2 Moskva - Rusia ha escalado en la lista de países con mayor número de casos de COVID-19. Un aumento abrupto en el recuento ha colocado al gigante euroasiático como quinto país más afectado del mundo
https://www.eldiario.es/internacional/Ru
sia-dispara-semana-COVID_0_1025047982.ht
ml
Rusia ha escalado en la lista de países
con mayor número de casos de COVID-19
contabilizados dentro de sus fronteras.
Un aumento abrupto en el recuento ha
colocado al gigante euroasiático como
quinto país más afectado del mundo en
función de los contagios detectados, por
delante de Francia y Alemania. En total,
se ha registrado un acumulado de casi
188.000 casos de coronavirus, con un
crecimiento que viene intensificándose
desde mediados de abril.
Más de la mitad de las infecciones se
han localizado en Moscú, el gran foco
dentro de Rusia. Sin embargo, el alcalde
de la capital, Serguéi Sobianin, ha
dicho que el número real de contagiados
en la ciudad, según los datos
estadísticos, puede rondar los 300.000,
más del triple del dato oficial. Superar
el brote ya no será cuestión de semanas,
ha reconocido Sobianin, que advierte de
que la normalidad "no volverá pronto" y
sugiere que el régimen de confinamiento
podría prolongarse hasta julio, en
función de cómo evolucione la
epidemia.
El edil de Moscú ha atribuido el
incremento de casos a un aumento de las
pruebas practicadas a la población.
Rusia ha dado a conocer muchas menos
muertes asociadas al virus que otros
países con un número similar de casos,
algo más de 1.700, lo que ha generado
algunas críticas sobre cómo se están
contabilizando los fallecimientos en el
país. Sin embargo, las autoridades
insisten en que el brote comenzó más
tarde que en muchos otros países, lo que
ha permitido una mejor preparación.
Vista de la Plaza Roja de Moscú (Rusia).
El gobierno ha pedido a sus ciudadanos
que eviten las aglomeraciones y los
lugares públicos
Vista de la Plaza Roja de Moscú (Rusia).
El gobierno ha pedido a sus ciudadanos
que eviten las aglomeraciones y los
lugares públicos EFE/EPA/MAXIM
SHIPENKOV
La Organización Mundial de la Salud
(OMS) ha mostrado su preocupación por el
repunte de casos en Rusia y otros países
al este de Europa. "La situación en la
parte oriental de la región sigue siendo
preocupante", ha lamentado esta semana
el responsable de la oficina de la OMS
en Europa, que pide una gran cautela a
pesar de los "signos positivos"
observados dentro del continente, donde
han disminuido a nivel general los casos
desde el 12 de abril. Pero insisten en
que los avances son frágiles y se podría
"recaer rápidamente". Pero el organismo
insiste en que los avances son frágiles
y se podría "recaer rápidamente", por lo
que reclaman a todos los Gobiernos que
permanezcan vigilantes en términos de
salud pública. Según sus datos, con las
medidas vigentes a día de hoy, 43 países
de la región europea han implementado
restricciones de movimiento parciales o
totales y 32 están pasando a aliviar
algunas de las medidas sociales y de
salud pública, mientras logran eliminar
la transmisión del virus.
La Amazonia brasileña es uno de los
lugares más peligrosos del mundo para
campesinos sin tierra, ecologistas y, en
general, para cualquiera que se oponga a
un modelo de desarrollo basado en la...
El partit del govern polonès i el seu
aliat han anunciat que els comicis
presidencials que s'havien de celebrar
al país no es faran aquest diumenge. El
comunicat arriba després que el Senat
hagi tombat l'opció d'emetre el vot per
correu. "Davant del rebuig de l'oposició
a totes les propostes" que s'han
plantejat per poder celebrar els comicis
en la data prevista, diu la notificació,
s'ha preparat "una solució que garantirà
als polonesos acudir a les urnes". Per
ara, però, es desconeixen els detalls
d'aquesta alternativa que ha promès el
govern i que anunciaran, això sí, "el
més aviat possible". Segons la
Universitat John Hopkins, Polònia ha
registrat 14.740 casos de covid-19 i 733
víctimes mortals.
El Regne Unit supera Itàlia com a país
europeu amb més morts per coronavirus
Amb 29.427 víctimes, és el país d'Europa
amb més morts en xifres absolutes, i ha
començat una prova pilot per rastrejar
contagis amb una app
https://www.ccma.cat/324/el-regne-unit-s
upera-italia-com-a-pais-europeu-amb-mes-
morts-per-coronavirus/noticia/3010826/
El Regne Unit ja és el país europeu amb
el nombre absolut de morts per
coronavirus més alt. Aquest dimarts ha
superat Itàlia. Segons ha informat el
ministre d'Exteriors, Dominic Raab, fins
ara s'han comptabilitzat al país 29.427
morts, una xifra lleugerament superior
als 29.315 d'Itàlia. En l'últim dia
s'han sumat 693 víctimes més en
territori britànic.
Londres tenia en compte primer només les
dades de pacients morts als hospitals,
però, des de fa uns quants dies, hi suma
també els morts en residències de gent
gran i altres centres.
En xifres absolutes, a tot el món, el
país amb més víctimes són els Estats
Units, amb més de 69.000 morts. De tota
manera, l'executiu de Boris Johnson
rebutja les comparacions internacionals
i remarca que "no tindrem un veredicte
real fins que la pandèmia hagi acabat".
A més, recorden que és quart a tot el
món si es miren les dades de mortalitat
per milió d'habitants.
Sergi Mulero
@sergimulero
· 15h
En resposta a @sergimulero
El ministre britànic d’Exteriors rebutja
les comparacions internacionals: “No
tindrem un veredicte real fins que la
pandèmia hagi acabat” D’altra banda, per
tercer dia consecutiu s’han fet al Regne
Unit menys proves de les 100.000/diàries
promeses per Downing Street (84.803)
Mostra la imatge al Twitter
Sergi Mulero
@sergimulero
El govern britànic porta dies
subratllant que la situació és diferent
si es miren les dades de mortalitat per
milió d’habitants
Mostra la imatge al Twitter
1
13:45 - 5 de maig de 2020
Informació i privacitat dels Anuncis del
Twitter
Llegeix els altres tuits de l'usuari
Sergi Mulero
Al Regne Unit hi ha confirmats ara
194.990 contagis i, si miren les xifres
mundials, també queda en quarta posició,
per darrere dels Estats Units (més
d'1,81 milions de casos), Espanya (més
de 218.000) i Itàlia (més de 213.000).
Cal tenir en compte que això són només
els casos confirmats.
Sense recomanació d'ús de mascaretes
El ministre Raab ha explicat que
l'executiu conservador encara no ha pres
cap decisió sobre si recomana l'ús de
mascaretes a la població. "No volem
donar a la gent un consell imprecís o
crear una falsa confiança en les
mascaretes", ha argumentat, al mateix
temps que ha afegit que no volen
provocar falta de material al personal
sanitari i essencial.
A les compareixences parlamentàries que
fan els assessors mèdics del govern han
reconegut que fer més testos hauria
canviat les coses, però que no es tenia
prou capacitat.
Prova pilot amb mòbils i Bluetooth a
l'illa de Wight
Justament, també aquest dimarts el Regne
Unit ha començat una prova pilot per
identificar millor els contagis. És una
aplicació per a mòbils que, a través de
Bluetooth, detecta si algú ha estat en
contacte amb una persona amb símptomes.
La prova s'està fent a l'illa de Wight,
al sud d'Anglaterra.
La prova pilot de l'app de rastreig del
coronavirus ha començat a l'illa de
Wight, al sud d'Anglaterra
Els sanitaris han començat a provar
l'aplicació de rastreig del coronavirus
i, a partir de dijous, serà el torn de
la resta dels 140.000 habitants de
l'illa. La intenció és que, a mitjans de
mes, l'ús de l'app s'entengui a tot el
Regne Unit.
L'aplicació registrarà la gent amb la
qual es vagi trobant l'usuari i
l'avisarà quan una d'aquestes persones
informi que està malalta.
Es calcula que perquè sigui realment
efectiva caldria que un 80% dels
propietaris de telèfons intel·ligents se
la baixessin, però hi ha persones que
tenen dubtes sobre la seva privacitat,
tenint en compte, també, que en els
casos en què calgui una alerta les dades
s'enviaran a un servidor central
susceptible d'atacs.
El ministre de Sanitat, Matt Hancock, ha
intentat enviar un missatge de
tranquil·litat:
"Les dades es guarden al telèfon i no
s'envien al govern fins que, òbviament,
calgui fer un test."
A més, Downing Street ha triat un model
d'aplicació diferent del d'altres països
i això podria acabar fent que, si
aquesta eina es convertís en un requisit
per poder viatjar a l'estranger, els
britànics tinguessin problemes per
incompatibilitat dels sistemes.
6 Washington - Un informe del Gobierno de EEUU publicado por el New York Times, que la Casa Blanca desmiente, predice que el número de muertes diarias con coronavirus en el país se duplicará el próximo mes
Según un informe al que ha tenido acceso
el diario norteamericano The New York
Times, el gobierno de EEUU proyecta un
aumento del número de casos y muertes
por coronavirus durante las próximas
semanas que llevaría al país a alcanzar
las 3000 muertes diarias por COVID-19 en
el mes de junio.Un dato que supone cerca
del doble de la cifra actual de
fallecimientos cada día, que se sitúa en
torno a los 1.750.
La Casa Blanca ya ha emitido un
comunicado en el que desmiente dicha
información. "No se trata de ningún
documento presentado por la Casa
Blanca", ha dicho su portavoz Judd Deere
en declaraciones que recoge The
Guardian. "Estos datos no reflejan
ninguno de los modelos realizados por
los grupos de trabajo", ha afirmado.
Esta estimación, basada en modelos de
los Centros de Control y Prevención de
Enfermedades norteamericano, pronostica
además que el país llegue a los 200.000
contagios nuevos cada día a finales de
este mes, un dato que actualmente es de
25.000 infectados.
Las proyecciones publicadas por el Times
confirman los temores de los expertos
estadounidenses acerca de un retroceso
en los datos de contagios y muertes en
el país a causa de la reapertura de
economía. Según los datos ofrecidos por
el diario norteamericano, algunos
estados que ya han reabierto
parcialmente la actividad económica,
como Iowa, Minnesota, Tennessee y Texas,
todavía están reportando un aumento en
los casos de coronavirus. Estados como
Indiana, Kansas, Nebraska y Arizona
también están planeando algún tipo de
reapertura a pesar de seguir sufriendo
un notable aumento de los casos.
Tres veïns de Reus i una dona boliviana
resident a Espanya que anaven a ser
repatriats des de Bolívia aquest
dissabte han mort en estavellar-se
l'avioneta militar en què viatjaven a la
regió amazònica de Beni, en aquest país
sud-americà. Fonts consultades per l'ACN
han confirmat la procedència dels tres
ciutadans catalans, que eren família:
Francisco José Gallegos Gonzáles,
Yandira Oliverra Velarde i Deliz
Salvatierra Velarde. Tots quatre estaven
bloquejats a Bolívia des de feia
setmanes sense poder tornar a causa de
la crisi del coronavirus, ja que aquest
país ha tancat el seu espai aeri. A
l’accident també han perdut la vida els
dos tripulants de l’aeronau.
L'avioneta Beechcraft Baron B-55 de la
Força Aèria Boliviana va caure cap a les
13.42 h (hora local). Feia un vol
d’"ajuda humanitària" entre les ciutats
bolivianes de Trinidad, que és la
capital de la regió de Beni, i Santa
Cruz de la Sierra. La Força Aèria
Boliviana ha iniciat una investigació
sobre les causes de l'accident, el
resultat del qual es donarà a conèixer
en el termini de vuit dies.
El director regional a Beni de l'empresa
estatal d'aeroports bolivians AASANA,
David Pedraza, ha explicat que
l’avioneta es va enlairar de la base
militar de Trinidad amb destinació a
Trompillo, un aeroport secundari de
Santa Cruz. Dotze minuts després de
l’enlairament, però, el pilot va alertar
que hi havia un problema al motor i va
demanar tornar a Trinidad. Segons
Pedraza, se li va donar prioritat per
aterrar. L’aeroport de Trinidad va
perdre el contacte amb l’aeronau quan
estava a una distancia de vuit o deu
quilòmetres. Després es va veure una
columna de fum negre a la llunyania.
L’avioneta s’havia estavellat.
Les víctimes
Un dels passatgers va morir quan era
traslladat a un hospital i la resta van
perdre la vida calcinats al lloc de
l’accident, segons les mateixes fonts.
Entre les víctimes també hi ha una
cooperant valenciana, Alba Aparicio
Fornas, que treballava per a Psicòlegs
Sense Fronteres, segons ha informat
aquesta organització. El govern de Pedro
Sánchez ha expressat el seu condol als
familiars. La setmana vinent està
previst un vol entre Santa Cruz i Madrid
per repatriar els espanyols que
continuen bloquejats a Bolívia a causa
de la crisi del coronavirus, ja que
aquest país sud-americà ha declarat
l’estat d’emergència sanitària pel
covid-19 i ha tancat tot el seu espai
aeri excepte per a vols humanitaris i de
repatriació.
Dia negre al Brasil, amb una xifra
rècord de morts –474 en les últimes 24
hores– que fa que s'hagi superat la
barrera de les 5.000 víctimes mortals
per coronavirus, un balanç que ha forçat
el nou ministre de Sanitat, Nelson
Teich, a sortir a admetre que la
situació de l'epidèmia "s'agreuja" al
país. Per contra, el president Jair
Bolsonaro continua impertèrrit i, a
preguntes dels periodistes sobre què
pensa de l'elevada incidència del
covid-19, el dirigent els ha engegat:
"Ho lamento, però què volen que faci?
Soc Messias, però no puc fer miracles",
ha dit en relació al seu segon nom.
Ni les dades ni l'evidència científica
que l'aïllament és un dels factors més
importants per aturar el coronavirus han
fet canviar Bolsonaro d'opinió sobre la
seva voluntat d'acabar amb els
confinaments per reiniciar l'economia i,
també en declaracions a la premsa, ha
responsabilitzat governadors i alcaldes
del país de la mortalitat de l'epidèmia
perquè han ordenat quarantenes. "Aquesta
factura ha de ser enviada als
governadors. Preguntin al senyor João
Doria [l'exbolsonarista governador de
São Paulo] i al senyor [Bruno] Covas
[alcalde de São Paulo] per què han pres
mesures tan restrictives i la gent
continua morint".
Bolsonaro s'ha enfrontat amb els
governadors per la gestió del
coronavirus i els ha criticat que
perjudiquin l'economia amb l'aturada de
l'activitat no essencial de les seves
regions, i ha afirmat que de cap manera
no pensa assumir cap responsabilitat
sobre aquesta qüestió: "La pregunta és
tan idiota que no et respondré", ha dit
a un reporter.
Bolsonaro confia la gestió de la
pandèmia a un ministre
anticonfinament
Bolsonaro confia la gestió de la
pandèmia a un ministre
anticonfinament
Però la batalla entre els dos nivells de
l'administració no és només verbal,
perquè a l'estat de l'Amazònia de moment
es queden sense els 2.000 taüts que el
govern federal havia d'enviar en avió
amb l'objectiu d'alleugerir els
col·lapsats serveis funeraris –el nombre
de morts s'ha multiplicat per quatre pel
coronavirus.
Bolsonaro, que va dir, quan l'epidèmia
ja assotava Europa, que el coronavirus
és una "gripeta", ha enviat un missatge
de "solidaritat a les famílies que han
perdut éssers estimats", tot i que
alhora s'ha mostrat resignat amb un
"així és la vida", com si el covid-19
fos un accident inesperat. "Demà seré
jo. Lògicament, un vol tenir una mort
digna i deixar una bona història", ha
apuntat.
Per contra, el ministre Teich, que quan
va ser nomenat fa uns dies va dir que no
tenia coneixements sobre la pandèmia, ha
deixat els sentiments a part i ha
assenyalat les dificultats que hi ha en
diferents zones del país, però en cap
cas ha relacionat l'augment de morts en
la relaxació de les mesures restrictives
que s'està produint en algunes
macrociutats, com Manaos, Rio de Janeiro
o São Paulo. El ministeri es mostra
pessimista en l'evolució de la malaltia
per l'arribada de les temperatures més
fredes de l'hivern austral, que podrien
fer créixer la intensitat de la
transmissió.
La democràcia "es va debilitant i
minvant" arreu del món, segons un estudi
de la fundació alemanya Bertelsmann
Stiftung. L'informe subratlla que "la
desigualtat i la repressió minen la
democràcia i l'economia de mercat" i
alerta que "els efectes de la pandèmia
de la Covid-19 amenacen d'intensificar"
l'agreujament d'aquesta situació.
L'estudi parla d'una "llibertat
d'expressió restringida, una premsa
emmordassada o els tribunals
constitucionals menyspreats". Una
característica, diu, de les autocràcies.
En aquest sentit, afirma que l'estat de
dret i les llibertats polítiques també
s'estan erosionant en un nombre creixent
de democràcies i que la pandèmia ho està
accentuant.
Són reflexions de Hauke Hartmann,
director del projecte de Bertelsmann
Stiftung que elabora l'índex de
transformació BTI, una anàlisi sobre la
qualitat democràtica que agrupa 137
països d'arreu del món (74 de
qualificats de democràcies i 63 com a
autocràcies).
Hongria, Turquia i el Brasil, entre els
"més deteriorats"
Els investigadors calculen que més de 3
bilions de persones estan ara "pitjor
governats que fa 10 anys". Un
deteriorament de qualitat democràtica
que afecta països com el Brasil, Egipte,
l'Índia, Indonèsia, Mèxic, Nigèria o
Turquia.
L'informe destaca especialment diferents
estats de l'Europa central i de l'est, i
de l'Amèrica Llatina, on constata un
increment de les violacions de drets
civils bàsics i una regressió
autoritària en llocs com Colòmbia,
Hondures, Guatemala, Veneçuela o
Nicaragua.
Concretament, en el continent europeu,
l'estudi assenyala que "la legislació
d'emergència hongaresa, amb la seva
suspensió indefinida de la separació de
poders, exemplifica el fet que la lluita
contra la Covid-19 fomentarà encara més
la tendència cap a un govern amb
estructures encara més autoritàries."
Els efectes de la pandèmia amenacen una
democràcia
"El populisme de la dreta" al Brasil de
Bolsonaro (Reuters/Ueslei Marcelino)
L'escrit remarca el desmantellament de
l'estat de dret i les llibertats civils
en democràcies teòricament estables. És
el cas, diu, del "nacionalisme hindú a
l'Índia, el populisme de la dreta al
Brasil o el gir autoritari d'Hongria,
membre de la UE". "Els desenvolupaments
d'aquests països són representatius de
la creixent polarització política que
també fa trontollar les democràcies
consolidades", afegeix el text de la
fundació alemanya Bertelsmann
Stiftung.
Brigitte Mohn, membre del Consell
Executiu de Bertelsmann Stiftung,
apunta: "El nacionalisme i el nepotisme
no són nous, però s'han convertit en
acceptables a tot el món. Països com
Polònia o Hongria, que es troben al cor
d'Europa, ara mostren un tomb alarmant
pel que fa a l'estat de dret i la
qualitat democràtica."
Els efectes de la pandèmia amenacen una
democràcia
Viktor Orban al Parlament hongarès, on
va rebre poders especials per combatre
la crisi del coronavirus (Reuters)
Requisits "pobres" per lluitar contra la
Covid-19
L'estudi diu que "la governança en molts
països en desenvolupament i en transició
està disminuint". Afirma que "les
escletxes ètniques, religioses o
regionals sovint són explotades i
aprofundides", i això fa que "la falta
de confiança pública i el lideratge
polític siguin uns requisits pobres per
gestionar amb èxit la crisi i la
contenció de la Covid-19."
I conclou que els resultats de l'informe
d'aquest any demostren que "els impulsos
positius de transformació provenen molt
menys dels governs que de les societats
civils crítiques que es resisteixen al
desmantellament dels estàndards
democràtics."
En el siglo XV, los bosques tropicales
ocupaban un 12% de la superficie
terrestre y estaban habitados por
millones de personas de miles de
variados grupos sociales. En quinientos
años hemos destruido...
https://www.lavanguardia.com/vanguardia-
dossier/20200424/48684398345/amazonas-de
vastacion-amazonia-carne-barata-futuro-d
eforestacion-recursos-pulmon-planeta.htm
l
Boris Johnson no asistió a las cinco
primeras reuniones del gabinete de
crisis del Gobierno y sólo se interesó
en la crisis a partir del 28 de
febrero"Éramos la envidia del mundo,
pero la planificación ante una pandemia
fue víctima de los años de austeridad",
dice una fuente de Downing Street
El presidente de Nicaragua, Daniel
Ortega, llevaba más de un mes sin hacer
ninguna aparición pública en plena
pandemia del coronavirus, pero volvió el
pasado miércoles por la noche para
ofrecer un discurso televisado donde ha
dicho que el virus es "una señal de
Dios" contra la hegemonía. "Estas
fuerzas transnacionales que solo quieren
tomar el control del planeta, eso es un
pecado. Y el Señor nos está enviando
esta señal", afirmó.
Las prolongadas ausencias de Ortega son
tan habituales que ya se ha ganado el
apodo del "gobernante ausente", pero
esta vez ha batido el récord de días. De
hecho, muchos ya empezaban a preocuparse
por la salud del exguerrillero de 74
años, el cual se negó a adoptar las
medidas de distanciamiento social
aplicadas en otros países e incluso
llegó a alentar a los nicaragüenses a
participar en reuniones masivas.
14 Brasilia - Jair Bolsonaro, em sua mensagem de domingo de Páscoa, mentiu à nação e insultou a inteligência das pessoas ao afirmar, contra todos os prognósticos médicos e científicos, que aqui o vírus “parece estar desaparecendo”.A realidade é totalmente o contrário.
No domingo de Páscoa nas redes sociais
se cruzavam em todo o mundo mensagens de
empatia, compaixão, solidariedade,
esperança e medo em relação à tragédia
do novo vírus. Chegaram a viralizar
vídeos em que os heroicos médicos e
enfermeiros que se expõem para salvar
vidas ganham aplausos e canções.
https://brasil.elpais.com/opiniao/2020-0
4-14/na-mensagem-de-pascoa-bolsonaro-men
tiu-a-nacao-e-insultou-sua-inteligencia.
html
Enquanto isso, no Brasil, seu
presidente, Jair Bolsonaro, em sua
mensagem de domingo de Páscoa, mentiu à
nação e insultou a inteligência das
pessoas ao afirmar, contra todos os
prognósticos médicos e científicos, que
aqui o vírus “parece estar
desaparecendo”, e continua provocando
para que as pessoas saiam às ruas para
trabalhar.
Enquanto as pessoas passaram a Páscoa
tristes e solitárias, Bolsonaro pareceu
insensível à dor alheia. O presidente
sempre se diz católico e evangélico. E o
dia de Páscoa representa aos cristãos a
vitória da vida sobre a morte, da
esperança sobre o pessimismo.
Nesse dia Bolsonaro se limitou a dizer
que o importante é que “nós aqui na
terra, quando chegar nosso dia,
estaremos ao lado de Deus”. De qual
Deus? Porque no Brasil são professadas
muitas religiões diferentes. E os sem
Deus? Os agnósticos e ateus e seguidores
dos ritos africanos não são brasileiros?
Não somos um Estado laico pela
Constituição?
O presidente em suas mensagens
comentando o drama do coronavírus
revela, na verdade, seus instintos de
matiz nazista ao não dar importância ao
problema dos idosos e dos mais frágeis
que já possuem alguma doença crônica e
que seriam os mais atingidos. Instigando
outros a sair às ruas aumenta o perigo
de contaminação dessas pessoas do grupo
de risco dentro das famílias. Ele só
faltou evocar os campos de concentração
de triste memória.
A falta de empatia do presidente com os
mais frágeis ofende o espírito da
comemoração pascal que fala da redenção
de todos os considerados inúteis à
sociedade. Eles são vistos mais como um
peso morto ao ex-capitão para quem
parece que só têm direito à vida os
jovens, os saudáveis e os produtivos.
Enquanto em todo o mundo todas as forças
da nação sem distinção de credo político
tentam se juntar para ganhar a guerra ao
vírus, o presidente brasileiro fica cada
vez mais isolado em seus sonhos de que a
pandemia é uma bobagem e um engano, que
conduz somente à quebra da economia e
que, no máximo, poderá eliminar os que
menos importam.
Em sua mensagem de domingo o presidente
se limitou a dizer: “Vivemos um momento
difícil e sabemos quem pode nos curar:
Deus, sempre acima de tudo”. Desse modo,
e continuando em confronto e desmentindo
a cada dia seu próprio ministro da
Saúde, se alguém não o parar, sua mão
pode acabar conduzindo o país a uma
crise e a uma hecatombe sem
precedentes.
Manter o empenho em continuar
considerando o presidente como um
desequilibrado com cada vez menos
crédito que parece falar somente por
seus instintos de morte e suas
alucinações paranóicas, deixando-o no
poder, é abandonar um país como o Brasil
a sua própria sorte. E isso quando a
nação mais precisaria de uma liderança
segura compartilhada com todas as outras
forças da nação.
O presidente brasileiro, que se diz
católico, não só desafiou em sua
mensagem os brasileiros levando-os a
minimizar a tragédia, como a seu próprio
Deus. Deveria lembrar, por exemplo, as
palavras de Jó na Bíblia quando se
pergunta: “Quem poderá desafiar a Deus e
sair vitorioso?”. Na verdade, o
presidente saudoso da ditadura já foi
derrotado em sua teimosia de querer
negar a luz do sol.
Os desafios contínuos de Bolsonaro não
somente a Deus como à vida das pessoas
já o tornam, ele querendo ou não, um
claro perdedor.
A realidade é totalmente o contrário. No
Brasil a curva de infectados e mortos
está apenas começando e segundo ministro
da saúde, Luiz Henrique Mandetta, os
meses mais críticos serão maio e junho.
E mais, os especialistas afirmam que,
pelo escasso número de testes
realizados, os números do coronavírus já
devem ser dez vezes mais altos.
Hola a tothom!
Soc una catalana que està plantejant-se
anar a viure a Rennes (quan les coses
estiguin més calmades a tot arreu)
perquè la meva parella actualment viu
allà. Ara bé, no tinc feina allà, el meu
francès és una mica "xapurrejat" i mai
he viscut a França. Sé que cada
experiència és diferent, però
m'agradaria saber si a nivell general és
una bona ciutat per traslladar-se, si és
fàcil trobar qualsevol feina,
allotjament, la qualitat de vida, etc.
Conec una mica la ciutat d'haver-la
visitat, però viure-hi és una altra
història, clar.
He trobat aquesta pàgina i, tot i que no
sé si està gaire activa, crec que qui
millor em podria assessorar són altres
catalans que viuen a la ciutat.
Moltes gràcies!
17 Chicago - En Chicago, donde el 30% de la población es afroamericana, este grupo concentra el 70% de casos de coronavirus en la ciudad y más de la mitad de las muertes por coronavirus del estado.
Aunque el gobernador del estado de Nueva
York afirmó hace unos días que el
coronavirus "nos iguala a todos" [no
hacía distinciones por motivo de raza,
religión o ingresos], los datos muestran
que esto no es así en absoluto. El
lunes, Estados Unidos superó la cifra de
10.000 muertos por coronavirus y ahora
las autoridades sanitarias lidian con el
hecho de que la pandemia está sacudiendo
a la población afroamericana de forma
desproporcionada, especialmente en
grandes ciudades como Nueva Orleans,
Chicago y Detroit, donde la densidad de
población afroamericana es alta.
Luisiana es el cuarto estado del país
con más casos de coronavirus. La ciudad
de Nueva Orleans, donde el 60% de la
población es negra, concentra la mayoría
de las muertes del estado. "Un poco más
del 70% de los muertos por coronavirus
en Luisiana son afroamericanos", señaló
este lunes el gobernador del estado,
John Bel Edwards, en rueda de prensa:
"Tendremos que estudiar este dato con
detenimiento para ver qué podemos hacer
para abordar este problema".
Algunas ciudades del medio oeste, como
Detroit, Chicago y Milwaukee, también
han alertado de la creciente
desproporción de afroamericanos muertos
por coronavirus. Detroit, donde
prácticamente el 80% de la población es
negra, es la ciudad del estado de
Michigan que concentra más casos. La
tasa de mortalidad de la ciudad
representa el 40% del total de muertes
del estado.
En Chicago, donde el 30% de la población
es afroamericana, este grupo concentra
el 70% de casos de coronavirus en la
ciudad y más de la mitad de las muertes
por coronavirus del estado. "Somos muy
conscientes de que en lo relativo a la
atención sanitaria se dan desigualdades
estructurales en ciertos grupos y es
probable que esto también sea aplicable
en el caso de la detección y tratamiento
por esta enfermedad", ha señalado Ngozi
Esike, director del departamento de
salud pública de Illinois.
Los afroamericanos tienen una mayor
exposición al virus y, por lo tanto, un
riesgo mayor a contraer la enfermedad.
Suelen concentrarse en áreas urbanas y
trabajan en los sectores esenciales [que
no han parado su actividad]. Según el
Economic Policy Institute, solo el 20%
de los trabajadores negros está
teletrabajando, en comparación con el
30% de los trabajadores blancos. Por
este motivo, en los estados sureños, el
virus ha matado a más hombres negros
mayores, aunque también ha sacudido a
las mujeres y a los jóvenes
afroamericanos.
Por otro lado, los expertos señalan que
las investigaciones preliminares
muestran una mayor prevalencia de
Covid-19 entre quienes sufren de
obesidad, presión arterial alta y
diabetes; factores de riesgo más comunes
entre los estadounidenses
afroamericanos. El virus resulta más
peligroso para aquellos con patologías
previas y muchos hospitales sólo hacen
pruebas de detección del coronavirus a
los que están ingresados en cuidados
intensivos.
Algunas voces críticas han recordado que
estos riesgos aumentan considerablemente
debido a la desigualdad racial
predominante en el ámbito de la atención
sanitaria, como el cierre de centros
médicos [en zonas predominantemente
afroamericanas] y recortes en programas
públicos de atención sanitaria para
personas sin recursos o mayores, como
Medicaid y Medicare. Los afroamericanos
tienen el doble de probabilidades de
carecer de un seguro médico, en
comparación con la población blanca, y
también tienen más probabilidades de
vivir en una zona que carezca de los
servicios de salud adecuados, y donde la
atención primaria es escasa o demasiado
cara.
Además, y según un artículo publicado en
el Journal of General Internal Medicine
[una revista médica sobre medicina
interna general], algunos prejuicios
racistas inconscientes también pueden
contribuir a exacerbar estas
desigualdades en la atención sanitaria,
especialmente cuando los profesionales
de la salud no están familiarizados con
la mentalidad de la comunidad donde
trabajan. La Century Foundation ha
constatado que los proveedores de
servicios de salud que trabajan en
barrios predominantemente afroamericanos
o latinos tienden a proporcionar un
servicio de menor calidad.
El gobernador del estado de Illinois,
Jay Robert Pritzker ha reconocido que
los prejuicios racistas han influido en
la respuesta que ha dado el estado al
brote de coronavirus. Sin embargo,
considera que forma parte de "un
problema mucho más complejo" que no
podrá solucionarse en cuestión de
semanas. "Es difícil solucionar décadas,
incluso siglos, de desigualdad en lo
relativo a los servicios de salud que se
han proporcionado a la población negra",
ha señalado. Y, si bien es cierto que el
virus no hace distinciones [entre
personas por motivo de raza, religión o
situación económica], la doctora Uché
Blackstock, responsable de Advancing
Health Equity, una entidad sin ánimo de
lucro que defiende una atención médica
de calidad para los grupos más
vulnerables, señala que la respuesta del
gobierno sí puede ser
discriminatoria.
Explica que cuando se propagó el virus,
los Centros de Control y Prevención de
Enfermedades de Estados Unidos
publicaron unas directrices para las
pruebas de detección de coronavirus que
daban prioridad a las personas que
habían viajado al extranjero. Como
consecuencia de esta medida, a los
pacientes de Blackstock que viven en
zonas de renta baja de Brooklyn y
Queens, en su mayoría afroamericanos, no
se les practicó la prueba con tanta
celeridad como a aquellos pacientes
blancos de Blackstock que viven en
Manhattan y tienen mayores ingresos y
más facilidades para viajar. "Ahora
sabemos que el Covid-19 se estuvo
propagando en nuestras comunidades mucho
antes de lo que creíamos", indica.
En Wisconsin, más de la mitad de las
muertes que ha confirmado el estado (86)
son de habitantes de la ciudad de
Milwaukee. La escasez de test y la lenta
reacción de las autoridades propiciaron
que el número de casos en la ciudad
pasara de sólo uno a más de 350 en menos
de dos semanas. Las autoridades
sanitarias creen que el virus entró en
la ciudad después de que la primera
persona infectada entrara en contacto
con alguien de un barrio próspero y
predominantemente blanco situado
cerca.
El político demócrata afroamericano
David Bowen, representante del estado,
fue el primer legislador de Wisconsin al
que se le diagnosticó coronavirus.
Explicó a The Guardian que más tarde se
confirmó que había pasado el virus a
otras tres personas. Sólo a una de ellas
se le practicó la prueba. "Las
comunidades blancas enferman y esa misma
enfermedad podría matar a las
comunidades negras, ya que la falta de
atención sanitaria a menudo nos obliga a
autodiagnosticarnos", lamenta.
Según las directrices del Centro para el
Control y Detección de Enfermedades,
todos los estados del país están
obligados por ley a proporcionar
información sobre la raza de los
pacientes a los que se le ha practicado
la prueba de detección del coronavirus y
ha sido tratado, como ha hecho con
brotes anteriores. Hasta la fecha, solo
unos cuantos estados han dado a conocer
esta información.
La semana pasada, los demócratas en el
Congreso, entre ellos, la senadora
Elizabeth Warren y la congresista Ayanna
Pressley, las dos de Massachusetts,
mandaron una carta al Centro para el
Control y Detección de Enfermedades para
instarlo a proporcionar información
sobre la raza de los enfermos. La carta
indicaba que sin esta información las
autoridades sanitarias y los
legisladores no podrán abordar estas
desigualdades en las pruebas de
detección y el tratamiento.
El Comité de Abogados por los Derechos
Civiles también ha criticado al CDC por
no proporcionar el desglose de esta
información. "Estamos ante una crisis
sin precedentes y las autoridades del
estado y del gobierno desempeñan un
papel muy importante en lo relativo a la
promoción de la transparencia", ha
indicado Kristen Clarke, presidenta y
directora ejecutiva del comité.
El comité envió cartas instando a las
autoridades sanitarias del estado y del
gobierno a publicar la información. El
lunes, la alcaldesa de Washington,
Muriel Bowser, publicó por primera vez
las cifras de coronavirus por raza: de
los 24 muertos por coronavirus, catorce
son afroamericanos. Hasta 2011,
Washington era una ciudad
predominantemente negra. En la
actualidad, el 45% de los habitantes de
la ciudad son afroamericanos.
Bowser no quiso hacer una lectura de
desigualdad racial, y optó por afirmar
que "todas las muertes [por coronavirus]
son preocupantes". Sin embargo, para
muchas comunidades afroamericanas, el
riesgo de infección es proporcional a su
miedo. Según el Pew Research Center, el
46% de los afroamericanos perciben el
coronavirus como una amenaza a su salud;
más del doble que los estadounidenses
blancos.
"Sabemos que los afroamericanos son
particularmente vulnerables. Se trata de
una injusticia social, económica y
racial", ha afirmado Clarke: "El
tratamiento que recibe una comunidad
tiene un impacto en todas las
comunidades del país".
El mes pasado los estadounidenses se
compraron 2,5 millones de armas, la
mayor cifra de las últimas dos décadas.
El miedo siempre ha sido de gran ayuda
para el negocio del armamento y, ahora
que el Gobierno cree que pueden morir
hasta 240.000 personas por coronavirus,
el país va sobrado de miedo. Si hace dos
semanas había colas en los
supermercados, esta semana las hemos
visto en armerías. Con respecto al mismo
mes del año pasado, sus ventas han
aumentado un 85%.
No es solo que los estadounidenses estén
comprando más armas, es que además la
patronal de los vendedores confirma que
la inmensa mayoría de ellos está
haciéndolo por primera vez. Gente que ha
vivido hasta hoy sin una pistola en
casa, pero que ahora se hace con una por
miedo a que el coronavirus cause un
estallido social de desórdenes públicos
y criminalidad. El que los compradores
sean novatos representa un problema
añadido. Las organizaciones partidarias
del control de armas denuncian que no
han tenido tiempo de aprender las
precauciones de seguridad mínimas y que
sus primeros días armados llegan en un
momento complicado: el confinamiento
aumenta el riesgo de suicidio y
violencia familiar.
Un negocio “esencial”
Para mejorar aún más las cosas, resulta
que las tiendas de armas no cierran en
tiempos de confinamiento. El Gobierno de
Trump ha declarado que son “negocios
esenciales” como las farmacias, las
gasolineras o los supermercados. Se
trata de una recomendación que los
estados y ciudades no tienen por qué
seguir, pero a algunos no les queda más
remedio. El sheriff de Los Ángeles había
intentado cerrar las armerías para sus
10 millones de vecinos durante la crisis
del coronavirus, pero ha reculado tras
la recomendación de Trump y ante las
amenazas de acciones legales por parte
de la Asociación Nacional del Rifle
(NRA). Sus propios expertos le habían
dicho que, ante un juez, el derecho
constitucional a tener armas se
impondría a las preocupaciones por la
epidemia.
El lobby de las armas quería que el
Gobierno de Trump blindara su negocio y
lo ha conseguido. La recomendación del
Gobierno da argumentos legales para
llevar a juicio a todo cargo público que
quiera limitar las ventas de armas
durante esta crisis y además no se queda
ahí. Aparte de declarar esenciales las
tiendas, hace lo mismo con las fábricas
de armamento y munición, los
importadores e incluso los campos de
tiro para afinar la puntería. Es un buen
momento para recordar que solamente la
Asociación Nacional del Rifle se gastó
90 millones de euros en 2016 para ayudar
a Trump a derrotar a Hillary Clinton.
Armas en tiempos revueltos
Este subidón en la venta de armas por el
coronavirus es bastante novedoso. Hasta
ahora los expertos no habían detectado
que las grandes desgracias afectaran
demasiado a las cifras de compra, en
cambio sí que tenía peso el momento
poítico. El mayor pico que se había
producido hasta ahora se produjo en
enero de 2015, con Obama recién
reelegido y con el país recuperándose de
la matanza de la escuela Sandy Hook
donde murieron a tiros 20 niños de entre
6 y 7 años. Ante el temor de una
legislación más restrictiva, se
vendieron ese mes dos millones de
armas.
Aunque los republicanos son
indudablemente el partido del lobby de
las armas, lo cierto es que su negocio
va mejor con los demócratas. El temor a
que Obama “nos quite las armas” fue un
reclamo poderoso para aumentar las
ventas, aunque finalmente nada cambió.
Sin embargo con Trump las ventas habían
ido mal, no había prisa por hacerse con
una. Ahora, con el coronavirus, la
urgencia por armarse ha regresado.
bones,
Porto dies buscant per la xarxa
qualsevol tipus d'ajuda sobre com
comprar i importar un vehicle desde
Hungria cap a Catalunya. Després de
tocar tot tipus de tecles he fet cap a
la vostra web!
Em pregunto si sabrieu d'algú que es
dediqui a l'assessorament (gestoria) o
que conegui el món del paperam per
gestionar la compra-venda i la
matriculació provisional i a més a més
que parli català o espanyol o, en el seu
defecte, si no és entés en el tema. que
ens pugui ajudar amb l'idioma, de manera
remunerada.
Ja he trobat el vehicle, però el
problema és que no puc parlar ni
entendrem fluidament amb el propitari,
ja que tot es via whatsapp i per
traductor.
Tota ajuda per petita que sigui em serà
bona!
el meu correu: milcolors@gmail.com
Uns 2.500 europeus demanden Àustria pel
brot de coronavirus al Tirol.Una
coneguda estació d'esquí hauria amagat
el brot per evitar quedar-se sense
clients
Fins a 2.500 ciutadans de diversos
països europeus s'han sumat a una
demanda col·lectiva contra el govern
d'Àustria per negligència en haver
permès que durant la primera quinzena
del mes de març l'estació d'esquí d'
Ischgl, al Tirol austríac, es mantingués
oberta i es convertís en un focus de
propagació del coronavirus.
De fet, la Fiscalia del país investiga
si l'empresa que gestiona l'estació
d'esquí, coneguda com l'Eivissa dels
Alps, va encobrir l'aparició del brot
per evitar que la notícia perjudiqués
els negocis de la població, en plena
temporada de neu.
La demanda conjunta està liderada per
l'Associació de Protecció al Consumidor
d'Àustria (VSV), que ha recopilat dades
a través d'internet de milers de
persones que creuen haver-se contagiat
en aquell paratge de neu. "Hem ajuntat
2.500 perjudicats i pensem defensar els
seus interessos", ha explicat el
president de l'associació, Peter
Kolba.
Àustria investiga com un poble del Tirol
va escampar el coronavirus per mig
Europa
Àustria investiga com un poble del Tirol
va escampar el coronavirus per mig
Europa
El grup més nombrós de demandants és el
dels ciutadans alemanys, que han
resultat els més afectats pel brot del
Tirol, però també s'hi han sumat
turistes de Noruega, Dinamarca i
Islàndia, a més de familiars directes
dels contagiats, especialment dels que
estan hospitalitzats a cures
intensives.
L'associació VSV ja va presentar la
setmana passada una denúncia a la
Fiscalia austríaca contra el governador
del Tirol, el democristià Günther
Platter, i contra l'alcalde d'Ischgl i
altres autoritats locals. L'entitat
sospita que es va endarrerir el
tancament de les pistes d'esquí i dels
hotels i altres locals de la zona per
evitar perdre diners fins i tot quan se
sabia que el coronavirus estava a la
regió.
L'alerta la va donar Islàndia el 5 de
març, quan va declarar Ischgl com a
"zona d'alt risc" pel coronavirus i va
imposar una quarantena obligatòria per a
tothom que tornava d'allà, una mesura
que el país només havia pres en aquell
moment per als ciutadans que arribaven
de la Xina, l'Iran i Corea del Sud, els
altres grans focus del covid-19
aleshores.
Como continuación a nuestro correo de
ayer, la compañía Iberia ha confirmado
el vuelo Tokio - Madrid con salida desde
el aeropuerto de Narita (Tokio) el
próximo día 1 de abril a las 18:40. El
precio sería 350 euros (aprox. 42.500
yenes). Si están interesados, contacten
de manera muy urgente con msaa@iberia.es
para más detalles, indicando nombre y
apellidos de los viajeros, correo
electrónico de contacto y número de
teléfono.
Dadas las numerosas cancelaciones que se
están produciendo y la imposibilidad de
confirmar que los vuelos previstos vayan
a operar, les recomendamos que,
principalmente aquellos que fueran a
abandonar Japón próximamente valoren
esta opción excepcional de salida, que
no se repetirá en el futuro. Dado el
estado de alarma, la obligación de
confinamiento y el cierre de los
hoteles, les recordamos que han de
contar con un domicilio en España.
Asimismo, les recordamos la prohibición
de entrada en Japón, hasta nuevo aviso,
si se ha estado en los catorce días
antes del regreso a Japón en España o en
uno de los siguientes países (enlace)
El Gobierno de España, con la
colaboración de la compañía Iberia, está
organizando dos nuevos vuelos los días
31 de marzo y 1 de abril para
posibilitar el retorno a España de
ciudadanos españoles que se encuentren
temporalmente en Perú por razones de
turismo u otras.
Estos vuelos están abiertos a todos los
españoles que dispongan de reserva de
regreso a España con la compañía Iberia,
así como a los españoles con reservas
con otras aerolíneas, e incluso a
aquellos que no dispongan de billete. En
estos dos últimos casos, los precios
estarán sometidos a las tarifas
comerciales de carácter preferencial que
establezca la propia compañía.
Solicitamos a todos aquellos españoles
que estén interesados en participar en
estos vuelos que respondan a la presente
comunicación indicando su deseo de ser
incluidos en dichos vuelos, y señalando
en el orden indicado:
A)Nombre; B) Apellidos; C) Ubicación en
Perú; D) País emisor del pasaporte; E)
Número del pasaporte; F) Nacionalidad;
G) Fecha de nacimiento; H) Género; I)
Fecha de vencimiento del pasaporte; J)
Número del billete original; K)
Localizador del billete original; L)
Fecha del vuelo original; M) Teléfono de
contacto; y N) correo electrónico. Si
desean viajar a España y carecen de
billete, rogamos que lo indiquen.
Rogamos nos indiquen su interés a la
mayor brevedad y en todo caso antes de
las 10’00h del 29 de marzo.
Una vez hayan confirmado su interés,
nos pondremos en contacto a través de
los medios de contacto facilitados para
que se pongan en contacto con la
compañía Iberia para concretar el cierre
de los pasajes. Les pedimos que
permanezcan atentos a dichos medios de
contacto.
Vd. ha recibido este correo porque ha
manifestado a este Consulado su interés
en regresar a España organizados por el
Gobierno de España con la colaboración
de la compañía Iberia.
Atentamente,
Consulado General de España en Lima
Calle Los Pinos 490, San Isidro. Lima
27
Tfno: +51 1 5137930 Fax: +51 1
4220347
Email: cog.lima.1@maec.es
www.exteriores.gob.es/consulados/lima
Benvolguts, a tots els que esteu tenint
problemes per retornar a Catalunya us
suggereixo que contacteu amb en Jaume al
mobil de Peru +51 965 402 597 a fi i
efecte que us afegeixi al grup de
whatsapp de catalans residents a Peru,
on s’estan penjant gairebé a diari
informacions provinents del consulat i
altres que potser us seran d’ajut. Tambe
em podeu contactar a mi (Lluis) al +51
996316549 o per mail:
gassela_@hotmail.com.
Bona sort!!
Lluis
Benvolguts, a tots els que esteu tenint
problemes per retornar a Catalunya us
suggereixo que contacteu amb en Jaume al
mobil de Peru +51 965 402 597 a fi i
efecte que us afegeixi al grup de
whatsapp de catalans residents a Peru,
on s’estan penjant gairebé a diari
informacions provinents del consulat i
altres que potser us seran d’ajut. Tambe
em podeu contactar a mi (Lluis) al +51
996316549 o per mail:
gassela_@hotmail.com.
Bona sort!!
Lluis
26 NewYork - La corba de contagis als Estats Units ja és similar a la d'Itàlia. Nova York té la meitat dels 30.000 casos del país, sense mesures coordinades a nivell federal
La dada impressiona. L'estat de Nova
York té diagnosticats pràcticament el 5%
dels malalts de coronavirus del món i
aproximadament la meitat dels dels
Estats Units. Més de 15.000 persones
contagiades d'un total de 29.192 a tot
el país, segons dades ofertes pel
governador de l'estat, Andrew Cuomo, a
mitja tarda de diumenge (hora de
Catalunya). La Universitat Johns Hopkins
de Baltimore, però, confirmava ja 31.057
casos per als Estats Units, que se situa
com el tercer país més afectat del món i
veu com la seva corba de contagis
comença a pujar al mateix ritme o fins i
tot un pèl més ràpid que la d'Itàlia.
A Nova York, les dades suposen un
increment de més de 4.800 respecte del
dissabte. Del total, més de 9.000 estan
localitzats a la ciutat de Nova York, al
sud de la localitat de New Rochelle, que
va ser inicialment el major focus de
contagis de l'estat i on es va ordenar
fa ja dues setmanes una "zona de
contenció" al voltant d'una sinagoga que
es creu que era el vincle entre la
majoria d'afectats.
La densitat de població de Nova York és
un dels motius d'aquest preocupant
lideratge, però també està vinculat a
l'increment del nombre de tests
realitzats en els últims dies. A nivell
nacional, el dissabte va ser la primera
vegada que la Casa Blanca va oferir
dades actualitzades. Tot just 195.000
ciutadans han pogut fer-se la prova,
dels quals 20.000 han donat positiu.
Números escanyolits per a un país que
supera àmpliament els 300 milions
d'habitants i on el primer cas es va
detectar el 21 de gener a l'estat de
Washington, al nord-oest dels Estats
Units. Es tractava d'un home que acabava
de tornar de Wuhan, la localitat xinesa
on va començar a expandir-se el nou
coronavirus.
La falta de coordinació d'una estratègia
nacional és un dels grans problemes que
enfronta els Estats Units. El president,
Donald Trump, ha passat de la negació
del coronavirus com a crisi a posar-se
els galons de "president en temps de
guerra". No obstant això, han sigut els
estats els que han pres les mesures més
restrictives.
La Casa Blanca amb prou feines ha emès
una sèrie de recomanacions, que inclouen
evitar les concentracions (no més de deu
persones), mantenir la distància social
i practicar les normes d'higiene.
Recomanació vàlida durant quinze dies
amb el propòsit de frenar la propagació
de virus. Però allà on la Casa Blanca
recomana, Nova York o Califòrnia
prohibeixen: per exemple, el treball
presencial en feines no essencials. No
hi ha, però, multes per als que
segueixen sense evitar les
concentracions.
Les projeccions també són alarmants.
Segons un estudi de la Universitat de
Colúmbia, fins i tot encara que les
mesures aconsegueixin reduir a la meitat
el nombre de contagis, unes 650.000
persones podrien emmalaltir en els dos
mesos vinents.
Jeffrey Shaman, líder de l'equip
responsable de l'estudi, reconeixia a
The New York Times que la situació
requerirà "sacrificis no vistos des de
la Segona Guerra Mundial". Sacrificis
que molts estats semblen encara negar-se
a exigir. A Florida, el diari Miami
Herald publicava diumenge un editorial
incendiari contra el seu governador.
Sota el títol de "El coronavirus ens
està matant a Florida, governador [Ron]
DeSantis. Actuï com si li importés", el
diari descriu el polític com un "líder
espantadís" i "tan negligent com el
president".
Un president Trump a qui els governadors
preguen que prengui les accions
apropiades per garantir el
subministrament de material sanitari.
Segons el d'Illinois, J.B. Pritzker, els
estats "estem competint entre nosaltres"
per aconseguir-ho. "Això és el salvatge
oest", ha sentenciat.
Som 4 catalans que hem vingut de viatge
al Perú i ens hem quedat atrapats a Lima
pel tema del coronavirus.
La nostra intenció és contactar amb tots
els catalans que estiguin al Perú amb
les mateixes circunstàncies per
agrupar-nos i fer-ho saber a la
Generalitat per tal de que poguem fer
pinya i ens puguin repatriar a casa el
més aviat possible.
Segons el Consulat Espanyol al Perú, hi
han ara mateix uns 3.000 espanyols
confinats en aquest país.
Si no fem soroll, no ens vindràn a
buscar.
El govern també ha regulat el preu dels
gels antisèptics, que s'havia disparat
arran de la propagació de la malaltia,
amb 4 morts i 200 afectats a França
Sóc en Dani. Actualment visc a
Cleveland, OH però la meva dona ha
demanat feina a TU-Delft i té força
números perquè li donin la plaça. El cas
és que ens agradaria poder parlar amb
algú dels que viviu als Països Baixos
per saber una mica més, en primera
persona, com és la vida aquí i com ho
porteu. Ella i jo vindrem a fer una
visita a Delft del 10 al 14 de març i
ens preguntàvem si seria possible quedar
amb algú de vosaltres.
Em podeu enviar un Telegram a @dbalague
(https://t.me/dbalague) o em podeu
contactar per correu electrònic a
danielbalague@gmail.com
Sóc en Dani. Actualment visc a
Cleveland, Ohio, però la meva dona ha
demanat feina a TU-Delft i té força
números perquè li donin la plaça. El cas
és que ens agradaria poder parlar amb
algú dels que viviu als Països Baixos
per saber una mica més, en primera
persona, com és la vida aquí i com ho
porteu. Ella i jo vindrem a fer una
visita a Delft del 10 al 14 de març i
ens preguntàvem si seria possible quedar
amb algú de vosaltres.
Em podeu enviar un Telegram a @dbalague
(https://t.me/dbalague) o em podeu
contactar per correu electrònic a
danielbalague@gmail.com
Sóc en Dani. Actualment visc a
Cleveland, OH però la meva dona ha
demanat feina a TU-Delft i té força
números perquè li donin la plaça. El cas
és que ens agradaria poder parlar amb
algú dels que viviu a Delft per saber
una mica més, en primera persona, com és
la vida aquí i com ho porteu. Ella i jo
vindrem a fer una visita a Delft del 10
al 14 de març i ens preguntàvem si seria
possible quedar amb algú de
vosaltres.
Em podeu enviar un Telegram a @dbalague
(https://t.me/dbalague) o em podeu
contactar per correu electrònic a
danielbalague@gmail.com
Hola a tots! Som en jordi i la roser.
Portem un parell de setmanes x nz i la
nostra idea es buscar-nos la vida x
aqui. Jo soc mestra i ella biotecnologa.
De moment sembla que la cosa no es tan
facil com semblava desde la distancia.
Agrairiem consells en qualsevol sentit
(feina, trobar pis, cotxe...). Ara
mateix som x Auckland. Si algu vol fer
una birreta aqui ens teniu!
El govern de Boris Johnson ha decidit
tancar la porta a la immigració no
qualificada i que no parli anglès. En
una tant esperada com temuda per molts
empresaris reforma de les lleis
d'immigració, a partir del 31 de
desembre, quan acabarà el període de
transició del Brexit, només podran
establir-se al Regne Unit treballadors
qualificats –tant de la Unió Europea
(UE) com de la resta del món– que
tinguin una oferta concreta de treball,
parlin anglès a un nivell determinat i
tinguin un salari anual mínim de 30.800
euros. Amb tot, en sectors amb especials
necessitats es rebaixarà aquest mínim
als 24.600 euros.
La senyora Eleni té 80 anys i busca pis.
El bloc on viu al centre d’Atenes
passarà a ser d’ús turístic. Segons han
pogut esbrinar els veïns, la fundació
propietària de l’edifici l’ha llogat a
una empresa estrangera per fer-hi
Airbnbs o un hostal.
Aquesta veïna del barri d’Exarchia viu
amb les seves dues filles, i una d’elles
té dificultats de mobilitat i es
desplaça amb cadira de rodes. Per tot
plegat, el trasllat es fa pràcticament
impossible. “Pensava que sortiria
d’aquesta casa en una caixa. Sé que
aquestes coses passen, però no m’ho
esperava d’una fundació. Soc optimista
per naturalesa, però en aquest tema no
hi veig llum”, es lamenta.
El cas d’Eleni Alexiadou és cada vegada
més comú a Atenes, on fins fa pocs anys
viure al centre i pagar un lloguer
assequible era habitual. Però, entre el
2016 i el 2018, els preus de lloguer a
les àrees cèntriques van pujar fins a un
30%, segons l’agència immobiliària grega
RE/MAX, i cada cop és més difícil trobar
pis.
De tot manera, la gentrificació i la
pèrdua de lloguers a Atenes han seguit
un camí diferent del d’altres ciutats.
“A Barcelona, i a Espanya en general, ha
sigut un procés molt més organitzat, amb
grans inversors obrint mercat. A Grècia
no és així, és més espontani i sense
control”, diu Georgia Alexandri,
investigadora Marie Curie a la
Universitat de Leeds. El barri
d’Exarchia, conegut per la seva tradició
llibertària, s’ha convertit en un dels
punts més visibles d’aquesta
transformació urbana de la capital
grega.
Fa un any va néixer el col·lectiu Acció
Contra la Regeneració i la Gentrificació
(AARG), i Eleni Alexiadou hi va acudir
per visibilitzar el seu cas. Aquest grup
ha fet de la plataforma de lloguers
turístics Airbnb un dels seus grans
cavalls de batalla: “La gentrificació té
característiques diferents a tot arreu,
però sempre té el segell d’Airbnb”,
afirma Thanassis, un dels seus
membres.
La plataforma es va popularitzar a
Atenes més tard i de forma diferent a
d’altres ciutats. “Airbnb va començar de
forma informal i espontània, com una
estratègia de supervivència d’algunes
famílies per fer front a l’increment
dels costos de l’habitatge”, diu
Dimitris Pettas, investigador
postdoctoral a la Universitat Panteion
d’Atenes.
En el moment més cru de la crisi, cap al
2013, Airbnb es va perfilar com la forma
d’obtenir uns ingressos extres per a una
població afectada per un atur de fins al
27%. A Atenes hi ha un alt índex de
propietat, quasi del 75%, cosa que
facilitava aquesta opció. A partir del
2012, els anuncis a la plataforma es van
començar a duplicar anualment, i entre
el 2015 i el 2018 es van quintuplicar.
Pettas assenyala, però, un canvi de
tendència: “Els petits propietaris estan
sent expulsats del mercat
progressivament i cada cop hi ha més
inversors o grans propietaris més
competitius”. Això fomenta que els
petits propietaris que ja no poden
competir tornin a viure de lloguer, però
a preus més inflats. “Encara que es
limiti Airbnb o deixi de ser rendible
per a alguns actors, els preus dels
lloguers no tornaran al nivell del
2008”, afegeix l’investigador.
Un altre factor que augmenta la demanda
immobiliària és el programa anomenat
visa daurada, que ofereix permís de
residència de 5 anys a qualsevol ciutadà
estranger que inverteixi un mínim de
250.000 euros en propietat. Aquest
programa existeix en diferents països
europeus, però a Grècia és on té
l’import més baix, juntament amb
Lituània. A Espanya és el doble, 500.000
euros.
Llançat el 2013, en ple apogeu de la
crisi, el programa ha anat creixent i el
2019 va atorgar la residència a un total
de 6.304 inversors, un 55% més que l’any
anterior, i el 70% eren xinesos. Una de
les sortides que tenen aquestes
propietats acabades d’adquirir és
llogar-les a través d’Airbnb. Pettas
assenyala que això fa “més atractiva” la
visa daurada “perquè no només obtenen
permís de residència i una casa, sinó
també una inversió”. Però, alhora,
redueix encara més l’oferta de lloguer
residencial.
Alexiadou ha viscut tota la vida a
Exarchia. Amb la comunitat de veïns i
col·lectius com AARG lluitarà per
quedar-s’hi, però ho afronta amb poc
optimisme: “Estic mirant anuncis però no
trobo res. No hi ha cases al barri”.
Hola! som nous a Braunschweig, hem
arribat aquest passat mes de gener el
meu marit Jose Luis, la meva filla Berta
(14) i jo mateixa. Ens agradaria molt
conèixer catalanes i catalans i saber si
de tant en tant es fan activitats.
Salutacions, Maria.
El Senat retira la immunitat al líder de
la Lliga, que quan era ministre de
l'Interior no va deixar que una
embarcació amb 131 persones rescatades
entrés a port
Aquesta és la història d’una casa
misteriosa. No està encantada, però al
seu voltant hi ha moltes incògnites
difícils de resoldre.
Diguem-ho ràpid: José Eduardo dos
Santos, controvertit president d’Angola
durant dècades (1979-2017), viu en una
mansió de Pedralbes. La dada resulta
encara més xocant si descobrim que el
mateix immoble va pertànyer a Jordi
Pujol Ferrusola, àlies Júnior. ¿De qui
és avui la casa i, sobretot, com va
passar del primogènit de l’expresident
de la Generalitat al segon dirigent més
longeu d’Àfrica?
El Registre de la Propietat número 19 de
Barcelona s’ha negat a informar de qui
és l’immoble actualment adduint que el
dret a la informació no és aplicable en
aquest cas. Queda el dubte, doncs, de si
la casa és de Dos Santos o si l’ha
llogat.
La mansió és a la cantonada entre els
carrers Moneders i Santa Caterina de
Siena, a tocar de l’entrada 10 de la
ronda de Dalt. Quan l’ARA la va visitar
fa uns dies s’hi veia una moderada
activitat. Unes setmanes enrere El
Confidencial va comprovar in situ com el
seguici de l’exlíder angolès entrava a
la residència carregat de menjar i
capses de vi. La presència d’un reporter
va alertar els guardaespatlles, que el
van retenir fins que els Mossos
d’Esquadra van intervenir-hi. Eduardo
dos Santos va arribar a treure el cap en
plena disputa. El periodista havia anat
fins a la casa perquè el seu mitjà
coneixia els 715.000 documents que s’han
filtrat i que descobrien, entre moltes
altres coses, on viu Dos Santos. Els
denominats Luanda Leaks -publicats per
un grup de mitjans internacionals-
mostren com la riquesa multimilionària
de la família Dos Santos prové de
l’espoli de la riquesa natural d’Angola.
Principalment, petroli i diamants. A més
de l’imponent xalet, Dos Santos disposa
d’un ampli grup de treballadors que
viuen a la casa del davant.
Fa temps que Dos Santos visita
Barcelona. El 2013 la televisió pública
portuguesa RTP va saber que l’aleshores
president angolès era a la capital
catalana per tractar-se d’un càncer. El
govern del país va confirmar-ho, però va
negar que fos per tractar-se de cap
malaltia. Segons va confirmar llavors
l’Abc, el líder angolès ja va residir
puntualment a la casa del carrer
Moneders, que va llogar. Tres anys
després, el 2016, Crónica Global va
explicar que Dos Santos vivia a
Pedralbes, tot i que en un xalet
diferent de l’actual.
Llavors es va especular sobre si la
presència de Dos Santos a Barcelona
responia a les dures negociacions que la
seva filla mantenia amb CaixaBank.
L’entitat, encara presidida per Isidre
Fainé, volia comprar el banc portuguès
BPI, on ja controlava la majoria de les
accions (un 44%) però tenia limitat els
seus drets de vot al 20%. Això va donar
lloc a una llarga batalla amb Isabel dos
Santos, la filla del petrodictador i
segona accionista del BPI, amb tan sols
el 19%. Fainé va negociar amb Isabel dos
Santos a Londres i, fins i tot, en una
estació d’esquí suïssa. Curiosament, cap
d’aquestes reunions es va produir a
Barcelona.
Coneguda pel seu malnom de Princesa
d’Àfrica i amb una fortuna d’uns 2.200
milions de dòlars segons Forbes, Isabel
dos Santos finalment va haver de cedir
el control del BPI, ara en mans de
CaixaBank.
Per cert: ¿saben cap on va volar Isabel
dos Santos el divendres previ a la
publicació dels Luanda Leaks?
Efectivament, a Barcelona.
Previsiblement, per visitar el seu pare
al carrer Moneders.
Pagat en metàl·lic
I què hi pinta Jordi Pujol Ferrusola
aquí al mig? Ell era el propietari de la
mansió des del 2003, d’acord amb un
informe de la UDEF entregat al jutge
Pablo Ruz el 2014, segons va publicar l’
Abc. Aquell mitjà va comprovar que la
casa abans havia sigut d’un exdirectiu
del RCD Espanyol i que Júnior l’hi va
comprar en metàl·lic per 2,5 milions
d’euros, tot i que mai va inscriure el
canvi al Registre de la Propietat. El
venedor va seguir rebent els rebuts
d’impostos municipals, com va explicar
al rotatiu madrileny, que va parlar amb
ell preservant-ne l’anonimat.
L’advocat de Júnior confirma a l’ARA que
la casa va deixar de ser seva el febrer
del 2014, quan es va dissoldre el
condomini que tenia amb la seva exdona,
Mercè Gironès, com a conseqüència del
seu divorci. Gironès es va quedar la
casa. L’immoble es va valorar llavors en
quatre milions perquè Gironès, segons
les investigacions judicials, li va
pagar a Júnior un xec de dos milions per
la seva meitat.
A partir d’aleshores, el rastre de la
mansió es perd, i no ha sigut fins fa
unes setmanes que s’ha descobert qui és
el seu actual inquilí. Ni més ni menys
que José Eduardo dos Santos. Però ¿de
qui és actualment aquest immoble i com
s’ha convertit en la residència de gent
tan distingida? Aquest és un altre dels
misteris que queden per resoldre.
El Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya organitza els
exàmens de català que permeten
certificar un dels quatre nivells
específics de llengua catalana, uns
nivells conformes amb la normativa
europea sobre coneixements lingüístics.
43 Copenhagen - Algun Periodista/Expert en tecnologia que vulgui participa del programa POPAP de Catalunya Radio que es farà el 13 de Febrer a Allerød?
Escric des del programa POPAP de
Catalunya Ràdio. En motiu del dia
Mundial de la Ràdio, el 13 de febrer
anem a un poble prop de Copenhaguen a
fer el programa des de casa d’una oient
del programa. El poble és 3450
Allerød.
Volem aconseguir contactar amb un/a
periodista que es pogués desplaçar a
casa d’aquesta senyora i fer el programa
amb nosaltres.
El nostre programa tracta sobre
tendències a les xarxes socials i
novetats en tecnologia, per això seria
interessant tenir un perfil de
periodista o expert que ens pogués donar
una visió general del sector tecnològic
a Dinamarca.
Moltes gràcies!
Salutacions!
Helena Miquel
Producció POPAP Catalunya Ràdio
Av. Diagonal 614-616
08021 Barcelona
Directe: 93.306.92.17
Mòbil: 678.664.781
popap@catradio.cat
memiquel.k@ccma.cat
---- PS ----
hem preguntat si pensaven pagar alguna
cosa i ens han respost:
Des de Catalunya Ràdio no es contempla
aquesta despesa, ja que es considera que
seria un convidat al programa, com fem
cada dia des de Barcelona amb tots els
convidats, però si suposés molta
molèstia per la persona (ja que és fora
de Copenhaguen), puc mirar de demanar si
seria possible almenys pagar els
desplaçaments, penso que això ho puc
aconseguir.
Se trata de la remisión a las Cortes del
pacto alcanzado el pasado marzo entre
España y el Reino Unido en materia de
fiscalidad, una vez que se ha consumado
la salida de estos últimos de la Unión
Europea
Sis dècades després del triomf de la
Revolució Cubana ha sigut possible
documentar la biografia d?un dels grans
protagonistes d?aquesta gesta històrica
En la història que hem conegut de la
Revolució Cubana s’hi amagava un fet
molt destacat per als catalans: un dels
revolucionaris era fill d’un fuster de
la ciutat de Reus que va emigrar al
principi del segle passat a l’illa.
Després va alliberar Guantánamo i es va
acabar convertint en un dels generals
més prestigiosos de l’entorn dels
germans Castro.
Ara, quan es compleix el 61è aniversari
d’aquella revolució, s’han pogut
documentar amb precisió les dades
històriques d’aquest personatge, el
general Demetrio Montseny Villa, que
ofereix una trajectòria existencial i
una peripècia coral digna d’una
pel·lícula de Hollywood.
El mateix general Montseny, que va morir
el juliol del 2011, no va evitar
esmentar, en alguna ocasió, la seva
ascendència catalana, però no va
transcendir mai fora de Cuba ja sigui
per l’hermetisme que envolta sempre les
forces armades en general -i molt
especialment les cubanes- o perquè ell
mateix no en tenia proves documentals
fefaents.
Al principi del segle XX el seu pare,
Josep Montseny i Gual, nascut a Reus, va
emigrar a Cuba i es va establir, a la
zona de Guantánamo, com a fuster en un
sanatori que la colònia dels catalans
tenia en aquella ciutat. Es va casar i
la seva dona va treballar de bugadera al
mateix centre.
Demetrio va néixer a Guantánamo el 8
d’octubre del 1925. Quan era molt jove
el seu pare va morir i com que era fill
únic i la situació familiar era
precària, va haver d’abandonar els
estudis. Amb quinze anys va intentar
entrar a treballar als ferrocarrils de
Guantánamo-Occidente, però no ho va
aconseguir perquè les places noves eren
per als fills dels treballadors. Va dur
a terme moltíssimes feines auxiliars.
Quatre anys després, quan en tenia
dinou, va aconseguir entrar-hi i el van
convertir en retranquero -una espècie de
guardafrens- i, més endavant, en cap
d’estació.
Era fill d’un fuster de Reus que va
emigrar a l’illa a l’inici del segle
XX
Just en aquell moment va començar la
seva implicació en lluites obreres, es
va integrar al Partit Socialista Popular
i va arribar a ser delegat obrer davant
la patronal.
El fet que va capgirar la seva vida va
ser el cop d’estat del general Fulgencio
Batista, el març del 1952, arran del
qual es va implantar una dictadura
militar a Cuba que, des del primer
moment, va suscitar una forta
resistència social, obrera i
estudiantil.
Demetrio Montseny es va inscriure de ple
dret, i des del primer moment, en
aquella etapa prerevolucionària: el 1952
amb les primeres lluites estudiantils i
obreres, just després del cop d’estat;
el 1955 amb la creació d’una guerrilla
urbana militaritzada a la zona de
Guantánamo, dins el Movimiento 26 de
Julio; i el 1958 amb la incorporació
directa a les Forces Armades
Revolucionàries, com a capità de la
Columna 20 Gustavo Fraga.
El comandant Montseny / Arxiu Marta
Montseny
El comandant Montseny / Arxiu Marta
Montseny
En l’època de guerriller urbà, Canceco o
Villa -aquests van ser alguns dels àlies
clandestins que va adoptar Demetrio
Montseny- amagava la seva identitat amb
targetes d’agent comercial de farmàcia i
alhora la seva veritable activitat
secreta: cap d’acció i sabotatge del
Movimiento 26 de Julioa tota la zona de
Guantánamo. L’àlies Villa li va quedar,
des de llavors i per sempre més,
incrustat com a segon cognom, tot i que
no era el matern.
Alliberar Caimanera i Guantánamo
A mitjans de març del 1958 Montseny va
abandonar els anys de guerrilla urbana i
va pujar a la Sierra per acabar
comandant, com a capità, la Columna 20
Gustavo Fraga, sota les ordres de Raúl
Castro. L’estratègia militar dels alçats
ja era en aquells moments començar a
conquerir territori -ciutats, casernes,
comunicacions...- en terres baixes.
Amb els efectius de la seva columna,
Montseny va encerclar Caimanera i va dur
a terme accions directes, com ara
sabotejar la via fèrria i fer emboscades
permanents en indrets de la carretera
que anava a Santiago de Cuba, d’on
venien els reforços i les tanquetes de
l’exèrcit de Batista.
Oberta la confrontació militar directa
amb Caimanera, no sense un cert nombre
de víctimes -ell mateix va resultar
ferit, encara que no de gravetat-, es
lluitava amb una gran desigualtat de
mitjans, perquè la peça més important
que tenia Villa era el cañoncito, de 20
mil·límetres, que havien capturat i
restaurat d’un avió nord-americà que es
va estavellar fora de la base militar de
Guantánamo. Després de forts combats,
Caimanera es va rendir el 25 de
desembre. Tres dies després, Fidel
Castro va firmar l’ascens de Demetrio
Montseny a comandant.
Alguns dels seus àlies clandestins van
ser Canceco i Villa
La conquesta següent, la de Guantánamo,
va ser més incruenta però
psicològicament molt complexa i
trepidant. Era una plaça militar molt
important, amb més de mil soldats,
bateries de 60 i 81 mil·límetres i sis
tancs.
El comandant Montseny a cavall / Arxiu
Marta Montseny
El comandant Montseny a cavall / Arxiu
Marta Montseny
La columna del ja comandant Montseny,
com a avantguarda, i dues més van
envoltar tota la ciutat i fins i tot van
entrar en alguns edificis. Per
estalviar-se víctimes inútils, el mateix
Raúl Castro va decidir escriure una
carta al comandant Literas, màxima
autoritat de la plaça, oferint-li que es
rendís. I el mateix Montseny, juntament
amb el comandant Ameijeiras, amb una
tanqueta, en un gest fins i tot
temerari, es va atrevir a entrar al
centre de la ciutat per parlar amb el
coronel batistià Casillas.
L’estira-i-arronsa va durar
interminables hores.
L’1 de gener del 1959 a les dues de la
matinada, el dictador Fulgencio Batista,
la seva família i altres acòlits van
pujar a tres avions DC-4 i van fugir de
l’illa. L’evidència de la desfeta del
règim ja era total i unes hores després,
llavors sí, es va rendir l’última
caserna de Guantánamo.
Després de la guerra
Un cop guanyada la guerra, el comandant
Montseny es va convertir, des del primer
moment, en cap militar de la zona de
Guantánamo. Just un mes després, el 3 de
febrer del 1959, Fidel Castro va fer una
visita apoteòsica a la ciutat. Des que
va baixar de l’avió, una multitud el va
acompanyar per tots els carrers i places
de la ciutat, durant hores, amb el
comandant Montseny sempre al seu costat.
Hi ha testimonis fotogràfics colpidors
d’aquella exaltació ciutadana.
No gaire després va esdevenir, per ben
poc temps, ajudant executiu del Che
Guevara a l’Havana i després cap del
districte militar de la província de Las
Villas, fins a ser nomenat, el febrer
del 1960, delegat del ministeri
d’Indústria a Oriente, novament a les
ordres del Che, que havia assumit aquest
nou paper ministerial.
El 1962 va seguir un curs d’oficials
superiors a la Unió Soviètica i, just
després, el van fer cap de l’exèrcit a
Camagüey, fins al 1964, quan va assumir
la direcció de la Brigada de Fronteras
i, després, la direcció de Relacions
Exteriors del ministeri de les Forces
Armades (Minfar).
El 1970 va ser nomenat agregat militar a
Txecoslovàquia i es va traslladar a
viure a Praga amb tota la família durant
quatre anys. Hi va arribar just dos anys
després que els tancs soviètics
haguessin avortat l’anomenada Primavera
de Praga.
Un mes després de guanyar la revolució,
Fidel Castro va visitar Guantánamo i la
ciutat va celebrar una festa
multitudinària que es va allargar moltes
hores. En aquesta portada de la revista
Blasones, el comandant Montseny apareix
amb barret a l’esquerra de Castro. A la
foto superior, Demetrio Montseny a
l’època d’agregat militar a les
ambaixades / Arxiu Marta Montseny
Un mes després de guanyar la revolució,
Fidel Castro va visitar Guantánamo i la
ciutat va celebrar una festa
multitudinària que es va allargar moltes
hores. En aquesta portada de la revista
Blasones, el comandant Montseny apareix
amb barret a l’esquerra de Castro. A la
foto superior, Demetrio Montseny a
l’època d’agregat militar a les
ambaixades / Arxiu Marta Montseny
Més endavant, entre el 1979 i el 1983,
el van enviar d’agregat militar a
l’ambaixada de Cuba a Moscou. No hi ha
cap constància documental de la feina
que va fer en aquells dos períodes, però
és ben imaginable, sobretot en el marc
de les estretes relacions i intercanvis
militars que hi havia vigents als dos
països.
El 1989 el general Villa va passar a la
reserva i va participar en la fundació
de l’Associació de Combatents de la
Revolució Cubana.
Al general Villa el va precedir sempre
la fama de ser una persona amb molt de
caràcter. Al llibre Secretos de
generales, tot i el seu to hagiogràfic,
se’l descriu significativament com “ una
persona introvertida, de carácter
fuerte, en ocasiones áspero ”... Però la
veritat és que en les dues ocasions en
què ens vam entrevistar amb ell va
resultar ser una persona
extraordinàriament afable. Potser per
justificar-ho, en una expressió ben
típica de la sornegueria cubana, ens va
dir: “ Es que ahora, por las mañanas me
tomo una pastilla de Calmón y por las
tardes otra de Tranquilizón".
Descobrint una nova petjada catalana a
Cuba
Fa més de vint anys, en un viatge a
Cuba, vaig descobrir l’existència d’un
tal “capitán Montseny” en un peu de foto
descolorit d’un racó del Museu de la
Revolució de l’Havana, situat a l’antic
palau del dictador Fulgencio Batista.
Feia referència a la conquesta de la
zona de Caimanera i Guantánamo, i
esmentava la seva decisiva intervenció
militar a la zona.
Primera fiblada. Veure el meu cognom,
tan poc usual, escrit amb total
correcció als annals de la revolució
castrista –més enllà de qualsevol
parentesc directe, que ja vaig descartar
des d’aquell moment–, em va induir a
pensar en una nova petjada catalana a
Cuba que fins llavors no havia
transcendit.
No va ser fins al 2007 que l’amic i
periodista Xavier Vinader, coneixedor i
còmplice d’aquest tema, em va fer
arribar emocionat unes fotocòpies
rebregades d’un llibre de Luís Báez
editat a Cuba, titulat Secretos de
generales, que recull en format
d’entrevistes la biografia de 41
generals de les Forces Armades
Revolucionàries (FAR). De secretisme el
llibre no en té gens, perquè és gairebé
tot hagiogràfic, però entre els venerats
militars entrevistats hi apareix el
general de brigada Demetrio Montseny
Villa, que, a més, esmenta molt de
passada que el seu pare era d’origen
català
Segona fiblada. En aquell moment em vaig
proposar que, algun dia, intentaria
documentar aquest nou vincle, fins
llavors desconegut, en la prodigiosa
relació històrica, social i cultural
entre Cuba i Catalunya.
Vaig provocar aquesta oportunitat el
2009 quan en un nou viatge a l’Havana, i
contra tot pronòstic sensat, em vaig
proposar contactar-hi directament.
Mitjançant un possible familiar seu que
sortia a la guia telefònica, i després
de força peripècies dignes d’una
novel·la d’espies de l’Est dels anys 50,
vaig deixar al lloc adequat les meves
dades i el suggeriment a distància d’una
possible trobada. Dos dies després, a
les nou en punt del matí, va sonar el
telèfon a l’hotel on m’allotjava i una
veu distesa em va dir: “Hola, soy su
pariente...” En resposta al meu
suggeriment emocionat per poder veure’ns
algun dia, em va etzibar: “El carro va
para allá...”
Vint minuts més tard entrava a l’hotel i
vam tenir la primera de dues trobades,
amb un cert paroxisme de la direcció i
el personal de l’hotel, que no entenia
per què el mític general Villa dedicava
dues hores a reunir-se amb un turista
accidental.
En el decurs de les dues trobades em va
complementar molta de la documentació
que jo ja tenia sobre la seva vida i em
va expressar el pesar perquè no tenia
cap referència documental precisa sobre
el seu pare. En un escorcoll de la
policia de Batista, a l’època de la
clandestinitat, s’havien confiscat tots
els papers de la seva família.
Li vaig fer una promesa: aniria a Reus i
furgaria en tots els arxius i racons.
Així ho vaig fer, però la feina no va
ser fàcil. Entre altres coses perquè ell
mateix es va equivocar en l’edat del
pare. I, a més, els llibres de dues
parròquies s’havien cremat durant la
Guerra Civil. Temps després d’entrar en
aquest atzucac, una mà generosa se’m va
oferir. L’investigador local Josep M.
Grau, a qui havia demanat ajuda, va
descobrir als censos d’habitants de
l’any 1900 el nom de Josep Montseny i
Gual i la seva edat. Obtenir després la
partida de naixement del pare del
general va ser molt fàcil: havia nascut
a Reus el 12 de febrer del 1882.
Vas néixer ahir...
Demetrio Montseny va ser l’últim company
d’audàcies de guerrilla urbana que va
veure viu Frank País, el mític líder del
Movimiento 26 de Julio, la imatge del
qual encara colpeix com la d’un jove
estudiant de poc més de vint anys, de
mirada penetrant, vestit sempre amb una
impecable americana i pantalons blancs.
Al principi del 1955 Frank País i el seu
inse- parable amic de la infància,
Pepito Tey, van prendre una decisió que
va canviar per sempre el futur de les
seves vides: “Necessitem armes per
lluitar contra les armes, i les hem de
prendre a l’enemic”. Van organitzar un
escamot i a mitjans d’abril van assaltar
el Club de Cazadores. Se’n van endur
dotze escopetes.
Aquí va començar la seva aventura trepi-
dant, amb el rerefons de la creació del
Movimiento Revolucionario 26 de Julio
(MR- 26-7), dedicat a promoure
insurreccions i vagues, fer sabotatges
estratègics, capturar armes i, fins i
tot, executar policies i militars,
sobretot els torturadors.
A iniciativa de Frank, el mes d’octubre
d’aquell any ell i Demetrio Montseny,
que ja es coneixien, van fundar la
cèl·lula de l’MR-26-7 a Guantánamo, en
què Villa va exercir de cap d’acció i
sabotatge.
Bastants mesos després d’una permanent i
productiva relació conspirativa i
clandestina que els mantenia a ple
rendiment, es va produ- ir la mort de
Frank País.
El 30 de juliol del 1957, a primera hora
de la tarda, Frank i Demetrio feien una
reunió a Santiago de Cuba a casa del
company revoluci- onari Raúl Pujol
–cognom de reminiscències catalanes– per
donar resposta a una carta d’un tal
Alejandro (l’àlies de Fidel Castro) on
se’ls detallaven les necessitats més
urgents per proveir-se d’armament i
municions per enviar als alçats a les
muntanyes.
Van ser avisats que la policia
batistiana pentinava la zona, perquè
algú havia recone- gut Frank País.
Montseny li va oferir fugir amb un cotxe
que tenia a prop, però s’hi va negar del
tot. Minuts després queia cosit a trets
juntament amb Pujol al Callejón del
Moro, un passatge a pocs metres d’on
s’havien acomiadat. Poques hores
després, en una reunió en un pis a
Santiago, tots els companys de Frank
País volien sortir al carrer a venjar-ne
la mort. En aquell pis va sonar el
telèfon. Era Vilma Espín, la futura dona
de Raúl Castro, que llavors era una
joveneta de bona família –el seu pare
era un reconegut advocat– que coordinava
els moviments de la guerrilla urbana amb
les directrius polítiques que baixaven
de la mun- tanya. “Enterreu el Frank amb
la màxima organització i repercussió
ciutadana possible –va ser la seva
consigna–, però no sortiu al carrer amb
accions directes, perquè us estan
esperant per trinxar-vos”. I a Montseny
li va dir: “Cuida’t, que vas néixer
ahir”.
L’endemà l’enterrament del jove Frank
País, de 23 anys, es va convertir en una
manifestació de la ja potent insurrecció
civil que vivia Cuba en aquells moments:
milers de ciutadans de Santiago van
sortir al carrer per acompanyar el
fèretre, i es van produir nota- bles
aldarulls i vagues a tot el país.
Poques hores després, el 4 d’agost del
1957, de tornada a Guantánamo, va passar
un altre fet transcendent i luctuós que,
ni que sigui per atzar, vincula el futur
general Montseny amb els seus orígens
catalans. A primera hora de la tarda va
anar a supervisar el que denominaven El
Laboratorio, una fàbrica clandestina de
bombes i granades que tenien al subsol
d’una casa a Guantánamo, al carrer
Aguilera.
L’espai secret era un cau subterrani
esgarrapat al pati d’una casa on, per
seguretat, només es podia entrar per una
trapa que hi havia al pati de la casa
del costat. Hi treballaven,
permanentment, tres o quatre
revolucionaris.
L’article més preuat que sortia
d’aquesta fàbrica eren unes bombes
potents anomenades pata de elefante: un
cilindre de metall molt ample i gruixut,
amb la tapa inferior soldada i la
superior de rosca, per on s’introduïa la
metxa que activava els explosius i la
metralla que portava a dins.
Només d’entrar al forat, Demetrio
Montseny ja va haver d’esbroncar un com-
pany que fumava envoltat de dinamita.
Després va anar a la casa del costat
perquè tenia una reunió conspirativa amb
altres com- panys i, minuts després, una
espectacular explosió, que es va sentir
a tota la ciutat, va dei- xar la casa
del costat en runes.
Hi van morir els tres companys que mani-
pulaven els artefactes, entre els quals
el vell lluitador sindicalista i
anarquista Gustavo Fraga, que va acabar
donant nom a la columna militar que va
alliberar Guantánamo.
Demetrio Montseny va tenir més sort.
Ferit al cap, va perdre el coneixement
però va ser traslladat al Centro
Benéfico Catalán, una mena d’ambulatori
a tocar. Els metges que el van atendre
van impedir que els policies que hi van
arribar tot seguit se l’emportessin. Va
sobreviure dos cops gràcies a ells,
perquè no hauria arribat a cap caserna
militar sense un tret al cap.
Montseny es va estar a la presó algunes
setmanes, però en una vista preliminar,
abans del judici, el van deixar en
llibertat amb la condició que es
presentés cada dilluns al jutjat.
“Todavía me están esperando”, ens va dir
a nos- altres el dia que el vam
entrevistar, més de sei- xanta anys
després. D’aquí ja va passar a la
clandestinitat total. Fins que, a mitja
guerra, Raúl Castro el va fer cridar
perquè pugés a lluitar a la Sierra.
L'home que va apunyalar diverses
persones a Londres i que va ser abatut
per la policia havia sortit feia poc de
la presó després de complir la meitat
d'una condemna per terrorisme islamista
Com ens afecta el Brexit? Podrem viatjar
a Londres? Tot el que necessiteu saber
sobre els drets de ciutadania,
fronteres, visats o viatges al Regne
Unit
Divendres, 31 de gener, es farà efectiu
el Brexit i el Regne Unit deixarà de
formar part de la Unió Europea (UE).
D’aquesta manera, s’aplicarà finalment
el mandat del referèndum del 2016, en
què el 52% dels participants van votar a
favor de la sortida de la UE. En un
principi, es preveia que el Brexit
s’aplicaria el març del 2019, però les
negociacions amb les institucions
europees per a fixar les condicions de
la sortida van sumir el Regne Unit en
una gran inestabilitat política, cosa
que va comportar diversos ajornaments.
Finalment, el 20 de desembre, el
parlament britànic va aprovar la llei
del Brexit amb les condicions pactades
amb la UE i aquest divendres la història
del Regne Unit farà un tomb.
El Brexit tindrà unes implicacions molt
importants en la vida dels britànics,
però també en la dels europeus. Tot i
que el Brexit entra en vigor aquest
divendres, hi haurà un període de
transició fins al 31 de desembre durant
el qual es garantirà la lliure
circulació i els ciutadans de la UE al
Regne Unit podran fer els tràmits per a
mantenir els drets de ciutadania.
L’estatus dels migrants catalans al
Regne Unit
L’acord de retirada preveu que els
ciutadans europeus residents al Regne
Unit abans del Brexit mantinguin els
seus drets de residència, treball,
estudis i Seguretat Social més enllà del
període transitori sota l’estatus
d’assentat. Per beneficiar-se d’aquests
drets és molt important que tots els
ciutadans puguin acreditar que
resideixen legalment al Regne Unit des
d’abans que hagi acabat el període de
transició.
L’estatus d’assentat dóna els mateixos
drets de residència, estudis, sanitat,
treball i Seguretat Social que qualsevol
altre ciutadà britànic. Hom podrà
demanar la ciutadania britànica i marxar
del país sense perdre l’estatus
permanent durant cinc anys, com a molt.
Per tenir-hi dret, cal haver arribat al
Regne Unit abans del 31 de desembre i
haver-hi residit de manera continuada
durant cinc anys. Es considera que és de
manera continuada si s’hi ha viscut com
a mínim sis mesos de cada dotze durant
un període de cinc anys. Si encara no
s’han acumulat aquests cinc anys, es pot
demanar l’estatus provisional de
pre-assentat. Podeu trobar-ne més
informació ací.
Tanmateix, els drets dels ciutadans que
vulguin establir-se al Regne Unit
després del 31 de desembre estaran
subjectes als acords bilaterals amb els
estats de la UE o bé, si no hi ha acord,
a les condicions generals que
estableixin les autoritats
britàniques.
L’estatus dels migrants britànics a
Catalunya, el País Valencià i les
Illes
Tots els ciutadans de la Unió Europea
que vulguin residir més de tres mesos a
l’estat espanyol han d’inscriure’s al
registre central d’estrangers. Ara, a
partir de divendres, els britànics
deixaran de ser considerats ciutadans de
la Unió Europea, però haver-se inscrit
els garantirà els drets. Si no ho han
arribat a fer mai, cal que obtinguin el
certificat demanant cita prèvia en una
comissaria de la policia espanyola que
tramitin certificats de la UE.
Els ciutadans britànics inscrits
mantindran els mateixos drets que tenien
com a ciutadans europeus (tret de la
potestat de presentar Iniciatives
Legislatives Ciutadanes al Parlament
Europeu) durant el període transitori i,
després del 31 de desembre, mantindran
els drets de residència, treball,
estudis i seguretat social. Tenir el
certificat de registre abans que hagi
acabat el període transitori serà una
garantia per a acreditar la residència
legal a l’estat espanyol.
En cas de no haver aconseguit el
certificat de residència europea abans
de la data del Brexit, durant el període
transitori es podrà demanar una targeta
d’identitat d’estranger en què es farà
esment, de manera explícita, a la
condició de beneficiari de l’acord de
retirada pactat pel Regne Unit i la
UE.
Els migrants britànics que arribin
després del 31 de gener estaran
subjectes a un futur acord bilateral
entre el Regne Unit i l’estat espanyol.
Si no hi hagués pacte, se’ls aplicaria
el règim general d’estrangeria
espanyol.
Viatges
Una vegada entri en vigor el Brexit, es
mantindrà la connectivitat aèria amb el
Regne Unit i s’hi podrà viatjar sense
que calgui visat, com a mínim fins el 31
de desembre de 2020, quan acabarà el
període d’adaptació. Fins aleshores, es
mantindrà la lliure circulació com si el
territori del Regne Unit encara fos part
de la UE. Després d’aquest període, les
normes d’entrada al país dependran dels
acords bilaterals amb cadascun dels
estats membres de la UE.
Durant el període transitori, els
turistes europeus podran continuar
gaudint de la gratuïtat del roaming i
podran fer servir la connexió de
telefonia mòbil sense sobrecàrrecs.
Famílies
La nova realitat després del Brexit
també afectarà les famílies formades per
ciutadans britànics i europeus o
d’europeus que vulguin viure al Regne
Unit. Per exemple, un català que visqui
al Regne Unit amb el permís
d’assentament i es vulgui casar amb un
altre català després del període
transitori ha de saber que el seu
cònjuge no obtindrà els drets de
ciutadania que té ell. Per tant, si vol
anar a viure al Regne Unit, haurà de
complir amb la normativa britànica en
matèria d’immigració com qualsevol altre
migrant.
Tanmateix, els cònjuges, parelles de
fet, fills o néts (menors de 21 anys o
dependents) i pares o avis dependents
d’un català amb permís d’assentament
podran entrar i residir al Regne Unit
després del Brexit sempre que la relació
existeixi des d’abans de la fi del
període de transició. La resta de
familiars que vulguin residir-hi hauran
de demanar l’estatus de pre-assentament
abans del 31 de desembre.
Els fills dels catalans que neixin al
Regne Unit després del Brexit tindran
nacionalitat britànica, sempre que un
dels pares tingui l’estatus d’assentat.
Si cap dels dos no ha residit prou temps
per a tenir-lo i només tenen el de
pre-assentat els fills nascuts després
del Brexit només obtindran l’estatus de
pre-assentat.
Permís de conduir
Els ciutadans de la UE residents del
Regne Unit que van començar a viure-hi
abans de fer 67 anys podran continuar
conduint-hi sense problemes amb el
permís d’un dels estats membres fins als
70 anys. Els ciutadans de la UE que van
anar-hi a viure després dels 67 anys
podran continuar conduint per territori
britànic durant, com a màxim, tres anys.
Després, hauran d’aconseguir un carnet
de conduir britànic.
Els turistes, en canvi, podran continuar
circulant d’acord amb el permís de
conduir europeu.
Estudiants catalans al Regne Unit
Els ciutadans de la UE que estudiïn al
Regne Unit però que tinguin previst de
tornar a casa abans del 31 de desembre,
últim dia del període transitori, no han
de fer cap tràmit per a continuar els
estudis després del Brexit. Tanmateix,
si han de continuar estudiant al Regne
Unit o volen treballar-hi, han de
demanar l’estatus d’assentament o de
pre-assentament, com la resta de
ciutadans europeus. Fins ara, els
estudiants de fora de la UE sense cap
feina qualificada només podien continuar
vivint legalment al Regne Unit durant
quatre mesos. Tanmateix, el govern
britànic ha ampliat el termini dos
anys.
A banda, els estudiants que hagin
començat els estudis al Regne Unit
durant el curs acadèmic 2019-2020 o el
comencin el 2020-2021 continuaran pagant
les mateixes taxes acadèmiques que els
britànics fins que hagin acabat el
programa acadèmic.
Els professionals que necessitin que la
seva titulació europea sigui reconeguda
al Regne Unit hauran de demanar el
reconeixement abans del 31 de
desembre.
Competicions esportives
Els equips britànics podran continuar
participant en les competicions
esportives europees, com ara la UEFA
Champions League de futbol i l’Eurolliga
de bàsquet. Això és així perquè les
competicions europees són competicions
privades, no tenen relació amb la Unió
Europea, de manera que no els afecta la
sortida del Regne Unit.
Dret de vot
Els catalans que resideixin legalment al
Regne Unit després del Brexit podran
votar i presentar-se a les eleccions
locals britàniques, tal com passava fins
ara. De la mateixa manera, els britànics
també podran votar i presentar les seves
candidatures a les eleccions municipals
de Catalunya, el País Valencià i les
Illes.
Els catalans residents al Regne Unit
podran continuar votant al parlament, a
les eleccions espanyoles i al Parlament
Europeu. Els britànics residents en
territori de la UE, però, perdran el
dret de vot a les eleccions europees
perquè cal tenir la ciutadania d’algun
dels estats membres de la UE per
votar-hi.
Seguretat social i sanitat
Aquells ciutadans que durant la vida
laboral hagin treballat tant al Regne
Unit com en un estat membre de la UE han
de saber que els períodes cotitzats fins
al final del període transitori es
tindran en compte de cara a una futura
pensió. Si un català continua treballant
al Regne Unit després del 31 de
desembre, continuarà cotitzant, atès que
els reglaments de coordinació dels
sistemes de seguretat social continuaran
essent aplicables mentre mantingui la
feina. D’altra banda, el govern espanyol
s’ha compromès a reconèixer la pensió a
aquells ciutadans britànics que cotitzin
aquí abans i després de la fi del
període de transició.
Així mateix, els pensionistes catalans
que visquin al Regne Unit continuaran
rebent les seves pensions, ja que segons
la legislació espanyola han de ser
abonats als seus titulars
independentment del lloc de residència.
També la continuaran rebent els qui
hagin cotitzat al Regne Unit, britànics
o europeus, encara que actualment
visquin aquí.
D’altra banda, els treballadors europeus
al Regne Unit i els seus familiars
directes tenen dret de rebre assistència
sanitària gratuïta, sempre que conservin
la feina. En cas que no sigui així, els
europeus conservaran l’assistència
sanitària igual que els britànics fins
al 31 de desembre. Després del període
de transició, la situació dependrà de
l’acord bilateral entre el Regne Unit i
cada estat de la UE.
Duanes
El comerç amb el Regne Unit continuarà
igual fins al final del període de
transició, però cal tenir clar que a
partir del 31 de desembre hi haurà
fronteres i controls duaners. La relació
comercial a partir d’aleshores dependrà
del futur acord bilateral entre el Regne
Unit i l’estat espanyol o bé, en cas que
n’hi hagi, de les establertes per
l’Organització Mundial de Comerç.
Amb el Brexit, el Regne Unit recupera
l’autonomia reguladora, de manera que és
previsible que amb el temps es distanciï
de l’actual regulació europea,
circumstància que farà haver d’adaptar
els productes i les etiquetes o haver de
fer noves proves de verificació i
seguretat.
Així mateix, les empreses han de tenir
en compte que les mercaderies amb
matèries primeres del Regne Unit podran
deixar de ser considerades originàries
de la UE, perdent els avantatges de
lliure comerç que la UE ha signat amb
països tercers com el Japó i Turquia.
Fiscalitat
Després del Brexit, les transaccions amb
el Regne Unit seran equivalents a les de
qualsevol país tercer. Les normes d’IVA
canviaran i ja no s’haurà de presentar
el model 349, obligatori en les
transaccions intracomunitàries, sinó el
303. Les factures emeses al Regne Unit
continuaran exemptes d’IVA, però caldrà
presentar la declaració duanera
corresponent.
Les empreses que exportin al Regne Unit
però que fins ara no ho hagin fet mai a
països tercers hauran de demanar a
Hisenda el número d’identificació fiscal
EORI (Economic Operator Registration
Identification).
Ens fa molta il·lusió avançar-te la
invitació a l'acte que celebrarem el
proper dissabte 29 de febrer a Perpinyà
amb el president Carles Puigdemont i els
consellers Toni Comín i Clara Ponsatí.
Un acte de gran transcendència per al
Consell per la República Catalana, ja
que per primera vegada serem a
Catalunya, concretament a Perpinyà.
Volem comptar amb el teu suport per a
fer que sigui l'acte més gran fet mai a
Perpinyà.
Per a fer-ho possible, ens caldrà fer un
gran desplegament humà i tècnic i això
requereix de recursos econòmics. En
aquests moments, el Registre ciutadà del
Consell ofereix l'opció de contribuir
periòdicament (mensual, trimestral o
anual) i et volem demanar que et canviïs
a contribució periòdica, en la modalitat
i l’import que més et convingui.
Pots fer-ho des d’aquí:
registre.consellrepublica.cat
INFORMACIÓ DE L'ACTE
LLOC: Parc de les Exposicions de
Perpinyà (Esplanada al costat del
Recinte firal Palau de les Exposicions
de Perpinyà)
DIA: 29 de febrer
HORA: A partir de les 12 hores.
Les comarques nord-catalanes van ser
claus per a poder celebrar el referèndum
de l'1d'octubre i les seves institucions
i societat civil sempre han donat
suport al procés català i han demanat la
llibertat dels presos i exiliats
polítics.
El teu suport és clau perquè el Consell
i la feina que fem des de l'exili pugui
acomplir la seva missió: culminar el
camí iniciat l’1-O.
Parla sense embuts. Jason Y Ng veu molt
clar qui és, quin paper fa al seu país,
Hong Kong, i quin fa al món. Ha calculat
amb ull de falcó el missatge que ha de
difondre i com l?ha de difondre, i ho fa
amb la gràcia i amb l?habilitat, malgrat
tot, de traspuar transparència ?
Continue reading Hong Kong o com la
granota aprèn a sortir de l?aigua ?
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
