Estic a Mèxic des-de fa anys però no de
forma continua i em dedico a
l’importacio I comercialització i
consultoria de varies empreses catalanes
sobretot de moda.
M’agradaria ampliar la cartera de
clients inclús en el format d’exportacio
de Mèxic a Catalunya, estic oberta a
noves propostes.
Salutacions o com diuen aquí “bonito
dia”
L'equip del futbolista català ha caigut
derrotat en la final de la Copa de
l'Emir en mans de l'Al-Duhail. Xavi
Hernández podria disputar un últim
partit amb l'Al-Sadd dilluns a l'Iran
abans de penjar definitivament les botes
Xavi Hernándeztanca l'etapa com a
futbolista a Qatar sense la cirereta de
guanyar la Copa de l'Emir, i és que el
seu equip, l'Al-Sadd, ha caigut derrotat
a la gran final en mans de l'Al-Duhail
per 1-4.
L'equip del català s'ha avançat amb un
gol d'Akram quan amb prou feines feia
cinc minuts que la pilota rodava per la
gespa de l'estadi Al-Wakrah, l'escenari
que acollirà la final del Mundial de
Qatar 2022. Però l'equip rival, al quart
d'hora de joc, ha igualat el marcador
amb una diana d'Afif. En la segona part,
l'Al-Duhail ha sentenciat anotant l'1-4
definitiu, amb gols d'Edmilson, per
partida doble, i El-Arabi.
A Xavi, però, encara li queda un últim
partit abans de penjar les botes com a
futbolista després 21 anys, i és que
dilluns el seu equip juga a Teheran, a
l'Iran, el matx que tanca la fase de
grups de la Champions asiàtica contra el
Persèpolis.
Després, Xavi Hernández iniciarà una
nova etapa en la seva vida professional,
però no marxarà gaire lluny, ja que
exercirà d'entrenador al mateix Al-Sadd,
a Qatar, rellevant l'actual tècnic,
Jesualdo Ferreira.
Hola a tots/es, algú em pot informar de
si hi ha trobades d'infants de parla
catalana a Montréal ? els meus néts
necessiten relacionar-se, jugar i fer
activitats per practicar el català.
Espero la vostra resposta .
Montse Grau
El primer ministre del Quebec, François
Legault, s'ha mostrat "perplex" per la
decisió del govern canadenc de no haver
autoritzat la visita de Carles
Puigdemont a principis d'abril, segons
ha publicat la ràdio canadenca.
Puigdemont tenia previst realitzar una
visita al Quebec convidat per la Société
Saint-Jean Baptiste (SSJB) de Montreal,
però no se'l va autoritzar l'entrada al
país. Legault demana ara explicacions al
primer ministre canadenc, Justin
Trudeau, i ha anunciat que presentarà
una moció per lamentar la decisió i
demanar que es "revisi" al més aviat
possible, ja que considera que el veto a
Puigdemont es va fer "sense cap motiu".
La acusación del presidente de Sri Lanka
Maithripala Sirisena de que los
servicios de seguridad del país tenían
conocimiento previo sobre los ocho
atentados “yihadistas” del 22 de abril,
que dejaron cientos de víctimas, y se lo
ocultaron, muestra una gran y grave
fractura en el seno del poder del país
apodado “la India organizada”.
La República Democrática Socialista de
Sri Lanka es un pequeño estado de 21
millones de habitantes, compuesto por
los cingalé y una minoría tamil (cerca
del 13%), y de religión predominante
budista, y luego grupos de fe hinduista,
islam-sunnita y cristiana. La nación se
estaba recuperando no sólo de una larga
guerra civil de 26 años (1983-2009)
entre la milicia independentista Tigres
Tamiles y el ejército, que dejó decenas
de miles de muertos, sino también del
devastador tsunami del Océano Índico de
2004 que arrebató la vida de 35.000
personas.
El antiguo Ceilán, un país insular
ubicado en el Océano Índico y al sureste
del Mar Arábigo, que vive del turismo,
las exportaciones de textil y té (en
cuyas plantaciones trabajan
principalmente mujeres), y es además el
primer productor mundial de canela,
había conseguido un crecimiento
económico de 4,6% en 2017, y reducir la
pobreza de forma considerable. La isla
fue durante la Guerra Fría uno de los
países “No alineados”, próximo a China y
a la Unión Soviética, y tiene el honor
de ser el primer país del mundo en tener
una primera ministra, Sirimavo
Bandaranaike en 1960.
Con el fin del orden mundial unipolar,
marcado por el protagonismo de China,
Rusia y la India, hoy Sri Lanka está
siendo el objeto de disputa entre las
potencias. La geopolítica marítima y la
militarización de las aguas del planeta,
a veces bajo ridículos pretextos como
luchar contra los “piratas somalíes“,
están arrastrando a este país a una
grave crisis política.
La importancia geopolítica de Sri
Lanka
. Es el único estado insular del sur de
Asia.
. Está ubicado en el centro del Océano
Índico, el enlace entre Asia occidental
y el sudeste asiático que conecta el
comercio marítimo este-oeste. Por las
aguas de este océano, que cubren cerca
del 20% de la superficie del planeta,
pasa el 70% del comercio mundial de
petróleo, con India y China a la cabeza
de los consumidores de energía fósil.
. Es dueña de puertos estratégicos como
Colombo o Trincomalee.
. Dentro de la política de EEUU para
dominar el Sur de Asia, es un candidato
para reemplazar a Pakistán, país que
está entrando en la órbita china.
. Es el espacio donde se desarrolla la
batalla entre China-Japón, India-China y
EEUU-China por el control de las rutas
marítimas del Índico.
Un antes y un después del 2015
Desde que Barak Obama centró su doctrina
en la contención de China, política
continuada por Donald Trump, Sri Lanka
es una de las obsesiones de EEUU. En
diciembre de 2009, el Comité de
Relaciones Exteriores del Senado
advertía que la “deriva estratégica de
Sri Lanka“, durante el gobierno del
presidente Mahendra Rajapaksa, hacia
China “tendría consecuencias para los
intereses de los EEUU en la región“. Y
como no podía acusar al gobierno budista
de Colombo de “patrocinar el terrorismo
islámico” recurrió al segundo de sus
argumentos favoritos: “pisotear los
derechos humanos”. Por lo que, a través
de los “expertos” de la ONU planteó la
sospecha de que el gobierno de Rajapaksa
podría ser responsable de crímenes de
guerra durante y después de la guerra
civil por matar a cerca de 40.000
civiles.
En 2013, la ONU aprueba una resolución
pidiendo investigaciones
“independientes” al respecto. La guinda
la pone el entonces primer ministro
británico, David Cameron (cuyo gobierno
además de estar implicado en los
crímenes de guerra en Afganistán e Irak,
aumentó la venta de armas al gobierno
srilankés, prolongando la guerra civil),
quien dio un ultimátum a Rajapaksa
exigiendo una investigación creíble
sobre la matanza de los tamiles. Meses
después, y ante la prohibición que
impone Colombo al equipo de la ONU de
entrar en las antiguas zonas de
conflicto, EEUU le avisa: “la paciencia
de la comunidad internacional empieza a
agotarse“.
A esta presión sobre Rajapaksa se suma
el gobierno de extremaderecha indio que
considera Sri Lanka su patio trasero, no
sólo porque Rajapaksa ha sacado a su
país de la influencia de Nueva Delhi,
entregando los mega proyectos de
infraestructura a China, sino también
por autorizar el atraque de los
submarinos chinos en el puerto de
Colombo.
A partir de 2014, la entrada de lleno de
Sri Lanka en el proyecto chino de la
Nueva Ruta de la Seda sella su destino.
Beijing, que ya cooperó con este país
para reconstruir las zonas devastadas
por el tsunami de 2004, firmó un acuerdo
para efectuar una inversión de 13
billones de dólares en el puerto de
Colombo y convertirlo en Colombo
International Financial City, a la
imagen de Dubái en el Golfo Pérsico, y
de paso reconstruir el puerto de
Hambantota por otros 5.000 millones.
Dichos proyectos forman parte de la
estrategia del “Collar de perlas” de
China, que consta en alquilar puertos,
en principio con fines comerciales, y se
extiende desde las aguas chinas hasta
Océano Índico y el Golfo Pérsico: el
Kyauk Phru (Birmania), el Gwadar
(Pakistán) o el Chittagong (Bangladesh),
y Bandar Abbas (Irán), son algunos.
El 2015 sucede un giro radical en los
acontecimientos: Rajapaksa acusa a
Occidente y a los servicios de
inteligencia india, The Research and
Analysis Wing (RAW), de conspirar para
desbancarle del poder mientras el primer
ministro Maithripala Sirisena practica
el transfuguismo, se une al opositor
Partido de Unidad Nacional (PUN) pro
indio-EEUU, y se presenta a las
elecciones presidenciales. En la
víspera, el exsecretario de Estado de
EEUU, John Kerry, telefonea a Rajapaksa
(¡intervine en las elecciones ajenas!)
para insistir en que éstas deben ser
“libres y justas”, y debe entregar el
poder “de forma pacífica” a Sirisena en
caso de que las gane. Finalmente, para
asegurar los resultados, envía a la
subsecretaria para Asia del Sur y
Central, Nisha Biswal, a visitar Sri
Lanka.
Sirisena, que centró su campaña en la
chinofobia, gana las elecciones con el
respaldo de grupos tamiles y musulmanes,
provocando euforia en Washington. Nueva
Delhi será el destino de su primera
visita oficial al extranjero.
El nuevo presidente nombra al líder del
PNU, Ranil Wickramasinghe, como primer
ministro. EEUU deja de hablar de los
“crímenes de guerra” de Sri Lanka, y
renuncia a que fuese un tribunal
internacional independiente el que los
investigue.
Sin embargo, China seguirá la estrategia
de “acupuntura” (versus “ataques
quirúrgicos” de EEUU) y, discretamente,
corteja a Sirisena: construye un
hospital en su circunscripción local y
sigue ofreciéndole inversiones
ventajosas. En 2017, Sri Lanka -atrapada
en la llamada “la trampa de la deuda”-
arrenda el 70% del puerto marítimo de
Hambantota a China durante un periodo de
99 años y a cambio de 1.1 mil millones
de dólares, para así pagar parte de su
enorme deuda a Beijing, y de paso le
compra aviones de transporte militar.
La fiesta en Occidente ha durado poco:
Ranil es cesado por Sirisena el 26 de
octubre de 2018, después de que él le
critique por congelar los proyectos
económicos de la India, favoreciendo a
China; disuelve el Parlamento; y nombra
al expresidente Rajapaksa como jefe del
gabinete. A su vez, Sirisena afirma que
Nueva Delhi había conspirado para
asesinarle. El enfado de EEUU es
monumental, mientras Beijín felicita a
Rajapaksa.
El 16 de diciembre, bajo una fuerte
presión de Washington y también del
propio Parlamento srilankés, que lo
acusa de “intento de golpe de estado” y
le insta al “cumplimiento de la
constitución” -que prohíbe que el
presidente destituya al primer
ministro-, Sirisena da marcha atrás y le
devuelve el puesto a Wickremesinghe,
confesando: “Sigo pensando que no debía
haberle nombrado primer ministro“. Ganan
EEUU e India, de momento.
Una ardiente Guerra Fría en los mares
El pasado 13 de marzo, dos Boeing B-52H
Stratofortress de EEUU despegaron de la
Base de la Fuerza Aérea de Andersen en
Guam para sobrevolar las islas
controladas por Beijing en el Mar
Meridional de China; el 11 de febrero,
dos destructores lanzamisiles
norteamericanos, el USS Spruance y el
USS Preble, navegaron a pocas millas de
las islas Spratly bajo el pretexto de la
“libertad de navegación y sobrevuelo
respaldada por la Convención del Derecho
del Mar”. El objetivo de Trump-Bolton de
estas provocaciones no es la persuasión,
saben que China no se va a retirar. ¿Se
imaginan que los cazas chinos o su único
portaviones paseen por el cielo y las
aguas del Golfo de México?
Por el momento, la guerra entre las dos
superpotencias es comercial, política,
diplomática y cibernética. Obviamente,
medidas como imponer aranceles de hasta
200.000 millones de dólares a las
importaciones chinas no son para
proteger la economía de EEUU, sino para
destrozar la de China. También, con el
mismo objetivo, sacrificó a Pakistán
-uno de los pilares de dominio de
Washington en Asia Oriental- para
cortejar a la India y convertirla en una
aliada militar (Obama fue el único
presidente de EEUU que viajó dos veces a
Nueva Delhi); ocupó Afganistán; ha
aumentado el ritmo de las llamadas
Operaciones de Libertad de Navegación
(FRONOP), en las que no descarta
utilizar la fuerza militar; y ha
fortalecido sus bases militares en las
proximidades de China, y privado del
petróleo de Irán. Se trata de una guerra
de desgaste multidimensional como la que
organizó contra la Unión Soviética.
Los recientes atentados son una
oportunidad para EEUU (como lo fue el
“secuestro de las niñas nigerianas”) de
ofrecer a Sri Lanka su “ayuda” para la
lucha antiterrorista, el envío de
asesores y, quizás, instalar una base
militar. Miles de “yihadistas”, tras
cumplir con su misión de demoler el
estado sirio, han sido trasladados por
la CIA al Arco de Crisis en Asia Central
y Oriental para seguir haciendo de
paramilitares y “allana-caminos” de la
OTAN en los países estratégicos.
El 18 de abril de 2019, la Séptima Flota
de la Marina de EEUU se detuvo en
Hambantota. Iba a realizar el ejercicio
de CARAT (Cooperation Afloat Readiness
and Training) junto con otros estados
aliados en el puerto de Hamantota, el
más antiguo ejercicio de la Marina de
EEUU (desde 1995) y que tiene lugar en
el sur y sureste de Asia, para exhibir
músculo ante los chinos y “garantizar la
seguridad marítima en todo el
Indo-Pacífico”. El día de los atentados
se suspendieron las maniobras.
Si la inteligencia india, que coopera
estrechamente con su homólogo
estadounidense, conocía el plan de los
atentados, ¿es posible que la NSA no los
conociera?
Desde que se conocieron los resultados
del 28-A, las redes se están poblando de
un mapa de España teñido de rojo que
puede llamar a equívoco: el mapa muestra
el partido más votado en cada provincia,
lo que no significa que la izquierda sea
predominante allí. Este otro mapa que
publica hoy El Mundo en su edición de
papel es mucho más elocuente: sumando
los votos de los dos bloques (PSOE + UP
{=} izquierda / PP + Cs + Vox {=}
derecha) vemos que la ‘mayoría social’
del país, que diría un cursi, sigue
siendo de derechas.
Según este recuento alternativo,
únicamente las provincias occidentales
de Andalucía, Cataluña, País Vasco,
Canarias, Asturias, Navarra y la mitad
atlántica de Galicia (Coruña y
Pontevedra) votan mayoritariamente a la
izquierda y todo el resto (33
provincias, más Ceuta y Melilla) votan a
la derecha. Como titulaba gráficamente
La Voz de Galicia, si la derecha se
hubiera presentado el pasado domingo
bajo las mismas siglas hubiese ganado
por mayoría absoluta.
La excepción murciana
De toda la España “azul”, llama la
atención la Comunidad de Murcia, no solo
porque el bloque de derechas consigue un
abrumador 60% de los votos (superado
únicamente por Ávila, 64,9%, y
Salamanca, 62,6%), sino porque ha sido
la provincia que más ha votado a Vox, un
18%, ocho puntos por encima de la media
nacional, según puede apreciarse en este
otro mapa:
¿Qué pasa en Murcia para que arrase la
derecha e incluso la ultraderecha?
Pregunto a Juan Soto Ivars, escritor,
columnista de El Confidencial y murciano
de pro: “en Murcia hace muchos años que
hay un clientelismo del PP muy bestia,
lo único que no entiendo es que se haya
perdido su hegemonía. Allí se han
fragmentado las derechas a partes
iguales, Vox tiene 2 diputados, C’s
otros 2 y el PP 2 más”.
Traslado la pregunta a otro periodista
murciano (“cartagenero, ojo”, matiza),
Antonio Ubero, que confirma el análisis
de Ivars: “la sólida red de clientelismo
que el PP ha construido tras 25 años en
el poder”. “El Partido Popular ha
perdido muchos votos por el desgaste -el
actual presidente de la Comunidad
[Fernando López Miras] es un tío sin
fuste- y porque muchos sectores se han
sentido defraudados porque el PP no ha
sido suficientemente derechista en el
gobierno, así que muchos votantes
decepcionados han votado en masa a
Vox”.
Desde la lejana Santander, el también
periodista Paco Gómez Nadal, que observa
la realidad política desde la librería
La Vorágine, arguye la herencia del
franquismo como explicación al
conservadurismo de su tierra de origen:
“[Murcia] es uno de los lugares donde el
exterminio y el silencio de 40 años fue
más aterrador, donde la pobreza
periférica ha sido más brutal y donde la
corrupción ha tenido un entramado
asfixiante y un discurso mafiocrático. Y
cuando la mafia manda, la lealtad se
impone”.
El ‘factor Kiko’
Pero además de la herencia franquista,
de la red clientelar del PP y del
“discurso mafiocrático”, hay otro factor
que no puede pasar desapercibido: contra
todo pronóstico, Murcia es la región más
religiosa del país: un abrumador 85% de
los murcianos se declara católico, un
porcentaje casi 20 puntos superior a la
media española (66%), tal y como
ilustramos en Strambotic el pasado mes
de noviembre.
“Allí, más que católicos, tienes a los
‘kikos’ -me aclara Soto Ivars-. Yo creo
que eso es fundamental: en Murcia tienen
muchísimo poder y han pedido el voto
activamente para Vox desde la UCAM (su
rector es un ‘kiko’)”.
Antonio Ubero confirma el influjo de los
‘kikos’ y añade al Opus, la otra
corriente ultramontana de la Iglesia:
“el presidente de la Universidad
Católica es un ‘kiko’ [José Luis Mendoza
Oza Oza] con un peso importante en el
Vaticano. Es un peso importante del
Partido Popular y, de hecho, tiene
nombrados de catedráticos a toda la
dirección y está cabreado porque no le
han dado unas licencias para unas
urbanizaciones que quiere construir, así
que últimamente está pidiendo el voto
para Vox”.
Dicho y hecho: 140.010 votantes (un
18,64% del total) votaron a Vox en
Murcia, casi duplicando la media de la
formación de Abascal en España. En Torre
Pacheco fueron incluso más: uno de cada
cuatro votos, desbancando al PP como
partido más votado. Como me explica
Ubero, “mucha gente ha entendido que
votar a Vox o votar al PP es lo mismo,
todo va al mismo saco”.
La monarquia regnant més antiga del món
viu un relleu particular arran de
abdicació de l'emperador Akihito, la
primera en aquest país en 200 anys.
El 2016, Akihito va anunciar que per
edat i per la seva salut fràgil no es
veia capaç de continuar. I va posar data
per a la successió dinàstica.
El 30 d'abril ha estat el seu últim dia
en el Tron del Crisantem. L'1 de maig,
el seu fill Naruhito inicia una nova
era. Els calendaris -en paper i
informàtics- s'hauran de posar a zero.
És a dir, tot un trasbals per a
l'administració, perquè al Japó es fan
servir dues mesures del temps, la
universal i la de la tradició, una
dicotomia que sovint marca tots els
aspectes de la societat.
La família reial encarna i pateix
-sobretot alguns membres- aquesta
dualitat.
Akihito, el pacifista
Dos anys i nou mesos després d'aquell 8
d'agost de 2016 en què es va adreçar al
país per anunciar la seva decisió
d'abdicar en favor del seu primogènit,
Akihito cedeix el tron als 85 anys.
Creu que ja no està en forma per ocupar
el tron a causa de la fragilitat de la
seva salut, tocada per un càncer de
pròstata el 2003, una hemorràgia
estomacal el 2008 i problemes coronaris
que el van portar a sotmetre's a un
bypass el 2012.
El Japó: un nou emperador per als nous
temps
Akihito i Michiko (Reuters)
Akihito representa el pas definitiu de
la figura de l'emperador amb caràcter
diví, que havia representat el seu pare
abans de la Segona Guerra Mundial, a la
d'un monarca pròxim al poble.
La constitució democràtica imposada pels
aliats al seu pare, Hirohito,
circumscrivia el paper de la família
reial a tasques merament
representatives.
Naruhito es va fer adult en un Japó
derrotat, però reconciliat amb el seu
antic enemic, els Estats Units. Un Japó
convertit en peça clau de la contenció
del comunisme a l'Àsia Oriental. El país
es va modernitzar ràpid i en tres
dècades es va convertir en una gran
potència industrial.
És el primer emperador casat amb una
plebea, Michiko, a la qual va conèixer
jugant a tennis.
Arriba al tron el 1989, decidit a
acostar la figura de l'emperador al
poble, una idea que es va visualitzar
amb la seva visita als damnificats pel
tsunami i el consegüent accident nuclear
a la central de Fukushima el 2011.
Sota els primers anys del regnat del seu
pare, Hirohito, el Japó va sotmetre Àsia
amb un imperialisme que va deixar un
rastre esfereïdor d'atrocitats i crims
de guerra.
Akihito va triar per a la seva era el
títol de "Heisei", que significa
"Assolint la pau".
El 2015, en el setanta aniversari de la
fi de la Segona Guerra Mundial, va
emprendre una gira per alguns països que
havien estat víctimes de l'expansionisme
japonès la primera meitat del segle
XX.
Va expressar els seus remordiments en un
gest de distanciament dels postulats
nacionalistes del primer ministre
japonès, Shinzo Abe.
Naruhito, el modernitzador
El Japó: un nou emperador per als nous
temps
Naruhito i Masako (Reuters)
Naruhito té 59 anys i se li coneix la
tendència a saltar-se el protocol.
Ni la infantesa ni la joventut de
Naruhito van seguir les passes marcades
per la tradició. Va ser criat per la
seva mare, Michiko, i va estudiar a
l'estranger, no només a les universitats
nipones reservades a les elits.
El que serà el 126è emperador del Japó
és historiador i els analistes de temes
relacionats amb la família reial nipona
creuen que el fet que ell i la seva
esposa Masako estudiessin a l'estranger
pot contribuir a canviar els vells
costums i obrir una mica més la
institució.
Naruhito ha mostrat el seu interès per
problemes socials, com la pobresa
infantil o l'envelliment de la població,
així com la seva preocupació pel canvi
climàtic.
Per això els analistes el veuen com
l'emperador que necessita el Japó en els
temps que corren, una societat cada cop
més diversa, amb població immigrant. Hi
veuen una figura capaç d'unir les
diferents sensibilitats, entre la
tradició prevalent i els impulsos de les
generacions joves per obrir
definitivament el país al món.
La princesa trista
A la universitat, Masako, era coneguda
per la seva aplicació. Parla sis
idiomes, amb gran fluïdesa l'anglès i el
francès. Als 18 anys va marxar a Moscou,
va passar per Nova York i Boston, i va
estudiar a Oxford.
Tot plegat no serviria absolutament de
res a Masako Owada davant del rígid
protocol de la casa imperial quan,
després de set anys de nuviatge, es va
casar amb Naruhito.
A partir d'aquí la seva funció era
fornir un hereu. Tot i que Naruhito es
va proposar protegir-la de la rigidesa
de la cort, Masako va acabar caient en
una profunda depressió. La dona que
havia trencat motlles en els estudis i
la seva incipient carrera diplomàtica es
va convertir en la "princesa trista". A
poc a poc ha anat recuperant
visibilitat.
La seva filla no pot regnar en virtut de
la rei sàlica, que reserva el tron només
als homes.
Aiko, futura emperadriu?
Perquè la filla de Naruhito i Masako, la
princesa Aiko, arribés a regnar, el Japó
hauria de modificar la seva Constitució.
Aquest afer ha estat motiu de debat
públic en un país en què es manifesta
cada cop més la necessitat de reformar
les asfixiants normes socials.
Aiko té 17 anys i la reforma de la carta
magna no és particularment urgent per a
la casa reial, perquè Naruhito encara
pot ser succeït pel seu germà petit,
Akishimo, o pel fill d'aquest, Hisahito,
un nen de 12 anys que és l'únic nét
d'Akihito.
Més enllà, fins que Hisahito no tingui
descendència masculina, la successió,
amb les lleis actuals a la mà, no està
garantida.
En ocasió de les seves noces de plata,
Naruhito va dir que era important
respectar la tradició, però que també
cal respondre als canvis socials.
El poble
El Japó: un nou emperador per als nous
temps
Per als japonesos i les japoneses la
monarquia no és un afer menor, però
tampoc estan lligats a la tradició de
manera que no puguin acceptar els
canvis. I la transformació bull tot i
les rígides regles del protocol
social.
Alguns exemples: el #Metoo ha arribat al
Japó tot i que sigui tabú parlar de
violència sexual i maltractaments en una
societat intrínsecament i ferotgement
masclista.
Tot i que davant dels deu dies de festa
acumulats amb motiu del relleu
successori molts japonesos es mostren
desconcertats, acostumats com estan a
viure per treballar, el lligam extrem
amb l'empresa i amb la feina està
començant a deixar de ser la llei no
escrita que han seguit totes les
generacions des de la Segona Guerra
Mundial.
L'amo d'una botiga de 24 hores va
decidir recentment tancar a la nit.
Havia quedat viudo. No podia assumir sol
el negoci i es va enfrontar a la
franquícia en un cas que va tenir una
forta reacció solidària.
La població del país fa dècades que
envelleix i obrir les portes a la
immigració és l'única solució. El model
de permís de treball temporal adoptat
pel govern conservador de Shinzo Abe
demostra com és de lluny encara el Japó
d'acceptar que no pot viure aïllat,
tancat en un arxipèlag mental que ni les
canoneres al segle XIX ni l'hegemonia
occidental, la democratització forçada o
el miracle econòmic al segle XX han
aconseguit arrencar definitivament del
pes de la tradició.
Sóc una noia de 18 anys que amb
dues altres noies seré a
París aquest estiu (del 14 de
juliol al 18 de juliol). Ens està
costant molt trobar un allotjament
bé de preu... Si algú
coneix algun alberg o sap d’algun lloc
on ens poguem allotjar ens aniria
perfecte. També estaríem
encantades de compartir una passejada
per la ciutat. Aquí us deixo el
meu correu per si sabeu quelcom:
laurabenitosandoval@gmail.com
Moltes gràcies!!
Hola,
Som una parella amb un fill de 5 anys
que tenim previst fer una estada de
recerca a l'UNISA d'agost 2019 a febrer
2020 i volia preguntar pel sistema
escolar a Adelaide.
És fàcil trobar escola per al nostre
fill de 5 anys a mig curs i per només 6
mesos?
Gràcies,
Eva
Hola, fa un anyet i mig que estic ja per
Rennes i cinc per la France! Trobo
infinit a parlar en català en persona i
no sols per skype/telèfon. Si algú vol
quedar per fer un cafetó, que digui algo
:)
Del restaurant Korcagin de Belgrad en
parlen les xarxes socials i molts
mitjans de comunicació com a espai
emblemàtic del nacionalisme serbi. El
Korcagin té vetats els plats
albanokosovars, només faltaria, alhora
que es vanta d’oferir especialitats de
països que no han reconegut la
independència de Kosovo. Cap problema,
doncs, per a plats espanyols, eslovacs o
romanesos. Però el Korcagin ha volgut
anar més enllà i ofereix, últimament,
gambes a la graella en agraïment a la
República de Palau, un petit estat
d’Oceania que primer va reconèixer
Kosovo i després se’n va desdir. I això
té premi. La fama del Korcagin no para
de créixer a mesura que es commemora el
vintè aniversari de la guerra de Kosovo,
que es va lliurar entre el 24 de març i
el 10 de juny del 1999. Un sobresalt
provocat per l’operació de neteja
ètnica, el buidatge de Kosovo, desplegat
pel règim ultra de Slobodan Milosevic.
Centenars de milers de persones -més de
750.000, segons l’ONU- van ser tretes a
la força de casa seva i llançades a les
carreteres que conduïen a la frontera
amb Albània. La resposta occidental no
va ser dubitativa com ho havia estat
vuit anys abans a Bòsnia. Pocs
s’esperaven que l’OTAN, que complia 50
anys, convertiria Albània en una base
des d’on s’enlairarien els avions per
bombardejar Sèrbia i destruir objectius
estratègics a Belgrad mateix, com ara
els estudis centrals de la ràdio i la
televisió. Cap capital europea havia
estat atacada per l’aviació occidental
des de la Segona Guerra Mundial. Ni
tampoc des d’aquella guerra hi havia
hagut una neteja ètnica comparable. Allò
va ser el començament del final de
Milosevic, que de la nit al dia va veure
Kosovo convertit de facto en protectorat
de l’OTAN mentre 200.000 serbis
s’afanyaven a fugir deixant enrere cases
i propietats. Només uns 30.000 s’hi van
quedar.
No hi va haver Gran Albània
Tot i les seves conseqüències terribles,
la guerra de Kosovo va generar
expectatives de renaixement territorial,
econòmic i cultural. Però l’articulació
d’una Gran Albània, d’un únic poble
albanès, quedaria en no res. La gent, a
Tirana, fabulava sobre com l’OTAN i la
UE recompensarien els sacrificis dels
albanesos de tots dos costats de la
frontera després d’haver passat dècades
oprimits. Els uns, esclafats pel règim
comunista d’Enver Hoxha, i els altres,
humiliats pels serbis, per als quals els
kosovars sempre van ser “els turcs”.
Però més enllà d’unes quantes inversions
econòmiques amb comptagotes, no ha estat
fins al novembre del 2018 que Albània ha
començat a ser considerada per la UE com
un país amb prou garanties per a les
inversions i el turisme: 20 anys després
de la guerra de Kosovo i a punt de
complir-se’n 30 de la caiguda del Mur de
Berlín. Unes expectatives favorables que
ara com ara no han frenat la tendència
cíclica als sobresalts socials i
polítics provocats per la corrupció. Amb
tot, una conquesta d’Albània és haver
reduït la desocupació al 16%. A Kosovo,
mentrestant, l’atur ja no és del 70% com
el 2004, però no baixa del 27%. I amb
una diàspora d’uns 700.000 kosovars
repartits per Europa, especialment per
Alemanya i Suïssa, la regió albanesa de
Iugoslàvia rescatada per Europa en una
guerra que va fer més de 13.000 morts ha
passat de protectorat a estat fallit.
Al restaurant Korcagin continuaran fent
precs perquè s’acabi d’ensorrar i
demanen als Estats Units de Trump que,
com ha fet la República de Palau, es
desdigui del reconeixement de Kosovo. A
canvi, prometen tres dies de barra
lliure.
Un grup de sacerdots catòlics polonesos
han cremat a la ciutat de Gdansk
diversos llibres de "Harry Potter" i un
paraigua de Hello Kitty per
considerar-los contraris "al respecte a
Déu", en una acció per combatre la màgia
i els falsos ídols.
La fundació SMS des del Cel, una
organització catòlica conservadora, és
la responsable d'aquesta foguera i
presumeix de fer servir les noves
tecnologies per fer arribar als
polonesos el coneixement cristià.
SMS des del Cel va penjar a la xarxa les
fotografies de la seva acció, que van
fer el cap de setmana passat, però degut
a les crítiques que molts usuaris els
han fet arribar, les han eliminat.
Ver imagen en TwitterVer imagen en
TwitterVer imagen en TwitterVer imagen
en Twitter
Bartosz Scheuer
@bartosz_scheuer
Krótka historia w obrazkach o szacunku
katolików do kultury i symboli
religijnych innych wyznaD. XXI wiek,
Polska.
zródBo: fb Fundacja sms z nieba
321
16:52 - 31 mar. 2019
210 personas están hablando de esto
Información y privacidad de Twitter
Ads
Crítiques a la xarxa
Alguns internautes han arribat a
comparar l'acció amb la crema de llibres
organitzada per les autoritats nazis a
la plaça de l'Òpera de Berlín l'any
1933.
Entre les flames es poden distingir
diferents llibres, com el de "Harry
Potter i la Cambra Secreta" o
"Fahrenheit 451". També s'hi poden veure
talismans, una màscara de fusta
africana, la figureta d'un elefant de la
sort o un paraigua rosa de Hello
Kitty.
Ver imagen en Twitter
Ver imagen en Twitter
Salon24.pl
@Salon24pl
Katolicy, nie palcie ksi|ek -
czytajcie je! Apel @marek_recma po
happeningu fundacji "SMS z Nieba"
https://www.salon24.pl/u/recma/945711,ka
tolicy-nie-palcie-ksiazek-czytajcie-je
…
4
7:43 - 1 abr. 2019
Ver los otros Tweets de Salon24.pl
Información y privacidad de Twitter
Ads
La fundació explica que la crema s'ha
fet en obediència a Déu i enumera
algunes cites de la Bíblia per
justificar la foguera.
"Utilitzar horòscops, astrologia,
quiromància, profecies o presagis són
manifestacions del desig per controlar
el temps, la història i la humanitat i,
al mateix temps, del desig de guanyar
poders ocults, per això es tracta de
pràctiques contràries a la reverència i
al respecte a Déu."
En un comunicat a la pàgina web de la
fundació, el sacerdot Rafal Jarosiewicz,
un dels responsables, ha volgut demanar
"disculpes" i ha afegit que "no era
irreverent per a cap grup social o
religió", així com que no anava dirigit
"contra els llibres com a tal o contra
la cultura".
Una fundació catòlica "moderna"
SMS des del Cel va ser creada l'any 2012
per un grup de religiosos polonesos i,
entre els seus principals objectius, hi
ha difondre la paraula de Déu i la
doctrina de l'Església catòlica a través
dels mitjans que ofereix la
tecnologia.
L'any 2014, Jarosiewicz va posar en
marxa el primer confessionari mòbil de
Polònia, un mitjà de transport de color
vermell amb un senyal semblant al de les
ambulàncies que va recórrer aquest any
els carrers del país per "socórrer
ànimes".
Aquesta fundació s'ubica en l'ala
conservadora de l'Església polonesa,
encara que des de la jerarquia catòlica
local s'ha lloat en diverses ocasions la
seva voluntat de fer servir les noves
tecnologies en favor de la difusió de
l'Evangeli.
Hola a tots!
Sóc una estudiant que aquest Juliol
vindrà d'intercanvi per un any a Sydney.
He estat buscant pisos per compartir
durant la meva estada i m'està costant
força trobar alguna cosa a bon preu, el
que ara estic buscant és un pis o
habitació per quedar-m'hi durant unes 3
setmanes/1 mes mentre busco pis allà
mateix per la resta de l'any. Estaria
disposada i no em faria res donar
classes de català o espanyol i de piano
o flauta travessera. Si algú sabés també
d'algun alberg que estigués bé de preu
també m'aniria bé l'ajuda!
marpuigserradell@gmail.com
Gràcies!
Mar
Hello everyone!
I am a student who this July will come
in an exchange program for a year in
Sydney. I've been searching for flats to
share during my stay and I've been
having trouble finding anything cheap,
what I am now searching it's a flat or
room to stay for 3 weeks/1 month while I
search for a flat for the rest of the
year. I would be willing and would have
no problem in giving catalan or spanish
classes and piano or flute classes. If
anyone knew about some cheap youth
hostel (good quality too) it would also
help me!
marpuigserradell@gmail.com
Bones,
estic planejant anar amb a família (jo
dona i nena de 7 anys) a Edinburg la
segona quinzena d'agost. M'agradaria
saber d'algun lloc on fer vida durant
aquells dies, i de la possibilitat que
la nena, que no domina l'anglès, trobés
nens de las eva edat amb qui
relacionar-se aquells dies. Si algú em
pot donar idees al respecte...
Hola Adriana,
em dic Joan i jo fa 4 anys que
visc a Montevideo.
En fi com a mi tambe m'agradaria
tindre una conversa en catala si
vols podem quedar un dia i
parlem.
Diguem en quin lloc i ens
conexeirem. Aquest es el meu
mobil/Whatsaap: 098599472
Celular com diuen aquí. Fins
aviat. Una salutacio cordial.
Em dic Anna i fa poquet que estem vivint
a Panamà, bé la meva parella per qüestió
de feina ja farà un any, però el nostre
fill i jo només fa dos mesos. Si feu
alguna trobada de catalanes i catalans
ens agradaria participar.
Hola!
He rebut un mail parlant d'una trobada
amb el conseller Puigneró. No obstant,
veig que tota la info es publica al
Facebook. Jo personalment no uso el
Facebook i per tant no sé cap més altre
info. Seria possible posar la informació
aquí a la web?
A poc que pugui quadrar l'agenda, jo
assistiré.
Fa ben poc que he arribat a Bonn i
m'encantaria conèixer als que sou per
aquí. M'hi quedaré fins la tardor
segurament (o més). Així que qualsevol
cosa, envieu-me un missatge per fer un
café, anar a fer un tomb, prendre algo o
el que sigui!!
Des de betevé, la televisió local de
Barcelona (beteve.cat), ens hem proposat
un repte: crear un mapamundi amb el
testimoni de barcelonins que viviu arreu
del món. Com més lluny sigueu volem ser
més a prop i, per això, fem una crida
perquè ens envieu el vostre testimoni en
vídeo de tot el que trobeu a faltar de
Barcelona i també tot el que us
emportaríeu cap aquí de la vostra ciutat
d’acollida.
Em dic Sergi Bada, tinc 25 anys i acabo
d'instalar-me a Stuttgart. Actualment
estic treballant al Technologie-Park
H130 a Böblingen. De moment visc a un
apartament facilitat per l'empresa.
Volia donar-me a conèixer per si algú
està interessat en establir contacte o
per si alguna ànima caritativa vol
prendre's una cervesa (puc acceptar un
cafè) i deixar-se preguntar com trobar
pis, quines gestions realitzar...
Bona tarda a tots,
Sóc una estudiant de cuina que està fent
un Erasmus pàctiques a Lyon, m'agradaria
coneixer persones catalanas que estan
residint a Lyon.
Si algú està interesada/at en quedar per
prendre algu, que es posi en
contacte!!
Merci
Un nen francès no vacunat és el primer
cas de xarampió registrat a Costa Rica
des del 2014. El nen feia turisme amb
els seus pares, i hi havien arribat el
18 de febrer. La mare tampoc està
vacunada i el pare no estava al dia en
el calendari de vacunes.
L'últim cas registrat al país
centreamericà també va ser importat. Des
del 2006 no es produeix cap cas de
xarampió generat a Costa Rica mateix.
Un cop declarada la malaltia, les
autoritats sanitàries van intentar
localitzar totes les persones que havien
estat en contacte amb la família,
començant pels més 300 passatgers de
l'avió d'Air France en què havien
viatjat. Diversos adults ja han estat
vacunats i continua la recerca de més
persones, que es podria prolongar tres
setmanes. El nen es troba en
aïllament.
Però les autoritats de Costa Rica creuen
molt improbable que el brot de xarampió
prengui entitat. El país té un bon
sistema de salut i unes taxes de
vacunació molt elevades. El 2017, el 96%
de la població havia rebut la primera
dosi de la vacuna contra el xarampió i
el 93%, la segona dosi.
Brots als Estats Units
No és l'únic brot recent de xarampió
registrat a Amèrica. A l'estat de
Washington, al nord-oest dels Estats
Units, s'han registrat des de l'1 de
gener desenes de casos. El nombre més
elevat s'ha produït al comtat de Clark,
on fins aquest dilluns se n'havien
detectat 65. D'aquests, 47 corresponien
a nens menors d'onze anys i només tres a
adults de més de 18 anys.
De tots els casos, en 57 s'ha confirmat
que eren persones no vacunades i en sis
casos més no s'ha determinat si ho
estaven.
Com a Costa Rica, el primer cas va
afectar una persona de fora del comtat.
Però a diferència de Costa Rica, la
malaltia s'ha expandit perquè hi ha
molts nens no vacunats. Segons el diari
"Washington Post", un 7,9% dels nens que
van entrar a la llar d'infants el curs
passat havien aconseguit l'exempció
legal que havien demanat els seus pares.
A tota la regió que travessa el riu
Oregon la taxa de nens no vacunats ha
augmentat en els darrers tres anys i és
superior a la mitjana nacional.
Els estats de Washington i d'Oregon es
troben entre els 17 que permeten als
pares no vacunar els seus fills
al·legant creences personals. I aquestes
creences relacionades amb l'eficàcia i
la seguretat de les vacunes es basa
sovint en un estudi publicat el 1998 en
què un metge relacionava la vacuna
triple vírica (xarampió, rubèola i
galteres) amb l'autisme. Poc temps
després es va descobrir que l'estudi es
basava en dades falses i la revista "The
Lancet", on s'havia publicat, el va
retirar.
Però una part del moviment antivacunes
segueix citant-lo. I alguns governs, com
el d'Itàlia, han proposat eliminar
l'obligatorietat de vacunar els fills.
Hola!! Soc la Meritxell Martínez i sóc
Periodista d'un programa de La1 de TVE a
Catalunya que es diu 'Ara i Aquí'.
Encantada de saludar-vos!! :)
Us escric perquè estic buscant
testimonis de catalans que estiguin
treballant a l'estranger i que ara per
ara les feines que hagi trobat no són
del seu àmbit o són precàries. Es
tractaria d'una entrevista via skype
aquest dijous a la tarda. Si és el teu
cas contacta'm siusplau. Em podeu
contactar al mail
meritxell.martinez@megatv.es i us
explicaré més.
Bones!! Ja fa un any que soc per
donostia
Visc a san juan i estic treballant i
remant a san juan
Hi ha molt de moviment?? Una trobada i
una xerrada seria genial! Tinc 29 anys i
ho he conegut de boca d'uns amics de
zarautz!
Em dic Mery, fa poc que he arribat a
Nova York i m'hi estaré una mesos. He
pensat que aquest seria un bon lloc per
poder trobar algú o alguns a qui els hi
víngui de gust quedar de tan en tan!
Hola a tothom! Fa un parell de setmanes
que m'he mudat amb la meva parella
(català també) a Ottawa. Acabem
d'aterrar i volem conèixer gent que
visqui aquí. Si algú està interessat en
quedar per prendre algo, em pot
contactar al 343 996 3709. Gràcies!:-)
Hola a tothom!
Si algú té fills de 3-5 anys, estem
interessats de trobar-nos perque la
nostra filla pugui practicar el català
(i que els vostres practiquin rus, si no
el parlem ja :)).
Salutacions,
Màrius
El Parlament britànic tomba el pla de
retirada de la UE però la ‘premier’ es
mostra determinada a sortir-ne
https://www.ara.cat/internacional/Theres
a-May-votacio-del-Brexit_0_2162184002.ht
ml
Desfeta absoluta de Theresa May. Les
prediccions que apuntava aquest dimarts
a mig matí l’agència Associated Press
indicaven una derrota del pla del Brexit
de la primera ministra britànica d’uns
160 vots. La realitat ha sigut
infinitament més dura, amb una
diferència de 230 vots. 432 diputats
s’hi van pronunciar en contra -118 dels
quals del Partit Conservador- i només
202 a favor.
Theresa May ha entomat, doncs, la
derrota més gran d’un premier en tota la
història recent del parlamentarisme de
Westminster. Fins ara el registre estava
en 166, i va tenir lloc el 1924. La nova
humiliació de May ha desfermat la
immediata presentació d’una moció de
censura contra el govern per part del
cap del laborisme, Jeremy Corbyn, que es
debatrà i es votarà aquest mateix
dimecres cap a les set del vespre. Si
May no la supera, i en el termini de
catorze dies no hi ha un nou primer
ministre instal·lat a Downing Street
després que hagi aconseguit el suport de
la majoria de la cambra, es convocaran
automàticament eleccions generals.
Un repte enverinat
La presentació de la moció de censura
laborista ha recollit, de fet, el repte
que ha llançat May pràcticament uns
segons després de saber l’enorme abast
de la desfeta. Contràriament al que en
circumstàncies normals hauria fet
qualsevol altre primer ministre
britànic, May no ha presentat la
dimissió i ni tan sols ho ha insinuat.
De fet, ha desafiat Jeremy Corbyn a
intentar tombar el seu cabinet. I li ha
ofert de debatre-la demà, cosa que ha
acceptat el cap de l’oposició.
Una moció de censura molt difícil de
guanyar per al Partit Laborista,
pràcticament impossible. Perquè, malgrat
tot, May tindrà el suport dels aliats
nord-irlandesos del DUP, segons va
anunciar ahir mateix a la nit Sammy
Wilson, un dels homes forts del partit a
Londres, i també amb els vots del sector
brexiter dels tories.
No en va, en el breu discurs que va
seguir a la derrota May va donar per
segura la supervivència del seu govern i
va anunciar quines serien els seus
pròxims passos, amb l’objectiu, a què en
cap moment no ha renunciat, de fer
realitat el Brexit i treure el Regne
Unit de la Unió. I si no té lloc en la
data prevista -29 de març-, serà com més
aviat millor.
Durant el breu parlament que va fer, May
va assegurar que havia “escoltat el
missatge de la Casa dels Comuns”. En
conseqüència, va dir, les pròximes hores
i dies “mantindré reunions amb els meus
col·legues, amb el nostre soci
parlamentari [el DUP] i amb diputats de
tota la cambra per identificar què faria
falta [materialitzar en el pacte de
divorci] per garantir el suport
majoritari dels Comuns”. “En funció de
les idees que sorgeixin d’aquestes
reunions -va afirmar-, el govern les
explorarà amb la UE. Idees que siguin
genuïnament negociables”, va reblar.
Amb aquestes paraules, la primera
ministra admetia implícitament que el
seu pla està mort, per bé que un
portaveu de Downing Street també s’ha
afanyat a anunciar que es manté damunt
de la taula perquè “és l’opció
preferida” de la primera ministra.
Ficció o no, el que govern i oposició
han d’esbrinar com més aviat millor és
si hi ha una alternativa de consens que
sorgeixi dels Comuns i, a més, si la
Unió Europea està oberta a renegociar el
que ha costat més de dos anys
d’arranjar. Ara hi ha menys opcions que
abans que es repeteixi el catastròfic
resultat que ha collit Theresa May.
Westminster continua escrivint la
política hora a hora, ni tan sols dia a
dia, des que el Brexit va desfermar la
tempesta, ja fa més de dos anys i mig.
Aquest dimarts, al centre de Londres, hi
ha hagut llamps i trons en forma de
cridòria d’un parell de milers de
persones aplegades a Parliament Square i
al davant mateix del palau de
Westminster. Des d’aquesta plaça, i a
través de dues pantalles gegants
instal·lades per la campanya que promou
el segon referèndum (People’s Vote), els
partidaris de continuar a la Unió han
seguit el resultat amb el mateix fervor
que van seguir un partit de futbol, una
imatge que s’ha repetit arreu del país,
en pubs i tota mena de centres socials.
Però el més paradoxal de tot el que s’ha
viscut aquest dimarts és que, malgrat el
catastròfic resultat del govern en
l’acció política més important de tota
la legislatura, de moment no ha canviat
res.
És més, en les pròximes vint-i-quatre
hores la cap de govern sortirà
probablement reforçada quan Corbyn perdi
la moció de censura. És la paràlisi del
Brexit que May mateixa ja va advertir
dilluns passat. El vinent, però, tot pot
canviar i accelerar-se. May haurà de
comparèixer al Parlament i presentar una
moció esmenable. Serà el moment perquè
sorgeixin les alternatives: el model
noruec (mercat únic i unió duanera), un
nou referèndum o altres opcions.
La UE encara no dona l’acord per
perdut
Després de la votació, Europa tenia
només una gran pregunta: “Què vol el
Regne Unit?”. Els diferents portaveus
van demanar al Parlament britànic que
s’aclareixi. “Ha deixat clar què no vol,
ara toca descobrir què vol”, piulava el
coordinador del Brexit a l’Eurocambra,
Guy Verhofstadt. El president de la
Comissió Europea, Jean-Claude Juncker,
demanava al Regne Unit que aclareixi què
vol “tan aviat com sigui possible”
perquè “el temps ja gairebé s’ha
exhaurit”, i recordava que es preparen
per al no acord. A Estrasburg, els
eurodiputats es reunien a les nou del
vespre tocades amb el negociador de la
UE, Michel Barnier, que va assegurar
que, després del resultat de la votació,
el pròxim pas ha de venir del Regne
Unit, sense donar l’acord per perdut.
“Ara ha de ser el Regne Unit qui digui
els pròxims passos. Per la nostra banda,
ens mantindrem units i determinats per
arribar a un acord”. Diverses piulades
dels caps d’estat europeus, incloent-hi
Sánchez, anaven en la mateixa direcció,
tot i que subratllant la preparació pel
no acord. Les paraules de Barnier donen
vida a l’opció, per exemple, que es
retardi la sortida.
Hola! Em dic Adriana, sóc de Barcelona i
fa 1 any i 3 mesos que visc a
Montevideo.
Encara no m'he creuat amb cap català i
ja tinc ganes de poguer mantenir
converses en català, i conèixer altres
experiències sobre aquest maravellos
país!
Espero que s'uneixi més gent i que
poguem contactar!
Vaig venir a Bruse·les per cap d'any i
vaig perdre les ulleres a l'aeroport i
ja les han trobades. Hi ha algú que
vingui a Bcn aviat i les pugui recollir
a l'aeroport?
Hola a tots i totes.
Em dic Mar i ara estic vivint a Mar
Lodj, a Senegal.
Aqui hi tenim un petit projecte
d'ecoturisme, l'Nguel du Saloum.
Podeu fer el xafarder per la web:
www.ngueldusaloum.com
Tot i q només fa 2 mesos q estic aqui,
trobo a faltar coses de Catalunya...
Així que si algun català o catalana ens
ve a visitar, estarem encantats de
rebre'l!
Que vagi be!
Sóm en Roger i la Tina, que viatgerem a
Costa Rica per 4 mesos, aquest 28 de
Gener ;) Aixi que començem bé l’any!
Estarem instal.lats a Heredia, aixi que
si sou a prop, feu-nos-ho saber ;)
Pel meu cas específic, estic buscant
feina des de Catalunya a través de
portals d’internet a Heredia
específicament. Si d’alguna forma creieu
me podeu donar un cop de mà, estaria
molt agraïda. La meva intenció seria
treballar ni que sigui mitja jornada,
amb el sou més bàsic, just per poder
adquirir experiència de lo que sigui, a
part de guanyar un “algo” just per
cobrir gastos mínims, i la resta,
conèixer i viure tal joia natural, ja
que en Roger hi va per estudis i per
realitzar un treball d’investigació i
geogràfic.
Bon dia, soc en Joan (Juanal_47), acabat
d'arribar a la xarxa, visc a Deba i
m'agrada petar la xarrada. Una abraçada
a tots/es els/les catalans/catalanes
d'arreu del món!
Bon dia, soc en Joan (Juanal_47), acabat
d'arribar a la xarxa, visc a Deba i
m'agrada petar la xarrada. Una abraçada
a tots/es els/les catalans/catalanes
d'arreu del món!
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
US PORTEM AL COR Volem fer arribar als pres@s polítics un missatge en vídeo enregistrat des de diferents punts del món.
REPRESENTANTS ALS CONSOLATS ESPANYOLS PER LES ELECCIONS DEL 21D Coordinem els Representants Electorals als Consolats durant els dies 17, 18 i 19 de Desembre
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS CATALANS! Catalansalmon exigeix la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats.
MANIFEST EN DEFENSA DE LES INSTITUCIONS CATALANES Signa el manifest contra l'atac de l'estat espanyol a la Democràcia i els Drets Humans a Catalunya!
VOT ELECTRÒNIC Web informatiu sobre el vot electrònic per als catalans residents a l'exterior
CONTRA LA SUSPENSIÓ DE LA CONSELLERIA D'EXTERIORS Contra la decisió española de tancar la Conselleria d'Exteriors
vullvotar.com catalans que viuen a l'estranger i que VOLEN VOTAR
DIADA VIRTUAL 2013 Cadena Humana VIRTUAL arreu del món per la Diada 2013
NOPUCVOTAR Testimoni dels Catalans que viuen a l'estranger i que no han pogut votar.
DIADA VIRTUAL 2012 Adhesions a la manifestació del 11 de Setembre del 2102 a Barcelona des de tot el món.
No al tancament de TV3 per Satèl·lit Campanya mundial contra el tancament de TV3 per Satèl·lit
