Fa ben poc que he arribat a Bonn i
m'encantaria conèixer als que sou per
aquí. M'hi quedaré fins la tardor
segurament (o més). Així que qualsevol
cosa, envieu-me un missatge per fer un
café, anar a fer un tomb, prendre algo o
el que sigui!!
Des de betevé, la televisió local de
Barcelona (beteve.cat), ens hem proposat
un repte: crear un mapamundi amb el
testimoni de barcelonins que viviu arreu
del món. Com més lluny sigueu volem ser
més a prop i, per això, fem una crida
perquè ens envieu el vostre testimoni en
vídeo de tot el que trobeu a faltar de
Barcelona i també tot el que us
emportaríeu cap aquí de la vostra ciutat
d’acollida.
Em dic Sergi Bada, tinc 25 anys i acabo
d'instalar-me a Stuttgart. Actualment
estic treballant al Technologie-Park
H130 a Böblingen. De moment visc a un
apartament facilitat per l'empresa.
Volia donar-me a conèixer per si algú
està interessat en establir contacte o
per si alguna ànima caritativa vol
prendre's una cervesa (puc acceptar un
cafè) i deixar-se preguntar com trobar
pis, quines gestions realitzar...
Bona tarda a tots,
Sóc una estudiant de cuina que està fent
un Erasmus pàctiques a Lyon, m'agradaria
coneixer persones catalanas que estan
residint a Lyon.
Si algú està interesada/at en quedar per
prendre algu, que es posi en
contacte!!
Merci
Un nen francès no vacunat és el primer
cas de xarampió registrat a Costa Rica
des del 2014. El nen feia turisme amb
els seus pares, i hi havien arribat el
18 de febrer. La mare tampoc està
vacunada i el pare no estava al dia en
el calendari de vacunes.
L'últim cas registrat al país
centreamericà també va ser importat. Des
del 2006 no es produeix cap cas de
xarampió generat a Costa Rica mateix.
Un cop declarada la malaltia, les
autoritats sanitàries van intentar
localitzar totes les persones que havien
estat en contacte amb la família,
començant pels més 300 passatgers de
l'avió d'Air France en què havien
viatjat. Diversos adults ja han estat
vacunats i continua la recerca de més
persones, que es podria prolongar tres
setmanes. El nen es troba en
aïllament.
Però les autoritats de Costa Rica creuen
molt improbable que el brot de xarampió
prengui entitat. El país té un bon
sistema de salut i unes taxes de
vacunació molt elevades. El 2017, el 96%
de la població havia rebut la primera
dosi de la vacuna contra el xarampió i
el 93%, la segona dosi.
Brots als Estats Units
No és l'únic brot recent de xarampió
registrat a Amèrica. A l'estat de
Washington, al nord-oest dels Estats
Units, s'han registrat des de l'1 de
gener desenes de casos. El nombre més
elevat s'ha produït al comtat de Clark,
on fins aquest dilluns se n'havien
detectat 65. D'aquests, 47 corresponien
a nens menors d'onze anys i només tres a
adults de més de 18 anys.
De tots els casos, en 57 s'ha confirmat
que eren persones no vacunades i en sis
casos més no s'ha determinat si ho
estaven.
Com a Costa Rica, el primer cas va
afectar una persona de fora del comtat.
Però a diferència de Costa Rica, la
malaltia s'ha expandit perquè hi ha
molts nens no vacunats. Segons el diari
"Washington Post", un 7,9% dels nens que
van entrar a la llar d'infants el curs
passat havien aconseguit l'exempció
legal que havien demanat els seus pares.
A tota la regió que travessa el riu
Oregon la taxa de nens no vacunats ha
augmentat en els darrers tres anys i és
superior a la mitjana nacional.
Els estats de Washington i d'Oregon es
troben entre els 17 que permeten als
pares no vacunar els seus fills
al·legant creences personals. I aquestes
creences relacionades amb l'eficàcia i
la seguretat de les vacunes es basa
sovint en un estudi publicat el 1998 en
què un metge relacionava la vacuna
triple vírica (xarampió, rubèola i
galteres) amb l'autisme. Poc temps
després es va descobrir que l'estudi es
basava en dades falses i la revista "The
Lancet", on s'havia publicat, el va
retirar.
Però una part del moviment antivacunes
segueix citant-lo. I alguns governs, com
el d'Itàlia, han proposat eliminar
l'obligatorietat de vacunar els fills.
Hola!! Soc la Meritxell Martínez i sóc
Periodista d'un programa de La1 de TVE a
Catalunya que es diu 'Ara i Aquí'.
Encantada de saludar-vos!! :)
Us escric perquè estic buscant
testimonis de catalans que estiguin
treballant a l'estranger i que ara per
ara les feines que hagi trobat no són
del seu àmbit o són precàries. Es
tractaria d'una entrevista via skype
aquest dijous a la tarda. Si és el teu
cas contacta'm siusplau. Em podeu
contactar al mail
meritxell.martinez@megatv.es i us
explicaré més.
Bones!! Ja fa un any que soc per
donostia
Visc a san juan i estic treballant i
remant a san juan
Hi ha molt de moviment?? Una trobada i
una xerrada seria genial! Tinc 29 anys i
ho he conegut de boca d'uns amics de
zarautz!
Em dic Mery, fa poc que he arribat a
Nova York i m'hi estaré una mesos. He
pensat que aquest seria un bon lloc per
poder trobar algú o alguns a qui els hi
víngui de gust quedar de tan en tan!
Hola a tothom! Fa un parell de setmanes
que m'he mudat amb la meva parella
(català també) a Ottawa. Acabem
d'aterrar i volem conèixer gent que
visqui aquí. Si algú està interessat en
quedar per prendre algo, em pot
contactar al 343 996 3709. Gràcies!:-)
Hola a tothom!
Si algú té fills de 3-5 anys, estem
interessats de trobar-nos perque la
nostra filla pugui practicar el català
(i que els vostres practiquin rus, si no
el parlem ja :)).
Salutacions,
Màrius
El Parlament britànic tomba el pla de
retirada de la UE però la ‘premier’ es
mostra determinada a sortir-ne
https://www.ara.cat/internacional/Theres
a-May-votacio-del-Brexit_0_2162184002.ht
ml
Desfeta absoluta de Theresa May. Les
prediccions que apuntava aquest dimarts
a mig matí l’agència Associated Press
indicaven una derrota del pla del Brexit
de la primera ministra britànica d’uns
160 vots. La realitat ha sigut
infinitament més dura, amb una
diferència de 230 vots. 432 diputats
s’hi van pronunciar en contra -118 dels
quals del Partit Conservador- i només
202 a favor.
Theresa May ha entomat, doncs, la
derrota més gran d’un premier en tota la
història recent del parlamentarisme de
Westminster. Fins ara el registre estava
en 166, i va tenir lloc el 1924. La nova
humiliació de May ha desfermat la
immediata presentació d’una moció de
censura contra el govern per part del
cap del laborisme, Jeremy Corbyn, que es
debatrà i es votarà aquest mateix
dimecres cap a les set del vespre. Si
May no la supera, i en el termini de
catorze dies no hi ha un nou primer
ministre instal·lat a Downing Street
després que hagi aconseguit el suport de
la majoria de la cambra, es convocaran
automàticament eleccions generals.
Un repte enverinat
La presentació de la moció de censura
laborista ha recollit, de fet, el repte
que ha llançat May pràcticament uns
segons després de saber l’enorme abast
de la desfeta. Contràriament al que en
circumstàncies normals hauria fet
qualsevol altre primer ministre
britànic, May no ha presentat la
dimissió i ni tan sols ho ha insinuat.
De fet, ha desafiat Jeremy Corbyn a
intentar tombar el seu cabinet. I li ha
ofert de debatre-la demà, cosa que ha
acceptat el cap de l’oposició.
Una moció de censura molt difícil de
guanyar per al Partit Laborista,
pràcticament impossible. Perquè, malgrat
tot, May tindrà el suport dels aliats
nord-irlandesos del DUP, segons va
anunciar ahir mateix a la nit Sammy
Wilson, un dels homes forts del partit a
Londres, i també amb els vots del sector
brexiter dels tories.
No en va, en el breu discurs que va
seguir a la derrota May va donar per
segura la supervivència del seu govern i
va anunciar quines serien els seus
pròxims passos, amb l’objectiu, a què en
cap moment no ha renunciat, de fer
realitat el Brexit i treure el Regne
Unit de la Unió. I si no té lloc en la
data prevista -29 de març-, serà com més
aviat millor.
Durant el breu parlament que va fer, May
va assegurar que havia “escoltat el
missatge de la Casa dels Comuns”. En
conseqüència, va dir, les pròximes hores
i dies “mantindré reunions amb els meus
col·legues, amb el nostre soci
parlamentari [el DUP] i amb diputats de
tota la cambra per identificar què faria
falta [materialitzar en el pacte de
divorci] per garantir el suport
majoritari dels Comuns”. “En funció de
les idees que sorgeixin d’aquestes
reunions -va afirmar-, el govern les
explorarà amb la UE. Idees que siguin
genuïnament negociables”, va reblar.
Amb aquestes paraules, la primera
ministra admetia implícitament que el
seu pla està mort, per bé que un
portaveu de Downing Street també s’ha
afanyat a anunciar que es manté damunt
de la taula perquè “és l’opció
preferida” de la primera ministra.
Ficció o no, el que govern i oposició
han d’esbrinar com més aviat millor és
si hi ha una alternativa de consens que
sorgeixi dels Comuns i, a més, si la
Unió Europea està oberta a renegociar el
que ha costat més de dos anys
d’arranjar. Ara hi ha menys opcions que
abans que es repeteixi el catastròfic
resultat que ha collit Theresa May.
Westminster continua escrivint la
política hora a hora, ni tan sols dia a
dia, des que el Brexit va desfermar la
tempesta, ja fa més de dos anys i mig.
Aquest dimarts, al centre de Londres, hi
ha hagut llamps i trons en forma de
cridòria d’un parell de milers de
persones aplegades a Parliament Square i
al davant mateix del palau de
Westminster. Des d’aquesta plaça, i a
través de dues pantalles gegants
instal·lades per la campanya que promou
el segon referèndum (People’s Vote), els
partidaris de continuar a la Unió han
seguit el resultat amb el mateix fervor
que van seguir un partit de futbol, una
imatge que s’ha repetit arreu del país,
en pubs i tota mena de centres socials.
Però el més paradoxal de tot el que s’ha
viscut aquest dimarts és que, malgrat el
catastròfic resultat del govern en
l’acció política més important de tota
la legislatura, de moment no ha canviat
res.
És més, en les pròximes vint-i-quatre
hores la cap de govern sortirà
probablement reforçada quan Corbyn perdi
la moció de censura. És la paràlisi del
Brexit que May mateixa ja va advertir
dilluns passat. El vinent, però, tot pot
canviar i accelerar-se. May haurà de
comparèixer al Parlament i presentar una
moció esmenable. Serà el moment perquè
sorgeixin les alternatives: el model
noruec (mercat únic i unió duanera), un
nou referèndum o altres opcions.
La UE encara no dona l’acord per
perdut
Després de la votació, Europa tenia
només una gran pregunta: “Què vol el
Regne Unit?”. Els diferents portaveus
van demanar al Parlament britànic que
s’aclareixi. “Ha deixat clar què no vol,
ara toca descobrir què vol”, piulava el
coordinador del Brexit a l’Eurocambra,
Guy Verhofstadt. El president de la
Comissió Europea, Jean-Claude Juncker,
demanava al Regne Unit que aclareixi què
vol “tan aviat com sigui possible”
perquè “el temps ja gairebé s’ha
exhaurit”, i recordava que es preparen
per al no acord. A Estrasburg, els
eurodiputats es reunien a les nou del
vespre tocades amb el negociador de la
UE, Michel Barnier, que va assegurar
que, després del resultat de la votació,
el pròxim pas ha de venir del Regne
Unit, sense donar l’acord per perdut.
“Ara ha de ser el Regne Unit qui digui
els pròxims passos. Per la nostra banda,
ens mantindrem units i determinats per
arribar a un acord”. Diverses piulades
dels caps d’estat europeus, incloent-hi
Sánchez, anaven en la mateixa direcció,
tot i que subratllant la preparació pel
no acord. Les paraules de Barnier donen
vida a l’opció, per exemple, que es
retardi la sortida.
Hola! Em dic Adriana, sóc de Barcelona i
fa 1 any i 3 mesos que visc a
Montevideo.
Encara no m'he creuat amb cap català i
ja tinc ganes de poguer mantenir
converses en català, i conèixer altres
experiències sobre aquest maravellos
país!
Espero que s'uneixi més gent i que
poguem contactar!
Vaig venir a Bruse·les per cap d'any i
vaig perdre les ulleres a l'aeroport i
ja les han trobades. Hi ha algú que
vingui a Bcn aviat i les pugui recollir
a l'aeroport?
Hola a tots i totes.
Em dic Mar i ara estic vivint a Mar
Lodj, a Senegal.
Aqui hi tenim un petit projecte
d'ecoturisme, l'Nguel du Saloum.
Podeu fer el xafarder per la web:
www.ngueldusaloum.com
Tot i q només fa 2 mesos q estic aqui,
trobo a faltar coses de Catalunya...
Així que si algun català o catalana ens
ve a visitar, estarem encantats de
rebre'l!
Que vagi be!
Sóm en Roger i la Tina, que viatgerem a
Costa Rica per 4 mesos, aquest 28 de
Gener ;) Aixi que començem bé l’any!
Estarem instal.lats a Heredia, aixi que
si sou a prop, feu-nos-ho saber ;)
Pel meu cas específic, estic buscant
feina des de Catalunya a través de
portals d’internet a Heredia
específicament. Si d’alguna forma creieu
me podeu donar un cop de mà, estaria
molt agraïda. La meva intenció seria
treballar ni que sigui mitja jornada,
amb el sou més bàsic, just per poder
adquirir experiència de lo que sigui, a
part de guanyar un “algo” just per
cobrir gastos mínims, i la resta,
conèixer i viure tal joia natural, ja
que en Roger hi va per estudis i per
realitzar un treball d’investigació i
geogràfic.
Bon dia, soc en Joan (Juanal_47), acabat
d'arribar a la xarxa, visc a Deba i
m'agrada petar la xarrada. Una abraçada
a tots/es els/les catalans/catalanes
d'arreu del món!
Bon dia, soc en Joan (Juanal_47), acabat
d'arribar a la xarxa, visc a Deba i
m'agrada petar la xarrada. Una abraçada
a tots/es els/les catalans/catalanes
d'arreu del món!
Què passa quan un president que ha
esgotat el seu mandat no convoca les
eleccions per escollir el seu substitut?
Aquesta és la situació que ha viscut la
República Democràtica del Congo (RD)
durant els últims dos anys i que hauria
d’haver acabat avui. Tanmateix dijous, a
tres dies de les votacions, el president
de la Comissió Electoral Nacional
Independent (CENI), Corneille Nangaa, va
anunciar l’ajornament de les eleccions
presidencials una setmana, fins al 30 de
desembre.
Sembla un tòpic, però aquestes eleccions
congoleses són realment històriques. Han
de tancar els dos anys d’interinitat de
Joseph Kabila i, a més, el que ha sigut
el president des del 2001 no serà un
dels 21 candidats. Davant d’aquesta
excepcionalitat la societat civil ha
posat en marxa iniciatives per garantir
la transparència dels comicis i per
fomentar la pau durant el procés
electoral. Amb els últims esdeveniments,
aquestes iniciatives tenen més sentit
que mai.
Els bloguers del col·lectiu Habari van
llançar la campanya #ElectionBitumbaTe,
que vol dir “Les eleccions no són una
guerra”, en llengua lingala, per
“convidar els moviments polítics i
forces vives, així com la població, a
preservar la pau durant el període
electoral, més enllà de les seves
reivindicacions”, explica el seu
president, Guy Muyembe, que recorda la
violència de les últimes eleccions. “En
un altre temps la ràdio o els diaris van
ser utilitzats per difondre missatges
d’odi i crides a la violència; avui
internet ha sigut instrumentalitzat per
grupuscles radicalitzats que volen
manipular els joves internautes. Hem
d’impedir que tinguin èxit”, diu el
president de Habari. Durant la campanya
s’han organitzat debats per enfocar la
discussió política a les propostes i
fugir de discursos viscerals. Al mateix
temps, han tractat de neutralitzar els
rumors i els missatges d’odi difosos a
les xarxes.
Màquines de votació
No és estrany que la societat civil hagi
recorregut a les eines digitals.
Aquestes eleccions han estat marcades
per la tecnologia, ja que la coneguda
com a machine à voter (“màquina de
votar”, en francès) ha tingut una
controvertida irrupció en les eleccions.
Va ser presentada com una modernització,
però molts col·lectius l’han interpretat
com un nou instrument de frau. L’han
batejat irònicament com a machine à
voler (“màquina de robar”). El cens ha
sigut un altre punt controvertit.
Envoltat d’opacitat, ha generat
desconfiança i ha sigut l’objectiu de
molts atacs cibernètics.
Les eleccions a la RD Congo són una cita
clau, ja que està en joc l’estabilitat
de tota la regió. Es tracta del segon
país més extens de l’Àfrica i el quart
més poblat. Alberga recursos d’enorme
valor econòmic i estratègic, com ara
pràcticament totes les reserves
conegudes de coltan, clau per fabricar
aparells electrònics. Els conflictes que
han sacsejat el país durant més de dues
dècades han mobilitzat forces dels
països de l’entorn. La guerra que es va
produir entre el 1998 i el 2003 va ser
coneguda com la “Primera Guerra Mundial
africana”. Tot plegat justifica
l’interès de la comunitat internacional,
que ha ofert recursos, suport logístic i
observadors per a les eleccions.
El 19 de desembre del 2016 es va esgotar
el mandat presidencial de Joseph Kabila,
que havia arribat al poder després de
l’assassinat del seu pare,
Laurent-Désiré Kabila. Els seus disset
anys al poder han estat marcats per una
interpretació particular dels
procediments legals. Durant aquests dos
anys de llimbs polítics, la societat
civil ha mantingut una protesta als
carrers que, combinada amb la pressió
internacional, ha permès desfer
l’enrocament del president i convocar
unes eleccions sense la seva
candidatura, però sota la seva ombra.
Una de les organitzacions protagonistes
de la contestació ha sigut LUCHA (Lutte
pour le Changement), que ha proposat la
campanya #BalayerLesMédiocres
(“Escombrar els mediocres”, en francès)
a les xarxes i als carrers. “Els
mediocres són els candidats de la
família política de Kabila, els que han
participat en la repressió, els
implicats en la corrupció o el saqueig
de recursos, o els que volen jugar la
carta del tribalisme”, explica Bienvenu
Matumo, militant del moviment. La
campanya apel·la a la responsabilitat de
la ciutadania. Demana als electors que
no votin els “mediocres”, que es quedin
a vigilar els recomptes i facin públics
els resultats i després que defensin el
seu vot si es produeix un frau. Matumo
recorda les denúncies que diuen que el
cens electoral pot contenir sis milions
d’electors ficticis.
Precisament, quatre organitzacions s’han
aliat per dificultar el frau. Tous
Électeurs, Tous Observateurs (“Tots
electors, tots observadors”) habilita un
centre d’informació alternatiu per
recollir les incidències reportades per
la ciutadania durant el vot i per rebre
“les fotografies amb les actes dels
recomptes per WhatsApp, perquè no es
puguin manipular els resultats”, explica
George Kapiamba, president l’Associació
Congolesa per a l’Accés a la Justícia
(ACAJ), una d’aquestes
organitzacions.
“Els elements per al frau són evidents”,
diu Kapiamba, que enumera la manca de
transparència del cens, la sospita de
l’existència de “col·legis pirates” i la
manca d’informació en relació a la
machine à voter. “No coneixem el seu
número, la seva distribució, els seus
números de sèrie. Molta gent no sap com
s’utilitza, així que hauran de demanar
ajuda i comprometre el vot secret”,
comenta Kapiamba. La societat civil
congolesa s’enfronta ara a la incertesa
de la setmana que queda fins a la cita
del 30 de desembre.
Em presento, sóc el Josep. Aquestes
festes de nadal estaré per Tunis una
setmana, si teniu alguna recomanació de
lloc per visitar, seria d´agrair.
Apart, no se si teniu algún lloc de
reunió?
Un grup de 14 catalans, d'entre 50 i 65
anys, visittem Atenes del 6 al 13 de
març del 2019 i ens agradaria tindre
algun contacte amb algú que hi visqui.
No volem que ens face de guia, només
voldríem poder fer una trobada per
fer-li preguntes d'actualitat sobre el
país.
Moltes gràcies per aportar-nos qalsevol
pista o alternativa per poder conèixer
millor el país.
Hola!
Em dic Maria sòc de Barcelona i el
semestre que ve aniré a Paris a fer un
stage a l'hospital Saint Antoine (
pràctiques de final de grau de
farmàcia). Estic buscant allotjament a
Paris, si algu sap d'algun allotjament o
habitació que estigui bé, siusplau que
em contacti! M'encanta cuinar, llegir,
viatjar, els animals i aprendre. A més
considero que sòc una persona que és
molt fàcil viure amb mi perquè m'adapto
a tot.
Moltes gràcies!
mariapares35@gmail.com
Hola!
Em dic Maria sòc de Barcelona i el
semestre que ve aniré a Paris a fer un
stage a l'hospital Saint Antoine (
pràctiques de final de grau de
farmàcia). Estic buscant allotjament a
Paris, si algu sap d'algun allotjament o
habitació que estigui bé, siusplau que
em contacti! M'encanta cuinar, llegir,
viatjar, els animals i aprendre. A més
considero que sòc una persona que és
molt fàcil viure amb mi perquè m'adapto
a tot.
Moltes gràcies!
mariapares35@gmail.com
Hola!
Em dic Maria sòc de Barcelona i el
semestre que ve aniré a Paris a fer un
stage a l'hospital Saint Antoine (
pràctiques de final de grau de
farmàcia). Estic buscant allotjament a
Paris, si algu sap d'algun allotjament o
habitació que estigui bé, siusplau que
em contacti! M'encanta cuinar, llegir,
viatjar, els animals i aprendre. A més
considero que sòc una persona que és
molt fàcil viure amb mi perquè m'adapto
a tot.
Moltes gràcies!
Welcome to Belfast Murals!
If the walls of the cities could talk,
they would tell us many stories... well,
this is what happens in Belfast, where
thousands of tourists come to visit the
murals scattered around the city to
learn about the history and culture of
Belfast and Northern Ireland.
The aim of this webpage is to become a
geographical reference of the murals in
Belfast. This is work in progress, we
hope to add more murals, improve some of
the pictures and add some information
about the murals.... whenever we can
find the time to do it!
Hola companys catalans a Perpinyà! em
dic Raquel, una alt empordanesa que ja
de petita visitava sovint aquesta ciutat
i sempre m'ha agradat i n'he tingut un
bon record. Sóc una persona amb una
mentalitat oberta, gràcies a l'educació
rebuda, molt extrovertida, m'encanta
viatjar, conèixer gent nova, la cultura
etc. Ara mateix amb 40 anys i per
determinades circumstancies em plantejo
un canvi a la meva vida i m'agradaria
instalarme a Perpinyà.
El primer pas per a això és trobar una
feina: en quant a l'idioma tinc un
nivell bàsic tot i que el comprenc. La
meva idea és poder trobar una feina que
em permeti poder treballar i combinar
amb la formació del francés.
Tinc estudis universitaris, facilitat en
tot el relacionat amb el tracte al
públic o gestió. De totes formes estic
oberta a tot ara mateix.
No sé si em podríeu siusplau donar un
cop de mà amb qüalsevol cosa que em
pogués ajudar en aquest aspecte,
orientar, etc. Us ho agrairía moltíssim,
doncs per raons personals, el tema
m'urgeix bastant. Ho necessito. Us deixo
el meu correu electrònic perquè no m'ha
quedat clar si les persones del grup el
podeu o no visualitzar:
rakelbelt@hotmail.com.
Moltíssimes gràices per avançat i espero
poder conèixer-vos aviat!
Hola companys catalans a Perpinyà! em
dic Raquel, una alt empordanesa que ja
de petita visitava sovint aquesta ciutat
i sempre m'ha agradat i n'he tingut un
bon record. Sóc una persona amb una
mentalitat oberta, gràcies a l'educació
rebuda, molt extrovertida, m'encanta
viatjar, conèixer gent nova, la cultura
etc. Ara mateix amb 40 anys i per
determinades circumstancies em plantejo
un canvi a la meva vida i m'agradaria
instalarme a Perpinyà.
El primer pas per a això és trobar una
feina: en quant a l'idioma tinc un
nivell bàsic tot i que el comprenc. La
meva idea és poder trobar una feina que
em permeti poder treballar i combinar
amb la formació del francés.
Tinc estudis universitaris, facilitat en
tot el relacionat amb el tracte al
públic o gestió. De totes formes estic
oberta a tot ara mateix.
No sé si em podríeu siusplau donar un
cop de mà amb qüalsevol cosa que em
pogués ajudar en aquest aspecte,
orientar, etc. Us ho agrairía moltíssim,
doncs per raons personals, el tema
m'urgeix bastant. Ho necessito. Us deixo
el meu correu electrònic perquè no m'ha
quedat clar si les persones del grup el
podeu o no visualitzar:
rakelbelt@hotmail.com.
Moltíssimes gràices per avançat i espero
poder conèixer-vos aviat!
Fets :
1. Em cal un canvi de vida.
2. No he estat mai a Bali/Lombok (ni a
cap altre lloc d'Indonèsia), però me
n'han parlat bé i podria considerar la
mudança...
Ideies :
a) Podria agafar tots els meus estalvis,
i anar a viure allà sense treballar, i
sense luxes...
El problema d'això és que si no tens
ingressos, et vas descapitalitzant a poc
a poc...
b) O bé podria muntar allà un negoci que
funcioni ...
El problema d'això és que mai he sigut
empresari.
No conec el negoci dels restaurants, ni
hosteleria, ni gens relacionat amb el
turisme... ni amb cap altra cosa. Mai he
portat un negoci !!
Necessitaria MOLT assessorament, i/o
trobar una persona del país que sigui de
fiar i que necessiti un soci.
O veure si existeix un ecosistema
afavorit per l'administració local per
atreure inversors (encara que siguin
modests com jo)...
He contactat per mail amb l'ambaixada
d'Indonèsia a Esp, i han passat de
mi.
Algú em podria donar ideies, o,
alternativament, dissuadir-me (amb
arguments) ?
Doncs convoco una trobada dels catalans
de malaga al parque de la paloma de
benalmadena pel diumenge 16 de desembre
al matí/dinar més o menys, al costat de
la zona infantil. Una mena de picnic a
la gespa . qui vulgui més informació
aqui hi soç, al grup de wassap i al de
facebook
El proxím dia 14 de nov tinc cita a l'
oficina de treball, el problema és que
no parlo francés encarai voldria
sapiguer si algu em prodria acompanyar
per traduir, el meu numero francés es el
33+766599926, moltés gràcies i salut.
Us saludo a tots i totes, gents de
Tolosa. Sóc vingut d'Erasmus per tot
aquest curs, i la immediatesa del
Barça-Madrid m'ha dut a trobar aquesta
polida web. Ha estat una sorpresa
agradable, i segurament a alguns ja us
conec del casal. Ja hi haurà temps de
presentacions més elaborades, però, i
ara voldira saber si hi ha cap punt de
trobada pels partits del Barça. Si no és
així, proposo de fer trobada aquest
diumenge per tal de veure què fan els
nostres estimats xicotets rics.
Sóc la Sílvia. Visc a Catalunya. Tinc
previst venir uns tres mesos i estic
interessada en trobar allotjament i
alguna feina. Sóc pedagoga i tinc 36
anys. Em podeu donar un cop de mà?
Us fem arribar a partir del novembre
calçots cuits i pelats envasats
al buit amb la salsa de forma inependent
amb dos dies laborables a europa i
quatre resta mon
gracies
Tinc previst traslladarme des de Praga a
Bila Tserkva de Gener a Abril de 2019
per un tema d'estudis i em preguntava si
algu de vosaltres em podria proporcionar
algun link a on buscar pis. Tambe si
tinguessiu alguns consells que creieu
que puguin ser importants a tenir en
compte a l'hora de venir a viure a
Ucraina.
Som una famiília de Catalans del
Maresme, 2 adults i 2 nens, que volem
venir a començar una nova vida a Quebec.
Pel que tenim entès gairebé totes les
possiblitats passen per trobar una
oferta de feina des de Catalunya, hem de
dominar força els idiomes, principalment
el francés, i mai venir a buscar feina
firectament sense el permís
corresponent...
Si algú ens pot proporcionar
informació/ajuda sobre quin passos fer,
us estarem molt agraïts.
A Espanya li va costar entendre que el
colonialisme tenia els dies comptats. En
els primers anys de la dècada dels 60
França i el Regne Unit ja havien donat
la carta d’independència als territoris
africans, però l’Espanya franquista es
resistia a perdre el grapat de terres,
encapçalades pel magatzem de cacau,
fusta i cafè que era Guinea Equatorial.
El règim estava dividit entre els
partidaris d’acceptar el nou ordre
internacional impulsat per l’ONU i els
immobilistes amb voluntat de mantenir
interessos patris i de particulars,
dominats per catalans com els Ametller,
Fèlix Millet o Rius i Torres.
Finalment, la dictadura va organitzar un
referèndum per la independència l’agost
del 1968, i el 12 d’octubre, eleccions
democràtiques. Aquell Dia de la
Hispanitat d’avui fa 50 anys es va
proclamar la independència de Guinea en
plena “harmonia de les races”, en
paraules de Manuel Fraga Iribarne
recollides a La Vanguardia. Encara
haurien de passar set anys per a la
sortida maldestra del Sàhara
Occidental.
“La descolonització va trigar molt
perquè Espanya va arribar tard a la
cursa colonial”, resumeix Celeste Muñoz,
investigadora predoctoral de la UB. El
franquisme “no coneixia els guineans”,
subratlla l’escriptor i periodista
Donato Ndongo-Bidyogo, com demostra el
fet que a les eleccions es va imposar
Francisco Macías Nguema davant dels dos
candidats patrocinats pel franquisme.
Floquet de Neu
Per a Andrés Antebi, antropòleg i
cocoordinador de la recerca Barcelona,
metròpoli colonial, el sorpasso de
Macías s’explica per la passivitat de la
dictadura, perquè al franquisme només li
interessaven de Guinea les “relacions
comercials, l’acumulació econòmica i el
manteniment de suborns i prebendes”.
Antebi, que va ser un dels comissaris de
l’exposició Ikunde sobre la Barcelona
colonial, al Museu Etnològic, subratlla
que el Floquet de Neu és l’exemple de
“l’espoli convertit en símbol de la
ciutat”. El goril·la va ser portat a
Barcelona des de Guinea Equatorial pel
primatòleg barceloní Jordi Sabater Pi,
després que el cacessin uns
camperols.
Hi ha costums que il·lustren una
societat racista basada en una relació
d’amos-criats, amb equatoguineans
classificats com l’elit d’“emancipats” i
els “no emancipats”, sense drets. “Els
guàrdies civils quan estaven de festa
anaven per les cases buscant dones”,
explica Edjanga Jones Ndjoli, politòleg
de pares guineans. Ndongo, l’escriptor a
l’exili, recorda que els “negres havien
de carregar els blancs a coll perquè no
s’embrutessin els pantalons”.
Macías va ser la continuació del malson.
El nou govern va expulsar d’un dia per
l’altre els 7.000 colons, que van haver
de deixar terres i propietats sense
compensació. I pel que fa als guineans,
van passar d’una dictadura feixista a
una d’autòctona, amb un Macías que havia
“après bé dels seus mentors”, com indica
l’activista Tutu Alicante des del seu
exili nord-americà, i amb un país
estrenat que s’havia construït “com un
conjunt d’infraestructures que convenien
per a l’exportació però no com a estat”,
apunta Jones.
A Ndongo la independència el va agafar,
com a l’escriptora Remei Sipi, estudiant
a Espanya. L’esclat de la crisi de les
banderes va dinamitar ponts i va tancar
ambaixades, i va deixar uns guineans que
havien arribat com a “espanyols d’una
província” convertits en “apàtrides”,
obligats a viure als llimbs fins ben
entrada la dècada dels 70. “Ningú havia
preparat la transició”, lamenta Sipi,
nacionalitzada espanyola. En canvi,
Ndongo és ara equatoguineà i va tornar
al país africà, tant amb Macías com amb
Obiang al poder, però va acabar fugint i
ara és exiliat polític. “Macías ens va
esborrar com a ciutadans guineans i
Franco ens va abandonar”, denuncia
l’escriptor, que assenyala que la
dictadura va tractar d’amagar el
“fiasco” de la descolonització amb una
propaganda que assegurava que la
guineana havia sigut una “colonització
modèlica”. Entre el 1971 i el 1976
Guinea va ser “matèria reservada” a
Espanya i estava totalment prohibit
informar-ne.
Silenci i oblit
I amb la matèria reservada va arribar el
silenci, l’oblit polític i social que
encara perdura, allunyant els guineans
de l’imaginari espanyol i “silenciant la
veu dels reprimits”, afirma Celeste
Muñoz. En temps de memòria històrica i
revisió de pecats, Espanya manté una
amnèsia “premeditada”, també assenyala
la investigadora, fins al punt que
Guinea Equatorial és només “una petita
referència” al currículum acadèmic.
Edjanga Jones, nascut el 1982, ha hagut
de crear la “història col·lectiva”, que
va reflectir a la novel·la Heredarás la
tierra (editorial Carena) a partir de
les seves lectures i records
familiars.
L’octubre del 1976 el franquisme va
aixecar el secret sobre Guinea i l’agost
del 1979 Teodoro Obiang, format a
l’acadèmia militar de Saragossa, va
orquestrar un cop d’estat contra el seu
oncle Macías, a qui va afusellar. Obiang
va aconseguir el comandament, que encara
controla, amb corrupció i nepotisme, i
menyspreant els drets humans i deixant
la immensa població en condicions
paupèrrimes malgrat els beneficis del
petroli. Curiosament, amb l’alçament es
van restablir els vincles comercials i
diplomàtics, fet que “alimenta la teoria
de la implicació espanyola” per acabar
amb un Macías antiespanyol, destaca la
investigadora Muñoz. Amb Obiang les
empreses i bancs tornen a fer negoci a
Guinea, i els governs tant del PP com
del PSOE han callat davant de la
repressió política, amb dissidents
assassinats, presos o exiliats, denuncia
Tutu Alicante, director d’EG Justice,
que assegura “que molts empresaris
espanyols acaben involucrats en la
corrupció guineana”.
Relacions bilaterals
Com altres sàtrapes, amb Obiang s’han
fet la foto i han buscat el seu favor
líders i empresaris de mig món, però, 50
anys després de la sortida dels últims
colons, ni a Malabo ni a Madrid hi ha
cap interès a “posar llum a les ombres”
de les relacions bilaterals, afirma
Ndongo. Tant és així que molts es van
avergonyir per la presència d’Obiang al
funeral de l’expresident Adolfo Suárez,
el 2014.
Als 76 anys, Obiang és el president
africà més longeu. Els plans per deixar
la dictadura al seu fill Teodorín li han
sortit malament perquè l’hereu ha
resultat ser un vividor gens interessat
en els afers polítics. El fet biològic i
els nous temps d’una oposició més
estructurada i formada fa que guineans,
a l’interior o la diàspora, assenyalin
que Espanya hauria de rectificar la
“nefasta política” que ha portat fins
ara, en paraules de l’escriptora Remei
Sipi, i ajudar a una transició
democràtica, com apunta Alicante,
“invertint en educació i formant quadres
polítics” per al futur. Avui, però, hi
ha poca cosa per celebrar perquè, per
acció o omissió espanyola, Guinea
Equatorial ja suma 80 anys de dictadura
en dictadura.
200 anys sota sobirania espanyola
La Corona portuguesa cedeix a
l’espanyola les illes de Fernando Poo
(actual Bioko) i d’Annobón, i la part
continental de Mbini.
Guinea es converteix en una regió amb
dues províncies i els habitants obtenen
la nacionalitat espanyola.
Madrid concedeix l’estatus d’autonomia a
Guinea després d’un referèndum.
Primer govern autònom de Guinea presidit
per Bonifacio Ondó Edu.
Espanya subscriu la declaració de l’ONU
per facilitar la independència dels
territoris africans.
2 d’octubre
Francisco Macías Nguema s’imposa a les
eleccions.
12 d’octubre
Declaració de la independència.
15 de febrer
Crisi de les banderes i enfrontament
diplomàtic.
5 d’abril
L’ONU certifica que tots els 6.000
ciutadans espanyols han sigut
evacuats.
31 de març
El dictador guineà Teodoro Obiang (foto)
assisteix al funeral de l’expresident
espanyol Adolfo Suárez.
Hola Sóc Anna Castelló i m agradaria
trobar algú xq m ensenyés una mica
Medellín i si feu activitats també.
Moltes gràcies
annacastellomundet@gmail.com
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
