| Nova moneda al Senegal: canvi històric i
estèril? | 2020-01-05 (1/30) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Els crítics titllen de simbòlica la
substitució d?aquesta moneda per l?eco,
que entrarà en circulació aquest any
https://www.ara.cat/economia/Franc-CFA-s
ubstitucio-eco-moneda_0_2375162501.html<
br />
“He llegit sobre el tema del CFA al
diari, però no crec que em canviï la
vida. Els nostres presidents només
treballen per a ells mateixos i per als
blancs”, diu la Soda, venedora de
productes artesans a Sombedioune, a
Dakar, la capital del Senegal. Una
opinió que comparteix el Samba, un altre
venedor: “Si mires les empreses
importants que hi ha pel país (Orange,
Total, Auchan), veuràs que els francesos
no han marxat mai d’aquí”. El dissabte
21 de desembre el president francès,
Emmanuel Macron, i el seu homòleg de la
Costa d’Ivori, Alassane Ouattara, van
anunciar un canvi en la relació
monetària entre França i l’Àfrica però
en aquest mercat de Dakar el titular no
ha acabat de convèncer.
El franc CFA, creat l’any 1945 en ple
colonialisme, és la moneda que utilitzen
14 països de l’Àfrica occidental i
l’Àfrica central, amb un banc central
per a cada zona, i que té paritat fixa
amb l’euro. Fins ara aquests bancs
havien de dipositar cada any el 50% de
les seves reserves de divises al tresor
francès, i tècnics francesos tenien dret
a veto en les decisions dels dos bancs
centrals africans. A Abidjan, la capital
de la Costa d’Ivori, els dos líders van
anunciar el final d’aquestes mesures. La
roda de premsa conjunta es va produir en
un moment clau: l’any 2020 quinze països
de l’Àfrica occidental volen posar en
marxa l’eco, una moneda que unirà els
mercats de països com Nigèria -gegant
econòmic de la zona- i Ghana, entre
d’altres, amb els vuit que encara fan
servir el franc CFA. Que l’eco pugui
mantenir la paritat fixa amb l’euro ha
despertat crítiques entre els que
consideren que tot plegat és una
maniobra cosmètica.
L’economista Ndongo Samba Sylla creu que
el canvi permet un domini de París més
subtil que l’actual i dinamitar el
projecte d’integració amb Nigèria i
Ghana. Els debats entre acadèmics
senegalesos sobre el CFA i l’eco són
molt més encesos que els del mercat, i
fa pocs dies un simposi entre Sylla i el
veterà professor Moustapha Kassé va
acabar amb desqualificacions personals i
membres del públic aixecant-se per
insultar Kassé abans de marxar. Els més
joves eren partidaris de sortir del
franc CFA, i alguns acadèmics, com el
mateix Kassé, els deien que eren massa
poc experimentats per opinar d’un tema
tècnic.
El paper decisiu del CFA
La reforma no ha convençut Sylla:
“Mentre es mantingui la paritat fixa amb
l’euro, és igual en quin banc estiguin
les reserves, perquè serviran per
defensar la paritat. El Banc Central de
l’Àfrica Occidental (BCEAO) serà un
annex del Banc de França, que està
lligat a la política monetària del BCE”,
declara. El CFA té un paper decisiu en
les societats dels països africans que
el fan servir. Els seus lligams amb
l’euro fan que les exportacions
agrícoles africanes siguin més cares i
que surti més a compte importar de
l’exterior. Amb unes despeses més altes
que els ingressos, aquests països tenen
dèficits comercials i s’endeuten a
perpetuïtat per seguir pagant les
importacions. Qui presta els diners per
finançar aquests dèficits es converteix
en propietari del territori: el resultat
és que els venedors de llet senegalesos
es queden sense mercat mentre les
estanteries dels supermercats de Dakar
estan plenes de llet importada de França
o Alemanya.
Balances comercials negatives
Tal com recorda Sylla, excepte la Costa
d’Ivori, els altres set països que fan
servir el CFA tenen balances comercials
negatives, i alguns com Burkina Faso,
Mali, el Níger i el Benín no han tingut
mai un sol any en què hagin guanyat més
que el que han gastat. Preguntat sobre
la qüestió dels manters a Barcelona -la
majoria d’origen senegalès-,
l’economista contesta que el CFA, com a
mecanisme d’empobriment generalitzat,
promou indirectament la migració dels
joves de països com el Senegal.
Malgrat que la reforma li sembli
“simbòlica”, Sylla considera que aquest
gest és una victòria del moviment
panafricanista: “Fa dos anys Macron deia
que França no tenia res a veure amb el
CFA. S’ha guanyat una batalla. Ara les
següents tenen a veure amb la reforma
del sector bancari i la mobilització
dels recursos domèstics per finançar la
industrialització, la creació de llocs
de treball i la transformació
ecològica”, conclou. | | | Els esforços d'un club de submarinisme
per netejar el plàstic a la costa de
Dakar | 2019-10-05 (2/30) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
https://www.ccma.cat/el-temps/els-esforc
os-dun-club-de-submarinisme-per-netejar-
el-plastic-a-la-costa-de-dakar/noticia/2
952820/
El club de submarinisme Oceanium, el més
antic de Dakar, ha decidit organitzar
dies de neteja oceànica per combatre la
marea plàstica al Senegal, un problema
que preocupa més cada dia que passa.
Els membres d'aquesta associació amateur
poden arribar a treure centenars de
quilos de brossa del mar en unes hores,
com va passar el mes passat al voltant
de Gorée, una illa situada davant de la
capital senegalesa i considerada
patrimoni de la humanitat per la Unesco. | | | Jaume Portell: ?El 90% de la llet que es
consumeix al Senegal és llet en pols
europea? | 2019-06-03 (3/30) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Entrevista al periodista, especialista
en Àfrica, que ha guanyat l'últim premi
d'assaig que organitza la Casa Àfrica
https://www.ara.cat/internacional/Jaume-
Portell-llet-consumeix-Senegal_0_2245575
443.html | | | ?Els Albertos? reapareixen al Senegal | 2019-04-15 (4/30) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Els dos financers controlen un banc
relacionat amb una controvertida
exploració petroliera al país
https://www.ara.cat/economia/Albertos-re
apareixen-al-Senegal_0_2216178387.html | | | Hola des de Mar Lodj | 2019-01-08 (5/30) - Pujat per Mar Barbany Arimany - Comparteix
Hola a tots i totes.
Em dic Mar i ara estic vivint a Mar
Lodj, a Senegal.
Aqui hi tenim un petit projecte
d'ecoturisme, l'Nguel du Saloum.
Podeu fer el xafarder per la web:
www.ngueldusaloum.com
Tot i q només fa 2 mesos q estic aqui,
trobo a faltar coses de Catalunya...
Així que si algun català o catalana ens
ve a visitar, estarem encantats de
rebre'l!
Que vagi be! | | | L'ALLOTJAMENT | 2019-01-08 (6/30) - Pujat per Mar Barbany Arimany - Comparteix
Hola a tots i a totes! em dic Mar i fins
fa 2 mesos vivia a Granollers.
Allà hi teníem la nostra vida muntada:
fills, piset, cotxe, feina... però ens
sentíem ofegats...
Així que vam decidir deixar-ho tot i
començar de nou a Senegal. El lloc que
hem triat per fer aquesta aventura de
família és la preciosa illa de Mar Lodj,
al Delta del Sine Saloum.
Si voleu venir-nos a visitar, estarem
encantats i encantades de tenir-vos per
aquí.
Hem muntat un petit projecte
d'ecoturisme, i us el presento: Nguel du
Saloum
www.ngueldusaloum.com
Doncs això, que si ens voleu venir a
visitar, serà un plaer! | | | Vull venir a treballar a Senegal | 2016-06-02 (7/30) - Pujat per JOSEP S GOMIS - Comparteix
Bona tarda a tots els catalans al mon.
Soc en Josep S Gomis, arquitecte, i vull
a treballar a qualsevol lloc del mon, ja
sigui Bubai, New Zeland, Senegal, etc...
.
He estat l'ultim any i mig treballant a
Lomé, Togo i vull seguir amb nous
reptes. Si algú coneix a qui puc
contactar o enviar el CV, si us plau que
m'ho digui.
Moltes gràcies
Si aconsegueixo venir ...ho cel·lebrarem
amb un bon sopar!!! Salutacions a totes
i tots | | | Treballar a Dakar | 2015-11-25 (8/30) - Pujat per carles colomer cotta - Comparteix
Bon dia. Vull anar a viure a Dakar.
Busco feina allà des d'aquí. Si algú pot
donar-me un cop de ma... | | | | | | | Paginació: 12 | |
|
