|
|
 Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
| |
| Em dic Iria, soc biòloga ambiental, primatòloga i docent. Porto vivent fora de Catalunya des de juliol de 2019 que vaig decidir anar a Rio de Janeiro a fer un voluntariat de "3 mesos" i d'allà la vida em va portar a Göttingen (Alemanya) fins ara. En total són 4 anys i uns pocs mesos que porto fora, més les petites escapades de 2-3 mesos d'abans que ja preveien el que passaria. | |
| | |
Què t'ha portat a viure a fora? | |
Moltes coses... Però, crec que la principal va ser voler tenir experiències noves en l'àmbit laboral i personal. No volia conformar-me amb el que tenia, era profe de bio a un institut, i volia treballar com a biòloga de camp, cosa que se'm dificultava molt a Catalunya si no era en el món de l'acadèmia.
En realitat, vaig marxar a Brasil per fer un voluntariat de 3 mesos amb un vol flexible que, més tard, utilitzaria per tornar a casa per i tornar al Brasil unes poques setmanes després. Els ara 6 mesos van passar a ser 1 any i mig i van fer que passes una pandèmia a un país desconegut, que trobés el meu actual marit i que ara estigui vivint a Alemanya...
Per tant, suposo que va ser un cúmul de decisions per buscar-me a mi mateixa i voler tenir experiències d'allò que gaudia, el treball de camp. | |
| | |
Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres | |
Tinc moltes experiències increïbles; des d'aquelles que quan les recordes et surt un somriure, fins a les que et paren el cor de l'ensurt del moment. Ara que hi penso crec que han estat uns anys un mica aventurers... Penseu que vaig sortir de Rio de Janeiro a Nadal deixant totes les meves coses allà, sense encara haver sortit el visat per poder tornar... Ho sé, va ser de bojos, però, què és la vida sinó fer coses així?
De totes maneres, una experiència interessant i poc comú és que vaig estar perseguit tortugues terrestres per un parc nacional durant 6 mesos. Sí, literalment perseguint-les. Mentre que estava a Rio de Janeiro vaig treballar per una ONG, Refauna, què treballen amb reintroduccions en una part del parc nacional famós per la gegant estàtua del Cristo Redentor. Doncs bé una part del parc és considerat reserva i s'han fet diverses reintroduccions: Aluata bru (Allouatta guaribans), agutí (Dasyprocta leporina) i la tortuga de potes grogues (Chelodonis denticulata).
Doncs bé, després de tot el procés de rehabilitació, veterinari i burocràtic les vam alliberar i vam haver de fer seguiment per veure els resultats d'aquesta reintroducció. Totes tenien un transmissor i anàvem pel mig de la selva amb una antena seguint els senyals. El problema era que el territori era muntanyós, el bosc dens i els senyals rebotaven a les roques i l'aigua. Així que trobar-les era tot un repte encara que mesuressin més de 40 cm i pesessin fins a 20 kg!!
Per què us feu una idea el nostre dia bo de camp era trobar 6/40 tortugues en 8h, 25km i 500m de desnivell. Però va ser molt engrescador i enriquidor | |
| | |
Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia? | |
No en un futur immediat, però mai se sap. La vida pot donar moltes voltes (fins i tot pel món!)
| |
| | |
Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment | |
Som molts sentiments que s'ajunten amb aquesta pregunta... Viure fora és tenir experiències que mai tindries a casa, a la teva zona de confort, però també és sentir nostàlgia de la teva terra i sentir-se sola de tant en tant. És sentir-te estranya quan tornes al lloc on vas créixer i vas amb la gent que ha format part de la teva vida. És superar-se, lluitar amb la burocràcia, tenir amics pel món i deixar una part de tu en cada lloc que vius. És estar orgullós de la teva terra i alegrar-te quan sents algú parlant en català al voltant teu. És trobar a faltar els amics i la família allà on vagis, el menjar (sobretot els embotits jajaj). És aprendre idiomes, adaptar-te a una nova cultura o idees. Viure fora, són moltes coses... Però sobretot és trobar-se amb un mateix, conèixer-se millor i viure coses que ni t'havien passat pel cap.
Sé que m'ha enriquit en moltes coses i que l'Iria que va marxar al Brasil un juliol del 2019 no és la mateixa que està escrivint aquestes línies a Alemanya el setembre del 2023. Ara porto mil aventures a la motxilla i una visió del món molt més oberta. | |
| |
|
