CATALANSALMON: 18 anys 10 mesos i 7 dies (6885 dies) posant en contacte catalans arreu del món
Login Passwd HAS PERDUT EL TEU PASSWORD? REGISTRA'T
Anecdotari
Només els usuaris registrats poden afegir continguts. Clica Aqui per registrar-te de franc
Anècdota de la setmana

The sweetest gift!!

Aquesta no és una anècdota com a tal, vull dir que no és res de l'altre món, res super divertit ni extraordinari. Només una reflexió que solia escriure al meu blog quan vivia a Dublin per a que la familia i els amics de Catalunya veiessin com era treballar a la meva empresa. Com que és un llibre d'històries, experiències i reflexions de catalans al món, aquí ho deixo!! Després del meu pas per Dunnes Stores, vaig entrar a treballar a una multinacional informàtica. La millor feina que he tingut mai, ....o almenys el millor lloc de treball, companys i "jefes" que he tingut mai. A Dublin si algo hi ha és pluja. Fred. Vent. Però casi sempre pluja. Recordo l'estiu del 2007, que era un dels més plujosos en els últims 20 anys (ja és mala sort).... Crec que els diaris parlaven de 52 dies seguits de pluja, no és broma... Anavem a dormir amb pluja i ens despertavem amb pluja.... Un d'aquests dies, a ple agost anava de camí a la feina amb el cap baix, amb jaqueta, botes i gorra, tot pensant que allò ja era massa. A mi no em va importar molt aquell irish weather en el temps que hi vaig viure, però aquell dia estava lleugerament trista i fotuda pel clima. Deurien ser les 10 del matí i tota la planta estava en silenci, només se sentien els teclats dels ordinadors, els companys treballant ben concentrats i es notava que no hi havia molt bons ànims. De cop, vam rebre un email intern del Manager dient-nos a tots que a la cuina hi havia un regal per nosaltres, perquè ens ho mereixiem i perquè necessitava veure'ns contents. Ja us podeu ho podeu imaginar: tots corrent en estampida fins arribar a la cuina de la nostra planta i la sorpresa va ser quan vam veure que el manager ens havia comprat xocolata, galetes, pastissos, gelats, xuxes... TOT PER ANIMAR-NOS!! Va dir que aquell irish weather estava sent molt cruel, i ens ho ben mereixiem. Casi casi moment llagrimeta. Amb companys, mànagers i esperit d'empresa com aquest, no costava gens anar a treballar. Aquest és un dels molts detalls que vaig veure amb els irlandesos...que et fan sentir com a casa. Igual igual que la situació actual a catalunya. (i espanya).

Marta Harper

Tenim un recull d'anècdotes de tot el món per posar en un llibre


T'apuntes a afegir la teva?
Paginació: 12
... Un cura borratxo... tot un espectacle!
2008-10-22 (1/29) - Pujat per Laia S.G - Comparteix

A la setmaneta d'estar-me a Dublín (si fa no fa), pujo a un bus la mar de feliç haber-me après la ruta d'una vegada, i al cap de dues paradetes se m'assenta al costat un mossen... un mossen torradisim, l'home em comença a parlar sobre ves a saber què, i li dic, amb el meu patètic anglés, "sorry I'm from Barcelona, and I understan... nothin!!" i el tiu em mira i em diu que tin l'ànima fosca i que hauria d'anar a cursos de lectura de la Biblia q m'aniria molt bé per a la "pau interior"... s'aixeca i baixa del bus tot emprenyat i s'em queda mirant com si fos la nena del exorcista!!
Com finalitzar el contracte de la Unlimited Card de Cineworld...
2008-08-07 (2/29) - Pujat per Gem - Comparteix

Be, com molts sabeu, marxo per tornar cap a terres catalanes (de moment i ja veurem que pasa en un futur, que mai se sap) i com una es legal (ejem...) vaig preguntar com donar de baixa el contracte de la "unlimited Card" de Cineworld. Per obrir-la necessitaves 1000 coses, com sempre i per tot aqui, i per tancar-la abans de finalitzar l'any de contracte, has de presentar una prova conforme marxes del pais... Ja teniu a la Gemma pensant tot el dia: "I que els hi porto? El precontracte de l'empresa que em contracta? Pero si esta en castella... tampoc entendrant res... Potser em demanen un rebut d'alguna cosa amb l'adreça d'alla...???" Toooot el dia pensant... Be, doncs anem al Cine de Parnell a preguntar.

Arribo alla, disposada a que em demanessin el PPS, si vaig al lavabo, amb quina regularitat, un rebut amb adreça de Catalunya, el precontracte, etc, etc, etc... I que em diuen? Que els he d'enviar necessito la confirmacio de compra del bitllet d'avio... I ara el meu dubte es: quin bitllet volen... el de la setmana passada el del dia que marxo pero torno al cap de 2 dies per la festa de la web, el de fa 2 mesos...???

Despres de tanta paperassa per tenir la tarja... Ara nomes aixo??? Jo vull que em demanin mes coses, que ja no hi estic acostumada a que et demanin una cosa tan simple!!!^^ico6.gif^^
Un sms una mica "raret"...
2008-05-19 (3/29) - Pujat per Gem - Comparteix

Doncs el típic, vas a veure la família, tornes, baixes de l'avio i encens el mòbil... Just 2 minuts després m'arriba un sms que textualment deia "No hun on the rip in dublin with some mates.Whats ur sexy ass up to??" Imagineu-vos la meva cara!!! Be, he de dir que la meitat del sms no la vaig entendre, però la pregunta final, la vaig pillar del tot...

Resulta que s'havien equivocat i ni els coneixia... Menys mal!!!
Dublin is like this!
2008-05-14 (4/29) - Pujat per Gem - Comparteix

Si no us ho explico rebento!!! Encara en tinc d'endarrerides, pero avui, em pixava de riure!

Avui pujo a l'autobus i el panorama era un invident (o no), una noia amb problemes... be, que no hi tocava gaire i llegint el "Metro" que en primera plana hi deia "World has gone mad" i al costat 2 iaios...

El tiu invident, cada vegada que passavem alguna tia per davant deia algo i et seguia "amb la mirada"... Jo, ni entenia el que deia ni crec que ho volgues entendre... I davant seu, la tia aquesta llegint el Metro i preguntant-li al cec i al conductor del bus que si era cert que el mon s'havia tornat boig a crits! I al costat, dos "abuelus" que no els hi queia la dentadura de tant riure de miracle!

Quin espectacle! Aixo nomes pot passar a un bus aqui a Dublin!
No es una anecdota però....
2007-08-01 (5/29) - Pujat per gemmapsico - Comparteix

He de dir-vos que em ric com una boixa llegint les vostres històries. M'agrada, disfruto i cada dia que puc entro i inclus les rellegeixo, i us imagino.... Us animo a que seguiu així i si algun dia em passa algo d'aquesta mena no dubteu que us ho faré saber....
gràcies per aquestes estones..
gemma
Esmorzar traumàtic
2007-07-04 (6/29) - Pujat per montse Rodri - Comparteix

L´any passat...ai no! L´anterior, vam venir a Dublin per fer nit i marxar a l´endemà cap a Longford. La cosa és que abans d´agafar el tren cap a Longford vam decidir anar a esmorzar a una cafeteria molt mona ella, que fa cantonada i que a davant te una estatua d´un escriptor irlandès molt important...J. Joyce?¿?¿?... :0)
Total, que entrem cap a dins i el rollo era self service...en aquestes que els meus companys desapareixen cafeteria enllà i em deixen sola a la taula! I jo, amb lo vergonyosa que soc vaig pensar: " aimaria! hauré d´anar a buscar l´esmorzar sense escoltes!...hauré de parlar en anglès...i no se com funciona això!"Un d´aquells moments d´inseguretat i pànic del turista perdut? Doncs això...I sí si...jo, que m´omplo de valor per a superar la meva fòbia escènica del moment em poso a la cua mentre els meus ulls envien als meus companys un fluxe de rajos ultraviolents dient: mamons!...estic sola!...i ells allà, juntets, amb les seves safatetetes plenes de menjar...
I vinga...un plat, una tassa...i el cafè¿?¿? una ràpida ullada i veig que el cafè era un pas per darrere...torna-hi...sorry...trenco la cua, em poso per darrere d´un paio...agafo cafè...i vinga tu! seguim el recorregut...ous ferrats, salsitxes...i una noia que em mira com volent dir...que noia, et decideixes? total, que en anglès li demano uns ous ferradets...pero evidentment no m´enten...i repeteixo: an egg ( senyalant lentament, com l´E.T, els ous)...val ja els tinc...vaig arrossegant la safata i la noia em va seguint...he de demanar més coses!? Però això no és un self service?...total...a bread, toast...i una merdeta d´esmorzar que em vaig fer! Tant ric com el meu vocabulari anglès.
Quan per fi he acabat, agafo la safata...pensant ( tothom m´està mirant...uffff...calma....)...el meu objectiu era arribar a la taula del fons de tot, al costat de l´entrada...només eren unes passes però per a mi, la distància era maratoniana!...i llavors va entrar en joc el climax de la meva timidesa...vaig arrossegar tant la safata mentre pensava en tot això que no em vaig adonar que ja no hi havia més superfície...i lentament, sense poder fer res, vaig veure com la safata, tota sola, volava per els aires amb plats, tassa, an eggs, toast, milk...
Moment crucial en la meva vida gent...un silenci BRUTAL...i tothom mirant-me, però aquesta vegada de veritat! DIÓMÍO! No pot ser! Vaig experimentar un viatge extracorporal...i la que estava allà al mig de tothom amb els ous per terra...aquella era jo!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !!!!!!!!!
De cop i volta el silenci es trenca, les cambreres es miren entre elles com volent dir...uff aquesta...i apareix un paio tot nerviós, cridant "wachiguey!"...i jo, amb cara de avemariapurissima, que m´agenollo penitentment per a recollir trossets de plats...i eggs...i llavors el paio, amb un gest de desesperació, s´obre de braços i cames i diuuu: STOP!!! Don´t touch!!!!!!!!!! O algo semblant......silenci...tothom inmòbil...total...que vaig cap a la taula on els meus companys no sabien que era jo la del trencament de plats...caminant cap a ells...arrossegant els peus...vermella com un tomàquet...amb el cap baix....m´assec amb ells i els hi dic....no vull esmorzar res!!!!!!! BUAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!! I com una tonta vaig posar-me a plorar....
I ells vinga a riure....molt maco...
Els dublinesos no oblidaràn mai aquest dia...segur....
Quina tonteria veritat? Vaig superar la vergonya de cop....però ja no he tornat més al bar de J.Joyce..."s´acabó".
CASUM L´OLLA
2007-03-26 (7/29) - Pujat per Meritxell - Comparteix

MA TIA EM FA COMPAR LA PELI DEL CASINO ROYAL ( OO7) A DUBLIN PERQUE SEGUR QUE EL MERCAT ES DIFERENT QUE L´ESPANYOL I PORTARA MES COSSEEEETES EXTRES...I REALMENT... AIXI VA ESSER!!!!
SI SENYOR !!!! PORTA UN DVD AMB LA PELI, UN ALTRE AMB ELS EXTRES I UNES TERGETES MOLTS XULES AMB FOTOS DE LES ESCENES MES POPULARS DE LA PELI.....PERO LA GRAN SURPRESA EL EXTRA MES CURIOS ES QUE QUAN POSEM EL DVD DELS "EXTRES" ...SURT!!!!!
MINISTERIO DE EDUCACION ESPANOL BLA BLA BLA .....VAYA CAGADA TIUS!!!! TOT EN ESPANOL....JA LI HE DIT O AL VIRGIN MEGASTOR TINDRAN AQUEST MES EL RECORD DE "REFUNDS" DE TOTA LA SEVA EXISTENCIA O REALMENT TIETA TU TINDRAS UNA GRAN EXCLUSIVA...UNICA !!!!!

QUE US ASSEMBLA?????
CaMiNaNT PeR La iNCeRTeSa
2006-10-22 (8/29) - Pujat per ROSER - Comparteix

8 dies i 8 nits a Dublín...
... i estic rebentada. No sé si és el canvi d’aires, el nou ritme de vida, la pluja, la extrema concentració que necessito durant tot el dia, el procés d’adaptació o... l’edat que comença a no perdonar... però a les 9 del vespre ja no m’aguanto els pets (com diuen a la nostra terra...).
La veritat és que em pensava que em costaria més adaptar-me, que patiria més de homesick, que entendria menys a la gent quan em parlés i que m’entendrien encara menys a mi...
Ahir va ser la primera nit que vaig sortir de marxa per Dublín. Aquí, la gent queda entre les 8 i les 9 del vespre (clar! A havent sopat!). I a les 3 de la nit ho tanquen tot... just quan estas a la cresta de la onada... És aleshores quan la camada absolutament alcoholitzada es llença al carrer a abordar els taxis que passen. És dificilíssim que algun et pari, i més, si estàs sol com estava jo després de que els companys marxessin en direccions oposades a la meva... Perquè? Doncs perquè per persona extra que puja al taxi ara cobren un plus... Després de gairebé una hora buscant i esperant inútilment pelada de fred "absolutly", vaig anar a buscar el Nitelink, però evidentment, no sabia quin era el que millor m’anava a mi. Visc a mitja hora en tren de Dublín, a Castleknock. Resulta; que és el que jo no sabia, que hi ha diferents Nite’s per anar al poble aquest, i oh! Quina tonteria per part meva, no li vaig especificar el barri al que em va vendre el bitllet. En fi, que vaig agafar el 39N, i hauria d’haver agafat el 70N. Quan feia poc que acabàvem d’arrencar, li vaig preguntar al conductor a veure si em podria avisar quan arribéssim a la meva parada ja que “era la primera setmana que estava a Dublín i no em coneixia la zona on visc”. I va i l’home em diu “you’re in the wrong bus!”. Merda!!! I ara què?? No sé on putes sóc!!! Li vaig preguntar què havia de fer... Em va dir que el que jo havia d’haver agafat ja havia sortit, i que el panorama dels taxis estava molt fotut. Jo no sé si va ser la cara de desesperació que se’m va quedar o què, però acte seguit l’home em va preguntar: “Estàs sola?” i jo li vaig dir que si. Aleshores em va dir: “No et preocupis. Quan tothom hagi baixat, et portaré on vius. Aquest és el meu últim trajecte i ja me'n vaig cap a casa”.
Senyors meus... encara queden bons cors en el món... I... gent amb sort! Com jo!
Ens varem acabar explicant la vida... Ell es diu Amir, és Paquistanès i fa 12 anys que va arribar a Dublín sabent menys del que jo sé ara d’anglès... I aquest escrit és un homenatge a ell. Thanks a lot Amir!
2006-08-27 (9/29) - Pujat per Montse C. - Comparteix

Que Catalunya és diferent? Doncs apa que Irlanda.......
Mai havia vist una senyal com aquesta; la vaig veure a Baltimore
Irish Women
2006-08-21 (10/29) - Pujat per Marc - Comparteix

DATING RITUALS

WHITE WOMEN
First date: You get to kiss her goodnight.
Second date: You get to grope all over and make out.
Third date : You get to have sex, but only in the missionary position.

IRISH WOMEN
First Date: You both get blind drunk and have sex.
Second Date: You both get blind drunk and have sex.
20th Anniversary: You both get blind drunk and have sex.

ITALIAN WOMEN
First Date: You take her to a play and an expensive restaurant. Second Date: You meet her parents and her Mom makes spaghetti and meatballs. Third Date: You have sex, she wants to marry you and insists on a 3-carat ring. 5th Anniversary: You already have 5 kids together and hate the thought of having sex. 6th Anniversary: You find yourself a girlfriend.

JEWISH WOMEN
First Date: You get dynamite head.
Second Date: You get more great head.
Third Date: You tell her you'll marry her and never get head again.

CHINESE WOMEN
First date: You get to buy her an expensive dinner, but nothing happens. Second date: You buy her an even more expensive dinner. Nothing happens again. Third date: You don't even get to the third date and you already realized nothing is going to happen.

INDIAN WOMEN
First date: Meet her parents.
Second date: Set the date of the wedding.
Third date: Wedding night.

BLACK WOMEN
First Date: You get to buy her a real expensive dinner.
Second Date: You get to buy her and her girlfriends a real expensive dinner. Third Date: You get to pay her rent. Tenth Date: She's pregnant by someone other than you.

MEXICAN WOMEN
First Date: You buy her an expensive dinner, get drunk on Tequila, and have sex in the back of her car. Second Date: She's pregnant. Third Date: She moves in. One week later ~ her mother, father, his girlfriend, her two sisters, her brother, all of their kids, her grandma, her father's girlfriend's mother, her two cousins, her sister's boyfriend and his three kids move in and you live on rice and beans for the rest of your life in your home that used to be nice, but now looks like a home along the Rio Grande.


The POINT ?

DON'T YOU JUST LOVE IRISH WOMEN?

Connemara
2006-06-09 (11/29) - Pujat per Montse C. - Comparteix

Això és la carretera que et porta a Connemara des de Wesport.

Bin amb anglès vol dir cubell d'escombraries? i Laden és carregat de...?

Foto curiosa.
El català a Irlanda
2006-05-02 (12/29) - Pujat per Montse C. - Comparteix

Aquesta és una anècdota una mica diferent al què s'explica normalment però potser a vosaltres també us ha passat quelcom similar sobre la nostra llengua.

Quin professor o director d'estudis irlandès no ha viscut o no ha estat a Barcelona? La resposta crec que és 0.

Un dia, el director d'estudis de l'escola on he estudiat anglès a Irlanda per 2 anys consecutius, em va explicar que ell va estar 2 anys estudiant i vivint a Barcelona ...... Quan va acabar d'explicar, no sé per què però vaig fer la típica pregunta que et surt del cor i que no pots evitar de fer-la: "Ah així pots parles català? Ell se'm va quedar mirant i va "bufar" una mica i es va posar a riure.
La meva reacció va ser espontània: "li vaig fotre una bronca brutal" pel fet que bufés i li vaig recordar que estudiar català a Catalunya era gratuït i qui no el savia era perquè no volia. El pobre "tio" va quedar glaçat i crec que fins i tot es va encongir una mica tot ell.

Després em va comentar que sí que el podia parlar una mica perquè havia estudiat al Consorci per a la Normalització Lingüística.

Llavors, fredament vaig pensar: "Montse, t'has passat un colló" i la veritat no m'havia dit res dolent; arriba a dir alguna cosa contra el català i crec que llavors el mato de veritat.

No és habitual aquesta reacció amb mí, però vaig mal-interpretar la seva reacció i la veritat, ho va pagar una mica car, encara que no li va afectar massa perquè segueixo mantenint esporàdicament contactes via email.
Cutxitrils i gent Txunga
2006-02-03 (13/29) - Pujat per Marc - Comparteix

Bé, el tema és que un cutxitril és un cutxitril i jo vaig buscar habitació en dues tongades; al setembre/octubre i al març. Moltes cases eren cutxitrils sense res especial, però també n’hi havia algunes amb un element que les feia diferents…a vegades no són les cases sinó les persones.

1. Un apartament a Camden Street, just a sobre d’un take-away que es diu Pizza Roma. Era tot el bloc sencer. Es veu que hi havia hagut convidats i en entrar a la sala d’estar hi havia un tiu dormint al sofà. Es va despertar i portava una ressaca impressionant. Just al costat del sofà estava ple de pipes per terra. Hi havia 9 persones i un sol lavabo amb dutxa. Em van dir que no hi havia problemes perquè tenien horaris diferents. D’acord, adéu!

2. M’estaven ensenyant una casa (a Fairview) i passant per la sala on hi havia la rentadora vaig veure que hi havia un mitjó al terra; es notava que portava molt de temps allà perquè al seu voltant s’hi havia creat un ecosistema propi. El tiu em va dir que ningú no sabia de qui era i per això estava allà.

3. Un apartament a prop de la fàbrica de patates Tayto. Estavem dins la casa i semblava que estiguéssim dins d’una xurreria.

4. Un apartament on havies d’apartar un sofà per poder entrar a la sala d’estar i un tenia la taula de l’ordinador just al costat dels fogons.

5. Com ja vaig explicar, a Dublin moltes cases no tenen número, i quan era de nit havies de passar pel jardí. Hi ha moltes cases que tenen un sensor i quan t’apropes molt (per veure quin número és) s’encén un potent focus que et deixa encegat i a sobre quedes com un mangui.

6. Una noia belga que li preguntava al seu gat si jo li agradava. A sobre estava asseguda en una butaca i acariciant-lo; semblava el dolent aquell de l’Inspector Gadget.

7. El dia de St. Patricks vaig anar a veure una casa a Drumcondra. Toco el timbre. M’obre la porta un tiu amb una birra a la mà i que només portava pantalons. Comencem a pujar les escales i el tiu es fot una hòstia. Arribem a l’habitació i el molt burro em pregunta a mi quin era el preu de l’habitació. A sobre el tiu de tant en tant anava fotent rots (no se’ls podia aguantar). Finalment anem cap a la sala on hi havia els seus amics “hello, hello” i de cop es foten tots a riure com desesperats. Anem cap el rebedor, el tiu agafa un boli per apuntar el meu telèfon, li cau el boli al terra… Li vaig dir que ja li enviaria un mail. El dia de St. Patricks no visiteu cases.

8. A vegades visitant una casa et trobaves amb persones que ja havies vist visitant altres cases i deies “quin cutxitril la casa de l’altre dia!”.

Allotjament a Dublin
2006-02-01 (14/29) - Pujat per Montse C. - Comparteix

Ostres!!! Ara me'n recordo d'un altre alberg, The Frederick, a O'connell Street que a part de ser la gent més cutre i repel.lent que el PP de Madrid, em volien fer pagar amb dòlars i no pas amb euros i a sobre, l'import era una mica més elevat perquè és clar, la diferència amb dòlars.......
Vaig muntar un "pollu" impressionant tan a l'alberg com a la guia que oferia aquest alberg. Finalment no vàrem arribar a la sang perquè em van tornar ràpidament els diners que havia pagat per avançat.
Fins i tot el manager de l'alberg em va demanar disculpes i va voler-se excusar una mica del què havia passat.
Allotjament a Dublin
2006-01-29 (15/29) - Pujat per Montse C. - Comparteix

La veritat és que el que en Marc diu és ben i ben cert; hi ha llocs que n'hi ha per llogar-hi cadires.
Normalment quan viatjo a Dublin estic a una casa molt a prop del castell de Clontarf, on hi ha una família que em coneix de varios anys. A vegades quan haig d'estar poc temps, prefereixo més estar al Centre per agilitzar el temps ja que l'autobús que va a Clontarf dóna més volta que un torero a una plaça de toros.

Un cop vaig decidir dormir una nit a una Guesthouse que es deia Cliften Guesthouse, prop del Centre James Joyce. Vaig reservar una "single room" i mentre dormia vaig somiar que uns bitxos m'atacavan; em vaig despertar del susto i la sorpresa va ser que no estava somiant sinó era real: uns bitxos marrons m'estaven atacant de veritat. Aquella nit m'havia de llevar a les 5h del matí perquè el vol em sortia a les 7h del matí; si la nit era curta....se'm va fer llarguíssima.
Després prop d'allà, a Upper Gardiner Street hi ha una altra Guesthouse que es diu Marian Guesthouse que no hi ha bitxos però, la família és del més estúpid que pots trobar a Dublin. Només entrar em van demanar els diners per pagar les nits, jo els vaig dir que no pagava res fins que no veiés primer l'habitació; l'home va sortir com una fiera i no sé exactament el què em va dir: jo el vaig engegar..... en català.

Adreces
2006-01-29 (16/29) - Pujat per Marc - Comparteix

Avui tractarem el tema “via crucis en la recerca d’habitació a Dublin”. No sé si s’hauria de posar a l’anecdotari, a info útil o a Per què.

Bé, començarem pels anuncis a www.daft.ie. Totes les habitacions estan en cases “gorgeous”, “refurbished”, “close to all amenities”, “2 minutes from the bus stop”. I la gent? Ui la gent! Tots són “easy going”, “nice people”, en resum, la crème de la crème. I les que em feien més gràcia eren les “gay friendly house”.

1. Truques al tiu “easy going” i només per la manera com diu “hello” ja venen ganes de dir-li “tu easy going? Tu ets un fill de puta!”.

2. Jo no sabia que si trucaves d’un mòbil a un fixe, havies de marcar el prefixe de Dublin encara que estiguessis a Dublin. Llavors sempre que trucava sortia una veu dient “the number you are dialing is not in service, please check and dial again”.

3. A vegades l’habitació ja no era lliure i rebies com a resposta un “the room is gone”; les primeres vegades em venien ganes de demanar “where?”.

4. L’adreça: el catxondeo padre. Un carrer pot tenir un nom més algun altre “additiu”. Exemple : et diuen Foxborough ; doncs hi ha Foxborough Avenue o Foxborough Close, o Court, o Downes, o Drive, o Gardens, o Glen, o Green, o Grove, o Hall, o Heights, o Hill, o Lane, o Lawn, o Meadows, o Park, o Place, o Rise, o Road, o Row, o Villas, o Walk. Només falta Foxborough Suputamadre.

5. Arribes al carrer i has d’investigar com van els números: hi ha carrers que van igual que aquí, és a dir, senars a una banda i parells a l’altra; després n’hi ha que van seguits 1, 2, 3, etc i al final del carrer continuen per l’altra banda; o sigui que la casa amb l’últim número està davant del número 1. Tot això quan hi ha números a les cases, evidentment. A vegades n’hi ha una que en té i has d’anar calculant després per les altres per saber a quin número ets. El cas que era ja de traca i mocador era a Mount Tallant Avenue. Havia de visitar una casa on vivia un noi de Sant Hilari Sacalm, em va dir que era el número 13 i que era una porta verda. Arribo al número 13 i la porta era blanca…casun l’os pedrer! Vaig continuar per veure si el carrer començava en un altre lloc, però res. Després de donar unes voltes vaig trucar al de Sant Hilari i ens vam trobar al principi del carrer. Es veu que per les dues bandes hi havia els mateixos números i jo m’havia equivocat de banda. En aquell moment vaig dir que allò era una farsa i que em tornessin els calers.

6. Plaques a les parets dient el nom del carrer? Però que dius ! Coneixeu la cançó d’U2 « Where the streets have no name » ? Doncs estic segur que es refereixen a Dublin.

7. Quin és el cognom més comú a Irlanda? Murphy. Doncs és per això que la llei de Murphy és la que impera. Quan ja has resolt els problemes dels punts anteriors vas caminant fins a la casa a visitar, que té el número 25 però et trobes que l’última casa és la 24. Collons !!! Preguntes a algú de per allà i et diu que el carrer continua per una altra banda sense cap sentit urbanístic ni lògic. I el millor de tot és que t’ho diuen com si fos normal!

8. Finalment veus la casa i és un cutxitril i et preguntes, tant d’esforç per això ?
Bé, algun altre dia ja escriuré sobre els cutxitrils.

P.D. Aquesta és la foto de la meva segona casa a Dublin. 541, Griffith Avenue Extension, Glasnevin. La senyora de la finestra és la meva mare i el de la samarreta blanca un servidor...

Més info a www.daft.ie
Històries del B&B
2006-01-17 (17/29) - Pujat per Marc - Comparteix

Vinga doncs, som-hi.
1. Una nit estava jo dormint sol en una habitació de 6 i van arribar 3 tius i 2 ties; tots escocesos menys un anglès de Manchester (John). Tots amb una caraja a sobre kepaké (amb premi especial pel John). El tiu anava amb una ampolleta de whisky (petate em sembla que es diu) i li anava fotent. Al final es va fotre dins del meu llit. Sort en vaig tenir que un dels altres li va dir que li trencaria la cara si no em deixava tranquil. A sobre de tant en tant anava preguntant "is there anyone who wants to fuck with me?" (i amb accent britànic que encara fa més ràbia). Com que anaven 6, hi havia una noia separada del grup i al dia següent em van dir si em podia canviar d'habitació. Oi tant!
2. Normalment estava al B&B Barnacles però una nit no hi havia plaça i vaig anar a un que es diu Avalon House. Em vaig fotre a dormir, blablabla. A mitja nit em van venir ganes de pixar i vaig anar al lavabo que era al passadís. Un cop vaig tornar a l'habitació a la llitera de dalt vaig veure una parella que se'm van quedar mirant i jo a ells també. Em vaig fotre al llit i al cap d'una estona vaig començar a escoltar nyigu nyigu...estaven follant! Impressionant! La veritat és que em vaig emprenyar molt i de tant en tant anava fotent cops de peu al seu matelàs. A sobre l'endemà al matí em vaig trobar el tiu a les dutxes i el molt cabrón em mirava malament.
3. Barnacles again. El pitjor dels B&B és el cap de setmana perquè hi ha molta gent de fora que ve a Dublin a emborratxar-se. Una vegada ja estava dormint i van arribar els garrulos. N'hi va haver un que se m'acosta i em tira el fum del porro a la cara. Bé nanu, bé. En el mateix grup n'hi havia un que només entrar a l'habitació a les 6 de la tarda em va preguntar directament si jo era de Txecoslovàquia; jo vaig pensar "collons que patirem avui!".
4. Estava jo dormint i em va trucar una amiga d'aquí; jo vaig sortir al balcó per no molestar als de l'habitació i al balcó em trobo un de l'habitació del costat (hi havia un balcó comú) cridant com un boig als del carrer i fotent-se a pixar. Em va veure amb el mòbil i va començar a cridar-me i a intentar-me abraçar.

La moral d'aquesta història: els nois a aguantar i les noies mireu sempre que us posin en habitacions de noies o senyores (les mature i no tant mature que es passen tot el divendres per la tarda arreglant-se). La veritat és que el dia que vaig anar a "casa" (és a dir, a compartir pis) em vaig sentir afortunat; a sobre era amb 3 noies però això ja ho explicaré un altre dia, no em vull fer amb el monopoli de la secció.

Més info a
El doctor McHugh
2006-01-14 (18/29) - Pujat per Marc - Comparteix

Jo cap allà al novembre 2003 tenia una forta cuissor a les cames (part interior) i a la zona testicular. Al final no aguantava més i vaig trucar a la Seguretat Social per a que em donessin el telèfon d'algun metge que tingués la consulta prop de casa. Va tocar el doctor McHugh (a Ballymun Rd). Tenia hora a les 8.30 i vaig arribar uns 5 minuts abans. El tiu va arribar a les 8.30 amb un tros de Mercedes de dues places, verd clar metalitzat, americana, corbata, engominat. Jo vaig flipar, volia dir-li "ese peatxo de McHugh!". Vam entrar i em va dir que m'esperés a la sala d'espera. Al cap de 5 minuts la seva secretària em va dir de passar al despatx del McHugh. Li vaig explicar quin era el problema i em va dir de posar-me dret i de baixar-me els pantalons i alguna cosa més que no vaig entendre. Em va semblar que havia dit pantalons i calçotets, però només em vaig baixar els pantalons pensant "aquest tiu potser m'ha dit els pantalons i si em quedo en pilotes es pensarà que sóc un depravat". Després l'amic McHugh em va dir que els calçotets també. El tiu m'agafa pel collons i em diu "cough". Jo allà agafat pels collons i tossint. Em va dir que era una inflamació, em va receptar unes pastilles i tira milles; també em va dir que Barcelona era una ciutat amb molts manguis. Jo quan tornava cap a la feina en bus reia sol tot pensant "qui m'hauria dit a mi que el tiu que ha arribat en Mercedes, corbata, americana i engominat, al cap de 10 minuts m'estaria tocant els collons literalment!
Qui ho diria?
2005-12-08 (19/29) - Pujat per Àngel - Comparteix

La veritat és que després de més de 2 anys a Irlanda me n'han passat unes quantes de bones. Ja tan sols arribar vaig trobar feina de netejador d'ordinadors. Sí, sí, tal com sona, em dedicava a netejar els teclats dels ordinadors de les empreses d'assegurances, bancs, etc. Una feina que mai n'havia sentit a parlar abans de venir a aquest país, ben curiosa la veritat. Us imagineu gent contractada a Barcelona per netejar els ordinadors de les sucursals de la Caixa???? Jo abans no, però ara ja no ho trobaria tan estrany. I va ser en aquesta feina on em va passar una anècdota que mai se m'oblidarà. Estava netejant els ordinadors d'una sucursal del banc AIB a les afores de Dublín. Ja estava acabant els últims ordinadors, devien ser les 11 del matí o així. Jo netejava mentre els treballadors del banc feien la seva feina, atenent als clients quant de cop sento un crit: "Where is the fucking money????", "Where is the fucking cash??"... sí, sí, suposo que us podeu fer una idea del que vindrà a continuació. Doncs eren dos lladres amb passamuntanyes. Un havia agafat el treballador de seguretat de la sucursal i li apuntava al coll amb un matxet de 30 centímetres, mentre l'altre s'encarregava de tancar la porta i començar a obrir les caixes mentre espantava als treballadors amb crits i cops. Ja em veieu a mi allà sense poder-m'ho creure. La veritat és que pensava que ho estava somiant, i lo curiós del cas és que els tios em preguntaven a mi on era la caixa... i jo què collons havia de saber.. jo prou que els hi assenyalava el logo de la meva camiseta on hi deia ben clar que jo era un treballador de la neteja. També us podeu imaginar les reaccions dels treballadors. Jo tenia 3 noies als meus peus. Una que li venia un atac, l'altre que m'agafava amb tanta força que no podia ni moure'm i l'última que estava delirant. Sort n'hi ha que es va quedar en un ensurt. Van obrir un parell de caixes, van agafar una mica d'efectiu i van fotre el camp.
Qui m'hagués dit mai que viuria un atracament a Dublín netejant teclats d'ordinadors????
Paginació: 12
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)

CATALANSALMON: missió, visió, valors

Que fem a catalansalmon?
[1] http://dublin.catalansalmon.com es una de les webs de CATALANSALMON.com -Versio: 2.1 ® 2.1 - info@catalansalmon.com
SERGI MARZABAL ©2005 ::: Avís legal / Normes d'ús  ::: 172.70.135.167 - userCountry= POLÍTICA DE COOKIES
Els continguts d´aquest site són gratuits i lliures
Si vols ajudar a desenvolupar el projecte catalansalmon, aqui pots donar la quantitat que vulguis