 | | Sergi Guitart | | Dublin - Irlanda | | Durant els 18 anys que porto a Irlanda, he pensat moltes vegades "què fas?, tornes o no?", i al final vaig arribar a la conclusió que la resposta més sincera a aquesta pregunta era contestant: "que faries si et toques la loteria?, tornaries o no?" | | 1/25 |
 | | Anna Argemí Catllà | | Dallas - Estats Units d'Amèrica | | Aquí Texas m'han ajudat molt a dissenyar el meu somni conservador judeocristià republicà català que s'ha transformat en americà. Els progressistes que vaig deixar a Barcelona criticant el món Occidental han aconseguit donar mala fama als valors demòcrates | | 2/25 |
 | | Jordi Bosch | | Moscow - Rússia | | Vivint i treballant amb els russos, he après a veure el món des d'una altra perspectiva i he après a ser ambiciós. I veient com els italians venien als supermercats a preu d'or el "cantucci"- que no són més que carquinyolis -, he entès que hem d'aprendre a ser menys humils i fer-nos valer al món.
| | 3/25 |
 | | Miquel Àngel Molina Baixauli | | Albuquerque - Estats Units d'Amèrica | | Als anys setanta, viure fora era molt dur. No hi havia Internet i l'única manera de comunicar-se era per correu postal. Jo tenia una subscripció al diari Avui però solament per l'edició del dilluns per saber els resultats de futbol. El preu del correu era molt car i encara que el rebia amb més d'una setmana de retard no hi havia cap altra manera de saber els resultats. Trucar per telèfon era exorbitant i reservat solament per coses extraordinàries. | | 4/25 |
 | | Iria Gonzalez Quiroga | | Gottingen - Alemanya | | No volia conformar-me amb el que tenia, era profe de bio a un institut, i volia treballar com a biòloga de camp, cosa que se'm dificultava molt a Catalunya si no era en el món de l'acadèmia. l'Iria que va marxar al Brasil un juliol del 2019 no és la mateixa que està escrivint aquestes línies a Alemanya el setembre del 2023. Ara porto mil aventures a la motxilla i una visió del món molt més oberta. | | 5/25 |
 | | Judith Aragonés | | Lille - França | | El que no sabíem és que, quan marxes, tornar fa la vida molt petita, quan el món és tan gran i tan canviant. Quan la vida et cap en un contenidor, el port de destí poc importa | | 6/25 |
 | | Juanjo de la Llera | | Santo Domingo - República Dominicana | | Viure fora, en el meu cas, no està sent una experiència encoratjadora. La vida fora de Catalunya t'ajuda a valorar moltes coses que abans no hi pensava: la qualitat de vida que vaig deixar enrere a Barcelona, passejar una tarda de dissabte pel Passeig de Gràcia o disposar d'un sistema sanitari públic formidable que mai valorem prou. | | 7/25 |
 | | Xavier Cusidó | | Oslo - Noruega | | Sempre he cregut que si copses el moment amarant-te de l'olor, dels sons, dels colors que t'envolten, el cor ho guarda en una estanteria ben guardat, per poder recordar-ho més sovint. Com una biblioteca de sentiments i no pas una imatge. | | 8/25 |
 | | Javi Paricio | | Detroit - Estats Units d'Amèrica | | Ser lluny és dur, i més quan els pares es fan grans, això toca el cor, el cap, i et fa sentir que no ets d'enlloc. Però si tornés a ser més jove, sortiria de CAT igual que he fet. Sempre seré un català allà on vagi, orgullós del meu país. | | 9/25 |
 | | David Torres Prats | | Muenchen - Alemanya | | Ara mateix no veig possible tornar a Catalunya. Ens fa gràcia la idea de tornar, però tinc clar que professionalment i per qualitat de vida, seria un pas enrere important. Sempre parlem a casa de tornar "quan ens jubilem", però crec que és més per treure'ns la pressió de sobre que un pla ben pensat. | | 10/25 |
 | | Sergi Blasi | | Aracaju - Brasil | | Dos 'il·luminats', separats per 2.000 km, hem muntat un programa de converses en català, fent immersió lingüística i social catalana al Brasil. Tela marinera!
| | 11/25 |
 | | Ester Aznar | | Napoli - Itàlia | | Nàpols és una ciutat que s'estima i s'odia al mateix temps. És una ciutat dicotòmica en tot els sentits. Bonica i lletja, neta i bruta, sacra i profana, masclista i feminista, funcional i caòtica,etc. Esgota en cert sentit però enriqueix molt. | | 12/25 |
 | | Jose Nadela | | Constanta - Romania | | He viscut a USA, Irlanda, Itàlia, Polònia, Austràlia, Holanda, Colòmbia, Romania, Costa Rica, Mèxic, Índia, Geòrgia, i ara porto 4 anys mes a Romania | | 13/25 |
 | | Miquel Casaramona i Massana | | Zanzibar - Tanzània | | La set d'aventura em va arrossegar a Zanzíbar, un canvi radical en tot. Jo parlava anglès amb accent de Sant Quirze, però a Zanzíbar la immensa majoria no el parla i vaig aprendre el suahili, una mica per respecte i una mica per entendre'm. Em va obrir moltíssimes portes. En cultures tan extremadament diferents les lliçons són constants. | | 14/25 |
 | | Xavier Panadés | | Essaouira - Marroc | | Vaig desertar de la legió de Ceuta i em van enxampar . Vaig anar a parar 3 mesos a treballs forçats (tal com sona). Va ser una experiència molt dura, però al mateix temps va fer que molts problemes que et sorgeixen a la vida els trobis insignificants. | | 15/25 |
 | | Nikos Miralles | | Dubai - Emirats Àrabs Units | | Al 2017 vaig decidir fer una volta al món amb moto sortint des de Barcelona i al acabar-la l'any següent ja estava vivint a Sibèria. | | 16/25 |
 | | Marian Carrión | | Villahermosa - Mèxic | | Encara continua passant que m'identifiquin com a espanyola i, a continuació, esperin que arrenqui a cantar i a ballar flamenc i quan explico que soc catalana cada cop més la gent sap del que parlo i molts ja fan referència al procés d'independència, mentre que anys enrere la referència eren al Barça i Messi. | | 17/25 |
 | | Itxaso Satrústegui | | Tampa - Estats Units d'Amèrica | | Viure fora m'ha fet adonar que només tenim una vida i això ha fet tornar-me més pràctica i emprenedora. Si les coses no em surten com vull, doncs no surten i ja, però no serà perquè no ho hagi intentat | | 18/25 |
 | | Dídac Pérez i Parera | | Seattle - Estats Units d'Amèrica | | Quan torno a Catalunya em sento estrany, com si fos un turista més o un visitant. | | 19/25 |
 | | Roser Biosca | | Masqat - Oman | | Fa uns anys, el Barça de Victor, Nadal i companyia, i el Madrid van jugar un partit amistós a Masqat. Vaig anar a l'hotel on s'allotjaven per veure si podíem veure'ls i vaig acabar convidada al capvespre a l'hotel a prendre una copa amb ells. Al cap d'un mes, vàrem rebre a casa una samarreta oficial signada per l'equip oficial, Messi, Piqué, Valdés, Xavi... Difícilment vivint a Catalunya, hauria passat!! | | 20/25 |
 | | Jordi Ferré | | Madrid - Espanya | | Soc intèrpret de llengua de signes. El fet de saber llengua de signes te els seus avantatges. Pots comunicarte amb una altra persona a través d'un vidre (per exemple al bus), fent submarinisme, pots menjar un entrepà amb una mà i parlar amb signes amb l'altra al mateix temps i també t'ajuda a ser més expresiu. | | 21/25 |
 | | Aurora Campo | | Tel Aviv - Israel | | Per a mi, sortir fora ha suposat la satisfacció de poder créixer en la societat | | 22/25 |
 | | Carlos Monforte | | Singapore - Singapur | | He viatjat a moltíssims països fent fotos. Vaig viure més de quatre mesos amb només una moneda de 5 cèntims de dòlar a la butxaca i era tot el que tenia de valor, però l'esperança mai no va decaure. | | 23/25 |
 | | Nuria Masdeu | | Cairo - Egipte | | A Síria, una milicia armada ens va retenir a la força i em van acabar interrogant en català | | 24/25 |
 | | Manel Avellà | | Cape Town - Sud-àfrica | | vaig treballar de submarinista des d'un vaixell cercant diamants a l'Atlantic. Preferiem tancar els ulls i així no veure ombres de llops de mar o de taurons | | 25/25 |
|
 Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
| |
| Sóc l'Ester Aznar, vaig néixer a Barcelona, on em vaig criar, després vaig anar a viure a Tarragona per 10 anys i d'allà vaig marxar cap a Itàlia, a Nàpols, on visc des de fa 20 anys, precisament el 23 juny en farà 20 | |
| | |
Què t'ha portat a viure a fora? | |
| Doncs l'amor, molt típic o tòpic quan una dona s'enamora d'un italià. Però la meva història és llarga. Jo tenia un nòvio italià quan tenia 19 anys amb el que vaig tenir una relació de 5 anys, entre anades i tornades entre Barcelona i Nàpols, però ens vàrem deixar. En els anys cadascú va fer la seva vida però després de 12 anys sense saber un de l'altre, quan va morir el meu pare li vaig comunicar, perquè ells dos havien tingut molt bona relació. Des de llavors va ser com un allau de sentiments retrobats i en 6 mesos vaig decidir deixar-ho tot, feina, família, amics, casa i marxar cap a Itàlia, des de llavors un casament i dues filles precioses que són el motor que mou tot. | |
| | |
Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres | |
Com a experiència interessant en si ha estat el viure i adaptar-me a Nàpols, perquè és una ciutat molt particular. Nàpols és una ciutat que s'estima i s'odia al mateix temps. És una ciutat dicotòmica en tot els sentits. Bonica i lletja, neta i bruta, sacra i profana, masclista i feminista, funcional i caòtica,etc. Per mi , aprendre a passar d'un estat a l'altre no ha estat ni és fàcil. Esgota en cert sentit però enriqueix molt. Però com a cosa molt xocant només arribar va ser anar a fer un document d'identitat a l'ajuntament on es fan. Em vaig trobar amb uns despatxos que semblaven que sortissin d'una película neorealista italiana en blanc i negre, i ja no us parlo dels funcionaris!! amb xandall i mooolt poques ganes de treballar. El tot era un full on cada un d'ells hi feia una acció, el primer enganxava la foto, li passava al segon que posava un segell amb tinta, "paam" ,i el tercer que firmava. Sentats un al costat de l'altre, amb una parsimònia i una desgana única. Em va quedar gravat i vaig riure moltíssim.
Després amb els anys n'he vist tantes d'aquestes. | |
| | |
Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia? | |
| Si fos per mi tornaria demà mateix però no és tan fàcil. Primer perquè moure una família no és fàcil sino és que et mous per feina. Les meves filles han nascut i crescut aquí i tenen família aquí també. M'he trobat en el cas de decidir i no m'he sentit capaç d'exigir a les noies de marxar. El meu marit de totes maneres sempre diu que hi anirem quan es jubili i comprarem una caseta al mar. | |
| | |
Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment | |
| Per mi viure fora de Catalunya ha representat, primer adonar-me'n de la força i valentia que hom pot arribar a tenir. He après a ser molt tolerant, a replantejar-me valors i creences ja interioritzades de fàbrica. He conegut un poble que sembla similar al nostre però no ho és. He après a veure la nostra història des del punt de vista del conquerit, Nàpols va estar molts anys sota dominació aragonesa i espanyola. I sobre tot he après que : allà on vagis fes el que trobis. | |
| |
|
