El primer vuelo sin escalas programado
entre el Reino Unido y Australia
aterrizó este domingo en el aeropuerto
londinense de Heathrow, según informó la
aerolínea australiana Qantas,
responsable del...
En medio del Valle del Sol, esta extensa
ciudad tiene un gran problema: los ríos
están secos y su prosperidad depende del
agua que no tieneA pesar de gozar de más
de 330 días de sol al año, Arizona solo
genera entre el 2% y el 5% del total
mediante energía solar
La Universitat Estatal de Moscou (UEM)
es va convertir en el primer centre rus
que ensenyava català. D'això fa 40 anys,
però l'activitat encara dura; cada any,
aproximadament 15 estudiants trien el
català com a llengua estrangera.
Els estudis que s'hi duen a terme giren
al voltant d'una intensa feina de
traducció d'autors clàssics i
contemporanis de la literatura catalana;
s'ha traduït, per exemple, "Tirant lo
blanc" o "Jo confesso", de Jaume
Cabré.
Marina Abramova, una de les assistents
al congrés on s'ha celebrat aquest
aniversari i traductora del català al
rus, ha declarat que "els estudiants
russos que opten per estudiar català com
a llengua estrangera són persones que
busquen el coneixement desinteressat, el
coneixement pel plaer i la diversió,
persones que no temen les
dificultats".
El fet que s'ensenyés la llengua
catalana a Moscou va ser promogut pel
que llavors era el degà de Filologia
Romànica de la UEM, Benedicto
Vinogradov, la bibliotecària de la
universitat, María Luisa Vicens, i el
primer ambaixador a Moscou després del
restabliment de les relacions
diplomàtiques, Joan Antoni Samaranch.
"En un món on tot sembla dirigir-nos a
la uniformitat i al pensament únic, és
molt gratificant que Espanya segueixi
sent -a vegades amb alguna dificultat-
un espai on es promou la diversitat, amb
la nostra pluralitat de llengües, però
també d'idees i de conductes."
A més de poder consultar o llegir obres
catalanes a la biblioteca de la
universitat, Moscou té l'Institut
Cervantes, on hi ha més de 2.500
documents -llibres i material
audiovisual-.
Des del 1978, la institució ha format a
més de 400 especialistes en català,
segons dades de la càtedra d'Estudis
Iberoromànics.
Un empleado resultó herido leve cuando
un paquete que contenía clavos y
metralla con destino a Austin, Texas,
explotó en unas instalaciones de la
empresa de mensajería FedEx, según ha
informado el...
El presidente de Filipinas, Rodrigo
Duterte, anunció hoy la retirada de su
país 'con efecto inmediato' de la Corte
Penal Internacional (CPI) por los
intentos de este tribunal de investigar
su polémica...
http://www.lavanguardia.com/internaciona
l/20180314/441518263209/duterte-retira-f
ilipinas-corte-penal-internacional.html<
br />
El presidente de Filipinas, Rodrigo
Duterte, anunció hoy la retirada de su
país “con efecto inmediato” de la Corte
Penal Internacional (CPI) por los
intentos de este tribunal de investigar
su polémica “guerra contra las drogas”
que ha causado más de 7.000 muertos.
”Declaro e inmediatamente doy aviso,
como presidente de la República de
Filipinas, de que Filipinas retira con
efecto inmediato su ratificación del
Estatuto de Roma” que vincula a los
países miembros a la CPI, expresó
Duterte, en un documento divulgado en la
prensa en Manila.
Duterte acusa a la CPI de tratar de
imponer su jurisdicción sobre él “en
violación del debido proceso” después de
que la corte iniciara un análisis sobre
su campaña antidroga
En su escrito, el jefe de Estado
filipino acusó a la CPI de tratar de
imponer su jurisdicción sobre él “en
violación del debido proceso y la
presunción de inocencia”, más de un mes
después de que el tribunal internacional
iniciara un análisis preliminar para
investigar la campaña antidroga.
Asimismo, señaló a funcionarios de la
ONU como autores de “ataques sin
fundamento, sin precedentes e
indignantes contra mi persona y mi
administración”, según el documento, que
el Gobierno tiene intención de remitir
de forma inminente al organismo con sede
en La Haya.
La decisión se produce después de que
Duterte amenazara en varias ocasiones en
los últimos meses con retirarse de la
CPI, un tribunal que cuenta con 123
miembros y en el que brillan por su
ausencia importantes potencias como
EEUU, China o Rusia.
La CPI recibió en abril del año pasado
la demanda de un particular filipino,
que exigió juzgar a Duterte por
“asesinatos en masa” durante los 22 años
(1988-98, 2001-10 y 2013-16) que fue
alcalde de Davao, en la sureña isla de
Mindanao, y también como jefe de Estado
desde junio de 2016 con su campaña
antidroga.
El Gobierno de Filipinas ha argumentado
desde entonces que el organismo violaría
su soberanía nacional si somete a juicio
la guerra antidroga, ya que la
jurisdicción de esta materia pertenece a
los tribunales locales y de hecho ya
existe en ellos un proceso abierto.
La “guerra contra las drogas” de
Duterte, que goza de un apoyo cercano al
90 por ciento entre los filipinos, ha
causado unas 4.000 muertes de
sospechosos en redadas policiales,
aunque se estima que el número total de
víctimas supera las 7.000 al contar las
muertes perpetradas por civiles.
"If you receive a package that you are
not expecting or looks suspicious, DO
NOT open it, call 911 immediately,"
Austin Police Chief Brian Manley warned.
El ministro del Interior y viceprimer
ministro de Eslovaquia, Robert Kalinak,
dimitió hoy como consecuencia del
asesinato del periodista de
investigación Jan Kuciak a finales del
pasado febrero.En...
El "Berlusconi sud-americà", Sebastián
Piñera, és investit president
https://www.ara.cat/internacional/dreta-
recupera-Palau-Moneda-Xile_0_1976802350.
html
L’empresari conservador de 68 anys
Sebastián Piñera torna a ocupar per
segona vegada el Palau de la Moneda a
Santiago de Xile quatre anys després
d’haver-lo abandonat. I hi torna de la
mateixa manera que fa vuit anys, quan
per primera vegada va rebre la banda
presidencial de mans de l’expresidenta
socialista Michelle Bachelet a la seu
del Congrés en una alternança de poder
entre esquerra i dreta inèdita al país
sud-americà.
El que també fa especial els traspassos
presidencials a Xile és on tenen lloc: a
la ciutat de Valparaíso, a la costa del
Pacífic, a 120 quilòmetres de Santiago
de Xile. I és que el Parlament xilè no
està situat a la capital xilena. Fa
vint-i-vuit anys es van voler
descentralitzar -almenys físicament- els
poders de l’estat, i d’aquí que
Valparaíso sigui la capital del poder
legislatiu, on el Congrés i el Senat
celebren les sessions.
També és aquí on cada quatre anys totes
les forces polítiques celebren
l’arribada d’un nou cap d’estat amb una
festa republicana. Durant un dia tots
els polítics són xilens per damunt de
tot, siguin del partit que siguin.
Deixen de banda les seves rivalitats.
L’acte de traspàs presidencial d’ahir va
ser breu -només va durar cinc minuts-
però va estar carregat de simbolisme: va
acabar amb bona part dels mil convidats
a la cerimònia cantant l’himne nacional
de Xile. Després els 23 ministres que
conformen el gabinet de la segona
presidència de Sebastián Piñera van
jurar el càrrec.
Promeses polítiques
Sebastián Piñera ha tornat al Palau de
la Moneda amb una maleta carregada de
promeses. Assegura que reactivarà
l’economia del país, que, a parer seu,
està estancada. També preveu crear
600.000 llocs de treball que siguin de
qualitat, així com augmentar els sous
dels treballadors. Però el primer que
Piñera pretén fer com a president de
Xile és fer marxa enrere i revisar les
-emblemàtiques per al centreesquerra-
reformes tributàries, educatives i
laborals aprovades durant el govern de
Bachelet.
El líder conservador, que ja va governar
Xile entre el 2010 i el 2014, va guanyar
còmodament el progressista Alejandro
Guillier a la segona volta de les
eleccions presidencials del mes de
desembre. Va ser així que es va
convertir en el setè mandatari escollit
en democràcia, un cop acabada la
dictadura militar del general Augusto
Pinochet (1973-1990). Com a primer cap
d’estat de la dreta expinochetista,
Piñera no ho va tenir gens fàcil quan va
ser escollit l’any 2010. Batejat amb el
sobrenom de Berlusconi sud-americà per
la seva fortuna, a Xile se’l recorda
especialment per la manera com va fer
front a les terribles conseqüències del
terratrèmol de magnitud 8,8 en l’escala
de Richter i al tsunami que van sacsejar
el país l’any 2010: 156 persones van
morir i 25 més van desaparèixer. I també
per com va gestionar el rescat increïble
en ple desert d’Atacama de 33 miners que
van quedar atrapats a 700 metres de
profunditat.
Gir conservador
L’arribada de Piñera a la presidència de
Xile consolida el gir a la dreta de
Sud-amèrica, encetat fa quatre anys.
Seran socis seus a escala regional els
també conservadors caps d’estat de
l’Argentina, el Brasil, el Paraguai, el
Perú i Colòmbia. Un fet a tenir en
compte quan l’aïllada Veneçuela del
president Nicolás Maduro s’acosta a unes
qüestionades eleccions presidencials,
considerades il·legals precisament pels
seus veïns continentals conservadors.
Malgrat això, el traspàs presidencial
d’ahir va començar amb crítiques.
L’entrada principal del Parlament, a la
ciutat de Valparaíso, per on van accedir
els caps d’estat i de govern convidats,
no disposava de cap rampa per a persones
amb mobilitat reduïda. Això va generar
malestar. El president de l’Equador,
Lenín Moreno -que es desplaça en cadira
de rodes des de l’any 1998 després de
ser ferit amb un tret en un robatori-, i
el rei emèrit d’Espanya, Joan Carles I
-que caminava recolzant-se en un bastó i
amb certes dificultats- van haver
d’accedir al recinte parlamentari per la
porta del darrere del Congrés.
L'aparell, que portava una setantena de
persones, ha derrapat a la pista i s'ha
incendiat
http://www.ccma.cat/324/sestavella-un-av
io-amb-67-passatgers-durant-laterratge-a
-laeroport-de-katmandu/noticia/2843406/<
br />
Un avió s'ha estavellat aquest dilluns a
l'aeroport Internacional Tribhuvan de
Katmandú, al Nepal. L'aparell, de la
companyia US-Bangla Airlines, de
Bangladesh, ha derrapat quan feia la
maniobra d'aterratge i s'ha acabat
incendiant en un camp de futbol que hi
ha al costat de la pista.
L'avió s'havia enlairat de la capital
bengalí, Dhaka, i portava 67 passatgers
i quatre membres de la tripulació. Les
autoritats locals informen que han mort
entre 40 i 50 dels ocupants. Han
sobreviscut poc més d'una vintena que
els han traslladat a diferents
hospitals.
El director general de l'Autoritat
d'Aviació Civil del Nepal, Najiv Gautam,
ha explicat que tot apunta que el pilot
ha perdut el control quan l'avió ha
tocat terra. Ha remarcat que l'aeronau
ha entrat des del costat contrari a
aquell pel qual havia rebut permís.
"Estem intentant determinar les raons
d'aquest aterratge inusual", ha afegit
el responsable nepalí.
Als últims deu anys hi ha hagut diversos
accidents d'avionetes o avions de
petites dimensions al Nepal. En aquests
accidents hi ha hagut desenes de morts,
molts d'ells turistes que visitaven el
muntanyós país de la serralada de
l'Himàlaia.
Desenes de milers de persones s'han
manifestat a la capital d'Eslovàquia,
Bratislava, per demanar la dimissió del
primer ministre del país, Robert Fico,
arran de l'assassinat del periodista Ján
Kuciak i la seva parella, Martina
Kušnírová, que van ser trobats morts a
casa seva el 25 de febrer a prop de
Bratislava. El reporter investigava la
relació d'alts càrrecs polítics
d'Eslovàquia amb la màfia italiana, i
tenia previst publicar un article sobre
aquest tema.
La manifestació va tenir lloc aquest
divendres i, segons els mitjans de
comunicació locals, va ser la protesta
més multitudinària al país des de les
mobilitzacions de la Revolució de Vellut
del 1989, que van fer caure el règim
comunista a Txecoslovàquia.
Els organitzadors de la manifestació
demanen que es faci una investigació
exhaustiva sobre la mort del periodista
i que es formi un nou govern al país.
"Hem perdut la confiança en els polítics
que estan al poder", va assegurar Maria
Kuliovska, una de les manifestants. "No
confiem que facin una investigació
independent, perquè no ho han fet en
altres escàndols que han sacsejat el
país", va afegir.
El primer ministre, Robert Fico, ha
encapçalat el govern a Eslovàquia durant
els últims 10 anys, i ha aconseguit una
millora de l'economia al país. Malgrat
això, els manifestants cridaven aquest
divendres en la protesta "Prou de
Fico!".
El president d'Eslovàquia, Andrej Kiska
–rival polític del primer ministre–, ha
reconegut que hi ha una clara crisi
política al país i ha proposat una
renovació de la coalició de tres partits
que governa a Eslovàquia o la
convocatòria d'eleccions anticipades.
Malgrat això, no sembla que el primer
ministre tingui intenció de dimitir.
Fico ha convocat una reunió aquest cap
de setmana amb els seus socis de govern
per mantenir l'executiu al poder.
Citing a security threat, the State
Department has closed its consular
office in a popular Mexican resort city
and warned Americans to “consider this
information” before traveling to the
area.
The State Department on Wednesday night
issued a security alert for Playa del
Carmen, a tourist draw on the Caribbean
coast, saying the U.S. Embassy in Mexico
City had received “credible information”
about a threat to the city.
“Effective immediately, U.S. Government
employees are prohibited from traveling
to Playa del Carmen until further
notice,” the security alert states. “The
U.S. Consular Agency in Playa del Carmen
will be closed until further notice.”
A State Department official did not
elaborate on what the threat was.
“Our priority is the safety and security
of U.S. citizens abroad,” the official,
who spoke on background, said Thursday
in an email. “We urge all travelers to
review our information on
travel.state.gov before they travel. We
will continue to provide safety and
security updates as they become
available.”
La gentrificación en los alrededores de
Silicon Valley no conoce límites. Si
antes fueron los antiguos residentes de
la bahía de San Francisco los que vieron
cómo el coste de la vida se tornaba
inasumible, ahora son los propios
empleados de las tecnológicas los que
tienen dificultades: el precio medio de
la vivienda en las inmediaciones de sus
centros de trabajo supera el millón de
dólares.
El M5S, liderado por Luigi di Maio, es
la formación más votada con
aproximadamente el 31% de los votosLos
ultraderechistas de La Liga superan a
Forza Italia, de Berlusconi, y la
coalición conservadora roza el 40% del
voto necesario para formar gobiernoEl
gran perdedor de la noche ha sido el
Partido Democrático de Matteo Renzi,
con menos del 20%
Un grupo de hombres armados sin
identificar atacó hoy la zona
diplomática de la capital de Burkina
Faso, Uagadugú, provocando varios
incendios y enfrentamientos con las
fuerzas de seguridad cerca de...
Un grupo de hombres armados sin
identificar atacó hoy la zona
diplomática de la capital de Burkina
Faso, Uagadugú, provocando varios
incendios y enfrentamientos con las
fuerzas de seguridad cerca de la
Embajada francesa y de la oficina del
primer ministro, informan medios
locales. Los seis asaltantes han sido
“neutralizados” durante el ataque.
Según declaró a la televisión nacional
RTB el portavoz del Gobierno, Remis
Dandjinou, cuatro atacantes fueron
abatidos en la Embajada de Francia y
otros dos en la sede del Estado Mayor de
las Fuerzas Armas.
La seu del consolat general honorari de
Finlàndia a Barcelona ha aparegut aquest
dijous amb un cartell on s'anuncia que
queda tancat des d'aquest dijous, 1 de
març.
El cònsol honorari destituït dimecres,
Albert Ginjaume, ha denunciat una "caça
de bruixes". Considera que es vol fer
sortir d'escena persones que no pensen
com el govern espanyol. Ja són quatre
els cònsols cessats per activitats a
favor de la independència: Finlàndia,
Bulgària, Filipines i Letònia.
Segons va transcendir, les autoritats
espanyoles van demanar la substitució
del cònsol perquè actuava "d'una manera
inapropiada pel seu càrrec". La
destitució d'Albert Ginjaume estaria
relacionada amb el fet que va convidar
la presidenta de la Diputació de
Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat del
Vallès, Mercè Conesa, a un dinar amb
cònsols acreditats a Barcelona.
La Convenció de Ginebra sobre relacions
diplomàtiques permet al país receptor
vetar un diplomàtic. En el cas de
Finlàndia, el cònsol destituït ha
explicat que Hèlsinki li ha donat
suport, i no en va poder evitar el
cessament perquè hi estan obligats si el
govern espanyol els ho demana. De fet,
l'executiu de Finlàndia va admetre
obertament que va cessar Ginjaume a
petició expressa del govern espanyol.
La cúria de la catedral de Nàpols rebrà
aquest dijous un informe de 1.200
pàgines en què es denuncien pràctiques
sexuals d'una seixantena de sacerdots i
religiosos de diferents llocs
d'Itàlia.
El document conté transcripcions de
converses, captures de pantalla
d'aplicacions de missatgeria
instantània, fotografies i vídeos.
Segons el portal gaynews.it, el document
relata l'organització d'orgies en
convents, la pràctica de sexe en grup en
algunes parròquies i el pagament de
serveis de prostitució masculina.
L'autor de l'informe, Francesco
Mangiacapra, és un exadvocat napolità
"reconvertit" en gigoló que hauria pogut
fer les gravacions i documentar les
seves denúncies:
"No tinc la intenció de sembrar
discòrdia sobre l'Església. El que vull
és ajudar a extirpar el que està
podrit."
Mangiacapra, que ja ha fet altres
denúncies contra sacerdots i autoritats
eclesiàstiques, denuncia el que
considera hipocresia de l'Església, que
defensa el celibat i condemna les
pràctiques homosexuals públicament,
però, segons ell, les practica i les
tolera en privat.
L'autor de l'informe parla també del
poder que el lobby gai té dins la cúria
vaticana, al qual atribueix la força
suficient per, fins i tot, fer caure el
papa.
De fet, el papa Francesc advertia al
juny, en un col·loqui amb religiosos,
que alguns sacerdots que practiquen sexe
són objecte de xantatge per aquest fet.
L'objectiu dels xantatgistes és, sovint,
frenar les reformes vaticanes.
El document que ara estudiarà la cúria
de la catedral de Nàpols detalla
situacions de sexe amb religiosos
involucrats en 12 de les diòcesis
d'Itàlia, entre les quals el mateix
Vaticà.
Finlàndia admet pressions del govern
espanyol per cessar el cònsol de
Barcelona.El govern finlandès argumenta
que Albert Ginjaume va perdre les seves
"aptituds" per al càrrec a causa
d'"activitats inadequades"
http://ow.ly/xe5p30iFlQR
Tras una reunión este domingo con las
familias de las desaparecidas, las
autoridades han confirmado que
110 estudiantes siguen desaparecidas
tras el ataque del grupo terrorista del
pasado lunesEste hecho se produce a sólo
dos meses de que se cumplan cuatro años
del secuestro de más de 200 estudiantes
en otro colegio en Chibok
El Sant Sepulcre de Jerusalem, el lloc
on segons la tradició va ser enterrat
Jesucrist, ha tancat aquest diumenge de
manera indefinida per ordre de les
principals Esglésies cristianes. Ho han
fet com a senyal de protesta per la
decisió d'Israel de fer-los pagar
l'impost sobre béns immobles, del qual
han estat exempts durant dècades.
Les tres comunitats religioses que tenen
autoritat sobre l'edifici --els
catòlics, els grecs ortodoxos i els
armenis-- s'han posat d'acord per
plantar cara al govern israelià i
denunciar el que consideren un intent
d'afeblir la presència cristiana a
Jerusalem.
En una conferència de premsa,Theophilos
III, patriarca ortodox de Jerusalem,
Francesco Patton, custodi de Terra
Santa, i Nourhan Manougian, patriarca
armeni de la ciutat, han llegit un
escrit de protesta davant de l'església
del Sant Sepulcre i n'han anunciat el
tancament.
Han denunciat que hi ha una campanya
contra els cristians, que ha arribat a
"un nivell sense precedents, amb les
escandaloses ordres de la Municipalitat
de Jerusalem de segrestar béns de les
esglésies, propietats i comptes
bancaris, per fer front a impostos
municipals punitius."
Creuen que les últimes decisions de
l'ajuntament "trenquen els acords
existents i les obligacions
internacionals que garanteixen els drets
i privilegis de les esglésies" i ho
veuen com "un intent de debilitar la
presència cristiana a Jerusalem".
Centenars de pelegrins i turistes s'han
reunit aquest migdia davant la porta
principal del Sant Sepulcre, però ja no
hi han pogut entrar perquè, en una
mesura inèdita, l'església es mantindrà
tancada fins que Israel faci marxa
enrere en el seu programa fiscal.
El govern de Benjamin Netanyahu vol
cobrar impostos com si es tractés d'un
centre comercial i obre la porta a una
eventual expropiació dels edificis
religiosos.
33 Helsinki - El cònsol de Finlàndia, destituït a petició del govern espanyol després d'invitar la presidenta de la Diputació de Barcelona a un acte del cos consular perque forma part de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI)
El cònsol de Finlàndia, destituït a
petició del govern espanyol després
d'invitar la presidenta de la Diputació
de Barcelona a un acte del cos consular
perque forma part de l'Associació de
Municipis per la Independència (AMI)
http://ow.ly/3n8130iBjT8
El cònsol honorari de Finlàndia a
Barcelona, Albert Ginjaume, ha estat
destituït a petició del govern
espanyol.
La destitució de Ginjaume ha estat arran
d'una sol·licitud del govern espanyol en
la qual demanava la substitució del
cònsol perquè "actua d'una manera
inapropiada per al seu càrrec".
Segons informa l'ACN, el Ministeri
d'Afers Estrangers finlandès ha
sol·licitat més informació sobre aquesta
petició al govern espanyol, però encara
no ha rebut cap resposta.
La destitució d'Albert Ginjaume estaria
relacionada amb el fet que va convidar
la presidenta de la Diputació de
Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat del
Vallès, Mercè Conesa, a un dinar amb
cònsols acreditats a Barcelona. El
Ministeri d'Afers Exteriors espanyol no
va veure amb bons ulls que s'hi convidés
l'alcaldessa d'un municipi que forma
part de l'Associació de Municipis per la
Independència (AMI).
Després que dissabte es fes pública la
destitució del cònsol honorari de
Finlàndia a Barcelona, el diputat
finlandès Mikko Kärnä ha dit que
presentarà una pregunta sobre aquest
afer al Parlament de Finlàndia la
setmana que ve. Kärnä va dir que
demanarà un informe complet perquè
"Espanya està trencant les regles de la
diplomàcia amb les seves peticions".
L’anada de l’ex-diputada de la CUP Anna
Gabriel a Ginebra per a no declarar al
Tribunal Suprem espanyol ha tornat a
posar Suïssa en el tauler de joc del
procés independentista de Catalunya.
Suïssa és un dels països més sensibles
amb la causa catalana, probablement pel
seu fort model federal i la tradició
d’organitzar múltiples referèndums
perquè la ciutadania dirimeixi sobre els
afers públics. A més, l’estratègia de
defensa de Gabriel respon a la voluntat
d’internacionalitzar el conflicte i la
repressió espanyola, tenint en compte
també que Ginebra és la seu de les
Nacions Unides a Europa.
Suïssa és, a més, un país de tradició
neutral i humanitarista. Malgrat que va
tenir un paper controvertit durant la
Segona Guerra Mundial, quan posà traves
als jueus que fugien de l’Alemanya
hitleriana, més tard va acollir exiliats
del bloc de l’Est, com ara Polònia,
Hongria i Txecoslovàquia, que fugien de
la repressió de la Unió Soviètica.
Abans, havia rebut refugiats il·lustres
com Mikhaïl Bakunin i Vladímir Lenin,
entre molts intel·lectuals perseguits.
La crisi dels refugiats d’aquests últims
anys ha tornat a acular el sistema
d’asil suís a un atzucac. En un
referèndum el 2013, la majoria dels
suïssos van votar a favor d’endurir les
condicions per a sol·licitar un asil als
refugiats del Llevant i del nord
d’Àfrica.
La decisió d'Anna Gabriel de no
presentar-se aquest dimecres a declarar
davant del Suprem com a investigada en
la causa per rebel·lió contra líders
independentistes podria dur el jutge
Llarena a demanar a Suïssa la seva
detenció i posterior extradició. En el
cas del país alpí, no es pot demanar una
euroordre, com es va fer inicialment amb
Puigdemont a Bèlgica, perquè no pertany
a la Unió Europea.
La llei suïssa té un article equivalent
al de rebel·lió que permetria extradir
Anna Gabriel, però cal que hi hagi hagut
violència, i això ho hauria de decidir
un jutge suís. També determina que, "per
regla general", almenys una de les
infraccions imputades ha d'estar
sancionada tant a Suïssa com al país
sol·licitant i donar lloc a extradició
en les dues legislacions.
Suïssa promet analitzar-ho "amb
precisió"
Segons ha explicat el govern suís a
l'agència EFE, "a priori", el cas de
Gabriel sembla estar lligat a delictes
polítics, que a Suïssa no tenen base
jurídica, per la qual cosa una eventual
sol·licitud d'extradició o d'assistència
jurídica per part d'Espanya no arribaria
a ser tramitada.
Amb tot, un portaveu del Departament de
Justícia suís, Folco Galli, ha dit a la
mateixa agència que "una eventual
sol·licitud per part d'Espanya a Suïssa
hauria de ser analitzada amb
precisió".
Per fer efectiva la detenció de Gabriel,
Llarena l'hauria de sol·licitar a través
de la Interpol i començar els tràmits
d'extradició mitjançant el conveni
subscrit entre tots dos països.
Suport d'alguns polítics suïssos
Per ara, la presència de Gabriel a
Ginebra no ha despertat gaire interès
entre la ciutadania, però sí que hi ha
alguns polítics suïssos que li han
mostrat el seu suport. És el cas del
socialista Mathias Reynard, que li ha
promès que "la Suïssa dels drets humans
i la democràcia directa" serà un lloc
segur per a ella.
Mathias Reynard
@MathiasReynard
Tout mon soutien à @AnnaGaSabate, qui se
trouve actuellement à Genève. En
Espagne, elle risque jusqu'à 30 ans de
prison. Son crime? Avoir défendu le
droit de voter en Catalogne.
La Suisse des Droits de l'Homme et de la
démocratie directe doit être un lieu sûr
pour toi!
La consellera municipal de Ginebra
Amanda Gabilanes també l'ha defensat i i
ha enviat un missatge d'ànims a "tots
aquells que són a la presó i davant la
justícia per defensar les seves
conviccions".
Amanda Gavilanes
@GenderGirl
Défendre et garantir les droits
fondamentaux des députés et activistes
catalans. Tout mon soutien à Anna
Gabriel et à toutes celles et ceux qui
sont emprisonnés et traînés en justice
pour défendre leurs convictions! Ginebra
ciutat de pau! #LlibertatPresosPolítics
—
Diversos juristes veuen difícil
l'extradició
Espanya podria demanar l'extradició de
Gabriel, però Suïssa no extradeix ningú
per delictes polítics. Ho ha explicat al
canal 3/24 l'advocat suís d'origen
espanyol Daniel Ordás.
"En el tractat d'extradició hi posa
explícitament que no s'extradeix ningú
per delictes polítics. I és el país al
qual se sol·licita l'extradició el que
jutja si es tracta d'un delicte polític
o no. Crec que aquesta és una mica
l'esperança que té Anna Gabriel."
El catedràtic de Dret Penal Joan Queralt
també veu complicada una extradició, en
declaracions a Catalunya Ràdio.
"És difícil, perquè l'extradició es basa
en l'examen sobre doble incriminació i
principi de reciprocitat. Tal com està
concebuda l'extradició activa a Espanya,
es considera que és una part de la
política exterior d'un país. No és un
tema estrictament judicial; per tant,
les valoracions polítiques per part dels
dos estats –parlo d'estats i no pas de
jutges– són essencials."
Joan Queralt considera que el fet que
Espanya es negués a extradir a Suïssa
l'informàtic Hervé Falciani pot afavorir
Anna Gabriel.
En una zona considerada la més perillosa
del món, la possibilitat d'una
confrontació directa entre tots dos
països desperta autèntic terror
La tensió a Llevant va pujar molts graus
la setmana passada, quan un incident
entre l’Iran i Israel empenyé aquests
dos països a un pas de la guerra. Un
dron iranià, que s’havia enlairat des
d’una base de la ciutat siriana de
Palmira, va ser abatut per dos
helicòpters d’Israel quan va penetrar en
l’espai aeri d’aquest país. La resposta
va ser l’enviament de l’aviació
israeliana a atacar la base iraniana,
però un dels F-16 va ser abatut quan
tornava, concretament sobre Harduf, per
un míssil disparat des de Síria. Els dos
ocupants de l’aparell van sobreviure,
però Israel va encaixar com un cop molt
dur el fet que un avió de la seva força
aèria fos tombat per primera vegada en
dècades.
En la zona considerada la més perillosa
del món, la hipòtesi d’una confrontació
directa entre l’Iran i Israel desperta
autèntic terror. Fa anys que es palpa la
possibilitat d’una guerra entre tots dos
països. Per a Israel el programa nuclear
iranià és el perill més gran de tota la
regió, perquè un hipotètic atac nuclear
sobre Israel seria gairebé impossible
d’aturar –malgrat que encara ningú no ha
pogut demostrar que l’Iran tingui armes
nuclears que pugui fer servir.
Mentrestant, l’Iran, en ple conflicte
amb l’Aràbia Saudita, encapçala ara
mateix la línia més dura de tot el món
islàmic contra el govern d’Israel. Ara
la retòrica habitual del règim iranià ja
és alguna cosa més, després d’haver-se
involucrat en el conflicte sirià.
En una zona considerada la més perillosa
del món, la possibilitat d'una
confrontació directa entre tots dos
països desperta autèntic terror
https://www.vilaweb.cat/noticies/iran-i-
israel-preparen-la-guerra-mes-alarmant/<
br />
La tensió a Llevant va pujar molts graus
la setmana passada, quan un incident
entre l’Iran i Israel empenyé aquests
dos països a un pas de la guerra. Un
dron iranià, que s’havia enlairat des
d’una base de la ciutat siriana de
Palmira, va ser abatut per dos
helicòpters d’Israel quan va penetrar en
l’espai aeri d’aquest país. La resposta
va ser l’enviament de l’aviació
israeliana a atacar la base iraniana,
però un dels F-16 va ser abatut quan
tornava, concretament sobre Harduf, per
un míssil disparat des de Síria. Els dos
ocupants de l’aparell van sobreviure,
però Israel va encaixar com un cop molt
dur el fet que un avió de la seva força
aèria fos tombat per primera vegada en
dècades.
En la zona considerada la més perillosa
del món, la hipòtesi d’una confrontació
directa entre l’Iran i Israel desperta
autèntic terror. Fa anys que es palpa la
possibilitat d’una guerra entre tots dos
països. Per a Israel el programa nuclear
iranià és el perill més gran de tota la
regió, perquè un hipotètic atac nuclear
sobre Israel seria gairebé impossible
d’aturar –malgrat que encara ningú no ha
pogut demostrar que l’Iran tingui armes
nuclears que pugui fer servir.
Mentrestant, l’Iran, en ple conflicte
amb l’Aràbia Saudita, encapçala ara
mateix la línia més dura de tot el món
islàmic contra el govern d’Israel. Ara
la retòrica habitual del règim iranià ja
és alguna cosa més, després d’haver-se
involucrat en el conflicte sirià.
Unos 3.000 miembros del Ejército y de
fuerzas policiales iniciaron el lunes
por la noche la primera megaoperación
conjunta contra el crimen en zonas
limítrofes de Río de Janeiro
Unos 3.000 miembros del Ejército y de
fuerzas policiales iniciaron el lunes
por la noche la primera megaoperación
conjunta contra el crimen en zonas
limítrofes de Río de Janeiro, tres días
después de que el Gobierno brasileño
decretara una intervención militar en
este estado del sudeste de Brasil.
La operación, que coincidió con la
votación del decreto de intervención en
la seguridad pública de Río de Janeiro
en la Cámara de Diputados, suma fuerzas
del Ejército, la Marina y la Aeronáutica
con la de policías civiles y militares,
de la Fuerza Nacional de Seguridad y de
la Policía federal de carreteras, según
fuentes oficiales.
Islàndia es planteja prohibir la
circumcisió als nens. El Parlament del
país escandinau debatrà un projecte de
llei presentat per membres de cinc
partits diferents que representen
gairebé la meitat de la cambra. El
projecte suggereix una pena de presó de
sis anys per a qualsevol persona que
faci una circumcisió que no sigui per
raons mèdiques. Seria el primer país
europeu que pren aquesta decisió.
Circumcidar les nenes ha estat il·legal
a Islàndia des del 2005, però no hi ha
cap mesura per als nens, ha dit la
diputada del Partit Progressista, Silja
Dögg Gunnarsdóttir, que ha presentat la
iniciativa amb el suport de diversos
polítics islandesos.
Líders religiosos de les comunitats
jueva i musulmana -que practiquen aquest
ritual- rebutgen el pla. Des del Congrés
Jueu Europeu, el seu president, Moshe
Kantor, demana respecte i tolerància, i
remarca que no hi ha proves que la
pràctica que vol prohibir Islàndia sigui
nociva: "Aquesta proposta es fa des de
la ignorància sobre la pràctica i el seu
efecte en els nens, enlloc d'enviar un
missatge de benvinguda als jueus que
arriben a Islàndia."
L'imam del Centre Cultural Islàmic
d'Islàndia, Ahmad Seddeeq, subratlla que
el projecte de llei contradiu la
llibertat religiosa, i fa aquesta
reflexió: "La circumcisió s'ha practicat
durant segles, està profundament
arrelada a les tradicions culturals i
religioses."
Sectors catòlics tampoc veuen amb bons
ulls la proposta. El cardenal Reinhard
Marx, president de l'Església Catòlica a
la Unió Europea, considera que el
projecte és "un atac perillós" a la
llibertat religiosa. Afirma que "la
criminalització de la circumcisió és una
mesura molt greu que provoca una gran
preocupació."
Els impulsors de la proposta al país
nòrdic opinen que la llibertat de
creença no té res a veure amb la
iniciativa: "Tothom té dret a creure el
que vulgui. Estem parlant dels drets
dels nens, que estan per sobre del dret
de creure", apunta Silja Dögg
Gunnarsdóttir, que afegeix: Si Islàndia
fa costat a això, crec que altres països
seguiran l'exemple."
Finlandia pasó de la hambruna a
encabezar casi todos los ránkings
sociales. Los 5,5 millones de habitantes
del país nórdico tienen también la
tercera mayor igualdad de género del
mundoEl éxito de un sistema educativo
nacional gratuito iniciado en 1866,
antes de la independencia forma parte de
las raíces de una sociedad más
igualitaria
La Ley de Memoria Histórica continúa sin
cumplirse en las localidades majoreras.
Tras su aprobación en 2007, los
ayuntamientos comenzaron a cambiar el
nombre de calles y elementos de
exaltación franquista Un paseo por el
callejero de municipios como La Oliva,
Antigua y Puerto del Rosario deja aún
entrever nombres en sus calles que
aluden a personajes y elementos de la
Dictadura En 2015, Puerto del Rosario
figuró en la macro denuncia realizada
contra 38 alcaldes de municipios
españoles por incumplimiento de la Ley
de Memoria Histórica
Mes i mig abans que es compleixi el
vintè aniversari dels Acords de Pau de
Divendres Sant, la situació d’incertesa
política que travessa Irlanda del Nord
és una de les més greus i més properes
al col·lapse en les últimes dues
dècades.
La província és a pràcticament un pas de
tornar a ser governada directament des
de Londres, amb una mena de 155 a la
britànica, davant la manca d’acord per
formar govern entre el Partit Democràtic
Unionista (DUP) i els republicans del
Sinn Féin (SF).
L’última vegada que Londres va governar
directament Irlanda del Nord va ser
l’octubre del 2002. Ho va fer durant un
període de gairebé cinc anys, fins al
maig del 2007.
Malgrat això, tots els actors implicats,
inclòs l’executiu de la República
d’Irlanda, intenten evitar la
intervenció, tot i que des del novembre
passat Londres ja ha hagut de prendre
decisions polítiques que en teoria
pertocarien a Belfast per poder tirar
endavant amb el funcionament diari de
l’administració. Amb la imminència de
l’entrada en vigor dels nous
pressupostos, en teoria a partir de l’1
d’abril, ho vulgui o no, Downing Street
haurà d’aprofundir el seu dictat sobre
el dia a dia d’Irlanda del Nord.
La manca d’acord entre Sinn Féin i DUP
fa pràcticament tretze mesos que
s’allarga. La dimissió a finals de gener
del 2017 com a vicepresident del govern
de l’Ulster del número 2 dels
republicans, Martin McGuinness, va
provocar la convocatòria d’eleccions a
l’assemblea de Stormont. Des del març de
l’any passat, i amb un resultat molt
semblant al que hi havia prèviament, els
dos partits han sigut incapaços de
segellar res. McGuinness, que va morir
el 21 de març de l’any passat, havia
renunciat al càrrec com a protesta per
la forma en què la cap de l’executiu,
Arlene Foster, del DUP, gestionava un
presumpte cas de corrupció que
l’afectava personalment.
Dilluns d’aquesta mateixa setmana, però,
i després de molts ultimàtums vençuts de
Londres, tant la primera ministra
britànica, Theresa May, com el primer
ministre irlandès, Leo Varadkar, es van
desplaçar a Belfast per beneir el que
podia ser l’establiment d’un pacte.
A última hora de dimecres, però, Arlene
Foster va anunciar que les converses no
havien donat cap fruit. La raó bàsica,
segons la líder unionista, era la
insistència del Sinn Féin d’incloure en
el nou programa de govern la tramitació
d’una llei específica de protecció del
gaèlic, reivindicació tradicional dels
republicans.
Versions diferents
Ahir a la tarda, però, des de Belfast,
la màxima responsable del Sinn Féin al
nord de la frontera, Mary Lou McDonald,
va exposar els trets bàsics del
contingut de l’acord a què havien
arribat inicialment el seu partit i els
unionistes, i que finalment va ser
desestimat.
Segons McDonald, incloïa una llei
específica per al gaèlic, llengua que
s’identifica amb la comunitat
republicana catòlica i que coneix i fa
servir un 10% de la població; una altra
llei específica per a l’escocès de
l’Ulster, la llengua del 0,2% dels
protestants, i una tercera peça
legislativa general de respecte a la
llengua i a la diversitat dels sis
comtats que formen la província.
McDonald va desmentir, com s’havia
insinuat per la banda unionista per
justificar el trencament de les
converses, que s’hagués suggerit la
tramitació en el nou període de sessions
d’una llei que regulés el matrimoni
entre persones del mateix sexe. El DUP,
un partit extremadament conservador en
matèria econòmica però encara molt més
en matèria de costums socials, no està
disposat a empassar-se un gripau
d’aquesta mida, com tampoc està disposat
a acceptar cap concessió que tendeixi o
afavoreixi la despenalització de
l’avortament.
Quines són les opcions actuals? En la
conferència de premsa de Mary Lou
McDonald, la dirigent republicana va
assegurar que en les pròximes hores
parlarien telefònicament amb Londres i
Dublín per instar la celebració d’una
conferència conjunta i la posada en
marxa d’accions que permetin la
implantació d’aquests acords. Però la
declaració era, fet i fet, un acte de
pressió i propaganda. Perquè el govern
britànic no farà cap moviment que
incomodi el DUP, que li dona ara deu
vots clau al Parlament de Westminster
per mantenir la molt feble majoria que
té Theresa May.
El trencaclosques nord-irlandès es
complica encara més a causa del Brexit.
El Sinn Féin vol un estatus especial per
a la regió que permeti que no hi hagi
cap frontera física, extrem recollit als
acords de pau. El DUP, però, no vol
acceptar res que apunti cap diferència
de l’Ulster amb la resta del Regne Unit.
Si fa no fa, és la quadratura del
cercle.
Jacob Zuma ha anunciat aquest dimecres
que dimiteix com a president de
Sud-àfrica, seguint les ordres del seu
propi partit, el Congrés Nacional Africà
(CNA), que li va donar un ultimàtum per
renunciar que acabava a la mitjanit.
"He arribat a la decisió de dimitir com
a president de la república amb efectes
immediats"
En un discurs públic, Zuma ha explicat
que estava en "desacord" amb la decisió
del CNA, però que sempre ha estat "un
membre disciplinat" del partit. Al CNA,
tots els afiliats -incloent els càrrecs
electes- han d'acatar les ordres de la
cúpula.
"El CNA mai ha d'estar dividit en nom
meu"
Malgrat acatar la decisió, el fins avui
president sud-africà ha dedicat bona
part de la seva intervenció a argumentar
que la formació no ha seguit els camins
apropiats perquè considera que és el
poble, a través dels seus representants
al Parlament, qui ha d'encarregar-se de
definir la sortida dels seus líders.
El CNA havia amenaçat Zuma amb una moció
de censura al Parlament per forçar la
seva sortida del govern. La derrota
davant del vicepresident del govern,
Cyiril Rampahosa, en la lluita del
lideratge del partit el desembre passat
ha accelerat la dimissió de Zuma,
esquitxat per diversos casos de
corrupció.
El senat holandès va donar ahir el
vistiplau a la polèmica llei del donant,
que converteix automàticament tots els
seus ciutadans de més de 18 anys en
donants d?òrgans
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
