 | | Sergi Guitart | | Dublin - Irlanda | | Durant els 18 anys que porto a Irlanda, he pensat moltes vegades "què fas?, tornes o no?", i al final vaig arribar a la conclusió que la resposta més sincera a aquesta pregunta era contestant: "que faries si et toques la loteria?, tornaries o no?" | | 1/25 |
 | | Anna Argemí Catllà | | Dallas - Estats Units d'Amèrica | | Aquí Texas m'han ajudat molt a dissenyar el meu somni conservador judeocristià republicà català que s'ha transformat en americà. Els progressistes que vaig deixar a Barcelona criticant el món Occidental han aconseguit donar mala fama als valors demòcrates | | 2/25 |
 | | Jordi Bosch | | Moscow - Rússia | | Vivint i treballant amb els russos, he après a veure el món des d'una altra perspectiva i he après a ser ambiciós. I veient com els italians venien als supermercats a preu d'or el "cantucci"- que no són més que carquinyolis -, he entès que hem d'aprendre a ser menys humils i fer-nos valer al món.
| | 3/25 |
 | | Miquel Àngel Molina Baixauli | | Albuquerque - Estats Units d'Amèrica | | Als anys setanta, viure fora era molt dur. No hi havia Internet i l'única manera de comunicar-se era per correu postal. Jo tenia una subscripció al diari Avui però solament per l'edició del dilluns per saber els resultats de futbol. El preu del correu era molt car i encara que el rebia amb més d'una setmana de retard no hi havia cap altra manera de saber els resultats. Trucar per telèfon era exorbitant i reservat solament per coses extraordinàries. | | 4/25 |
 | | Iria Gonzalez Quiroga | | Gottingen - Alemanya | | No volia conformar-me amb el que tenia, era profe de bio a un institut, i volia treballar com a biòloga de camp, cosa que se'm dificultava molt a Catalunya si no era en el món de l'acadèmia. l'Iria que va marxar al Brasil un juliol del 2019 no és la mateixa que està escrivint aquestes línies a Alemanya el setembre del 2023. Ara porto mil aventures a la motxilla i una visió del món molt més oberta. | | 5/25 |
 | | Judith Aragonés | | Lille - França | | El que no sabíem és que, quan marxes, tornar fa la vida molt petita, quan el món és tan gran i tan canviant. Quan la vida et cap en un contenidor, el port de destí poc importa | | 6/25 |
 | | Juanjo de la Llera | | Santo Domingo - República Dominicana | | Viure fora, en el meu cas, no està sent una experiència encoratjadora. La vida fora de Catalunya t'ajuda a valorar moltes coses que abans no hi pensava: la qualitat de vida que vaig deixar enrere a Barcelona, passejar una tarda de dissabte pel Passeig de Gràcia o disposar d'un sistema sanitari públic formidable que mai valorem prou. | | 7/25 |
 | | Xavier Cusidó | | Oslo - Noruega | | Sempre he cregut que si copses el moment amarant-te de l'olor, dels sons, dels colors que t'envolten, el cor ho guarda en una estanteria ben guardat, per poder recordar-ho més sovint. Com una biblioteca de sentiments i no pas una imatge. | | 8/25 |
 | | Javi Paricio | | Detroit - Estats Units d'Amèrica | | Ser lluny és dur, i més quan els pares es fan grans, això toca el cor, el cap, i et fa sentir que no ets d'enlloc. Però si tornés a ser més jove, sortiria de CAT igual que he fet. Sempre seré un català allà on vagi, orgullós del meu país. | | 9/25 |
 | | David Torres Prats | | Muenchen - Alemanya | | Ara mateix no veig possible tornar a Catalunya. Ens fa gràcia la idea de tornar, però tinc clar que professionalment i per qualitat de vida, seria un pas enrere important. Sempre parlem a casa de tornar "quan ens jubilem", però crec que és més per treure'ns la pressió de sobre que un pla ben pensat. | | 10/25 |
 | | Sergi Blasi | | Aracaju - Brasil | | Dos 'il·luminats', separats per 2.000 km, hem muntat un programa de converses en català, fent immersió lingüística i social catalana al Brasil. Tela marinera!
| | 11/25 |
 | | Ester Aznar | | Napoli - Itàlia | | Nàpols és una ciutat que s'estima i s'odia al mateix temps. És una ciutat dicotòmica en tot els sentits. Bonica i lletja, neta i bruta, sacra i profana, masclista i feminista, funcional i caòtica,etc. Esgota en cert sentit però enriqueix molt. | | 12/25 |
 | | Jose Nadela | | Constanta - Romania | | He viscut a USA, Irlanda, Itàlia, Polònia, Austràlia, Holanda, Colòmbia, Romania, Costa Rica, Mèxic, Índia, Geòrgia, i ara porto 4 anys mes a Romania | | 13/25 |
 | | Miquel Casaramona i Massana | | Zanzibar - Tanzània | | La set d'aventura em va arrossegar a Zanzíbar, un canvi radical en tot. Jo parlava anglès amb accent de Sant Quirze, però a Zanzíbar la immensa majoria no el parla i vaig aprendre el suahili, una mica per respecte i una mica per entendre'm. Em va obrir moltíssimes portes. En cultures tan extremadament diferents les lliçons són constants. | | 14/25 |
 | | Xavier Panadés | | Essaouira - Marroc | | Vaig desertar de la legió de Ceuta i em van enxampar . Vaig anar a parar 3 mesos a treballs forçats (tal com sona). Va ser una experiència molt dura, però al mateix temps va fer que molts problemes que et sorgeixen a la vida els trobis insignificants. | | 15/25 |
 | | Nikos Miralles | | Dubai - Emirats Àrabs Units | | Al 2017 vaig decidir fer una volta al món amb moto sortint des de Barcelona i al acabar-la l'any següent ja estava vivint a Sibèria. | | 16/25 |
 | | Marian Carrión | | Villahermosa - Mèxic | | Encara continua passant que m'identifiquin com a espanyola i, a continuació, esperin que arrenqui a cantar i a ballar flamenc i quan explico que soc catalana cada cop més la gent sap del que parlo i molts ja fan referència al procés d'independència, mentre que anys enrere la referència eren al Barça i Messi. | | 17/25 |
 | | Itxaso Satrústegui | | Tampa - Estats Units d'Amèrica | | Viure fora m'ha fet adonar que només tenim una vida i això ha fet tornar-me més pràctica i emprenedora. Si les coses no em surten com vull, doncs no surten i ja, però no serà perquè no ho hagi intentat | | 18/25 |
 | | Dídac Pérez i Parera | | Seattle - Estats Units d'Amèrica | | Quan torno a Catalunya em sento estrany, com si fos un turista més o un visitant. | | 19/25 |
 | | Roser Biosca | | Masqat - Oman | | Fa uns anys, el Barça de Victor, Nadal i companyia, i el Madrid van jugar un partit amistós a Masqat. Vaig anar a l'hotel on s'allotjaven per veure si podíem veure'ls i vaig acabar convidada al capvespre a l'hotel a prendre una copa amb ells. Al cap d'un mes, vàrem rebre a casa una samarreta oficial signada per l'equip oficial, Messi, Piqué, Valdés, Xavi... Difícilment vivint a Catalunya, hauria passat!! | | 20/25 |
 | | Jordi Ferré | | Madrid - Espanya | | Soc intèrpret de llengua de signes. El fet de saber llengua de signes te els seus avantatges. Pots comunicarte amb una altra persona a través d'un vidre (per exemple al bus), fent submarinisme, pots menjar un entrepà amb una mà i parlar amb signes amb l'altra al mateix temps i també t'ajuda a ser més expresiu. | | 21/25 |
 | | Aurora Campo | | Tel Aviv - Israel | | Per a mi, sortir fora ha suposat la satisfacció de poder créixer en la societat | | 22/25 |
 | | Carlos Monforte | | Singapore - Singapur | | He viatjat a moltíssims països fent fotos. Vaig viure més de quatre mesos amb només una moneda de 5 cèntims de dòlar a la butxaca i era tot el que tenia de valor, però l'esperança mai no va decaure. | | 23/25 |
 | | Nuria Masdeu | | Cairo - Egipte | | A Síria, una milicia armada ens va retenir a la força i em van acabar interrogant en català | | 24/25 |
 | | Manel Avellà | | Cape Town - Sud-àfrica | | vaig treballar de submarinista des d'un vaixell cercant diamants a l'Atlantic. Preferiem tancar els ulls i així no veure ombres de llops de mar o de taurons | | 25/25 |
|
 Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
| |
Soc el Miquel Casaramona i Massana, de sant Quirze del Vallès.
Vaig estar vivint gairebé quatre anys a Kizimkazi Zanzibar, portant la cuina bar i restaurant de l'Hotel Karamba. | |
| | |
Què t'ha portat a viure a fora? | |
| La crisi, una molt bona oferta laboral i la set d'aventura em van arrossegar a Zanzíbar, un canvi radical en tot, nou ofici, jo era comercial de maquinària i eines per als fusters. Nou idioma, parlava anglès amb accent de Sant Quirze, però a Zanzíbar la immensa majoria no el parla i vaig aprendre (o hi vaig posar molta voluntat) el suahili, una mica per respecte i una mica per entendre'm. Em va obrir moltíssimes portes. | |
| | |
Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres | |
El contacte molt estret amb els nadius, feia que les anècdotes fossin constants, vam fabricar incubadores d'ous, amb termòstats digitals comprats a Europa i neveres velles.
Vam fabricar una cadira de rodes amb tubs de PVC i rodes de bicicleta, tot copiant un disseny de la politècnica de Terrassa. Em vaig erigir en el tio que de tot en sabia del poble.
Moments per a recordar i anècdotes com ja he dit, van ser constants, alguns molt emotius.
Un dia vaig conèixer una nena d'uns 5-6 anyets, la Phirdaus, era sorda, però d'alguna manera vam interactuar, em vaig interessar per ella, vaig parlar amb la mare i un professor del llenguatge de signes que em va recomanar el Jordi Ferré de Catalansalmon.
Normalment la veia i ens fèiem fotos a la platja, però feia dies que no la veia i jo marxava aquella nit d'abril cap a casa definitivament, tenia unes quantes peces de roba de donacions guardades per a ella, vet aquí que la vaig veure amb unes altres nenes i nens per la platja, la vaig cridar i va venir acompanyada per la seva germana gran. Els hi vaig donar la roba, unes nines i van marxar ben contentes cap a casa.
Jo estava sol a l'oficina de l'hotel recollint, la porta de l'oficina s'obre i veig la petita Phirdaus que estira els seus bracets m'abraça i marxa, vaig sortir darrere seu i, sorpresa, no hi havia ningú, era tard, ja era fosc, en aquests països el sol es pon cap a les 18:30. Havia vingut sola des de casa seva en la foscor. És dels millors i més emotius records que em vaig endur d'aquell magnífic indret. | |
| | |
Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia? | |
| Ja he tornat a casa, la cosa estaria en si estic o no disposat a tornar a marxar, francament si tingués una bona proposta, ho tornaria a fer. | |
| | |
Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment | |
En el meu cas viure fora m'ha obert el pensament, la capacitat analítica, prioritats, canviar molts valors que creia tenir clars.
En cultures tan extremadament diferents les lliçons són constants. A més el tipus de feina que feia interactuava constantment amb els clients, converses amb gent de tot el món, el contacte humà és del que més m'agrada. Tornaria a marxar, no a qualsevol preu però sí. | |
| |
|
