Per segona vegada en menys de dos anys,
els xilens rebutgen canviar la
Constitució de l'etapa pinochetista,
que, tot i esmenada i modificada
diverses vegades, no agradava a la
majoria de xilens
https://www.ccma.cat/324/xile-es-queda-a
mb-la-constitucio-de-pinochet-despres-de
-rebutjar-la-reforma-de-les-dretes/notic
ia/3266922/ Més info
La dreta es desmarca dels actes oficials
pels 50 anys del cop d'Estat a Xile,
mentre el negacionisme dels crims de la
dictadura guanya posicions, també a
l'Argentina
https://www.ccma.cat/324/el-negacionisme
-dels-crims-de-pinochet-plana-sobre-lani
versari-del-cop-destat-a-xile/noticia/32
48531/ Més info
Cinquanta anys després de l'assalt al
palau presidencial de La Moneda liderat
pel general Augusto Pinochet, Xile es
prepara per commemorar un cop d'estat
que encara manté ferides obertes al país
sud-americà
https://www.ccma.cat/324/la-meva-vida-de
penia-dun-dit-lhorror-a-lestadi-nacional
-de-xile-en-la-dictadura/noticia/3249084
/ Més info
Jara fue trasladado y torturado en
septiembre de 1973 en el Estadio Chile,
donde encerraron a más de 5.000
prisioneros, y su cuerpo fue encontrado
cerca del Cementerio Metropolitano
https://www.eldiario.es/internacional/se
ntencia-definitiva-25-anos-carcel-milita
res-asesinaron-victor-jara_1_10471323.ht
ml Més info
El país certifica un canvi radical de
tendència política després del fracàs
del primer procés constituent
"intercultural i ecològic" impulsat pel
president Gabriel Boric
https://www.ccma.cat/324/gir-a-xile-lext
rema-dreta-arrasa-i-controlara-la-redacc
io-de-la-nova-constitucio/noticia/322780
5/ Més info
La norma permet anomenar matrimoni les
unions entre persones del mateix sexe i
habilita l'adopció i la filiació de
fills a tots dos pares o mares, un dels
punts clau de la discussió
https://www.ccma.cat/324/xile-vuite-pais
-de-lamerica-llatina-que-aprova-el-matri
moni-homosexual/noticia/3134038/ Més info
Kast, de 55 años, es un político
veterano que se separó de la derecha
tradicional, de familia alemana y padre
de nueve hijos. Ha expresado admiración
por Trump, tiene vínculos con Vox y pide
el perdón para exmilitares de la
dictadura
https://www.eldiario.es/internacional/jo
se-antonio-kast-ultraderechista-reivindi
ca-pinochet-lidera-carrera-presidencia-c
hile_1_8519900.html Més info
Xile ha iniciat els treballs de la
Convenció Constitucional, encarregada de
demolir la constitució imposada per
Pinochet al final de la dictadura. I ho
ha fet de manera claríssima, triant una
líder maputxe, Elisa Loncón, com la
presidenta de la Convenció. Loncón ha
pres possessió del càrrec enarborant la
bandera maputxe i ha promès un ?
Continue reading Xile inicia la
demolició de la constitució de Pinochet
?
https://www.vilaweb.cat/noticies/xile-in
icia-la-demolicio-de-la-constitucio-de-p
inochet/ Més info
Tras derogar la Constitución de
Pinochet, las marchas ciudadanas quieren
desmontar los símbolos fundados por el
militarismo, el patriotismo y las
dictaduras. El monumento al militar,
situado desde 1928 en la Plaza Italia,
ha sido descabalgado de su pedestal para
restaurarlo tras un año y medio de
vandalización
https://www.eldiario.es/internacional/gu
erra-estatuas-general-baquedano-simbolo-
incendia-chile_1_7322077.html Més info
Tres décadas después de acabar con la
dictadura en un histórico plebiscito,
los chilenos volvieron este domingo a
votar en referéndum para decir no al
modelo de sociedad neoliberal implantado
por el...
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20201026/494986303/chile-referendum-c
onstitucion-pinochet-pinera-santiago.htm
l Més info
Más de un millón de personas, según los
organizadores, se manifestaron de forma
pacífica, salvo por algunos
enfrentamientos con la policía y dos
incendios registrados en iglesias
https://www.eldiario.es/internacional/de
cenas-de-miles-de-personas-desbordan-san
tiago-de-chile-por-el-aniversario-del-es
tallido-social-en-el-pais_1_6302231.html Més info
La manifestación, encuadrada dentro de
las tensiones sociales que vive Chile
desde 2019, terminó con la detención del
agente, acusado de "homicidio
frustrado".
https://www.publico.es/internacional/pol
icia-chileno-arroja-manifestante-puente-
desata-terremoto-nacional-no-cayo-lanzar
on.html Més info
La derecha más pinochetista no está
dispuesta a rendirse fácilmente. La
sociedad chilena cambió definitivamente
a partir de las protestas que se
iniciaron en octubre pasado contra el
modelo neoliberal...
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20200730/482581439392/la-derecha-mas-
pinochetista-toma-el-control-del-gobiern
o-chileno.html Més info
Una discutida nueva ley permite retirar
el 10% de los ahorros destinados a la
jubilación, lo que supone una derrota
simbólica de los principios más
neoliberales de la economía chilena
https://www.eldiario.es/internacional/si
stema-privado-pensiones-chile-jaque-cris
is-economica-provocada-coronavirus_1_612
4066.html Més info
La revelación de 2.000 fallecidos que no
aparecen en las cifras informadas a la
opinión pública provoca la dimisión de
Jaime Mañalich.
http://www.publico.es/internacional/emer
gencia-coronavirus-chile-cambia-ministro
-salud-enfrentar-etapa-dura-pandemia.htm
l
El manejo de la crisis sanitaria en
Chile ha sido polémica desde el primer
día por las formas y decisiones del
Mañalich. Pero la gota que colmó el vaso
fue la noticia que trascendió la noche
del viernes y que reveló que en los
informes diarios que el Ministerio
reporta a la opinión pública se han
ocultado más de 2.000 fallecidos que sí
se han informado a la OMS
El president de Xile, Sebastián Piñera,
ha enviat a casa 1.300 presos per
descongestionar els centres
penitenciaris del país, després que s’hi
hagin registrat diversos brots de
coronavirus. Piñera ha impulsat una
polèmica llei d'"indult commutatiu" per
substituir la pena de presó per un
arrest domiciliari a les persones de més
de 55 anys que no hagin comès delictes
greus, dones embarassades o amb fills
menors de dos anys i els presos que
gaudien de permisos de sortida diürna o
de cap de setmana. La proposta del
mandatari, però, no ha agradat gens a
l’ala més reaccionària de la seva
coalició de dretes, Chile Vamos, que
considera que la normativa “discrimina
de manera arbitrària” els condemnats per
violacions de drets humans durant la
dictadura d’Augusto Pinochet i que, a
causa de l'edat, s’haurien d’incloure
com a població de risc.
Segons els parlamentaris conservadors,
el govern impedeix que els interns de
Punta Peuco –una presó exclusiva per a
torturadors i còmplices de la dictadura
que tenen millors condicions que la
resta de reclusos– es puguin protegir de
la pandèmia, que a Xile ha superat els
10.000 contagis i ha deixat més de 130
morts.
Argumenten que la majoria de presos del
recinte, un centenar aproximadament, “no
són autors materials” dels crims que es
van perpetrar sota el règim de Pinochet
i que, simplement, “els va tocar ser
allà”, en paraules de la senadora de la
Unió Demòcrata Independent (UDI)
Jacqueline Van Rysselberghe. “No estic
dient que no en tinguin culpa, però és
bastant més relativa i no hi ha cap raó
perquè no tinguin accés a la commutació
de la pena perquè són un grup de risc”,
ha arribat a dir la parlamentària.
Inclusió dels criminals
En un intent desesperat d’incloure els
violadors de drets humans dins la
proposta, un grup de senadors i diputats
han recorregut al Tribunal
Constitucional (TC). La jugada, però, ha
acabat sense èxit: per 3 vots a favor i
7 en contra, el Tribunal ha desestimat
la seva petició. La decisió és
significativa si es té en compte que el
TC ha resolt, tradicionalment, alineat
amb la dreta: “És una gran fita en
matèria de límits a la impunitat a Xile
i dona més pes a la idea que no hi ha
cap discriminació en l’indult que
excloïa els criminals de lesa
humanitat”, explica el coordinador de la
Càtedra de Drets Humans de la
Universitat de Xile, Claudio Nash. La
presidenta de l’Agrupación de Familiares
de Ejecutados Políticos, Alicia Lira,
critica que “quan es parla de justícia i
de condemnes, [la dreta] digui que [els
condemnats] només obeïen”. I afegeix:
“Els que estan a Punta Peuco i la
majoria de processats i condemnats van
ser membres de la jerarquia de l’exèrcit
o de les forces armades”.
Una dona es creua amb militars a
Santiago, Xile / MARTIN BERNETTI /
AFP
Una dona es creua amb militars a
Santiago, Xile / MARTIN BERNETTI /
AFP
Per fer les paus amb els seus companys
de coalició, Piñera ha decidit treure
del calaix un altre controvertit
projecte que ell mateix va impulsar
l’any 2018: l’anomenada llei
humanitària. La iniciativa pretén
indultar malalts terminals i persones de
més de 75 anys que hagin complert la
meitat de la condemna. I, en aquest cas,
sí que inclou els presos condemnats per
la dictadura. “Si el govern vol tirar
endavant el projecte, haurà de passar
per instàncies parlamentàries i per una
discussió pública”, adverteix Nash. Des
de l’oposició, que té majoria a les dues
cambres, ja han anunciat que no
l’aprovaran.
La situació dels criminals de la
dictadura és un tema sensible a Xile.
Molts polítics opositors van ser
víctimes de la repressió política i les
ferides no s’han tancat. “Hi ha una
divisió històrica entre partidaris i
detractors de la dictadura i els drets
humans són un camp més de la batalla
d’aquesta divisió”, apunta Nash. “Aquest
govern és part de la dreta que durant
dècades ha buscat la manera de donar
impunitat als criminals. Es reconeixen
entre ells com a classe per la
complicitat que van tenir durant la
dictadura”, lamenta Lira. “Si els presos
de Punta Peuco fossin policies o
militars rasos, el govern no en
demanaria la llibertat”, conclou.
A Xile,dos pumes s'han atrevit a entrar
a la capital del país, ara que les
persones estem confinades a casa, la
fauna salvatge es deixa veure més.
Un mascle jove es va passejar a ple dia
pels carrers d'un barri cèntric i va
acabar refugiant-se en una escola. Els
naturalistes el van capturar i li van
fer un examen veterinari.
El director regional de Servei
d'Agricultura i Ramaderia de Xile,
Marcelo Giagnoni, va dir que el puma
havia estat tranquil·litzat i portat al
zoològic del Parc Metropolità de
Santiago per a una avaluació de salut.
Este relato empieza a gestarse el pasado
6 de octubre con el aumento de la tasa
del transporte público y de metro en
Santiago. El nuevo valor ascendía a 800
y 830 pesos chilenos dependiendo de la
hora, punta o no, superando el valor de
un dólar. Era la cuarta subida
registrada en el año y medio del
presidente-empresario Sebastián Piñera y
sonó tan obscena como normal, un hecho
consumado sin más explicaciones para el
ciudadano de a pie que las fluctuaciones
del precio del gasóleo, el índice de
precios al consumo, el aumento del coste
de mano de obra o el tipo de cambio. Lo
que vino a continuación fue la protesta,
la evasión y la represión por parte del
Estado. Este es el relato cronológico de
las jornadas de finales de 2019 que
revivieron en Chile los ecos de un
pasado dictatorial.
Los expertos elogian el ejemplo de
Chile, un país que ha prohibido la venta
de las bebidas azucaradas en colegios y
ha adoptado un sistema de etiquetas que
advierte a las familias sobre los
peligros de la comida basura
El Instituto Nacional de Derechos
Humanos chileno ha publicado
recientemente un demoledor informe sobre
las miles de personas heridas y
detenidas durante el transcurso de las
protestas socialesEl organismo ha
registrado 3.649 heridos, 405 de ellos
con lesiones en ojos, y ha documentado
194 casos de violencia sexual durante la
detención, la mayoría desnudos
forzadosLa represión de las protestas en
Chile ha sido cuestionada por organismos
internacionales como Naciones Unidas o
Amnistía Internacional
https://www.eldiario.es/internacional/sa
ldo-meses-protestas-Chile_0_987251978.ht
ml
La reforma del criticado sistema de
pensiones pretende implementar un
aumento gradual del 6 % en las
cotizaciones, que pasarían del 10 %
actual hasta el 16 %Supondrá un aumento
promedio del 20% en las pensiones de los
hombres y del 32% en el caso de las
mujeres
Olles i cassoles ressonen per tot el
centre de Santiago. A les finestres i
els balcons dels grans edificis,
centenars de veïns piquen amb ràbia i
indignació i criden contra el govern,
els militars i la policia. S’hi sumen
els clàxons dels cotxes que passen i les
cues de gent que compra provisions en
els pocs comerços de barri que estan
oberts. La gent es prepara per no
quedar-se sense provisions: “No sabem
què passarà demà”, diu un home. La
magnitud de les protestes desencadenades
per la pujada del preu del transport
públic ha desbordat el govern de
Sebastián Piñera.
La capital xilena es despertava ahir
d’una nit sota toc de queda –la primera
des de 1987, en plena dictadura de
Pinochet– i per segon dia consecutiu
vivia militaritzada i sota el control de
quasi 9.500 soldats, que també s’han
desplegat al nord i el sud del país. El
fum del gas lacrimogen impregna l’aire
des de primera hora de dissabte, el dia
més intens de mobilitzacions, que va
deixar quatre morts, 710 detinguts i més
d’un centenar d’accions violentes, entre
incendis, destrosses i saquejos.
També hi ha ferits, entre els quals
desenes de policies i un home en estat
greu que va ser disparat per un soldat
mentre era testimoni d’una persecució de
matinada. L’Institut Nacional de Drets
Humans (INDH) n’està fent un seguiment:
“Molts detinguts pateixen un ús
desmesurat de la força en el moment de
la detenció. Hi ha vexacions injustes a
nens, maltractaments, cops a la cara,
tortures, dones obligades a despullar-se
i vexacions sexuals”, diu l’Institut.
L’ambient al centre de la ciutat és
d’una calma tensa permanent. Grups de
gent es concentren per diferents
carrers, criden i protesten, però ahir
al matí el nombre de barricades i
incendis s’havia reduït. Tot i així, es
repetien els saquejos a grans
superfícies i els disturbis es
concentraven a la plaça Italia, centre
neuràlgic de la ciutat, entre la policia
i un grup nombrós de persones que volien
manifestar-se fins al Palacio de la
Moneda. L’estat d’excepció en diverses
regions, inclosa la capital, ho
prohibeix i els agents els reprimien amb
tanquetes d’aigua, gas lacrimogen a dojo
i diverses detencions.
“Aquest país ha de canviar, els joves no
tenim por!”, exclamava un noi carregat
amb dues cassoles que es concentrava a
una banda de la plaça. Un senyor afegia
crispat: “La situació és complicada,
però és l’única manera que alguna cosa
canviï”. Més enllà, una noia exhibeix el
seu missatge en una cartolina: “Quan la
tirania és llei, el caos és ordre”.
L’origen de les protestes és l’augment
del preu del bus interurbà i el metro.
Com a resposta, els estudiants van
decidir posar en pràctica l’“evasió” del
transport públic, i molts ciutadans s’hi
van afegir. “Evadir, no pagar, una altra
manera de lluitar!” ha sigut la consigna
de tota la setmana, mentre es produïen
colades massives al metro, en una acció
que els joves han emmarcat dins la
desobediència civil.
La situació es va complicar quan el
govern de Sebastián Piñera va enviar la
policia a intervenir a diverses
estacions. Hi va haver escenes de caos i
persecució, algunes fins a les andanes.
La reacció dels joves va ser immediata:
més mobilització, i amb ella van arribar
els primers disturbis. Divendres el caos
al transport públic va ser generalitzat
–77 estacions de les 136 que conformen
la xarxa van quedar afectades, i més
d’una vintena, incendiades.
Piñera fa marxa enrere
Davant l’onada creixent de disturbis i
indignació, dissabte el president va fer
marxa enrere i va suspendre la pujada
del preu del transport. L’anunci, però,
no ha calmat els ànims. La pujada del
bitllet de metro només ha sigut
l’espurna que ha encès un polvorí contra
un model que no garanteix l’accés a
drets bàsics com la salut, l’educació o
les pensions, en un país marcat per una
profunda desigualtat social. Alguns
experts ho comparen amb les causes de
les mobilitzacions dels armilles grogues
a França.
El repte que afronten el president
Piñera i el seu govern és majúscul. El
mandatari va afirmar fa unes setmanes
que Xile “és un oasi” en una regió
sacsejada per diverses crisis polítiques
i socials, com les que han tingut lloc
al Perú i l’Equador, la que es viu a
Veneçuela o la inestabilitat de
l’Argentina i el Brasil. L’escenari per
a les pròximes hores i dies és incert:
no se sap fins quan s’allargarà el toc
de queda, s’han suspès les classes i
molts treballadors no podran arribar a
la feina perquè el transport públic no
funciona. Tot i el desplegament militar
al carrer, organitzacions socials han
convocat una aturada i diverses
mobilitzacions per dilluns.
El "Berlusconi sud-americà", Sebastián
Piñera, és investit president
https://www.ara.cat/internacional/dreta-
recupera-Palau-Moneda-Xile_0_1976802350.
html
L’empresari conservador de 68 anys
Sebastián Piñera torna a ocupar per
segona vegada el Palau de la Moneda a
Santiago de Xile quatre anys després
d’haver-lo abandonat. I hi torna de la
mateixa manera que fa vuit anys, quan
per primera vegada va rebre la banda
presidencial de mans de l’expresidenta
socialista Michelle Bachelet a la seu
del Congrés en una alternança de poder
entre esquerra i dreta inèdita al país
sud-americà.
El que també fa especial els traspassos
presidencials a Xile és on tenen lloc: a
la ciutat de Valparaíso, a la costa del
Pacífic, a 120 quilòmetres de Santiago
de Xile. I és que el Parlament xilè no
està situat a la capital xilena. Fa
vint-i-vuit anys es van voler
descentralitzar -almenys físicament- els
poders de l’estat, i d’aquí que
Valparaíso sigui la capital del poder
legislatiu, on el Congrés i el Senat
celebren les sessions.
També és aquí on cada quatre anys totes
les forces polítiques celebren
l’arribada d’un nou cap d’estat amb una
festa republicana. Durant un dia tots
els polítics són xilens per damunt de
tot, siguin del partit que siguin.
Deixen de banda les seves rivalitats.
L’acte de traspàs presidencial d’ahir va
ser breu -només va durar cinc minuts-
però va estar carregat de simbolisme: va
acabar amb bona part dels mil convidats
a la cerimònia cantant l’himne nacional
de Xile. Després els 23 ministres que
conformen el gabinet de la segona
presidència de Sebastián Piñera van
jurar el càrrec.
Promeses polítiques
Sebastián Piñera ha tornat al Palau de
la Moneda amb una maleta carregada de
promeses. Assegura que reactivarà
l’economia del país, que, a parer seu,
està estancada. També preveu crear
600.000 llocs de treball que siguin de
qualitat, així com augmentar els sous
dels treballadors. Però el primer que
Piñera pretén fer com a president de
Xile és fer marxa enrere i revisar les
-emblemàtiques per al centreesquerra-
reformes tributàries, educatives i
laborals aprovades durant el govern de
Bachelet.
El líder conservador, que ja va governar
Xile entre el 2010 i el 2014, va guanyar
còmodament el progressista Alejandro
Guillier a la segona volta de les
eleccions presidencials del mes de
desembre. Va ser així que es va
convertir en el setè mandatari escollit
en democràcia, un cop acabada la
dictadura militar del general Augusto
Pinochet (1973-1990). Com a primer cap
d’estat de la dreta expinochetista,
Piñera no ho va tenir gens fàcil quan va
ser escollit l’any 2010. Batejat amb el
sobrenom de Berlusconi sud-americà per
la seva fortuna, a Xile se’l recorda
especialment per la manera com va fer
front a les terribles conseqüències del
terratrèmol de magnitud 8,8 en l’escala
de Richter i al tsunami que van sacsejar
el país l’any 2010: 156 persones van
morir i 25 més van desaparèixer. I també
per com va gestionar el rescat increïble
en ple desert d’Atacama de 33 miners que
van quedar atrapats a 700 metres de
profunditat.
Gir conservador
L’arribada de Piñera a la presidència de
Xile consolida el gir a la dreta de
Sud-amèrica, encetat fa quatre anys.
Seran socis seus a escala regional els
també conservadors caps d’estat de
l’Argentina, el Brasil, el Paraguai, el
Perú i Colòmbia. Un fet a tenir en
compte quan l’aïllada Veneçuela del
president Nicolás Maduro s’acosta a unes
qüestionades eleccions presidencials,
considerades il·legals precisament pels
seus veïns continentals conservadors.
Malgrat això, el traspàs presidencial
d’ahir va començar amb crítiques.
L’entrada principal del Parlament, a la
ciutat de Valparaíso, per on van accedir
els caps d’estat i de govern convidats,
no disposava de cap rampa per a persones
amb mobilitat reduïda. Això va generar
malestar. El president de l’Equador,
Lenín Moreno -que es desplaça en cadira
de rodes des de l’any 1998 després de
ser ferit amb un tret en un robatori-, i
el rei emèrit d’Espanya, Joan Carles I
-que caminava recolzant-se en un bastó i
amb certes dificultats- van haver
d’accedir al recinte parlamentari per la
porta del darrere del Congrés.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
