Estados Unidos alcanzó este martes la
cifra de 2.342.739 casos confirmados de
COVID-19 y la de 121.176 fallecidos, de
acuerdo con el recuento independiente de
la Universidad Johns Hopkins. Este
balance a las 20.00 hora local (00.00
GMT del miércoles) es de 32.405
contagios más que el lunes y de 842
nuevas muertes.
La media de nuevos casos diarios en
EE.UU. ha vuelto a situarse por encima
de los 30.000 por el actual repunte en
estados como California, Florida, Texas
y Arizona, que suman entre los cuatro
cerca de la mitad de contagios de todo
el país. Nueva York, sin embargo, se
mantiene como el estado más golpeado en
Estados Unidos por la pandemia con
389.085 casos confirmados y 31.232
fallecidos, una cifra solo por debajo de
Brasil, el Reino Unido e Italia. Tan
solo en la ciudad de Nueva York han
muerto 22.343 personas.
A Nueva York le siguen la vecina Nueva
Jersey con 13.025 muertos, Massachusetts
con 7.889 e Illinois con 6.707 muertos.
Otros estados con un gran número de
fallecidos son Pensilvania con 6.464,
Michigan con 6.109, California con 5.578
o Connecticut, con 4.277. En cuanto a
contagios, California es el segundo
estado solo por detrás de Nueva York con
187.351.
El país ha implantat restriccions a
Lisboa per l'augment de casos de
coronavirus: prohibides les reunions de
més de 10 persones i bars i terrasses
només poden obrir fins a les 20.00
The White House on Monday blocked the
entry of several categories of foreign
workers in a new presidential
proclamation that will extend through
the end of 2020. The measures also
expand President Trump’s April 22
executive order denying green cards to
applicants in several immigrant visa
categories.
Trump administration officials also
piled on new regulatory changes for
asylum seekers and proposed changes to
the H-1B visa category used by U.S.
companies — particularly in the
technology sector — to bring in highly
skilled workers.
The administration defended its moves as
an effort to help U.S. workers facing
the worst unemployment crisis since the
1930s. But the moves also use executive
powers to impose the kind of immigration
restrictions that Trump adviser Stephen
Miller and other hard-liners have been
promoting for years.
Trump, citing pandemic, orders limits on
foreign workers, extends immigration
restrictions through December
Q: Which visa categories are barred by
Trump’s new decree?
A: The new proclamation, which took
effect immediately on Monday, denies
entry to the United States to four major
“nonimmigrant” visa categories: H-1B, L,
J and H-2B, with the exception of
workers in the “food supply chain.”
Q: What about temporary workers who are
already in the United States? Do they
have to leave?
A: No. The restrictions apply only to
workers attempting to enter the United
States using one of those visas.
Q: The U.S. Chamber of Commerce and
several trade industry groups were
sharply critical of the restrictions and
say the measures will hurt economic
recovery. Why? What types of jobs do
those temporary workers fill in the
United States?
A: Some of the loudest objections have
come from the technology sector, which
has long relied on the H-1B visa
category for highly skilled workers such
as software engineers and programmers.
The United States issued about 188,000
H-1B visas last year, according to State
Department data, and companies say those
workers are crucial to their
competitiveness.
The L visas, also now suspended, are
used mostly for intracompany transfers,
providing flexibility to large global
companies that want to move executives
within their companies. This allows a
company like Boeing, for example, to
bring a European or Asian executive for
a job at one of the firm’s U.S. offices.
Last year the State Department issued
almost 77,000 L1 visas, along with a
similar number for their immediate
family members.
Companies use H-2B visas to fill
seasonal and short-term positions, but
the companies have to first demonstrate
that they attempted to hire U.S. workers
and were unable to. This category was
increasing under Trump when the
unemployment rate was low before the
pandemic, and last year the government
awarded nearly 98,000 of these visas.
Trump’s new proclamation will make an
exception for H-2B workers in the food
service industry, where such workers
sometimes fill positions as crab-pickers
and cannery workers. The H-2A visa
category for agricultural labor is not
subject to Trump’s restrictions.
Finally, the restrictions on J visas for
“cultural exchange” workers will freeze
out those coming as interns, trainees,
teachers, camp counselors and
participants in summer work travel
programs.
Q: What about “au pairs”?
A: A senior administration official who
briefed reporters Monday initially said
the child-care providers who travel to
the United States as “au pairs” — about
20,000 per year — would be “excluded.”
When the text of the proclamation was
released two hours later, it showed that
au pairs will have no exemption and will
also be denied entry.
Two senior administration officials said
applicants who can demonstrate that the
entry of their child-care provider is in
the U.S. “national interest” can receive
an exemption.
Q: What about the immigrant visa
categories Trump suspended in April?
A: The president’s April 22 executive
order — which he promoted as an
“immigration ban” — has sharply reduced
green card eligibility. U.S. citizens
seeking to bring in their spouses or
minor children can still do so, but most
other categories for family
reunification or employment-based green
cards are suspended. The White House has
extended those restrictions through the
end of 2020 with Trump’s new
proclamation.
Q: What is the immediate impact of these
measures? I thought global travel was
mostly shut down anyway because of the
coronavirus.
A: The pandemic has crippled global
travel and sharply reduced visa
processing at U.S. consulates abroad, so
gauging the real impact of the
restrictions is difficult. In February,
the State Department issued about
640,000 nonimmigrant visas to temporary
workers, tourists and other visitors.
Last month, the number fell to 40,000 —
a 94 percent decline.
Q: What other changes is the Trump
administration making?
A: Trump administration officials laid
out several other long-term changes
they’re planning to make to the work
visa programs like H-1B. The
administration wants to replace the
current visa system, which awards visas
to companies that apply through a
lottery, with a new model based on
salary.
Under that system, H-1B visas, which
have an annual cap, will be given to the
companies willing to pay the highest
salaries for those positions. Trump
officials said this will encourage firms
to fill lower-level jobs with U.S.
workers, while ensuring that foreign
employees are brought in to occupy
highly specialized roles.
Trump administration officials have not
indicated whether they plan to pursue
the changes via regulation or some other
executive action, so it’s unclear if and
when the measures could take effect.
Q: What about the new work restrictions
for asylum seekers?
A: Amid the flurry of other changes, the
administration Monday also made it much
more difficult for immigrants with
pending asylum claims to obtain work
authorization. They will now have to
wait a full year to gain eligibility.
In the past, immigrants seeking asylum
in the United States typically were
granted work authorization quickly so
that they could support themselves
financially while waiting for U.S.
immigration courts to process their
cases.
Trump administration officials have
argued that work authorization has
become a magnet for economic migrants
who file false or meritless asylum
claims, knowing it will probably take
years for courts to rule on their cases
because of a lengthy backlog.
The administration has not said how it
expects asylum seekers to survive in the
United States without the ability to
work legally, and it has ushered in
penalties to deny asylum protections to
applicants who arrive without legal
authorization.
Q: Will this order affect President
Trump’s own businesses?
A: It appears so. Two of Trump’s
properties — the Mar-a-Lago Club in Palm
Beach, Fla. and a golf club in Jupiter,
Fla. — use guest-worker visas to hire
cooks, housekeepers and waiters. Last
year, Mar-a-Lago asked to hire 80
foreign workers for the winter busy
season. But a senior administration
official said Tuesday that hospitality
businesses like these will be subject to
the new restrictions.
Trump’s order does still allow
businesses to apply for an exemption,
for workers whose entry would be “in the
national interest.” Trump’s company
could apply for that exemption if it
wanted. The company did not respond to
questions on Tuesday.
David Fahrenthold contributed to this
report.
Nick Miroff
Nick Miroff covers immigration
enforcement and the Department of
Homeland Security for The Washington
Post. He was a Post foreign
correspondent in Latin America from 2010
to 2017, and has been a staff writer
since 2006.Follow
La crisi del coronavirus no ha permès
preparar de l'operació Pas de l'Estret,
que facilita a milions de marroquins
passar les vacances d'estiu al seu país
d'origen
Las fronteras de Estados Unidos seguirán
cerradas a la mayor parte de los
profesionales extranjeros hasta al menos
el próximo 31 de diciembre. Donald Trump
se disponía a firmar anoche una orden
presidencial que prolonga hasta esa
fecha las restricciones decretadas en
diciembre y que impiden tanto solicitar
nuevas tarjetas de residencia (las
famosas green cards) como obtener
visados para trabajar de forma temporal
en diferentes categorías, desde
profesionales especializados de alta
cualificación a au pairs.
La medida, que amplía la medida
anunciada en abril por un periodo de 60
días, no se aplica a quienes ya se
encuentren dentro del territorio
estadounidense pero impide solicitar
permisos de trabajo a personas que se
encuentran fuera. La orden presidencial
forma parte de la respuesta de la Casa
Blanca a la crisis económica provocada
por las medidas contra la propagación
del coronavirus, han explicado fuentes
de la Administración. Su cálculo es que
protegerá unos 525.000 puestos de
trabajo.
La medida ha sido aplaudida por grupos y
medios conservadores
Entre los permisos afectados se
encuentran los populares H-1B, al que
recurren por ejemplo las empresas
tecnológicas para traer expertos
extranjeros, también los visados J-1 que
permiten la contratación de profesores
visitantes y otros intercambios, que
sirven también para las au pair, además
de los tipo L-1 que se concede a los
ejecutivos de las grandes
corporaciones.
La medida ha sido aplaudida por grupos y
medios conservadores, que reclamaban
desde antes de la pandemia. El portal
Breibart, que denuncia abusos en el uso
de estos visados por parte de las
grandes empresas y habla de una
“progresiva sustitución de los
trabajadores americanos” por extranjeros
asegura que el presidente se convenció
de la necesidad de la medida tras
escuchar las quejas de miles de
graduados universitarios y asociaciones
profesionales.
Las grandes empresas americanas
discrepan de sus alegaciones y han hecho
presión, sin éxito, con ayuda de
congresistas y senadores republicanos,
para que la Casa Blanca reconsiderara su
posición. Aseguran que los visados H-1B
se usan sobre todo para cubrir nichos,
puestos de trabajo muy especializados
que no son fáciles de encontrar en el
mercado laboral estadounidense. “Va a
acabar por ser contraproducente, es como
usar una bomba nuclear para responder a
una pelea de bar”, ha dicho Leon Fresco,
ex alto cargo de la Administración Obama
sobre cuestiones migratorias, que ahora
representa a este colectivo de
trabajadores.
El anuncio llega en un momento clave de
la campaña de reelección del
presidente
La orden presidencial afecta también a
los permisos tipo H-2, para empleos
menos cualificados en el sector de la
hostelería y la construcción por
ejemplo. La prórroga prevé excepciones
para los trabajadores del campo, que
podrán seguir solicitando visados como
jornaleros, así como para los
profesionales del sector sanitario,
necesarios para paliar el crónico
déficit de personal de este tipo que
padece Estados Unidos. Una encuesta
reciente del Pew Research Center indica
que el 64% de los estadounidenses creen
que los inmigrantes realizan
principalmente trabajos que ellos no
quieren desempeñar.
El anuncio llega en un momento clave de
la campaña de reelección del presidente,
que este sábado pudo comprobar en su
mitin en un pabellón semivacío de Tulsa
(Oklahoma) que las encuestas quizás no
se equivoquen cuando alertan de una
aguda caída de la popularidad como
consecuencia de la pandemia y su
respuesta a las demandas de justicia
racial. El presidente, dijeron fuentes
de la Casa Blanca, quiere “una
recuperación América Primero” y
“maximizar las oportunidades para los
trabajadores estadounidenses de
encontrar empleo”.
En cuestión de semanas, Estados Unidos
pasó del pleno empleo a un paro del
13,3% actualmente pero ya antes de la
crisis del coronavirus la administración
Trump había adoptado restricciones no
solamente contra la inmigración ilegal
sino contra la llegada de trabajadores
por vías legales.
En el caso de los visados de inmigrantes
para trabajar –cuya concesión exige
contar con un patrocinador en Estados
Unidos, privado o público– entre el 2016
y el 2019 la caída fue del 25,3%, de
617.752 a 461.600 al año. En cuanto a
los visados de no inmigrante –los que se
conceden a estudiantes, periodistas,
inversores o temporeros– la reducción ha
sido del 15,8%, de 10,3 millones en el
2016 a 8,7 millones. A puerta cerrada, y
mientras el presidente Trump
demonizadaza a los extranjeros en sus
mítines electorales altos cargos de la
Casa Blanca reconocieron el pasado
invierno que estaban “desesperados” por
conseguir inmigrantes.
El presidente asegura que "los test son
un arma de doble filo" en un acto en un
espacio cerrado en Tulsa con capacidad
para 19.000 personasTulsa 1921: un mitin
de Trump refresca la memoria sobre la
peor masacre racista de la historia de
EEUU
La pandemia le ha dado un respiro a
destinos turísticos masivos, como el
asediado puerto italiano, y ahora ha
surgido una nueva perspectiva de turismo
más ecológicoItalia dará hasta 500 euros
en bonos para que sus ciudadanos hagan
turismo interior este año
L'atacant de Reading va atraure
l'atenció del servei secret britànic
l'any 2019 perquè semblava que tenia
intencions de viatjar a Síria, però no
es va poder confirmar i no se li va
obrir cap expedient de seguiment
El president dels Estats Units acusa els
adversaris polítics de boicotejar
l'acte, en què ha assegurat que trobar
més casos de coronavirus perjudica la
imatge del país
Havia de ser un míting multitudinari, la
represa triomfal de la campanya de les
presidencials després de mesos sense
actes presencials a causa de la
Covid-19.
I Trump, que té en els mítings
multitudinaris el seu millor format, ha
hagut de veure com el BOK Center de
Tulsa, a Oklahoma, amb un aforament de
19.000 persones, no s'ha omplert, ni
molt menys, per veure'l reprendre la
cursa per revalidar el càrrec.
Diverses fotografies mostren com les
grades superiors estan molt buides,
malgrat que els responsables de la
campanya de Trump havien explicat que
fins a un milió de persones havien
volgut reservar entrades per a l'acte
del president a Tulsa.
Un home negre partidari de Trump
exhibeix el lema "Tornem a fer grans els
EUA" (Reuters/Leah Millis)
Alguns dels assistents havien arribat
amb força antelació per assegurar-se un
bon lloc.
La previsió d'una assistència
multitudinària havia fet preparar un
míting previ a l'exterior, de Trump i el
vicepresident, Mike Pence, que s'ha
hagut de suspendre perquè l'espai
reservat estava buit.
Trump, que segons algunes fonts estava
molt empipat per no haver omplert el BOK
Center en la represa de la campanya
electoral, ha acusat els manifestants
que hi havia fora d'impedir l'accés als
seus partidaris.
Manifestants contraris a Trump s'han
concentrat a prop del lloc on ha fet el
míting (Reuters/Shannon Stapleton)
"Tenim gent dolenta aquí a fora, tenim
gent molt dolenta fent coses dolentes",
ha dit, però els periodistes que eren a
l'exterior del BOK Center han xifrat els
contraris al president en unes desenes
de persones que s'han estat a un carrer
de distància amb pancartes com "Black
Lives Matter" i "Go home, Donald" i no
han impedit el pas a ningú.
A Twitter, el cap de campanya de Trump,
Brad Parscale, ha parlat de
"manifestants radicals" que actuaven
"atiats per una setmana de cobertura
mediàtica apocalíptica" i els ha acusat
de bloquejar els accessos.
Alexandria Ocasio-Cortez
@AOC
Actually you just got ROCKED by teens on
TikTok who flooded the Trump campaign w/
fake ticket reservations & tricked you
into believing a million people wanted
your white supremacist open mic enough
to pack an arena during COVID
Shout out to Zoomers. Y’all make me so
proud. :
https://twitter.com/parscale/status/1274
484815576907778 …
Brad Parscale
@parscale
Radical protestors, fueled by a week of
apocalyptic media coverage, interfered
with @realDonaldTrump supporters at the
rally.
They even blocked access to the metal
detectors, preventing people from
entering.
Thanks to the 1,000s who made it
anyway!https://m.washingtontimes.com/new
s/2020/jun/20/anti-trump-protesters-inte
rfere-presidents-rally-f/ …
590m
21:27 - 20 de juny de 2020
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
167m persones estan parlant sobre
això
La congressista demòcrata Alexandria
Ocasio-Cortez ha respost Parscale dient
que el que ha passat de veritat és que
han estat enredats per adolescents
usuaris de l'aplicació TikTok que han
fet reserves falses:
"Us han fet creure que un milió de
persones tenien tantes ganes d'assistir
a un acte supremacista blanc, que
estaven disposades a omplir un pavelló
durant la Covid."
Trump també hauria pujat a l'escenari
del BOK Center molt empipat, segons
algunes fonts recollides pel The New
York Times, perquè s'ha fet públic que
sis treballadors de la campanya havien
donat positiu de Covid-19 durant
controls rutinaris previs a l'acte.
El diari afegeix una dada que no s'havia
comunicat, que és que també han donat
positiu dos integrants del servei de
seguretat del president.
Trump acusa els seus adversaris de
boicotejar el seu míting (Reuters/Leah
Millis)
Més enllà del poc èxit de convocatòria
-potser atribuïble a la por al contagi-
,el míting de Trump ha estat notícia
perquè ha explicat que ha demanat que es
facin menys proves de coronavirus.
Sí, menys proves, i no més. L'argument
del president dels Estats Units és fàcil
d'entendre: si es fan més proves es
detecten més casos. I això dona mala
imatge al país.
"Quan es fan tantes proves a tanta gent,
s'acaben trobant més casos. Així que he
dit a la meva gent: no feu tantes
proves, sisplau!"
Trump ha assegurat que la seva gestió de
la Covid-19 ha salvat "milions de
vides", però que "ara ja és hora de
tornar a la feina".
Els partidaris de Trump que han decidit
assistir al BOK Center -majoritàriament
homes blancs-, alguns arribats de lluny,
no semblaven tenir por al contagi de la
malaltia, perquè la majoria no portaven
mascareta protectora ni mantenien cap
distància, malgrat que la baixa
assistència hagués permès esponjar la
gent.
En el seu discurs, Trump no ha fet cap
referència a la violència policial, ni
al racisme, encara que morts com la de
George Floyd són tan recents, que el
moviment Black Lives Matter està més viu
que mai i que tot just s'acaba de
commemorar l'aniversari de la fi de
l'esclavatge als Estats Units.
Un home blanc partidari de Trump porta
una samarreta amb el lema "Està bé ser
blanc" (Reuters/Leah Millis)
Tot això, prou indicatiu de la
desconnexió del president amb el moment
que viu el país, adquireix encara més
transcendència pel fet que Trump ha
elegit Tulsa per reprendre la campanya
que vol que el 3 de novembre el
mantingui quatre anys més a la Casa
Blanca.
Tulsa, a l'estat d'Oklahoma, és la
ciutat on fa 99 anys hi va haver la
pitjor matança racista ocorreguda en un
sol dia en la història dels Estats
Units: unes 300 persones van ser
assassinades per una multitud blanca que
va assaltar el barri de Greenwood,
conegut com "la Wall Street negra"
perquè era la comunitat afroamericana
més pròspera del país.
Trump sí que ha volgut referir-se al fet
que aquests dies alguns monuments, ara
considerats símbols racistes, han estat
vandalitzats o tirats a terra.
Geni Lozano
@EugeniaLozanoVi
· 20 de juny de 2020
En resposta a @EugeniaLozanoVi
Trump culpa "els radicals violents de
l'extrema esquerra" de "destruir
edificis i ferir policies" durant les
protestes contra el racisme. I acusa els
mitjans de comunicació de "no dir ni piu
del COVID19" durant les
manifestacions.
Mostra la imatge al Twitter
Geni Lozano
@EugeniaLozanoVi
El showman Trump s'ha passat més de 20
minuts explicant l'anècdota del got
d'aigua i la rampa que va baixar fa uns
dies encorbat. El got d'aigua el va
agafar per baix per no tacar la corbata
"de seda, cara". La rampa la va baixar
amb prudència perquè "les sabates
relliscaven".
Mostra la imatge al TwitterMostra la
imatge al TwitterMostra la imatge al
Twitter
1
21:53 - 20 de juny de 2020
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
Llegeix els altres tuits de l'usuari
Geni Lozano
Ha acusat una "multitud d'esquerres
trastornada" de voler "vandalitzar la
nostra història, profanar els nostres
monuments (…) i perseguir qualsevol que
no s'ajusti a les seves exigències de
control absolut i total".
I, evidentment, ha carregat contra el
seu rival, el demòcrata Joe Biden, al
qual ha acusat de ser "un titella de
l'esquerra radical".
El president tampoc ha parlat, per
descomptat, del fet que la justícia no
li ha donat la raó quan ha intentat
impedir la publicació del llibre de John
Bolton, el seu exassessor de seguretat
nacional, ara molt crític amb ell, ni de
la polèmica pel cessament del fiscal de
Manhattan que investigava alguns dels
seus col·laboradors més pròxims.
Una campanya per Tik Tok, Twitter,
Instagram i altres xarxes va generar
centenars de milers de falses peticions
d'entrades per al míting del candidat a
la reelecció
El president dels Estats Units, Donald
Trump, havia posat moltes expectatives
en el míting d'aquest dissabte a Tulsa
que rellançava la seva campanya
electoral per a les presidencials de la
tardor.
Però el míting no va tenir l'enorme
assistència que el seu equip de campanya
preveia, i la causa podria haver estat
una broma amb molta intenció difosa per
les xarxes socials.
El presidente estadounidense Donald
Trump ha echado este sábado al máximo
responsable de la fiscalía del distrito
sur de Nueva York, Geoffrey Berman, el
día siguiente de que éste dejara bien
claro que...
El coronavirus se ha cobrado más de
118.000 vidas en EEUU, más de las que
murieron en la Primera Guerra Mundial
(116.516) y más del doble de las muertes
en Vietnam (58.220)
Objectes metàl·lics, neumàtics,
pirotècnia i fins i tot ordinadors. Tot
això és el que els veïns de l’edifici
que està en quarantena a causa del
covid-19 a la localitat alemanya de
Göttingen, a la regió de la Baixa
Saxònia (centre del país), van tirar
ahir a la tarda a la policia perquè
volien sortir del bloc de pisos i no els
deixaven. A l’edifici hi viuen unes 700
persones. La quarantena es va establir
dijous després que s’hi detectessin 120
infectats. La policia ja hi havia
instal·lat tanques perquè intuïa el
perill que força veïns se saltessin el
confinament. Els agents es van haver de
protegir amb armilles antibales, cascos
i escuts. Alguns veïns els llançaven tot
el que tenien a l’abast. D’altres s’ho
miraven des de la finestra o esperonaven
els esvalotadors, segons imatges difoses
per mitjans de comunicació alemanys.
Igual com en altres blocs de pisos que
estan en quarantena a Alemanya -com un
de 369 apartaments al barri berlinès de
Neukölln-, a Göttingen els veïns viuen
en condicions precàries i sovint hi ha
moltes persones amuntegades en pisos de
pocs metres quadrats. Segons
l’Ajuntament, ahir es pretenien fer
proves de coronavirus als veïns que,
d’entrada, havien donat negatiu.
L’alarma comença a saltar entre l’opinió
pública alemanya que, després de tres
mesos de mesures per frenar el
coronavirus, celebrava el desconfinament
i ja tenia al cap les vacances d’estiu,
que en algunes regions federals comencen
la setmana que ve.
Ahir s’hi afegia la notícia que una
escola més a Berlín tancarà a partir de
demà perquè uns quants alumnes han donat
positiu de covid-19. La regió de Renània
del Nord-Westfàlia, a l’oest del país i
la més poblada, també tem que s’imposi
un confinament a tot el land arran del
brot de coronavirus que s’ha produït en
una de les fàbriques de l’empresa
càrnica més gran del país, Tönnies. Hi
ha 730 contagiats i milers de
treballadors més estan pendents de saber
el resultat del test del covid-19. Les
condicions precàries en què vivien i
treballen semblen ser un dels motius
dels contagis en massa.
De moment 7.000 persones a la zona de
Gütersloh continuen en quarantena, i el
govern regional no descarta ampliar les
mesures de prevenció. El seu president,
Armin Laschet, va ser un dels defensors
d'un desconfinament accelerat. Laschet,
del mateix partit que Angela Merkel
(CDU), opta a la candidatura a la
cancelleria per als conservadors.
Just ahir milers de persones es van
manifestar a diferents ciutats
d'Alemanya per demanar habitatges dignes
a preus assequibles. A causa de la crisi
del coronavirus i malgrat els diferents
paquets d'ajudes socials, econòmiques i
fiscals, moltes persones no arriben a
final de mes i no poden pagar el
lloguer. Un 72,4% dels alemanys viuen de
lloguer.
Les autoritats brasileres estan
dificultant l'accés a les dones a una
assistència sanitària sexual i
reproductiva, coincidint amb la pandèmia
de coronavirus que ja suma gairebé
49.000 morts i més d'un milió de
contagiats al país, segons han denunciat
associacions de defensa dels drets
humans. Les autoritats justifiquen que
aquests serveis "no són urgents" i el
resultat és que ara moltes dones no
tenen accés a l'avortament, ni a
anticonceptius, ni tan sols a
assistència quan són víctimes de
violència masclista que, per cert, ha
augmentat amb la pandèmia. Les més
afectades són les de classe més
desfavorida.
El Sistema Únic de Salut (SUS), el
servei públic sanitari brasiler,
practica vasectomies o lligadures de
trompes gratuïtament, però tot plegat
s'ha suspès des del març. A més, el
sistema sanitari públic ha cancel·lat
temporalment la col·locació o el
reemplaçament de dispositus intrauterins
(DIU) i el repartiment gratuït de
preservatius, que són molt cars i sovint
inaccessibles per a algunes capes
socials.
A São Paulo, la ciutat amb més infectats
i morts per covid-19, el govern local ha
suspès temporalment des del 23 de març
aquests procediments que considera "no
urgents". També a Rio de Janeiro,
capital del segon estat més afectat per
la pandèmia, la secretaria municipal de
Salut ha cancel·lat aquesta mena
d'intervencions quirúrgiques en dotze
hospitals. La secretaria assegura que es
continuen subministrant píndoles
anticonceptives i preservatius als
hospitals, però en la pràctica molts no
en tenen, segons ha informat el mitjà
brasiler The Intercept.
Serveis que no poden esperar
“Les dones que necessiten un avortament
no poden esperar fins al final de la
pandèmia”, denuncia Tamara Taraciuk
Broner, subdirectora en funcions de
Human Rights Watch (HRW) a Sud-amèrica.
Aquests dies, el Brasil hauria de
tractar l'accés a serveis de salut
sexual i reproductiva, així com a la
interrupció voluntària de l'embaràs, com
a serveis essencials que s'han de
mantenir durant el coronavirus, destaca
també aquesta associació.
Al Brasil la llei permet practicar
l'avortament segons tres supòsits: en
cas de violació, per salvar la vida de
la mare o quan el fetus té un dany
cerebral congènit mortal. Arran de la
interrupció del servei als hospitals
públics, les dones intenten buscar
alternatives.
"Els últims anys alguns metges ens han
informat que havien tractat adolescents
que havien usat àcid càustic o d'altres
mètodes per avortar. En canvi, les dones
amb poder adquisitiu poden anar-se'n a
un altre país a interrompre l'embaràs",
explica César Muñoz, investigador sènior
de HRW. A més, l'ONG Article 19 va
denunciar l'any passat que alguns dels
hospitals governamentals que haurien de
practicar avortaments en realitat no ho
feien. El 2019, només 76 practicaven
aquesta mena d'intervencions en un país
de 210 milions d'habitants, segons un
estudi d'aquesta organització. Amb el
covid-19, la xifra encara s'ha reduït
més: només 42.
Al principi de juny, el ministeri de
Salut del Brasil va advertir a través
d'un comunicat sobre la suspensió
d'aquest servei que podria "causar un
dany irreparable a la salut integral de
les dones". Dies després, el president
del Brasil, Jair Bolsonaro, va
distorsionar el contingut del comunicat
en un missatge a Twitter i va assegurar
que identificaria els autors de
l'escrit. Dos dels funcionaris signants
van ser degradats. “El president
Bolsonaro, en lloc de garantir el suport
i l'accés a l’atenció sanitària, va
ignorar les recomanacions dels experts”,
lamenta la membre de Human Rights Watch.
Almenys tres persones mortes i dues de
ferides és el balanç provisional d'un
apunyalament múltiple que ha tingut lloc
sobre les 19.00, hores del vespre
d'aquest dissabte al parc Forbury, al
centre de la ciutat anglesa de Reading,
a noranta quilòmetres a l'oest de
Londres. La policia de la regió de
Thames Valley, on es troba la localitat,
qualifica els fets de sospitós "incident
terrorista", segons que informa
l'agència Press Association, citant
fonts dels serveis de la seguretat
interior del Regne Unit.
De moment hi ha una persona detinguda
que, segons les mateixes fonts a què ha
tingut accés Press Association tindria
nacionalitat líbia. Es desconeixen els
motius de l'atac, però es creu que ha
estat aleatori. Inicialment, però,
s'havia vinculat l'acció a una
manifestació del moviment Black Lives
Matter, que havia celebrat un acte al
lloc dels fets. Amb tot, el fet que
s'hagués acabat dues hores abans, fa
pensar que no tindria cap mena de
relació. Tot i així, a hores d'ara es
creu que algunes de les víctimes
n'haurien pres part.
Unconfirmed reports of the #Reading
attacker. pic.twitter.com/BNAJ6zFaek
— Jack Dawkins (@DawkinsReturns) June
20, 2020
En les imatges compartides a les xarxes
socials per testimonis presencials dels
esdeveniments es poden veure els moments
en què la policia ha reduït un individu,
del qual no se n'ha facilitat la
identitat encara, tot i que, com ha
quedat apuntat, sí que ha transcendit la
nacionalitat. La mateixa policia ha
demanat a la ciutadania que no difongui
les imatges que hagin pogut enregistrar
amb els telèfons mòbils. A banda que és
material per a la investigació, algunes
són explícitament molt dures.
Lawrence Wort, un testimoni de l'atac,
ha assegurat a diferents mitjans de
comunicació del Regne Unit que l’atacant
va començar a córrer cap a ell després
d'haver assestat les primeres
ganivetades entre un grup d'unes deu
persones, però que no el va poder
atrapar. Posteriorment, es va adreçar a
un altre.
En el moment en què es va produir
l'atac, el parc estava prou ple, amb
grups d'amics que feien pícnic o
compartien begudes, atès que els pubs
continuen tancats a causa de les mesures
de confinament.
L'incident ha generat molta confusió. En
un primer moment, les xarxes socials i
alguns mitjans de comunicació britànics
informaven que hi havia tres morts i dos
ferits que han estat hospitalitzats molt
greus. La policia, però, no ho ha
confirmat.
Els fets han passat al parc Forbury
Gardens, que durant la tarda havia sigut
escenari d'una concentració antiracista
de Black Live Matters, tot i que no hi
hauria cap relació entre tots dos actes.
Declaração se deu na tradicional
conversa com os seguidores em frente ao
Palácio da Alvorada, a primeira após a
prisão de Fabrício Queiroz. Na quinta, o
presidente se manteve em silêncio, e
desta vez, conversou, mas fugiu do tema
de prisão do ex-assessor
Los pocos intentos de semicuarentenas
experimentados en algunos núcleos
urbanos brasileños se han desarbolado
antes de llegar al pico de la pandemia y
nunca se ha conseguido rebajar la
actividad en las calles a los niveles
aconsejables
Un trágico ritmo de más de 22.000 nuevos
casos diarios ha lanzado a Brasil hasta
la cifra del millón de contagiados por
COVID-19. El ritmo de víctimas mortales
durante la última semana de otoño ha
sido de 1.200 fallecidos al día. Desde
que el Gobierno Federal amagó con
ocultar datos y modificó la forma de
registrar las víctimas mortales que se
iban originando durante la pandemia, un
consorcio formado por los grandes grupos
de comunicación brasileños lanza dos
informes al día sumando las referencias
publicadas por cada uno de los 26
estados (más el Distrito Federal de
Brasilia). Las proyecciones de ese
consorcio ya anuncian la cifra simbólica
del millón, que este sábado será
confirmada por los centros estadísticos
de referencia en la pandemia.
Los pocos intentos de semicuarentenas
que se han ido experimentado en algunos
núcleos urbanos brasileños se han
desarbolado antes de llegar al pico de
la pandemia y nunca se ha conseguido
rebajar la actividad en las calles a los
niveles aconsejables ni popularizar el
distanciamiento social.
El transporte público ha sido el
escenario de las mayores aglomeraciones
durante los últimos tres meses en las
grandes capitales. La clase trabajadora
más vulnerable, la que no está en
condiciones de teletrabajar ni de
desplazarse en vehículos privados, se ha
visto abocada a seguir pasando el día en
autobuses, trenes y vagones de metros
repletos, en largos trayectos desde las
periferias. Las decisiones de algunos
ayuntamientos y gobiernos estatales
complicaron más todavía el reto:
disminuyeron la flota de servicio, por
lo cual las aglomeraciones
empeoraron.
Los efectos, presentes y futuros, de la
pandemia en Brasil han de ser analizados
comprendiendo la asimetría de un país de
dimensiones continentales, con estados
más grandes que países europeos. En el
estado de Maranhão –más superficie que
Italia–, uno de los que poco a poco ha
ido ganando su lugar entre los más
afectados del país, el 90% de los nuevos
casos positivos provienen del interior
de la región, lejos de las
aglomeraciones de São Luís, la
capital.
Ahora son los municipios conectados por
las carreteras federales los que verán
disparadas sus cifras, tal y como ha ido
sucediendo paulatinamente en la zona más
pobre del país, el sertón del semiárido.
La diferencia es que estos municipios no
suelen disponer de camas de cuidados
intensivos y el servicio de ambulancias
hasta las ciudades no está consiguiendo
gestionar la la demanda.
Esta asimetría del país ha ido
impidiendo semana tras semana una
coordinación entre Gobierno federal,
gobiernos estatales y ayuntamientos.
Además, se apilan en las tres esferas de
poder irregularidades constantes. El
gobernador de Río de Janeiro, Wilson
Witzel, –más preocupado por el proceso
de impeachment que le acaban de abrir en
la Asamblea Legislativa que de la propia
pandemia–, prometió siete hospitales de
campaña. Sin embargo, este fin de
semana, con 87.317 casos confirmados y
8.412 fallecidos en su estado, se ha
inaugurado el segundo de ellos, en el
municipio de São Gonçalo. El único en
funcionamiento hasta el momento era el
hospital de campaña de Maracanã,
levantado en los aledaños del estadio
donde el jueves por la noche, un
Bangu-Flamengo servía de apresurado
retorno del Campeonato Carioca de
fútbol.
En Río hay equipos que no están ni
entrenando y hay equipos que ya están
compitiendo, todo forma parte del
desconcierto. A la misma hora que echaba
a rodar la pelota se confirmaba que ese
día se habían registrado 274 nuevas
víctimas mortales en el estado de
Río.
El ministro de Sanidad, el general
Eduardo Pazuello, sigue siendo interino
y no tiene experiencia ni en política ni
en el área de la salud. El presidente de
la República, Jair Bolsonaro, interviene
sobre el tema cada equis tiempo para
sembrar dudas y crispación. En su
tradicional comparecencia de cada noche
de jueves a través de las redes
sociales, volvió a criticar a la
Organización Mundial de la Salud: "Están
todo el tiempo yendo y viniendo, y
volviendo atrás". Según Bolsonaro, la
OMS "no acierta en nada", y "está
dejando mucho que desear".
Una brecha social cada vez más grande
La pandemia, que en todos los países por
los que ha pasado dejará una huella
profunda en términos económicos, en
Brasil agigantará una brecha social ya
suficientemente profunda y enquistada.
60 millones de brasileños han necesitado
la renta básica de emergencia aprobada
por el Congreso Nacional (600 reales
–100 euros– al mes durante tres meses),
sobre todo autónomos, trabajadores
informales –sin contrato ni alta en la
seguridad social– y desempleados. La
medida beneficia a 130 millones de
habitantes, si se tienen en cuenta los
núcleos familiares que la perciben.
El estado de Bahía ha aumentado las
acciones de control sanitario ante el
avance de la COVID-19 en la región
noreste de Brasil.
El estado de Bahía ha aumentado las
acciones de control sanitario ante el
avance de la COVID-19 en la región
noreste de Brasil. BRUNO CONCHA/ SECOM
GOBIERNO BAHÍA
Pero ni esa cuantía ni ese periodo son
suficientes: la ayuda ya está
prácticamente acabando. La presión de la
sociedad civil para la creación de la
renta básica de emergencia se ejerce
ahora para su extensión. El presidente
Bolsonaro y el ministro de Economía,
Paulo Guedes, están dispuestos a
prorrogarla dos meses más, pero con la
mitad del valor, para después fusionar
la cuantía con otra serie de programas
sociales en vigor. Las dos Cámaras que
forman el Congreso Nacional, la Cámara
de Diputados y el Senado Federal,
intentarán que se mantengan los valores
durante los dos próximos meses –su idea
inicial era llegar hasta diciembre–, a
sabiendas de que seguirá sin ser
suficiente.
Innumerables campañas de entrega de
cestas básicas de alimentos a la
población más necesitada se están
articulando por toda la geografía
brasileña, desde las instituciones
públicas o desde organizaciones no
gubernamentales y asociaciones. Pueden
verse estos tremendos esfuerzos tanto en
las favelas de las grandes ciudades, con
las organizaciones vecinales al frente,
como en pequeños asentamientos en las
orillas de los ríos de la cuenca
amazónica, donde interviene la Marina de
Brasil.
Y no solo el hambre, el desempleo y el
acceso a sanidad pública ampliarán la
brecha; también las dificultades de
acceso a la educación marcarán un antes
y un después tras esta pandemia. La
educación a distancia es, en Brasil, un
privilegio de las familias de clase
media y alta. El resto de alumnos camina
al margen –debate encarnizado el que
está habiendo por el aplazamiento del
examen de acceso a la universidad para
que los alumnos de la población más
desfavorecida se lo puedan preparar bien
y no quedarse atrás–.
La iniciativa "4G para estudiar" gira
precisamente en torno a esta
problemática, dado que la educación es
uno de los motores para paliar la
desigualdad en Brasil. Lanzada por la
organización Nossas, el proyecto está
recaudando donaciones para suministrar
tarjetas prepago a estudiantes de las
periferias que no dispongan de conexión
a internet en casa y que de este modo
puedan disponer al menos de conexión 4G
en el teléfono móvil. La cuantía
recolectada hasta la fecha suma 465.700
reales, lo cual ayuda, según los
cálculos de los organizadores, a más de
9.000 estudiantes.
És igual que estiguem enmig d'una
pandèmia i que la mort de l'afroamericà
George Floyd a mans de la policia hagi
incendiat de protestes els Estats Units
durant les últimes setmanes. El
president nord-americà, Donald Trump, es
proposa fer aquest dissabte el seu
primer míting electoral des de l'inici
del confinament del país a la ciutat de
Tulsa, a l'estat d'Oklahoma, al qual es
preveu que assisteixin gairebé 20.000
persones en un estadi cobert on no hi
haurà distància física de seguretat per
evitar possibles contagis.
L'elecció de la ciutat del míting tampoc
no és intranscendent: Tulsa va ser
escenari d'un dels actes més violents
contra la comunitat afroamericana des de
l'abolició de l'esclavitud: grups de
blancs van atacar un barri negre i hi
van destrossar unes 1.200 cases. Trump
fins i tot pretenia celebrar el míting
aquest divendres, en què es commemora el
Juneteenth, la festivitat de
l'emancipació dels afroamericans als
Estats Units. Finalment, però, va donar
el seu braç a tòrcer i va decidir fer-lo
aquest dissabte.
Als assistents al míting no se'ls
exigirà respectar la distància física de
seguretat ni utilitzar mascareta. Això
sí, abans d'entrar al recinte se'ls
prendrà la temperatura, se'ls donarà gel
hidroalcohòlic i se'ls regalarà una
mascareta, que podran fer servir si així
ho desitgen. També hauran de signar un
document per eximir el president de tota
culpa en cas que caiguin malalts. Pel
coronavirus, s'entén.
Toc de queda
Però la pandèmia no és l'única amenaça.
Es preveuen protestes a la ciutat per la
visita de Trump, fins al punt que
l'alcaldia de Tulsa ha imposat un toc de
queda nocturn que afecta els voltants de
l'estadi on tindrà lloc el míting. La
mesura s'aplicarà tant aquest divendres
com dissabte entre les deu de la nit i
les sis del matí.
De fet, l'alcalde de Tulsa, el republicà
George T. Bynum, fins i tot ha declarat
una "emergència civil" a la ciutat,
perquè, ha argumentat, "persones de
grups organitzats que han estat
involucrats en comportaments destructius
i violents en altres estats planegen
viatjar a Tulsa per causar disturbis
prop del lloc del míting". El
departament de policia ha qualificat el
polèmic acte electoral d'"esdeveniment
sense precedents a la ciutat de
Tulsa".
Lluny de calmar els ànims, Trump ha
afegit més llenya al foc aquest
divendres amb un missatge a Twitter amb
què sembla amenaçar els que es
manifestin contra la seva visita a
Tulsa. La piulada diu: "Qualssevol
manifestants, anarquistes, agitadors,
saquejadors o individus de mala vida que
vingueu a Oklahoma, entengueu que no
sereu tractats com ho vau ser a Nova
York, Seattle o Minneapolis. Serà una
escena molt diferent!" A les tres
ciutats que Trump esmenta es van
permetre les protestes arran de la mort
de George Floyd.
Una eurodiputada alemanya dels Verds,
Pierrette Herzberger-Fofana, nascuda a
Mali, ha denunciat aquest dimecres en un
debat sobre el racisme policial a
l'Eurocambra haver estat víctima de la
violència per part de la policia belga
aquest mateix dimarts: "Ahir, sortint de
l'Estació del Nord, vaig veure nou
policies assetjant dos negres. Tenia el
telèfon i els vaig fer una foto. Quatre
d'ells, armats, em van empènyer contra
la paret, em van arrencar el bolso i em
van tractar de manera humiliant". Davant
aquesta declaració, el president de
l'Eurocambra, David Maria Sassoli, ha
demanat per carta a la primera ministra
de Bèlgica, Sophie Wilmès, que prengui
mesures immediatament per investigar el
cas.
Suècia ha registrat 481 morts per milió
d’habitants (5.053 en total fins ahir),
una xifra que la situa com el cinquè
país del món amb més mortalitat
-exceptuant-ne els microestats-, gairebé
cinc vegades més que Dinamarca i deu
vegades més que Noruega, segons el
portal d’estadística Worldometers. A
mitjans de maig alguns dels diaris
internacionals més prestigiosos es van
fer ressò de les dades publicades per
Our World in Data, un portal de recerca
de la Universitat d’Oxford que destacava
que Suècia s’havia convertit en el país
europeu amb el nombre més elevat de
morts diàries en relació amb la seva
població.
Els prop de set-cents habitants d'un
bloc d'habitatge de Göttingen han quedat
en quarantena, després d'haver-se
verificat uns cent casos de la covid-19
El libro del exasesor de Seguridad
Nacional, al que Trump ha llamado "tonto
descontento" y "chiflado", ya es número
uno en ventas y aún no se ha publicado
El Tribunal de Justícia de la Unió
Europea (TJUE) ha declarat il·legal la
llei hongaresa que obliga les ONG locals
a informar sobre aportacions i
finançament provinents de l'exterior.
Per als magistrats la norma suposa una
restricció "discriminatòria i
injustificada", contrària a la
legislació comunitària, i tanca així
l'estira-i-arronsa entre Brussel·les i
el primer ministre hongarès, Viktor
Orbán, que ha assumit la sentència
davant dels aplaudiments de les
organitzacions civils.
El nacionalista Orbán va plantejar la
llei com una manera de limitar la
influència del multimilionari
nord-americà d'origen hongarès George
Soros, a qui ha declarat com un dels
enemics del país. Ni les manifestacions
multitudinàries als carrers de Budapest
ni les advertències de la Comissió
Europea van aturar la iniciativa, que el
govern va aprovar gràcies a la majoria
absoluta que té al Parlament. Després de
diverses targetes grogues i de demanar
explicacions al Parlament Europeu,
Brussel·les va tirar pel dret i va
denunciar Hongria perquè entén que la
norma limita les donacions a les
organitzacions de la societat civil
hongaresa, molt crítica amb la deriva
autoritària de l'executiu.
Tres són els eixos contraris a la
legislació europea en què, segons el
TJUE, cau la norma d'Orbán: la llibertat
d'associació, la protecció de dades i el
dret a la lliure circulació de capitals.
La legislació hongaresa, en vigor des
del 2017, obliga les ONG a declarar les
ajudes superiors a 23.000 euros des de
l'exterior i a proporcionar una llista
de donants quan la donació superi els
1.400 euros, així com a definir-se com a
"organització finançada des de
l'estranger".
Sense arguments
El TJUE assenyala que la diferència de
tracte entre les donacions procedents
d'Hongria i des de l'estranger "no
respon a cap diferència objectiva" i pot
dissuadir les persones que vulguin donar
des de fora del país. És més, el
Tribunal no dona per bona la
justificació del govern de Budapest que
la legislació pretenia donar més
transparència al finançament d'aquestes
ONG. De fet, va més enllà quan afirma
que per a Orbán qualsevol aportació
estrangera és "intrínsecament
sospitosa", i avisa que amb la norma es
crea un clima de "desconfiança cap a
aquestes fundacions i associacions".
Per al magistrats del Tribunal, amb seu
a Luxemburg, les restriccions que imposa
la llei "són contràries" a les
obligacions dels països de la UE sobre
la lliure circulació de capitals, així
com, de manera parcial, a la Carta dels
Drets Fonamentals de la Unió Europea; en
concret, al dret al respecte de la vida
privada i familiar, a la protecció de
dades de caràcter personal i al dret a
la llibertat d'associació.
Coneguda la sentència, el govern
hongarès ha assegurat que tindrà en
compte el dictamen judicial però ha
insistit en "l'interès per part de la
societat que les ONG funcionin d'una
manera transparent", segons ha dit sense
donar-ne més detalls la ministra de
Justícia, Judit Varga, a l'agència
estatal MTI, en una informació recollida
per l'agència Efe.
Per la seva banda, Amnistia
Internacional ha mostrat satisfacció
perquè s'hagi corregit un error
històric, amb el qual les autoritats
hongareses tractaven d'"estigmatitzar i
soscavar les organitzacions de la
societat civil que critiquen la política
del govern", denunciat per les
retallades de llibertats i la
criminalització dels immigrants i
refugiats. El Comitè Hèlsinki (federació
global d'entitats que vetllen pel
respecte als drets fonamentals) hongarès
ha afirmat que la sentència suposa que
el govern hauria d'anul·lar la
legislació.
30 Washington - Facebook retira un anunci de Trump que contenia un símbol utilitzat pels nazis. Twitter marca una piulada de Trump com a vídeo "manipulat"
Facebook ha retirat aquest dijous un
anunci de la campanya per a la reelecció
de Donald Trump com a president dels
Estats Units que contenia un símbol que
utilitzaven els nazis als camps de
concentració.
El símbol és un triangle vermell
invertit, que als camps de concentració
es feia servir per identificar els
presos polítics, sobretot comunistes,
anarquistes, socialdemòcrates, maçons i
líders sindicals.
Des de la campanya de Trump es nega que
fos aquesta la intenció amb què van
publicar el símbol i asseguren que és
una icona que fa servir el moviment
Antifa, al qual el president dels Estats
Units acusa d'estar al darrere dels
disturbis de les últimes setmanes.
Twitter ha tornat a assenyalar una
piulada del president dels Estats Units,
Donald Trump, i aquest cop la marca com
a "vídeo manipulat". En la piulada no hi
ha res escrit: només hi apareix un vídeo
que es presenta com si fos una notícia
de la CNN, en què es veu un nen negre
d'uns dos anys corrent davant d'un altre
nen blanc de la mateixa edat, que corre
darrere seu, amb el titular "Nen petit
que fuig d'un nadó racista". Tot seguit
el vídeo mostra les imatges "del que va
passar en realitat" i es veuen els dos
nens petits que corren l'un cap a
l'altre, s'abracen i comencen a córrer
un altre cop per jugar, de manera que es
genera la imatge del nen negre corrent
davant de l'altre. El vídeo acaba amb la
inscripció: "Amèrica no és el problema,
ho són les fake news".
Un nou brot de coronavirus a la ciutat
alemanya de Göttingen ha fet posar en
quarantena tot un complex residencial en
què viuen unes 700 persones. De moment
s'hi han confirmat almenys 102 casos de
covid-19, tots ells vinculats a un
edifici de pisos de gran altura, segons
informa la premsa alemanya.
El brot es va detectar dilluns, quan
dues dones que hi viuen van donar
positiu en un control rutinari en un
hospital, explica el diari Frankfurter
Allgemeine. Les autoritats sanitàries
van decidir fer proves a tots els veïns
del complex i van enviar-hi un centre
mòbil de proves de covid-19, que hi va
fer fins a 700 tests de coronavirus. De
moment s'hi han detectat 102 contagis,
però al vespre de dijous encara hi havia
60 proves pendents dels resultats.
Els residents del complex residencial
afectat no podran sortir del seu edifici
fins dijous que ve. El nou brot ha posat
la ciutat de Göttingen, a la Baixa
Saxònia, al caire del límit màxim
d'infeccions per tornar-se a confinar,
establert pel govern alemany en 50 per
cada 100.000 habitants. Ara mateix la
localitat té 44,86 contagis per cada
100.000 habitants.
Les autoritats sanitàries faran ara el
seguiment de les cadenes d'infecció
d'aquest nou brot, però destacaven els
problemes idiomàtics que s'hi poden
trobar, ja que bona part dels residents
del complex són immigrants romanesos.
També van explicar que les condicions
higièniques podrien afavorir la
propagació, ja que molts apartaments
estan sobreocupats i molts passadissos
estan mal ventilats, segons el mateix
diari.
El brot a Berlín detectat fa uns dies
també es va originar, precisament, en un
gran bloc de pisos ocupat en bona part
per immigrants d'origen romanès. A més,
hi ha també encara un altre brot actiu
en un escorxador de Renània del Nord.
El temps a Europa mostra uns contrastos
sorprenents, Mentre, a casa nostra, els
ruixats ens visiten cada dia i les
temperatures són més de maig que no pas
de juny, la Rússia europea ha arribat
als darrers dies de la primavera amb una
ambient plenament estival.
Moscou va registrar dimecres la
temperatura màxima més elevada en un mes
de juny des del 1892. El mercuri va
pujar fins els 31,4 ºC, va superar en
0,6 ºC l'anterior, rècord segons el
Centre d'Investigació Hidrometeorològica
de la Federació Russa (Hydrometcentre).
El cese de operaciones de LATAM Airlines
Argentina, por tiempo indeterminado,
obedece a que con las actuales
condiciones de la industria local,
agravadas por la pandemia COVID-19, no
se visualiza la viabilidad de un
proyecto sustentable.
Buenos Aires, Argentina, 17 junio 2020
11:00 horas
LATAM Airlines Argentina cesa sus
operaciones en el país, tanto de
pasajeros como de carga, por tiempo
indeterminado. Este hecho ha generado la
presentación de un Procedimiento
Preventivo de Crisis (PPC) en el
Ministerio de Trabajo de la Nación
Argentina.
El impacto que han tenido en LATAM
Airlines Argentina la pandemia COVID-19
y la dificultad de generar los múltiples
acuerdos necesarios para enfrentar la
situación actual contribuye a configurar
un escenario en extremo complejo, en el
que no están dadas las condiciones para
viabilizar y sostener a largo plazo las
operaciones de la filial.
LATAM Airlines Argentina dejará de volar
desde y hacia 12 destinos domésticos
(Buenos Aires, Iguazú, Bariloche, Salta,
Tucumán, Mendoza, Córdoba, Neuquén,
Comodoro Rivadavia, Río Gallegos, El
Calafate y Ushuaia). Mientras que los
cuatro destinos internacionales de la
filial a Estados Unidos, Brasil, Chile y
Perú continuarán siendo operados por las
otras filiales del grupo, una vez que se
levanten las restricciones dictadas por
las autoridades en el marco de la
emergencia sanitaria. Asimismo, las
rutas internacionales de carga de la
filial argentina serán servidas por las
otras filiales del grupo.
Se trata de una decisión muy difícil
pero lamentablemente inevitable, contra
la cual la compañía ha realizado todos
los esfuerzos posibles. Tras 15 años de
presencia ininterrumpida y después de
haber atravesado numerosos obstáculos,
en el complejo contexto de la pandemia y
sus consecuencias a largo plazo no
resulta posible visualizar alternativas
de continuidad para las operaciones.
LATAM Airlines Argentina agradece
profunda y sinceramente a todos los
pasajeros, clientes, proveedores,
organismos e instituciones que la han
acompañado desde 2005, así como a su
equipo de colaboradores, por estos años
de trabajo conjunto en pos del
desarrollo de la industria aérea local.
LATAM Airlines Argentina habilitará
próximamente, mediante sus canales
oficiales, las respuestas y alternativas
a todos aquellos pasajeros que hayan
adquirido tickets, de acuerdo con las
siguientes políticas comerciales:
RUTAS NACIONALES
Si compraron el ticket con tarjeta de
crédito, la compañía devolverá
automáticamente el monto de la compra
dentro de 30 y 45 días al mismo medio de
pago. De lo contrario, el pasajero
deberá ingresar su devolución en
latam.com/administratuviaje
RUTAS INTERNACIONALES
Podrán cambiar la fecha de vuelo sin
costo ni diferencia de tarifa. Esto está
sujeto a la disponibilidad de la cabina
y la vigencia del ticket, que
corresponde a un año desde la fecha de
inicio del viaje.
También podrán solicitar un travel
voucher para utilizar hasta el 31 de
diciembre de 2021 en cualquier ruta
LATAM.
PASAJES CANJEADOS CON MILLAS PARA
CUALQUIER DESTINO
Podrán realizar la solicitud de
devolución del pasaje en millas en su
cuenta LATAM Pass a través de latam.com;
los impuestos serán abonados en la misma
forma de pago utilizada.
Acerca de LATAM Airlines Argentina
Con 15 años de operación en Argentina,
LATAM Airlines realizó un gran trabajo
en el desarrollo y conectividad del
país, transportando en el último año a
3.1 millones de pasajeros y trasladando
en el negocio de carga un promedio
semanal de 270 toneladas de productos de
exportación -principalmente de berries,
carnes frescas y productos
farmacéuticos-, y 290 toneladas de
productos de importación –principalmente
de autopartes, maquinaria industrial y
productos farmacéuticos-.
Las operaciones de LATAM Airlines
Argentina incluyen 14 aeropuertos
nacionales y 6 internacionales. Su flota
está compuesta por 13 aviones Airbus
320, y 9 aviones Boeing 767 incorporados
en 2019 al certificado de explotador
argentino bajo la modalidad de
Interchange.
Durante los últimos meses, la Compañía
asumió un compromiso histórico en la
pandemia COVID-19, con la operación,
desde el 19 de marzo pasado, de vuelos
de repatriación a través de los cuales,
con un trabajo conjunto con Cancillería
Argentina y consulados locales, logró el
ingreso de más de 16.000 argentinos al
país, así como con el egreso de más de
6.000 extranjeros a sus destinos de
origen.
Jerry Essan Masslo nació en 1959 en
Sudáfrica. Se compró un billete de avión
en Nigeria vendiendo su reloj y un
brazalete de oro. Aterrizó en el
aeropuerto de Fiumicino en 1988. En el
verano del...
Su suicidio el pasado domingo ha llamado
la atención internacional y ha dejado a
la vista las contradicciones de la
izquierda egipcia ante el movimiento
LGTBI Sarah había sido arrestada en
2017, acusada de "libertinaje" por
desplegar una bandera del arco iris.
Sufrió abusos y torturas por parte de
las autoridadesEl partido en el que
militaba optó entonces por un comunicado
tibio sin adoptar una posición clara
contra la homofobia
El Parlament d'Hongria ha votat aquest
dimarts de manera unànime aixecar
l'estat d'emergència al país i retirar
els poders extraordinaris que havien
sigut atorgats durant un temps
il·limitat al primer ministre,
l'ultranacionalista Viktor Orbán,
coincidint amb la pandèmia de
coronavirus. La controvertida mesura
havia generat protestes dins i fora del
país.
En concret, els diputats del partit del
primer ministre, Fidesz, van donar a
Orbán el poder de governar per decret.
Amb la fi de l'estat d'emergència, els
decrets aprovats haurien de perdre
vigor, però el problema és que molts
d'aquests decrets han estat transformats
en lleis pel Parlament aprofitant la
situació de crisi a causa de la
pandèmia. Això vol dir que es podran
continuar aplicant. Orbán governa amb
una majoria de dos terços, amb la qual
cosa pot aconseguir fàcilment
l'aprovació de qualsevol llei, amb
poders extraordinaris o sense.
Alguns dels decrets aprovats durant
l'estat d'emergència van resultar
especialment polèmics. Per exemple,
Orbán va donar llum verda a un decret
que castiga amb penes de presó la
difusió d 'informacions falses i
"alarmistes" sobre la gestió de la
pandèmia a Hongria. Això va servir, per
exemple, perquè la policia escorcollés i
detingués dues persones que havien
criticat el govern hongarès a les xarxes
socials.
Una disposició polèmica
Amnistia Internacional, la Unió pels
Drets Fonamentals i el Comitè Hèlsinki
Hongarès han advertit en un comunicat
conjunt que la llei aprovada pel
Parlament aquest dimarts i que posa fi a
l'estat d'emergència conté una
disposició que obre la porta a la cambra
legislativa a tornar a traspassar al
govern poders extraordinaris com els que
ha tingut durant les pitjors setmanes de
la pandèmia.
L'organització nord-americana a favor
dels drets humans Freedom House ja va
alertar al març que governar per decret
erosiona la democràcia i suposa un avanç
cap a l'autoritarisme. La presidenta de
la Comissió Europea, Ursula von der
Leyen, també va expressar llavors la
seva preocupació per la situació creada
en un soci de la Unió Europea. Així
mateix, els partits de l'oposició i la
societat civil van mostrar el seu rebuig
al fet que Orbán pogués governar per
decret durant un temps indefinit.
La revelación de 2.000 fallecidos que no
aparecen en las cifras informadas a la
opinión pública provoca la dimisión de
Jaime Mañalich.
http://www.publico.es/internacional/emer
gencia-coronavirus-chile-cambia-ministro
-salud-enfrentar-etapa-dura-pandemia.htm
l
El manejo de la crisis sanitaria en
Chile ha sido polémica desde el primer
día por las formas y decisiones del
Mañalich. Pero la gota que colmó el vaso
fue la noticia que trascendió la noche
del viernes y que reveló que en los
informes diarios que el Ministerio
reporta a la opinión pública se han
ocultado más de 2.000 fallecidos que sí
se han informado a la OMS
El boicot busca deslegitimar el règim,
acusat de muntar una "farsa" amb la tria
del Centre Nacional Electoral
https://www.ara.cat/internacional/oposic
io-venecuela-juanc-guaido-anuncia-renunc
ia-candidatura-eleccions-legislatives-de
sembre-2020-nicolas-maduro_0_2472352832.
html
Estado tem taxa de contágio próximo de
2, o dobro do recomendável para retomar
atividade e aumentar a circulação de
pessoas, e a maior taxa de letalidade do
Brasil
Cartão-postal do Brasil, a cidade do Rio
de Janeiro vive, em conjunto com o
Estado, a pandemia como se ela tivesse
acabado. Os camelôs voltaram às ruas no
dia 4 de junho. Dois dias depois,
shoppings, lojas de rua, áreas de lazer
e de esportes, bares e restaurantes
foram liberados para funcionar. E
reabriram com aglomerações na capital de
6,7 milhões de habitantes. Assim como as
igrejas. Não fossem as máscaras nos
rostos, as imagens da massa de pessoas
circulando nas ruas seriam confundidas
com um dia qualquer na capital
turística. “Temos uma situação no Estado
de maior letalidade do Brasil, de 10%
sobre o total de casos”, alerta Ligia
Bahia, médica especializada em Saúde
Pública da Universidade Federal do Rio
de Janeiro (UFRJ). Na sua visão, a
partir desse indicador o Rio deveria ser
considerado o epicentro da pandemia no
Brasil. Ligia Bahia classifica o
conjunto de medidas de reabertura como
uma “atitude irresponsável” do prefeito
Marcelo Crivella (Republicanos) e do
governador Wilson Witzel (PSC). “Eles
serão cobrados. São mortes que poderiam
ser evitadas. Ônibus lotados, igrejas e
shoppings abertos. Todos esses lugares
são com ar rarefeito e com
aglomeração”.
Com 17,2 milhões de habitantes, o Rio é
o segundo Estado com maior número de
casos e óbitos do país, atrás de São
Paulo. Foram 7.672 mortes e 79.572 casos
confirmados até este domingo. Outros
1.163 óbitos estão sob investigação. A
maioria das mortes está concentrada na
capital, com 5.043 óbitos. Segundo o
Conselho Nacional de Secretários de
Saúde (Conass), o Estado tinha a maior
taxa de letalidade por casos confirmados
no Brasil, de 9,6%, enquanto a média
nacional estava em 5%, considerando os
dados do sábado. A taxa de ocupação de
leitos de UTI ainda é alta, embora as
filas por uma vaga já tenham acabado. Na
capital, a taxa de ocupação na rede
pública do Sistema Único de Saúde (SUS)
era de 85% no domingo. Na rede do SUS no
Estado, o dado mais recente, de 9 de
junho, era de 80%. Nos hospitais
privados do Estado, a taxa estava em 75%
no início de junho. “Com essa avalanche
de pessoas nas ruas, o grande número de
aglomerações nos transportes públicos e
em outros lugares, corremos o risco sim
de novamente entrarmos em colapso”,
disse Roberto Medronho, médico
epidemiologista e coordenador do Grupo
de Trabalho Multidisciplinar para
Enfrentamento da covid-19 da UFRJ.
Medronho vê a reabertura como
“inadequada” e se atém à taxa de
contágio, principal indicador para
monitorar políticas de reabertura nos
países atingidos pela pandemia. A taxa
ainda é elevada tanto na cidade quanto
no Estado do Rio. “Essa taxa ainda está
bem acima de 1, em 1.9, 1.8, muito
próxima a 2. O ideal é abaixo de 1.
Muitos países europeus tomaram a decisão
de abrir apenas quando estivessem com a
taxa de contágio abaixo de 1”,
argumentou. Quando a taxa está em 1, um
indivíduo infecta 1 outro indivíduo, que
infecta mais 1. Quando a taxa está em 2,
um indivíduo infecta 2, que infectam 4,
depois 8 e 16, sucessivamente, de forma
exponencial.
Segundo Medronho, a taxa de contágio tem
caído ao longo do tempo e as medidas de
isolamento social foram fundamentais
para reduzir o número de casos, ainda
elevado. “Não era o momento de abrir.
Precisaria esperar que o número de casos
e de óbitos tivesse declinado
consistentemente e com uma taxa de
contágio abaixo de 1”, disse. O
epidemiologista avalia que o Rio sofre
ainda com a falta de testagem e de
transparência nos dados. “Temo que a
doença volte a recrudescer. Sem o
controle amiúde desse processo, devemos
ter um repique de uma onda que sequer se
completou. Não estaremos na segunda onda
porque a primeira não terminou”.
Medronho prevê que o aumento de casos
deve ocorrer em cerca de 10 dias porque
o relaxamento das medidas de isolamento
já ocorria antes da liberação do
comércio.
“Não há um plano consistente baseado na
ciência e o prefeito decretou as medidas
de relaxamento. Logo depois, ele decreta
a abertura para camelôs. E ele resolve
reabrir os shoppings antes do planejado
por causa do Dia dos Namorados, só seria
daqui a 15 dias. Os sinais são de que as
autoridades estão totalmente perdidas”.
Medronho avalia que as autoridades dão à
população a indicação de “liberou geral”
e cita a aplicação do dito popular da
Lei de Murici, ‘cada um que cuide de
si’. “Já que o Estado nos abandonou à
própria sorte, abrindo de uma forma não
criteriosa e em um momento inadequado,
sem um plano claro de volta se o número
de casos aumentar, sem transparência
total aos dados, tenho proposto que o
governo decrete a Lei de Murici
oficialmente”.
Para Ligia Bahia, a reabertura foi
movida mais por pressões políticas do
que por evidências científicas. Ela
ressalta que a pandemia no Brasil e no
Rio se conjuga o tempo todo com a crise
política, especialmente com a recente
abertura de processo impeachment do
governador Witzel.
“É uma pororoca maldita, um encontro de
águas turbulentas, tanto da crise
sanitária quanto da política. O Witzel,
que vinha tentando ter atitudes mais
racionais, certamente, não terá mais. E
o Crivella, que ficou omisso durante
muito tempo e depois até adotou algumas
medidas de isolamento, também está
fazendo uma reabertura com critérios
políticos e ideológicos, com a abertura
de igrejas. Colocou até tomógrafo em
igreja. Falta tomógrafo nos hospitais, é
um equipamento hospitalar, não de
igreja. Tomógrafo em igreja é como
colocar sino dentro do hospital. É uma
inversão total”. Depois de uma batalha
jurídica, a prefeitura recebeu permissão
para instalar um tomógrafo dentro de um
templo da Igreja Universal do Reino de
Deus na Rocinha, maior favela da América
Latina. O prefeito Crivella é bispo
desta denominação neopentecostal.
Outro problema com o provável aumento de
casos e internações por covid-19 é a
falta de assistência a pacientes de
outras doenças. Uma médica anestesista
da linha de frente no tratamento da
covid-19 em hospitais das redes pública
e privada do Rio alerta que pessoas
portadoras de doenças cardiológicas e
oncológicas são das mais afetadas.
“Durante o período em que as UTIs
estavam lotadas, nas duas últimas
semanas de abril e na primeira semana de
maio, todo o resto parou, como as
cirurgias eletivas. As pessoas estavam
enfartando e morrendo em casa por medo
de ir para o hospital e pegar covid-19.
O tratamento de câncer não pode parar e
há os novos pacientes. As cirurgias
oncológicas diminuíram porque há uma
série de protocolos. Um paciente que vai
fazer uma cirurgia de câncer é internado
na véspera e colhe o exame de covid-19.
Descobrimos que vários estão com PCR
positivo e a cirurgia é suspensa. Um
estudo mostra que a mortalidade dos
pacientes com covid-19 no pós-operatório
é maior porque ele é imunossuprimido”,
relatou a médica.
O atendimento aos demais doentes também
tem sido prejudicado pela falta de
medicações anestésicas devido ao uso em
pacientes graves de covid-19. “As
cirurgias foram suspensas por falta de
medicações anestésicas e é um problema
relatado por colegas em diversos
hospitais das redes pública e privada”.
Casos diários triplicaram em uma semana
e capital paranaense começa a
segunda-feira sob novas regras.
Prefeitura não descarta ‘lockdown’
se não houver achatamento na curva da
covid-19
Com a pandemia do novo coronavírus sob
controle no início de maio, Curitiba
estava em uma situação confortável em
relação a outras capitais que sofriam
com o colapso em seus sistemas de saúde.
Tanto que, na época, o prefeito Rafael
Greca (DEM) declarou em sua conta no
Twitter que os curitibanos vinham
“seguindo o modelo sueco, recomendado
pela OMS. Não fizemos lockdown,
apostando na inteligência das pessoas”,
em referência à estratégia adotada pela
Suécia para frear a doença. O
ex-ministro da saúde, Henrique Mandetta,
chegou a declarar que “quem dera se
todos fossem Curitiba”, em alusão ao
sistema de saúde da cidade. A cidade
registrava naquele começo de mês pouco
mais de 600 casos.
No entanto, uma nova conjuntura mostra
que a estratégia, pouco mais de um mês
depois, falhou: na última semana, a
cidade viu triplicar o número de
registros diários da doença, que se
mantinham em uma média de 14 por dia. Só
no sábado (13), foram 59 novos. No
total, são 1.177 casos confirmados de
Covid-19, e 78 óbitos.O Paraná está
apenas na posição 22 entre os 27 Estados
brasileiros no ranking de mortes
provocadas pela pandemia, por isso os
números de Curitiba parecem modestos
diante dos mais de 5.000 mortos da
capital paulista ou do colapso de
Manaus, mas foi um gatilho. No fim da
tarde do próprio sábado, a secretária
municipal da saúde, Márcia Huçulak,
divulgou medidas mais rígidas para
circulação e funcionamento do comércio
na capital paranaense, que começam a
valer nesta segunda-feira.
Curitiba sai do nível de alerta amarelo
(moderado) para o laranja (2, de risco
médio), conforme o Protocolo de
Responsabilidade Sanitária e Social,
sistema de monitoramento adotado na
cidade para rastrear a doença, e que
estabelece quais medidas devem ser
tomadas em cada nível. As academias de
ginástica, reabertas por decreto
estadual no dia 25 de maio, voltam a
fechar a partir desta segunda-feira. Os
shopping, que também retomaram as
atividades, continuam abertos, mas com
restrições: lojas das 12h às 20h. A
praça de alimentação pode permanecer
funcionando até às 15 horas para o
público. Depois disso, os restaurantes
devem operar apenas por delivery.
Questionada sobre manter shoppings
abertos mesmo no nível laranja (que
prevê o fechamento), a secretária disse
que a prefeitura irá “observar”.
“Podemos fazer um outro decreto essa
semana”, frisou a secretária, que não
descarta a possibilidade de lockdown em
um futuro próximo, caso a situação se
agrave e a população não coopere com o
isolamento. O comércio de rua e galerias
começam às 10h e vão até às 16h. Bares,
parques, praças, igrejas e templos
religiosos serão fechados por tempo
indeterminado. Tudo isso porque o
afrouxamento das restrições ao comércio
e circulação de pessoas já trouxe uma
conta cara ao SUS, que agora tem 74% dos
leitos de UTI reservados para a covid-19
ocupados, porcentual quase igual ao dos
leitos destinados para outras doenças
(73%).
A secretária Márcia Huçulak afirma que
as restrições têm como objetivo evitar o
colapso no sistema se saúde, justamente
por conta da ocupação de leitos: uma das
características da covid-19 quando há
complicações, é que o paciente passa
muitos dias internado, às vezes semanas.
A falta de espaço para tratar outras
doenças também preocupa. “As pessoas
adoecem de outras condições”. Menos
isolamento, lembrou a secretária, gera
mais acidentes e mortes por violência, o
que também sobrecarrega o sistema.
Equipado para ser referência no
tratamento de casos graves da covid-19
via SUS em Curitiba, a situação do
Hospital do Trabalhador (HT) é ainda
mais preocupante: em boletim interno
divulgado somente aos profissionais da
instituição, e ao qual o EL PAÍS teve
acesso, a ocupação dos leitos de UTI
para a doença é de 88%. A cidade passa
ainda por um aumento nos casos de morte
por Síndrome Respiratória Aguda Grave
(SRAG) com causa não especificada. De
acordo com análise da Lagom Data para o
jornal Folha de S. Paulo com dados do
OpenDataSus, Curitiba registra cinco
mortes atribuídas a causas respiratórias
para cada uma de covid-19. “Todos os
casos de SRAG são testados, agora mais
do que nunca. Por isso, não há relação
com subnotificações de covid”, garantiu
a secretária.
“Não acaba, gente”
Segundo Márcia Huçulak, o fechamento de
locais que haviam sido reabertos (como
igrejas, academias e templos religiosos)
acontece porque esses foram alguns dos
espaços que tiveram surtos da doença na
cidade. “Tem um equívoco das pessoas, e
estamos batendo nessa tecla. Não acaba,
gente. O vírus não vai embora. Ele só
vai embora com uma vacina ou tratamento
comprovado. Eventualmente, está
tranquilo quem teve a doença e se
recuperou, mas tudo ainda é desconhecido
sobre a doença. E muita gente não
entendeu a gravidade”. Situações como
pessoas se recusando a usar máscaras em
supermercados, aglomerações em
supermercados e lojas de departamentos,
festas em condomínios residenciais e
agressões a fiscais que controlavam a
entrada de pessoas nos ônibus são
algumas cenas recorrentes em Curitiba.
“Qual é a parte que as pessoas não
entenderam? A responsabilidade deve ser
coletiva” salientou Márcia.
Sobre o transporte coletivo, há muitas
reclamações dos usuários, que lembraram
as aglomerações e os ônibus cheios
durante uma live da secretária. Na
sexta-feira, a prefeitura informou que
os ônibus em Curitiba vão circular com
ocupação máxima de 50%. A Urbanização de
Curitiba (URBS), que administra o
transporte coletivo na cidade,
determinou que os motoristas não parem
mais nas estações-tubo ou pontos de
ônibus nas ruas quando os veículos
estiverem com a metade da capacidade
ocupada. “Acreditamos que as restrições
de horário no comércio irão ajudar. Mas
vemos estudantes sem aula circulando, e
outros grupos sem necessidade de sair
circulando. Precisamos do apoio da
sociedade. Pedimos ao máximo que as
pessoas, por favor, fiquem em casa”,
clamou a secretária.
Los rohingya piden a Bangladesh que
permita el acceso a Internet para que
puedan contenerse bulos como que hay
médicos que usan inyecciones letales
para las personas en cuarentena
Los líderes rohingya están pidiendo a
las autoridades de Bangladesh que
levanten la prohibición de usar Internet
impuesta a un millón de refugiados en la
ciudad bengalí de Cox's Bazar. Dicen que
los rumores y el pánico sobre la
COVID-19 están disuadiendo a la gente de
hacerse el test.
Las restricciones para comunicarse están
exacerbando las ya de por sí difíciles
condiciones de los refugiados rohingya
procedentes de Myanmar. Familias de
hasta ocho personas viven en la misma
habitación de unas estrechas chozas de
bambú, usando inodoros y grifos
comunitarios. En algunas zonas, hay
escasez de elementos tan básicos como el
jabón.
En esta ciudad de Bangladesh
sudoriental, a 20 millas de la frontera
con Myanmar, los organismos de ayuda han
advertido una y otra vez por la
facilidad con que que el virus podría
propagarse por los campamentos sin
capacidad médica para enfrentarlo. Según
los datos de la Organización Mundial de
la Salud hasta el 10 de junio, 35
refugiados dieron positivo en las
pruebas de la COVID-19. Tres personas
han muerto y hay 30 en cuarentena,
aunque se teme que haya más casos no
detectados.
El brote ha coincidido con la temporada
de gripe, aumentando la confusión sobre
los síntomas, pero desde la comunidad
explican que la gente está evitando
acudir a los centros médicos porque
temen ser trasladados a instalaciones de
aislamiento. Se ha informado de dos
personas que huyeron de la cuarentena la
semana pasada porque creían que los
enviarían a centros alejados de su
familia.
Muchos de los desplazados rohingya
refugiados en Cox's Bazar huyeron a
Bangladesh en 2017, después de que
Myanmar iniciara una represión militar
contra ellos, una minoría musulmana, con
"intención genocida", según la ONU.
Las condiciones son cada vez más
desesperadas después de tres años en los
campamentos, con personas sin acceso a
la educación o a un medio de
subsistencia. Desde principios de año,
muchos han intentado huir de Cox's Bazar
embarcándose en peligrosos viajes
marítimos hacia Malasia, a más de mil
quinientos kilómetros distancia. Entre
ellos ha habido muchos atrapados en el
mar durante meses debido al cierre de
fronteras con que los países
reaccionaron a la pandemia del
coronavirus. Esta semana, Malasia ha
detenido a 270 refugiados después de que
su pesquero de arrastre, con daños,
fuera interceptado por la guardia
costera del país.
Bangladesh interceptó otro barco que
transportaba a cientos de refugiados de
Cox's Bazar y lo escoltó hasta Bhasan
Char, una remota isla de cieno,
aparentemente para reducir el riesgo de
introducir el virus en Cox's Bazar.
Otros refugiados temen correr la misma
suerte aunque el Organismo de las
Naciones Unidas para los Refugiados
(ACNUR) haya dicho que hay 200 camas en
centros de aislamiento y de tratamiento
de infecciones respiratorias graves,
además de cientos más en proceso de
instalación.
Mohammad Shaiful tiene 25 años y vive
con su esposa, su tío y su hija de un
año en el campamento. La desinformación,
dice, se ha propagado a toda velocidad.
"Corre el rumor de que van a matar a la
gente en cuarentena", explica. "Como si
los médicos les estuvieran inyectando
algo que causa las muertes. Además, los
médicos están 'contagiando' el
coronavirus a personas que ni siquiera
lo tienen y matándolas. La gente tiende
a creer en esos rumores en lugar de
pensar un poco".
A los refugiados les piden que mantengan
una buena higiene y el distanciamiento
social, pero al mismo tiempo se han
reducido los trabajos de las ONGs para
minimizar el riesgo de transmisión.
Aunque siguen los servicios esenciales,
como la alimentación y el saneamiento,
un dirigente comunitario se queja de que
en su zona los retretes se habían vuelto
inutilizables por falta de
mantenimiento.
"Honestamente, no estamos practicando el
lavado de manos y las medidas de sanidad
porque las ONGs responsables del lavado
de manos y de la higiene y el
saneamiento no vienen al campamento",
dijo Mohammad Jaffa, líder comunitario
en el campamento 7 de Cox's Bazar.
Tun Khin, presidente de la Organización
Rohingya de Myanmar en el Reino Unido,
menciona el agradecimiento de los
rohingya a Bangladesh por haberlos
acogido en Cox's Bazar, pero pide que
permitan la conexión a Internet para que
la gente pueda recibir información y
noticias fiables sobre la pandemia. "No
pueden seguir lo que está pasando en el
mundo y saber cuántas personas han
muerto. Necesitan saber lo que está
sucediendo con la COVID-19 para poder
aprender y entender que es un peligro
para toda la comunidad", dijo.
El gobierno bengalí ha dicho una y otra
vez que hace mucho más por los rohingya
que el resto de países y que la
prohibición de Internet se debe a
razones de seguridad.
Abu Tahir, de 37 años, que vive con su
esposa y tres hijos, dice que se habían
cerrado los mercados y las tiendas pero
que la gente no podía permanecer aislada
todo el día dentro de sus pequeñas
habitaciones. "No sé qué pasará si doy
positivo en el test de coronavirus. No
estoy tan seguro de esto de la
cuarentena. Si algo me va a pasar, me
gustaría tener a mis hijos y a mis seres
queridos cerca. Dicen que no hay
tratamiento para esta enfermedad,
¿entonces qué sentido tiene aislar? Ya
hemos pasado por mucho. Pero
sobrevivimos porque el Todopoderoso
tiene un lugar especial para nosotros.
Va a cuidar de nosotros", explica Tahir.
Des de l?any 2012 aquesta filòloga
francesa lidera la iniciativa Acacias
for All amb l?objectiu de recuperar la
flora i frenar la desertificació al
país dels seus avantpassats
Els camins que porten al compromís
mediambiental són diversos. Sovint
parteixen d’un interès propi. Però a
vegades, de l’amor a una terra o una
persona, com el d’una neta urbanita per
la seva àvia pagesa. Aquest és el cas de
Sarah Toumi, fundadora de l’ONG Acacias
for All, que té com a objectiu lluitar
contra la desertificació i expandir
l’agricultura ecològica a Tunísia. “La
terra cada vegada donava menys
rendiment. Abans, a més de les oliveres,
la meva àvia cultivava les verdures que
consumia. A poc a poc a la seva
parcel·la hi van anar quedant només les
oliveres i va haver de passar a comprar
les verdures al mercat”, recorda Toumi,
una francotunisiana de 32 anys resident
a París. “Els pagesos tunisians estan
patint”.
Encara que els seus estudis de
literatura francesa a la Univesitat de
la Sorbona tenien ben poc a veure amb
l’agricultura, Toumi va començar a
buscar una solució al greu problema de
la desertificació a Bir Salah, el poble
dels seus avantpassats, on passava els
estius de petita. Al seu voltant, i
durant uns quants quilòmetres, el
paisatge és monòton: fileres infinites
d’oliveres, convertides en el monocultiu
de tota la regió.
Segons l’Observatori Tunisià de l’Aigua,
el país magribí viu una situació
“d’estrès hídric”, ja que el consum
anual d’aigua per habitant no arriba a
la meitat del llindar mínim fixat per
l’ONU. Fins a un 75% del territori
pateix en diversos graus el risc de
desertificació. “La comunitat
internacional es preocupa per la
desertificació al Sahel, però a Tunísia
ja és una realitat. Si no prenem
mesures, d’aquí 30 anys bona part del
país serà un desert”, adverteix aquesta
emprenedora social.
El seu pare, Ajmi Toumi, que va morir
d’un càncer l’any 2012, la va marcar
profundament. D’ell, un enginyer exiliat
a França, va aprendre el compromís
social amb Tunísia. Amb 11 anys, va
mobilitzar les seves cosines per
distribuir llibres a les famílies del
poble dels seus avis. I als 14, amb
l’ajuda del seu pare, ja negociava amb
les autoritats l’obertura d’una
biblioteca municipal. Va ser també a
través d’ell, resident durant anys al
Sudan, que va conèixer l’acàcia, un
arbre que creix en els climes àrids i
necessita poca aigua per subsistir. A
Tunísia era també un arbre comú, però
els boscos d’acàcies van ser talats fa
segles per conrear.
Una fotografia on apareix Taieb Nemissi,
un dels enginyers agrònoms que treballen
a l’ONG des de l’any 2017 / Ricard G.
Samaranch
Una fotografia on apareix Taieb Nemissi,
un dels enginyers agrònoms que treballen
a l’ONG des de l’any 2017 / Ricard G.
Samaranch
L’any 2012 Toumi va llançar un projecte
de crowfunding, i amb els 3.000 euros
que va recollir va comprar i va plantar
1.000 acàcies a Bir Salah, un humil
poble de 5.000 habitants situat a la
franja central de país. No obstant això,
la idea no va quallar i no es va arribar
a copiar l’experiència. “No hi ha un
mercat a Tunísia per a la goma aràbiga,
feta de la seva resina”, explica
resignat Taieb Nemissi, un enginyer
agrònom que treballa a l’ONG des del
2017.
La filosofia darrere de la creació
d’Acacias for All va més enllà de la
plantació d’aquest arbre, i consisteix
en difondre la pràctica de la
permacultura entre els camperols
tunisians i augmentar els seus
rendiments, formar-los en els principis
de l’agricultura ecològica i introduir
noves tecnologies per a l’estalvi
d’aigua, com el reg gota a gota. En bona
part, la mà d’obra és femenina i les
condicions són paupèrrimes: sous de dos
euros al dia i sense cobertura social.
Per això molts homes prefereixen
quedar-se als cafès i envien al camp les
seves dones.
“Amb la finalitat d’empoderar les dones
marginades de les zones rurals, a l’ONG
treballem només amb pageses”, afirma
Toumi, que sempre ha volgut que la seva
Acacias for All afegeixi la perspectiva
de gènere a l’ambiental. Aquest
enfocament li ha portat alguns problemes
en un entorn tan conservador com és la
regió central de Tunísia. Al principi,
va rebre fins i tot insults i amenaces a
les xarxes socials. Ara bé, l’activista
ja sabia on es ficava i com havia de
combatre aquests prejudicis. Fa uns 25
anys, la seva pròpia àvia li va
esmicolar la bicicleta dient-li: “Aquí
les nenes no fan aquestes coses”.
Aquella primera iniciativa voluntarista
sorgida del crowfunding s’ha convertit
en una organització sòlida que dona
feina a 15 persones i treballa amb més
de 120 pageses en tres regions que tenen
climes diferents: a Bir Salah, al centre
de país; a Kebili, al sud-oest, a tocar
del desert, i a Zaguan, una regió
muntanyosa. Aquesta consolidació ha
sigut possible gràcies al suport
internacional que ha rebut la
iniciativa. Acacias for All ha acumulat
premis per a emprenedors socials:
Ashuka, Rolex Award for Enterprise,
Echoing Green i La France s’Engage au
Sud. La fama i precocitat de la seva
fundadora van fer que fos inclosa a la
llista mundial de 30 emprenedors de
menys de 30 anys de la revista Forbes el
2016.
Sarah Toumi, que actualment resideix a
París. / Ricard G. Samaranch
Sarah Toumi, que actualment resideix a
París. / Ricard G. Samaranch
El creixement de l’ONG no només es
manifesta en la seva estructura, sinó
també en els seus coneixements. La
investigació sobre les espècies més ben
adaptades a cada entorn local els ha
portat, entre altres coses, a substituir
les acàcies pels moringues o arbres de
l’oli de ben, originaris de l’Índia i
que presenten moltes qualitats.
“Necessiten també poca aigua, però a més
creixen molt ràpid, i poden fer de
para-sol a les espècies que creixen sota
seu, cosa que reduirà l’aigua necessària
per regar-los”, diu Nemissi. Les arrels
del moringa penetren fins a 60 metres en
el subsol.
A més, totes les seves parts -fulles,
beina, flors, fruits, llavor, arrels-
són comestibles. Les fulles són molt
apreciades en alguns països per a la
preparació d’infusions que faciliten la
digestió, i s’utilitzen també com a
condiment, ja que aporten el doble de
proteïnes que un iogurt. La flor serveix
per fer mel, els fruits es poden menjar
crus o fregits i les llavors s’utilitzen
per purificar l’aigua.
“Aquest és el nostre tercer any
cultivant moringues, i el primer que ja
hem utilitzat llavors pròpies”, explica
Nemissi mentre acaricia el fruit de
l’arbre, que s’assembla a la garrofa.
“L’any passat algunes pageses ja van
aconseguir doblar beneficis, i van
passar dels 800 dinars (260 euros) a
l’any, a 1.600 dinars (530 euros) en un
terreny de 500 metres quadrats”,
assegura orgullosa Toumi. A més de
formar els membres de les cooperatives
de les tres regions on treballa, Acacias
for All exerceix de connexió amb el
mercat i crea cadenes de valor.
La Fàtima, una dona de més 60 anys, va a
la seva parcel·la vestida amb un vel
vermell i espardenyes. Té l’esperança
que l’any vinent serà millor que el
passat. “Un insecte ens va matar uns
quants moringues poc després de
plantar-los, i encara no hem obtingut
els beneficis que prevèiem”, comenta,
mentre el seu net, un nen ros d’ulls
blavíssims, escolta atent. La parcel·la
de la Fàtima és el prototip dissenyat
per l’ONG: 500 metres quadrats
delimitats per quatre oliveres, cada una
en un vèrtex. I entre elles, files de
moringues alternades amb ametllers,
pomeres, àloe vera, tomàquets... Tots
regats amb un sistema de gota a gota.
Seguint els principis de la
permacultura, fins a una desena
d’espècies conviuen de manera harmoniosa
en un terreny que abans era arenós.
L’inquiet cervell de la Toumi no en té
prou amb l’èxit de la implantació del
moringa i ja està desenvolupant noves i
ambicioses idees, com la formació d’una
barrera verda d’acàcies que connecti
Tunísia amb el Marroc per frenar
l’expansió del Sàhara. Per a aquest
objectiu, sosté, l’acàcia és més potent
que el moringa. “Ja hi ha alguns
inversors interessats. Veurem”, deixa
caure amb cert misteri.
Una actuació ràpida, un epidemiòleg al
capdavant del ministeri de Salut i un
sistema sanitari sòlid són alguns dels
elements que han portat Costa Rica a
tenir un dels índexs de mortalitat per
coronavirus més baixos d’Amèrica: dues
persones per cada milió d’habitants han
perdut la vida. En total, dotze dels
1.538 casos de covid-19 comptabilitzats,
un 0,78% (dades del 12 de juny). Però en
plena desescalada, el risc de rebrots
continua sent elevat, i és per això que
el govern de centreesquerra de Carlos
Alvarado insisteix a la població que no
es confiï. Especialment després del
repunt de casos detectat en els últims
dies a prop de la frontera amb
Nicaragua.
Costa Rica va ser el primer país
centreamèrica a confirmar un positiu, el
6 de març. Des del primer moment,
Alvarado va deixar en mans del ministre
de Salut, Daniel Salas, la gestió de la
pandèmia. Salas, epidemiòleg i amb
experiència en l’àmbit de la salut, ja
havia format part de la Comissió de
Preparació per a la Pandèmia de la Grip
A. En els últims mesos s’ha convertit en
una referència per a la ciutadania
perquè ha aconseguit contenir la
propagació. Les dades criden l’atenció
en un país on no s’ha aplicat la
quarantena obligatòria, ja que
constitucionalment no està permesa. “El
govern va haver de ser creatiu per
augmentar el distanciament social”,
explica Claudio Mora, investigador
sènior a Incae i professor a la
Universitat de Costa Rica (UCR).
Restriccions al trànsit, tancament de
fronteres, espais públics i comerços i
la prohibició d’actes massius són
algunes de les mesures del govern
després de declarar l’estat
d’emergència, quan només hi havia 41
positius del virus al país, on viuen
prop de cinc milions de persones.
Però Costa Rica no ha sigut l’únic país
de l’Amèrica Llatina que ha reaccionat
amb mesures contundents a la pandèmia,
recorda el professor de relacions
internacionals a la Universitat Autònoma
de Barcelona Rafael Grasa. Altres estats
també ho han fet sense obtenir tan bons
resultats, com el Perú. Així, l’èxit de
Costa Rica va més enllà de les
actuacions immediates. Començant pel
“sistema de salut articulat i públic
distribuït a pràcticament tot el país”,
exposa Luis Villalobos, expert en salut
pública de Costa Rica. Un dels seus
punts forts és la xarxa d’atenció
primària implementada amb un reforma al
sistema de salut el 1994.
Costa Rica també va posar en marxa a
l’abril el Pla de Vigilància Sentinella,
nascut precisament per fer front a la
grip A, i que consisteix en fer proves a
pacients respiratoris que no s’ajustin a
la definició de cas sospitós. A hores
d’ara, s’han fet més de 30.000 tests,
segons dades oficials. A això s’hi suma
la feina de Correus juntament amb la
Fàbrica Nacional de Licors (FANAL), que
durant la crisi ha passat a produir
alcohol en gel per repartir-lo a
domicili. També es va fer un enviament
de medicaments a la gent gran perquè no
hagués de sortir de casa.
Grasa apunta, a més, que sense uns
“indicadors socioeconòmics positius” en
relació amb la resta de la regió, frenar
la pandèmia hauria sigut més complicat.
“És la Suïssa de Centreamèrica”,
sintetitza, i recorda que és el país amb
més esperança de vida de l’Amèrica
Llatina i un dels que tenen un millor
índex de desenvolupament humà (del
0,79).
“Tenim un país que no té exèrcit sinó
que fa una inversió molt alta en
política social”, destaca Villalobos,
que apunta al sistema d’abastiment
d’aigua potable, que a Costa Rica arriba
a pràcticament el 98% de la població,
com una altra clau perquè els ciutadans
puguin seguir les recomanacions
d’higiene.
L’estabilitat política també ha
facilitat la presa de decisions.
L’estudi d’opinió pública més recent (de
l’abril) del Centre d’Investigació en
Estudis Polítics (CIEP) de la UCR
destaca que el “74,5% de la ciutadania
confia en les decisions governamentals
per fer front a la pandèmia”, el 93,89%
dels enquestats valoren positivament les
mesures sanitàries i el 70,68% les
econòmiques. “Hi ha hagut un augment en
la credibilitat del govern i un fort
suport a les decisions que ha pres”,
exposa Ronald Alfaro, un dels autors de
l’estudi: “Això li ha donat oxigen per
afrontar la pandèmia”. L’enquesta també
mostra, no obstant, preocupació pels
efectes econòmics del covid-19, en un
país amb una elevada taxa d’ocupació
informal -del 46,1%, segons dades de
l’Institut Nacional d’Estadística i
Censos de Costa Rica-. El 57% dels
enquestats van dir que tenien
dificultats per subsistir. Per intentar
mitigar aquest problema, el govern va
aprovar el mes passat un programa
d’ajuts econòmics per als afectats pel
virus.
El risc de la segona onada
Però malgrat haver estat aplaudit
internacionalment, Costa Rica s’enfronta
ara a una segona onada de la pandèmia
que té el govern en alerta. En els
últims dies s’ha detectat un repunt de
casos, la majoria en empreses agrícoles
frontereres amb Nicaragua, on es creu
que la crisi sanitària és molt pitjor.
El govern de Daniel Ortega ha restat
importància a la malaltia i, a més, hi
ha molts dubtes sobre la veracitat de
les dades de contagis que dona.
“Nicaragua ha adoptat molt poques
mesures contra el covid-19 i, per tant,
és possible que el nombre de casos sigui
molt elevat”, apunta Moral. Costa Rica
tem que tenir una frontera porosa amb
Nicaragua pugui complicar la situació
interna. A finals de maig, el ministre
Salas va dir que Nicaragua és “el
principal risc” per a Costa Rica, degut
a “l’alt nivell de circulació del virus”
en aquest país.
“En l’actualitat els contagiats ja no
són persones que havien viatjat fora del
país i, per tant, de classe mitjana,
sinó gent pobra, treballadors de finques
agrícoles”, adverteix Villalobos.
Precisament aquesta pobresa i les males
condicions laborals amenacen de fer gran
el pic de contagis. Diverses
organitzacions no governamentals han
demanat al govern costa-riqueny que
garanteixi l’accés a la salut dels
indocumentats procedents de Nicaragua.
Amb tot, els experts demanen cautela i
recorden que el repunt també ha
coincidit amb la relaxació de les
mesures per al distanciament social. “La
segona onada requereix prendre mesures
immediatament i reconèixer que el
problema és de tot el país”, demana
Mora.
Des de fa una dècada Corea del Sud ha
convertit les seves sèries, pel·lícules
i grups de música en una arma per
guanyar pes en el joc polític mundial i
en la cultura popular global
Després de tres hores de manifestació
estàtica, s'han produït enfrontaments
entre els manifestants i les forces de
l'ordre. La policia ha utilitzat gasos
lacrimògens contra els manifestants que
els han llançat pedres.
La sentencia del Alto Tribunal, que
establece que los saharauis nacidos
antes de 1975 en territorio español no
tienen derecho a la nacionalidad, vuelve
a levantar las críticas contra España.
BORJA FERNÁNDEZ @borfernandezs
El Estado español ha elegido la senda
del olvido para abordar la cuestión
saharaui. No es de extrañar. Lo que ha
sucedido en el Sáhara Occidental en
estos últimos 45 años ha sido un
problema que ha generado -y genera- una
incomodidad patente en las esferas de
poder del país. Las delicadas relaciones
con Marruecos han sido siempre un freno
a cualquier solución al conflicto y un
factor clave en tímido papel que ha
jugado España, siempre inclinada a
barrer este tema debajo de la
alfombra.
Por eso, la decisión del Tribunal
Supremo de no considerar a los nacidos
en el Sáhara Occidental antes de 1975
–año en el que España abandonó deprisa y
corriendo el territorio del Magreb– no
tienen derecho a la nacionalidad
española es algo más que el enésimo
golpe contra la capacidad de resistencia
saharaui. Es la constatación del
desentendimiento de España de una
cuestión de la que es directamente
responsable.
Así lo entiende Abdulah Arabi, delegado
del Frente Polisario en España,
movimiento de liberación del pueblo
saharaui, quien ha asegurado a Público
que se trata de un dictamen
"sorprendente" del Alto Tribunal. "Es un
derecho que corresponde a cualquier
saharaui", ha afirmado. Aunque considera
que "lo más preocupante" de esta
decisión es que "se intenta eludir una
responsabilidad histórica del Estado
español".
Escolta del Frente Polisario vigila una
zona del Sáhara Occidental. JOSE
CARMONA
El Supremo sentencia que nacer en el
Sáhara Occidental antes de 1975 no da la
nacionalidad española
PÚBLICO / EFE
Porque España, pese a sus intentos de
ceder la administración del territorio a
Marruecos y Mauritania en 1975, sigue
siendo a ojos de la ONU la potencia
administradora del Sáhara Occidental.
Pero, a tenor de lo visto en la
sentencia del Supremo, no existe
demasiado interés en inmiscuirse para
buscar una salida al conflicto en forma
de referéndum.
"El Sáhara Occidental ha tenido
representantes en las Cortes y
pasaportes nacionales españoles"
Para Arabi no se puede "negar el derecho
a la nacionalidad a un pueblo que ha
formado parte de España, que ha tenido
representantes en las Cortes y que ha
tenido pasaportes nacionales españoles".
Hasta ahora, las sentencias de los
tribunales reconocían el derecho de
estas personas a acceder a la
nacionalidad española.
Eso sí, no sin grandes dificultades. El
hecho de que España no reconozca a la
República Árabe Saharaui Democrática
(RASD) supone una traba importante para
todos aquellos que quieran recuperar su
nacionalidad española a la hora de
presentar los documentos pertinentes que
les permitan acceder a ese derecho.
Un coche del Frente Polisario en el
desierto del Sahara Occidental. JOSE
CARMONA
El oro del Sahara y el expolio de
Marruecos
JOSE CARMONA
El rechazo a la sentencia del Supremo
también ha llegado desde la sociedad
civil española. La Coordinadora Estatal
de Asociaciones Solidarias con el Sáhara
(CEAS), por boca de su presidente Pepe
Taboada, ha calificado como "un nuevo
atropello" contra el pueblo saharaui.
"Es una nueva conspiración contra los
saharauis. La primera fue en 1975, con
la firma de los Acuerdos de Madrid, con
los que se quería borrar al pueblo
saharaui de su tierra", advierte a
Público sobre el tratado que firmó
España en el que repartía la
administración del territorio junto a
Marruecos y Mauritania.
"Los saharauis tenían todos los derechos
y obligaciones, como cualquier provincia
española", recuerda Taboada, que señala
a los magistrados del Alto Tribunal. "De
la noche a la mañana, quieren cortar
todos esos lazos, esa Memoria
Histórica", apunta el dirigente de
CEAS.
El rastro de la provincia 53
En su sentencia, el Supremo basa su
decisión en que el Sáhara Occidental
nunca adquirió el rango de provincia.
Para ello, se apoya en las leyes del
régimen franquista que se aprobaron para
posibilitar la salida española del
continente africano y en las que se
afirma que el territorio saharaui poseía
"un régimen peculiar con analogías al
provincial".
Nómada en el desierto del Sáhara
Occidental. JOSE CARMONA
Muros y minas antipersona: la estrategia
de Marruecos para frenar a los
saharauis
JOSE CARMONA
El Estado español disponía de dos sedes
del Registro Civil en territorio
saharaui
Sin embargo, existen voces que han
aducido que el Sáhara sí formó parte de
las provincias españolas. Es el caso del
periodista y escritor saharaui Ali Salem
Iselmu, quien afirma que la decisión de
tribunal "no es coherente" con la
historia que une a ambos territorios.
"Había una población censada con
documentación española", argumenta
Salem, que también señala que el Estado
español disponía de dos sedes del
Registro Civil en territorio
saharaui.
De la misma opinión es Raabub Mohamed
Lamin, para quien este último parecer de
la Justicia española es un intento de
"sacudirse la responsabilidad" por todo
lo sucedido desde el abandono del
Sáhara. "La historia de España y todos
los españoles son testigo de que todos
los saharauis teníamos DNI español",
resalta.
Precisamente los documentos de la época
suponen otro de los grandes argumentos a
la hora de defender el estatus de
provincia del Sáhara Occidental. Muchos
saharauis, entre ellos Salem Iselmu,
conservan documentos de identidad,
pasaportes o libros de familia que
atestiguan su nacionalidad española.
"Los hechos y la realidad superan a la
propia sentencia", asevera el
escritor.
Brahim Gali, líder del pueblo saharaui,
durante la rueda de prensa exclusiva con
medios españoles. JOSE CARMONA
Brahim Gali: "Si el nuevo gobierno de
España repara las injusticias contra el
pueblo saharaui, borraría una mancha
negra"
JOSE CARMONA
Documento de la unidad familiar del
Ministerio de Trabajo español, donde
sale el Sáhara como provincia. Cedido
por Ali Salem Iselmu.
Documento de la unidad familiar del
Ministerio de Trabajo español, donde
sale el Sáhara como provincia. Cedido
por Ali Salem Iselmu.
Lo cierto es que incluso en la
tumultuosa salida española de los
territorios saharauis se reconoció el
derecho de sus habitantes a acceder a la
nacionalidad. Según el Real Decreto
2258/1976 del 10 de agosto, se
establecía que “optar por la
nacionalidad” los naturales del Sahara
que residían en el territorio nacional,
así como los que estuvieran fuera del
mismo.
El problema es que para entonces la
retirada española ya se había hecho
efectiva, Marruecos ya había ocupado la
región y muchos saharauis se encontraban
o luchando o huyendo de las tropas
marroquíes. "Desde un principio se obró
y se actuó mal", denuncia Salem Iselmu,
que considera que existen "intereses
políticos" para que se siga actuando de
la misma forma 45 años después.
La situación se vuelve especialmente
dolorosa cuando se compara con el trato
dado con España con otros pueblos. Es el
caso de los sefardíes, los descendientes
de los judíos españoles expulsado de la
península por los Reyes Católicos. En
2015 y tras cinco siglos, el Ejecutivo
de Mariano Rajoy les devolvía la
nacionalidad española, mientras que los
saharauis son sistemáticamente
ninguneados y se topan con trabas para
acceder a ese mismo derecho.
Ante este agravio comparativo surge una
pregunta: ¿por qué es diferente para los
saharauis? "Existe una complicidad entre
España y Marruecos para mantener esta
ocupación, porque aquí hay mucha gente
que se está beneficiando de esta
cuestión", sentencia Mohamed Lamin.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
