El conservador, con escasa experiencia
política, logró ganar en segunda vuelta
gracias al abstencionismo más alto de
las últimas seis décadas y pese a las
sanciones por acoso sexual cuando
trabajaba en el Banco Mundial
https://www.eldiario.es/internacional/ro
drigo-chaves-nuevo-presidente-costa-rica
-economista-outsider-senalado-acoso-sexu
al_1_8985255.html Més info
El Casal Català de Costa Rica iniciarà
el proper 8 d?octubre un curs de català
bàsic de 20 hores de durada, que es
desenvoluparà, segons la web del centre,
en [?]
https://exterior.cat/noticies/noves-de-c
lasses-de-catala-organitzades-pel-casal-
catala-de-costa-rica/ Més info
Una actuació ràpida, un epidemiòleg al
capdavant del ministeri de Salut i un
sistema sanitari sòlid són alguns dels
elements que han portat Costa Rica a
tenir un dels índexs de mortalitat per
coronavirus més baixos d’Amèrica: dues
persones per cada milió d’habitants han
perdut la vida. En total, dotze dels
1.538 casos de covid-19 comptabilitzats,
un 0,78% (dades del 12 de juny). Però en
plena desescalada, el risc de rebrots
continua sent elevat, i és per això que
el govern de centreesquerra de Carlos
Alvarado insisteix a la població que no
es confiï. Especialment després del
repunt de casos detectat en els últims
dies a prop de la frontera amb
Nicaragua.
Costa Rica va ser el primer país
centreamèrica a confirmar un positiu, el
6 de març. Des del primer moment,
Alvarado va deixar en mans del ministre
de Salut, Daniel Salas, la gestió de la
pandèmia. Salas, epidemiòleg i amb
experiència en l’àmbit de la salut, ja
havia format part de la Comissió de
Preparació per a la Pandèmia de la Grip
A. En els últims mesos s’ha convertit en
una referència per a la ciutadania
perquè ha aconseguit contenir la
propagació. Les dades criden l’atenció
en un país on no s’ha aplicat la
quarantena obligatòria, ja que
constitucionalment no està permesa. “El
govern va haver de ser creatiu per
augmentar el distanciament social”,
explica Claudio Mora, investigador
sènior a Incae i professor a la
Universitat de Costa Rica (UCR).
Restriccions al trànsit, tancament de
fronteres, espais públics i comerços i
la prohibició d’actes massius són
algunes de les mesures del govern
després de declarar l’estat
d’emergència, quan només hi havia 41
positius del virus al país, on viuen
prop de cinc milions de persones.
Però Costa Rica no ha sigut l’únic país
de l’Amèrica Llatina que ha reaccionat
amb mesures contundents a la pandèmia,
recorda el professor de relacions
internacionals a la Universitat Autònoma
de Barcelona Rafael Grasa. Altres estats
també ho han fet sense obtenir tan bons
resultats, com el Perú. Així, l’èxit de
Costa Rica va més enllà de les
actuacions immediates. Començant pel
“sistema de salut articulat i públic
distribuït a pràcticament tot el país”,
exposa Luis Villalobos, expert en salut
pública de Costa Rica. Un dels seus
punts forts és la xarxa d’atenció
primària implementada amb un reforma al
sistema de salut el 1994.
Costa Rica també va posar en marxa a
l’abril el Pla de Vigilància Sentinella,
nascut precisament per fer front a la
grip A, i que consisteix en fer proves a
pacients respiratoris que no s’ajustin a
la definició de cas sospitós. A hores
d’ara, s’han fet més de 30.000 tests,
segons dades oficials. A això s’hi suma
la feina de Correus juntament amb la
Fàbrica Nacional de Licors (FANAL), que
durant la crisi ha passat a produir
alcohol en gel per repartir-lo a
domicili. També es va fer un enviament
de medicaments a la gent gran perquè no
hagués de sortir de casa.
Grasa apunta, a més, que sense uns
“indicadors socioeconòmics positius” en
relació amb la resta de la regió, frenar
la pandèmia hauria sigut més complicat.
“És la Suïssa de Centreamèrica”,
sintetitza, i recorda que és el país amb
més esperança de vida de l’Amèrica
Llatina i un dels que tenen un millor
índex de desenvolupament humà (del
0,79).
“Tenim un país que no té exèrcit sinó
que fa una inversió molt alta en
política social”, destaca Villalobos,
que apunta al sistema d’abastiment
d’aigua potable, que a Costa Rica arriba
a pràcticament el 98% de la població,
com una altra clau perquè els ciutadans
puguin seguir les recomanacions
d’higiene.
L’estabilitat política també ha
facilitat la presa de decisions.
L’estudi d’opinió pública més recent (de
l’abril) del Centre d’Investigació en
Estudis Polítics (CIEP) de la UCR
destaca que el “74,5% de la ciutadania
confia en les decisions governamentals
per fer front a la pandèmia”, el 93,89%
dels enquestats valoren positivament les
mesures sanitàries i el 70,68% les
econòmiques. “Hi ha hagut un augment en
la credibilitat del govern i un fort
suport a les decisions que ha pres”,
exposa Ronald Alfaro, un dels autors de
l’estudi: “Això li ha donat oxigen per
afrontar la pandèmia”. L’enquesta també
mostra, no obstant, preocupació pels
efectes econòmics del covid-19, en un
país amb una elevada taxa d’ocupació
informal -del 46,1%, segons dades de
l’Institut Nacional d’Estadística i
Censos de Costa Rica-. El 57% dels
enquestats van dir que tenien
dificultats per subsistir. Per intentar
mitigar aquest problema, el govern va
aprovar el mes passat un programa
d’ajuts econòmics per als afectats pel
virus.
El risc de la segona onada
Però malgrat haver estat aplaudit
internacionalment, Costa Rica s’enfronta
ara a una segona onada de la pandèmia
que té el govern en alerta. En els
últims dies s’ha detectat un repunt de
casos, la majoria en empreses agrícoles
frontereres amb Nicaragua, on es creu
que la crisi sanitària és molt pitjor.
El govern de Daniel Ortega ha restat
importància a la malaltia i, a més, hi
ha molts dubtes sobre la veracitat de
les dades de contagis que dona.
“Nicaragua ha adoptat molt poques
mesures contra el covid-19 i, per tant,
és possible que el nombre de casos sigui
molt elevat”, apunta Moral. Costa Rica
tem que tenir una frontera porosa amb
Nicaragua pugui complicar la situació
interna. A finals de maig, el ministre
Salas va dir que Nicaragua és “el
principal risc” per a Costa Rica, degut
a “l’alt nivell de circulació del virus”
en aquest país.
“En l’actualitat els contagiats ja no
són persones que havien viatjat fora del
país i, per tant, de classe mitjana,
sinó gent pobra, treballadors de finques
agrícoles”, adverteix Villalobos.
Precisament aquesta pobresa i les males
condicions laborals amenacen de fer gran
el pic de contagis. Diverses
organitzacions no governamentals han
demanat al govern costa-riqueny que
garanteixi l’accés a la salut dels
indocumentats procedents de Nicaragua.
Amb tot, els experts demanen cautela i
recorden que el repunt també ha
coincidit amb la relaxació de les
mesures per al distanciament social. “La
segona onada requereix prendre mesures
immediatament i reconèixer que el
problema és de tot el país”, demana
Mora.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
