 | Iria Gonzalez Quiroga | Gottingen - Alemanya | No volia conformar-me amb el que tenia, era profe de bio a un institut, i volia treballar com a biòloga de camp, cosa que se'm dificultava molt a Catalunya si no era en el món de l'acadèmia. l'Iria que va marxar al Brasil un juliol del 2019 no és la mateixa que està escrivint aquestes línies a Alemanya el setembre del 2023. Ara porto mil aventures a la motxilla i una visió del món molt més oberta. | 1/21 |
 | Judith Aragonés | Lille - França | El que no sabíem és que, quan marxes, tornar fa la vida molt petita, quan el món és tan gran i tan canviant. Quan la vida et cap en un contenidor, el port de destí poc importa | 2/21 |
 | Juanjo de la Llera | Santo Domingo - República Dominicana | Viure fora, en el meu cas, no està sent una experiència encoratjadora. La vida fora de Catalunya t'ajuda a valorar moltes coses que abans no hi pensava: la qualitat de vida que vaig deixar enrere a Barcelona, passejar una tarda de dissabte pel Passeig de Gràcia o disposar d'un sistema sanitari públic formidable que mai valorem prou. | 3/21 |
 | Xavier Cusidó | Oslo - Noruega | Sempre he cregut que si copses el moment amarant-te de l'olor, dels sons, dels colors que t'envolten, el cor ho guarda en una estanteria ben guardat, per poder recordar-ho més sovint. Com una biblioteca de sentiments i no pas una imatge. | 4/21 |
 | Javi Paricio | Detroit - Estats Units d'Amèrica | Ser lluny és dur, i més quan els pares es fan grans, això toca el cor, el cap, i et fa sentir que no ets d'enlloc. Però si tornés a ser més jove, sortiria de CAT igual que he fet. Sempre seré un català allà on vagi, orgullós del meu país. | 5/21 |
 | David Torres Prats | Muenchen - Alemanya | Ara mateix no veig possible tornar a Catalunya. Ens fa gràcia la idea de tornar, però tinc clar que professionalment i per qualitat de vida, seria un pas enrere important. Sempre parlem a casa de tornar "quan ens jubilem", però crec que és més per treure'ns la pressió de sobre que un pla ben pensat. | 6/21 |
 | Sergi Blasi | Aracaju - Brasil | Dos 'il·luminats', separats per 2.000 km, hem muntat un programa de converses en català, fent immersió lingüística i social catalana al Brasil. Tela marinera!
| 7/21 |
 | Ester Aznar | Napoli - Itàlia | Nàpols és una ciutat que s'estima i s'odia al mateix temps. És una ciutat dicotòmica en tot els sentits. Bonica i lletja, neta i bruta, sacra i profana, masclista i feminista, funcional i caòtica,etc. Esgota en cert sentit però enriqueix molt. | 8/21 |
 | Jose Nadela | Constanta - Romania | He viscut a USA, Irlanda, Itàlia, Polònia, Austràlia, Holanda, Colòmbia, Romania, Costa Rica, Mèxic, Índia, Geòrgia, i ara porto 4 anys mes a Romania | 9/21 |
 | Miquel Casaramona i Massana | Zanzibar - Tanzània | La set d'aventura em va arrossegar a Zanzíbar, un canvi radical en tot. Jo parlava anglès amb accent de Sant Quirze, però a Zanzíbar la immensa majoria no el parla i vaig aprendre el suahili, una mica per respecte i una mica per entendre'm. Em va obrir moltíssimes portes. En cultures tan extremadament diferents les lliçons són constants. | 10/21 |
 | Xavier Panadés | Essaouira - Marroc | Vaig desertar de la legió de Ceuta i em van enxampar . Vaig anar a parar 3 mesos a treballs forçats (tal com sona). Va ser una experiència molt dura, però al mateix temps va fer que molts problemes que et sorgeixen a la vida els trobis insignificants. | 11/21 |
 | Nikos Miralles | Dubai - Emirats Àrabs Units | Al 2017 vaig decidir fer una volta al món amb moto sortint des de Barcelona i al acabar-la l'any següent ja estava vivint a Sibèria. | 12/21 |
 | Marian Carrión | Villahermosa - Mèxic | Encara continua passant que m'identifiquin com a espanyola i, a continuació, esperin que arrenqui a cantar i a ballar flamenc i quan explico que soc catalana cada cop més la gent sap del que parlo i molts ja fan referència al procés d'independència, mentre que anys enrere la referència eren al Barça i Messi. | 13/21 |
 | Itxaso Satrústegui | Tampa - Estats Units d'Amèrica | Viure fora m'ha fet adonar que només tenim una vida i això ha fet tornar-me més pràctica i emprenedora. Si les coses no em surten com vull, doncs no surten i ja, però no serà perquè no ho hagi intentat | 14/21 |
 | Dídac Pérez i Parera | Seattle - Estats Units d'Amèrica | Quan torno a Catalunya em sento estrany, com si fos un turista més o un visitant. | 15/21 |
 | Roser Biosca | Masqat - Oman | Fa uns anys, el Barça de Victor, Nadal i companyia, i el Madrid van jugar un partit amistós a Masqat. Vaig anar a l'hotel on s'allotjaven per veure si podíem veure'ls i vaig acabar convidada al capvespre a l'hotel a prendre una copa amb ells. Al cap d'un mes, vàrem rebre a casa una samarreta oficial signada per l'equip oficial, Messi, Piqué, Valdés, Xavi... Difícilment vivint a Catalunya, hauria passat!! | 16/21 |
 | Jordi Ferré | Madrid - Espanya | Soc intèrpret de llengua de signes. El fet de saber llengua de signes te els seus avantatges. Pots comunicarte amb una altra persona a través d'un vidre (per exemple al bus), fent submarinisme, pots menjar un entrepà amb una mà i parlar amb signes amb l'altra al mateix temps i també t'ajuda a ser més expresiu. | 17/21 |
 | Aurora Campo | Tel Aviv - Israel | Per a mi, sortir fora ha suposat la satisfacció de poder créixer en la societat | 18/21 |
 | Carlos Monforte | Singapore - Singapur | He viatjat a moltíssims països fent fotos. Vaig viure més de quatre mesos amb només una moneda de 5 cèntims de dòlar a la butxaca i era tot el que tenia de valor, però l'esperança mai no va decaure. | 19/21 |
 | Nuria Masdeu | Cairo - Egipte | A Síria, una milicia armada ens va retenir a la força i em van acabar interrogant en català | 20/21 |
 | Manel Avellà | Cape Town - Sud-àfrica | vaig treballar de submarinista des d'un vaixell cercant diamants a l'Atlantic. Preferiem tancar els ulls i així no veure ombres de llops de mar o de taurons | 21/21 |
|
Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
| |
Xavier Panadés. Soc de Barcelona i he viscut al Principat d'Andorra del 1982 al 2006 i després vaig marxar a Essaouira (Marroc) on encara hi soc. | |
| |
Què t'ha portat a viure a fora?
| |
El primer cop que vaig marxar cap al Principat d'Andorra, hi vaig anar perquè m'agradava molt la muntanya, la neu i viure en llocs solitaris. En aquella època la població al Principat era de 30.000 habitants i vaig triar viure a Juberri on hi vivíem 4 gats i jo (un Poblet a la Parròquia de Sant Julià de Lòria cap al que avui és Naturlandia) | |
| |
Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres
| |
Tota la meva vida, d'ençà que va marxar a fer el servei militar obligatori, han sigut experiències interessants. Totes i cada una d'elles han fet que sigui el quin soc avui
Explicaré la més dura i la quina, potser, m'ha endurit més:
Als 18 anys em va tocar marxar cap a Algesires a fer el servei militar obligatori. Allà em vaig allistar a la legió de Ceuta (coses de tenir 18 anys) per 24 mesos. Al cap de 9 mesos en tenia prou i vaig desertar. Esperant agafar el ferry cap a la península em van enxampar i vaig anar a parar 3 mesos a treballs forçats (tal com sona). Va ser una experiència molt dura, però al mateix temps va fer que molts problemes que et sorgeixen a la vida els trobis insignificants. | |
| |
Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia?
| |
Mai es pot dir d'aquesta aigua no en beuré per tèrbola que sigui, però no tinc al cap de tornar a viure definitivament a Catalunya. Cada cop que hi vaig estic content d'anar-hi, però també estic molt content de marxar. No entenc per què. | |
| |
Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment
| |
En aquest país on som ara, m'he adonat que no cal fer les coses per ahir i no cal agressivitat per resoldre un problema. En un ritme molt més lent i amb serenitat , tot pot funcionar igual de bé o millor. Jo m'he convertit en la tortuga i a Europa hi ha les llebres. | |
|
|