 | | Sergi Guitart | | Dublin - Irlanda | | Durant els 18 anys que porto a Irlanda, he pensat moltes vegades "què fas?, tornes o no?", i al final vaig arribar a la conclusió que la resposta més sincera a aquesta pregunta era contestant: "que faries si et toques la loteria?, tornaries o no?" | | 1/25 |
 | | Anna Argemí Catllà | | Dallas - Estats Units d'Amèrica | | Aquí Texas m'han ajudat molt a dissenyar el meu somni conservador judeocristià republicà català que s'ha transformat en americà. Els progressistes que vaig deixar a Barcelona criticant el món Occidental han aconseguit donar mala fama als valors demòcrates | | 2/25 |
 | | Jordi Bosch | | Moscow - Rússia | | Vivint i treballant amb els russos, he après a veure el món des d'una altra perspectiva i he après a ser ambiciós. I veient com els italians venien als supermercats a preu d'or el "cantucci"- que no són més que carquinyolis -, he entès que hem d'aprendre a ser menys humils i fer-nos valer al món.
| | 3/25 |
 | | Miquel Àngel Molina Baixauli | | Albuquerque - Estats Units d'Amèrica | | Als anys setanta, viure fora era molt dur. No hi havia Internet i l'única manera de comunicar-se era per correu postal. Jo tenia una subscripció al diari Avui però solament per l'edició del dilluns per saber els resultats de futbol. El preu del correu era molt car i encara que el rebia amb més d'una setmana de retard no hi havia cap altra manera de saber els resultats. Trucar per telèfon era exorbitant i reservat solament per coses extraordinàries. | | 4/25 |
 | | Iria Gonzalez Quiroga | | Gottingen - Alemanya | | No volia conformar-me amb el que tenia, era profe de bio a un institut, i volia treballar com a biòloga de camp, cosa que se'm dificultava molt a Catalunya si no era en el món de l'acadèmia. l'Iria que va marxar al Brasil un juliol del 2019 no és la mateixa que està escrivint aquestes línies a Alemanya el setembre del 2023. Ara porto mil aventures a la motxilla i una visió del món molt més oberta. | | 5/25 |
 | | Judith Aragonés | | Lille - França | | El que no sabíem és que, quan marxes, tornar fa la vida molt petita, quan el món és tan gran i tan canviant. Quan la vida et cap en un contenidor, el port de destí poc importa | | 6/25 |
 | | Juanjo de la Llera | | Santo Domingo - República Dominicana | | Viure fora, en el meu cas, no està sent una experiència encoratjadora. La vida fora de Catalunya t'ajuda a valorar moltes coses que abans no hi pensava: la qualitat de vida que vaig deixar enrere a Barcelona, passejar una tarda de dissabte pel Passeig de Gràcia o disposar d'un sistema sanitari públic formidable que mai valorem prou. | | 7/25 |
 | | Xavier Cusidó | | Oslo - Noruega | | Sempre he cregut que si copses el moment amarant-te de l'olor, dels sons, dels colors que t'envolten, el cor ho guarda en una estanteria ben guardat, per poder recordar-ho més sovint. Com una biblioteca de sentiments i no pas una imatge. | | 8/25 |
 | | Javi Paricio | | Detroit - Estats Units d'Amèrica | | Ser lluny és dur, i més quan els pares es fan grans, això toca el cor, el cap, i et fa sentir que no ets d'enlloc. Però si tornés a ser més jove, sortiria de CAT igual que he fet. Sempre seré un català allà on vagi, orgullós del meu país. | | 9/25 |
 | | David Torres Prats | | Muenchen - Alemanya | | Ara mateix no veig possible tornar a Catalunya. Ens fa gràcia la idea de tornar, però tinc clar que professionalment i per qualitat de vida, seria un pas enrere important. Sempre parlem a casa de tornar "quan ens jubilem", però crec que és més per treure'ns la pressió de sobre que un pla ben pensat. | | 10/25 |
 | | Sergi Blasi | | Aracaju - Brasil | | Dos 'il·luminats', separats per 2.000 km, hem muntat un programa de converses en català, fent immersió lingüística i social catalana al Brasil. Tela marinera!
| | 11/25 |
 | | Ester Aznar | | Napoli - Itàlia | | Nàpols és una ciutat que s'estima i s'odia al mateix temps. És una ciutat dicotòmica en tot els sentits. Bonica i lletja, neta i bruta, sacra i profana, masclista i feminista, funcional i caòtica,etc. Esgota en cert sentit però enriqueix molt. | | 12/25 |
 | | Jose Nadela | | Constanta - Romania | | He viscut a USA, Irlanda, Itàlia, Polònia, Austràlia, Holanda, Colòmbia, Romania, Costa Rica, Mèxic, Índia, Geòrgia, i ara porto 4 anys mes a Romania | | 13/25 |
 | | Miquel Casaramona i Massana | | Zanzibar - Tanzània | | La set d'aventura em va arrossegar a Zanzíbar, un canvi radical en tot. Jo parlava anglès amb accent de Sant Quirze, però a Zanzíbar la immensa majoria no el parla i vaig aprendre el suahili, una mica per respecte i una mica per entendre'm. Em va obrir moltíssimes portes. En cultures tan extremadament diferents les lliçons són constants. | | 14/25 |
 | | Xavier Panadés | | Essaouira - Marroc | | Vaig desertar de la legió de Ceuta i em van enxampar . Vaig anar a parar 3 mesos a treballs forçats (tal com sona). Va ser una experiència molt dura, però al mateix temps va fer que molts problemes que et sorgeixen a la vida els trobis insignificants. | | 15/25 |
 | | Nikos Miralles | | Dubai - Emirats Àrabs Units | | Al 2017 vaig decidir fer una volta al món amb moto sortint des de Barcelona i al acabar-la l'any següent ja estava vivint a Sibèria. | | 16/25 |
 | | Marian Carrión | | Villahermosa - Mèxic | | Encara continua passant que m'identifiquin com a espanyola i, a continuació, esperin que arrenqui a cantar i a ballar flamenc i quan explico que soc catalana cada cop més la gent sap del que parlo i molts ja fan referència al procés d'independència, mentre que anys enrere la referència eren al Barça i Messi. | | 17/25 |
 | | Itxaso Satrústegui | | Tampa - Estats Units d'Amèrica | | Viure fora m'ha fet adonar que només tenim una vida i això ha fet tornar-me més pràctica i emprenedora. Si les coses no em surten com vull, doncs no surten i ja, però no serà perquè no ho hagi intentat | | 18/25 |
 | | Dídac Pérez i Parera | | Seattle - Estats Units d'Amèrica | | Quan torno a Catalunya em sento estrany, com si fos un turista més o un visitant. | | 19/25 |
 | | Roser Biosca | | Masqat - Oman | | Fa uns anys, el Barça de Victor, Nadal i companyia, i el Madrid van jugar un partit amistós a Masqat. Vaig anar a l'hotel on s'allotjaven per veure si podíem veure'ls i vaig acabar convidada al capvespre a l'hotel a prendre una copa amb ells. Al cap d'un mes, vàrem rebre a casa una samarreta oficial signada per l'equip oficial, Messi, Piqué, Valdés, Xavi... Difícilment vivint a Catalunya, hauria passat!! | | 20/25 |
 | | Jordi Ferré | | Madrid - Espanya | | Soc intèrpret de llengua de signes. El fet de saber llengua de signes te els seus avantatges. Pots comunicarte amb una altra persona a través d'un vidre (per exemple al bus), fent submarinisme, pots menjar un entrepà amb una mà i parlar amb signes amb l'altra al mateix temps i també t'ajuda a ser més expresiu. | | 21/25 |
 | | Aurora Campo | | Tel Aviv - Israel | | Per a mi, sortir fora ha suposat la satisfacció de poder créixer en la societat | | 22/25 |
 | | Carlos Monforte | | Singapore - Singapur | | He viatjat a moltíssims països fent fotos. Vaig viure més de quatre mesos amb només una moneda de 5 cèntims de dòlar a la butxaca i era tot el que tenia de valor, però l'esperança mai no va decaure. | | 23/25 |
 | | Nuria Masdeu | | Cairo - Egipte | | A Síria, una milicia armada ens va retenir a la força i em van acabar interrogant en català | | 24/25 |
 | | Manel Avellà | | Cape Town - Sud-àfrica | | vaig treballar de submarinista des d'un vaixell cercant diamants a l'Atlantic. Preferiem tancar els ulls i així no veure ombres de llops de mar o de taurons | | 25/25 |
|
 Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
| |
| Em dic Iria, soc biòloga ambiental, primatòloga i docent. Porto vivent fora de Catalunya des de juliol de 2019 que vaig decidir anar a Rio de Janeiro a fer un voluntariat de "3 mesos" i d'allà la vida em va portar a Göttingen (Alemanya) fins ara. En total són 4 anys i uns pocs mesos que porto fora, més les petites escapades de 2-3 mesos d'abans que ja preveien el que passaria. | |
| | |
Què t'ha portat a viure a fora? | |
Moltes coses... Però, crec que la principal va ser voler tenir experiències noves en l'àmbit laboral i personal. No volia conformar-me amb el que tenia, era profe de bio a un institut, i volia treballar com a biòloga de camp, cosa que se'm dificultava molt a Catalunya si no era en el món de l'acadèmia.
En realitat, vaig marxar a Brasil per fer un voluntariat de 3 mesos amb un vol flexible que, més tard, utilitzaria per tornar a casa per i tornar al Brasil unes poques setmanes després. Els ara 6 mesos van passar a ser 1 any i mig i van fer que passes una pandèmia a un país desconegut, que trobés el meu actual marit i que ara estigui vivint a Alemanya...
Per tant, suposo que va ser un cúmul de decisions per buscar-me a mi mateixa i voler tenir experiències d'allò que gaudia, el treball de camp. | |
| | |
Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres | |
Tinc moltes experiències increïbles; des d'aquelles que quan les recordes et surt un somriure, fins a les que et paren el cor de l'ensurt del moment. Ara que hi penso crec que han estat uns anys un mica aventurers... Penseu que vaig sortir de Rio de Janeiro a Nadal deixant totes les meves coses allà, sense encara haver sortit el visat per poder tornar... Ho sé, va ser de bojos, però, què és la vida sinó fer coses així?
De totes maneres, una experiència interessant i poc comú és que vaig estar perseguit tortugues terrestres per un parc nacional durant 6 mesos. Sí, literalment perseguint-les. Mentre que estava a Rio de Janeiro vaig treballar per una ONG, Refauna, què treballen amb reintroduccions en una part del parc nacional famós per la gegant estàtua del Cristo Redentor. Doncs bé una part del parc és considerat reserva i s'han fet diverses reintroduccions: Aluata bru (Allouatta guaribans), agutí (Dasyprocta leporina) i la tortuga de potes grogues (Chelodonis denticulata).
Doncs bé, després de tot el procés de rehabilitació, veterinari i burocràtic les vam alliberar i vam haver de fer seguiment per veure els resultats d'aquesta reintroducció. Totes tenien un transmissor i anàvem pel mig de la selva amb una antena seguint els senyals. El problema era que el territori era muntanyós, el bosc dens i els senyals rebotaven a les roques i l'aigua. Així que trobar-les era tot un repte encara que mesuressin més de 40 cm i pesessin fins a 20 kg!!
Per què us feu una idea el nostre dia bo de camp era trobar 6/40 tortugues en 8h, 25km i 500m de desnivell. Però va ser molt engrescador i enriquidor | |
| | |
Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia? | |
No en un futur immediat, però mai se sap. La vida pot donar moltes voltes (fins i tot pel món!)
| |
| | |
Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment | |
Som molts sentiments que s'ajunten amb aquesta pregunta... Viure fora és tenir experiències que mai tindries a casa, a la teva zona de confort, però també és sentir nostàlgia de la teva terra i sentir-se sola de tant en tant. És sentir-te estranya quan tornes al lloc on vas créixer i vas amb la gent que ha format part de la teva vida. És superar-se, lluitar amb la burocràcia, tenir amics pel món i deixar una part de tu en cada lloc que vius. És estar orgullós de la teva terra i alegrar-te quan sents algú parlant en català al voltant teu. És trobar a faltar els amics i la família allà on vagis, el menjar (sobretot els embotits jajaj). És aprendre idiomes, adaptar-te a una nova cultura o idees. Viure fora, són moltes coses... Però sobretot és trobar-se amb un mateix, conèixer-se millor i viure coses que ni t'havien passat pel cap.
Sé que m'ha enriquit en moltes coses i que l'Iria que va marxar al Brasil un juliol del 2019 no és la mateixa que està escrivint aquestes línies a Alemanya el setembre del 2023. Ara porto mil aventures a la motxilla i una visió del món molt més oberta. | |
| |
|
