A Catalansalmon tenim més de 15 .000 usuaris registrats arreu del món. I
darrere cada usuari hi ha no una història, sinó mil històries, que donarien per
omplir una enciclopèdia.
Amb 5Cèntims hem intentat fer una pinzellada d'aquestes
pel·lícules plantejant unes preguntes curtes que us donaran una idea
d'un grapat de vides viscudes amb intensitat i en català per tot el món.
Ep! Vols participar en el nostre 5Cèntims? Respon al nostre questionari i explica'ns els teus 5 centims clicant aquí!
Durant els 18 anys que porto a Irlanda, he pensat moltes vegades "què fas?, tornes o no?", i al final vaig arribar a la conclusió que la resposta més sincera a aquesta pregunta era contestant: "que faries si et toques la loteria?, tornaries o no?"
Aquí Texas m'han ajudat molt a dissenyar el meu somni conservador judeocristià republicà català que s'ha transformat en americà. Els progressistes que vaig deixar a Barcelona criticant el món Occidental han aconseguit donar mala fama als valors demòcrates
Vivint i treballant amb els russos, he après a veure el món des d'una altra perspectiva i he après a ser ambiciós. I veient com els italians venien als supermercats a preu d'or el "cantucci"- que no són més que carquinyolis -, he entès que hem d'aprendre a ser menys humils i fer-nos valer al món.
Als anys setanta, viure fora era molt dur. No hi havia Internet i l'única manera de comunicar-se era per correu postal. Jo tenia una subscripció al diari Avui però solament per l'edició del dilluns per saber els resultats de futbol. El preu del correu era molt car i encara que el rebia amb més d'una setmana de retard no hi havia cap altra manera de saber els resultats. Trucar per telèfon era exorbitant i reservat solament per coses extraordinàries.
No volia conformar-me amb el que tenia, era profe de bio a un institut, i volia treballar com a biòloga de camp, cosa que se'm dificultava molt a Catalunya si no era en el món de l'acadèmia. l'Iria que va marxar al Brasil un juliol del 2019 no és la mateixa que està escrivint aquestes línies a Alemanya el setembre del 2023. Ara porto mil aventures a la motxilla i una visió del món molt més oberta.
El que no sabíem és que, quan marxes, tornar fa la vida molt petita, quan el món és tan gran i tan canviant. Quan la vida et cap en un contenidor, el port de destí poc importa
Viure fora, en el meu cas, no està sent una experiència encoratjadora. La vida fora de Catalunya t'ajuda a valorar moltes coses que abans no hi pensava: la qualitat de vida que vaig deixar enrere a Barcelona, passejar una tarda de dissabte pel Passeig de Gràcia o disposar d'un sistema sanitari públic formidable que mai valorem prou.
Sempre he cregut que si copses el moment amarant-te de l'olor, dels sons, dels colors que t'envolten, el cor ho guarda en una estanteria ben guardat, per poder recordar-ho més sovint. Com una biblioteca de sentiments i no pas una imatge.
Ser lluny és dur, i més quan els pares es fan grans, això toca el cor, el cap, i et fa sentir que no ets d'enlloc. Però si tornés a ser més jove, sortiria de CAT igual que he fet. Sempre seré un català allà on vagi, orgullós del meu país.
Ara mateix no veig possible tornar a Catalunya. Ens fa gràcia la idea de tornar, però tinc clar que professionalment i per qualitat de vida, seria un pas enrere important. Sempre parlem a casa de tornar "quan ens jubilem", però crec que és més per treure'ns la pressió de sobre que un pla ben pensat.
Dos 'il·luminats', separats per 2.000 km, hem muntat un programa de converses en català, fent immersió lingüística i social catalana al Brasil. Tela marinera!
Nàpols és una ciutat que s'estima i s'odia al mateix temps. És una ciutat dicotòmica en tot els sentits. Bonica i lletja, neta i bruta, sacra i profana, masclista i feminista, funcional i caòtica,etc. Esgota en cert sentit però enriqueix molt.
La set d'aventura em va arrossegar a Zanzíbar, un canvi radical en tot. Jo parlava anglès amb accent de Sant Quirze, però a Zanzíbar la immensa majoria no el parla i vaig aprendre el suahili, una mica per respecte i una mica per entendre'm. Em va obrir moltíssimes portes. En cultures tan extremadament diferents les lliçons són constants.
Vaig desertar de la legió de Ceuta i em van enxampar . Vaig anar a parar 3 mesos a treballs forçats (tal com sona). Va ser una experiència molt dura, però al mateix temps va fer que molts problemes que et sorgeixen a la vida els trobis insignificants.
Encara continua passant que m'identifiquin com a espanyola i, a continuació, esperin que arrenqui a cantar i a ballar flamenc i quan explico que soc catalana cada cop més la gent sap del que parlo i molts ja fan referència al procés d'independència, mentre que anys enrere la referència eren al Barça i Messi.
Viure fora m'ha fet adonar que només tenim una vida i això ha fet tornar-me més pràctica i emprenedora. Si les coses no em surten com vull, doncs no surten i ja, però no serà perquè no ho hagi intentat
Fa uns anys, el Barça de Victor, Nadal i companyia, i el Madrid van jugar un partit amistós a Masqat. Vaig anar a l'hotel on s'allotjaven per veure si podíem veure'ls i vaig acabar convidada al capvespre a l'hotel a prendre una copa amb ells. Al cap d'un mes, vàrem rebre a casa una samarreta oficial signada per l'equip oficial, Messi, Piqué, Valdés, Xavi... Difícilment vivint a Catalunya, hauria passat!!
Soc intèrpret de llengua de signes. El fet de saber llengua de signes te els seus avantatges. Pots comunicarte amb una altra persona a través d'un vidre (per exemple al bus), fent submarinisme, pots menjar un entrepà amb una mà i parlar amb signes amb l'altra al mateix temps i també t'ajuda a ser més expresiu.
He viatjat a moltíssims països fent fotos. Vaig viure més de quatre mesos amb només una moneda de 5 cèntims de dòlar a la butxaca i era tot el que tenia de valor, però l'esperança mai no va decaure.
vaig treballar de submarinista des d'un vaixell cercant diamants a l'Atlantic. Preferiem tancar els ulls i així no veure ombres de llops de mar o de taurons
He viscut a USA, Irlanda, Itàlia, Polònia, Austràlia, Holanda, Colòmbia, Romania, Costa Rica, Mèxic, Índia, Geòrgia, i ara porto 4 anys mes a Romania
Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
Jose Nadela, molts em diuen "Joe" i he viscut en un total de 12 països, aquí hi ha un petit resum:
USA (9 mesos), Irlanda (4 anys i mig), Itàlia (9 mesos), Polònia (4 anys i mig), Austràlia (3 mesos) Holanda (1 any i mig), Colòmbia (9 mesos), Romania (2 anys), Costa Rica (5 mesos) Mèxic (3 mesos), Índia (3 mesos), Geòrgia (4 mesos) i ara fa 4 anys mes que he tornat a Romania.
Tot això, afegint un viatge de 3 mesos de "backpacker" per Austràlia i Nova Zelanda i un altre de 6 mesos per Centre i Sud Amèrica.
Què t'ha portat a viure a fora?
Inicialment, vaig marxar l'any 2000 als EEUU per un tema d'aventura, experiència personal i millorar el meu anglès.
Jo sempre dic que allà hi vaig contraure el "virus internacional", i des d'aleshores sempre m'he sentit molt bé vivint a altres països i coneixent gent d'altres llocs, altres idiomes i altres cultures. ?Després d'aquesta experiència, com a Financer vaig estar treballant 10 anys a una empresa catalana constructora i després a una holandesa quasi 7 anys que m'enviaven a projectes de construcció que tenien pel món.
Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres
Ufff... aquí necessitaria unes quantes pàgines... tinc experiències de tots colors, fins i tot vaig estar bastant a prop de la mort en un accident que vaig patir el 2016 a Costa Rica, però explicaré una experiència curiosa/interessant.
El 2006, vaig plegar de Dublín i vaig fer un viatge de motxiller de 6 mesos per Centre i Sud-amèrica, no tenia cap ruta definida excepte que començava per Costa Rica a l'octubre i que al desembre anava a Cuba.
I per què anava a Cuba? En algun lloc havia llegit uns mesos abans que al desembre havien de celebrar el 50è aniversari de l'inici de la "Revolución" i el 80è aniversari del Fidel, així que vaig pensar: segur que es munta una bona festa. (no em vaig equivocar dues setmanes de festa). Lògicament, no volia anar com a simple turista, així que, després d'un seguit d'intercanvis d'emails aquí i allà, no sé com, vaig aconseguir que em convidessin a participar oficialment en tots els esdeveniments de les celebracions.
Van ser dues setmanes plenes d'activitats i festes com a "Brigadista Internacional" que sempre recordaré amb gran emoció, sobretot pel magnífic grup de gent no famosa que vaig tenir l'oportunitat de conèixer. I no només això, també vaig trobar-me amb algunes cares conegudes, com ara Gerard Depardieu i Gabriel Garcia Márquez, i fins i tot vaig conèixer alguns "polítics" del món comunista, com Raul Castro, Evo Morales, Maduro, entre d'altres. Això si, Fidel Castro mai va aparèixer perquè estava encara recuperant-se dels seus problemes de salut.
En un dels actes de celebració estava a la "Casa de la Musica", i quan vaig anar al bany, em vaig trobar amb la sorpresa de veure un càmera de TV3 allà mateix. Òbviament, no van deixar escapar l'oportunitat d'entrevistar-me, juntament amb altres dos brigadistes catalans. Us podeu imaginar la cara dels meus pares, amics i familiars quan em van veure a les notícies de l'endemà (per cert, si algú té accés als telenotícies del 2 o 3 de desembre del 2006, ho agrairia molt).
En aquells temps, a Cuba no hi havia accés a Internet, així que no va ser fins que vaig arribar a Panamà que em vaig assabentar de la difusió i l'impacte entre els familiars, amics i coneguts.
Ara, quan recordo aquell viatge a Cuba, em veig immers en un remolí d'emocions i aventures inoblidables. Vaig tenir la sort de participar en una festa única i de conèixer persones fascinants dins els voluntaris brigadistes, i, tot i les limitacions, vaig viure una experiència que mai oblidaré.
Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia?
Si, jo vull tornar a Barcelona, la qualitat de vida es molt bona, es viu be a Catalunya, això si, es necessari que tingui la meva pròpia feina. Crec que molts dels CAMONs tornaríem a CAT si tinguéssim una feina raonable en termes de salari i de tracte laboral.
Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment
El viure a fora m'ha donat una visió de vida mes amplia, una gran facilitat per l'adaptació a tots el medis i la sensació de sentir-me be a qualsevol lloc del mon. Com deia a dalt, m'he sentit molt bé vivint a altres països i coneixent gent d'altres llocs, altres idiomes i altres cultures.
Com et dius, on has viscut i durant quant de temps