"Para enfrentar al coronavirus hay que
tener coronafe", ha dicho uno de los
obispos de las grandes inglesias que
siguen congregando a multitudes en
BrasilLa irresponsabilidad de Bolsonaro
frente al coronavirus puede salirle cara
La casa de Ronald Lewis fue una de las
primeras que se reconstruyó después de
que el huracán Katrina arrasara gran
parte del barrio de Lower Ninth Ward de
Nueva Orleans. En los 15 años
siguientes, mientras el barrio más pobre
de la ciudad luchaba por recuperarse,
Lewis se convirtió en su más apasionado
defensor y activista cultural. Fundó la
House of Dance & Feathers, un museo
comunitario dedicado a la cultura urbana
afroamericana de la ciudad.
La semana pasada Lewis, el héroe de la
comunidad, de 68 años, se convirtió en
una de las primeras víctimas mortales
del coronavirus en Nueva Orleans. El
virus se ha propagado por la ciudad y
por todo el estado de Luisiana a un
ritmo vertiginoso, uno de los peores del
mundo.
"Necesito que mi mente y mi cuerpo
descansen. Ambos sienten dolor", explica
la afligida mujer de Lewis, Charlotte,
en una breve entrevista telefónica con
The Guardian. "Era una gran persona",
señala su vecino Jimmy Lewis. "Después
de Katrina habló por todos nosotros.
Estaba lleno de amor y preocupación".
Cuando el sol de la tarde empezó a caer
sobre las silenciosas calles del Noveno
distrito, Lewis, otro superviviente de
un huracán que todavía es recordado por
la comunidad, empezó a reflexionar sobre
la crisis actual; sus similitudes y sus
muchas diferencias.
"Con el Katrina, la ciudad se inundó y
ahora las calles están completamente
secas. Sin embargo, el virus fluye. Con
el Katrina, la amenaza fluía por el agua
y ahora, por el aire", puntualiza. "Como
ya pasó con el Katrina, la enfermedad
COVID-19 pondrá a prueba nuestros
corazones y nuestra fortaleza mental,
pero lo volveremos a superar".
A medida que la pandemia de coronavirus
se extiende por Estados Unidos, los
medios de comunicación se han centrado
en los grandes brotes de ciudades de la
costa Este y Oeste como Nueva York y
Seattle. Sin embargo, Nueva Orleans, la
histórica ciudad en el extremo sur del
estado de Luisiana, se está convirtiendo
silenciosamente en una de las áreas del
país más sacudidas por el virus.
Hasta el miércoles, había 1.975 casos
confirmados de COVID-19 en Luisiana, con
más de 800 sólo en Nueva Orleans. 65
personas han muerto por el virus en el
estado; más de la mitad en Nueva
Orleans. El número de muertos es sólo
seis menos que en California, un estado
que tiene 35 millones de habitantes
más.
"Katrina viral"
Un análisis de un medio de comunicación
local, Advocate, a principios de semana,
destacaba que Nueva Orleans tiene una
tasa de infección per cápita más alta
que algunos distritos de la ciudad de
Nueva York. La investigación llevada a
cabo por la Universidad de Luisiana en
Lafayette ha concluido que los casos de
coronavirus se han propagado a un ritmo
más rápido en las primeras dos semanas
que en cualquier estado del país o
cualquier país del mundo. "Si lo
comparas con otros países del mundo, si
piensas que la situación en España e
Italia es grave, nosotros también vamos
en esa dirección", afirma el doctor Gary
Wagner, autor de la investigación.
El martes, la administración Trump,
tambaleándose por las críticas a su
chapucera respuesta nacional a la
crisis, que sus detractores han
calificado de un "Katrina viral", una
referencia a la desastrosa respuesta que
dio George W. Bush a la crisis causada
por el huracán en 2005, emitió una
declaración de desastre mayor para el
estado de Luisiana. Emitió declaraciones
similares para los estados de Nueva
York, Washington y California. Horas más
tarde, el gobernador de Luisiana, John
Bel Edwards, demócrata, pronosticó que
los hospitales del estado quedarían al
límite de su capacidad la primera semana
de abril y pidió más respiradores para
los pacientes.
Las palabras del gobernador no pillaron
por sorpresa al doctor David Mushatt,
jefe de enfermedades infecciosas de la
Universidad de Tulane y uno de los
profesionales que están en primera línea
tratando a enfermos de COVID-19 en la
unidad de cuidados intensivos del
Hospital Universitario de Nueva
Orleans.
Como en otros lugares del mundo, los
médicos han comenzado a debatir los
criterios éticos que deberán aplicarse
si en las próximas semanas deben elegir
a qué pacientes atienden cuando lleguen
al límite de su capacidad. "Te rompe el
corazón, porque sabes que los pacientes
probablemente no están recibiendo la
misma atención que tendrían si no
tuvieran este virus infeccioso y
mortal", señala Mushatt. "No hay forma
posible de que las enfermeras y los
médicos puedan pasar la cantidad de
tiempo que les gustaría en la habitación
porque no disponen de las mascarillas y
el material necesario para
protegerse".
Mushatt, que se ha visto obligado a
autoaislarse después de haber estado en
contacto con un paciente enfermo, señala
el elevado coste físico y emocional de
la lucha contra la enfermedad. "Estás
librando la lucha más dura de tu carrera
profesional por salvar a un paciente, y
es así para cada uno de ellos", indica.
"Y también está el miedo a lo
desconocido. Por muy crítica que ya sea
la situación, ¿va a empeorar? ¿Tendremos
suficientes respiradores? ¿Enfermeras?
¿Suficiente espacio?".
Otros expertos enumeran una serie de
factores que explicarían por qué Nueva
Orleans se ha convertido en una de las
ciudades más amenazadas por el virus: a
finales de febrero la ciudad celebró el
festival anual de Mardi Gras, con un
millón de visitantes disfrutando de los
desfiles callejeros.
"Muchas personas nos visitan cuando
celebramos estas fiestas en primavera, y
somos una comunidad muy unida", señala
Richard Oberhelman, profesor de salud
comunitaria en la Universidad de Tulane.
"Cuando se reúnen grandes grupos de
personas, el virus tiene más
oportunidades de propagarse".
El turismo, motor de su economía y
posible responsable
Ahora, las zonas más concurridas de
Nueva Orleans están prácticamente
vacías. En Bourbon Street, en el
histórico Barrio Francés de la ciudad,
que hace apenas unas semanas estaba
llena de personas que celebraban el
Mardi Gras, las tiendas y bares han
cerrado, y solo se oye el zumbido de los
rótulos fluorescentes.
En un intento de aplanar la curva,
Edwards ordenó a la población que se
"quedara en casa" durante el fin de
semana. Sin embargo, la tasa de
infección y la cifra de muertos a
anunciada el miércoles representa el
mayor aumento experimentado hasta la
fecha en el estado. "El problema no es
que los casos estén creciendo cada día,
sino que están creciendo drásticamente
cada día", reconoce Edwards.
Este estado del sur profundo es también
uno de los más pobres del país, con el
20% de sus habitantes viviendo en la
pobreza. La economía de Nueva Orleans
depende del turismo, y con los
restaurantes y bares cerrados y
obligados a ofrecer un servicio de
comida a domicilio, muchos han empezado
a despedir personal. A principios de la
semana, el Advocate, el periódico que ha
cubierto en profundidad la situación en
la ciudad, anunció que se había visto
obligado a despedir personal y recortar
los sueldos en un 20%. Las solicitudes
de prestación por desempleo en todo el
estado se dispararon de un promedio de
1.400 nuevas solicitudes a la semana a
71.000.
En la única tienda de comestibles
frescos del Lower Ninth Ward, el dueño,
Burnell Cotlon, otro activista
comunitario, se ha visto obligado a
emitir créditos para la tienda por
primera vez. Muchos de sus leales
clientes no tienen dinero para pagar por
lo básico, incluyendo papel higiénico,
jabón y verduras. La deuda de sus
clientes ya es de 722,13 dólares, una
cantidad importante para su negocio.
"Músicos, trabajadores de hoteles y
restaurantes, gente que solía trabajar a
destajo, ahora no tienen nada", indica
Cotlon, que levantó su establecimiento
sobre un solar que había quedado
arrasado por el Katrina. "Algunas
personas vienen aquí, llorando y
pidiendo trabajo." La madre de Cotlon,
que acaba de perder su trabajo, también
se ha autoaislado porque estuvo expuesta
al virus.
"Es como volver a revivir la peor de las
pesadillas", afirma. "Recuerdo haber
vuelto después de Katrina, haber perdido
mi casa, haber llorado como un bebé.
Pasar por todo esto otra vez... no hay
palabras para describirlo".
O governador do Rio de Janeiro, Wilson
Witzel (PSC), vai editar um decreto
mantendo por mais 15 dias as medidas
restritivas no estado, com objetivo de
combater o coronavírus. O anúncio foi
feito nesta sexta-feira (27), durante
videoconferência com prefeitos da Região
Metropolitana. O detalhamento das
medidas será anunciado na segunda-feira
(30). Segundo nota no Twitter oficial do
governo do estado, os prefeitos que
participaram da videoconferência
demonstraram apoio e reafirmaram que vão
seguir as recomendações do governador. O
estado do Rio registrou, nesta sexta,
493 casos confirmados e 10 mortes por
coronavírus segundo a Secretaria de
Estado de Saúde. As informações são da
Agência Brasil.
Sud-àfrica s'ha llevat aquest divendres
en el primer dia de confinament
obligatori decretat pel govern per
frenar el coronavirus, i amb la notícia
de les dues primeres morts pel brot. La
primera economia de l'Àfrica té al
davant 21 dies amb la incertesa i el
temor de com es podran seguir les
instruccions d'aïllament i higiene en un
país on milions de persones malviuen en
barriades superpoblades de barraques
sense accés a l'aigua ni a lavabos. La
infecció ha superat la barrera dels mil
afectats, un terç del total del
continent.
"La llei és: quedeu-vos a casa", deia la
ministra de Governació, Nkosazana
Dlamini-Zuma, per convèncer els 56
milions de sud-africans de complir
estrictament el període de quarantena.
No serà fàcil perquè les bosses de
pobresa obliguen milions de persones a
haver de buscar-se la vida cada dia pels
carrers. A primera hora del matí, la
televisió local mostrava com es
repeteixen les cues per entrar als
supermercats a Johannesburg, la capital
econòmica, on el trànsit s'ha reduït
molt.
Durant els dies de confinament s'ha
prohibit la venda d'alcohol i de tabac,
tot i que en els dies previs al toc de
queda han augmentat les vendes de les
licoreries, i la població només pot
sortir per a urgències mèdiques, anar a
treballar i comprar menjar. Casinos,
clubs nocturns, gimnasos o bars estaran
tancats, com ho estan des de fa setmanes
totes les escoles del país. No es
permeten reunions i els funerals es
restringeixen a 50 assistents. Tampoc es
pot sortir a caminar o a córrer ni
passejar el gos sota pena de presó o
multa.
El transport públic limita la seva
capacitat al 50% en taxis, autobusos i
les petites furgonetes, que són
essencials per als desplaçaments dels
treballadors negres ocupats en la
jardineria i en les feines domèstiques
de les benestants cases de la classe
mitjana i alta.
A més, les fronteres s'han bloquejat per
a les persones i només s'ha deixat obert
un corredor per a l'entrada de les
mercaderies. Però l'impacte del
confinament sud-africà tindrà segurament
un fort impacte més enllà de les seves
fronteres perquè el país atrau molts
immigrants africans –sobretot del veí
Zimbàbue–, així que la pèrdua de llocs
de treball i l'aturada econòmica pot fer
que es deixin d'enviar les remeses que
són essencials per a la supervivència de
famílies de tercers països.
Vestit amb uniforme de camuflatge
militar per evidenciar que el país està
en una guerra contra el virus, el
president sud-africà va voler donar
ànims a la població en les hores prèvies
al confinament obligatori però també va
llançar un missatge a la policia i
l'exèrcit, que ha començat a
desplegar-se pels carrers de les ciutats
del país.
Cyril Ramaphosa ha demanat els agents
contenció i empatia cap als ciutadans en
aquests dies d'exepcionalitat en un país
on encara es recorda la dura repressió
del règim de l'apartheid als antics
guetos negres. "La nostra gent –ha dit
el president en un discurs adreçat als
militars en què ha conjugat la posada en
escena bèl·lica amb el to paternalista–
us veurà no com a força de poder, sinó
com a força de bondat. Cal que sàpiguen
que els cuidareu. Vinga, doneu suport a
la nostra gent. Aneu i defenseu la
nostra gent".
Després de parlar del "virus xinès",
Trump mostra ara el seu "respecte" per
la gestió de Pequín
https://www.ara.cat/internacional/estats
-units-superen-xina-casos-positius-coron
avirus-epidemia-covid19_0_2424357595.htm
l
Les pitjors previsions s'han complert i
els Estats Units ja són el focus
principal de la pandèmia de Covid-19
després de superar els casos positius de
la Xina i Itàlia. La Universitat Johns
Hopkins, que està fent un seguiment de
l'afectació a tot el món, calcula que al
país de Donald Trump n'hi ha més de
85.000 i que els morts superen els
1.200. L'OMS ja havia alertat que la
falta de mesures restrictives a tot el
país, el tercer en població amb 320
milions d'habitants, el convertiria en
una potencial incubadora del
coronavirus.
Nova York és l'epicentre del brot, amb
71.00 contagis i 290 defuncions. En una
jornada negra, els pacients
hospitalitzats en aquest estat han pujat
un 40% i els professionals sanitaris
insisteixen en la falta de respiradors i
llits en les unitats de cures
intensives. Les altres zones amb alta
taxa de mortalitat són l'estat de
Washington, amb 100 morts, i Nova Jersey
–estat veí de Nova York–, amb 63
morts.
El món supera el mig milió de contagis
pel Covid-19
El món supera el mig milió de contagis
pel Covid-19
Però a Donald Trump no el convencen ni
les xifres de la crisi sanitària per
canviar la seva previsió de tornar a
"obrir el país" el 12 d'abril per
mitigar les repercussions econòmiques,
que ja són de proporcions gegants amb un
degoteig constant dels treballadors que
es queden sense feina. El president ha
anunciat que la setmana vinent relaxarà
les mesures de confinament als estats on
no s'han detectat molts contagis alhora
que ha criticat la gestió que estan fent
els governadors dels estats més
afectats.
Però si Trump ha sigut erràtic en la
gestió del brot, que va començar negant,
també ho és la seva relació amb la Xina.
El president s'ha referit en diverses
ocasions al coronavirus com el "virus
xinès" però aquesta matinada, després
d'haver participat en la conferència
online del G-20, Trump i el president
xinès, Xi Jinping, han mantingut una
conversa telefònica en privat en un
ambient cordial. Si més no, el
nord-americà ha assegurat posteriorment
que creu que "la Xina ha desenvolupat
una sòlida comprensió del virus". En un
missatge a Twitter, Trump ha assegurat
que els dos països "treballen junts" i
ha acabat exclamant: "Molt de
respecte!"
Donald J. Trump
@realDonaldTrump
Just finished a very good conversation
with President Xi of China. Discussed in
great detail the CoronaVirus that is
ravaging large parts of our Planet.
China has been through much & has
developed a strong understanding of the
Virus. We are working closely together.
Much respect!
132m
2:19 - 27 de març de 2020
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
46,8m persones estan parlant sobre
això
Prèviament, però, Trump no tenia tan
bones impressions del paper xinès en
aquesta pandèmia i havia qüestionat les
dades d'afectats proporcionades pel
govern de Pequín. A les preguntes dels
periodistes a la roda de premsa diària
del comitè de crisi, Trump els havia
etzibat: "Vostès no saben quins són els
números de la Xina".
La Xina ofereix suport
Hores després, el president xinès, Xi
Jinping, ha contestat que les seves
dades són "transparents" i s'ha mostrat
disposat a oferir als Estats Units ajuda
per contenir el brot. S'ha atrevit fins
i tot a recomanar al president
nord-americà que prengui mesures més
efectives, segons recullen els diaris
oficials del règim.
A l'interior dels Estats Units, el brot
de coronavirus ha fet créixer el suport
al president i, segons una enquesta de
Gallup, la seva popularitat i suport en
la gestió de la pandèmia se situa en el
49%, cinc punts més alta que quan va
sortir absolt de l' impeachment.
Després de parlar del "virus xinès",
Trump mostra ara el seu "respecte" per
la gestió de Pequín
https://www.ara.cat/internacional/estats
-units-superen-xina-casos-positius-coron
avirus-epidemia-covid19_0_2424357595.htm
l
Les pitjors previsions s'han complert i
els Estats Units ja són el focus
principal de la pandèmia de Covid-19
després de superar els casos positius de
la Xina i Itàlia. La Universitat Johns
Hopkins, que està fent un seguiment de
l'afectació a tot el món, calcula que al
país de Donald Trump n'hi ha més de
85.000 i que els morts superen els
1.200. L'OMS ja havia alertat que la
falta de mesures restrictives a tot el
país, el tercer en població amb 320
milions d'habitants, el convertiria en
una potencial incubadora del
coronavirus.
Nova York és l'epicentre del brot, amb
71.00 contagis i 290 defuncions. En una
jornada negra, els pacients
hospitalitzats en aquest estat han pujat
un 40% i els professionals sanitaris
insisteixen en la falta de respiradors i
llits en les unitats de cures
intensives. Les altres zones amb alta
taxa de mortalitat són l'estat de
Washington, amb 100 morts, i Nova Jersey
–estat veí de Nova York–, amb 63
morts.
El món supera el mig milió de contagis
pel Covid-19
El món supera el mig milió de contagis
pel Covid-19
Però a Donald Trump no el convencen ni
les xifres de la crisi sanitària per
canviar la seva previsió de tornar a
"obrir el país" el 12 d'abril per
mitigar les repercussions econòmiques,
que ja són de proporcions gegants amb un
degoteig constant dels treballadors que
es queden sense feina. El president ha
anunciat que la setmana vinent relaxarà
les mesures de confinament als estats on
no s'han detectat molts contagis alhora
que ha criticat la gestió que estan fent
els governadors dels estats més
afectats.
Però si Trump ha sigut erràtic en la
gestió del brot, que va començar negant,
també ho és la seva relació amb la Xina.
El president s'ha referit en diverses
ocasions al coronavirus com el "virus
xinès" però aquesta matinada, després
d'haver participat en la conferència
online del G-20, Trump i el president
xinès, Xi Jinping, han mantingut una
conversa telefònica en privat en un
ambient cordial. Si més no, el
nord-americà ha assegurat posteriorment
que creu que "la Xina ha desenvolupat
una sòlida comprensió del virus". En un
missatge a Twitter, Trump ha assegurat
que els dos països "treballen junts" i
ha acabat exclamant: "Molt de
respecte!"
Donald J. Trump
@realDonaldTrump
Just finished a very good conversation
with President Xi of China. Discussed in
great detail the CoronaVirus that is
ravaging large parts of our Planet.
China has been through much & has
developed a strong understanding of the
Virus. We are working closely together.
Much respect!
132m
2:19 - 27 de març de 2020
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
46,8m persones estan parlant sobre
això
Prèviament, però, Trump no tenia tan
bones impressions del paper xinès en
aquesta pandèmia i havia qüestionat les
dades d'afectats proporcionades pel
govern de Pequín. A les preguntes dels
periodistes a la roda de premsa diària
del comitè de crisi, Trump els havia
etzibat: "Vostès no saben quins són els
números de la Xina".
La Xina ofereix suport
Hores després, el president xinès, Xi
Jinping, ha contestat que les seves
dades són "transparents" i s'ha mostrat
disposat a oferir als Estats Units ajuda
per contenir el brot. S'ha atrevit fins
i tot a recomanar al president
nord-americà que prengui mesures més
efectives, segons recullen els diaris
oficials del règim.
A l'interior dels Estats Units, el brot
de coronavirus ha fet créixer el suport
al president i, segons una enquesta de
Gallup, la seva popularitat i suport en
la gestió de la pandèmia se situa en el
49%, cinc punts més alta que quan va
sortir absolt de l' impeachment.
Los expertos temen que sea imposible
controlar la expansión del virus en una
población de 1.300 millones de
habitantes y que el sistema sanitario
colapseFOTOS | Nueva York, Delhi, Buenos
Aires, París, Estambul: el coronavirus
vacía las ciudades icónicas del bullicio
Si ara mateix un català aterrés de cop a
Suècia, molt probablement quedaria
atònit. Acostumat a carrers buits i
botigues tancades, es trobaria amb una
societat que segueix funcionant amb
relativa normalitat. Desmarcant-se de la
gran majoria de països europeus, el
govern suec (una coalició de
socialdemòcrates i verds) no ha ordenat
el confinament de la població: només
demana quedar-se a casa en cas de notar
símptomes relacionats amb el
coronavirus.
Els comerços, bars i restaurants
segueixen oberts, i també biblioteques,
gimnasos, centres comercials... i les
escoles i llars d’infants. Després del
canvi d’estratègia del Regne Unit,
Suècia és l’únic país de la UE que manté
l’activitat a les aules, una decisió que
el 70% de la població veu bé, segons una
enquesta. Només les universitats, els
cursos superiors d’educació secundària i
les escoles d’adults han d’oferir
l’ensenyament online.
Les autoritats també recomanen fer
teletreball i demanen a la gent gran que
s’aïlli i eviti el contacte social. Per
sobre de tot, el que demanen és
responsabilitat individual per evitar al
màxim la propagació del virus, però
sense grans restriccions. Pràcticament
l’únic que es prohibeix és la
concentració de més de 500 persones, una
limitació que ha deixat notícies
surrealistes els últims dies, com festes
après-ski a les zones de muntanya amb
aforaments de 499 persones. Les
estacions d’esquí també segueixen
obertes i amb previsió de mantenir-se
operatives per Setmana Santa, tot i que
es recomana limitar al màxim els
viatges.
Amb una mica més de 10 milions
d’habitants, Suècia ha registrat 60
morts i 2.500 casos confirmats de
coronavirus, segons les últimes dades
oficials.
Un factor que pot jugar a favor és la
poca densitat de població, tot i que
també és una societat molt envellida (el
20% té més de 65 anys). El problema és
Estocolm, l’epicentre de la infecció,
on, a més, la situació ha empitjorat les
últimes hores, doblant el nombre de
morts. Segons les autoritats locals,
n’hi ha hagut 18 en les últimes 24
hores, trencant amb el creixement
progressiu. "La tempesta és aquí", ha
avisat Björn Eriksson, director de salut
de la regió.
El govern suec ha rebut fortes
crítiques, acusat d’inacció. Però
l’epidemiòleg en cap de l’Agència de
Salut Pública, Anders Tegnell, la cara
visible d’aquesta crisi, assegurava
aquest mateix dimecres que la situació
és "bastant estable". "La gent és molt
responsable i està prenent bones
decisions", ha assegurat.
És cert que no tot segueix igual. Molts
centres de treball han tancat (grans
empreses, com ara Volvo, han deixat de
produir) i tothom que pot fa feina des
de casa. Algunes botigues han reduït
l’horari, i els bars i restaurants estan
més buits (per exemple, diumenge al
migdia, no hi havia ningú als
restaurants de la plaça més cèntrica de
Malmö).
Però també és cert que no es pot
generalitzar. Aquesta tarda de dimecres,
diverses terrasses de Lund, una de les
principals ciutats universitàries,
tenien les taules plenes. Els operadors
de transport públic asseguren que
l’afluència de passatgers s’ha reduït
intensament, però alhora es difonen
imatges d’autobusos d’Estocolm plens a
vessar. Caldrà esperar per saber si la
responsabilitat individual és suficient
per aturar una epidèmia d’aquestes
dimensions.
Els contagis s'han mutiplicat gairebé
per set aquests darrers dies · Fins ara
les autoritats sanitàries han detectat
més de 51.700 casos de la Covid-19 i hi
ha hagut 667 morts
El comptador de dies per Tòquio 2020 ja
no és vigent. S'hi hauran d'afegir més o
menys 365 dies més. El que ja és
definitiu és que no se celebraran del 24
de juliol al 9 d'agost d'aquest estiu.
Una trucada telefònica entre el primer
ministre japonès i el president del COI
ha certificat l'inevitable.
Shinzo Abe, primer ministre del Japó, ha
confirmat la decisió després de la
xerrada amb Thomas Bach.
"He proposat posposar un any els Jocs
Olímpics i el president Bach m'ha
respost que està cent per cent d'acord.
Hem acordat que acollirem els Jocs
Olímpics i els Paralímpics l'estiu del
2021, com a molt tard."
Per la seva banda, el president del COI,
Thomas Bach, ha volgut posar al davant
de tot la salut mundial.
"Tots dos estem molt preocupats per
l'impacte mundial perquè en els dos o
tres dies últims dies en particular hem
vist com creix ràpidament el nombre
d'afectats, estem veient el principi de
l'esclat en particular a l'Àfrica, estem
veient el principi de l'esclat també en
algunes illes d'Oceania i estem veient
també com creix el nombre d'afectats
ràpidament a Sud-amèrica i moltes altres
parts del món."
Més enllà de posar al davant de
qualsevol altre interès la salut
mundial, també era evident que els
atletes no podien preparar-se
adequadament per a les restriccions de
mobilitat i els confinaments i, a més,
no hi hauria temps material per
completar les eliminatòries prèvies i
els tornejos qualificatoris, que han
quedat suspesos per la pandèmia.
En 124 anys d'història de l'olimpisme
modern, mai no s'han ajornat uns Jocs
Olímpics. Les dues guerres mundials del
segle passat van obligar a cancel·lar
els Jocs del 1916, 1940 i 1944, però mai
abans s'havien ajornat. Des d'avui,
Tòquio 2020 ja és Tòquio 2021.
El govern de l?Índia ha decretat el
confinament total de la població (1.300
milions) durant tres setmanes arran de
la crisi del coronavirus 2019. El primer
ministre, Narendra Modi, ha demanat que
no hi hagi pànic a l?hora de comprar i
que es mantingui el confinament total,
excepte el llistat de vint-i-un serveis
bàsics que ? Continue reading L?Índia
decreta el confinament total de 1.300
milions de persones durant tres setmanes
?
El presidente brasileño se enfrenta a
los gobernadores de São Paulo y RÃo de
Janeiro entre crecientes caceroladas por
su gestión de la crisis del coronavirus
https://elpais.com/internacional/2020-03
-23/bolsonaro-en-pie-de-guerra-politica.
html
Les preguntes s'acumulen. Però són
interrogants que es queda cadascú. Les
autoritats es mantenen fermes en el
missatge que s'actua i es fa en la línia
adequada. I per demostrar que la
situació és favorable, Vladímir Putin ha
ofert ajuda al president Italià i 9
avions de l'exèrcit rus, carregats amb
camions per desinfectar, material divers
i viròlegs ja han aterrat a prop de
Roma. Si les dades que manté el Kremlin
es demostren reals, Rússia haurà estat
un exemple per al món.
Però mentre aquest material vola cap a
Occident, segurament, a les regions
russes es pregunten si, en cas d'agafar
la Covid-19, seran ben atesos en uns
hospitals de reputació molt qüestionada.
Un mitjà digital de Moscou ja ha
publicat que els russos milionaris, que
normalment busquen atenció mèdica a
l'estranger, estant intentant comprar
respiradors per instal·lar-los als seus
xalets.
A diferència d'Ucraïna, Rússia de moment
no ha ordenat una quarantena obligada a
la ciutadania i els restaurants i
botigues continuen oberts. De mica en
mica, però, s'han anat endurint les
mesures. Sobretot a la capital, on des
d'aquesta setmana els centres educatius
estan tancats i, a partir de dijous, els
més grans de 65 anys i les persones amb
malalties cròniques s'hauran de quedar a
casa. L'alcalde els recomana que, si en
tenen, vagin a la casa de camp.
Però els carrers de Moscou s'han buidat
molt sense necessitat de cap normativa.
Perquè encara que el missatge sigui el
de "tot sota control", per televisió
veuen que, en moltes ciutats d'Europa i
dels Estats Units, han tocat a retirada.
A banda d'anar a treballar en casos
d'"absoluta necessitat", els britànics
només podran sortir de casar per
comprar, fer exercici, anar al metge o
bé cuidar persones vulnerables
El primer ministre britànic, Boris
Johnson, ha ordenat tres setmanes de
confinament obligatori al Regne Unit amb
l'objectiu de frenar la propagació del
coronavirus.
Els britànics només podran sortir al
carrer per comprar, fer exercici (una
vegada al dia, ja sigui córrer, caminar
o anar en bicicleta), anar al metge o bé
cuidar persones vulnerables. Només es
podrà anar a treballar en casos
d'"absoluta necessitat", ha insistit
Johnson.
La policia sancionarà aquells que
incompleixin aquestes mesures.
En un discurs televisat des de Downing
Street, Johnson ha dit que, com en
altres països, al Regne Unit aquest és
un "moment realment perillós":
"Sense un enorme esforç nacional per
aturar l'avenç d'aquest virus, arribaria
una situació que cap sistema sanitari
del món podria suportar. Perquè no hi
hauria prou respiradors, llits de cures
intensives, metges ni infermeres"
A partir d'ara, tots els comerços que no
venguin productes essencials i els
espais religiosos hauran de tancar les
portes. També se suspenen tots els
esdeveniments socials i cerimònies,
incloent-hi casaments i batejos, amb
l'excepció dels funerals.
Els parcs continuaran oberts perquè la
ciutadania pugui anar-hi a fer esport,
però la policia dissoldrà qualsevol
reunió de més de dues persones que no
visquin al mateix domicili.
El Tower Bridge de Londres, pràcticament
buit, aquest dilluns al migdia
El Tower Bridge de Londres, pràcticament
buit, aquest dilluns al migdia (EFE /
Andy Rain)
Canvi de rumb de Johnson
Fins ara, el govern britànic s'havia
limitat a recomanar als ciutadans que
mantinguessin un "distanciament social"
i havia decretat el tancament de pubs,
restaurants i altres locals d'oci.
Aquest enduriment de mesures arriba
després que aquest dilluns s'hagin
detectat 967 casos més de Covid-19 i la
xifra de morts s'hagi enfilat fins a
335, 54 més respecte aquest diumenge.
Johnson ha anunciat que, d'aquí a tres
setmanes, analitzarà com ha avançat el
virus i, en funció de les condicions,
"relaxarà" les mesures decretades aquest
dilluns.
El gran nombre de proves i la velocitat
a prendre mesures a Corea han permès
limitar els casos i reduir molt la
mortalitat de la pandèmia
https://www.ccma.cat/324/italia-i-corea-
del-sud-dos-exemples-divergents-de-com-a
frontar-el-coronavirus/noticia/2999206/<
br />
Entre dissabte i diumenge, a Corea del
Sud hi ha hagut 162 nous casos de
coronavirus SARS-CoV-2. En el mateix
temps, als Estats Units n'hi ha hagut
10.863.
La població dels Estats Units és unes
sis vegades superior, però això
difícilment explicaria la diferència de
casos nous. Ara, a Corea del Sud en
sumen vora 9.000, amb 11 morts. Als
Estats Units superen els 35.000, amb 458
morts.
Tots dos països van detectar el primer
cas el mateix dia: el 27 de gener. Així
ho explicava a setmana passada l'agència
Reuters, que també aportava una dada
sobre el nombre de proves fetes: set
setmanes després, a Corea del Sud
s'havien fet anàlisis a més de 290.000
persones i això havia permès identificar
més de 8.000 infeccions. Als Estats
Units, amb data 17 de març, se n'havien
fet unes 60.000.
Homes amb mascareta al districte
comercial de Seül
Homes amb mascareta al districte
comercial de Seül (Reuters / Heo Ran)
Aquesta és una de les raons per les
quals Corea del Sud podria haver
gestionat la pandèmia de forma molt més
efectiva que altres països, tot i ser
veïns de la Xina, el lloc on va sorgir i
el més afectat. De fet, Corea del Sud va
tenir 909 nous casos el 29 de febrer,
però el 15 de març van ser 74.
El nombre de proves és important, perquè
permetia aïllar les persones que donaven
positiu sense haver de fer tancaments
massius. En declaracions a Wired, Martin
Hibberd, professor de malalties
infeccioses emergents a la London School
of Hygiene and Tropical Medicine,
afirmava que, si tothom es queda a casa,
com a la Xina, la transmissió es talla.
Però que hi ha altres opcions:
"En absència d'aquest enfocament, penso
que identificar qui és positiu i
assegurar-se que està en quarantena és,
clarament, una fórmula molt més
efectiva."
Però aquest no és l'únic factor que ha
afavorit Corea del Sud. Hi havia
mascaretes assequibles per a la població
a les farmàcies i se'n donaven dues per
setmana a cadascú.
També es destaca que el govern va donar
tota la confiança a experts en salut
pública per transmetre la informació.
Les ràpides comunicacions per Internet i
wifi també van facilitar la difusió dels
missatges. I, finalment, hi ha una
característica comuna a molts països
asiàtics: posar l'interès públic per
davant de l'individual.
Dues dones amb mascareta passegen aquest
dilluns per Seül, a Corea del Sud
Dues dones amb mascareta passegen aquest
dilluns per Seül, a Corea del Sud
(Reuters / Heo Ran)
Itàlia, el cas oposat
A més, les mesures s'havien de prendre
al més aviat possible. I Itàlia, el país
europeu més afectat i, actualment, el
segon del món darrere la Xina no ho va
fer així.
Si Corea del Sud s'ha posat com a bon
exemple, també s'ha analitzat què va
fallar a Itàlia. Segons explicava
dissabte "The New York Times", la
resposta va ser lenta, confusa i
contradictòria.
Així, el 21 de gener, el ministre italià
de Cultura i Turisme rebia una delegació
xinesa i la convidava a un concert.
També hi va haver trobades per inaugurar
un any d'actes per estrènyer els llaços
culturals i turístics entre els dos
països.
Però els possibles comportaments poc
responsables es van produir també molt
més tard. A finals de febrer, ja amb 400
casos coneguts, Nicola Zingaretti, líder
del Partit Democràtic, un dels partits
del govern, publicava una fotografia on
se'l veia fent un aperitiu i demanava a
la gent que no canviés els seus
hàbits.
No havien passat ni deu dies quan
Zingaretti va revelar que havia contret
el virus:
Nicola Zingaretti
@nzingaretti
I medici mi hanno detto che sono
positivo al Covid19. Sto bene ma dovrò
rimanere a casa per i prossimi giorni.
Da qui continuerò a seguire il lavoro
che c’è da fare. Coraggio a tutti e a
presto!
26,5m
9:25 - 7 de març de 2020
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
6.644 persones estan parlant sobre
això
Per molts experts, no només cal prendre
mesures d'aïllament, sinó també
prendre-les el més aviat possible.
A banda d'això, el virus podia estar
passejant-se de manera inadvertida. El
18 de febrer, un home de 38 anys va anar
a urgències a l'Hospital de Codogno, una
petita població de la Llombardia. Tenia
símptomes greus de grip.
El pacient va tornar a casa, però al cap
de poques hores va haver de ser
ingressat. Va donar positiu del
coronavirus.
Cua a fora d'un supermercat de Sicília,
aquest dilluns
Cua a fora d'un supermercat de Sicília,
aquest dilluns (Reuters / Antonio
Parrinello)
Com que no havia tingut contacte amb la
Xina, els metges van deduir que s'havia
encomanat d'algun italià o europeu. I
això podia comportar que el virus ja
estava present en moltes persones, amb
símptomes o sense. O amb símptomes
confosos amb els d'una grip normal.
A l'home de Cosogno se'l coneix com el
pacient 1. Però, per l'epidemiòleg
Fabrizio Pregliasco, en realitat potser
era el pacient 200.
A més, moltes autoritats donaven
missatges que no concordaven amb la
situació. A Milà, l'alcalde, Beppe Sala,
anunciava que la ciutat no s'aturava. El
ministre d'Afers Estrangers, Luigi Di
Maio, alertava que es podia passar d'una
epidèmia a una "infodèmia", rebaixant
així la importància dels avisos dels
experts. I Sandra Zampa, subsecretària
del Ministeri de Salut afirmava que les
mesures preses a la Xina eren "una
pel·lícula de ciència ficció que no té
res a veure amb nosaltres".
El 9 de març, el primer ministre,
Giuseppe Conte, decretava restriccions
de moviments a tot el país. Per alguns,
era massa tard.
Amb les últimes dades disponibles,
Itàlia té un total de 59.138 casos i
5.476 morts, amb una taxa de mortalitat
propera al 10%.
Què ensenya l'evolució a altres països?
El periodista de dades del Financial
Times, John Burn-Murdoch, ha elaborat
diversos grafics sobre l'èvolució de la
pandèmia. Amb aquest tuit, anunciava que
el diari hi facilitava l'accés de forma
gratuïta:
John Burn-Murdoch
@jburnmurdoch
You asked, we answered:
The @FinancialTimes coronavirus death &
case trajectory trackers are now % FREE
TO READ % outside the paywall:
http://ft.com/coronavirus-latest …
In this morning’s update, the US has
gone above 470 deaths, bringing it just
behind where Iran was at the same
stage.
Mostra la imatge al Twitter
6.124
8:20 - 23 de març de 2020
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
3.619 persones estan parlant sobre
això
A l'article a la web del diari, un dels
gràfics mostra l'evolució del nombre de
morts i la data d'adopció de certes
mesures.
S'observa que Itàlia, Espanya i el Regne
Unit tenen més morts acumulades de les
que tenia la Xina en el mateix moment de
l'epidèmia, comptant des de la desena
mort.
De moment, la corba d'Itàlia s'hauria
alentit lleugerament, però la d'Espanya
mostra un augment exponencial. I altres
països comencen a tenir corbes
semblants.
A dia d'avui, hi ha 350.457 casos
coneguts al món. S'han produït 15.317
morts. La bona notícia és que el nombre
de persones que han superat la malaltia
és molt superior: fins ara, 100.354.
A la Xina, vora el 90% dels malalts
s'han recuperat. A Itàlia els recuperats
també superen les morts. I a Espanya,
també. La taxa de mortalitat a Espanya
és del 6,6% i la de malalts que s'han
recuperat del 10,13%.
Botigues plenes de clients que volien
fer les últimes compres abans de l’Any
Nou Persa, que es va celebrar aquest
divendres. A l’Iran és tradició estrenar
roba i sabates, netejar la casa i
preparar un bon àpat per a la família el
primer dia de l’any. I enguany no ha
sigut una excepció: les botigues a
Teheran eren un formiguer de gent
aquesta setmana, tot i que l’Iran és el
tercer país del món amb més morts pel
coronavirus i que la pandèmia hi avança
sense control. Ja hi han mort 1.433
persones i hi ha 19.644 contagiats,
segons dades oficials d’ahir, tot i que
la xifra real es tem que pot ser més
elevada.
El govern de Hassan Rouhani no ha
imposat cap tipus de mesura de
confinament, ni ha ordenat el tancament
de comerços, ni de bon tros la
paralització de l’activitat econòmica.
Sí que va decretar la clausura de
col·legis, universitats, cinemes i
teatres a finals de febrer, quan es van
registrar les primeres víctimes mortals.
Després fins i tot va ordenar que se
suspenguessin les pregàries col·lectives
a les mesquites, i paral·lelament tots
els països limítrofs van tancar les
seves fronteres amb el país persa i la
majoria de vols amb l’estranger van
quedar cancel·lats.
Malgrat això, a simple vista la vida
continua com sempre: el trànsit de
vehicles és frenètic, el bullici de gent
és constant i totes les botigues
continuen obertes a Teheran, relata per
telèfon des de la capital la Fàtima, una
advocada iraniana. Per a més inri,
coincidint amb la festivitat de l’Any
Nou es calcula que s’han produït uns
tres milions de desplaçaments al país,
perquè molts iranians han marxat de
vacances. “Coneixem els efectes de la
pandèmia. A la televisió informen
constantment del nombre de morts i el
govern insisteix que ens quedem a casa,
però ningú en fa cas”, explica la
Fàtima, que assegura que ella sí que ha
optat per confinar-se. És una
excepció.
El portaveu del ministeri de Sanitat
iranià, Kianoush Jahanpour, no va poder
ser més clar dijous. Va escriure a
Twitter: “Cinquanta nous casos són
detectats cada hora i es registra un
mort cada deu minuts”. Fins i tot el
vicedirector al Pròxim Orient del Comitè
Internacional de la Creu Roja -una
organització que sempre es caracteritza
per la neutralitat-, Cardon Christian,
ha alertat sobre la situació
insostenible a l’Iran. I el diari The
New York Times ha publicat fotografies
satèl·lit del que serien fosses comunes
a Qom, la ciutat iraniana on va començar
el focus de la pandèmia al país
persa.
Les autoritats iranianes han habilitat
hospitals de campanya en estadis i
salons de noces, i moltes empreses
locals han començat a fabricar
mascaretes i altres materials de
protecció sanitària. Però el que es
qüestiona és que el govern, que no va
dubtar en recórrer a la mà dura per
aplacar les protestes del novembre
contra l’augment de preu de la gasolina,
ara no faci absolutament res per
restringir els moviments de la
població.
L’analista per a l’Iran d’Eurasia Group,
Henry Rome, ho interpreta de la següent
manera: si les autoritats decretessin el
confinament, el país s’enfonsaria
econòmicament, en un moment en què ja
està al límit a causa de les sancions
nord-americanes. El president Rouhani va
tornar a demanar ahir l’aixecament de
les sancions, i el ministre d’Exteriors,
Javad Zarif, va sol·licitar la setmana
passada un préstec de 5.000 milions de
dòlars en assistència al Fons Monetari
Internacional. La resposta dels EUA ha
sigut sancionar aquesta mateixa setmana
diverses empreses que havien mantingut
relació comercial amb l’Iran.
L'estat de Nova York, als Estats Units,
ha decretat aquest divendres que tots
els treballadors de serveis no
essencials es quedin a casa i no surtin
per anar a treballar.
Aquesta decisió per intentar frenar
l'epidèmia de coronavirus l'ha presa el
governador de l'estat, Andrew Cuomo, que
ha batejat la mesura com a "Nova York en
pausa":
"Només els negocis essencials
funcionaran. La gent pot treballar des
de casa, però només els negocis
essencias poden tenir treballadors en
els seus llocs".
Entre les mesures decidides hi ha també
la de cancel·lar totes les reunions que
no es consideren essencials i també les
concentracions de gent al carrer.
No són "recomanacions"
En una roda de premsa, el governador
també ha reclamat que s'eviti al màxim
l'ús del transport públic i que es
mantinguin les distàncies entre persones
per evitar el contagi al màxim.
Aquestes regles, que segons Cuomo no són
"recomanacions", seran obligatòries a
partir de diumenge a la nit.
A l'estat de Nova York hi ha aquest
divendres 7.102 positius de coronavirus,
2.950 més que aquest dijous, i fins ara
hi han mort 35 persones a causa d'aquest
virus.
El gruix de casos nous ha estat a la
ciutat de Nova York, gairebé 2.000 més
en 24 hores. A l'estat de Nova York hi
viuen gairebé 20 milions de persones.
També Califòrnia
També a Califòrnia han entrat en vigor
aquest divendres restriccions similars,
o fins i tot més severes, a la
circulació de persones: han ordenat als
seus gairebé 40 milions d'habitants que
no surtin de casa.
Aquesta mesura, que també exclou els
treballadors de serveis essencials, es
va decidir aquest dijous i no té límit
de durada, tot i que el governador de
l'estat, Gavin Newsom, va suggerir que
podien ser 8 setmanes.
A Califòrnia no hi ha tants casos com a
Nova York, uns 1.000, i hi han mort 19
persones.
Font: Exterior.cat | Irene Gómez, Marc
Pedrosa, Paula Albadalejo i Cristina
González
Quatre sanitaris catalans es troben
atrapats a la ciutat de Guayaquil
(Equador) després que s'hagi suspès el
projecte de voluntariat de l'Asociación
Internacional de Sanitarios Españoles
(AISE) que estaven participant a
Las autoridades locales dieron la voz de
alarma después de que al menos siete
personas resultaran heridas por disparos
de un hombre armado con un rifle
El alcalde de la ciudad estadounidense
de Baltimore, Jack Young, ha pedido a
los vecinos que cesen los tiroteos con
armas de fuego porque necesitan las
camas de los hospitales para atender a
los enfermos de COVID-19.
"No podemos bloquear nuestros hospitales
y sus camas con gente que sufre disparos
sin sentido porque vamos a necesitar
esas camas para los infectados con
coronavirus", ha aseverado Young. "Y
podrían ser sus madres, su abuelas o
alguno de sus parientes, por lo que
téngalo en cuenta".
El político realizó estas declaraciones
después de que el pasado martes al menos
siete personas resultaran heridas por
disparos de un hombre armado con un
rifle, que más tarde se dio a la fuga en
la zona de Madison Park de la localidad,
ciudad donde este miércoles ha
registrado el quinto caso de
coronavirus.
"Quiero reiterar lo completamente
inaceptable que es el nivel de violencia
que hemos visto recientemente", ha
reiterado el alcalde. "No toleraremos
tiroteos masivos ni un aumento de los
delitos". En este sentido, según sus
propias palabras dirigidas a los
criminales, Young subrayó que no
tolerará en la ciudad a aquellos que
quieran "seguir disparando y matando" a
gente. "Los vamos a buscar y los
atraparemos", ha enfatizado.
Con más de 600.000 habitantes, Baltimore
es una de las ciudades más violentas de
Estados Unidos. El pasado año 2019
contabilizó más de 300 homicidios, una
marca lúgubre que registró por quinto
año consecutivo, según los datos de la
policía local. Al igual que en el resto
del mundo, los habitantes de Baltimore
afrontan ahora el riesgo del nuevo
coronavirus.
Según datos proporcionados el pasado
miércoles por las autoridades de
Maryland, estado donde se ubica la urbe,
hasta el momento hay más de ochenta
casos de COVID-19, de los que cinco
están en Baltimore. Los Centros para el
Control y Prevención de Enfermedades
gubernamentales (CDC) han informado que
en Estados Unidos se han confirmado, por
el momento, más de 7.038 casos de
coronavirus y se han producido al menos
97 fallecimientos. Recuentos
extraoficiales elevan la cifra de
muertos a 116.
Esta madrugada, Cynthia Viteri,
alcaldesa de Guayaquil, tensionó al
extremo la ya difícil situación de la
aviación comercial mundial. Enterada de
la llegada de dos aviones procedentes de
Europa, un Airbus A340 de Iberia y un
Boeing 777 de la holandesa KLM, ordenó
que varios vehículos municipales
entrasen sin autorización al aeropuerto
de la segunda ciudad de Ecuador e
invadiesen la pista de vuelo. De este
modo que ni el avión procedente de
Madrid ni el que llegaba desde Amsterdam
llegarían, pues hallarían la pista
bloqueada y no pudiesen aterrizar.
Miles de brasileños protestaron la noche
de este martes con cacerolas desde sus
balcones pidiendo la destitución del
presidente ultraderechista, Jair
Bolsonaro, que poco después anunció por
las redes...
La segona tanda de les eleccions
municipals de Catalunya Nord ha quedat
ajornada sense data. Ho ha anunciat
aquest vespre el president francès,
Emmanuel Macron, després que ahir es fes
la primera volta tot i l?amenaça del
coronavirus 2019. Louis Aliot, el
candidat de l?extrema dreta, va guanyar
la primera tanda a Perpinyà en una ?
Continue reading Macron ajorna la segona
tanda de les municipals de Catalunya
Nord i decreta un confinament de quinze
dies a l?estat francès ?
El primer ministro elogió de forma
humorística al alcalde que no quería
cerrar las playas en la película y ahora
ha suscrito un plan nada restrictivo
contra la pandemia único en Europa
https://www.eldiario.es/internacional/Co
ronavirus-Boris-Johnson_0_1006149762.htm
l
Un ciudadano español ha sido expulsado
de Colombia y no podrá entrar en el país
durante los próximos cinco años después
de incumplir la cuarentena de 14 días
impuesta por el gobierno colombiano.
El Gobierno de Boris Johnson evita
medidas drásticas e intenta aumentar la
inmunidad. La comunidad cientÃfica,
dividida sobre esta manera de luchar
contra el patógeno
Quatre viatgers catalans es troben en
quarantena en un hotel de Split
(Croàcia) des de dimecres a causa del
coronavirus, segons ha pogut saber
Exterior.cat. El grup de catalans va
arribar a la capital croata en ferry
procedents d'Ancona (Itàlia).
Quatre viatgers catalans es troben en
quarantena en un hotel de Split
(Croàcia) des de dimecres a causa del
coronavirus, segons ha pogut saber
Exterior.cat. El grup de catalans va
arribar a la capital croata en ferry
procedents d’Ancona (Itàlia).
Segons informa The Dubrovnik Times, el
transbordador Marko Polo, que opera a la
línia Ancora-Split va atracar dimecres
al port de la capital croata a les 6.40
del matí. Ho va fer amb 93 passatgers a
bord. Seguint les recomanacions
sanitàries, tots els viatgers van
posar-se en quarantena i en
aïllament.
Els viatgers que han desenvolupat
símptomes se’ls deriven a l’hospital.
Les autoritats croates han tallat totes
les connexions per mar per evitar el
contagi del coronavirus.
La delegació del Govern català als
Balcans conjuntament amb els serveis
consulars espanyols està donant
assistència al grup de catalans que es
troben a Split.
Des del departament d’Exteriors
s’informa als catalans que es trobin a
l’estranger que segueixin les
indicacions de les autoritats locals per
saber quines restriccions existeixen.
Haruyuki Takahashi, miembro del Comité
Organizador de Tokio 2020, aseguró que
suspender la cita olímpica sería lo "más
realista" y propone como fecha el año
2022.
La Federació Internacional
d'Automobilisme (FIA) ha decidit
suspendre el primer gran premi de la
temporada del mundial de Fórmula 1, el
GP d'Austràlia, que havia de començar
avui al circuit Albert Park de
Melbourne.
Tot i que la primera decisió de
l'organització havia estat mantenir el
gran premi malgrat la crisi mundial del
coronavirus, les escuderies i els pilots
han pressionat perquè finalment no es
disputi.
Dinamarca, un país amb el qual sovint
s’emmiralla Catalunya, pot servir
d’exemple ara també pel que fa a la
gestió del coronavirus. El país
escandinau, amb unes dimensions
comparables al territori català, ha vist
com els casos d’infecció s’han
multiplicat extraordinàriament de pressa
durant els últims dies, i per això ha
impulsat un paquet de mesures
dràstiques. El president català, Quim
Torra, ja ha destacat aquest dijous que
Dinamarca és un model a seguir per
frenar l'epidèmia.
Dilluns passat Dinamarca tenia
registrats només una trentena de casos
de persones contagiades i ara ja supera
els 600. A Catalunya n'hi ha més de 200,
segons dades d'aquest dijous al matí.
Deu dels malalts danesos estan
hospitalitzats, dos d’ells en estat
crític a cures intensives, però de
moment no s’ha registrat cap mort,
mentre que a Catalunya ja n’hi ha hagut
sis. L’única defunció per coronavirus
fins ara als països nòrdics es va
produir dimecres a Suècia, una persona
gran que estava ingressada en un
hospital d’Estocolm i que tenia
malalties prèvies.
Legislació d'emergència
La primera ministra danesa, la
socialdemòcrata Mette Frederiksen, ha
anunciat aquest dimecres a la nit el
paquet de mesures per mirar de frenar la
ràpida expansió del coronavirus al país
escandinau. Totes les escoles, instituts
i universitats estaran tancats a partir
d'aquest divendres i durant almenys dues
setmanes, així com també tots els
centres culturals i d’oci i les
biblioteques. A més, tots els
treballadors públics que no tinguin
tasques essencials, com ara metges i
policies, hauran de quedar-se a casa i
fer teletreball sempre que sigui
possible. Tot i que no ho pot manar per
llei, el govern danès recomana
“fermament” que les empreses privades
optin per la mateixa solució, i també
aconsella cancel·lar totes les
activitats organitzades per institucions
privades, associacions voluntàries i
comunitats religioses en espais
interiors.
Teletreball: consells i trucs per treure
el màxim partit de fer feina a
distància
Teletreball: consells i trucs per treure
el màxim partit de fer feina a
distància
Divendres passat el govern danès va
prohibir els esdeveniments amb més de
mil persones, però ara ha reduït aquesta
xifra a les 100 i, en aquest sentit, la
intenció és obligar a tancar bars,
restaurants i discoteques. Per això, el
Parlament danès té previst aprovar
aquest dijous una legislació
d’emergència per poder aplicar aquestes
restriccions.
“Hem de minimitzar l’activitat tant com
sigui possible, però sense parar
Dinamarca completament. Hem d’evitar
llançar el país a una crisi econòmica”,
ha manifestat Frederiksen, tot i que ha
lamentat que hi haurà conseqüències.
“Els negocis perdran diners i algunes
persones perdran la feina –ha admès–,
però el govern farà tot el que pugui per
mitigar les conseqüències, tant per a
les empreses com per als treballadors”.
Limitar l'ús del transport públic
L’executiu danès ha anunciat que també
prendrà mesures per limitar l’ús del
transport públic i ha explicat que està
treballant amb els proveïdors per posar
en marxa iniciatives que assegurin una
distància prudencial entre passatgers.
Així mateix, s’han endurit les
recomanacions en el cas dels viatges a
l’estranger. Fins ara es desaconsellaven
els viatges a les zones més exposades,
però ara s’hi ha afegit també Espanya,
Alemanya i França. Alhora, el govern
està considerant la possibilitat
d’imposar restriccions addicionals pel
que fa a l’entrada al país, com ara un
examen mèdic obligatori previ.
“Tot plegat té enormes conseqüències per
a Dinamarca, però l’alternativa, és a
dir, no fer res, seria molt pitjor”, ha
afirmat la primera ministra, que ha
demanat als danesos ajudar-se els uns
als altres. Ha posat l’exemple de les
famílies amb fills. “Com s’ho faran les
famílies amb nens? Ens hem d’ajudar”, ha
dit, fent referència a veïns, amics i
familiars, tot i que també ha explicat
que els centres educatius hauran
d’oferir l’opció de poder-hi deixar els
fills en cas de no tenir alternativa.
Com s’ha vist en altres llocs d’Europa
(a Espanya, sense anar més lluny), a
Dinamarca també s’ha estès la histèria
als supermercats. Poc després de la roda
de premsa s'han multiplicat les fotos i
vídeos a les xarxes socials de clients
fent llargues cues a les botigues, de
carretons plens de menjar i paper de
vàter i prestatgeries buides. El
ministre d’Alimentació, Mogens Jensen,
ha subratllat que “no hi ha cap problema
de subministrament a les botigues” i ha
avisat que el que anomenen hamstring
(l’abastiment extraordinari de menjar,
com fan els hàmsters) és el que pot
suposar un risc, per la qual cosa ha
apuntat fins i tot la possibilitat de
buscar la manera de prohibir aquesta
pràctica en cas que aquestes actituds
continuïn.
El 17 de febrero de 2008, Kosovo declaró
su independencia. Ese mismo día, Costa
Rica la reconoció. Fue el primer país en
considerar un Estado a la antigua
provincia serbia. Al día siguiente se
sumaron tres de los cinco miembros
permanentes del Consejo de la Seguridad
de la ONU: Estados Unidos, Francia y el
Reino Unido. Fue el principio de una
oleada de reconocimientos que superó los
50 ese mismo año y el centenar en 2013,
es decir, más de la mitad de los países
de Naciones Unidas. En 2010, el Tribunal
Internacional de Justicia de la ONU
decretó que la independencia había sido
legal. Sí, las puertas de la ONU estaban
cerradas para Kosovo gracias a los dos
aliados de Serbia con derecho de veto en
el Consejo de Seguridad (China y, sobre
todo, Rusia) y cinco países de la UE,
entre ellos España, no reconocían –ni
reconocen- a Kosovo, pero el momentum
como se suele denominar en la jerga
política anglosajona al ímpetu que
conviene aprovechar en un determinado
instante estaba claramente del lado de
Kosovo. “Había un sentimiento general de
que Serbia había perdido la batalla”,
resume James Ker-Lindsay, profesor en la
London School of Economics especializado
en Europa sudoriental y autor del ensayo
The Foreign Policy of Counter Secession
(La política exterior de la
contrasecesión, en inglés), en el que
analiza el caso.
Hoy, la euforia está al otro lado de la
frontera. La diplomacia serbia ha
anunciado recientemente que 18 países
han retirado su reconocimiento a Kosovo,
gracias a una intensa campaña que
mantiene en los últimos años, de forma
que el número de países que lo mantiene
ha caído simbólicamente por debajo de
cien. Mientras, ningún país ha
reconocido a Kosovo desde febrero de
2018, cuando lo hizo Barbados.
Las cifras reales no están claras. El
pasado día 3, Belgrado anunció que
Sierra Leona se había convertido en el
decimoctavo Estado en retirar el
reconocimiento. Según Dacic, 92 países
de la ONU reconocen a Kosovo; 96, no; y
cinco tienen una postura “fluida”. En el
listado oficial de reconocimientos de la
web del Ministerio de Exteriores de
Kosovo hay, en cambio, 116. “No es
posible saberlo exactamente. Ambas
partes siempre han exagerado las
cifras”, señala Ker-Lindsay. Uno de los
últimos ejemplos de la confusión
reinante en esta “guerra de datos” tuvo
lugar el pasado febrero, cuando el
presidente de Kosovo, Hashim Thaci,
anunció en Twitter que su embajadora en
Estados Unidos, Vlora Citaku, le había
confirmado que Jamaica acababa de
reconocer a Kosovo. Un día más tarde, la
ministra de Exteriores de Jamaica,
Kamina J. Smith, respondió a ese tuit
desmintiéndolo.
El 17 de febrero de 2008, Kosovo declaró
su independencia. Ese mismo día, Costa
Rica la reconoció. Fue el primer país en
considerar un Estado a la antigua
provincia serbia. Al día siguiente se
sumaron tres de los cinco miembros
permanentes del Consejo de la Seguridad
de la ONU: Estados Unidos, Francia y el
Reino Unido. Fue el principio de una
oleada de reconocimientos que superó los
50 ese mismo año y el centenar en 2013,
es decir, más de la mitad de los países
de Naciones Unidas. En 2010, el Tribunal
Internacional de Justicia de la ONU
decretó que la independencia había sido
legal. Sí, las puertas de la ONU estaban
cerradas para Kosovo gracias a los dos
aliados de Serbia con derecho de veto en
el Consejo de Seguridad (China y, sobre
todo, Rusia) y cinco países de la UE,
entre ellos España, no reconocían –ni
reconocen- a Kosovo, pero el momentum
como se suele denominar en la jerga
política anglosajona al ímpetu que
conviene aprovechar en un determinado
instante estaba claramente del lado de
Kosovo. “Había un sentimiento general de
que Serbia había perdido la batalla”,
resume James Ker-Lindsay, profesor en la
London School of Economics especializado
en Europa sudoriental y autor del ensayo
The Foreign Policy of Counter Secession
(La política exterior de la
contrasecesión, en inglés), en el que
analiza el caso.
Hoy, la euforia está al otro lado de la
frontera. La diplomacia serbia ha
anunciado recientemente que 18 países
han retirado su reconocimiento a Kosovo,
gracias a una intensa campaña que
mantiene en los últimos años, de forma
que el número de países que lo mantiene
ha caído simbólicamente por debajo de
cien. Mientras, ningún país ha
reconocido a Kosovo desde febrero de
2018, cuando lo hizo Barbados.
Las cifras reales no están claras. El
pasado día 3, Belgrado anunció que
Sierra Leona se había convertido en el
decimoctavo Estado en retirar el
reconocimiento. Según Dacic, 92 países
de la ONU reconocen a Kosovo; 96, no; y
cinco tienen una postura “fluida”. En el
listado oficial de reconocimientos de la
web del Ministerio de Exteriores de
Kosovo hay, en cambio, 116. “No es
posible saberlo exactamente. Ambas
partes siempre han exagerado las
cifras”, señala Ker-Lindsay. Uno de los
últimos ejemplos de la confusión
reinante en esta “guerra de datos” tuvo
lugar el pasado febrero, cuando el
presidente de Kosovo, Hashim Thaci,
anunció en Twitter que su embajadora en
Estados Unidos, Vlora Citaku, le había
confirmado que Jamaica acababa de
reconocer a Kosovo. Un día más tarde, la
ministra de Exteriores de Jamaica,
Kamina J. Smith, respondió a ese tuit
desmintiéndolo.
En un momento en el que el debate
público global está monopolizado por el
nuevo coronavirus, la ONU y la
Organización Meteorológica Mundial (OMM)
se han esforzado este martes por
intentar que no se olvide otra gran
amenaza que tampoco conoce fronteras: el
calentamiento global. La OMM ha
presentado el informe final sobre el
estado del clima mundial en 2019, que
confirma que los impactos y señales del
cambio climático se están incrementando.
“El calentamiento global se está
acelerando”, ha concluido António
Guterres, secretario general de la ONU,
durante la presentación del informe en
Nueva York. “2019 fue un año de
récords”, ha añadido Petteri Taalas,
máximo responsable de la OMM.
El impacto del coronavirus ha
sobrevolado la conferencia de prensa en
la que se ha presentado el informe. Han
sido inevitables las comparaciones.
Guterres no ha restado importancia a la
epidemia y ha considerado que, al igual
que el cambio climático, se trata de un
problema de consecuencias serias. Pero
ha incidido en que lo esperado es que el
coronavirus tenga un impacto acotado en
el tiempo, mientras que los efectos del
cambio climático son constantes y para
décadas. Guterres ha pedido a los países
que no se distraigan en la lucha contra
el calentamiento y la desigualdad.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
