rebel Jean-Pierre Bemba de
la República Democràtica del Congo i
soldats libis, va reprimir l'intent del
cop. Amb posterioritat, els soldats
fidels a Patassé van venjar-se contra
els rebels, conflicte que es va traduir
tant en la destrucció de centenars llars
als voltants de la capital, Bangui, com
en l'acusació de tortura i assassinat de
molts opositors al règim.
François Bozizé, president de la
República Centreafricana, a
Brussel·les
Després d'això, el govern de Patassé va
acusar el general François Bozizé
d'estar preparant un nou cop d'estat.
Bozizé va fugir amb les seves tropes
lleials cap al Txad i el 25 d'octubre de
2002, va llançar un atac sorpresa contra
Patassé, que es trobava fora del país.
Els soldats libis i les tropes
congolesos, rebels de Bemba, van fallar
en el seu intent d'aturar als rebels,
els quals van prendre el control del
país i deportaren a Patassé.
François Bozizé va suspendre la
Constitució i nomenar un gabinet amb
diversos membres de partits de
l'oposició. Abel Goumba, que gaudia d'un
gran respecte com a polític a la
població centreafricana va ser nomenat
vicepresident, cosa que va donar al
govern de Bazizé una certa imatge
positiva. Bazizé va establir un Consell
Nacional de Transició amb la finalitat
de redactar una nova constitució. La
nova constitució va ser aprovada i l'any
2003 Bozizé va guanyar la presidència en
segona volta en les eleccions, per a les
quals Patassé no va poder
presentar-se.
Font: Wikipedia -
https://ca.wikipedia.org/wiki/Rep%C3%BAb
lica_Centreafricana | |
|
|
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
| |
