La estrategia de intimidación de Donald
Trump ha fracasado. La protesta no
remite, al contrario.
Miles de estadounidenses han ignorado
durante las últimas noches las amenazas
del presidente y los toques de queda
para protestar pacíficamente y en masa
en todo el país y expresar su rabia por
la muerte bajo custodia policial de
George Floyd y el racismo que impregna a
las estructuras del estado. La violencia
que había acabado dominando el final de
algunas jornadas de protesta previas
remitió gracias al ejercicio de
autocontrol impuesto por los propios
manifestantes y, probablemente, también
como consecuencia del fuerte despliegue
de fuerzas del orden en todo el país.
Anteanoche los choques entre unos y
otros fueron mucho más escasos que en
los días anteriores. Los episodios de
violencia policial, vandalismo y
saqueos, mucho más limitados. Varios
agentes en diferentes ciudades del país
marcharon con los manifestantes o se
arrodillaron ante ellos en señal de
respeto. La mayor parte de las
detenciones de anteanoche responden a
actos de desobediencia civil de personas
que se saltaron el toque de queda.
Contención
Las manifestaciones se intensifican
mientras los episodios de violencia
remiten
Las protestas, que se suceden ya en los
50 estados del país, cuentan con el
apoyo mayoritario de la opinión pública:
un 67% de los estadounidenses simpatiza
con los manifestantes, frente a un 27%
que no los apoya y un 9% que no está
seguro, según una encuesta de
Ipsos/Reuters publicada ayer. Solamente
en Minnesota, el estado donde murió
Floyd, se han recaudado más de 20
millones de dólares para pagar fianzas y
liberar a los detenidos.
La demostración de fuerza realizada el
lunes por las fuerzas del orden, manu
militari, a petición del presidente en
el parque de Lafayette –epicentro de las
protestas en Washington, a las puertas
de la Casa Blanca– para dispersar
cientos de manifestantes pacíficos y
permitirle cruzarlo para hacerse una
foto frente a una iglesia, Biblia en
mano, no solo no ha desanimado a los
manifestantes, que han vuelto por miles,
sino que ha motivado a cientos de
personas para sumarse por primera vez a
las marchas.
En todo el país, se ve a cada vez más
blancos y más gente mayor –un colectivo
que hasta ahora se había quedado en casa
preocupado porque, aunque el país
parezca haberlo olvidado, sigue habiendo
una pandemia ahí afuera–, también
familias con niños y por supuesto
jóvenes de todas las razas. “No podíamos
quedarnos en casa”, comentaban unas
adolescentes mientras repartían agua,
fruta y botellas con soluciones caseras
para contrarrestar los efectos de los
gases lacrimógenos cerca de una Casa
Blanca fortificada, en medio de una
ciudad vigilada desde cada esquina por
policías y efectivos de la Guardia
Nacional, una fuerza de reservistas que
coopera con las fuerzas locales.
La estancia en el búnker
Inquieto por la imagen de debilidad,
Trump dijo que solo bajó al búnker a
“inspeccionar”
El secretario de Defensa, Mark Esper,
descolocó ayer a la Casa Blanca al
distanciarse públicamente del presidente
y oponerse al despliegue del Ejército
regular en territorio americano, como
este ha amenazado con hacer por su
cuenta. “No estoy de acuerdo en invocar
la ley de Insurrecciones”, declaró desde
el Pentágono respecto a la legislación
de 1807, aprobada por Thomas Jefferson
para sofocar rebeliones, que Trump
invocó para justificar su plan. “La
opción de utilizar soldados en activo no
debería utilizarse más que como último
recurso y en las situaciones más
urgentes y dramáticas. No estamos ahí
ahora mismo”, dijo.
La presencia del secretario de Defensa
en la foto con el presidente Trump y su
uso del término “campo de batalla” para
definir las manifestaciones han
provocado un fuerte malestar entre
algunos militares, en activo o en la
reserva, y los demócratas, que denuncian
la utilización política y partidista de
una de las instituciones más respetadas
y veneradas del país.
El más duro fue el exsecretario de
Defensa, el general Jim Mattis: “Trump
es el primer presidente en mi vida que
no intenta unir al país” sino que, al
contrario, intenta “dividirnos”. Lo que
está ocurriendo, dijo, es la
consecuencia de esa estrategia y su
estilo de liderazgo inmaduro durante
tres años. Trump es “una amenaza para la
Constitución”, sostiene en una suerte de
“Yo acuso” en el que también fustiga a
su sucesor. Cuando se enroló en el
ejército, añade Mattis , “nunca soñé que
me ordenarían violar la Constitución, y
menos para un teatrillo para el
comandante en jefe”. “Militarizar
nuestra respuesta, como hemos visto
hacer en Washington, crea un falso
conflicto entre la sociedad civil y los
militares”, alerta Mattis en un potente
alegato que puede llevar a otros
republicanos a levantar la voz contra el
presidente.
El exsubsecretario de Defensa, James
Miller, presentó anteanoche su dimisión
del cargo asesor que actualmente
desempeñaba en el Pentágono en repulsa a
las acciones de Esper: “Quizás no podría
haber impedido que el presidente Trump
ordenara ese espantoso uso de la fuerza
pero podría haber optado por oponerse”,
le reprochó en su carta de renuncia,
publicada por T he Washington Post .
“América no es un campo de batalla.
Nuestros conciudadanos no son el
enemigo”, tuiteó por su parte el general
jubilado Martin Dempsey, expresidente
del Estado Mayor Conjunto. El presidente
de la comisión de Fuerzas Armadas del
Congreso, el demócrata Adam Smith,
calificó de “autocrática” la deriva de
Trump. Varios militares negros de alto
rango han apoyado la causa de los
manifestantes.
Asesinato con premeditación
La Fiscalía endurece los cargos contra
el agente Chauvin y procesará a los
otros tres policías
A la vista de las reacciones, el
presidente había empezado a recular de
puertas adentro en su amenaza de
desplegar el ejército sin acuerdo de los
estados. Ayer dijo que a los medios ya
no creía que fuera necesario hacerlo.
Tras el espectáculo del lunes, se ha
comenzado a retirar a miles militares de
la capital federal de vuelta a los
cuarteles. El secretario de Defensa, por
su parte, se enfrenta a sus propios
problemas. El martes aseguró que no
sabía adónde iban cuando salieron de la
Casa Blanca con el presidente. Ayer
matizó que lo que no sabía es la foto
que se iban a hacer, que fue de
inmediato utilizada como material
electoral por la campaña de Trump. Esper
anunció también la apertura de una
investigación sobre el uso de un
helicóptero de combate para realizar
vuelos bajos sobre Washington el lunes
para dispersar manifestantes.
El estatus limitado del Distrito de
Columbia, donde se encuentra Washington,
concede al Gobierno general poderes
especiales sobre las fuerzas del orden
locales que la Casa Blanca ha forzado
para disgusto del ayuntamiento de la
ciudad, onde ha desplegado una larga
lista de fuerzas del orden que incluye
el cuerpo de prisiones y la DEA, la
agencia antinarcóticos. Fue el
Departamento de Justicia quien ordenó
apartar a los manifestantes. La Casa
Blanca, sin embargo, se ha parapetado
detrás de la semántica para alegar que
el lunes no se utilizaron gases
lacrimógenos para dispersarlos sino
irritantes como gas pimienta y bombas de
humo ( sus propias agencias incluyen a
los segundos en la definición).
Al día siguiente, el parque de Lafayette
amaneció rodeado por una flamante valla
metálica de más de dos metros de altura
levantada durante la noche. “¡No, no!,
nada de violencia!”, se oía gritar
cuando algunos manifestantes la
aporrearon y sacudieron hasta hacerla
peligrar. Ayer miércoles, el perímetro
de seguridad alrededor de la Casa Blanca
se amplió una calle más arriba. En pocas
horas, miles de personas volvieron a las
calles para protestar frente a la
residencia del presidente y el
Capitolio.
La opinión pública, de su lado
El 67% de los estadounidenses simpatiza
con los manifestantes
La protesta cobra, cada día que pasa, un
cariz más anti Trump. Obsesionado por
mostrarse fuerte ante sus simpatizantes
y preocupado por la imagen de debilidad
que puede transmitir que el viernes se
refugiara temporalmente en el búnker de
la Casa Blanca, Trump aseguró ayer que
solo bajó al subterráneo “para hacer una
inspección” por un “minúsculo espacio de
tiempo”. El presidente no ha dado de
momento ninguna señal de que vaya a
escuchar a los manifestantes y responder
con algún anuncio a sus demandas, que se
refieren sobre todo al problema de la
violencia racista dentro de la policía y
la impunidad de los agentes.
La Cámara de Representantes del
Congreso, controlada por los demócratas,
prepara diferentes propuestas para una
amplia reforma policial. Más inmediata y
posiblemente apaciguadora puede resultar
las decisiones del fiscal general de
Minnesota, Keith Ellison, de abrir una
investigación por violaciones de los
derechos humanos a la policía estatal
para investigar sus actuaciones de los
últimos 10 años y de arrestar a los
otros tres agentes implicados en la
detención de Floyd y acusarles de
cooperar en su muerte. Lo que se sabe de
su historial es inquietante: aunque los
negros son sólo el 20% de la población
de este estado de Medio Oeste, el 60% de
los casos en los que la policía recurre
a la violencia afectan a afroamericanos,
según cifras oficiales de los últimos
cinco años publicadas por The New York
Times. Es decir, la policía utiliza la
violencia siete veces más con los negros
que con los blancos, una disparidad que
existe también en la situación
socioeconómica de ambos grupos.
El fiscal estatal, además, ha agravado
los cargos contra el policía que le
clavó la rodilla en el cuello durante 8
minutos y 46 segundos, Derek Chauvin. El
agente ha acusado de asesinato en
segundo grado, con premeditación,
mientras que al principio se hablaba
solamente de homicidio imprudente. La
noticia fue recibida con alborozo en las
calles en la novena noches consecutiva
de manifestaciones tras la muerte de
este afroamericano desarmado, de 46
años, en Minneapolis, donde lo que se
sigue pidiendo es que se despida al
presidente del sindicato policial. “¡El
cambio empieza hoy aquí!”, aseguró,
entusiasta, Benjamin Crump, el abogado
de los Floyd al conocerse las decisiones
del fiscal general. Son pasos que la
familia, muchos activistas y
manifestantes anhelaban.
2 Los Angeles - Racisme, violència al carrer i Trump: claus dels aldarulls als EUA en plena pandèmia. Los Angeles ha estat la primera ciutat a decretar el toc de queda aquest dissabte
Desenes de ciutats dels Estats Units han
patit els últims dies greus aldarulls en
protesta per la mort aquest dilluns de
George Floyd a Minneapolis, l'últim cas
de violència policial contra un
afroamericà.
Fins a 13 grans ciutats han hagut de
decretar el toc de queda i han desplegat
la Guàrdia Nacional davant d'una revolta
que ha desbordat les forces de
seguretat.
Los Angeles ha estat la primera ciutat a
decretar el toc de queda aquest dissabte
quan els aldarulls han desbordat la
policia i el barri de Melrose s'ha
convertit en un camp de batalla.
La metròpolis que fa 30 anys va esclatar
quan un jurat va absoldre els policies
que havien apallissat Rodney King
tornava a fer-ho i obligava el
governador a decretar-hi l'estat
l'emergència.
I el mateix ha passat en desenes de
ciutats, que, encara que posessin el toc
de queda, han vist com molts el violaven
i amb la nit es multiplicaven els
disturbis.
Una nova tempesta de sorra ha castigat
la ciutat de Niamey, capital del Níger,
a l'Àfrica occidental, en menys d'un
mes. Aquestes tempestes van associades
sovint amb la temporada de pluges, que
va començar ara farà unes setmanes al
sud del Níger. De vegades, les
precipitacions van precedides per núvols
de sorra.
La tempesta de sorra, "haboob", a Niamey
(AGS)
Les tempestes de sorra són un fenomen
comú de les zones àrides o semiàrides
dins les grans planures del món i també
reben el nom de haboob, d'origen àrab.
N'hi ha al desert del Sàhara, a les
grans planures nord-americanes, a
l'Aràbia, al desert de Gobi de Mongòlia,
al desert Taklamakán del nord-oest de la
Xina, a l'Argentina, a la zona de la
Pampa seca i en altres regions àrides o
semiàrides.
La sequedat del terra més el pas d'un
front dona com a resultat el mur de pols
de la tempesta. A la part davantera del
front hi ha uns forts ascensos de l'aire
que aixeca la sorra i la pols i crea
aquest mur visible de color marronós.
Aquests ascensos forçats de l'aire es
donen sempre amb l'arribada de fronts
actius i tempestes. Moltes vegades no
els veiem, però hi són. Són els vents en
ratxes, poden ser forts, van al davant
de la tempesta i ens anuncien la caiguda
imminent del ruixat.
Amb una tempesta de sorra cal protegir
ulls i vies respiratòries, cal
abrigar-se, sobretot a la nit, i evitar
quedar ensorrat. Poden ser molt
perilloses. Si s'està conduint, cal
parar per evitar accidents.
Aquesta tarda, l'Amphan entrarà a terra
ferma a l'Índia, molt a prop de Bangla
Desh, després de recórrer les aigües del
golf de Bengala.
S'estima que és el pitjor cicló que
afecta la regió durant aquest segle, amb
un impacte directe sobre la costa est de
l'Índia i Bangla Desh, on ja s'han
evacuat centenars de milers de persones
davant la possibilitat de pluges
torrencials i vents de fins a 185 km/h.
Les evacuacions continuen i seran
milions les persones mobilitzades per
deixar casa seva. Una evacuació massiva
que s'intenta fer seguint les mesures de
distanciament social que exigeix la
Covid-19.
La pujada del nivel del mar associada a
la baixa pressió, les onades i la pluja
podrien inundar extenses zones agrícoles
i habitades. Es tracta, així, doncs,
d'una amenaça de primer ordre per a
aquestes regions.
Imatges de satèl·lit de l'Amphan i
traçat (CIMSS)
El cicló tocarà terra amb categoria 2,
amb vents superiors als 175 km/h. Una
potència que ha disminuït les darreres
hores. De fet, dimarts va arribar a
categoria 5, el màxim nivell, amb vents
sostinguts superiors als 250 km/h, i
encara ahir superava els 200 km/h, amb
categoria 4. L'Amphan és el primer
supercicló al golf de Bengala des del
cicló Odisha, l'any 1999, amb vents que
van arribar als 260 km/h.
8 Moskva - Rusia ha escalado en la lista de países con mayor número de casos de COVID-19. Un aumento abrupto en el recuento ha colocado al gigante euroasiático como quinto país más afectado del mundo
https://www.eldiario.es/internacional/Ru
sia-dispara-semana-COVID_0_1025047982.ht
ml
Rusia ha escalado en la lista de países
con mayor número de casos de COVID-19
contabilizados dentro de sus fronteras.
Un aumento abrupto en el recuento ha
colocado al gigante euroasiático como
quinto país más afectado del mundo en
función de los contagios detectados, por
delante de Francia y Alemania. En total,
se ha registrado un acumulado de casi
188.000 casos de coronavirus, con un
crecimiento que viene intensificándose
desde mediados de abril.
Más de la mitad de las infecciones se
han localizado en Moscú, el gran foco
dentro de Rusia. Sin embargo, el alcalde
de la capital, Serguéi Sobianin, ha
dicho que el número real de contagiados
en la ciudad, según los datos
estadísticos, puede rondar los 300.000,
más del triple del dato oficial. Superar
el brote ya no será cuestión de semanas,
ha reconocido Sobianin, que advierte de
que la normalidad "no volverá pronto" y
sugiere que el régimen de confinamiento
podría prolongarse hasta julio, en
función de cómo evolucione la
epidemia.
El edil de Moscú ha atribuido el
incremento de casos a un aumento de las
pruebas practicadas a la población.
Rusia ha dado a conocer muchas menos
muertes asociadas al virus que otros
países con un número similar de casos,
algo más de 1.700, lo que ha generado
algunas críticas sobre cómo se están
contabilizando los fallecimientos en el
país. Sin embargo, las autoridades
insisten en que el brote comenzó más
tarde que en muchos otros países, lo que
ha permitido una mejor preparación.
Vista de la Plaza Roja de Moscú (Rusia).
El gobierno ha pedido a sus ciudadanos
que eviten las aglomeraciones y los
lugares públicos
Vista de la Plaza Roja de Moscú (Rusia).
El gobierno ha pedido a sus ciudadanos
que eviten las aglomeraciones y los
lugares públicos EFE/EPA/MAXIM
SHIPENKOV
La Organización Mundial de la Salud
(OMS) ha mostrado su preocupación por el
repunte de casos en Rusia y otros países
al este de Europa. "La situación en la
parte oriental de la región sigue siendo
preocupante", ha lamentado esta semana
el responsable de la oficina de la OMS
en Europa, que pide una gran cautela a
pesar de los "signos positivos"
observados dentro del continente, donde
han disminuido a nivel general los casos
desde el 12 de abril. Pero insisten en
que los avances son frágiles y se podría
"recaer rápidamente". Pero el organismo
insiste en que los avances son frágiles
y se podría "recaer rápidamente", por lo
que reclaman a todos los Gobiernos que
permanezcan vigilantes en términos de
salud pública. Según sus datos, con las
medidas vigentes a día de hoy, 43 países
de la región europea han implementado
restricciones de movimiento parciales o
totales y 32 están pasando a aliviar
algunas de las medidas sociales y de
salud pública, mientras logran eliminar
la transmisión del virus.
La Amazonia brasileña es uno de los
lugares más peligrosos del mundo para
campesinos sin tierra, ecologistas y, en
general, para cualquiera que se oponga a
un modelo de desarrollo basado en la...
El partit del govern polonès i el seu
aliat han anunciat que els comicis
presidencials que s'havien de celebrar
al país no es faran aquest diumenge. El
comunicat arriba després que el Senat
hagi tombat l'opció d'emetre el vot per
correu. "Davant del rebuig de l'oposició
a totes les propostes" que s'han
plantejat per poder celebrar els comicis
en la data prevista, diu la notificació,
s'ha preparat "una solució que garantirà
als polonesos acudir a les urnes". Per
ara, però, es desconeixen els detalls
d'aquesta alternativa que ha promès el
govern i que anunciaran, això sí, "el
més aviat possible". Segons la
Universitat John Hopkins, Polònia ha
registrat 14.740 casos de covid-19 i 733
víctimes mortals.
El Regne Unit supera Itàlia com a país
europeu amb més morts per coronavirus
Amb 29.427 víctimes, és el país d'Europa
amb més morts en xifres absolutes, i ha
començat una prova pilot per rastrejar
contagis amb una app
https://www.ccma.cat/324/el-regne-unit-s
upera-italia-com-a-pais-europeu-amb-mes-
morts-per-coronavirus/noticia/3010826/
El Regne Unit ja és el país europeu amb
el nombre absolut de morts per
coronavirus més alt. Aquest dimarts ha
superat Itàlia. Segons ha informat el
ministre d'Exteriors, Dominic Raab, fins
ara s'han comptabilitzat al país 29.427
morts, una xifra lleugerament superior
als 29.315 d'Itàlia. En l'últim dia
s'han sumat 693 víctimes més en
territori britànic.
Londres tenia en compte primer només les
dades de pacients morts als hospitals,
però, des de fa uns quants dies, hi suma
també els morts en residències de gent
gran i altres centres.
En xifres absolutes, a tot el món, el
país amb més víctimes són els Estats
Units, amb més de 69.000 morts. De tota
manera, l'executiu de Boris Johnson
rebutja les comparacions internacionals
i remarca que "no tindrem un veredicte
real fins que la pandèmia hagi acabat".
A més, recorden que és quart a tot el
món si es miren les dades de mortalitat
per milió d'habitants.
Sergi Mulero
@sergimulero
· 15h
En resposta a @sergimulero
El ministre britànic d’Exteriors rebutja
les comparacions internacionals: “No
tindrem un veredicte real fins que la
pandèmia hagi acabat” D’altra banda, per
tercer dia consecutiu s’han fet al Regne
Unit menys proves de les 100.000/diàries
promeses per Downing Street (84.803)
Mostra la imatge al Twitter
Sergi Mulero
@sergimulero
El govern britànic porta dies
subratllant que la situació és diferent
si es miren les dades de mortalitat per
milió d’habitants
Mostra la imatge al Twitter
1
13:45 - 5 de maig de 2020
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
Llegeix els altres tuits de l'usuari
Sergi Mulero
Al Regne Unit hi ha confirmats ara
194.990 contagis i, si miren les xifres
mundials, també queda en quarta posició,
per darrere dels Estats Units (més
d'1,81 milions de casos), Espanya (més
de 218.000) i Itàlia (més de 213.000).
Cal tenir en compte que això són només
els casos confirmats.
Sense recomanació d'ús de mascaretes
El ministre Raab ha explicat que
l'executiu conservador encara no ha pres
cap decisió sobre si recomana l'ús de
mascaretes a la població. "No volem
donar a la gent un consell imprecís o
crear una falsa confiança en les
mascaretes", ha argumentat, al mateix
temps que ha afegit que no volen
provocar falta de material al personal
sanitari i essencial.
A les compareixences parlamentàries que
fan els assessors mèdics del govern han
reconegut que fer més testos hauria
canviat les coses, però que no es tenia
prou capacitat.
Prova pilot amb mòbils i Bluetooth a
l'illa de Wight
Justament, també aquest dimarts el Regne
Unit ha començat una prova pilot per
identificar millor els contagis. És una
aplicació per a mòbils que, a través de
Bluetooth, detecta si algú ha estat en
contacte amb una persona amb símptomes.
La prova s'està fent a l'illa de Wight,
al sud d'Anglaterra.
La prova pilot de l'app de rastreig del
coronavirus ha començat a l'illa de
Wight, al sud d'Anglaterra
Els sanitaris han començat a provar
l'aplicació de rastreig del coronavirus
i, a partir de dijous, serà el torn de
la resta dels 140.000 habitants de
l'illa. La intenció és que, a mitjans de
mes, l'ús de l'app s'entengui a tot el
Regne Unit.
L'aplicació registrarà la gent amb la
qual es vagi trobant l'usuari i
l'avisarà quan una d'aquestes persones
informi que està malalta.
Es calcula que perquè sigui realment
efectiva caldria que un 80% dels
propietaris de telèfons intel·ligents se
la baixessin, però hi ha persones que
tenen dubtes sobre la seva privacitat,
tenint en compte, també, que en els
casos en què calgui una alerta les dades
s'enviaran a un servidor central
susceptible d'atacs.
El ministre de Sanitat, Matt Hancock, ha
intentat enviar un missatge de
tranquil·litat:
"Les dades es guarden al telèfon i no
s'envien al govern fins que, òbviament,
calgui fer un test."
A més, Downing Street ha triat un model
d'aplicació diferent del d'altres països
i això podria acabar fent que, si
aquesta eina es convertís en un requisit
per poder viatjar a l'estranger, els
britànics tinguessin problemes per
incompatibilitat dels sistemes.
12 Washington - Un informe del Gobierno de EEUU publicado por el New York Times, que la Casa Blanca desmiente, predice que el número de muertes diarias con coronavirus en el país se duplicará el próximo mes
Según un informe al que ha tenido acceso
el diario norteamericano The New York
Times, el gobierno de EEUU proyecta un
aumento del número de casos y muertes
por coronavirus durante las próximas
semanas que llevaría al país a alcanzar
las 3000 muertes diarias por COVID-19 en
el mes de junio.Un dato que supone cerca
del doble de la cifra actual de
fallecimientos cada día, que se sitúa en
torno a los 1.750.
La Casa Blanca ya ha emitido un
comunicado en el que desmiente dicha
información. "No se trata de ningún
documento presentado por la Casa
Blanca", ha dicho su portavoz Judd Deere
en declaraciones que recoge The
Guardian. "Estos datos no reflejan
ninguno de los modelos realizados por
los grupos de trabajo", ha afirmado.
Esta estimación, basada en modelos de
los Centros de Control y Prevención de
Enfermedades norteamericano, pronostica
además que el país llegue a los 200.000
contagios nuevos cada día a finales de
este mes, un dato que actualmente es de
25.000 infectados.
Las proyecciones publicadas por el Times
confirman los temores de los expertos
estadounidenses acerca de un retroceso
en los datos de contagios y muertes en
el país a causa de la reapertura de
economía. Según los datos ofrecidos por
el diario norteamericano, algunos
estados que ya han reabierto
parcialmente la actividad económica,
como Iowa, Minnesota, Tennessee y Texas,
todavía están reportando un aumento en
los casos de coronavirus. Estados como
Indiana, Kansas, Nebraska y Arizona
también están planeando algún tipo de
reapertura a pesar de seguir sufriendo
un notable aumento de los casos.
Tres veïns de Reus i una dona boliviana
resident a Espanya que anaven a ser
repatriats des de Bolívia aquest
dissabte han mort en estavellar-se
l'avioneta militar en què viatjaven a la
regió amazònica de Beni, en aquest país
sud-americà. Fonts consultades per l'ACN
han confirmat la procedència dels tres
ciutadans catalans, que eren família:
Francisco José Gallegos Gonzáles,
Yandira Oliverra Velarde i Deliz
Salvatierra Velarde. Tots quatre estaven
bloquejats a Bolívia des de feia
setmanes sense poder tornar a causa de
la crisi del coronavirus, ja que aquest
país ha tancat el seu espai aeri. A
l’accident també han perdut la vida els
dos tripulants de l’aeronau.
L'avioneta Beechcraft Baron B-55 de la
Força Aèria Boliviana va caure cap a les
13.42 h (hora local). Feia un vol
d’"ajuda humanitària" entre les ciutats
bolivianes de Trinidad, que és la
capital de la regió de Beni, i Santa
Cruz de la Sierra. La Força Aèria
Boliviana ha iniciat una investigació
sobre les causes de l'accident, el
resultat del qual es donarà a conèixer
en el termini de vuit dies.
El director regional a Beni de l'empresa
estatal d'aeroports bolivians AASANA,
David Pedraza, ha explicat que
l’avioneta es va enlairar de la base
militar de Trinidad amb destinació a
Trompillo, un aeroport secundari de
Santa Cruz. Dotze minuts després de
l’enlairament, però, el pilot va alertar
que hi havia un problema al motor i va
demanar tornar a Trinidad. Segons
Pedraza, se li va donar prioritat per
aterrar. L’aeroport de Trinidad va
perdre el contacte amb l’aeronau quan
estava a una distancia de vuit o deu
quilòmetres. Després es va veure una
columna de fum negre a la llunyania.
L’avioneta s’havia estavellat.
Les víctimes
Un dels passatgers va morir quan era
traslladat a un hospital i la resta van
perdre la vida calcinats al lloc de
l’accident, segons les mateixes fonts.
Entre les víctimes també hi ha una
cooperant valenciana, Alba Aparicio
Fornas, que treballava per a Psicòlegs
Sense Fronteres, segons ha informat
aquesta organització. El govern de Pedro
Sánchez ha expressat el seu condol als
familiars. La setmana vinent està
previst un vol entre Santa Cruz i Madrid
per repatriar els espanyols que
continuen bloquejats a Bolívia a causa
de la crisi del coronavirus, ja que
aquest país sud-americà ha declarat
l’estat d’emergència sanitària pel
covid-19 i ha tancat tot el seu espai
aeri excepte per a vols humanitaris i de
repatriació.
Dia negre al Brasil, amb una xifra
rècord de morts –474 en les últimes 24
hores– que fa que s'hagi superat la
barrera de les 5.000 víctimes mortals
per coronavirus, un balanç que ha forçat
el nou ministre de Sanitat, Nelson
Teich, a sortir a admetre que la
situació de l'epidèmia "s'agreuja" al
país. Per contra, el president Jair
Bolsonaro continua impertèrrit i, a
preguntes dels periodistes sobre què
pensa de l'elevada incidència del
covid-19, el dirigent els ha engegat:
"Ho lamento, però què volen que faci?
Soc Messias, però no puc fer miracles",
ha dit en relació al seu segon nom.
Ni les dades ni l'evidència científica
que l'aïllament és un dels factors més
importants per aturar el coronavirus han
fet canviar Bolsonaro d'opinió sobre la
seva voluntat d'acabar amb els
confinaments per reiniciar l'economia i,
també en declaracions a la premsa, ha
responsabilitzat governadors i alcaldes
del país de la mortalitat de l'epidèmia
perquè han ordenat quarantenes. "Aquesta
factura ha de ser enviada als
governadors. Preguntin al senyor João
Doria [l'exbolsonarista governador de
São Paulo] i al senyor [Bruno] Covas
[alcalde de São Paulo] per què han pres
mesures tan restrictives i la gent
continua morint".
Bolsonaro s'ha enfrontat amb els
governadors per la gestió del
coronavirus i els ha criticat que
perjudiquin l'economia amb l'aturada de
l'activitat no essencial de les seves
regions, i ha afirmat que de cap manera
no pensa assumir cap responsabilitat
sobre aquesta qüestió: "La pregunta és
tan idiota que no et respondré", ha dit
a un reporter.
Bolsonaro confia la gestió de la
pandèmia a un ministre
anticonfinament
Bolsonaro confia la gestió de la
pandèmia a un ministre
anticonfinament
Però la batalla entre els dos nivells de
l'administració no és només verbal,
perquè a l'estat de l'Amazònia de moment
es queden sense els 2.000 taüts que el
govern federal havia d'enviar en avió
amb l'objectiu d'alleugerir els
col·lapsats serveis funeraris –el nombre
de morts s'ha multiplicat per quatre pel
coronavirus.
Bolsonaro, que va dir, quan l'epidèmia
ja assotava Europa, que el coronavirus
és una "gripeta", ha enviat un missatge
de "solidaritat a les famílies que han
perdut éssers estimats", tot i que
alhora s'ha mostrat resignat amb un
"així és la vida", com si el covid-19
fos un accident inesperat. "Demà seré
jo. Lògicament, un vol tenir una mort
digna i deixar una bona història", ha
apuntat.
Per contra, el ministre Teich, que quan
va ser nomenat fa uns dies va dir que no
tenia coneixements sobre la pandèmia, ha
deixat els sentiments a part i ha
assenyalat les dificultats que hi ha en
diferents zones del país, però en cap
cas ha relacionat l'augment de morts en
la relaxació de les mesures restrictives
que s'està produint en algunes
macrociutats, com Manaos, Rio de Janeiro
o São Paulo. El ministeri es mostra
pessimista en l'evolució de la malaltia
per l'arribada de les temperatures més
fredes de l'hivern austral, que podrien
fer créixer la intensitat de la
transmissió.
La democràcia "es va debilitant i
minvant" arreu del món, segons un estudi
de la fundació alemanya Bertelsmann
Stiftung. L'informe subratlla que "la
desigualtat i la repressió minen la
democràcia i l'economia de mercat" i
alerta que "els efectes de la pandèmia
de la Covid-19 amenacen d'intensificar"
l'agreujament d'aquesta situació.
L'estudi parla d'una "llibertat
d'expressió restringida, una premsa
emmordassada o els tribunals
constitucionals menyspreats". Una
característica, diu, de les autocràcies.
En aquest sentit, afirma que l'estat de
dret i les llibertats polítiques també
s'estan erosionant en un nombre creixent
de democràcies i que la pandèmia ho està
accentuant.
Són reflexions de Hauke Hartmann,
director del projecte de Bertelsmann
Stiftung que elabora l'índex de
transformació BTI, una anàlisi sobre la
qualitat democràtica que agrupa 137
països d'arreu del món (74 de
qualificats de democràcies i 63 com a
autocràcies).
Hongria, Turquia i el Brasil, entre els
"més deteriorats"
Els investigadors calculen que més de 3
bilions de persones estan ara "pitjor
governats que fa 10 anys". Un
deteriorament de qualitat democràtica
que afecta països com el Brasil, Egipte,
l'Índia, Indonèsia, Mèxic, Nigèria o
Turquia.
L'informe destaca especialment diferents
estats de l'Europa central i de l'est, i
de l'Amèrica Llatina, on constata un
increment de les violacions de drets
civils bàsics i una regressió
autoritària en llocs com Colòmbia,
Hondures, Guatemala, Veneçuela o
Nicaragua.
Concretament, en el continent europeu,
l'estudi assenyala que "la legislació
d'emergència hongaresa, amb la seva
suspensió indefinida de la separació de
poders, exemplifica el fet que la lluita
contra la Covid-19 fomentarà encara més
la tendència cap a un govern amb
estructures encara més autoritàries."
Els efectes de la pandèmia amenacen una
democràcia
"El populisme de la dreta" al Brasil de
Bolsonaro (Reuters/Ueslei Marcelino)
L'escrit remarca el desmantellament de
l'estat de dret i les llibertats civils
en democràcies teòricament estables. És
el cas, diu, del "nacionalisme hindú a
l'Índia, el populisme de la dreta al
Brasil o el gir autoritari d'Hongria,
membre de la UE". "Els desenvolupaments
d'aquests països són representatius de
la creixent polarització política que
també fa trontollar les democràcies
consolidades", afegeix el text de la
fundació alemanya Bertelsmann
Stiftung.
Brigitte Mohn, membre del Consell
Executiu de Bertelsmann Stiftung,
apunta: "El nacionalisme i el nepotisme
no són nous, però s'han convertit en
acceptables a tot el món. Països com
Polònia o Hongria, que es troben al cor
d'Europa, ara mostren un tomb alarmant
pel que fa a l'estat de dret i la
qualitat democràtica."
Els efectes de la pandèmia amenacen una
democràcia
Viktor Orban al Parlament hongarès, on
va rebre poders especials per combatre
la crisi del coronavirus (Reuters)
Requisits "pobres" per lluitar contra la
Covid-19
L'estudi diu que "la governança en molts
països en desenvolupament i en transició
està disminuint". Afirma que "les
escletxes ètniques, religioses o
regionals sovint són explotades i
aprofundides", i això fa que "la falta
de confiança pública i el lideratge
polític siguin uns requisits pobres per
gestionar amb èxit la crisi i la
contenció de la Covid-19."
I conclou que els resultats de l'informe
d'aquest any demostren que "els impulsos
positius de transformació provenen molt
menys dels governs que de les societats
civils crítiques que es resisteixen al
desmantellament dels estàndards
democràtics."
En el siglo XV, los bosques tropicales
ocupaban un 12% de la superficie
terrestre y estaban habitados por
millones de personas de miles de
variados grupos sociales. En quinientos
años hemos destruido...
https://www.lavanguardia.com/vanguardia-
dossier/20200424/48684398345/amazonas-de
vastacion-amazonia-carne-barata-futuro-d
eforestacion-recursos-pulmon-planeta.htm
l
Boris Johnson no asistió a las cinco
primeras reuniones del gabinete de
crisis del Gobierno y sólo se interesó
en la crisis a partir del 28 de
febrero"Éramos la envidia del mundo,
pero la planificación ante una pandemia
fue víctima de los años de austeridad",
dice una fuente de Downing Street
El presidente de Nicaragua, Daniel
Ortega, llevaba más de un mes sin hacer
ninguna aparición pública en plena
pandemia del coronavirus, pero volvió el
pasado miércoles por la noche para
ofrecer un discurso televisado donde ha
dicho que el virus es "una señal de
Dios" contra la hegemonía. "Estas
fuerzas transnacionales que solo quieren
tomar el control del planeta, eso es un
pecado. Y el Señor nos está enviando
esta señal", afirmó.
Las prolongadas ausencias de Ortega son
tan habituales que ya se ha ganado el
apodo del "gobernante ausente", pero
esta vez ha batido el récord de días. De
hecho, muchos ya empezaban a preocuparse
por la salud del exguerrillero de 74
años, el cual se negó a adoptar las
medidas de distanciamiento social
aplicadas en otros países e incluso
llegó a alentar a los nicaragüenses a
participar en reuniones masivas.
20 Brasilia - Jair Bolsonaro, em sua mensagem de domingo de Páscoa, mentiu à nação e insultou a inteligência das pessoas ao afirmar, contra todos os prognósticos médicos e científicos, que aqui o vírus “parece estar desaparecendo”.A realidade é totalmente o contrário.
No domingo de Páscoa nas redes sociais
se cruzavam em todo o mundo mensagens de
empatia, compaixão, solidariedade,
esperança e medo em relação à tragédia
do novo vírus. Chegaram a viralizar
vídeos em que os heroicos médicos e
enfermeiros que se expõem para salvar
vidas ganham aplausos e canções.
https://brasil.elpais.com/opiniao/2020-0
4-14/na-mensagem-de-pascoa-bolsonaro-men
tiu-a-nacao-e-insultou-sua-inteligencia.
html
Enquanto isso, no Brasil, seu
presidente, Jair Bolsonaro, em sua
mensagem de domingo de Páscoa, mentiu à
nação e insultou a inteligência das
pessoas ao afirmar, contra todos os
prognósticos médicos e científicos, que
aqui o vírus “parece estar
desaparecendo”, e continua provocando
para que as pessoas saiam às ruas para
trabalhar.
Enquanto as pessoas passaram a Páscoa
tristes e solitárias, Bolsonaro pareceu
insensível à dor alheia. O presidente
sempre se diz católico e evangélico. E o
dia de Páscoa representa aos cristãos a
vitória da vida sobre a morte, da
esperança sobre o pessimismo.
Nesse dia Bolsonaro se limitou a dizer
que o importante é que “nós aqui na
terra, quando chegar nosso dia,
estaremos ao lado de Deus”. De qual
Deus? Porque no Brasil são professadas
muitas religiões diferentes. E os sem
Deus? Os agnósticos e ateus e seguidores
dos ritos africanos não são brasileiros?
Não somos um Estado laico pela
Constituição?
O presidente em suas mensagens
comentando o drama do coronavírus
revela, na verdade, seus instintos de
matiz nazista ao não dar importância ao
problema dos idosos e dos mais frágeis
que já possuem alguma doença crônica e
que seriam os mais atingidos. Instigando
outros a sair às ruas aumenta o perigo
de contaminação dessas pessoas do grupo
de risco dentro das famílias. Ele só
faltou evocar os campos de concentração
de triste memória.
A falta de empatia do presidente com os
mais frágeis ofende o espírito da
comemoração pascal que fala da redenção
de todos os considerados inúteis à
sociedade. Eles são vistos mais como um
peso morto ao ex-capitão para quem
parece que só têm direito à vida os
jovens, os saudáveis e os produtivos.
Enquanto em todo o mundo todas as forças
da nação sem distinção de credo político
tentam se juntar para ganhar a guerra ao
vírus, o presidente brasileiro fica cada
vez mais isolado em seus sonhos de que a
pandemia é uma bobagem e um engano, que
conduz somente à quebra da economia e
que, no máximo, poderá eliminar os que
menos importam.
Em sua mensagem de domingo o presidente
se limitou a dizer: “Vivemos um momento
difícil e sabemos quem pode nos curar:
Deus, sempre acima de tudo”. Desse modo,
e continuando em confronto e desmentindo
a cada dia seu próprio ministro da
Saúde, se alguém não o parar, sua mão
pode acabar conduzindo o país a uma
crise e a uma hecatombe sem
precedentes.
Manter o empenho em continuar
considerando o presidente como um
desequilibrado com cada vez menos
crédito que parece falar somente por
seus instintos de morte e suas
alucinações paranóicas, deixando-o no
poder, é abandonar um país como o Brasil
a sua própria sorte. E isso quando a
nação mais precisaria de uma liderança
segura compartilhada com todas as outras
forças da nação.
O presidente brasileiro, que se diz
católico, não só desafiou em sua
mensagem os brasileiros levando-os a
minimizar a tragédia, como a seu próprio
Deus. Deveria lembrar, por exemplo, as
palavras de Jó na Bíblia quando se
pergunta: “Quem poderá desafiar a Deus e
sair vitorioso?”. Na verdade, o
presidente saudoso da ditadura já foi
derrotado em sua teimosia de querer
negar a luz do sol.
Os desafios contínuos de Bolsonaro não
somente a Deus como à vida das pessoas
já o tornam, ele querendo ou não, um
claro perdedor.
A realidade é totalmente o contrário. No
Brasil a curva de infectados e mortos
está apenas começando e segundo ministro
da saúde, Luiz Henrique Mandetta, os
meses mais críticos serão maio e junho.
E mais, os especialistas afirmam que,
pelo escasso número de testes
realizados, os números do coronavírus já
devem ser dez vezes mais altos.
Hola a tothom!
Soc una catalana que està plantejant-se
anar a viure a Rennes (quan les coses
estiguin més calmades a tot arreu)
perquè la meva parella actualment viu
allà. Ara bé, no tinc feina allà, el meu
francès és una mica "xapurrejat" i mai
he viscut a França. Sé que cada
experiència és diferent, però
m'agradaria saber si a nivell general és
una bona ciutat per traslladar-se, si és
fàcil trobar qualsevol feina,
allotjament, la qualitat de vida, etc.
Conec una mica la ciutat d'haver-la
visitat, però viure-hi és una altra
història, clar.
He trobat aquesta pàgina i, tot i que no
sé si està gaire activa, crec que qui
millor em podria assessorar són altres
catalans que viuen a la ciutat.
Moltes gràcies!
23 Chicago - En Chicago, donde el 30% de la población es afroamericana, este grupo concentra el 70% de casos de coronavirus en la ciudad y más de la mitad de las muertes por coronavirus del estado.
Aunque el gobernador del estado de Nueva
York afirmó hace unos días que el
coronavirus "nos iguala a todos" [no
hacía distinciones por motivo de raza,
religión o ingresos], los datos muestran
que esto no es así en absoluto. El
lunes, Estados Unidos superó la cifra de
10.000 muertos por coronavirus y ahora
las autoridades sanitarias lidian con el
hecho de que la pandemia está sacudiendo
a la población afroamericana de forma
desproporcionada, especialmente en
grandes ciudades como Nueva Orleans,
Chicago y Detroit, donde la densidad de
población afroamericana es alta.
Luisiana es el cuarto estado del país
con más casos de coronavirus. La ciudad
de Nueva Orleans, donde el 60% de la
población es negra, concentra la mayoría
de las muertes del estado. "Un poco más
del 70% de los muertos por coronavirus
en Luisiana son afroamericanos", señaló
este lunes el gobernador del estado,
John Bel Edwards, en rueda de prensa:
"Tendremos que estudiar este dato con
detenimiento para ver qué podemos hacer
para abordar este problema".
Algunas ciudades del medio oeste, como
Detroit, Chicago y Milwaukee, también
han alertado de la creciente
desproporción de afroamericanos muertos
por coronavirus. Detroit, donde
prácticamente el 80% de la población es
negra, es la ciudad del estado de
Michigan que concentra más casos. La
tasa de mortalidad de la ciudad
representa el 40% del total de muertes
del estado.
En Chicago, donde el 30% de la población
es afroamericana, este grupo concentra
el 70% de casos de coronavirus en la
ciudad y más de la mitad de las muertes
por coronavirus del estado. "Somos muy
conscientes de que en lo relativo a la
atención sanitaria se dan desigualdades
estructurales en ciertos grupos y es
probable que esto también sea aplicable
en el caso de la detección y tratamiento
por esta enfermedad", ha señalado Ngozi
Esike, director del departamento de
salud pública de Illinois.
Los afroamericanos tienen una mayor
exposición al virus y, por lo tanto, un
riesgo mayor a contraer la enfermedad.
Suelen concentrarse en áreas urbanas y
trabajan en los sectores esenciales [que
no han parado su actividad]. Según el
Economic Policy Institute, solo el 20%
de los trabajadores negros está
teletrabajando, en comparación con el
30% de los trabajadores blancos. Por
este motivo, en los estados sureños, el
virus ha matado a más hombres negros
mayores, aunque también ha sacudido a
las mujeres y a los jóvenes
afroamericanos.
Por otro lado, los expertos señalan que
las investigaciones preliminares
muestran una mayor prevalencia de
Covid-19 entre quienes sufren de
obesidad, presión arterial alta y
diabetes; factores de riesgo más comunes
entre los estadounidenses
afroamericanos. El virus resulta más
peligroso para aquellos con patologías
previas y muchos hospitales sólo hacen
pruebas de detección del coronavirus a
los que están ingresados en cuidados
intensivos.
Algunas voces críticas han recordado que
estos riesgos aumentan considerablemente
debido a la desigualdad racial
predominante en el ámbito de la atención
sanitaria, como el cierre de centros
médicos [en zonas predominantemente
afroamericanas] y recortes en programas
públicos de atención sanitaria para
personas sin recursos o mayores, como
Medicaid y Medicare. Los afroamericanos
tienen el doble de probabilidades de
carecer de un seguro médico, en
comparación con la población blanca, y
también tienen más probabilidades de
vivir en una zona que carezca de los
servicios de salud adecuados, y donde la
atención primaria es escasa o demasiado
cara.
Además, y según un artículo publicado en
el Journal of General Internal Medicine
[una revista médica sobre medicina
interna general], algunos prejuicios
racistas inconscientes también pueden
contribuir a exacerbar estas
desigualdades en la atención sanitaria,
especialmente cuando los profesionales
de la salud no están familiarizados con
la mentalidad de la comunidad donde
trabajan. La Century Foundation ha
constatado que los proveedores de
servicios de salud que trabajan en
barrios predominantemente afroamericanos
o latinos tienden a proporcionar un
servicio de menor calidad.
El gobernador del estado de Illinois,
Jay Robert Pritzker ha reconocido que
los prejuicios racistas han influido en
la respuesta que ha dado el estado al
brote de coronavirus. Sin embargo,
considera que forma parte de "un
problema mucho más complejo" que no
podrá solucionarse en cuestión de
semanas. "Es difícil solucionar décadas,
incluso siglos, de desigualdad en lo
relativo a los servicios de salud que se
han proporcionado a la población negra",
ha señalado. Y, si bien es cierto que el
virus no hace distinciones [entre
personas por motivo de raza, religión o
situación económica], la doctora Uché
Blackstock, responsable de Advancing
Health Equity, una entidad sin ánimo de
lucro que defiende una atención médica
de calidad para los grupos más
vulnerables, señala que la respuesta del
gobierno sí puede ser
discriminatoria.
Explica que cuando se propagó el virus,
los Centros de Control y Prevención de
Enfermedades de Estados Unidos
publicaron unas directrices para las
pruebas de detección de coronavirus que
daban prioridad a las personas que
habían viajado al extranjero. Como
consecuencia de esta medida, a los
pacientes de Blackstock que viven en
zonas de renta baja de Brooklyn y
Queens, en su mayoría afroamericanos, no
se les practicó la prueba con tanta
celeridad como a aquellos pacientes
blancos de Blackstock que viven en
Manhattan y tienen mayores ingresos y
más facilidades para viajar. "Ahora
sabemos que el Covid-19 se estuvo
propagando en nuestras comunidades mucho
antes de lo que creíamos", indica.
En Wisconsin, más de la mitad de las
muertes que ha confirmado el estado (86)
son de habitantes de la ciudad de
Milwaukee. La escasez de test y la lenta
reacción de las autoridades propiciaron
que el número de casos en la ciudad
pasara de sólo uno a más de 350 en menos
de dos semanas. Las autoridades
sanitarias creen que el virus entró en
la ciudad después de que la primera
persona infectada entrara en contacto
con alguien de un barrio próspero y
predominantemente blanco situado
cerca.
El político demócrata afroamericano
David Bowen, representante del estado,
fue el primer legislador de Wisconsin al
que se le diagnosticó coronavirus.
Explicó a The Guardian que más tarde se
confirmó que había pasado el virus a
otras tres personas. Sólo a una de ellas
se le practicó la prueba. "Las
comunidades blancas enferman y esa misma
enfermedad podría matar a las
comunidades negras, ya que la falta de
atención sanitaria a menudo nos obliga a
autodiagnosticarnos", lamenta.
Según las directrices del Centro para el
Control y Detección de Enfermedades,
todos los estados del país están
obligados por ley a proporcionar
información sobre la raza de los
pacientes a los que se le ha practicado
la prueba de detección del coronavirus y
ha sido tratado, como ha hecho con
brotes anteriores. Hasta la fecha, solo
unos cuantos estados han dado a conocer
esta información.
La semana pasada, los demócratas en el
Congreso, entre ellos, la senadora
Elizabeth Warren y la congresista Ayanna
Pressley, las dos de Massachusetts,
mandaron una carta al Centro para el
Control y Detección de Enfermedades para
instarlo a proporcionar información
sobre la raza de los enfermos. La carta
indicaba que sin esta información las
autoridades sanitarias y los
legisladores no podrán abordar estas
desigualdades en las pruebas de
detección y el tratamiento.
El Comité de Abogados por los Derechos
Civiles también ha criticado al CDC por
no proporcionar el desglose de esta
información. "Estamos ante una crisis
sin precedentes y las autoridades del
estado y del gobierno desempeñan un
papel muy importante en lo relativo a la
promoción de la transparencia", ha
indicado Kristen Clarke, presidenta y
directora ejecutiva del comité.
El comité envió cartas instando a las
autoridades sanitarias del estado y del
gobierno a publicar la información. El
lunes, la alcaldesa de Washington,
Muriel Bowser, publicó por primera vez
las cifras de coronavirus por raza: de
los 24 muertos por coronavirus, catorce
son afroamericanos. Hasta 2011,
Washington era una ciudad
predominantemente negra. En la
actualidad, el 45% de los habitantes de
la ciudad son afroamericanos.
Bowser no quiso hacer una lectura de
desigualdad racial, y optó por afirmar
que "todas las muertes [por coronavirus]
son preocupantes". Sin embargo, para
muchas comunidades afroamericanas, el
riesgo de infección es proporcional a su
miedo. Según el Pew Research Center, el
46% de los afroamericanos perciben el
coronavirus como una amenaza a su salud;
más del doble que los estadounidenses
blancos.
"Sabemos que los afroamericanos son
particularmente vulnerables. Se trata de
una injusticia social, económica y
racial", ha afirmado Clarke: "El
tratamiento que recibe una comunidad
tiene un impacto en todas las
comunidades del país".
El mes pasado los estadounidenses se
compraron 2,5 millones de armas, la
mayor cifra de las últimas dos décadas.
El miedo siempre ha sido de gran ayuda
para el negocio del armamento y, ahora
que el Gobierno cree que pueden morir
hasta 240.000 personas por coronavirus,
el país va sobrado de miedo. Si hace dos
semanas había colas en los
supermercados, esta semana las hemos
visto en armerías. Con respecto al mismo
mes del año pasado, sus ventas han
aumentado un 85%.
No es solo que los estadounidenses estén
comprando más armas, es que además la
patronal de los vendedores confirma que
la inmensa mayoría de ellos está
haciéndolo por primera vez. Gente que ha
vivido hasta hoy sin una pistola en
casa, pero que ahora se hace con una por
miedo a que el coronavirus cause un
estallido social de desórdenes públicos
y criminalidad. El que los compradores
sean novatos representa un problema
añadido. Las organizaciones partidarias
del control de armas denuncian que no
han tenido tiempo de aprender las
precauciones de seguridad mínimas y que
sus primeros días armados llegan en un
momento complicado: el confinamiento
aumenta el riesgo de suicidio y
violencia familiar.
Un negocio “esencial”
Para mejorar aún más las cosas, resulta
que las tiendas de armas no cierran en
tiempos de confinamiento. El Gobierno de
Trump ha declarado que son “negocios
esenciales” como las farmacias, las
gasolineras o los supermercados. Se
trata de una recomendación que los
estados y ciudades no tienen por qué
seguir, pero a algunos no les queda más
remedio. El sheriff de Los Ángeles había
intentado cerrar las armerías para sus
10 millones de vecinos durante la crisis
del coronavirus, pero ha reculado tras
la recomendación de Trump y ante las
amenazas de acciones legales por parte
de la Asociación Nacional del Rifle
(NRA). Sus propios expertos le habían
dicho que, ante un juez, el derecho
constitucional a tener armas se
impondría a las preocupaciones por la
epidemia.
El lobby de las armas quería que el
Gobierno de Trump blindara su negocio y
lo ha conseguido. La recomendación del
Gobierno da argumentos legales para
llevar a juicio a todo cargo público que
quiera limitar las ventas de armas
durante esta crisis y además no se queda
ahí. Aparte de declarar esenciales las
tiendas, hace lo mismo con las fábricas
de armamento y munición, los
importadores e incluso los campos de
tiro para afinar la puntería. Es un buen
momento para recordar que solamente la
Asociación Nacional del Rifle se gastó
90 millones de euros en 2016 para ayudar
a Trump a derrotar a Hillary Clinton.
Armas en tiempos revueltos
Este subidón en la venta de armas por el
coronavirus es bastante novedoso. Hasta
ahora los expertos no habían detectado
que las grandes desgracias afectaran
demasiado a las cifras de compra, en
cambio sí que tenía peso el momento
poítico. El mayor pico que se había
producido hasta ahora se produjo en
enero de 2015, con Obama recién
reelegido y con el país recuperándose de
la matanza de la escuela Sandy Hook
donde murieron a tiros 20 niños de entre
6 y 7 años. Ante el temor de una
legislación más restrictiva, se
vendieron ese mes dos millones de
armas.
Aunque los republicanos son
indudablemente el partido del lobby de
las armas, lo cierto es que su negocio
va mejor con los demócratas. El temor a
que Obama “nos quite las armas” fue un
reclamo poderoso para aumentar las
ventas, aunque finalmente nada cambió.
Sin embargo con Trump las ventas habían
ido mal, no había prisa por hacerse con
una. Ahora, con el coronavirus, la
urgencia por armarse ha regresado.
bones,
Porto dies buscant per la xarxa
qualsevol tipus d'ajuda sobre com
comprar i importar un vehicle desde
Hungria cap a Catalunya. Després de
tocar tot tipus de tecles he fet cap a
la vostra web!
Em pregunto si sabrieu d'algú que es
dediqui a l'assessorament (gestoria) o
que conegui el món del paperam per
gestionar la compra-venda i la
matriculació provisional i a més a més
que parli català o espanyol o, en el seu
defecte, si no és entés en el tema. que
ens pugui ajudar amb l'idioma, de manera
remunerada.
Ja he trobat el vehicle, però el
problema és que no puc parlar ni
entendrem fluidament amb el propitari,
ja que tot es via whatsapp i per
traductor.
Tota ajuda per petita que sigui em serà
bona!
el meu correu: milcolors@gmail.com
Uns 2.500 europeus demanden Àustria pel
brot de coronavirus al Tirol.Una
coneguda estació d'esquí hauria amagat
el brot per evitar quedar-se sense
clients
Fins a 2.500 ciutadans de diversos
països europeus s'han sumat a una
demanda col·lectiva contra el govern
d'Àustria per negligència en haver
permès que durant la primera quinzena
del mes de març l'estació d'esquí d'
Ischgl, al Tirol austríac, es mantingués
oberta i es convertís en un focus de
propagació del coronavirus.
De fet, la Fiscalia del país investiga
si l'empresa que gestiona l'estació
d'esquí, coneguda com l'Eivissa dels
Alps, va encobrir l'aparició del brot
per evitar que la notícia perjudiqués
els negocis de la població, en plena
temporada de neu.
La demanda conjunta està liderada per
l'Associació de Protecció al Consumidor
d'Àustria (VSV), que ha recopilat dades
a través d'internet de milers de
persones que creuen haver-se contagiat
en aquell paratge de neu. "Hem ajuntat
2.500 perjudicats i pensem defensar els
seus interessos", ha explicat el
president de l'associació, Peter
Kolba.
Àustria investiga com un poble del Tirol
va escampar el coronavirus per mig
Europa
Àustria investiga com un poble del Tirol
va escampar el coronavirus per mig
Europa
El grup més nombrós de demandants és el
dels ciutadans alemanys, que han
resultat els més afectats pel brot del
Tirol, però també s'hi han sumat
turistes de Noruega, Dinamarca i
Islàndia, a més de familiars directes
dels contagiats, especialment dels que
estan hospitalitzats a cures
intensives.
L'associació VSV ja va presentar la
setmana passada una denúncia a la
Fiscalia austríaca contra el governador
del Tirol, el democristià Günther
Platter, i contra l'alcalde d'Ischgl i
altres autoritats locals. L'entitat
sospita que es va endarrerir el
tancament de les pistes d'esquí i dels
hotels i altres locals de la zona per
evitar perdre diners fins i tot quan se
sabia que el coronavirus estava a la
regió.
L'alerta la va donar Islàndia el 5 de
març, quan va declarar Ischgl com a
"zona d'alt risc" pel coronavirus i va
imposar una quarantena obligatòria per a
tothom que tornava d'allà, una mesura
que el país només havia pres en aquell
moment per als ciutadans que arribaven
de la Xina, l'Iran i Corea del Sud, els
altres grans focus del covid-19
aleshores.
Como continuación a nuestro correo de
ayer, la compañía Iberia ha confirmado
el vuelo Tokio - Madrid con salida desde
el aeropuerto de Narita (Tokio) el
próximo día 1 de abril a las 18:40. El
precio sería 350 euros (aprox. 42.500
yenes). Si están interesados, contacten
de manera muy urgente con msaa@iberia.es
para más detalles, indicando nombre y
apellidos de los viajeros, correo
electrónico de contacto y número de
teléfono.
Dadas las numerosas cancelaciones que se
están produciendo y la imposibilidad de
confirmar que los vuelos previstos vayan
a operar, les recomendamos que,
principalmente aquellos que fueran a
abandonar Japón próximamente valoren
esta opción excepcional de salida, que
no se repetirá en el futuro. Dado el
estado de alarma, la obligación de
confinamiento y el cierre de los
hoteles, les recordamos que han de
contar con un domicilio en España.
Asimismo, les recordamos la prohibición
de entrada en Japón, hasta nuevo aviso,
si se ha estado en los catorce días
antes del regreso a Japón en España o en
uno de los siguientes países (enlace)
El Gobierno de España, con la
colaboración de la compañía Iberia, está
organizando dos nuevos vuelos los días
31 de marzo y 1 de abril para
posibilitar el retorno a España de
ciudadanos españoles que se encuentren
temporalmente en Perú por razones de
turismo u otras.
Estos vuelos están abiertos a todos los
españoles que dispongan de reserva de
regreso a España con la compañía Iberia,
así como a los españoles con reservas
con otras aerolíneas, e incluso a
aquellos que no dispongan de billete. En
estos dos últimos casos, los precios
estarán sometidos a las tarifas
comerciales de carácter preferencial que
establezca la propia compañía.
Solicitamos a todos aquellos españoles
que estén interesados en participar en
estos vuelos que respondan a la presente
comunicación indicando su deseo de ser
incluidos en dichos vuelos, y señalando
en el orden indicado:
A)Nombre; B) Apellidos; C) Ubicación en
Perú; D) País emisor del pasaporte; E)
Número del pasaporte; F) Nacionalidad;
G) Fecha de nacimiento; H) Género; I)
Fecha de vencimiento del pasaporte; J)
Número del billete original; K)
Localizador del billete original; L)
Fecha del vuelo original; M) Teléfono de
contacto; y N) correo electrónico. Si
desean viajar a España y carecen de
billete, rogamos que lo indiquen.
Rogamos nos indiquen su interés a la
mayor brevedad y en todo caso antes de
las 10’00h del 29 de marzo.
Una vez hayan confirmado su interés,
nos pondremos en contacto a través de
los medios de contacto facilitados para
que se pongan en contacto con la
compañía Iberia para concretar el cierre
de los pasajes. Les pedimos que
permanezcan atentos a dichos medios de
contacto.
Vd. ha recibido este correo porque ha
manifestado a este Consulado su interés
en regresar a España organizados por el
Gobierno de España con la colaboración
de la compañía Iberia.
Atentamente,
Consulado General de España en Lima
Calle Los Pinos 490, San Isidro. Lima
27
Tfno: +51 1 5137930 Fax: +51 1
4220347
Email: cog.lima.1@maec.es
www.exteriores.gob.es/consulados/lima
Benvolguts, a tots els que esteu tenint
problemes per retornar a Catalunya us
suggereixo que contacteu amb en Jaume al
mobil de Peru +51 965 402 597 a fi i
efecte que us afegeixi al grup de
whatsapp de catalans residents a Peru,
on s’estan penjant gairebé a diari
informacions provinents del consulat i
altres que potser us seran d’ajut. Tambe
em podeu contactar a mi (Lluis) al +51
996316549 o per mail:
gassela_@hotmail.com.
Bona sort!!
Lluis
Benvolguts, a tots els que esteu tenint
problemes per retornar a Catalunya us
suggereixo que contacteu amb en Jaume al
mobil de Peru +51 965 402 597 a fi i
efecte que us afegeixi al grup de
whatsapp de catalans residents a Peru,
on s’estan penjant gairebé a diari
informacions provinents del consulat i
altres que potser us seran d’ajut. Tambe
em podeu contactar a mi (Lluis) al +51
996316549 o per mail:
gassela_@hotmail.com.
Bona sort!!
Lluis
32 NewYork - La corba de contagis als Estats Units ja és similar a la d'Itàlia. Nova York té la meitat dels 30.000 casos del país, sense mesures coordinades a nivell federal
La dada impressiona. L'estat de Nova
York té diagnosticats pràcticament el 5%
dels malalts de coronavirus del món i
aproximadament la meitat dels dels
Estats Units. Més de 15.000 persones
contagiades d'un total de 29.192 a tot
el país, segons dades ofertes pel
governador de l'estat, Andrew Cuomo, a
mitja tarda de diumenge (hora de
Catalunya). La Universitat Johns Hopkins
de Baltimore, però, confirmava ja 31.057
casos per als Estats Units, que se situa
com el tercer país més afectat del món i
veu com la seva corba de contagis
comença a pujar al mateix ritme o fins i
tot un pèl més ràpid que la d'Itàlia.
A Nova York, les dades suposen un
increment de més de 4.800 respecte del
dissabte. Del total, més de 9.000 estan
localitzats a la ciutat de Nova York, al
sud de la localitat de New Rochelle, que
va ser inicialment el major focus de
contagis de l'estat i on es va ordenar
fa ja dues setmanes una "zona de
contenció" al voltant d'una sinagoga que
es creu que era el vincle entre la
majoria d'afectats.
La densitat de població de Nova York és
un dels motius d'aquest preocupant
lideratge, però també està vinculat a
l'increment del nombre de tests
realitzats en els últims dies. A nivell
nacional, el dissabte va ser la primera
vegada que la Casa Blanca va oferir
dades actualitzades. Tot just 195.000
ciutadans han pogut fer-se la prova,
dels quals 20.000 han donat positiu.
Números escanyolits per a un país que
supera àmpliament els 300 milions
d'habitants i on el primer cas es va
detectar el 21 de gener a l'estat de
Washington, al nord-oest dels Estats
Units. Es tractava d'un home que acabava
de tornar de Wuhan, la localitat xinesa
on va començar a expandir-se el nou
coronavirus.
La falta de coordinació d'una estratègia
nacional és un dels grans problemes que
enfronta els Estats Units. El president,
Donald Trump, ha passat de la negació
del coronavirus com a crisi a posar-se
els galons de "president en temps de
guerra". No obstant això, han sigut els
estats els que han pres les mesures més
restrictives.
La Casa Blanca amb prou feines ha emès
una sèrie de recomanacions, que inclouen
evitar les concentracions (no més de deu
persones), mantenir la distància social
i practicar les normes d'higiene.
Recomanació vàlida durant quinze dies
amb el propòsit de frenar la propagació
de virus. Però allà on la Casa Blanca
recomana, Nova York o Califòrnia
prohibeixen: per exemple, el treball
presencial en feines no essencials. No
hi ha, però, multes per als que
segueixen sense evitar les
concentracions.
Les projeccions també són alarmants.
Segons un estudi de la Universitat de
Colúmbia, fins i tot encara que les
mesures aconsegueixin reduir a la meitat
el nombre de contagis, unes 650.000
persones podrien emmalaltir en els dos
mesos vinents.
Jeffrey Shaman, líder de l'equip
responsable de l'estudi, reconeixia a
The New York Times que la situació
requerirà "sacrificis no vistos des de
la Segona Guerra Mundial". Sacrificis
que molts estats semblen encara negar-se
a exigir. A Florida, el diari Miami
Herald publicava diumenge un editorial
incendiari contra el seu governador.
Sota el títol de "El coronavirus ens
està matant a Florida, governador [Ron]
DeSantis. Actuï com si li importés", el
diari descriu el polític com un "líder
espantadís" i "tan negligent com el
president".
Un president Trump a qui els governadors
preguen que prengui les accions
apropiades per garantir el
subministrament de material sanitari.
Segons el d'Illinois, J.B. Pritzker, els
estats "estem competint entre nosaltres"
per aconseguir-ho. "Això és el salvatge
oest", ha sentenciat.
Som 4 catalans que hem vingut de viatge
al Perú i ens hem quedat atrapats a Lima
pel tema del coronavirus.
La nostra intenció és contactar amb tots
els catalans que estiguin al Perú amb
les mateixes circunstàncies per
agrupar-nos i fer-ho saber a la
Generalitat per tal de que poguem fer
pinya i ens puguin repatriar a casa el
més aviat possible.
Segons el Consulat Espanyol al Perú, hi
han ara mateix uns 3.000 espanyols
confinats en aquest país.
Si no fem soroll, no ens vindràn a
buscar.
El govern també ha regulat el preu dels
gels antisèptics, que s'havia disparat
arran de la propagació de la malaltia,
amb 4 morts i 200 afectats a França
Sóc en Dani. Actualment visc a
Cleveland, OH però la meva dona ha
demanat feina a TU-Delft i té força
números perquè li donin la plaça. El cas
és que ens agradaria poder parlar amb
algú dels que viviu als Països Baixos
per saber una mica més, en primera
persona, com és la vida aquí i com ho
porteu. Ella i jo vindrem a fer una
visita a Delft del 10 al 14 de març i
ens preguntàvem si seria possible quedar
amb algú de vosaltres.
Em podeu enviar un Telegram a @dbalague
(https://t.me/dbalague) o em podeu
contactar per correu electrònic a
danielbalague@gmail.com
Sóc en Dani. Actualment visc a
Cleveland, Ohio, però la meva dona ha
demanat feina a TU-Delft i té força
números perquè li donin la plaça. El cas
és que ens agradaria poder parlar amb
algú dels que viviu als Països Baixos
per saber una mica més, en primera
persona, com és la vida aquí i com ho
porteu. Ella i jo vindrem a fer una
visita a Delft del 10 al 14 de març i
ens preguntàvem si seria possible quedar
amb algú de vosaltres.
Em podeu enviar un Telegram a @dbalague
(https://t.me/dbalague) o em podeu
contactar per correu electrònic a
danielbalague@gmail.com
Sóc en Dani. Actualment visc a
Cleveland, OH però la meva dona ha
demanat feina a TU-Delft i té força
números perquè li donin la plaça. El cas
és que ens agradaria poder parlar amb
algú dels que viviu a Delft per saber
una mica més, en primera persona, com és
la vida aquí i com ho porteu. Ella i jo
vindrem a fer una visita a Delft del 10
al 14 de març i ens preguntàvem si seria
possible quedar amb algú de
vosaltres.
Em podeu enviar un Telegram a @dbalague
(https://t.me/dbalague) o em podeu
contactar per correu electrònic a
danielbalague@gmail.com
Hola a tots! Som en jordi i la roser.
Portem un parell de setmanes x nz i la
nostra idea es buscar-nos la vida x
aqui. Jo soc mestra i ella biotecnologa.
De moment sembla que la cosa no es tan
facil com semblava desde la distancia.
Agrairiem consells en qualsevol sentit
(feina, trobar pis, cotxe...). Ara
mateix som x Auckland. Si algu vol fer
una birreta aqui ens teniu!
El govern de Boris Johnson ha decidit
tancar la porta a la immigració no
qualificada i que no parli anglès. En
una tant esperada com temuda per molts
empresaris reforma de les lleis
d'immigració, a partir del 31 de
desembre, quan acabarà el període de
transició del Brexit, només podran
establir-se al Regne Unit treballadors
qualificats –tant de la Unió Europea
(UE) com de la resta del món– que
tinguin una oferta concreta de treball,
parlin anglès a un nivell determinat i
tinguin un salari anual mínim de 30.800
euros. Amb tot, en sectors amb especials
necessitats es rebaixarà aquest mínim
als 24.600 euros.
La senyora Eleni té 80 anys i busca pis.
El bloc on viu al centre d’Atenes
passarà a ser d’ús turístic. Segons han
pogut esbrinar els veïns, la fundació
propietària de l’edifici l’ha llogat a
una empresa estrangera per fer-hi
Airbnbs o un hostal.
Aquesta veïna del barri d’Exarchia viu
amb les seves dues filles, i una d’elles
té dificultats de mobilitat i es
desplaça amb cadira de rodes. Per tot
plegat, el trasllat es fa pràcticament
impossible. “Pensava que sortiria
d’aquesta casa en una caixa. Sé que
aquestes coses passen, però no m’ho
esperava d’una fundació. Soc optimista
per naturalesa, però en aquest tema no
hi veig llum”, es lamenta.
El cas d’Eleni Alexiadou és cada vegada
més comú a Atenes, on fins fa pocs anys
viure al centre i pagar un lloguer
assequible era habitual. Però, entre el
2016 i el 2018, els preus de lloguer a
les àrees cèntriques van pujar fins a un
30%, segons l’agència immobiliària grega
RE/MAX, i cada cop és més difícil trobar
pis.
De tot manera, la gentrificació i la
pèrdua de lloguers a Atenes han seguit
un camí diferent del d’altres ciutats.
“A Barcelona, i a Espanya en general, ha
sigut un procés molt més organitzat, amb
grans inversors obrint mercat. A Grècia
no és així, és més espontani i sense
control”, diu Georgia Alexandri,
investigadora Marie Curie a la
Universitat de Leeds. El barri
d’Exarchia, conegut per la seva tradició
llibertària, s’ha convertit en un dels
punts més visibles d’aquesta
transformació urbana de la capital
grega.
Fa un any va néixer el col·lectiu Acció
Contra la Regeneració i la Gentrificació
(AARG), i Eleni Alexiadou hi va acudir
per visibilitzar el seu cas. Aquest grup
ha fet de la plataforma de lloguers
turístics Airbnb un dels seus grans
cavalls de batalla: “La gentrificació té
característiques diferents a tot arreu,
però sempre té el segell d’Airbnb”,
afirma Thanassis, un dels seus
membres.
La plataforma es va popularitzar a
Atenes més tard i de forma diferent a
d’altres ciutats. “Airbnb va començar de
forma informal i espontània, com una
estratègia de supervivència d’algunes
famílies per fer front a l’increment
dels costos de l’habitatge”, diu
Dimitris Pettas, investigador
postdoctoral a la Universitat Panteion
d’Atenes.
En el moment més cru de la crisi, cap al
2013, Airbnb es va perfilar com la forma
d’obtenir uns ingressos extres per a una
població afectada per un atur de fins al
27%. A Atenes hi ha un alt índex de
propietat, quasi del 75%, cosa que
facilitava aquesta opció. A partir del
2012, els anuncis a la plataforma es van
començar a duplicar anualment, i entre
el 2015 i el 2018 es van quintuplicar.
Pettas assenyala, però, un canvi de
tendència: “Els petits propietaris estan
sent expulsats del mercat
progressivament i cada cop hi ha més
inversors o grans propietaris més
competitius”. Això fomenta que els
petits propietaris que ja no poden
competir tornin a viure de lloguer, però
a preus més inflats. “Encara que es
limiti Airbnb o deixi de ser rendible
per a alguns actors, els preus dels
lloguers no tornaran al nivell del
2008”, afegeix l’investigador.
Un altre factor que augmenta la demanda
immobiliària és el programa anomenat
visa daurada, que ofereix permís de
residència de 5 anys a qualsevol ciutadà
estranger que inverteixi un mínim de
250.000 euros en propietat. Aquest
programa existeix en diferents països
europeus, però a Grècia és on té
l’import més baix, juntament amb
Lituània. A Espanya és el doble, 500.000
euros.
Llançat el 2013, en ple apogeu de la
crisi, el programa ha anat creixent i el
2019 va atorgar la residència a un total
de 6.304 inversors, un 55% més que l’any
anterior, i el 70% eren xinesos. Una de
les sortides que tenen aquestes
propietats acabades d’adquirir és
llogar-les a través d’Airbnb. Pettas
assenyala que això fa “més atractiva” la
visa daurada “perquè no només obtenen
permís de residència i una casa, sinó
també una inversió”. Però, alhora,
redueix encara més l’oferta de lloguer
residencial.
Alexiadou ha viscut tota la vida a
Exarchia. Amb la comunitat de veïns i
col·lectius com AARG lluitarà per
quedar-s’hi, però ho afronta amb poc
optimisme: “Estic mirant anuncis però no
trobo res. No hi ha cases al barri”.
Hola! som nous a Braunschweig, hem
arribat aquest passat mes de gener el
meu marit Jose Luis, la meva filla Berta
(14) i jo mateixa. Ens agradaria molt
conèixer catalanes i catalans i saber si
de tant en tant es fan activitats.
Salutacions, Maria.
El Senat retira la immunitat al líder de
la Lliga, que quan era ministre de
l'Interior no va deixar que una
embarcació amb 131 persones rescatades
entrés a port
Aquesta és la història d’una casa
misteriosa. No està encantada, però al
seu voltant hi ha moltes incògnites
difícils de resoldre.
Diguem-ho ràpid: José Eduardo dos
Santos, controvertit president d’Angola
durant dècades (1979-2017), viu en una
mansió de Pedralbes. La dada resulta
encara més xocant si descobrim que el
mateix immoble va pertànyer a Jordi
Pujol Ferrusola, àlies Júnior. ¿De qui
és avui la casa i, sobretot, com va
passar del primogènit de l’expresident
de la Generalitat al segon dirigent més
longeu d’Àfrica?
El Registre de la Propietat número 19 de
Barcelona s’ha negat a informar de qui
és l’immoble actualment adduint que el
dret a la informació no és aplicable en
aquest cas. Queda el dubte, doncs, de si
la casa és de Dos Santos o si l’ha
llogat.
La mansió és a la cantonada entre els
carrers Moneders i Santa Caterina de
Siena, a tocar de l’entrada 10 de la
ronda de Dalt. Quan l’ARA la va visitar
fa uns dies s’hi veia una moderada
activitat. Unes setmanes enrere El
Confidencial va comprovar in situ com el
seguici de l’exlíder angolès entrava a
la residència carregat de menjar i
capses de vi. La presència d’un reporter
va alertar els guardaespatlles, que el
van retenir fins que els Mossos
d’Esquadra van intervenir-hi. Eduardo
dos Santos va arribar a treure el cap en
plena disputa. El periodista havia anat
fins a la casa perquè el seu mitjà
coneixia els 715.000 documents que s’han
filtrat i que descobrien, entre moltes
altres coses, on viu Dos Santos. Els
denominats Luanda Leaks -publicats per
un grup de mitjans internacionals-
mostren com la riquesa multimilionària
de la família Dos Santos prové de
l’espoli de la riquesa natural d’Angola.
Principalment, petroli i diamants. A més
de l’imponent xalet, Dos Santos disposa
d’un ampli grup de treballadors que
viuen a la casa del davant.
Fa temps que Dos Santos visita
Barcelona. El 2013 la televisió pública
portuguesa RTP va saber que l’aleshores
president angolès era a la capital
catalana per tractar-se d’un càncer. El
govern del país va confirmar-ho, però va
negar que fos per tractar-se de cap
malaltia. Segons va confirmar llavors
l’Abc, el líder angolès ja va residir
puntualment a la casa del carrer
Moneders, que va llogar. Tres anys
després, el 2016, Crónica Global va
explicar que Dos Santos vivia a
Pedralbes, tot i que en un xalet
diferent de l’actual.
Llavors es va especular sobre si la
presència de Dos Santos a Barcelona
responia a les dures negociacions que la
seva filla mantenia amb CaixaBank.
L’entitat, encara presidida per Isidre
Fainé, volia comprar el banc portuguès
BPI, on ja controlava la majoria de les
accions (un 44%) però tenia limitat els
seus drets de vot al 20%. Això va donar
lloc a una llarga batalla amb Isabel dos
Santos, la filla del petrodictador i
segona accionista del BPI, amb tan sols
el 19%. Fainé va negociar amb Isabel dos
Santos a Londres i, fins i tot, en una
estació d’esquí suïssa. Curiosament, cap
d’aquestes reunions es va produir a
Barcelona.
Coneguda pel seu malnom de Princesa
d’Àfrica i amb una fortuna d’uns 2.200
milions de dòlars segons Forbes, Isabel
dos Santos finalment va haver de cedir
el control del BPI, ara en mans de
CaixaBank.
Per cert: ¿saben cap on va volar Isabel
dos Santos el divendres previ a la
publicació dels Luanda Leaks?
Efectivament, a Barcelona.
Previsiblement, per visitar el seu pare
al carrer Moneders.
Pagat en metàl·lic
I què hi pinta Jordi Pujol Ferrusola
aquí al mig? Ell era el propietari de la
mansió des del 2003, d’acord amb un
informe de la UDEF entregat al jutge
Pablo Ruz el 2014, segons va publicar l’
Abc. Aquell mitjà va comprovar que la
casa abans havia sigut d’un exdirectiu
del RCD Espanyol i que Júnior l’hi va
comprar en metàl·lic per 2,5 milions
d’euros, tot i que mai va inscriure el
canvi al Registre de la Propietat. El
venedor va seguir rebent els rebuts
d’impostos municipals, com va explicar
al rotatiu madrileny, que va parlar amb
ell preservant-ne l’anonimat.
L’advocat de Júnior confirma a l’ARA que
la casa va deixar de ser seva el febrer
del 2014, quan es va dissoldre el
condomini que tenia amb la seva exdona,
Mercè Gironès, com a conseqüència del
seu divorci. Gironès es va quedar la
casa. L’immoble es va valorar llavors en
quatre milions perquè Gironès, segons
les investigacions judicials, li va
pagar a Júnior un xec de dos milions per
la seva meitat.
A partir d’aleshores, el rastre de la
mansió es perd, i no ha sigut fins fa
unes setmanes que s’ha descobert qui és
el seu actual inquilí. Ni més ni menys
que José Eduardo dos Santos. Però ¿de
qui és actualment aquest immoble i com
s’ha convertit en la residència de gent
tan distingida? Aquest és un altre dels
misteris que queden per resoldre.
El Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya organitza els
exàmens de català que permeten
certificar un dels quatre nivells
específics de llengua catalana, uns
nivells conformes amb la normativa
europea sobre coneixements lingüístics.
49 Copenhagen - Algun Periodista/Expert en tecnologia que vulgui participa del programa POPAP de Catalunya Radio que es farà el 13 de Febrer a Allerød?
Escric des del programa POPAP de
Catalunya Ràdio. En motiu del dia
Mundial de la Ràdio, el 13 de febrer
anem a un poble prop de Copenhaguen a
fer el programa des de casa d’una oient
del programa. El poble és 3450
Allerød.
Volem aconseguir contactar amb un/a
periodista que es pogués desplaçar a
casa d’aquesta senyora i fer el programa
amb nosaltres.
El nostre programa tracta sobre
tendències a les xarxes socials i
novetats en tecnologia, per això seria
interessant tenir un perfil de
periodista o expert que ens pogués donar
una visió general del sector tecnològic
a Dinamarca.
Moltes gràcies!
Salutacions!
Helena Miquel
Producció POPAP Catalunya Ràdio
Av. Diagonal 614-616
08021 Barcelona
Directe: 93.306.92.17
Mòbil: 678.664.781
popap@catradio.cat
memiquel.k@ccma.cat
---- PS ----
hem preguntat si pensaven pagar alguna
cosa i ens han respost:
Des de Catalunya Ràdio no es contempla
aquesta despesa, ja que es considera que
seria un convidat al programa, com fem
cada dia des de Barcelona amb tots els
convidats, però si suposés molta
molèstia per la persona (ja que és fora
de Copenhaguen), puc mirar de demanar si
seria possible almenys pagar els
desplaçaments, penso que això ho puc
aconseguir.
Se trata de la remisión a las Cortes del
pacto alcanzado el pasado marzo entre
España y el Reino Unido en materia de
fiscalidad, una vez que se ha consumado
la salida de estos últimos de la Unión
Europea
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
