| Nagorno-Karabakh; El maldecap de viure
en un estat no reconegut
internacionalment | 2019-05-30 (1/3) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Nagorno-Karabakh es va autoproclamar
república independent el 1992
https://www.ara.cat/internacional/Nagorn
o-Karabakh-estat-reconegut-internacional
ment_0_2243175733.html
Ancorat en uns llimbs geopolítics, sense
guerra i sense pau, entre la
independència i el no reconeixement, les
fronteres de Nagorno-Karabakh es
dibuixen invisibles. Aquest estat de
facto, no reconegut per la comunitat
internacional, sobreviu gràcies a la
cooperació política i econòmica amb
Armènia i els diners de la diàspora
d’aquest país. Les seves capitals Erevan
(Armènia) i Stepanakert (Karabakh) estan
connectades per una espectacular
carretera, com si es tractés d’un cordó
umbilical, per la qual arriben tots els
béns i mercaderies a l’enclavament
separatista.
Els llaços identitaris són tan forts amb
Armènia, que el Karabakh comparteix amb
aquest país els mateixos colors a la
seva bandera nacional, amb una única
diferència: una franja blanca a la vora
que simbolitza el territori
independitzat. El territori autònom de
Nagorno-Karabakh va ser creat en temps
dels soviètics dins de les fronteres de
l’Azerbaidjan, malgrat que hi vivia una
majoria armènia cristiana i una minoria
àzeri. Quan l’URSS es va enfonsar,
Nagorno-Karabakh es va autoproclamar
república independent, el 1992 . Des de
llavors cap nació del món l’ha
reconegut.
La guerra de Nagorno-Karabakh
(1988-1994) entre l’Azerbaidjan i
Armènia va deixar un total de 30.000
morts a tots dos bàndols, un milió de
refugiats i una ferida oberta que encara
no ha cicatritzat. 25anys després de
l’alto el foc, les negacions de pau
segueixen en un punt mort. Els últims
enfrontaments, coneguts com “la guerra
dels 4 dies”, van tenir lloc entre l’1 i
el 6 d’abril del 2016 entre tropes
azerbaidjanes i les separatistes del
Karabakh. I el 2017, per oblidar-se del
seu passat soviètic, Nagorno-Karabakh va
canviar el seu nom i va adoptar-ne un
altre: República d’Artsakh.
Societat militaritzada
De petits, els nens a la República
d’Artsakh aprenen que estan en una
guerra existencial contra l’Azerbaidjan
i que lluitar és per a ells una qüestió
de supervivència. El patriotisme no es
basa tant en defensar la pàtria com en
estar a l’altura dels que van sacrificar
la seva vida per la independència
d’aquest tosc tros de terra habitat per
boscos negres i 150.000 habitants. Es
tracta d’una societat militaritzada en
què els adolescents als 13 anys aprenen
a l’escola com carregar i descarregar un
fusell, i als 15 tenen clar que han de
servir el seu país i fan una carrera
militar a l’acadèmia Kristapor Ivanyan,
que es diu així en honor a l’heroi de la
independència.
Stepanakert funciona com qualsevol altra
capital europea: té institucions, un
canal de televisió i una universitat
públics, i un aeroport internacional. No
obstant això, qualsevol intent de
progrés queda limitat a les seves
fronteres no reconegudes. Artak
Beglaryan va perdre la vista de petit a
causa d’una mina antipersona. Però això
no l’incapacita per detectar i denunciar
violacions dels drets humans a la
República d’Artsakh. “Els nostres drets
són violats perquè no som un estat
reconegut. Per exemple, no tenim dret a
la llibertat de moviments o tenim
problemes amb els visats”, explica a ARA
qui és el Defensor del Poble de la
República d’Artsakh.
Un aeroport sense vols
L’aeroport internacional de Stepanakert
es va inaugurar el 2010 i gairebé una
dècada després no hi ha operat cap vol
perquè el govern de l’Azerbaidjan manté
tancat l’espai aeri sobre aquest
territori, que reclama seu. “El nostre
aeroport s’ajusta als estàndards
internacionals, tenim tots els equips
necessaris, però no funciona per la
prohibició de l’Azerbaidjan”, es queixa
Enrik Ohanyan, director d’aquest
aeròdrom fantasma. A l’hangar hi ha
només dos petits aeroplans que
s’utilitzen per passejar turistes sobre
les muntanyes i valls que envolten
Stepanakert. Per poder pagar el
manteniment de la infraestructura, el
director ha optat per llogar part dels
terrenys per a cultius.
L’educació i l’esport també són víctimes
d’aquests llimbs geopolítics on hi ha la
República d’Artsakh. L’Angélica mai no
ha viatjat fora de Stepanakert però li
agrada aprendre idiomes i conèixer la
cultura d’altres països, per això
estudia a la Facultat de Llengües de la
Universitat Estatal d’Artsakh, que té 50
anys d’història. Allà hi ha fins a 2.600
alumnes el títol universitari dels
quals, quan es llicenciïn, no serà vàlid
fora del territori de Karabakh. “Som una
generació molt preparada: parlem armeni,
rus, anglès, francès i fins i tot
alemany, però tenim molts problemes per
viure en un estat no reconegut perquè no
podem estudiar a l’estranger ni millorar
els nostres coneixements”, lamenta
l’Angélica.
Esperança en el futbol
Stepanakert acollirà aquest any la final
de la Copa Mundial de Futbol de la
Conifa (Confederació d’Associacions de
Futbol Independents), en què participen
estats no reconeguts. Es preveu que
aquest campionat internacional injecti
il·lusions i importants sumes de diners
al turisme de la República d’Artsakh.
“El torneig de la Conifa és molt
important perquè mostrarem al món que
som una gran nació i potser algun país
ens reconeixerà”, diu esperançat Aram
Kostandyan, migcampista de la selecció
nacional. Mentrestant, la República
d’Artsakh seguirà endavant amb el seu
somni de ser un estat reconegut per les
Nacions Unides.
El conflicte afecta la final de l’Europa
League
El jugador armeni de l’Arsenal Henrikh
Mkhitaryan no va poder jugar la final de
l’Europa League contra el Chelsea ahir a
la nit a causa del conflicte que hi ha
entre l’Azerbaidjan -el país amfitrió- i
Armènia pel territori autònom de
Nagorno-Karabakh. L’Arsenal va anunciar
l’absència del jugador davant la
impossibilitat de garantir-ne la
seguretat. El govern àzeri havia
comunicat que “el jugador pot entrar al
país i li garantirem la seguretat si no
utilitza el partit per fer política”. La
UEFA, per part seva, va afirmar que
“respectava” la decisió de l’Arsenal. | | | | | Espardenya´t - La nova marca
d´esperdenyes amb identitat catalana. | 2013-04-16 (3/3) - Pujat per Xavier Florensa ( Toulouse ) - Comparteix
Senyors,
Us presentem Espardenya´t la nova marca
catalana especialitzada en el disseny i
fabricació d´espardenyes de forma
artesanal.Cosides a mà,sola de jute amb
protecció d´eva.
La nostra filosofia es anar sempre més
enllà en la recerca de nous materials
que siguin respectuosos amb el medi
ambient.
La primera col·lecció no podia ser una
altre que no representés el sentiment de
la nostra terra, per aixó, a més de
posar les nostres idees, hem posa't
l'ànima.
Podeu visitar la nostra web:
www.espardenyat.cat
Salutacions
Xavier Florensa
info@espardenyat.cat | |
|
