|
|
 Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
| |
| El meu nom és Judith Aragonés Sirera, nascuda a gràcia, deslocalitzada a Gelida i expatriada primer a São Paulo, Brasil dos anys i ara a Lille, França des del 2013. Per tant, porto 12 anys fora de Catalunya. | |
| | |
Què t'ha portat a viure a fora? | |
| Vaig marxar el 2011 en principi per dos anys, per un projecte de trens de Bangalore, índia, que es produïen des de Lapa, brasil, en el qual participava el meu marit. Teníem molt clar que si hi havia una oportunitat professional de marxar, tant per la meva banda com per la seva, marxaríem tota la família, per poder viure l'experiència d'aprendre un nou idioma, conèixer altres cultures... i dos anys passaven ràpidament. El que no sabíem és que, quan marxes, tornar fa la vida molt petita, quan el món és tan gran i tan canviant. Per això vam encadenar brasil amb França. Quan la vida et cap en un contenidor, el port de destí poc importa | |
| | |
Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres | |
Com a experiència interessant, l'expatriació ens ha fet més positius, més resilients, més oberts de pensament. Sols, amb 6 criatures en un país on no tenim cap familiar que ens pugui donar un cop de mà davant de qualsevol imprevist, és una manera de créixer i d'aprendre a centrar-te en les solucions i no pas en els problemes, a anticipar els possibles contratemps i tenir el pla a, b, c o d per si de cas.
Et fas expert en dir hola i en acceptar els adeus, de totes les persones que vas trobant en la teva vida, fins i tot a viure la relació familiar amb els teus des d'un altre paradigma. Per sort, les xarxes socials ho fan tot més fàcil, i el teletreball em permet fer estades intermitents durant tot l'any a la meva Barcelona, per carregar piles mediterrànies que m'ajuden a suportar millor el clima del nord.
Em quedo amb l'experiència d'anar a parir el meu fill a Barcelona, a les 37 setmanes, perquè a França no hi ha opció de part domiciliari. Va ser tota una aventura que ens portaria a parlar de com de malament està la maternitat en certs països | |
| | |
Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia? | |
| Intenció de tornar? Sí!! Totes! Però no puc... a Catalunya no hi ha ajudes reals per a famílies amb 6 fills, mentre que a França és un compromís de l'estat real. Potser a mesura que els meus fills vagin arribant a la universitat, una etapa que volen viure a Barcelona, potser ens podem plantejar tornar... | |
| | |
Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment | |
Què significa viure fora? Significa canvi, significa estar constantment fora de la meva zona de confort, sempre coneixent gent nova, aprenent idiomes, evolucionar i entendre que tot es mou. La vida no m'és petita com quan estic a Gelida, on quasi mai passa res. Potser per a ser expatriat s'ha de ser d'una determinada manera, un cul inquiet, potser ens han d'agradar els reptes i poc la rutina o la vida estàtica on quasi mai passa res excepcional. Però jo no puc entendre la vida sense multiculturalitat, sense parlar diversos idiomes diferents cada dia i sense estimar diferents cultures que són part de la meva història.
Cada país on vius t'aporta una nova part de la teva personalitat i manera de ser i pensar. Brasil i França formen part de la meva història, i ja mai més podran sortir de mi, per molt que torni a Catalunya. I al revés!! Soc més catalana que mai! Voluntària per la llengua, amant de la sardana. | |
| |
|
