| Els cocodrils que han passat de ser
mascotes a aterrir la capital de la
Costa d'Ivori | 2020-01-03 (1/2) - Pujat per WEBMASTER (Catalansalmon) - Comparteix
Els animals eren propietat del primer
president del país i ara campen sense
control per la ciutat
https://www.ara.cat/internacional/cocodr
ils-president-Costa-Ivori-escampat_0_237
2162897.html
Al primer president de la Costa d'Ivori,
Félix Houphouët-Boigny –que va ser el
pare de la independència–, li agradava
construir-se monuments a ell mateix.
Després de l'emancipació de França, el
1960, el mandatari va decidir que la
nova capital política del país seria
erigida sobre la seva aldea natal,
Yamoussoukro, un poble remot de poques
desenes d'habitants allunyat de tot i de
tothom. Malgrat els inconvenients
logístics que comportava la decisió, la
va executar amb fermesa.
I no va, ni molt menys, escatimar en
despeses. Entre d'altres excentricitats,
va equipar la nova ciutat amb una gran
pista d'aterratge, una pista sobre gel
–la primera de l'Àfrica occidental–, la
llavors considerada basílica més gran
del món i un gran palau. Un gran palau
envoltat per un immens llac artificial
ple de cocodrils. Una mena de mascotes
del president.
Però amb la mort de Félix
Houphouët-Boigny, el 1993, Yamoussoukro
s'ha anat esborrant a poc a poc del
mapa. Malgrat que la capital del país
continua sent l'antiga aldea del
dictador, gran part de l'activitat
econòmica i política s'ha traslladat a
la ciutat d'Abidjan, fins al punt que
Yamoussoukro ha quedat notablement
abandonada. Només cal fer una volta pels
seus carrers per adonar-se que les
carreteres són plenes d'esquerdes i
sotracs, que molts fanals ja no fan llum
o que la pols i la grisor que emboiren
molts dels seus racons són senyals
evidents de la decadència que pateix el
municipi.
"Si t'acostes a l'aigua et menjaran"
Però de tots aquests senyals de
decadència, n'hi ha un que preocupa
especialment els habitants de
Yamoussoukro. Els cocodrils que abans
custodiaven el gran palau del president
van ser parcialment abandonats i, a
causa de la falta de mesures per
controlar-los, han acabat escapant a les
vies fluvials de la ciutat, on s'han
reproduït sense cap mena de cautela. Els
veïns de la ciutat denuncien que sovint
les bèsties campen soles i que ja hi ha
hagut diverses víctimes. "Ningú es va
preocupar per aquests cocodrils, no hi
va haver cap mena de gestió. Si
t'acostes a l'aigua et menjaran",
explica Souaga Gérard, una mestra de
Yamoussoukro.
Durant més de tres dècades els va cuidar
l'operari Dicko Toki. Els alimentava
diàriament i els hi posava noms com
Capitaine o Chef de Cabinet, una clara
referència al seu vincle polític amb el
país. Però el 2012 l'home que controlava
la colònia de cocodrils va ser
arrossegat al fons del llac per una de
les bèsties, concretament per Chef de
Cabinet. Se'l van cruspir en pocs
minuts.
Des de llavors, la presidència compra
bous cada mes per alimentar-los, però
sembla que no és suficient. Cada cop
estan acostumats a menjar més
assíduament i un dels principals motius
que ho explica és l'actitud
irresponsable del turisme. Molts dels
visitants de la ciutat paguen diners a
la població local perquè els llancin
pollastres vius i d'aquesta manera
puguin veure els cocodrils en acció.
Aquesta rica dieta ha provocat que les
bèsties creixin i es reprodueixin cada
vegada més.
De fet, originàriament hi havia una
desena de cocodrils. Ara es desconeix el
nombre d'exemplars que hi ha a la ciutat
i tampoc se sap la xifra exacta de
persones que han mort com a conseqüència
dels seus atacs. Els habitants de la
localitat asseguren que la situació és
especialment perillosa durant l'època de
pluges, quan hi ha risc
d'inundacions.
Animals sagrats
A més a més, encara hi ha un altre
factor que fa més delicada la gestió
d'aquesta problemàtica. Els cocodrils de
Yamoussoukro gaudeixen d'una certa
aurèola sagrada, ja que van pertànyer al
primer mandatari del país. Part de la
població, inclosos molts guàrdies del
palau, pensen que qualsevol persona que
faci mal als animals serà maleït per
sempre. | |
