Tras 72 horas de intensa búsqueda, el
mal clima obliga a suspender
temporalmente las operaciones de rescate
que se estaban llevando a cabo en
Guatemala tras la erupción del domingo
del Volcán de...
A partir de l'1 d'agost, portar burca o
nicab estarà prohibit a tot Dinamarca.
Així ho ha acceptat aquest dijous el
Parlament danès, que ha aprovat una
proposta de llei que negarà l'ús en
llocs públics de peces de roba que
cobreixin el rostre –incloses el burca i
el nicab–, i castigarà les infraccions
amb sancions econòmiques.
La polèmica llei, aprovada amb 75 vots a
favor i 30 en contra, eximeix de la
prohibició les peces de vestir que
tinguin un "propòsit reconegut", com la
roba d'hivern, les disfresses i màscares
de Carnaval, o altres peces de protecció
per a diversos tipus de feines.
La nova normativa estableix multes de
1.000 corones daneses –134 euros–, que a
partir de la quarta infracció
incrementen a 10.000 corones –uns 1.300
euros–, però no inclou penes de presó
per als reincidents, tal com proposava
el xenòfob Partit Popular Danès, aliat
extern del govern liberalconservador.
Una decisió polèmica
La policia i els tribunals seran els que
hauran de determinar si l'exhibició
d'una peça concreta que cobreix el
rostre infringeix la llei o no. Des que
la proposta es va presentar, al febrer,
diversos sectors del país hi han mostrat
la seva disconformitat. Diuen que la
normativa potencia el racisme i la
xenofòbia, i augmenta la discriminació
dels estrangers.
D'altres, en canvi, han fet campanya a
favor d'introduir la mesura. "Ocultar la
cara quan s'està en un espai públic no
és compatible amb els valors de la
societat danesa ni amb el respecte als
altres. Hem de defensar el respecte pels
valors que ens uneixen", va declarar el
conservador Søren Pape Poulsen fa uns
mesos, quan el ministre de Justícia va
presentar la proposta. Llavors, el
mateix Pouslen va dir que els agents no
confiscarien les peces a les persones
que les portessin, sinó que es limitaran
a posar-los una multa i a convidar-les
que s'ho treguin o que tornin a casa
seva.
La llei, a més, dicta que si hi ha
sospites que l'exhibició del burca o del
nicab és forçat, és a dir que el seu ús
vingui imposat per l'home o la família,
s'ha d'informar les autoritats
municipals perquè impulsin mesures de
suport a la dona per "ajudar-la" a
sortir d'un "ambient opressor".
No és el primer cop que una llei
d'aquestes característiques es posa s
obre la taula en un país europeu. França
o Àustria ja han aprovat normatives
similars per prohibir l'ús públic
d'aquest tipus d'indumentàries.
El cicló tropical Mekunu ha fet història
en arribar a la costa sud de la
península Aràbiga amb la força d'un
huracà de categoria 3 i ha provocat dues
víctimes mortals. Hores abans, el cicló
havia passat a prop de l'illa iemenita
de Socotra, on les inundacions derivades
de les fortes pluges han deixat almenys
40 desapareguts i centenars de
desplaçats. S'ha declarat l'estat
d'emergència.
Els Estats Units han defensat en
solitari la resposta d'Israel a les
protestes a Gaza durant la reunió
d'urgència del Consell de Seguretat de
l'ONU, en la qual una majoria de països
ha qüestionat l'actuació de l'exèrcit
que aquest dilluns va matar almenys 58
palestins. Diversos estats membres, i la
mateixa ONU, han reclamat una
investigació independent sobre els fets
i han exigit a Israel que limiti l'ús de
la força.
L'únic país que s'ha distanciat del clam
general del Consell de Seguretat han
estat els Estats Units, el gran aliat
d'Israel, que han culpat de la violència
exclusivament el moviment islamista
palestí Hamas. L'ambaixadora
nord-americana a l'ONU, Nikki Haley, ha
acusat Hamàs d'utilitzar civils com a
escuts humans per intentar dur a terme
atacs:
"Qui entre nosaltres acceptaria aquest
tipus d'activitat a la seva frontera?
Cap país d'aquesta sala actuaria amb més
contenció que Israel."
Segons fonts diplomàtiques, els EUA han
impedit que el Consell adoptés una
declaració sobre els fets, en la qual es
reclamava una investigació imparcial.
Haley, a més, ha assegurat que "estan
summament equivocats" els que relacionen
els fets d'aquest dilluns amb el
trasllat de l'ambaixada nord-americana a
Jerusalem i ha acusat l'Iran d'estar
darrere "els terroristes de Hamas".
ens complau convidar-vos a la Taula
rodona de dones sobre la situació
política actual a Catalunya i els drets
humans que se celebrarà el proper 15 de
maig de 2018 a la Universitat Tècnica de
Berlín.
De forma posterior a l'acte hi haurà
l'oportunitat d'entrevistar les ponents
en un espai reservat a la premsa.
Us informem d'aquesta convocatòria per
tal que en pogueu fer ressó, ja que es
tracta d'una de les primeres taules
rodones de dones a l'exterior que
parlaran sobre el conflicte polític a
Catalunya i contribuiran, per tant, a la
seva internacionalització des d'una
perspectiva de gènere.
----------------------------------------
-
Taula rodona de dones catalanes sobre la
situacio politica actual Catalunya i
els drets humans
Organizat amb la col·laboracio de: ANC
Berlin, Consell general d'estudiants TU
Berlin
Organitzadors: ANC Berlin, AStA TU
Berlin
Data: 15.05 a les 18h, TU Berlin, Mathe
MA004
Des d'octubre de l'any passat, el govern
catala es veu sotme s a una
administracio forc'osa per part del
govern central espanyol. Paral·lelament,
la justicia espanyola ha ordenat preso
preventiva o ha dut a exiliar-se a
diverses persones de la societat civil i
a politics i politiques. Se'ls acusa,
entre altres delictes, de rebel·lio,
fet que pressuposa viole ncia. Arran de
les protestes no-violentes contra la
violacio de drets fonamentals, hi ha
activistes i artistes de tot l'estat
espanyol que es veuen criminalitzats.
Les dones no romanen al marge de la dura
repressio. Els atacs contra
innumerables iniciatives socials i
propostes de llei afecten, entre altres,
la llei d'igualtat de ge nere, que tenia
l'objectiu de protegir contra
l'assetjament sexual i la discriminacio
al mon laboral.
Quina es la situacio de drets
politics, de drets civils i dels drets
de les dones a Catalunya?
Durant els ultims mesos, les dones han
pres un paper central en el proces
politic a Catalunya. El dia 15 de maig
de 2018 hi haura a Berlin cinc
activistes i politiques
extraparlamenta ries de Catalunya que
explicaran la situacio des de la seva
perspectiva i establiran un dia leg amb
el public. Aquestes cinc representants
de cinc organitzacions amb sensibilitats
diferents que treballen per la
democra cia, els drets humans i la
implementacio d'una republica de
perspectiva feminista, parlaran dels
reptes de l'activisme no-violent, la
preso preventiva com a eina politica i
violadora de drets humans, el
municipalisme, la llengua i la cultura,
i el paper de la dona dins d'una
republica catalana:
Ï Txell Bonet. Periodista de ra dio i
televisio. Membre de l'Associacio
Catalana pels Drets Civils. La seva
parella, l'activista Jordi Cuixart, fa
mes de mig any que viu en preso
preventiva.
Ï Nuria Alcaraz. Socio loga
especialitzada en questions de ge nere.
Membre del Secretariat Nacional del
partit d'esquerres CUP.
Ï Erika Casajoana. Consultora de
comunicacio publica. Viu a Brussel·les
i es membres de l'organitzacio ANC.
Ï Marie Kapretz. Delegada destituida
de la Delegacio de la Generalitat de
Catalunya a Alemanya. Membre del partit
de centreesquerra ERC, el president del
qual es en preso preventiva.
Ï Blanca de Llobet. Vocal de la junta
directiva d’O mnium Cultural.
Ï Moderacio: Krystyna Schreiber.
Periodista alemanya. Viu a Barcelona, on
treballacom a corresponsal per a mitjans
de comunicacio internacionals.
Llengua de l’acte: castella i alemany
amb interpretacio simulta nia a les
dues llengues
Milers de persones s'han concentrat
aquest dilluns a la cèntrica avinguda
Sàkharov de Moscou en una protesta
contra el bloqueig del servei de
missatgeria Telegram, prohibit per
decisió judicial després de negar-se a
entregar a les autoritats russes les
claus per desxifrar els seus
missatges.
El fundador de Telegram, Pavel Dúrov, ha
escrit: "milers de joves participen en
el míting de Moscou, malgrat les cues en
els detectors de metalls". L'empresari
rus, que també va crear la xarxa social
Vkontakte, creu que "Rússia està en una
cruïlla" en la qual es decidirà si la
llibertat a internet és innegociable al
país.
"El futur d'internet és a les vostres
mans. Hi ha qui dirà que aquesta
concentració no canviarà res, però no és
així. Rússia està en una cruïlla. Encara
no s'ha adoptat una censura total. Si no
es fa res, Rússia perdrà Telegram i
altres serveis populars"
Al seu compte de Twitter, Durov ha
agraït als que s'ha manifestat per donar
suport "a la llibertat d'internet":
A la manifestació, convocada pel
desconegut Partit Llibertari de Rússia,
s'hi han sumat alguns dels líders més
destacats de l'oposició
extraparlamentària, entre els quals
Aleksei Navalni, el principal crític del
Kremlin i del president rus, Vladimir
Putin.
El regulador rus de les comunicacions,
Roskomnadzor, ha bloquejat en els
darrers dies desenes de milions
d'adreces IP amb l'objectiu d'impedir el
funcionament de Telegram, en compliment
de la sentència judicial que ha prohibit
el servei de missatgeria.
En la seva lluita per fer caure totes
les adreces IP en què es refugia
Telegram per evitar el seu bloqueig,
Roskomnadzor ha perjudicat milions
d'usuaris i desenes de grans companyies
d'internet com Google, Apple o Amazon.
Usar bolsas plásticas está prohibido y
las multas son bastante duras: hasta
30.000 euros e incluso penas de cárcel
de cuatro añosLas autoridades aseguran
que ha sido un éxito de tal envergadura
que países como Uganda, Tanzania,
Burundi y Sudán del Sur estudian medidas
parecidas
El diumenge dia 22 d'abril ens reunirem
com cada any al Jimmy's Grill de
Naperville a les 12 del mitgdia per
celebrar el St. Jordi. Dinarem i farem
un intercanvi de llibres. Podeu portar
llibres nous o de segona ma en Catala,
Castella, i/o Angles. La adreca es 245
S. Washington St, Naperville, IL
60540.
Si teniu alguna pregunta, m'envieu un
missatge a Soniahaase74@gmail.com o em
podeu trucar al 630-414-1475.
Ruina, catástrofe o la peor crisis de la
historia son algunas de las expresiones
que utilizan estos días en Suecia para
describir la grave situación que
atraviesa la Academia Sueca, el
selecto...
http://www.lavanguardia.com/cultura/2018
0413/442498561497/suecia-academia-premio
s-nobel-renuncias-rey-carlos-gustavo.htm
l
'expresident brasiler Luis Inácio Lula
da Silva ha ingressat aquesta nit a la
presó de la ciutat de Curitiba per
complir una pena de dotze anys per
corrupció i blanqueig de capitals pel
cas Petrobras.
Lula ha arribat a Curitiba en avió,
procedent de Sao Paulo, on aquest
dissabte finalment es va lliurar a la
policia federal en compliment de l'ordre
de detenció dictada pel jutge federal
Sérgio Moro.
L'ingrés a la presó de Lula ha anat
acompanyat de disturbis, amb almenys una
desena de ferits en els enfrontaments
entre la policia i els seguidors de
l'expresident. Centenars de
simpatitzants i detractors s'han
manifestat per expressar el rebuig o la
satisfacció per l'empresonament.
Hores abans d'entregar-se a la policia,
a Sao Paulo, Lula s'acomiadava dels seus
en un acte de masses al carrer. Allà,
amb vehemència i amb la veu trencada,
tornava a proclamar la seva
innocència.
Figura emblemàtica de l'esquerra
llatinoamericana, Lula da Silva, que va
governar el Brasil del 2003 al 2011, es
considera víctima d'un judici polític i
denuncia que el seu empresonament és una
maniobra per apartar-lo de les eleccions
presidencials de l'octubre, just quan
les enquestes el situen com a guanyador.
Grupos de detractores y afines al
expresidente de Brasil se manifiestan en
Curitiba, en las inmediaciones donde
Lula fue encarcelado y en otras ciudades
del país como Sao Paulo, Brasilia o San
bernardo do Campo. Nueve personas,
resultaron heridas, entre ellas una niña
y un policía.
Grupos de detractores y afines al
expresidente de Brasil se manifiestan en
Curitiba, en las inmediaciones donde
Lula fue encarcelado y en otras ciudades
del país como Sao Paulo, Brasilia o San
bernardo do Campo. Nueve personas,
resultaron heridas, entre ellas una niña
y un policía.
L'ambaixada de les Filipines va cessar
el cònsol honorari de Barcelona, Jordi
Puig, el gener passat. Puig assegura que
el govern espanyol va pressionar
l'ambaixada perquè el fessin fora,
després de participar en la manifestació
del 3 d'octubre contra les càrregues
policials del referèndum.
El cònsol general de les Filipines a
Madrid, Emmanuel R. Fernández, assegura
que "l'ambaixada filipina no hi va tenir
res a veure i que la investigació la va
fer el govern espanyol".
Jordi Puig explica que un mes després de
participar en la manifestació va ser
acusat de lluir pamflets
independentistes per una fotografia que
va compartir a les xarxes socials.
Oriol Amorós, secretari d'Igualtat,
Migracions i Ciutadania, qualifica
aquesta decisió d'"autoritària i de poca
qualitat democràtica":
"Una actitud de molt poca qualitat
democràtica i d'un autoritarisme que no
poden entendre els demòcrates del
món"
Tres mesos després, el consolat continua
tancat i ara els ciutadans filipins que
viuen a Catalunya han d'anar a Madrid
per poder fer alguns dels tràmits.
El consolat s'instal·la a un hotel de
Barcelona un cop al mes perquè els
25.000 filipins que viuen a Catalunya
puguin accedir al servei consular.
Des de l'Ajuntament de Barcelona, la
comissionada d'Immigració, Lola López,
assegura que aquest servei és bàsic per
a ells:
"Per una qüestió com aquesta, deixar
25.000 ciutadans sense un servei que per
a ells és bàsic em sembla una
bestiesa"
La comunitat filipina a Barcelona
protesta perquè només poden fer les
gestions un cop al mes i quan tenen una
urgència no saben on anar i reclamen el
mateix servei públic que tenien fa un
any.
Puig, que manté un club per a la
comunitat filipina a la plaça Reial, diu
que no vol tornar a ser cònsol, però sí
que vol que els filipins recuperin els
serveis que tenien aquí.
José Efraín Ríos Montt, el general de
brigada mort aquest diumenge als 91
anys, va ser un dels dictadors més
sanguinaris de l'Amèrica Llatina. Només
sentir el seu nom desencadena a
Guatemala records que encara no han
cicatritzat 21 anys després de la fi de
la guerra.
Nascut a Huehuetenango, a l'oest del
país, el 16 de juny de 1926, Ríos Montt
es va criar en un entorn rural i el
1943, amb només 17 anys, va començar la
carrera militar.
De militar a cap d'estat
El 1973 va aconseguir el grau de general
de brigada i li va ser conferida la
prefectura de l'Estat Major General de
l'exèrcit guatemalenc, però va renunciar
als seus galons militars per
presentar-se a les eleccions
presidencials del 3 de març de 1974, en
què va ser derrotat.
Des d'aleshores fins ara ha estat un
dels principals protagonistes de la vida
política de Guatemala. Va destacar com a
militar de línia dura, pastor d'una
congregació evangèlica fonamentalista,
messiànic líder polític de dretes, etern
aspirant a la presidència i icona de la
brutal repressió desencadenada per les
forces armades durant els anys més
cruents de la guerra interna que va
viure Guatemala entre 1960 i 1996.
El 23 de març de 1982 va integrar la
junta militar que, mitjançant un cop
d'estat, va derrocar el llavors
president, el general Fernando Romeo
Lucas García.
Tres mesos després, va dissoldre la
junta militar i es va autoproclamar cap
d'estat, president de la república i
comandant general de l'exèrcit.
Fa 250 matances col·lectives
d'indígenes
Durant els 17 mesos que Ríos Montt va
governar de facto, l'exèrcit va
perpetrar més de 250 matances
col·lectives d'indígenes, sobretot en
les zones de l'oest i nord-oest del
país, en què van morir més de 25.000
persones.
El 8 d'agost de 1983 Ríos Montt va ser
derrocat per un cop d'estat encapçalat
pel seu ministre de la Defensa, el
general Óscar Humberto Mejía Víctores,
que va governar el país fins al gener de
1986, quan es va instaurar la
democràcia.
A la fi de 1989 Ríos Montt, al costat
d'un grup d'antics militars i polítics
d'extrema dreta, va fundar el Front
Republicà Guatemalenc, el partit que li
va permetre ser reelegit com a diputat
del Congrés des de 1994 fins al 2012,
quan va concloure el seu últim període
legislatiu.
Ríos Montt s'enfronta a la justícia
La justícia va començar a enfrontar-se a
Ríos Montt quan el desembre de 1999 la
líder indígena guatemalenca Rigoberta
Menchú, premi Nobel de la Pau el 1992,
va presentar una querella contra vuit
ex-alts càrrecs militars, Ríos Montt
entre ells, davant l'Audiència Nacional
d'Espanya.
La denúncia de Menchú per càrrecs de
genocidi, tortures i terrorisme d'estat,
va ser admesa a tràmit el 27 de març del
2000 pel jutge espanyol Guillermo Ruiz
Polanco, que mesos després va emetre una
ordre internacional de captura amb fins
d'extradició a Espanya, la qual cosa mai
es va concretar.
Tot i que el procés penal davant la
justícia espanyola continua obert, el
desembre de 2007 el Tribunal de
Constitucionalitat, el màxim tribunal
guatemalenc, va deixar sense efecte les
diligències de l'Audiència Nacional en
considerar que l'alt tribunal espanyol
no hi tenia competències.
El gener de 2012, després de complir el
seu últim període com a diputat i perdre
la immunitat, Ríos Montt es va presentar
davant la justícia per afrontar les
acusacions presentades contra ell.
La victoria del general que gobierna el
país con mano de hierro era ampliamente
esperada tras unas elecciones
calificadas de "farsa" por la oposición.
El resultado oficial se anunciará el
próximo lunes.
Después del referendo del 1 de octubre
del año pasado, el sentimiento de
independencia entre los habitantes de
Cataluña está más vivo que nunca, según
catalanes residentes en Nicaragua
A unos 8,788 kilómetros de su tierra,
una gran parte de los más de 160
catalanes que residen en Nicaragua
vivieron con tristeza, pero a la vez con
orgullo, los acontecimientos ocurridos
en octubre del año pasado en Cataluña,
una comunidad autónoma española que
aboga por obtener su independencia desde
hace más de 300 años.
El 1 de octubre del año pasado se
realizó un referéndum convocado por el
gobierno autonómico en el que se
preguntó a sus habitantes “¿Quiere que
Cataluña sea un Estado independiente en
forma de República? Sí o No”.
Lea: Protestas en Cataluña tras el
arresto del expresidente Puigdemont en
Alemania
El Gobierno de Mariano Rajoy consideró
que el referéndum era una violación a la
Constitución de 1978, que establece que
España es indivisible. Trató de
impedirlo enviando a la Policía a la
calle, desmontando mesas de votación,
apresando líderes independentistas y
agrediendo a miles de votantes.
“Fue un día duro, triste, pero lleno de
orgullo al ver la unión del pueblo
catalán que rechazaba la violencia y
manifestaba sin miedo su deseo de
independencia”, recuerda desde Managua
la catalana - nicaragüense Carme Clavel,
quien llegó a Nicaragua en 1985 y en
octubre pasado visitaba a su familia en
Barcelona.
No sabemos si Cataluña va a ser una
República en un futuro inmediato o
cercano, lo que sí sabemos es que este
es un proceso dinámico que no se va a
parar. Montserrat Julve. Ronald
Peralta/END- No sabemos si Cataluña va a
ser una República en un futuro inmediato
o cercano, lo que sí sabemos es que este
es un proceso dinámico que no se va a
parar. Montserrat Julve. Ronald
Peralta/END -
“Me parecía una locura todo lo que
estábamos viendo. Salió a relucir el
viejo poder rancio que dice que la
unidad de España es intocable. Creo que
la violencia que se ejerció no es la de
una democracia europea. Lo único que se
pedía era el derecho a votar, esa
actitud de tirar al suelo un referéndum
reactivó el sentimiento de
independencia”, agrega Clavel,
co-fundadora de diversos espacios
feministas en Nicaragua.
Desde Los Robles, en Managua, el
matrimonio catalán compuesto por Joaquim
Rabella y Montserrat Julve siguió en
directo a través de la televisión cómo
se desarrolló aquel domingo.
“Hubo una combinación de sentimientos,
teníamos muchas ganas de estar allá con
nuestra gente y apoyarles, estábamos
sorprendidos de la desproporcionada
reacción del Gobierno español”, dice
Rabella.
El expresidente de la Generalitat,
Carles Puigdemont fue detenido en
Alemania. Archivo/END- El expresidente
de la Generalitat, Carles Puigdemont fue
detenido en Alemania. Archivo/END -
Argumentos independentistas
Cataluña es una de las 17 comunidades
autónomas que conforman el Estado
español. Se encuentra enclavada en el
noreste de la península ibérica. Está
compuesta por las provincias de Lérida,
Gerona, Tarragona y Barcelona, esta
última, capital y ciudad más importante
de la comunidad.
Además, Cataluña alberga industrias
punteras y centros de investigación
destacados, en los campos de la física
nuclear y de la biomedicina. Con un
Producto Interno Bruto de más de US$250
mil millones, es la región más rica de
España en términos nominales. Esto
representa uno de los argumentos de los
catalanes independentistas que dicen que
tendrían una sociedad más justa,
igualitaria y solidaria sin el
centralismo del gobierno de Madrid.
Otro de los argumentos de los
independentistas es el hecho del bloqueo
de más de 12 leyes sociales catalanas
por parte del estado central en los
últimos años.
También argumentan que Cataluña es una
nación histórica, con una cultura y un
idioma propio, y que la voluntad de
independizarse no es un capricho de
última hora, sino de más de tres siglos.
Además: Carles Puigdemont se plantea
pedir asilo en Alemania, según medio
“En algunos sectores de España parece
que la separación de Cataluña sería una
tragedia universal. España y otros
grandes estados europeos han perdido
históricamente sus colonias de Europa,
América, África y el mundo no se ha
hundido. Hoy en día una separación de
Cataluña qué quiere decir: fronteras ya
no hay y no habrá, la moneda es la
misma, todos hablamos catalán y español.
Simplemente quiere decir que habrá una
administración que no dependerá de
Madrid”, explica el arquitecto Joaquim
Rabella.
Montserrat Fernández es una maestra
catalana - nicaragüense que llegó al
país en 1988 con sus ahorros para servir
como voluntaria en organizaciones
eclesiales de base. En su camisa porta
un lazo amarillo que representa la
petición del pueblo catalán en el que
pide a las autoridades españolas la
liberación de las personas detenidas a
partir del 1 de octubre.
“Los catalanes que vivimos en el
exterior estamos muy preocupados por
cómo se han desarrollado las cosas, pero
esto solo ha provocado que estemos más
unidos y ha originado un movimiento
social pro independencia sorprendente
que cada vez que convoca a la calle son
millones de personas las que se
manifiestan”, dice Fernández.
En algunos sectores de España parece que
la separación de Cataluña sería una
tragedia universal. España y otros
grandes estados europeos han perdido
históricamente sus colonias de Europa,
América, África, y el mundo no se ha
hundido”. Joaquim Rabella.- En algunos
sectores de España parece que la
separación de Cataluña sería una
tragedia universal. España y otros
grandes estados europeos han perdido
históricamente sus colonias de Europa,
América, África, y el mundo no se ha
hundido”. Joaquim Rabella. -
Situación actual
Desde el 27 de octubre del año pasado el
Gobierno de España intervino la
autonomía de Cataluña, de acuerdo a lo
establecido en el artículo 155 de la
Constitución.
“Si una Comunidad Autónoma no cumpliere
las obligaciones que la Constitución u
otras leyes le impongan, o actuare de
forma que atente gravemente al interés
general de España, el Gobierno, previo
requerimiento al Presidente de la
Comunidad Autónoma y, en el caso de no
ser atendido, con la aprobación por
mayoría absoluta del Senado, podrá
adoptar las medidas necesarias para
obligar a aquélla al cumplimiento
forzoso de dichas obligaciones o para la
protección del mencionado interés
general”, convocando elecciones
autonómicas para el 21 de diciembre, en
las que las candidaturas
independentistas obtuvieron la mayoría
absoluta de diputados.
Actualmente se buscan candidatos para
que presidan la Generalitat —gobierno
autónomo de Cataluña—, el problema es
que los dos candidatos propuestos
inicialmente por las candidaturas
vencedoras en las elecciones del 21 de
diciembre, Carles Puigdemont y Jordi
Sánchez, no podrían hacerlo – según el
gobierno español - por los impedimentos
judiciales tras liderar el referéndum de
octubre, que les han llevado el primero
al exilio y a la cárcel el segundo.
El pasado domingo, el expresidente de la
Generalitat, Carles Puigdemont fue
detenido en Alemania tras entrar por
tierra a ese país desde Dinamarca y se
valora una solicitud de extradición.
La detención ha provocado varias
movilizaciones en Cataluña convocadas
por los llamados “Comités en Defensa de
la República”. El líder catalán tenía
una orden de captura internacional ya
que España lo acusa de rebelión y
sedición.
El catalán Joaquim Rabella sostiene que
la encarcelación de líderes
independentistas no es viable porque
“las soluciones a los conflictos
políticos deben ser políticas”
“Encarcelar a diputadas y diputados
legalmente elegidos por la ciudadanía es
una respuesta improcedente. La
respuesta debe ser el diálogo y la buena
voluntad para poner sobre la mesa las
diferencias, con el espíritu pacífico
que reclama la población catalana. El
pueblo catalán es un pueblo de paz”,
insiste.
Una posible república
Para que Cataluña se convierta en la
“República de Cataluña”, la Constitución
española tendría que ser reformada para
permitir la convocatoria de un referendo
en el que se plantee la ruptura de la
unidad de España.
Finlandia no ha recibido todavía la
euroorden para arrestar a Puigdemont
Además la nueva república debería ser
reconocida internacionalmente como un
nuevo Estado. Asimismo, el gobierno
español debería tomar la decisión de
retirar toda su presencia institucional,
lo que hoy parece muy difícil. Pero los
catalanes en Nicaragua no pierden las
esperanzas.
“El proceso es larguísimo. En Cataluña
hay una fuerza en la calle
impresionante, pero Madrid tiene la
fuerza política, el Ejército, todas las
derechas del mundo y el apoyo de la
Unión Europea y eso es una fuerza grande
innegable”, admite Joaquim Rabella.
“No sabemos si Cataluña va a ser una
República en un futuro inmediato o
cercano, lo que sí sabemos es que éste
es un proceso dinámico que no se va a
parar. Hemos llegado a un punto en que
las cosas siguen su marcha, tiene que
haber alguna salida política de una
manera o de otra”, concluye la catalana
Montserrat Julve.
Clara Ponsatí s'ha lliurat
voluntàriament aquest matí en una
comissaria escocesa, a Edimburg, per
declarar davant d'un jutge. Ho fa en
resposta a l'euroordre de detenció
dictada pel jutge del Tribunal Suprem
Pablo Llarena, que l'ha processat per
rebel·lió i malversació.
L'advocat de Clara Ponsatí, el rector de
la Universitat de Glasgow, Aamer Anwar,
ha explicat a les portes de la
comissaria de policia a Edimburg que "en
aquests moments s'entrega a la policia
l'exconsellera en compliment de
l'euroordre" i ha anunciat que la vista
judicial del cas tindrà lloc a les 14
hores aquest dimecres.
Aamer Anwar considera que Clara Ponsatí
és víctima d'una persecució política i
que l'euroordre suposa un atemptat
contra els seus drets més fonamentals.
També considera els càrrecs que imputen
a Ponsatí com "un intent sistemàtic
d'esclafar el desig dels catalans de
llibertat".
"Les autoritats espanyoles volen
extradir la Clara amb els càrrecs de
rebel·lió violenta i malversació de fons
públics per haver organitzat un
referèndum. He donat instruccions al meu
equip legal perquè la defensi fermament,
ja que veiem aquests càrrecs com una
persecució política i un intent
sistemàtic d'esclafar el desig dels
catalans de llibertat".
Clara Ponsatí i els seu advocat Aamer
Anwar en la seva arribada a la
comissaria d'Edimburg (EFE)
Poc abans d'entregar-se, Ponsatí ha
demanat suport econòmic per finançar la
seva defensa i en menys de dues hores ha
aconseguit més de 45.000 euros en una
campanya de micromecenatge per
internet.
A principis d'aquest mes, la consellera
cessada pel 155 va tornar a viure a St.
Andrews, a Escòcia, on és catedràtica a
la universitat. Ponsatí va deixar
Bèlgica després de quatre mesos i mig.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)