FES-ME'N 5 CÈNTIMS
A Catalansalmon tenim més de 15 .000 usuaris registrats arreu del món. I darrere cada usuari hi ha no una història, sinó mil històries, que donarien per omplir una enciclopèdia.
Amb 5Cèntims hem intentat fer una pinzellada d'aquestes pel·lícules plantejant unes preguntes curtes que us donaran una idea d'un grapat de vides viscudes amb intensitat i en català per tot el món.
Ep! Vols participar en el nostre 5Cèntims? Respon al nostre questionari i explica'ns els teus 5 centims clicant aquí!
WHATSAPP

Nuria Masdeu

Cairo - Egipte

-
Visites: 1467 141 likesm'agrada 0 comentaris comentar
A Síria, una milicia armada ens va retenir a la força i em van acabar interrogant en català

Com et dius, on has viscut i durant quant de temps

Em dic Núria Masdéu i soc de Barcelona. Amb vint-i-dos anys i una beca d'un any sota el braç vaig marxar a estudiar a Berlín. Després de vint-i-cinc anys encara no he tornat i continuo estudiant i aprenent. A Alemanya he viscut a Berlín, Düsseldorf i Frankfurt. Per raons de feina m'he mogut bastant, i durant els meus anys al sector privat vaig viure a Alemanya, Estats Units, Japó i Sud-àfrica. L'any 2014 em vaig reorientar professionalment cap al sector de la cooperació i des de llavors he viscut a Tailàndia, el Líban, Palestina i actualment a Egipte. L'Orient Mitjà és la meva segona casa i hi porto sis anys. Estades de menys d'un any per projectes concrets n'he tingut a molts altres països, com Colòmbia, Xina, Sri Lanka i Myanmar. I encara em queda corda...
 

Què t'ha portat a viure a fora?

Al principi va ser l'impuls vital de sortir de la closca, de descobrir el món i a mi mateixa. De fer-me "gran" i créixer a la meva manera. La curiositat i l'interès per altres països, cultures, maneres de fer ha estat una constant a la meva vida, però també ha estat determinant el fet que les millors ofertes de treball i les més interessants han estat a l'estranger. Tinc un currículum difícil de classificar i a casa nostra els perfils com el meu no troben encaix, lamentablement.
 

Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres

Des del 2016 he anat a Síria algunes vegades per diversos projectes. Durant alguns anys només es podia accedir al país a través de coordinació amb Nacions Unides i incorporats en combois amb protecció militar per raons de seguretat. El conflicte armat encara estava en un moment àlgid i en un dels trajectes interiors per carretera ens van aturar en un checkpoint. Quan t'aturaven mai sabies qui et trobaries a la barricada, si l'exèrcit d'Assad, milícies armades, Al-Qaeda, grups de l'oposició... I clar, les conseqüències que fos un o l'altre no eren les mateixes.

Aquella vegada era un grup armat de l'oposició, que no es va identificar, però que ens va retenir. Ens van prendre els passaports, i ens van portar a una mena de xabola. Al cap d'unes hores va venir un membre del grup amb el meu passaport i va preguntar que de qui era. Vaig alçar la mà i em va dir que el seguís. Em va fer seure a fora, era de nit, al bell mig del no-res, i amb tot d'ombres que es bellugaven dins la foscor. Una persona es va assentar al meu costat, em va donar un got amb té i em va començar a preguntar en Àrab sobre què feia a Síria. En aquell moment el meu Àrab era molt bàsic i estava bastant espantada, o sigui que li vaig contestar com vaig poder.
Llavors es va posar a riure i em va començar a parlar en un català bastant bo amb un accent que no vaig saber identificar. Havia estat vivint i treballant com a metge a Tarragona, havia tornat a Síria per la guerra i esperava poder tornar a Catalunya "aviat", un cop haguessin guanyat la guerra. Tenia curiositat per saber com una catalana havia arribat fins allà i vam parlar força estona.

Crec que és la conversa més intensa que he tingut en la meva vida, recol·locant les barreres que desapareixen quan et parlen en la teva llengua, i gestionant la por i la informació que podia donar en aquella conversa "amigable" amb algú que em tenia retinguda a la força.

Quan es va fer de dia ens van deixar marxar però no passar, i vam retornar a Damasc. Em va costar uns quants dies recuperar-me de tot plegat. Després dels anys encara hi penso de tant en tant.
M'agradaria saber què se n'ha fet d'ell...
 

Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia?

Segueixo tenint la família i el meu pis a Barcelona, i encara que estic lluny segueixo ben arrelada al barri de Gràcia de Barcelona. Viatjo a Barcelona sempre que puc, i tornar definitivament és sempre una possibilitat que no descarto encara que no ho contemplo en un futur immediat. Professionalment, no tinc les opcions que se m'ofereixen en altres contrades i això encara té un pes important.

Catalunya és el millor lloc del món, i segur que hi tornaré tard o d'hora. Per ara, em conformo a fer país allà on vaig, connectar amb catalans arreu del món i fer modestament d' "ambaixadora" de Catalunya i de la nostra cultura.
 

Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment

Per a mi, viure a fora és una aventura i una experiència que forja caràcter, especialment quan marxes sent jove. Viure en llocs tan diferents del nostre país, conèixer cultures i gent vivint en contexts i situacions tan diversos, m'ha eixamplat la manera de pensar i d'entendre el món i la vida. No seria la que soc ara si m'hagués quedat a Barcelona... Amb totes les seves limitacions, integrar-se és un repte molt enriquidor que val molt la pena.

Curiosament vivint a fora t'adones de l'abast real d'institucions molt nostres com el Barça, que ens uneixen amb gent de tot el món. Messi, Dembélé, Busquets o el darrer resultat a la Lliga poden ser un tema de conversa fantàstic per trencar el gel en llocs tan diversos com Windhoek, Cape Town, Koh Tao, Ramallah o Bogotà. La meva tàctica per socialitzar en molts països és veient partits del Barça en qualsevol local i compartint alegries i patiments futbolístics amb gent que estan tan lluny, però que estimen el Club tant o més que jo.

Viure a fora també és trobar a faltar la família, els amics, les festes de la Mercè i Sant Medir, els bunyols de Quaresma, els plats de la mare, les llums de Nadal, els estius a la platja, les revetlles de Sant Joan, els tallats i les ensaïmades de cabell d'àngel. Aquesta és la part menys positiva, però no es pot tenir tot.
 

Fotografies


Més info:

Comentaris


Tria CincCentimista:
capdemunt

Aquest és un projecte de CATALANSALMON.com
Total visites:1467

https://catalansalmon.com/5centims/

<#> VISITES (2024/06): 483 / VISITES TOTAL : 25588


PAIS:United States
CODI:US
TIMEZONE: America/New_York
CIUTAT:Ashburn