Nova moneda al Senegal: canvi històric i
estèril? | 2020-01-05 (1/22) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Els crítics titllen de simbòlica la
substitució d?aquesta moneda per l?eco,
que entrarà en circulació aquest any
https://www.ara.cat/economia/Franc-CFA-s
ubstitucio-eco-moneda_0_2375162501.html<
br />
“He llegit sobre el tema del CFA al
diari, però no crec que em canviï la
vida. Els nostres presidents només
treballen per a ells mateixos i per als
blancs”, diu la Soda, venedora de
productes artesans a Sombedioune, a
Dakar, la capital del Senegal. Una
opinió que comparteix el Samba, un altre
venedor: “Si mires les empreses
importants que hi ha pel país (Orange,
Total, Auchan), veuràs que els francesos
no han marxat mai d’aquí”. El dissabte
21 de desembre el president francès,
Emmanuel Macron, i el seu homòleg de la
Costa d’Ivori, Alassane Ouattara, van
anunciar un canvi en la relació
monetària entre França i l’Àfrica però
en aquest mercat de Dakar el titular no
ha acabat de convèncer.
El franc CFA, creat l’any 1945 en ple
colonialisme, és la moneda que utilitzen
14 països de l’Àfrica occidental i
l’Àfrica central, amb un banc central
per a cada zona, i que té paritat fixa
amb l’euro. Fins ara aquests bancs
havien de dipositar cada any el 50% de
les seves reserves de divises al tresor
francès, i tècnics francesos tenien dret
a veto en les decisions dels dos bancs
centrals africans. A Abidjan, la capital
de la Costa d’Ivori, els dos líders van
anunciar el final d’aquestes mesures. La
roda de premsa conjunta es va produir en
un moment clau: l’any 2020 quinze països
de l’Àfrica occidental volen posar en
marxa l’eco, una moneda que unirà els
mercats de països com Nigèria -gegant
econòmic de la zona- i Ghana, entre
d’altres, amb els vuit que encara fan
servir el franc CFA. Que l’eco pugui
mantenir la paritat fixa amb l’euro ha
despertat crítiques entre els que
consideren que tot plegat és una
maniobra cosmètica.
L’economista Ndongo Samba Sylla creu que
el canvi permet un domini de París més
subtil que l’actual i dinamitar el
projecte d’integració amb Nigèria i
Ghana. Els debats entre acadèmics
senegalesos sobre el CFA i l’eco són
molt més encesos que els del mercat, i
fa pocs dies un simposi entre Sylla i el
veterà professor Moustapha Kassé va
acabar amb desqualificacions personals i
membres del públic aixecant-se per
insultar Kassé abans de marxar. Els més
joves eren partidaris de sortir del
franc CFA, i alguns acadèmics, com el
mateix Kassé, els deien que eren massa
poc experimentats per opinar d’un tema
tècnic.
El paper decisiu del CFA
La reforma no ha convençut Sylla:
“Mentre es mantingui la paritat fixa amb
l’euro, és igual en quin banc estiguin
les reserves, perquè serviran per
defensar la paritat. El Banc Central de
l’Àfrica Occidental (BCEAO) serà un
annex del Banc de França, que està
lligat a la política monetària del BCE”,
declara. El CFA té un paper decisiu en
les societats dels països africans que
el fan servir. Els seus lligams amb
l’euro fan que les exportacions
agrícoles africanes siguin més cares i
que surti més a compte importar de
l’exterior. Amb unes despeses més altes
que els ingressos, aquests països tenen
dèficits comercials i s’endeuten a
perpetuïtat per seguir pagant les
importacions. Qui presta els diners per
finançar aquests dèficits es converteix
en propietari del territori: el resultat
és que els venedors de llet senegalesos
es queden sense mercat mentre les
estanteries dels supermercats de Dakar
estan plenes de llet importada de França
o Alemanya.
Balances comercials negatives
Tal com recorda Sylla, excepte la Costa
d’Ivori, els altres set països que fan
servir el CFA tenen balances comercials
negatives, i alguns com Burkina Faso,
Mali, el Níger i el Benín no han tingut
mai un sol any en què hagin guanyat més
que el que han gastat. Preguntat sobre
la qüestió dels manters a Barcelona -la
majoria d’origen senegalès-,
l’economista contesta que el CFA, com a
mecanisme d’empobriment generalitzat,
promou indirectament la migració dels
joves de països com el Senegal.
Malgrat que la reforma li sembli
“simbòlica”, Sylla considera que aquest
gest és una victòria del moviment
panafricanista: “Fa dos anys Macron deia
que França no tenia res a veure amb el
CFA. S’ha guanyat una batalla. Ara les
següents tenen a veure amb la reforma
del sector bancari i la mobilització
dels recursos domèstics per finançar la
industrialització, la creació de llocs
de treball i la transformació
ecològica”, conclou. | |