Mohamed Mursi, expresident d'Egipte
entre el juny de 2012 i el juliol de
2013, ha mort aquest dilluns a la sala
del tribunal que el jutjava per
espionatge.
La televisió pública egípcia ha informat
que ha perdut el coneixement durant una
sessió del judici i ha mort poc després.
Tenia 67 anys, però la seva salut
s'havia deteriorat aquests últims sis
anys passats a la presó de Borg al-Arab,
a la ciutat d'Alexandria.
Des d'allà era traslladat en helicòpter
fins a l'Acadèmia de Policia del Caire,
on se'l jutjava per un suposat cas
d'espionatge a partir de contatctes amb
l'organització islamista palestina
Hamas.
Antic dirigent dels Germans Musulmans,
va arribar al poder arran de la
Primavera Àrab egípcia, que va posar fi
als 30 anys de poder totalitari de Hosni
Mubarak.
Mor Mohamed Mursi, primer president
electe d'Egipte, mentre el jutjaven per
espionatge
Mohamed Mursi, el 29 de juny de 2012,
durant un discurs a la plaça Tahrir del
Caire (Efe/Amel Pain)
Després de guanyar les eleccions
presidencials de 2012, Mursi es va
convertir en el primer president
d'Egipte elegit democràticament.
El seu mandat, però, va durar un any,
perquè va ser derrocat per l'exèrcit
després de protestes arreu del país
demanant la seva dimissió. En aquest
temps no va ser capaç de redreçar
l'economia ni la seguretat d'Egipte.
Durant els primers mesos va gaudir del
favor de la ciutadania, que, tanmateix,
de seguida va retirar-li el suport i va
acusar-lo de ser un titella dels Germans
Musulmans.
Mor Mohamed Mursi, primer president
electe d'Egipte, mentre el jutjaven per
espionatge
Mohamed Mursi reunit amb l'aleshores
secretària d'Estat dels EUA, Hillary
Clinton, el 14 de juliol de 2012
(Reuters/Amr Dalsh)
Es dona la circumstància que Mursi va
ser proclamat candidat a última hora, en
substitució de l'empresari Khairat
al-Chater. Casat i pare de cinc fills,
tenia un caràcter afable.
El líder del cop d'estat, que es va fer
sense vessament de sang, va ser el
general Abdel Fattah al-Sisi, que un any
més tard, el juny de 2014, es va
convertir en el successor de Mursi.
Mor Mohamed Mursi, primer president
electe d'Egipte, mentre el jutjaven per
espionatge
Mohamed Mursi a la presó, el 21 de juny
de 2015 (Reuters/Amr Dalsh)
Mursi estava a la presó des del 3 de
juliol de 2013, dia que va ser derrocat.
La seva família havia denunciat que era
tingut en un règim d'aïllament i
Amnistia Internacional va assegurar al
febrer que en aquests sis anys només
havia rebut tres visites.
Més enllà del judici que tenia en curs,
Mursi complia presó per un altre cas
d'espionatge, a favor de Qatar, i per la
mort de manifestants el 2012.
El 4 de novembre del 1922, els
treballadors de l’arqueòleg Howard
Carter, que estava a punt d’abandonar la
recerca després de 16 anys excavant la
Vall dels Reis, van trobar una escala de
pedra que baixava a les entranyes de la
terra. La recerca de Carter era seguida
pels mitjans de comunicació i la
troballa va aixecar una gran expectació.
Segons les cròniques de l’època, més de
10.000 persones es van aplegar al lloc
del descobriment. Tutankhamon continua
fascinant i atraient milers de turistes
i, després de deu anys de restauracions,
el govern egipci l’ha volgut mostrar amb
tot el seu esplendor. Segons els
arqueòlegs egipcis i l’equip responsable
del projecte, avui una de les icones de
la Vall dels Reis està en millors
condicions que quan Carter la va mostrar
al món.
La restauració ha anat a càrrec de
l’empresa nord-americana Getty
Conservation Institute (GCI), que s’ha
centrat a millorar les condicions
ambientals de la tomba per mirar de
protegir-la de l’erosió del turisme, que
està tornant amb força a la necròpolis
reial excavada als turons desèrtics de
Luxor, al sud d’Egipte. L’arqueòleg
Neville Agnew, un dels responsables del
GCI, explica que la tomba no estava en
unes condicions “tan dolentes” quan va
començar l’obra, perquè l’estat de les
pintures era relativament estable. Els
frescos van quedar danyats principalment
per uns fongs que van causar centenars
de petites taques marrons que esquitxen
les pintures, però els investigadors
tenen la certesa que ja no representen
un perill. “Creiem que els punts marrons
van sorgir perquè la van segellar massa
de pressa. Hi havia molta humitat i hi
van aparèixer fongs. Avui els fongs són
morts. No van créixer des que Carter va
obrir la tomba: podem comparar les
fotografies”, va dir Agnew. Els
conservadors no han volgut retirar-los
perquè han penetrat dins la capa de
pintura, de manera que es podrien causar
danys als pigments. “Les taques marró
formen part de la història de la tomba”,
diuen.
El projecte de conservació ha inclòs la
instal·lació d’un sistema de ventilació
i filtració d’aire per mitigar la
humitat, a més d’un nou sistema
d’il·luminació led i millores en la
protecció i presentació del lloc,
incloent-hi la instal·lació de noves
tarimes de fusta elevades
d’observació.
Per millorar la conservació de
l’enterrament, l’institut Getty té
previst proposar al govern egipci que
limiti les visites de turistes a un
màxim de 25 persones alhora, una xifra
molt inferior a la que actualment rep el
diminut recinte on hi ha la mòmia i un
dels sarcòfags de Tutankhamon, que va
regnar a Egipte entre el 1332 i el 1323
aC. La decisió de limitar el flux de
turistes dependrà del ministeri
d’Antiguitats, que es finança en part
gràcies a les entrades que paguen els
visitants. El ministeri, responsable de
totes les excavacions arqueològiques
d’Egipte, no ha enviat funcionaris d’alt
rang a l’acte de presentació i només ha
autoritzat l’accés d’un reduït nombre de
periodistes a la tomba.
En la mateixa línia, l’egiptòleg Zahi
Hawass ha advertit que si no es canvia
el model de gestió de la Vall dels Reis
“no durarà 500 anys més”. “Necessitem un
programa de gestió de tota la vall. El
ministeri necessita dir quanta gent pot
entrar cada dia a la tomba de
Tutankhamon, quantes tombes estan
obertes o tancades. S’ha de gestionar el
lloc amb un programa global”, diu
Hawass, que també va ser ministre
d’Antiguitats.
És el primer atac amb explosius a Egipte
contra turistes des del 2015
https://www.ccma.cat/324/almenys-dos-mor
ts-en-lexplosio-dun-autobus-turistic-a-l
es-piramides-de-gizeh/noticia/2895208/
Una explosió en un autobús ple de
turistes que feia una visita per les
piràmides de Gizeh ha deixat almenys
quatre morts i més de deu ferits.
Segons ha informat el Ministeri de
l'Interior, s'hauria col·locat un
artefacte explosiu casolà en una zona de
les piràmides, als afores del Caire, i
s'hauria fet detonar quan hi circulava
un autobús turístic.
Tres turistes vietnamites i el guia han
mort, i hi ha més de deu ferits. Tots
serien turistes, a més del conductor de
l'autobús.
Els tres turistes morts anaven amb un
grup de catorze persones del Vietnam.
És el primer atac amb explosius a Egipte
contra turistes des del 2015.
La victoria del general que gobierna el
país con mano de hierro era ampliamente
esperada tras unas elecciones
calificadas de "farsa" por la oposición.
El resultado oficial se anunciará el
próximo lunes.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
