|
|
 Com et dius, on has viscut i durant quant de temps
| |
| Em dic Jordi Bosch, i he viscut a Moscou entre 2011 i 2022. Actualment però visc entre Barcelona, el Pallars Sobirà i Lleida. Desconec si podré tornar a Moscou en el futur, donada la difícil situació que es viu en aquella zona. | |
| | |
Què t'ha portat a viure a fora? | |
Entre 2010 i 2022 vaig estar casat amb una cantant d'òpera russa. Amb la crisi del 2008, la cultura havia quedat molt tocada a casa nostra, i ella havia pivotat a guia turística. Va sorgir la possibilitat de continuar amb la seva carrera com a cantant retornant a casa. Sol ser la dona qui segueix l'home per facilitar la seva carrera: en el nostre cas va ser a l'inrevés.
Només vaig posar dues condicions per a marxar a Moscou: que ella es dedicaria a la seva professió, i que jo em dedicaria a la meva pròpia carrera com a enginyer - per temes familiars, hi havia la possibilitat d'entrar al món de la cultura que, tot i atreure'm, definitivament hauria estat estrany.
I així, un 18 de febrer de 2011 ens vam traslladar la meva exdona, la meva filla, els nostres gats i jo. Una mudança complicada en què vam haver de buidar un pis de lloguer de tots els mobles, repartir-los entre tres cases, i arribar en mig d'una nevada a vint sota zero. L'endemà queia malalt a 39 de febre, de pur esgotament! | |
| | |
Una experiència interessant que pots compartir amb nosaltres | |
Moltes, masses per tan poc espai. Possiblement, la més impressionant en l'àmbit social fou el funeral de la meva sogra, que era una persona molt famosa en aquell país. Recordo quinze mil persones a la capella ardent al teatre Bolshoi, fent cua tot el dia per donar el condol. La cerimònia a la catedral de Moscou. Una dona molt estimada, de gran qualitat humana.
En l'àmbit personal, els dos cops que la meva filla va ballar al teatre Bolshoi. Fa dos anys a més va poder entrar en una escola nacional de ballet, i espero que quan acabi els seus estudis pugui fer una gran carrera com a ballarina professional de ballet clàssic. Prepareu-vos per una estrella catalana naixent en uns anys!
I en l'àmbit professional, quan junt amb l'Andreu Veà i una colla excepcional vaig passar-me cent nits des de Moscou coordinant una colla de 600 voluntaris per ajudar a lluitar contra la pandèmia a casa. | |
| | |
Tens intenció de tornar a Catalunya algun dia? | |
No la tenia, però les circumstàncies m'hi van obligar l'octubre de l'any 2022. Va ser del tot inesperat, i devastador en molts sentits. Per fortuna, m'he aconseguit adaptar en el meu retorn, però no ha estat senzill.
En el futur, espero compaginar la meva vida entre Catalunya i Rússia quan acabi el conflicte bèl·lic, per poder passar temps amb la meva filla: essent ballarina de ballet, i estant a "la Masia" de la seva professió, dur-la aquí seria destruir el seu futur. | |
| | |
Fes-nos 5 cèntims del que significa per tu "viure a fora" i en què t'ha enriquit personalment | |
Quan vaig arribar a Rússia, recordo haver fet una reflexió: qui vull ser "de gran"? Ser un rus no tenia sentit, ja hi ha 140 milions de russos a Rússia. Però gent que faci de pont entre els nostres mons, n'hi ha ben pocs.
Vivint i treballant amb ells, he après a veure el món des d'una altra perspectiva. Treballant en startups globals i una Fortuna 500, he après a ser ambiciós. I veient com els italians venien als supermercats a preu d'or el "cantucci"- que no són més que carquinyolis com els que podem trobar a qualsevol pastisseria -, he entès que hem d'aprendre a ser menys humils i fer-nos valer al món.
Dels russos, a més, he après lliçons importants: és un país que té enemics. Nosaltres fora de les fronteres no en tenim, però ells sí. I m'han ensenyat que la sobirania, si no s'exerceix, la perds.
També he vist el valor real de la solidaritat i l'amistat. És un poble avesat a passar moments difícils, i tothom entén que has d'ajudar els teus perquè amb els alts i baixos de la vida, un dia seràs tu qui tindrà problemes. Si un rus t'anomena amic, el llaç és més fort que la sang. Nosaltres som més superficials en les nostres amistats: fem coneguts i amics més fàcilment, però ens costa ajudar-nos quan realment cal. Almenys, comparat amb els russos, que quan cal sempre hi són.
Viure a fora amb una nena catalana criada tan lluny també vol dir donar-li aquelles coses que són la base de la nostra identitat: fer el tió, adaptat perquè no expliqui a l'escola que un tron li caga regals; fer panellets buscant farina d'ametlla per internet i comprant pinyons siberians; i tants altres detalls. M'hauria agradat trobar més ajuda per a criar la meva filla com a catalana a l'estranger. Tant de bo Catalans al Món hagués existit el 2011! | |
| |
|
