Solo en dos semanas, en esta ciudad se
han recogido 2300 cadáveres en casas
(que llevaban hasta nueve días en
descomposición) y morgues desbordadas de
los hospitales. "¡Claro que Ecuador no
estuvo preparado!", admitió este jueves
el presidente Lenín Moreno y culpó a su
antecesor, Rafael Correa, por dejar "las
arcas fiscales saqueadas y ningún
ahorro".
http://www.publico.es/sociedad/emergenci
a-coronavirus-covid-19-golpea-guayaquil-
no-hay-espacio-hospitales-cementerios.ht
ml
Luiz Henrique Mandetta abandona el cargo
tras desavenencias con el líder del
Ejecutivo, que, ya con 2.000 muertos en
Brasil, sigue calificando de
"exageradas" las medidas de
distanciamiento social.
Otras enfermedades, como la tuberculosis
y el Zika, ya han demostrado que el
hacinamiento y la densidad de población
convierte a estos barrios pobres en un
cultivo para el virus
Mandetta, médico de profesión, ha sido
un firme defensor de las cuarentenas
como método para controlar la expansión
de la pandemia, mientras Bolsonaro ha
minimizado la situación
El diputado Luiz Henrique Mandetta ha
anunciado este jueves que ha sido
destituido del cargo de ministro de
Salud de Brasil por el presidente Jair
Bolsonaro, a quien intentó convencer sin
éxito de la gravedad de la pandemia de
COVID-19.
"Acabo de oír del presidente Jair
Bolsonaro el aviso de mi dimisión del
Ministerio de Salud. Quiero agradecer la
oportunidad que me fue dada", ha escrito
Mandetta en su perfil en la red Twitter
poco después de una reunión con el
mandatario.
La destitución de Mandetta, un firme
promotor de las cuarentenas adoptadas
por muchos gobiernos regionales para
impedir el avance del coronavirus, sigue
a un agravamiento de su relación con
Bolsonaro, quien ha minimizado los
efectos de la pandemia y sostenido que
el país "no puede parar", pues el
"pueblo precisa trabajar".
La salida de Mandetta ha sido decidida
en momentos considerados críticos y con
la pandemia de coronavirus en plena
expansión en el país, donde hasta ahora
se han registrado más de 1.700
fallecidos y y cerca de 30.000 casos y
se espera que el pico se alcance en
cuestión de unos treinta días.
Posición firme frente al virus y crítica
de Bolsonaro
Mandetta, médico de 55 años, ha ganado
una enorme popularidad gracias a la
firmeza de sus posiciones frente al
coronavirus, cuya gravedad no escondió
de los brasileños pese a la crítica
constante de Bolsonaro, quien en los
últimos días ya ni siquiera le
recibía.
En un sondeo difundido la semana pasada
por la firma Datafolha, la gestión de la
crisis del coronavirus hecha por
Mandetta tenía la aprobación del 76 % de
los brasileños. Por el contrario, apenas
un 33 % de las personas encuestadas dijo
apoyar las posiciones de Bolsonaro
frente a la crisis.
Según fuentes políticas, el mandatario
entró en una suerte de "guerra de egos"
con Mandetta, sobre quien llegó a decir
en forma pública que el cargo se le
había "subido a la cabeza" y que, como
ministro de su Gobierno, debía ser "más
humilde" y "escuchar más lo que dice el
presidente". También afirmó, en clara
referencia a Mandetta, que "algunos" de
sus ministros se habían convertido en
"estrellas" y que "hablaban hasta por
los codos".
Declaraciones de ese tenor tuvieron al
ahora exministro contra la pared durante
las últimas semanas, pero a pesar a las
presiones, Mandetta siempre dijo que no
tenía previsto renunciar.
"Un médico nunca abandona a un
paciente", declaró el pasado fin de
semana, aunque subrayó, como en otras
ocasiones, que el cargo de un ministro
"le pertenece al Presidente", que es
quien decide sobre la continuidad o no
de sus colaboradores.
Este jueves Bolsonaro decidió y se
especula que nombrará como nuevo
ministro de Salud al oncólogo Nelson
Teich, quien ha dedicado toda su vida
profesional al sector privado y no tiene
experiencia alguna en la gestión
pública.
Polònia s’encamina cap a una època negra
per als drets de les dones i el
col·lectiu LGTBI. El Parlament ha
aprovat aquest dijous tramitar el
projecte de dues lleis que prohibeixen
l’avortament i criminalitzen
l’homosexualitat equiparant-la
directament a la pederàstia. Activistes
i organitzacions com Amnistia
Internacional denuncien que el govern
ultra de Llei i Justícia (PiS, en les
sigles en polonès) aprofita la situació
de màxima alerta i el confinament
imposats per la pandèmia del coronavirus
per tirar endavant una norma que atempta
contra els valors democràtics de la Unió
Europea, que fins ara no ha actuat
contra els abusos de Varsòvia.
Per a l’executiu, les dures restriccions
actuals al voltant de l’avortament no
són prou i ara pretén una prohibició
total, fins i tot per als casos de
violació o la inviabilitat de la vida
del fetus. Fa quatre anys el PiS ja ho
va intentar, en un projecte que
castigava amb presó dones i
professionals sanitaris, però el
Parlament ho va tombar després de
multitudinàries manifestacions.
País "terrorífic"
“Si la llei s’aprova, Polònia serà un
país terrorífic, perquè s’obligarà les
dones a parir i veure morir al cap de
poc fills sense possibilitats de
sobreviure, una cosa inhumana”, denuncia
la Karol, el nom fictici d’una
joveníssima activista del moviment LGTBI
i del feminisme. Des de Varsòvia,
explica que l’única esperança és que el
Senat faci valer que el PiS no compta
amb prou majoria per frenar la
iniciativa, però subratlla que el debat
incita als atacs i els insults contra
gais i sobretot lesbianes com ella.
“L'altre dia a l’autobús un home em va
dir que jo no hauria d’existir i em va
amenaçar amb violar-me per convertir-me
en una dona autèntica”, detalla.
En aquest sentit, la directora
d’Amnistia Internacional, Draginja
Nadazdin, incideix en un comunicat que
les lleis “alimenten la por i la
ignorància” i restringeixen encara més
l’accés a la interrupció de l’embaràs en
un país que ja en té una de les més
restrictives. Si s’acaba aprovant la
norma, els avortaments acabaran fent-se
igualment però en la clandestinitat i en
condicions poc higièniques. La dura llei
actual, que només permet la interrupció
voluntària quan corre risc la vida de la
mare o per greus malformacions del
fetus, fa que algunes dones viatgin a
l’estranger o pugin en un vaixell d’una
ONG holandesa per avortar en aigües
internacionals.
Més de 100.000 signatures
Com la de l’avortament, la llei sobre
sexualitat també sorgeix d’una
iniciativa ciutadana que es tramita
arran d'haver aconseguit sumar més de
100.000 signatures. Amb aquest segon
projecte es busca acabar amb l’educació
sexual o parlar sobre l’homosexualitat
entre menors de 18 anys sota la pena de
tres anys de presó. La Karol només té 16
anys però explica que des de fa un
parell d’anys la situació sociopolítica
polonesa l’ha obligat a passar a
l’activisme i critica que els promotors
de la iniciativa argumentin que impartir
educació sexual “avergonyeix els nens”,
quan “és al contrari, amb coneixement
poden protegir-se i vèncer la vergonya
per fer el pas de denunciar els
abusos”.
L’emergència de la pandèmia està
dificultant que l’activisme pugui
protestar als carrers, però no ha evitat
que hagin aparegut iniciatives a les
xarxes, cartells penjats als balcons
sota el lema "STOP bàrbars" i fins i tot
petites concentracions amb manifestants
tapades amb l’obligatòria mascareta i
mantenint la distància de seguretat.
Polònia continua sent un dels països
membres de la UE més conservadors en
matèria de drets sexuals. L'Església
catòlica hi manté una forta ascendència
sobre la població, sobretot entre la
gent gran i a les regions més rurals.
El govern de Corea del Sud, un dels
països que millor ha resistit l'embat
del coronavirus –amb 10.591 infectats i
225 morts–, ha obtingut l'aval a les
urnes en plena pandèmia. Amb una
participació rècord del 66%, el Partit
Democràtic (PD) del president Moon
Jae-in, d'orientació liberal, i el seu
soci també liberal Partit de la
Plataforma han obtingut 180 dels 300
escons del Parlament. És el primer cop
en 16 anys que els liberals obtenen la
majoria parlamentària.
El principal bloc de l'oposició, format
pels conservadors Partit del Futur
Unitari i Partit del Futur s'han quedat
amb 103 escons, una desfeta que ja ha
suposat la dimissió del seu líder i ex
primer ministre Hwang Kyo-ahn.
Les eleccions han sigut un referèndum
sobre la gestió de l'epidèmia de Moon,
que abans que comencés el brot estava
qüestionat pels escàndols de corrupció
del seu partit i la crisi econòmica del
país. Però la seva exitosa política
davant el covid-19 ha capgirat els
resultats com un mitjó i li ha restaurat
el suport ciutadà amb una majoria
parlamentària, que li permetrà legislar
sense oposició fins al final del seu
mandat, el 2022.
Els comicis s'han celebrat sota
estrictes mesures sanitàries gràcies al
fet que de moment Seül ha aconseguit
frenar la propagació del virus al país.
Es comptabilitzen només una trentena
d'infeccions diàries i el 75% dels
infectats ja s'han donat d'alta.
Des de primera hora els electors es van
trobar dimecres als col·legis –a un
metre de distància els uns dels altres–,
se'ls prenia la temperatura corporal, es
desinfectaven les mans, i se'ls
proporcionaven guants abans de votar.
Les autoritats van decidir que qualsevol
persona amb una temperatura superior als
37,5 ºC seria conduïda a una zona
independent i es mantindria separada
dels altres votants. Entre els onze
milions de vots que van votar per correu
hi ha també els que estan en tractament
per la malaltia.
Corea el Sud és un cas d'èxit en la
gestió de la pandèmia: des que el febrer
es va detectar el primer gran brot, el
país asiàtic ha passat de ser el segon
més afectat del món a aplanar la corba
de contagis en només tres setmanes
gràcies a un programa que combina proves
massives dels casos sospitosos, un
seguiment exhaustiu de la cadena de
contagi i hospitalització
generalitzada.
Els dies previs a les eleccions, la
gestió de la crisi del covid-19 ha
centrat el debat i n'ha eclipsat
d'altres, per exemple la por a la crisi
econòmica d'escala global que l'aturada
de totes les economies del món està
provocant i els diversos escàndols de
corrupció que involucren auxiliars del
president.
Corea del Sud no ha ajornat mai unes
eleccions. Fins i tot durant la guerra
de Corea (1952) es van celebrar les
presidencials.
Els sindicats i el govern reclamen que
les marques europees continuïn pagant
els sous als operaris
https://www.ara.cat/internacional/tancam
ent-tallers-Bangladesh-milions-treballad
ors-coronavirus-covid-19_0_2435156623.ht
ml
Protegir-se del coronavirus o morir-se
de gana. Aquest és el dilema en què es
troba mig món i que ha empès milers de
treballadors de Bangladesh a sortir als
carrers per defensar seguir cobrant un
sou i denunciar l'abandó que pateixen
després que les restriccions decretades
per aturar el covid-19 han obligat a
tancar les nombroses empreses tèxtils
que produeixen per a marques
occidentals. Els sindicats han denunciat
que 10.000 operaris han sigut
acomiadats, malgrat la petició del
govern que les empreses occidentals
assumissin els sous dels seus
treballadors fins al 16 d'abril.
Bangladesh és, darrere la Xina, la gran
fàbrica tèxtil que exporta tant les
peces barates dels mercats com les de
marques exclusives, però l'esclat del
coronavirus ha fet que s'anul·li la
majoria de les comandes, ja que en els
països d'Europa i els Estats Units, els
grans mercats destinataris, han decretat
el tancament de botigues no essencials,
entre elles les de moda. Es calcula que
els tallers tèxtils donen feina a uns
quatre milions de persones en aquest
país asiàtic, un 80% de les quals són
dones amb famílies a càrrec.
Quedar-se sense feina en mig del brot de
coronavirus condemna els treballadors a
la misèria. Primer, perquè perden la
font d'ingressos i amb els salaris que
guanyen no tenen capacitat per a
l'estalvi i no poden fer front a
setmanes ni dies sense guanyar res.
Segon, perquè la pandèmia ha fet entrar
el sector tèxtil en una profunda crisi
i, com diu Kalpona Akter, fundadora del
Centre per a la Solidaritat amb els
Treballadors, els que perdin la feina
trigaran tres o quatre mesos a trobar-ne
una altra. "La situació encara pot anar
a pitjor", augura en declaracions a
l'agència Reuters.
"Els treballadors reclamen
majoritàriament els seus salaris i molts
també es manifesten en contra que
tanquin les empreses. Hem demanat als
propietaris de les fàbriques que per
raons humanitàries no acomiadin ara cap
treballador", ha explicat en
declaracions a l'agència Efe Siddikur
Rahman, el cap de la policia del
districte de Gazipur de la capital del
país.
La primera ministra, Sheikh Hasina, va
anunciar el 25 de març una sèrie de
mesures d'estímul per valor de 588
milions de dòlars per pagar els salaris
dels treballadors de les indústries
orientades a l'exportació de país,
majoritàriament tèxtils, i la setmana
passada va anunciar 8.550 milions mes
per ajudar les petites i mitjanes
empreses a contrarestar l'impacte del
coronavirus.
La manca d'aliments per les restriccions
per combatre el coronavirus han empès
famílies senceres a manifestar-se pels
carrers de la capital per fer notar que
passen gana i que no tenen accés als
programes d'aliments promesos pel
govern, que ha decretat el confinament
parcial fins al 25 d'abril, cosa que
deixa fàbriques, mercats i escoles sense
activitat ni possibilitat que la
ciutadania pugui sortir a alimentar-se.
Bangladesh és el segon país del Sud-est
Asiàtic més castigat per l'epidèmia, amb
més d'un miler de casos positius i mig
centenar de morts, segons les últimes
dades oficials.
O Brasil ultrapassou a marca de 20.000
pessoas infectadas pelo novo coronavírus
neste sábado, o dobro em relação a uma
semana atrás, segundo balanço diário do
Ministério da Saúde sobre a pandemia. De
sexta para sábado, houve uma queda nas
mortes diárias 68 óbitos nas 24 horas
anteriores, uma desaceleração em relação
à semana, quando chegaram a ocorrer 141
mortes em um único dia, na quinta.
Entretanto, considerando o recorte de
uma semana, o total de óbitos (que
atingiu 1.124) é quase o triplo do
sábado anterior, 4 de abril, quando o
Brasil somava 432 vítimas da doença.
Apesar dos números indicarem que a curva
de infectados pela Covid-19 permanece em
ascensão, o presidente Jair Bolsonaro
voltou a ignorar as recomendações por
distanciamento social, reforçadas neste
sábado pela equipe técnica da Saúde.
Pelo segundo dia consecutivo, Bolsonaro
reuniu aglomerações de pessoas a seu
redor e, em visita às obras de um
hospital de campanha em Águas Lindas de
Goiás, cidade goiana próxima a Brasília,
posou para fotos e abraçou apoiadores.
Na sexta-feira Santa, em passeio pelas
ruas da capital federal, já havia
esfregado o próprio nariz antes de
cumprimentar uma mulher idosa. A taxa de
letalidade do vírus Sars-Cov-2 no país é
de 5,4%, e o isolamento social é a
principal medida para evitar a
proliferação da doença.
O crescimento da curva de casos alarma
as autoridades de saúde especialmente
nas capitais de Amazonas, Ceará, Rio de
Janeiro e São Paulo, por apresentarem
tanto incidência quanto mortalidade
muito acima de outras cidades. Na
metrópole paulista, epicentro da
pandemia no Brasil, o índice de mortos é
de 28 por milhão de habitantes. A
incidência é maior em Fortaleza, com 439
infectados a cada milhão de habitantes.
O alto número de casos confirmados e as
taxas de mortalidade fazem com que o
Ministério da Saúde sugira o
endurecimento das medidas restritivas
nessas quatro capitais. “Temos
preocupação principalmente com
Fortaleza, Manaus, Rio de Janeiro e São
Paulo. São cidades que ainda não podem
relaxar o isolamento social”, afirmou
Wanderson Oliveira, secretário de
Vigilância em Saúde. Já de acordo com o
secretário-executivo João Gabbardo, um
iminente colapso do sistema de saúde
sublinha a importância do isolamento
social. “A curva está muito próxima da
nossa capacidade de atendimento. Estamos
próximos de atingir nosso limite, se não
fizermos alguma coisa.”
Enquanto o presidente ignora o
isolamento social imposto por
governadores e prefeitos, o corpo
técnico de seu Governo explica que os
gestores locais têm autonomia para
determinar o afrouxamento ou a
intensificação das medidas restritivas.
“Esperamos que o relaxamento não ocorra
de forma desorganizada”, disse Wanderson
Oliveira, antes de reforçar a
recomendação do distanciamento social
por parte do ministério e descartar, ao
menos inicialmente, a possibilidade de
lockdown (fechamento total das cidades).
“É fundamental que o isolamento social
não seja relaxado para não seja preciso
adotar lockdown em nenhum lugar. Quando
a curva sobe muito rápido, é impossível
reduzi-la, nem mesmo com lockdown. O
momento é de pensar em medidas de
higiene, etiqueta e distanciamento
social. Elas são as únicas e mais
eficientes armas que nós dispomos neste
momento. Mas a decisão sobre qual ação
ou caminho tomar compete aos gestores
locais.”
Em São Paulo, onde Bolsonaro abriu
frente de oposição declarada às medidas
de fechamento do comércio decretadas
pelo governador João Doria, as
autoridades locais têm sofrido para
alcançar a taxa de 70% de distanciamento
social, considerada fundamental para que
os leitos do sistema de saúde sejam
suficientes para atender a população ao
longo da pandemia. Segundo monitoramento
realizado por meio de telefones
celulares, o percentual de isolamento no
Estado foi de 57% na sexta-feira. Neste
sábado, militantes bolsonaristas
voltaram a promover carreata no centro
da capital em protesto contra os
decretos de Doria. “É um desafio que
implica em adesão da população. As
pessoas precisam compreender que essas
medidas são para proteger quem elas mais
gostam, sua família e a comunidade”,
afirmou o secretário nacional de
Vigilância em Saúde, defendendo o
protocolo adotado pelo governador
paulista.
Apoiadores do presidente Jair Bolsonaro
pedem reabertura do comércio em São
Paulo e criticam governador do Estado,
epicentro da pandemia no Brasil.
Apoiadores do presidente Jair Bolsonaro
pedem reabertura do comércio em São
Paulo e criticam governador do Estado,
epicentro da pandemia no Brasil.RAHEL
PATRASSO / REUTERS
O representante do Ministério da Saúde
ainda salientou a recomendação para o
uso de máscaras como forma de proteção
individual e mecanismo para achatar a
curva de contágio por Covid-19. “Nós
incentivamos as pessoas a fabricar suas
próprias máscaras. Eu creio que a adesão
a essa estratégia tem sido muito
positiva. É um novo hábito.” Na visita à
obra do hospital em Goiás, Bolsonaro
chegou de máscara, assim como o ministro
da saúde Luiz Henrique Mandetta e o
governador do Estado, Ronaldo Caiado,
mas tirou o equipamento de proteção ao
caminhar em direção a apoiadores e
saudá-los no local. “[A orientação] vale
para todos os brasileiros. Posso
recomendar, mas não posso viver a vida
das pessoas”, criticou Mandetta, que tem
balançado no cargo por desagradar
Bolsonaro.
Ex-aliado e hoje desafeto político,
Caiado também lamentou as atitudes do
presidente após o evento. “Não foi uma
posição minha. Ele é quem deve explicar
essa situação”, disse Caiado a
jornalistas. Nas redes sociais,
entretanto, o governador goiano
agradeceu “o carinho recebido” pelo
presidente. A construção do hospital de
campanha em Goiás, que contará com 200
leitos de baixa complexidade, é obra do
Governo federal.
Também neste sábado, a ONG internacional
Human Rights Watch (HRW) avaliou que o
presidente tem sabotado esforços de
governadores e do Ministério da Saúde no
combate à pandemia no país. “O
presidente Jair Bolsonaro está colocando
os brasileiros em grave perigo ao
incitá-los a não seguir o distanciamento
social e outras medidas para conter a
transmissão da Covid-19”, manifestou a
organização em seu relatório, citando,
inclusive, o episódio do último dia 15
de março, quando o presidente participou
de manifestação que ajudou a convocar em
apoio a seu Governo, já em meio ao
avanço do coronavírus pelos Estados
brasileiros. “Para evitar mortes com
essa pandemia, os líderes devem garantir
que as pessoas tenham acesso a
informações precisas, baseadas em
evidências, e essenciais para proteger
sua saúde. O presidente Bolsonaro está
fazendo tudo, menos isso”, aponta no
documento José Miguel Vivanco, diretor
da Divisão das Américas da HRW.
Entre rumores internacionales sobre su
salud y políticos europeos sospechando
su muerte, lo cierto es que los datos
dicen que Daniel Ortega es un
"presidente ausente"Este reportaje del
medio nicaragüense Confidencial se
republica en eldiario.es gracias a la
red de colaboración entre medios
latinoamericanos de Connectas
Mentre els països es barallen per
aconseguir equips de protecció per
combatre la pandèmia del coronavirus,
Finlàndia compta amb unes envejables
reserves de material com ara mascaretes
quirúrgiques. Les reserves, considerades
unes de les millors d’Europa i
acumulades durant anys, no només
inclouen material mèdic sinó també oli,
cereals, eines agrícoles i primeres
matèries per fabricar municions.
Noruega, Suècia i Dinamarca també havien
acumulat grans quantitats d’equips
mèdics i militars, combustible i
aliments durant l’època de la Guerra
Freda, però després van deixar de
fer-ho. Però Finlàndia va continuar
emmagatzemant i ara que s’ha vist
afectada pel covid-19 ha pogut recórrer
a aquestes reserves per primer cop des
de la Segona Guerra Mundial.
“Finlàndia és un país obsessionat,
sempre preparat per a una catàstrofe
important o la Tercera Guerra Mundial”,
explica Magnus Haakenstad, de l’Institut
Noruec d’Estudis de la Defensa. Tot i
que, any rere any, Finlàndia s’ha
classificat en la llista de països més
feliços, la seva ubicació i les lliçons
històriques han ensenyat als seus 5,5
milions d’habitants a preparar-se per al
pitjor, recorda Tomi Lounema, el
conseller delegat de l’Agència Nacional
de Subministrament d’Emergències de
Finlàndia. “Forma part de l’ADN del
poble finlandès”, apunta, assenyalant la
invasió russa del 1939.
L’ombra russa
A diferència de Suècia, que té accés
directe al mar del Nord, Finlàndia ha de
confiar en les condicions de seguretat i
en el funcionament del trànsit marítim
al Bàltic, dominat per Rússia .
Qualsevol crisi pot afectar les cadenes
de subministrament.
Fa tres setmanes, quan ja s’havien
declarat uns 1.900 casos de covid-19 i
25 morts al país [actualment són més de
2.600 i 42 morts], el ministeri d’Afers
Socials i Salut va ordenar enviar les
mascaretes emmagatzemades als hospitals
de tot el país. “Són velles però encara
funcionen”, explica per telèfon Lounema.
Tota la informació sobre el contingut i
la ubicació dels magatzems -una xarxa
d’instal·lacions repartida per tot el
país que funciona des dels anys 50- està
classificada com a secret d’estat. Això
ha situat Finlàndia en una posició més
sòlida per afrontar la pandèmia.
Quan l’empresa de dispositius mèdics
Mölnlycke Health Care, amb seu a
Göteborg (Suècia), va intentar enviar
mascaretes i guants de goma fa diverses
setmanes a hospitals desesperats
d’Itàlia i Espanya des del seu centre
d’emmagatzematge central de Lió
(França), va quedar bloquejada per la
prohibició d’exportació de França. “És
molt preocupant. Res del que és a França
pot ser enviat fora del país”, va dir
Richard Twomey, conseller delegat de
Mölnlycke Health Care, a l’emissora
pública sueca Sveriges Radio. Un diari
francès va descriure el conflicte entre
el productor suec i les autoritats
franceses com la “guerra de mascaretes
entre Suècia i França”. Finalment París
va cedir.
En canvi, a Suècia, acusada de
reaccionar tard a la pandèmia, els
subministraments han disminuït durant
les últimes tres dècades a causa d’un
canvi de mentalitat després de la Guerra
Freda, segons Fredrik Bynander, director
del Centre de Seguretat Social de la
Universitat Sueca de Defensa. “La pau
eterna havia arribat i ja no
necessitàvem aquests dipòsits”, diu. I
afegeix que el govern va veure
l’oportunitat de vendre’ls, inclosos els
productes mèdics i sanitaris. L’adhesió
de Suècia a la UE el 1995 també hi va
contribuir. Des de llavors, el sistema
de salut s’ha construït al voltant de
lliuraments just in time i els hospitals
només tenen subministraments per a dos o
tres dies, explica Anders Melander,
analista de l’Agència Sueca
d’Investigació en Defensa. “Esperàvem
que amb el mercat lliure sempre
poguéssim adquirir el que
necessitéssim”, conclou.
La privatització del monopoli
farmacèutic estatal el 2009 també va
augmentar la vulnerabilitat de Suècia.
Fins aleshores la farmàcia governamental
havia mantingut el subministrament de
medicaments del país en temps de crisi.
Però després cap agència pública se’n va
fer càrrec. “De fet no és un gran pla”,
va assenyalar Melander. “És com dir: «No
cal tenir extintor, quan comença el foc
pots anar a comprar-ne un»”.
La televisió pública sueca ha informat
que els hospitals s’estaven quedant
sense l’anestèsic propofol, un fàrmac
utilitzat durant la cirurgia i, en
alguns casos, per tractar pacients amb
covid-19 que necessiten respirador.
Però, tot i que Suècia ha abandonat les
seves reserves, no fa gaire animava els
seus ciutadans a tenir-ne a casa de
privades. Fa gairebé dos anys es va
repartir a totes les llars un fulletó
titulat “Si arriba la crisi o la
guerra”, que instava a guardar aliments,
aigua, roba d’abric, espelmes i
desinfectants.
Noruega també tenia plans per
autosostenir-se en temps de crisi,
segons Leif Inge Magnussen, de la
Universitat del Sud-est de Noruega. Però
una anàlisi de riscos feta l’any passat
per la direcció noruega de Protecció
Civil va concloure que les pandèmies i
l’escassetat de medicaments eren un
problema clau.
El Tribunal de Justícia de la Unió
Europea (TJUE) ha exigit aquest dimecres
a Polònia la "suspensió immediata" del
règim disciplinari aplicable als jutges
del Tribunal Suprem i altres instàncies
en el marc de la controvertida reforma
judicial aprovada el 2017. La norma
avança als 65 anys l'edat de jubilació
dels magistrats, permet el nomenament al
partit oficialista Justícia i Pau (PiS,
per les sigles en polonès) i es crea una
cambra disciplinària per a aquest
col·lectiu, que es tem que s'utilitzi
com a eina per castigar els crítics amb
la gestió de l'executiu.
Des de llavors, la iniciativa enfronta
el govern ultraconservador de Varsòvia
amb les institucions europees, que han
alertat que el nou règim viola el dret
comunitari perquè a la pràctica no queda
garantida la independència judicial i
tampoc la imparcialitat de la justícia,
dos dels pilars fonamentals d'un sistema
democràtic.
De fet, el desembre del 2017 el
comportament de Polònia va obligar a
activar per primer cop l'article 7 de la
Constitució europea, i l'any següent el
mateix TJUE que ara demana amb urgència
la suspensió de la reforma ja en va
decretar l'anul·lació i va exigir la
readmissió dels 27 magistrats jubilats,
entre ells la presidenta del Tribunal
Suprem, Malgorzata Gersdorf.
Revàlida per a la dreta ultra de
Kaczynski a Polònia
Revàlida per a la dreta ultra de
Kaczynski a Polònia
Aliens a la sentència europea, els
diputats del PiS, liderats per l'ex
primer ministre, l'ultraconservador
Jaroslaw Kaczynski, han forçat a
mantenir la primera volta de les
eleccions presidencials per al pròxim 10
de maig, en una votació al Parlament que
ara haurà de ser ratificada al Senat.
L'oposició ha votat en contra de la data
per por que la situació d'emergència
sanitària declarada pel coronavirus faci
que la concentració de persones sigui
contraproduent per a la salut pública. A
més, la idea xoca també contra el sentir
general de tres quartes parts de la
població, que prefereixen ajornar la
cita per a quan l'epidèmia estigui sota
control, segons una enquesta recent.
Però, per als ultres del PiS, les
eleccions són una plataforma per guanyar
poder i avançar en les reformes
plantejades. La formació va revalidar
còmodament un segon mandat en les
legislatives de l'octubre, fet que li
permet controlar el Parlament però no el
Senat.
La cambra alta podria demanar que els
comicis se celebressin per correu però
en tot cas el president del país,
Andrzej Duda, en l'òrbita del PiS i que
encapçala els sondejos per a la
reelecció, té l'última paraula pel seu
dret a veto i per ratificar les lleis.
Tanto Correa como su ex vicepresidente,
Jorge Glas, también condenado a ocho
años, serían además inhabilitados
políticamente en el país durante 25 años
El Gobierno sueco persiste con los
planes menos intervencionistas de
Europa, basados en recomendaciones y
prescindiendo de órdenes de
confinamiento
El aumento de muertes hace que el
Gobierno reclame las competencias que le
permitan dar un giro y aprobar medidas
excepcionales por decreto
Israel está sufriendo la pandemia de
coronavirus con menos intensidad que
otros países. El lunes llegó a los 55
muertos y el número de contagios ronda
los 9.000. Sin embargo, la comunidad más
afectada es la de los judíos
ultraortodoxos, que ha ignorado las
regulaciones del Gobierno hasta que el
ejército y la policía han decidido
aislarlos por la fuerza.
La comunidad ultraortodoxa judía de
Israel vive estigmatizada y lamenta que
sus conciudadanos no religiosos los
traten como leprosos. Esta situación se
está dando desde marzo, cuando los
rabinos más influyentes les ordenaron
que no hicieran caso de las advertencias
de las autoridades, especialmente en la
ciudad de Bnei Brak, en los barrios
religiosos de Jerusalén, y en otras
localidades del resto del país donde
viven.
El índice de contagios es mucho más
elevado entre la comunidad ultraortodoxa
que entre la población secular y solo en
los últimos días, debido a la presión de
la policía y el ejército, los
ultraortodoxos han aceptado quedarse en
casa y observar las regulaciones que
cada noche imparte el ministerio de
Sanidad. Desde la semana pasada, Bnei
Brak está totalmente sitiado por las
fuerzas de seguridad y el control de las
entradas y salidas es absoluto.
Muchos israelíes no religiosos han
puesto en su punto de mira al rabino
Chaim Kanievsky, el líder más venerado
de la comunidad, quien en marzo, cuando
los contagios más se extendían, ordenó a
sus seguidores, cientos de miles en
Israel, que desobedecieran las
regulaciones del ministerio de Sanidad y
mantuvieran abiertas las sinagogas y las
escuelas rabínicas, lo que causó un
notable incremento de contagios.
Otro de los problemas que han detectado
las autoridades es que la inmensa
mayoría de los ultraortodoxos no siguen
los medios de comunicación y viven
aislados del mundo exterior, de manera
que las campañas de información que el
gobierno ha puesto en marcha no han
llegado a sus hogares. Y aunque hubieran
llegado, si los rabinos dicen una cosa,
los ultraortodoxos les obedecerán a
ellos y no al gobierno.
Un experto en la comunidad
ultraortodoxa, Gilad Malach, ha
advertido que a medio plazo esta
situación podría conducir a una mayor
discriminación contra la comunidad y a
un mayor alejamiento entre religiosos y
seculares, lo que a su vez podría llevar
a los ultraortodoxos a aislarse más y a
reducir sus contactos con los
seculares.
Bnei Brak, la ciudad más densamente
poblada de Israel, alberga casi 200.000
personas que en un 90 por ciento son
ultraortodoxas. Es una población joven
dado que las familias religiosas suelen
ser numerosas. La mayoría es ashquenazi,
es decir de origen europeo, aunque
también hay bolsas significativas de
judíos orientales, quizás una cuarta
parte del total.
El argumento que utilizó rabino
Kanievsky, de 92 años, para mantener
abiertos los centros de educación,
incluidos los jardines de infancia, fue
que el Talmud y el Pentateuco eran un
fuerte escudo protector contra la
pandemia, y estas palabras fueron
aceptadas por sus seguidores sin ninguna
excusa y por su puesto sin hacer caso al
ministerio de Sanidad.
El primer ministro Benjamín Netanyahu
pensaba que el hecho de que el titular
de Sanidad, el rabino Yaakov Litzman, es
también ultraortodoxo, le daría
facilidades para conectar con el rabino
Kanievsky y con otros rabinos que hacen
y deshacen a su antojo en el seno de la
comunidad, pero esta expectativa resultó
infundada una vez más y la influencia de
Litzman fue nula.
Su desconexión con el mundo que está más
allá de la Biblia y del Talmud es casi
completa. La comunidad ultraortodoxa
simplemente no veía las imágenes que a
todas horas transmitían las cadenas de
televisión hebreas sobre lo que estaba
sucediendo en Israel o en Italia, o las
ruedas de prensa diarias de Netanyahu,
de manera que vivían inmersos en la
ignorancia.
Sin embargo, esta circunstancia parece
subsanada y la población ultraortodoxa
ha acabado por aceptar la gravedad de la
situación. Ya no van a las escuelas
rabínicas o a las sinagogas, y rezan y
estudian en casa, al menos la mayoría.
Tampoco salen a comprar más de lo
necesario y no visitan a sus padres
mayores.
Ahora el problema es que esta semana se
celebra la Pascua judía y la tradición
obliga a las familias a reunirse al
completo en una cena a la que acuden
todos sus miembros. Las autoridades han
dado instrucciones para que nadie salga
de casa y las fuerzas de seguridad están
preparadas para aplicar las regulaciones
cueste lo que cueste. Además, los
rabinos más influyentes han acabado por
comprender que el precio a pagar puede
ser demasiado caro.
Por otra parte, la autoridad de los
rabinos se está resquebrajando
progresivamente entre algunos miembros
de la comunidad. En la actualidad, por
ejemplo, se estima que unos 10.000
ultraortodoxos se han matriculado en
instituciones académicas desoyendo las
instrucciones de sus rabinos, y se
observa que un creciente porcentaje de
ultraortodoxos se conecta a internet,
aunque los rabinos lo prohíban.
No obstante, según Gilad Malachi, el
nivel de hostilidad entre la comunidad
ultraortodoxa y los israelíes seculares
es alto, y esta actitud se ha agudizado
cuando los seculares han visto que los
ultraortodoxos han preferido ignorar las
regulaciones del gobierno acerca del
coronavirus. Como consecuencia se
observa un mayor alejamiento entre las
dos comunidades que todavía es pronto
para saber si será solamente puntual o
trascenderá a la pandemia.
"Señor primer ministro, cuente con la
colaboración del PSD. Todo lo que
nosotros podamos, ayudaremos. Le deseo
coraje, nervios de acero y mucha suerte.
Porque su suerte es nuestra suerte". Son
las palabras del líder de la oposición
en Portugal, Rui Rio, en un discurso que
parece simplemente sensato ante una
crisis sanitaria mundial con muchos
muertos, pero que en España parece de
ciencia ficción. (Aquí el discurso
completo)
Durante esta crisis, prácticamente en
toda Europa los partidos gobernantes y
la oposición han evitado la crispación y
han aislado a la ultraderecha. Con
debate político pero sin crispación. En
España, sin embargo, la derecha, la
ultraderecha y sus medios de
comunicación se han lanzado a tumba
abierta a criticar al Gobierno, con
graves acusaciones, difundiendo bulos y
cayendo continuamente en
contradicciones.
En otro discurso, Rui Rio, recordamos,
líder de la derecha en Portugal, también
ha apelado a los bancos a ayudar: "Los
bancos deben mucho a todos los
portugueses". También ha propuesto que
en 2020 y 2021 la entidades bancarias
tengan beneficio cero: "La banca no
puede ganar dinero con la crisis [...]
Si la banca presenta en 2020 y 2021
lucros abultados, esos lucros serán una
vergüenza". Igualito que aquí...
El primer ministro de Japón, Shinzo Abe,
ha declarado formalmente la alerta
sanitaria en varias regiones del país,
una medida que amplía de forma
excepcional los poderes de las
autoridades con el objetivo de contener
la propagación del COVID-19.
Abe anunció la activación de esta
medida, conocida en Japón como estado de
emergencia, durante una reunión
mantenida este martes en Tokio con un
grupo gubernamental especialmente
designado para gestionar la crisis
sanitaria, y tras obtener el respaldo
del parlamento nipón.
La alerta sanitaria entrará en vigor
este miércoles en el Área Metropolitana
de Tokio y otras seis prefecturas del
país, se prolongará hasta el 6 de mayo y
permitirá a las autoridades imponer una
serie de restricciones a ciudadanos y
empresas para tratar de frenar el
aumento de los contagios.
Vanuatu, país insular situat a la
Polinèsia a l'oest d'Austràlia, ha rebut
l'embat directe del cicló tropical
Harold. Harold s'ha convertit en el
cicló més potent dels darrers 5 anys i
el més forta que ha passat per l'illa
més gran del país, Espiritu Santo.
Ahir, el cicló de categoria 5 va
impactar directament sobre Espiritu
Santo i després es va desplaçar cap a
l'illa de Pentecosta. S'estima que les
ratxes de vent van superar els 300 km/h.
A la província de Sana, una illa situada
a l'extrem nord de l'arxipèlag, els
vents van arribar fins als 235 km/h i va
interrompre les comunicions durant tota
la nit i matinada. A Luganville, la
segona ciutat més poblada del país
situada al sud de l'illa d'Espiritu
Santo, les ventades han destruït alguns
edificis i ha tombat arbres, segons
informen mitjans locals.
El 5 de juny de 2000, Jordi Pujol
encapçalava una nodrida visita oficial
catalana a Hongria. Les autoritats
hongareses, en ple període d'obertura
política i econòmica i camí de la
integració a la UE, hi van donar el
màxim relleu. El govern de la
Generalitat estava molt satisfet del
tracte. El president Pujol acostumava a
explicar que no valia la pena fer una
visita internacional si no aconseguia
ser rebut per alguna de les tres
primeres autoritats del país. En aquest
cas va fer el ple.
Es va entrevistar amb el president
hongarès, amb el president del Parlament
i amb el primer ministre més jove
d'Europa, 37 anys, Viktor Orbán. Havia
guanyat les eleccions dos anys abans amb
el Fidesz, un partit creat per un grup
d'estudiants anticomunistes el 1988,
abans de la caiguda del teló d'acer, i
que havia evolucionat des del
liberalisme cap a posicions més
conservadores.
La pregunta incòmoda de fa 20 anys
Orbán va rebre Pujol a l'edifici del
Parlament hongarès, un dels més
impressionants i majestuosos d'Europa, a
la vora del Danubi. La càrrega simbòlica
d'aquelles parets no podia deixar
indiferent un apassionat de la història
d'Europa com Jordi Pujol. I mentre feia
una declaració davant la premsa, no es
va poder contenir i li va preguntar al
primer ministre, al seu costat, què
representava l'enorme fresc que presidia
la sala.
Esclar que Orbán no s'esperava la
pregunta. Desconcertat, va semblar que
descobria la pintura en aquell moment...
"Bé, sembla una coronació..." "Sí, sí,
però de quin rei?" insistia Pujol.
Davant la falta de resposta, ell mateix
li suggeria "És Maties? El rei
Maties?"
Mai no vam saber de quin rei es
tractava. Però als periodistes que
cobríem el viatge presidencial ens va
quedar clar que estàvem davant dos
perfils polítics ben diferents: un,
Pujol, que buscava en les arrels
històriques el sentit de la nació per
entendre el seu present. L'altre, Orbán,
gens interessat en l'èpica, abocat a un
procés de transformació del país per
adaptar-lo a les exigències europees.
El primer ministre Viktor Orbán es
dirigeix als seus votants després de
guanyar les eleccions a Hongria el 8
d'abril. (horitzontal)
Viktor Orbán es dirigeix als seus
votants després de guanyar les eleccions
el 8 d'abril del 2014
De polític jove i immadur a líder amb
majoria absolutíssima
El Fidesz va perdre les eleccions el
2002. Però va tornar al govern --i ja no
se n'ha mogut-- en coalició amb els
democristians, el 2010, amb
l'indiscutible liderat de Viktor
Orbán.
Ja no es tractava d'aquell polític jove
i immadur incapaç de reaccionar a la
pregunta perepunyetes d'un president
català. La imatge d'un líder fort, que
ha sabut maniobrar per mantenir-se al
poder, movent-se des de posicions
europeistes a euroescèptiques, que
utilitza un discurs xenòfob i populista,
cada vegada més pròxim a l'extrema
dreta, no li ha impedit anar renovant
--al contrari-- la majoria absolutíssima
que té al Parlament.
Amb l'excusa del coronavirus es maten
llibertats
Ara, amb la crisi del coronavirus
colpejant Europa --però molt poc el seu
país-- Orbán ha fet un pas que situa
Hongria fora del marc democràtic.
Acollint-se a un article constitucional
que ho permet "en situació de risc", el
Parlament ha aprovat despullar-se de tot
poder i cedir-lo al govern, que podrà
actuar a cop de decret tant de temps com
cregui necessari.
L'executiu queda facultat per anul·lar
lleis i perseguir, amb penes de presó,
tant aquells que difonguin informacions
que vagin contra el discurs oficial de
la lluita contra la pandèmia com els que
no segueixin les ordres de confinament i
quarantena que s'estableixin.
Orbán en una cimera a Praga aquest mes
de març (Reuters/David W Cemy)
Potser considerar Hongria la primera
dictadura d'Europa és un excés. Però,
formalment, Viktor Orbán ha assumit
poders autocràtics equiparables als que
tindria qualsevol dictador.
Si la UE i l'OTAN, dos clubs dels quals
forma part Hongria, no reaccionen, es
pot interpretar com una legitimació, i
el seu exemple podria ser seguit per
altres països. El coronavirus com a
pretext. L'assassí de persones mata
també llibertats.
El primer ministre britànic va ingressar
aquest diumenge a l'hospital pels
"símptomes persistents" de la Covid-19
que se li va diagnosticar fa deu dies
La reina Elisabet II s'ha adreçat a la
població en un discurs televisat -la
quarta vegada en 68 anys de regnat- per
demanar als britànics que respectin el
confinament per derrotar junts la
pandèmia
Siempre dispuesto a romper los moldes,
el presidente de Brasil, el
ultraderechista Jair Bolsonaro ha
decidido oponerse públicamente a su
propia Administración en la lucha contra
la Covid-19. Mientras...
El Gobierno de Tokio anunció el domingo
la detección de 143 nuevos contagios de
COVID-19, lo que supone un nuevo máximo
diario pese a la recomendación de las
autoridades de permanecer en casa para
frenar el virusÚltima hora sobre el
brote de coronavirus en España y el
mundo | El coronavirus, en datos: mapas
y gráficos de la evolución de los casos
en España y el mundo
L’East Meadow, un dels grans prats del
Central Park on en aquesta època de
l’any nens i nenes acostumen a fer volar
estels amb l’ajuda dels seus pares, està
ocupat avui per 14 tendes de campanya
mèdiques. Un càmera d’una televisió
local amb mascareta i una dona passejant
el gos són els únics espectadors d’una
de les moltes estampes inquietants que
la pandèmia del coronavirus ha deixat a
Nova York.
La ciutat que mai dorm i viu intensament
el seu dia a dia porta dues setmanes
confinada. Tot i que molts novaiorquesos
es van resistir al principi a quedar-se
a casa, ara els carrers, els parcs i els
transports públics estan gairebé
deserts. I les persones amb mascareta,
que fa unes setmana es podien comptar
amb els dits d’un mà, s’han multiplicat
per molt. El canvi d’actitud entre la
població s’ha notat especialment els
últims dies, amb el degoteig de notícies
sobre l’augment exponencial de casos, de
morts i d’imatges esgarrifoses, com les
d’un operari carregant amb un carretó
elevador nombroses bosses de cadàvers a
l’interior d’un camió refrigerat prop
d’un hospital de Brooklyn.
La Maria, amb mascareta i guants,
continua agafant el metro cada dilluns
per cuidar una dona gran que viu sola.
“Crec que la setmana que ve no hi aniré.
M’arrisco massa”, diu preocupada. Els
últims dies el nombre de passatgers del
transport públic s’ha desplomat més d’un
80%, però molts treballadors essencials
-com la Maria- o que no poden treballar
des de casa i tenen feines precàries el
continuen utilitzant. “La setmana
passada els vagons estaven gairebé buits
però ahir estaven molt plens. El tren va
tardar més d’una hora a arribar”, es
queixa la cuidadora, una immigrant del
Salvador que fa molts anys que viu a
Harlem. Els serveis s’han reduït davant
la davallada de passatgers i perquè mig
miler de treballadors del transport
públic tenen covid-19 o estan en
quarantena.
Epicentre als Estats Units
Nova York s’ha convertit en l’epicentre
del coronavirus als Estats Units, i un
dels focus del món més importants
d’aquesta pandèmia. La ciutat té un 2,7%
de la població del país, però acumula
una cinquena part del total dels seus
casos de coronavirus (més de 63.000 dels
300.000 a tot el país) i de les morts
(més de 1.900 de les més de 8.000
confirmades als Estats Units). Tant
l’alcalde de la ciutat, Bill de Blasio,
com el governador de l’estat, Andrew
Cuomo, han advertit que el sistema
sanitari es podria saturar en les
pròximes setmanes si no rep més ajuda
del govern federal. Les tendes mèdiques
al Central Park, com el vaixell-hospital
en un dels molls del riu Hudson o
l’hospital temporal a l’estadi de tenis
Billie Jean King de Queens, busquen
alleujar la càrrega dels hospitals de la
ciutat, que estan desbordats pels milers
de pacients de coronavirus.
Les autoritats imploren a la gent que es
quedi a casa per frenar la propagació
del coronavirus i demanen que mantinguin
un distanciament social, de dos metres,
entre ells i les altres persones si han
de sortir per comprar aliments o per
prendre aire fresc. A diferència de
Catalunya i altres zones afectades pel
coronavirus, els novaiorquesos poden
continuar fent esport o passejant als
parcs. Per això, malgrat que les
reunions no essencials de qualsevol
dimensió estan prohibides i s’han reduït
molt gràcies a la responsabilitat cívica
dels ciutadans, encara es continuen
produint en alguns carrers o parcs.
Al nord del Central Park, davant del
llac Harlem Meer, un grup de cinc homes
jubilats afroamericans conversen, tot
escoltant música de la Motown, com si
fos un dia més de primavera i fossin
immunes a la pandèmia. Tanmateix, la
gent gran és un dels col·lectius més
colpejats pel coronavirus, igual que la
gent amb malalties cròniques. Les
primeres dades d’aquesta crisi sanitària
mostren que els afroamericans tenen
moltes més probabilitats de contraure la
malaltia i morir per coronavirus. I
això, en gran mesura, és per la gran
inequitat de salut que hi ha als Estats
Units entre grups racials i ètnics -una
de les conseqüències d’un racisme
institucional i sistèmic que encara
perviu al país.
Al Pròxim Orient, l'aigua és un dels
béns més escassos i bàsics per
sobreviure. Sobretot ara, en plena
pandèmia, quan la higiene esdevé vital
per esquivar el coronavirus. Convertida
sovint en arma de guerra, Turquia
aprofita per tallar el subministrament
d'aigua als territoris kurds del nord de
Síria.
Ciutats i camps de refugiats han vist
com no tenen el subministrament
garantit. Són mig milió de persones. Al
camp de refugiats d'Al-Hawl, el més
poblat de la regió amb 70.000 persones,
aquests dies han de beure l'aigua
destinada a tasques de neteja, sovint
amb insectes i propera als pous negres
on s'evacuen moltes latrines. Però, a
més, sense aigua per rentar-se les mans,
se'ls priva de l'única mesura preventiva
amb què intenten esquivar el virus.
Turquia controla la principal estació de
bombeig de la zona. És l'estació
d'Alluk, situada a prop de la ciutat de
Ras al-Ayn, al nord-est del país. Va
ocupar-la el 2019 durant l'última
ofensiva i ara fa xantatge a les
autoritats kurdes. Aigua a canvi
d'electricitat a les zones que el govern
d'Erdogan ha anat ocupant des de
l'octubre, en l'operació batejada com a
Font de Pau.
ONGs com Human Rights Watch reclamen a
Turquia que reprengui el
subministrament. Síria ha registrat nou
casos de contagi per coronavirus i una
mort, segons el balanç de la Universitat
Johns Hopkins. A nivell global, la
pandèmia de Covid-19, originada a la
ciutat xinesa de Wuhan, ha causat més de
37.000 morts i més de 777.000
contagis.
Convertida massa sovint en arma de
guerra, en plena crisi del coronavirus
la falta d'aigua pot fer estralls. Això
en una població que es troba ja al
límit, entre l'ocupació de Turquia, la
no-col·laboració de Síria i l'accés
limitat de les ONGs.
Ecuador es el país con más casos por el
coronavirus en América Latina, después
de Brasil: Guayaquil concentra el mayor
número de infectados confirmados con más
de 3.000
Hace tres días que Reynaldo Barrezueta
murió en su casa de Guayaquil, la
segunda ciudad más grande de Ecuador,
pero su cuerpo sigue en la sala de
estar, en un ataúd sobre el suelo. "Las
autoridades nos están dejando morir",
dice su hijo, Eduardo Barrezueta, que
lleva 72 horas suplicando a las
autoridades que retiren el cadáver de su
padre.
El de Eduardo Barrezueta no es el único
caso. En los últimos días, el
coronavirus ha entrado en Guayaquil con
una fuerza arrasadora sobrecargando a
las autoridades locales, a las
funerarias y a los hospitales; y dejando
en el camino a familias como la de
Barrezueta frente a horrores
impensables.
Las fotografías y los vídeos que se
publican de esta ciudad costera en
crisis parecen tomadas durante las
secuelas de un desastre natural: cuerpos
envueltos en sábanas fuera de las casas
o tirados al borde de la carretera y
familias desesperadas que piden ayuda
después de haberse visto obligadas
durante días a mantener a sus seres
queridos en casa y con temperaturas
superiores a los 30 grados.
"Los dejan en las calles, en las
veredas, abandonados en sus casas",
escribió en Twitter Cynthia Viteri, la
alcaldesa de la ciudad ahora en
cuarentena tras dar positivo en las
pruebas de Covid-19. "¿Qué está pasando
en Guayaquil?".
Trabajador ocasional de 33 años en el
sur de Guayaquil y padre de dos hijos,
Berrezueta está asistiendo en primera
fila a una distopía que muchos temen sea
el futuro próximo de otras ciudades
latinoamericanas, a medida que el
coronavirus acelera su paso por la
región.
Su padre, de 57 años, cayó enfermo el 18
de marzo, a tres semanas del primer caso
confirmado en el país y una semana
después de que el presidente, Lenín
Moreno, declarara la emergencia
nacional.
Reynaldo Barrezueta sufrió dolores
corporales y de cabeza durante cinco
días. Luego pareció mejorar pero el
jueves su estado empeoró, con una tos
feroz por la que lo llevaron al hospital
Monte Sinaí de Guayaquil, donde una
radiografía de tórax mostró las señales
de una neumonía causada por el
Covid-19.
Barrezueta cuenta que los sanitarios les
dijeron que no había espacio, que debían
llevar a su padre de vuelta a casa y
darle paracetamol. Alrededor de las 6 de
la mañana del lunes se despertó con
dolores en el pecho y dificultades para
respirar antes de morir, delante de su
familia, de lo que parece haber sido un
ataque al corazón.
El jueves a la hora de almorzar han
pasado más de tres días y su cuerpo
sigue allí. Una bolsa negra de basura
cubre el ataúd en un intento inútil de
aislar el creciente hedor de la
descomposición.
En un último intento por atraer la
atención de las autoridades, el hijo de
la víctima publicó un vídeo en redes
sociales donde se lo ve con una
mascarilla amarilla arrodillado junto al
ataúd y rogando: "Por favor, estoy de
rodillas pidiendo que vengan a
ayudarme".
Nadie lo ha hecho hasta ahora, con la
morgue de Guayaquil supuestamente
repleta y las personas encargadas de
recoger los cadáveres incapaces de dar
abasto debido a la gran cantidad de
muertos.
El dueño de una funeraria local,
Fernando Jiménez, dice haber cerrado su
negocio por la imposibilidad de
conseguir lugares para el entierro en el
cementerio. "Había tanta demanda de
emergencia que no llegábamos", explica.
"La situación está de verdad fuera de
control".
"La situación va a empeorar aún más",
según un reportaje publicado por el
periódico local Expreso el jueves,
cuando el gobierno de Ecuador anunció
que se esperan 3.500 muertes en
Guayaquil durante los próximos meses.
Hasta ahora, pocos países
latinoamericanos han resultado más
afectados por el coronavirus que
Ecuador. Y dentro del país, ningún lugar
ha sido más afectado que Guayaquil,
donde se registran casi la mitad de los
3.163 casos confirmados de la nación.
Una de las explicaciones, dicen los
expertos, es la intensidad del tráfico
aéreo entre Ecuador y España, donde
después de Italia hay más muertes por
coronavirus y donde viven más de 400.000
emigrantes ecuatorianos.
El primer caso de Covid-19 registrado en
Ecuador fue el de una mujer de 71 años
que voló a Guayaquil desde Madrid a
mediados de febrero y murió allí el 13
de marzo.
Aunque el gobierno rechaza la acusación,
también existe la sospecha de que no
impuso y aplicó medidas eficaces de
cuarentena lo suficientemente rápido.
La difícil situación que atraviesa la
ciudad ecuatoriana ha conmocionado a una
región en la que muchos sistemas de
salud, ya frágiles, están preparándose
para oleadas similares de pacientes y
muertes.
"No es hora de dormir, es hora de
prepararnos", tuiteó esta semana el
presidente de El Salvador, Nayib Bukele,
poniendo como ejemplo las calamidades
que está sufriendo Guayaquil. "Dijeron
que la pandemia no sería tan mala en
América Latina porque estamos
acostumbrados a la enfermedad, porque
hace calor, porque nuestra población es
joven", dijo también Bukele, cuyas
medidas anti coronavirus están entre las
más rápidas y estrictas de la región.
"Pero miren lo que está pasando en
Ecuador".
El sitio mexicano de noticias Pie de
Página advirtió: "Para el resto del
mundo, Guayaquil es una pesadilla que
puede pasar". Para Barrezueta y su
esposa de 30 años, Katiuska Castro, el
coronavirus es un calvario por el que
aún están pasando. Sentado este jueves
con el cadáver de su padre en casa,
Barrezueta dice que el duelo tendrá que
esperar.
"Por supuesto, es una gran pérdida, es
mi padre, nos sentimos muy mal, pero
ahora mismo somos nosotros los que nos
estamos enfermando. Tenemos todos los
síntomas... diarrea, fiebre... dolores
musculares. Y no podemos ir al hospital
porque si vas al hospital te contagias
más y de todos modos no te curan".
"Lleva tres días aquí en la sala y mi
familia se está contagiando", se queja
Barrezueta, que mandó a sus hijos de dos
y cuatro años a casa de unos familiares
para alejarlos del peligro.
En Ecuador, el número oficial de muertes
por coronavirus asciende a 120, de las
que 82 se han producido en la provincia
del Guayas, cuya capital es
Guayaquil.
Barrezueta, como muchos en la zona,
sospecha que la cifra real es mucho
peor. "Estamos pasando por una situación
muy difícil en este momento", dice. "El
presidente no aparece, se está
escondiendo, no sabemos dónde está. No
tenemos alcalde ni gobernador. No
tenemos nada".
"Esto es un caos. Nadie nos ayuda.
Tenemos miedo", añade Barrezueta más
tarde en un mensaje de WhatsApp. "Por
favor. Necesitamos ayuda. Nos estamos
muriendo y nadie está haciendo nada".
En plena patacada social i econòmica pel
coronavirus es busquen solucions globals
i tothom mira cap a Brussel·les. Però
l’última setmana la vista s’ha desviat
una mica més al nord d’Europa, a l’Haia.
El govern holandès s’ha convertit en el
dolent d’una pel·lícula que té com a
principal argument la falta de
solidaritat entre països de la Unió
Europea i la falta d’una resposta fiscal
conjunta per respondre a una crisi sense
precedents. Els Països Baixos (com
Alemanya) s’han negat ni tan sols a
debatre la proposta d’emetre deute
conjunt entre els països de l’euro per
mutualitzar els riscos (els famosos
coronabons ) i finançar les polítiques
de resposta al coronavirus. Però el vas
va vessar quan el ministre de Finances,
Wopke Hoekstra, va insinuar que calia
investigar per què Itàlia o Espanya
havien arribat a aquesta crisi sense
prou coixí per afrontar-la.
Els Països Baixos s’han alineat
tradicionalment amb Alemanya i els
nòrdics en un front de l’austeritat que
ha frenat la integració fiscal de la
zona euro, com ara els impostos a les
tecnològiques, el fons de garantia de
dipòsits o el pressupost de la zona
euro. Però els últims anys, l’Haia s’ha
convertit en l’ariet d’aquest front
hanseàtic, amb un discurs més dur i
contundent que una Alemanya que busca
ser frontissa. L’últim capítol
protagonitzat pel ministre de finances,
però, ha escampat la indignació arreu
d’Europa (i també a Holanda), fins al
punt d’haver de demanar disculpes. “Què
els passa als holandesos?” És una
pregunta que s’ha estès més enllà de la
bombolla de Brussel·les.
“No és accidental que la paraula per dir
deute i pecat sigui la mateixa en
holandès. Està fortament lligat amb la
cultura protestant, que diu que has de
ser frugal i estalviar. No és una
qüestió només de diners, també és de
moralitat”, explica l’eurodiputada
neerlandesa Sophie in ’t Veld, del grup
liberal, família política que comparteix
amb el partit del primer ministre, Mark
Rutte. De fet, a la pregunta sobre si
l’austeritat i la disciplina fiscal és
una qüestió ideològica o també social
als Països Baixos, els tres eurodiputats
holandesos consultats per l’ARA
coincideixen en admetre que és una
barreja de les dues coses.
“Els Països Baixos som liberals en
qüestions com l’avortament o les
drogues, però després, a nivell
econòmic, som de la vella escola”, diu
l’eurodiputat neerlandès dels Verds Bas
Eickhout. Segons explica, és habitual
que el ministre més popular sigui el de
Finances, i recorda que des dels 80 els
governs neerlandesos han sigut
conservadors-liberals, i només en alguna
ocasió hi han entrat els
socialdemòcrates en coalicions. “Fins i
tot ara, amb el coronavirus, s’ha dit:
«Veus que bé que vam fer coixí»”,
reflexiona.
En la mateixa línia respon l’eurodiputat
socialista holandès Paul Tang: “Són
totes dues coses al mateix temps. És
ideològic, i la prova és que els
socialistes estem a favor dels
coronabons, però és cert que
l’endeutament es veu d’una manera molt
negativa”. Tang, com els altres dos
eurodiputats, condemna durament
l’actitud del ministre de Finances.
Tanmateix, cal recordar que va ser un
ministre de finances socialista, Jeroen
Dijsselbloem (també president de
l’Eurogrup), qui va arribar a acusar els
països del sud de gastar-se els diners
en “dones i alcohol”.
Però els eurodiputats també reclamen
fugir dels estereotips i recordar la
component ideològica. Sophie in ’t Veld
és clara: “La idea que els del nord
imposen retallades als del sud és falsa.
La disciplina fiscal és als tractats de
la Unió, que tots han subscrit”. L’ARA
ha intentat contactar amb una
eurodiputada del mateix partit que el
ministre de Finances (de la família
conservadora), però ha declinat
participar en l’article. Idèntica
negativa ha donat una eurodiputada del
partit liberal del primer ministre
Rutte.
La nova proposta d’Holanda
Després d’aquest capítol, però, Hoekstra
va disculpar-se per falta d’“empatia” i
els Països Baixos han reaparegut amb una
proposta d’un fons de 100 milions que
els països del nord aportarien al sud.
En una entrevista ahir a El Mundo,
insistia que no discutirà els
coronabons. Ara bé, la prova que posar
tots els holandesos al mateix sac és
també un estereotip és que els tres
eurodiputats consultats o els defensen o
creuen que com a mínim cal parlar-ne.
Això sí, també admeten que amb el govern
actual serà difícil esgarrapar algun
sistema de mutualització. “Potser si és
temporal i limitat, com suggereix
França, sí”, apunta Tang. Per a
Eickhout, a més, la proposta del fons és
“insultant” perquè sembla caritat quan
el que caldria, sosté, és solidaritat.
Però al preguntar-li a El Mundo sobre si
considera que un regal com el fons
proposat és entendre el malestar del
sud, el ministre de Finances torna a
parlar de moral: “No hi ha cap
connotació, simplement volem destacar
que no és un préstec. Per a mi seria
moralment incorrecte. Podem ajudar en
això concret i esperem que molts s’hi
uneixin”. Els Països Baixos intenten
així corregir la imatge de bloquejador,
però la realitat és que també han
encapçalat l’oposició per aconseguir un
pressupost europeu més ambiciós, i fonts
diplomàtiques consultades per l’ARA
anticipen que ni tan sols amb el
coronavirus canviaran la seva posició.
L’eurodiputada liberal, però, creu que
Rutte és pragmàtic i que voldrà evitar
ser vist d’aquesta manera.
L’Eurogrup se centrarà en préstecs i no
en deute comú
La tensa cimera de líders europeus de fa
una setmana va acabar passant la patata
calenta als ministres de finances de
cara a la trobada de dimarts, en què
s’espera que arribin a un principi
d’acord sobre nous mecanismes de
resposta a la crisi del coronavirus.
Però l’encès debat sobre un mecanisme de
deute comú ( coronabons ) que reclamen
amb força els països del sud no troba
sortida. Sobre la taula de l’Eurogrup,
segons les fonts consultades, hi ha
només mecanismes de crèdit per rescatar
les economies, fent servir el fons de
rescat del Mede (que té disponibles uns
400.000 milions), que ampliaria
capacitat amb un nou instrument d’uns
80.000 milions amb condicions relaxades,
segons El País. També el BEI va proposar
mobilitzar 200.000 milions més. Però
França i Espanya continuen pressionant
per aconseguir mutualització del deute,
i caldrà veure si l’Eurogrup ajorna de
nou aquest debat.
Sólo se ha hecho el test a 2.000 médicos
y enfermeras cuando más de uno de cada
cinco profesionales de la sanidad
pública está aislado sin saber si tiene
Covid-19DATOS | Mapas y gráficos de la
evolución de los casos en España y el
mundo
El Partit Popular Europeu votarà si
expulsa el partit hongarès Fidesz, del
primer ministre Viktor Orban, després de
la sol·licitud formal de tretze partits
El Partit Popular Europeu (PPE) votarà
si expulsa el partit hongarès Fidesz,
del primer ministre Viktor Orban,
després de la sol·licitud formal de
tretze partits del grup, entre els quals
hi ha els representants de Bèlgica,
Finlàndia i Grècia.
‘Ens temem que el primer ministre Orban
utilitzi els seus nous poders per a
ampliar encara més el control del govern
sobre la societat civil’, alerten els
caps de centre-dreta que han subscrit el
text, entre els quals hi ha els primers
ministres de Grècia, Kiriakos
Mitsotakis, i el de Noruega, Erna
Solberg.
El president del Partit Popular Europeu,
l’ex-primer ministre polonès i
ex-president del Consell Europeu, Donald
Tusk, ha rebut ja la carta. L’assumpte,
en qualsevol cas, només podrà ser
discutit en el si de l’Assemblea
Política del partit europeu ‘que es
reunirà quan finalitzi el confinament’,
han explicat a Europa Press fonts
conservadores.
El parlament hongarès va aprovar mesures
controvertides, que atorga gairebé plens
poders a Orban, el qual pot governar a
cop de decret. El primer ministre pot
mantenir de manera indefinida l’estat
d’emergència, i també es posa en risc la
llibertat de premsa, ja que preveu penes
de presó per a difondre informacions
falses.
Les delegacions signants, entre els
quals no hi ha ni el Partit Popular ni
els Republicans, demanen l’expulsió de
Fidesz, ja que consideren que la reforma
d’Orban és una ‘clara violació’ dels
principis fonamentals de la democràcia
liberal i dels valors europeus.
Les regles del PPE estableixen que per a
suspendre o expulsar a un dels membres
és necessari que primer ho demanin set
dels partits membres, de com a mínim
cinc estats diferents – una condició que
ja es compleix -, el següent pas és
escoltar els arguments dels
representants de Fidesz en l’Assemblea
Política, i finalment es sotmetria al
vot dels representants presents, que
hauran d’adoptar la decisió per majoria
simple.
La carta enviada a Tusk l’han signat
partits de Bèlgica – flamencs i valons
-, la República Txeca, Dinamarca,
Finlàndia, Grècia, Lituània, Luxemburg,
els Països Baixos, Noruega, Eslovàquia,
Suècia i Suïssa.
A Xile,dos pumes s'han atrevit a entrar
a la capital del país, ara que les
persones estem confinades a casa, la
fauna salvatge es deixa veure més.
Un mascle jove es va passejar a ple dia
pels carrers d'un barri cèntric i va
acabar refugiant-se en una escola. Els
naturalistes el van capturar i li van
fer un examen veterinari.
El director regional de Servei
d'Agricultura i Ramaderia de Xile,
Marcelo Giagnoni, va dir que el puma
havia estat tranquil·litzat i portat al
zoològic del Parc Metropolità de
Santiago per a una avaluació de salut.
Ni els serveis sanitaris ni els serveis
funeraris donen a l'abast a Guayaquil,
la ciutat per on va entrar el
coronavirus a l'Equador a mitjans del
mes de febrer per mitjà d'una dona de 74
anys provinent de Madrid. Des de llavors
la infecció es transmet a la mateixa
velocitat que el temor dels ciutadans,
que no s'atreveixen a tocar les víctimes
mortals per por que siguin una font de
contagi de la covid-19, i els cossos
s'acumulen a les cases i els carrers
esperant que algú els reculli. Dimarts
els funcionaris tenien fins a 115
peticions de retirada de cadàvers,
alguns dels quals feia cinc dies que
havien mort.
La ciutat suma la meitat dels 3.200
casos positius detectats a l'Equador i
concentra tres quartes parts del
centenar de morts al país. Guayaquil, la
capital de la regió més dinàmica
econòmicament, supera de llarg el balanç
de víctimes de tots els estats de
l'Amèrica Llatina (té més malalts
diagnosticats que Xile, l'Argentina o
Mèxic) i només queda per darrere del
gegant brasiler de Jair Bolsonaro, cosa
que explica gràficament la brutalitat
del brot i l'impacte que està tenint a
tots els països, i en especial els que
tenen sistemes sanitaris deficitaris ja
en situacions normals. El ràpid augment
de malalts i morts no ha fet sinó
aprofundir les desigualtats i la
pobresa.
Familiars d'una víctima de lacovid-19
acomoden la difunta al fèretre en un
carrer de Guayaquil, a l'Equador /
Vicente Gaibor del Pino / REUTERS
Familiars d'una víctima de lacovid-19
acomoden la difunta al fèretre en un
carrer de Guayaquil, a l'Equador /
Vicente Gaibor del Pino / REUTERS
Sense prou proves per fer diagnòstics
ràpids, els hospitals estan col·lapsats
per atendre més pacients, però també
s'han vist desbordades les funeràries de
la ciutat, perquè les seves
instal·lacions estan plenes de cossos
que no poden ser enterrats i no hi ha
prou vehicles ni personal per recollir
les noves víctimes mortals. Només la
setmana passada les autoritats locals
van assegurar que havien retirat un
centenar de cossos, però van admetre que
encara n'hi havia molts més i que un
dels problemes era que és indispensable
que vagi un equip judicial a
l'aixecament dels cadàvers.
Les xarxes socials s'han omplert de
vídeos i fotografies de morts als
carrers de Guayaquil. Són cossos que o
bé han mort a la via pública o bé les
famílies, per por d'encomanar-se del
coronavirus, han deixat a l'exterior. El
mateix drama es viu dins les cases, on
hi ha desenes de cadàvers als llits on
han mort. Els uns i els altres esperen
que algú els reculli, amb tots els
riscos per a la salut pública que suposa
la descomposició dels cossos. La mateixa
por ha fet que alguns vianants calin foc
als morts, sense protecció ni cap mesura
de seguretat. I ni tan sols se sap si la
causa de la mort és la covid-19, perquè
s'estan fent molt poques proves
diagnòstiques.
Les impactants imatges, més pròpies d'un
escenari de guerra o de desastre
natural, estan servint als dirigents
llatinoamericans per alertar la població
del que pot representar l'incompliment
de les mesures de restricció decretades
per frenar el brot.
L'alcaldessa de la ciutat, Cynthia
Vitieri, ha denunciat la falta de
resposta del govern del president Lenín
Moreno davant el brot. Des del seu
domicili, on està aïllada perquè va
donar positiu, ha explicat que hi ha
famílies que intenten trobar assistència
sanitària presentant-se a clíniques i
hospitals de la ciutat, però només reben
el silenci i un cop de porta. "Els
deixen fora i els infermers surten per
posar oxigen als malalts", però no els
permeten entrar-hi, ha afirmat en una
entrevista a la cadena TeleSur.
De moment, ha arribat a la ciutat un
dels tres contenidors refrigerats que
s'han encarregat per donar suport a les
funeràries, i on es dipositaran els
cossos abans de poder-los enterrar.
La falta de resposta fa que les famílies
s'afanyin a buscar solucions pel seu
compte enmig de la pandèmia. La premsa
local explica com s'han d'espavilar per
trobar taüts, en una ciutat on la gran
demanda n'ha deixat sense les
funeràries. Les cerimònies formals són
impossibles de celebrar per evitar
aglomeracions i més contagis, així que
els enterraments es fan en solitari i es
col·loca una placa per identificar els
morts.
Analizamos la evolución de la epidemia
en EEUU, que tiene su epicentro en Nueva
York y ya registra uno de cada cinco
casos confirmados a nivel mundialEl
coronavirus, en datos: mapas y gráficos
de la evolución de los casos en España y
el mundo
Estados Unidos, la tercera nación más
poblada del mundo y primera economía
global, ya ha contabilizado que cerca de
200.000 personas han dado positivo en la
epidemia de coronavirus en el país,
según los datos más recientes
actualizados por la Universidad Johns
Hopkins, con sede en Baltimore. En otras
palabras, uno de cada cinco casos
detectados a nivel mundial, alrededor
del 20%, se están registrando en estos
momentos en territorio
estadounidense.
"Vamos a pasar dos semanas muy duras",
dijo este martes el presidente Donald
Trump. Las proyecciones de los asesores
científicos de la Casa Blanca auguran
una horquilla de entre 100.000 y 240.000
muertes asociadas al virus. De momento,
se han registrado más de 4.000
fallecimientos de pacientes con
COVID-19, un aumento de que se produce
mientras los gobernadores buscan a la
desesperada ventiladores para poder
atender a los enfermos en condiciones
críticas y piden a los residentes que se
queden en sus casas.
El brote tiene un epicentro claro. El
estado de Nueva York es, de lejos, el
que más casos ha contabilizado de todo
el país y concentra aproximadamente el
40% del total de contagios detectados a
nivel nacional.
"Hemos estado por detrás desde el primer
día, este virus nos ha tomado la
delantera desde el primer día, así no se
gana una guerra. La siguiente batalla es
el pico, la siguiente batalla es en la
cima de la montaña, porque donde veis
una curva yo veo una montaña", ha
afirmado este miércoles uno de los
rostros más visibles de la crisis
causada por el coronavirus, el
gobernador neoyorquino, Andrew Cuomo.
Este miércoles, Cuomo ha cifrado en más
de 83.000 los positivos confirmados en
el estado, más que los que ha hecho
públicos China hasta el momento.
El coronavirus està fent estralls en la
comunitat ultraortodoxa d'Israel. La
malalatia s'estén fins a 8 vegades més
de pressa que entre la resta de
ciutadans.
L'incompliment del confinament decretat
pel govern és la causa principal, en un
col·lectiu que posa la religió per
davant de la ciència.
La policia acaba dispersant desenes
d'ultraortodoxos d'un barri de Jerusalem
perquè no compleixen les mesures de
distància imposades. Tampoc a les
sinagogues.
Control policial a Israel en ple
confinament
Les autoritats tapien alguns centres,
després de pregàries i funerals massius
i els veïns els desafien i els acusen de
voler secularitzar-los amb l'excusa del
virus. D'altres intenten adaptar-se
admetent que el seu estil de vida no ho
fa fàcil com explica Roitenbarg de
Menahen.
"És molt difícil per a nosaltres perquè
sempre estem junts i ens agrada viure en
comunitat. Aquests dies hem de tenir
cura i provem de fer-ho el millor
possible."
La tensió es repeteix a prop de
Tel-Aviv, allà el confinament és mínim.
Les reunions al carrer per estudiar la
Torà continuen i molts al·leguen que el
text sagrat els salvarà.
Dins les cases, la situació no és
millor: famílies nombroses i pisos
petits, alguns d'insalubres. La seva
aversió a la televisió o a internet fa
que pocs siguin conscients de
l'emergència.
Però alguns alcaldes reclamen urgentment
un toc de queda per aquesta comunitat.
Avisen que, sent només el 12% de la
població del país, ja representen el 50%
dels malalts.
En temps difícils per comprar material
sanitari, un grup d'expatriats catalans
s'han organitzat per enviar prop de
10.500 mascaretes que arribaran aquesta
setmana al departament de Salut català.
La greu situació de desproveïment de
material de protecció als hospitals
catalans ha activat la solidaritat. La
iniciativa va sorgir de manera
espontània a través del grup de WhatsApp
que manté en contacte els residents a
Hong Kong i ràpidament es van
organitzar.
El jove xinès que recol·lectava
mascaretes per als hospitals catalans
El jove xinès que recol·lectava
mascaretes per als hospitals catalans
Mentre uns buscaven els productes, uns
altres es van informar de la manera
d'enviar l'ajuda i la destinació
adequada. En trenta-dues hores es va
poder completar un enviament de 10.200
màscares quirúrgiques i 220 model FFP2,
que va sortir dijous de Hong Kong i
s'espera que arribi com a molt tard
aquest dimecres a Barcelona.
En farmàcies i botigues
Les mascaretes es van comprar en
farmàcies i botigues de Hong Kong,
comparant preus per buscar la millor
oferta i enviar el màxim nombre de
caixes d'aquest material, que ara és tan
difícil de trobar. Per fer els tràmits i
assegurar-se que l'enviament arribi
correctament com a donació han comptat
amb la col·laboració i l'assessorament
d'ACCIÓ. En l'eficàcia de l'operació
segurament hi ha ajudat que una gran
part de la comunitat és formada per
empresaris, acostumats a superar aquesta
mena de dificultats.
Una de les coordinadores, Beth Parera,
destaca la col·laboració i
disponibilitat de tothom. Ni tan sols es
va esperar a recollir les donacions o
fer un pressupost. Es va optar per fer
la compra ràpida del material i així
evitar la pujada de preus. L'import es
va dividir entre tots els que es van
apuntar a la iniciativa, en total més de
mig centenar.
Parera, que fa catorze anys que resideix
a Hong Kong, vol destacar la importància
d'unir-se i de col·laborar. I afirma:
“És un petit gra de sorra, però en
aquests moments si tots els que vivim
fora ens organitzem podem ajudar, perquè
fa falta”.
Al febrer, al principi de l'epidèmia de
covid-19, a Hong Kong faltaven les
mascaretes. Se n'havia prohibit la
importació amb l'objectiu d'evitar que
les utilitzessin els manifestants
prodemocràcia durant els seus actes per
evitar ser identificats.
La situació es va anar normalitzant,
però ara tornen a escassejar, perquè la
gent en compra per enviar-les a empreses
o particulars d'altres països. A la
veïna província de Guangdong, les
fàbriques xineses han recuperat la
producció, però l'expansió de la
pandèmia ha creat una gran demanda. Els
preus pugen i hi ha molta competència
per comprar-ne.
Mala suerte, medidas graduales,
diferencias entre regiones... profesores
de la universidad estadounidense
escriben en la revista Harvard Business
Review sobre los factores que
explican el "fracaso" de Italia en la
epidemia de COVID-19Deportistas,
supermercados y vecinos: la tensión
social se acumula en Italia tras tres
semanas de confinamiento
El buque USNS Comfort, el sexto más
grande del mundo, servirá para aliviar
el incipiente colapso provocado por el
coronavirus en la ciudad estadounidense
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
