|
|
 Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
| |
Soc el Miquel Casaramona i Massana, de sant Quirze del Vallès.
Vaig estar vivint gairebé quatre anys a Kizimkazi Zanzibar, portant la cuina bar i restaurant de l'Hotel Karamba. | |
| | |
Què t'ha portat a viure a fora? | |
| La crisi, una molt bona oferta laboral i la set d'aventura em van arrossegar a Zanzíbar, un canvi radical en tot, nou ofici, jo era comercial de maquinària i eines per als fusters. Nou idioma, parlava anglès amb accent de Sant Quirze, però a Zanzíbar la immensa majoria no el parla i vaig aprendre (o hi vaig posar molta voluntat) el suahili, una mica per respecte i una mica per entendre'm. Em va obrir moltíssimes portes. | |
| | |
Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres | |
El contacte molt estret amb els nadius, feia que les anècdotes fossin constants, vam fabricar incubadores d'ous, amb termòstats digitals comprats a Europa i neveres velles.
Vam fabricar una cadira de rodes amb tubs de PVC i rodes de bicicleta, tot copiant un disseny de la politècnica de Terrassa. Em vaig erigir en el tio que de tot en sabia del poble.
Moments per a recordar i anècdotes com ja he dit, van ser constants, alguns molt emotius.
Un dia vaig conèixer una nena d'uns 5-6 anyets, la Phirdaus, era sorda, però d'alguna manera vam interactuar, em vaig interessar per ella, vaig parlar amb la mare i un professor del llenguatge de signes que em va recomanar el Jordi Ferré de Catalansalmon.
Normalment la veia i ens fèiem fotos a la platja, però feia dies que no la veia i jo marxava aquella nit d'abril cap a casa definitivament, tenia unes quantes peces de roba de donacions guardades per a ella, vet aquí que la vaig veure amb unes altres nenes i nens per la platja, la vaig cridar i va venir acompanyada per la seva germana gran. Els hi vaig donar la roba, unes nines i van marxar ben contentes cap a casa.
Jo estava sol a l'oficina de l'hotel recollint, la porta de l'oficina s'obre i veig la petita Phirdaus que estira els seus bracets m'abraça i marxa, vaig sortir darrere seu i, sorpresa, no hi havia ningú, era tard, ja era fosc, en aquests països el sol es pon cap a les 18:30. Havia vingut sola des de casa seva en la foscor. És dels millors i més emotius records que em vaig endur d'aquell magnífic indret. | |
| | |
Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia? | |
| Ja he tornat a casa, la cosa estaria en si estic o no disposat a tornar a marxar, francament si tingués una bona proposta, ho tornaria a fer. | |
| | |
Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment | |
En el meu cas viure fora m'ha obert el pensament, la capacitat analítica, prioritats, canviar molts valors que creia tenir clars.
En cultures tan extremadament diferents les lliçons són constants. A més el tipus de feina que feia interactuava constantment amb els clients, converses amb gent de tot el món, el contacte humà és del que més m'agrada. Tornaria a marxar, no a qualsevol preu però sí. | |
| |
|
