Hola!
Em dic Mar i aquest any acabaré el Greu
de Llengua i Literatura Catalanes a
Santiago fent un intercanvi. Us escric
perquè m'agradaria saber si això està
actiu i per investigar si algú sap
alguna cosa del Centre Català. Si algú
me'n sap dir alguna cosa serà
benvinguda.
2 Edinburgh - Agnès Rubirola, an experienced teacher, will come over from Catalonia to deliver 20 hours of teaching over eight sessions – on Monday and Wednesday evenings – at the capital’s Tollcross Community Centre next month.
A RISE in interest in Catalonia has led
to a unique course being organised in
Edinburgh for people who want to learn
the Catalan language.
Agnès Rubirola, an experienced teacher,
will come over from Catalonia to deliver
20 hours of teaching over eight sessions
– on Monday and Wednesday evenings – at
the capital’s Tollcross Community Centre
next month.
Gerry Mulvenna, who organised the
classes, told The National: “As you may
have found out, it is quite hard for
English speakers here to get tuition in
Catalan, so this is a great opportunity
for people who maybe frequently travel
to Catalonia to build a great foundation
in the language.
“It’s only a year since I first went to
Catalonia and I’ve now been about five
times and the course was my idea and a
friend Pete who went last year.
“When we came back we discovered that
Edinburgh had a Scotland-Catalan Centre
and they had a 20th-anniversary party.
They were set up to give Catalan
families living in Scotland a way to
transmit their culture to their children
and it’s evolved into a meeting point
between Catalan and Scottish
culture.”
The centre is a registered charity
running events around the Catalan
calendar and is non-political. It played
a role in the classes arranging a survey
to gauge how popular it might be.
“I came to them looking for a Catalan
language course but they weren’t doing
it,” said Mulvenna.
“We made friends with Agnès, who’s going
to teach the course, when she was here
on holiday.
“When Pete and I went back to Catalonia
we told her about plans for the course
and she offered herself as a teacher, so
it’s been bubbling along for a
while.”
“The Scottish-Catalan Centre are
supporting the venture, paying for the
venue and the textbooks.”
“We can take up to 16 people and we have
seven at the moment so we still have
space.”
He added: “One of the registered
students is a writer in Gaelic and
English and is aiming to translate his
work into Catalan, so it’s a wide mix of
people.”
Bones!! Sóc en Francesc i properament
vindré uns mesos a Canberra, com a
estudiant de doctorat... m'agradaria
posar-me en contacte amb algú que tingui
experiència en la logística de les
coses, que em pugui ajudar una mica!!
Moles gràcies :)
Hola! soc l'Alba. M'acabo de registrar.
soc una estudiant italiana de 24 anys i
la meva mare (Angels) és catalana.
El dia 3 de setembre començo les classes
a la Budapest Metropolitan University.
Necessito ajuda per installar-me a
Budapest durant dos anys.
Em podeu contactar ? Em podeu donar una
mà?
Necessito saber-ho tot de Hongria. No
conec el pais.
Haig de buscar URGENTMENT un apartament
o una residencia estudiantil en un barri
tranquil i a prop de la Universitat o
del metro.
Estic molt emocionada però al mateix
temps no sé per on començar a preparar
la meva estada.
Espero amb ànsia el vostre contacte
Asuntos Exteriores revela su acción
diplomática contra el procés:
"Prepararemos munición verbal y escrita
para los grupos parlamentarios
alemanes"La diplomacia española dice
haber evitado un acto de la exconsellera
Ponsatí en Westminster y critica por
"parcial" al popular speaker de la
Cámara de los ComunesLos policías
españoles destacados en la Embajada
alemana captaron "fuentes vivas" para
conocer los planes de la delegada de la
Generalitat en BerlínMás información
| El Gobierno aporta al Tribunal
Superior de Catalunya mensajes
confidenciales de la Generalitat a sus
"embajadas"
El proper mes de setembre, la ciutat
d'Amman acollirà una nova escola de
formació del Futbol Club Barcelona. La
Barça Academy Jordania es convertirà en
la tercera seu del projecte blaugrana a
la regió de l'Orient Mitjà. Un fet que
reforça la presència en
El proper mes de setembre, la ciutat
d’Amman acollirà una nova escola de
formació del Futbol Club Barcelona. La
Barça Academy Jordania es convertirà en
la tercera seu del projecte blaugrana a
la regió de l’Orient Mitjà. Un fet que
reforça la presència en el territori
sumant a les de Kuwait i Dubai que es
van posar en marxa fa més d’una
dècada.
La Barça Academy Jordania s’ubicarà a en
un dels centres més prestigiosos del
país, l’Ammán Baccalaureate School (ABS)
on fins ara la FCB Escola ha realitzat
diversos camps d’estiu amb un gran èxit
de participació. La nova acadèmia serà
gestionada pel partner Styx, que
gestiona l’escola de Dubai amb més de
800 esportistes cada temporada.
La tria d’aquesta nova seu està avalada
pel gran seguiment que té el futbol del
país, tant en la pràctica esportiva com
pel seguiment televisiu dels seus
habitants. A més, el FC Barcelona és el
club que compta amb un major nombre de
seguidors a Jordània.
Els integrants de l’escola són joves
jugadors d’entre 4 i 18 anys. El model
d’escola de futbol del FC Barcelona
exportat a escala internacional pretén
extendre la marca Barça i transmetre la
filosofia de treball i els valors del
club català a la resta del món.
Actualment el FC Barcelona disposa de 52
projectes Barça Academy arreu del món,
més de 180 campus i 50 clínics amb
presència a 56 països dels cinc
continents i la participació de més de
45.000 nens entre les diferents
activitats que promou el club.
@KRLS
Avui els carrers d’Estrasburg parlen
català, però sobretot parlen demòcrata.
N’hi ha que voldrien els carrers buits,
silents, resignats. Però nosaltres
omplim, parlem, lluitem. Que ho tinguin
clar els nostres il·lusos perseguidors:
no ens rendirem. Gràcies a tothom per
ser-hi!
L'ANC preveu que unes 6.000 persones es
concentrin davant les portes de
l'Eurocambra en una demostració de força
del sobiranisme
Els catalans que s'han desplaçat fins a
Estraburg convocats per l'Assemblea
Nacional Catalana (ANC), es comencen a
concentrar davant de la seu del
Parlament Europeu, que aquest dimarts
s'ha de constituir, per demanar que no
es veti Carles Puigdemont, Toni Comín i
Oriol Junqueras com a eurodiputats.
L'ANC preveu que unes 6.000 persones
arribin fins a Estrasburg a les portes
de l'Eurocambra. Hi estan arribant amb
els 800 autocars i els 2 vols xarters
que s'han organitzats perquè no hi ha
cap vol directe des de Barcelona. Els
vols regulars s'han d'agafar fins a
altres ciutats properes i acabar
d'arribar amb tren o emb cotxe. També hi
ha qui ha vingut amb tren o amb vehicle
particulars després de 10 hores de
viatge.
Mongòlia és la pàtria dels últims
nòmades, que s?esforcen per mantenir un
estil de vida mil·lenari connectat amb
la natura, la llibertat i la soledat.
Per poder fer front a la globalització
s?han organitzat en cooperatives.
Aquesta és la seva història.
Fusione sensoriale es una degustació de
vins italians maridada amb música en
directe de la mà del violoncelista
català Edmon Bosch amb l'acompanyament
de la sommelier CELINE. A continuació
els deixem un petit tast del que es viu
en una experiencia com aquesta:
https://www.youtube.com/watch?v{=}QKhEJJ
0Tb1E
Si voleu participar en aquest
esdeveniment només heu de reservar la
seva entrada a través dels links dels
esdeveniments o bé que ens confirmin
assistència al següent numero de
telefon: info@harmonicsincaelum.cat,
Daniele Procopio +39 331 900 4369 o
info.strawberryspace@gmail.com
Hola a tothom, sóc l Anna de Girona,
actualment estic al Caire pero ben aviat
l empresa d el meu home ens trasllada a
Mexic, viurem a Cuernavaca.
Si algú de vosaltres està a Cuernavaca m
encantaria contactar vos
Gràcies
Fins a 100 persones han mort des de
dilluns i alguns cossos s?han llançat al
riu Nil
https://www.ara.cat/internacional/Guia-e
ntendre-que-passa-Sudan_0_2247375316.htm
l
L’exèrcit del Sudan va enderrocar a
l’abril el dictador Omar al-Baixir, en
el poder durant trenta anys, després de
mesos de protestes a favor de la
democràcia. Els generals van formar el
Consell Militar de Transició amb
l’objectiu d’engegar una negociació amb
els manifestants, que van continuar al
carrer exigint que els civils
prenguessin el control del país.
Al principi de juny, les converses es
van trencar i els soldats van rebre
l’ordre de disparar contra els centenars
de persones que acampaven a la capital.
El balanç es va saber ahir: des de
dilluns hi ha hagut un centenar de
morts, segons el recompte d’un sindicat
de metges, que va assegurar que havia
recollit fins a 40 cossos del riu Nil,
on grups paramilitars els havien
llençat.
Una teranyina de grups paramilitars
Durant el seu llarg regnat, Al-Baixir,
de 75 anys, va sobreviure a guerres
civils i a la fam, va disfrutar del boom
del petroli durant una dècada i va crear
una xarxa de forces de seguretat i
milícies que alguns comparen amb una
teranyina. També es va convertir en
pària a Occident, acusat de donar suport
al terrorisme, i va organitzar una purga
genocida a la regió de Darfur, on va ser
el responsable de la mort de centenars
de milers de persones. Des del 2009, el
Tribunal Penal Internacional ha intentat
detenir-lo per les atrocitats comeses a
Darfur i els països occidentals han
imposat sancions al Sudan. Els ingressos
del petroli, que havien fet créixer la
classe mitjana del país, es van començar
a reduir i l’any passat Al-Baixir va
haver de posar fi a les subvencions que
facilitaven a la població l’adquisició
de combustible i blat. Això va augmentar
la frustració entre la gent per la
corrupció i la mala gestió econòmica del
govern, i les protestes es van
multiplicar i han continuat fins ara.
Protestes a favor d’un canvi polític
Amb la desintegració de les classes
mitjanes, molts metges i altres
professionals han jugat un paper central
en l’organització de les protestes,
sobretot en l’acampada multitudinària
que es va dur a terme davant el
ministeri de Defensa a Khartum, la
capital del país. Aquests professionals
van començar queixant-se pel preu del pa
però després van engegar una
reivindicació política a favor d’un
govern civil. Els metges van documentar
ferits i morts, i les clíniques es van
encarregar d’atendre ferits de bala i
persones afectades pels gasos
lacrimògens. La imatge de la jove Alaa
Salah, vestida com les reines núbies i
adreçant-se als manifestants des de dalt
d’un cotxe, es va fer viral a les xarxes
socials i es va convertir en un exemple
de coratge. La bretxa generacional també
va tenir conseqüències als nivells més
alts de poder: el fill d’un dels
generals més poderosos del Sudan va
instar el seu pare a ajudar a enderrocar
el president. Els militars ho van fer
l’11 d’abril. Ara Al-Baixir està tancat
en una presó de Khartum.
La caiguda del dictador i el poder dels
militars
L’eufòria dels manifestants per la
caiguda del dictador va durar poc. Els
generals van empresonar Al-Baixir però
van assumir el poder amb la formació de
l’anomenat Consell Militar de Transició.
“Va caure una vegada, pot tornar a
caure!”, va ser la consigna dels
manifestants en referència als militars.
Arran de les protestes, el ministre de
Defensa va renunciar pocs dies després a
assumir el càrrec, però un altre general
el va substituir.
Militars i oposició civil van obrir
després una difícil negociació que en
alguns moments es va viure amb decepció
al carrer pel nomenament de candidats
proposats pels militars. Temerosos de
les similituds de la protesta sudanesa
amb les Primaveres Àrabs del 2011,
l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs
Units han donat suport als militars i
han promès al país ajudes per valor de
3.000 milions de dòlars. Egipte -on els
militars també van ocupar el poder
després d’una revolta popular- ha ofert
suport diplomàtic als generals
sudanesos.
Dilluns, amb les converses ja trencades,
els militars van assaltar l’acampada de
protesta que es mantenia a Khartum i van
causar un bany de sang. El tinent
general i cap del consell militar, Abdel
Fattah al-Burhan, ha convocat eleccions
d’aquí a nou mesos, un període que
l’oposició civil considera insuficient
perquè l’antic règim deixi de controlar
el sistema i neixin nous lideratges.
Ahir, els militars van convidar
l’oposició a reprendre el diàleg.
Sóc nou per aquestes terres, estic desde
el setembre pasat vivint a donosti. Si
algú s'anima per apuntarse i xerrar una
mica, jo estic disponible.
Merci!
Hola Soc Aseret, nascuda a Tárrega
Resident a La Illa de La Palma fa uns 11
anys i ens hem trobat alguns catalans,
que residim a la Isla Bonita i ens
agradaría formar una comunitat catalana
a La Palma.. aviat obrirem un Whatssap i
un Facebook, per si et vols apuntar en
aquesta nova comunitat, per tal de
compartir algunes activitats, i
donar-nos a coneixer.. entre nosaltres.
Una salutació a tots-totes. Si voleu més
información o aportar alguna idea, de
moment, ho podeu enviar al correu:
solaclarasso@gmail.com Gracies!!
Ancorat en uns llimbs geopolítics, sense
guerra i sense pau, entre la
independència i el no reconeixement, les
fronteres de Nagorno-Karabakh es
dibuixen invisibles. Aquest estat de
facto, no reconegut per la comunitat
internacional, sobreviu gràcies a la
cooperació política i econòmica amb
Armènia i els diners de la diàspora
d’aquest país. Les seves capitals Erevan
(Armènia) i Stepanakert (Karabakh) estan
connectades per una espectacular
carretera, com si es tractés d’un cordó
umbilical, per la qual arriben tots els
béns i mercaderies a l’enclavament
separatista.
Els llaços identitaris són tan forts amb
Armènia, que el Karabakh comparteix amb
aquest país els mateixos colors a la
seva bandera nacional, amb una única
diferència: una franja blanca a la vora
que simbolitza el territori
independitzat. El territori autònom de
Nagorno-Karabakh va ser creat en temps
dels soviètics dins de les fronteres de
l’Azerbaidjan, malgrat que hi vivia una
majoria armènia cristiana i una minoria
àzeri. Quan l’URSS es va enfonsar,
Nagorno-Karabakh es va autoproclamar
república independent, el 1992 . Des de
llavors cap nació del món l’ha
reconegut.
La guerra de Nagorno-Karabakh
(1988-1994) entre l’Azerbaidjan i
Armènia va deixar un total de 30.000
morts a tots dos bàndols, un milió de
refugiats i una ferida oberta que encara
no ha cicatritzat. 25anys després de
l’alto el foc, les negacions de pau
segueixen en un punt mort. Els últims
enfrontaments, coneguts com “la guerra
dels 4 dies”, van tenir lloc entre l’1 i
el 6 d’abril del 2016 entre tropes
azerbaidjanes i les separatistes del
Karabakh. I el 2017, per oblidar-se del
seu passat soviètic, Nagorno-Karabakh va
canviar el seu nom i va adoptar-ne un
altre: República d’Artsakh.
Societat militaritzada
De petits, els nens a la República
d’Artsakh aprenen que estan en una
guerra existencial contra l’Azerbaidjan
i que lluitar és per a ells una qüestió
de supervivència. El patriotisme no es
basa tant en defensar la pàtria com en
estar a l’altura dels que van sacrificar
la seva vida per la independència
d’aquest tosc tros de terra habitat per
boscos negres i 150.000 habitants. Es
tracta d’una societat militaritzada en
què els adolescents als 13 anys aprenen
a l’escola com carregar i descarregar un
fusell, i als 15 tenen clar que han de
servir el seu país i fan una carrera
militar a l’acadèmia Kristapor Ivanyan,
que es diu així en honor a l’heroi de la
independència.
Stepanakert funciona com qualsevol altra
capital europea: té institucions, un
canal de televisió i una universitat
públics, i un aeroport internacional. No
obstant això, qualsevol intent de
progrés queda limitat a les seves
fronteres no reconegudes. Artak
Beglaryan va perdre la vista de petit a
causa d’una mina antipersona. Però això
no l’incapacita per detectar i denunciar
violacions dels drets humans a la
República d’Artsakh. “Els nostres drets
són violats perquè no som un estat
reconegut. Per exemple, no tenim dret a
la llibertat de moviments o tenim
problemes amb els visats”, explica a ARA
qui és el Defensor del Poble de la
República d’Artsakh.
Un aeroport sense vols
L’aeroport internacional de Stepanakert
es va inaugurar el 2010 i gairebé una
dècada després no hi ha operat cap vol
perquè el govern de l’Azerbaidjan manté
tancat l’espai aeri sobre aquest
territori, que reclama seu. “El nostre
aeroport s’ajusta als estàndards
internacionals, tenim tots els equips
necessaris, però no funciona per la
prohibició de l’Azerbaidjan”, es queixa
Enrik Ohanyan, director d’aquest
aeròdrom fantasma. A l’hangar hi ha
només dos petits aeroplans que
s’utilitzen per passejar turistes sobre
les muntanyes i valls que envolten
Stepanakert. Per poder pagar el
manteniment de la infraestructura, el
director ha optat per llogar part dels
terrenys per a cultius.
L’educació i l’esport també són víctimes
d’aquests llimbs geopolítics on hi ha la
República d’Artsakh. L’Angélica mai no
ha viatjat fora de Stepanakert però li
agrada aprendre idiomes i conèixer la
cultura d’altres països, per això
estudia a la Facultat de Llengües de la
Universitat Estatal d’Artsakh, que té 50
anys d’història. Allà hi ha fins a 2.600
alumnes el títol universitari dels
quals, quan es llicenciïn, no serà vàlid
fora del territori de Karabakh. “Som una
generació molt preparada: parlem armeni,
rus, anglès, francès i fins i tot
alemany, però tenim molts problemes per
viure en un estat no reconegut perquè no
podem estudiar a l’estranger ni millorar
els nostres coneixements”, lamenta
l’Angélica.
Esperança en el futbol
Stepanakert acollirà aquest any la final
de la Copa Mundial de Futbol de la
Conifa (Confederació d’Associacions de
Futbol Independents), en què participen
estats no reconeguts. Es preveu que
aquest campionat internacional injecti
il·lusions i importants sumes de diners
al turisme de la República d’Artsakh.
“El torneig de la Conifa és molt
important perquè mostrarem al món que
som una gran nació i potser algun país
ens reconeixerà”, diu esperançat Aram
Kostandyan, migcampista de la selecció
nacional. Mentrestant, la República
d’Artsakh seguirà endavant amb el seu
somni de ser un estat reconegut per les
Nacions Unides.
El conflicte afecta la final de l’Europa
League
El jugador armeni de l’Arsenal Henrikh
Mkhitaryan no va poder jugar la final de
l’Europa League contra el Chelsea ahir a
la nit a causa del conflicte que hi ha
entre l’Azerbaidjan -el país amfitrió- i
Armènia pel territori autònom de
Nagorno-Karabakh. L’Arsenal va anunciar
l’absència del jugador davant la
impossibilitat de garantir-ne la
seguretat. El govern àzeri havia
comunicat que “el jugador pot entrar al
país i li garantirem la seguretat si no
utilitza el partit per fer política”. La
UEFA, per part seva, va afirmar que
“respectava” la decisió de l’Arsenal.
Estic a Mèxic des-de fa anys però no de
forma continua i em dedico a
l’importacio I comercialització i
consultoria de varies empreses catalanes
sobretot de moda.
M’agradaria ampliar la cartera de
clients inclús en el format d’exportacio
de Mèxic a Catalunya, estic oberta a
noves propostes.
Salutacions o com diuen aquí “bonito
dia”
L'equip del futbolista català ha caigut
derrotat en la final de la Copa de
l'Emir en mans de l'Al-Duhail. Xavi
Hernández podria disputar un últim
partit amb l'Al-Sadd dilluns a l'Iran
abans de penjar definitivament les botes
Xavi Hernándeztanca l'etapa com a
futbolista a Qatar sense la cirereta de
guanyar la Copa de l'Emir, i és que el
seu equip, l'Al-Sadd, ha caigut derrotat
a la gran final en mans de l'Al-Duhail
per 1-4.
L'equip del català s'ha avançat amb un
gol d'Akram quan amb prou feines feia
cinc minuts que la pilota rodava per la
gespa de l'estadi Al-Wakrah, l'escenari
que acollirà la final del Mundial de
Qatar 2022. Però l'equip rival, al quart
d'hora de joc, ha igualat el marcador
amb una diana d'Afif. En la segona part,
l'Al-Duhail ha sentenciat anotant l'1-4
definitiu, amb gols d'Edmilson, per
partida doble, i El-Arabi.
A Xavi, però, encara li queda un últim
partit abans de penjar les botes com a
futbolista després 21 anys, i és que
dilluns el seu equip juga a Teheran, a
l'Iran, el matx que tanca la fase de
grups de la Champions asiàtica contra el
Persèpolis.
Després, Xavi Hernández iniciarà una
nova etapa en la seva vida professional,
però no marxarà gaire lluny, ja que
exercirà d'entrenador al mateix Al-Sadd,
a Qatar, rellevant l'actual tècnic,
Jesualdo Ferreira.
Hola a tots/es, algú em pot informar de
si hi ha trobades d'infants de parla
catalana a Montréal ? els meus néts
necessiten relacionar-se, jugar i fer
activitats per practicar el català.
Espero la vostra resposta .
Montse Grau
El primer ministre del Quebec, François
Legault, s'ha mostrat "perplex" per la
decisió del govern canadenc de no haver
autoritzat la visita de Carles
Puigdemont a principis d'abril, segons
ha publicat la ràdio canadenca.
Puigdemont tenia previst realitzar una
visita al Quebec convidat per la Société
Saint-Jean Baptiste (SSJB) de Montreal,
però no se'l va autoritzar l'entrada al
país. Legault demana ara explicacions al
primer ministre canadenc, Justin
Trudeau, i ha anunciat que presentarà
una moció per lamentar la decisió i
demanar que es "revisi" al més aviat
possible, ja que considera que el veto a
Puigdemont es va fer "sense cap motiu".
La acusación del presidente de Sri Lanka
Maithripala Sirisena de que los
servicios de seguridad del país tenían
conocimiento previo sobre los ocho
atentados “yihadistas” del 22 de abril,
que dejaron cientos de víctimas, y se lo
ocultaron, muestra una gran y grave
fractura en el seno del poder del país
apodado “la India organizada”.
La República Democrática Socialista de
Sri Lanka es un pequeño estado de 21
millones de habitantes, compuesto por
los cingalé y una minoría tamil (cerca
del 13%), y de religión predominante
budista, y luego grupos de fe hinduista,
islam-sunnita y cristiana. La nación se
estaba recuperando no sólo de una larga
guerra civil de 26 años (1983-2009)
entre la milicia independentista Tigres
Tamiles y el ejército, que dejó decenas
de miles de muertos, sino también del
devastador tsunami del Océano Índico de
2004 que arrebató la vida de 35.000
personas.
El antiguo Ceilán, un país insular
ubicado en el Océano Índico y al sureste
del Mar Arábigo, que vive del turismo,
las exportaciones de textil y té (en
cuyas plantaciones trabajan
principalmente mujeres), y es además el
primer productor mundial de canela,
había conseguido un crecimiento
económico de 4,6% en 2017, y reducir la
pobreza de forma considerable. La isla
fue durante la Guerra Fría uno de los
países “No alineados”, próximo a China y
a la Unión Soviética, y tiene el honor
de ser el primer país del mundo en tener
una primera ministra, Sirimavo
Bandaranaike en 1960.
Con el fin del orden mundial unipolar,
marcado por el protagonismo de China,
Rusia y la India, hoy Sri Lanka está
siendo el objeto de disputa entre las
potencias. La geopolítica marítima y la
militarización de las aguas del planeta,
a veces bajo ridículos pretextos como
luchar contra los “piratas somalíes“,
están arrastrando a este país a una
grave crisis política.
La importancia geopolítica de Sri
Lanka
. Es el único estado insular del sur de
Asia.
. Está ubicado en el centro del Océano
Índico, el enlace entre Asia occidental
y el sudeste asiático que conecta el
comercio marítimo este-oeste. Por las
aguas de este océano, que cubren cerca
del 20% de la superficie del planeta,
pasa el 70% del comercio mundial de
petróleo, con India y China a la cabeza
de los consumidores de energía fósil.
. Es dueña de puertos estratégicos como
Colombo o Trincomalee.
. Dentro de la política de EEUU para
dominar el Sur de Asia, es un candidato
para reemplazar a Pakistán, país que
está entrando en la órbita china.
. Es el espacio donde se desarrolla la
batalla entre China-Japón, India-China y
EEUU-China por el control de las rutas
marítimas del Índico.
Un antes y un después del 2015
Desde que Barak Obama centró su doctrina
en la contención de China, política
continuada por Donald Trump, Sri Lanka
es una de las obsesiones de EEUU. En
diciembre de 2009, el Comité de
Relaciones Exteriores del Senado
advertía que la “deriva estratégica de
Sri Lanka“, durante el gobierno del
presidente Mahendra Rajapaksa, hacia
China “tendría consecuencias para los
intereses de los EEUU en la región“. Y
como no podía acusar al gobierno budista
de Colombo de “patrocinar el terrorismo
islámico” recurrió al segundo de sus
argumentos favoritos: “pisotear los
derechos humanos”. Por lo que, a través
de los “expertos” de la ONU planteó la
sospecha de que el gobierno de Rajapaksa
podría ser responsable de crímenes de
guerra durante y después de la guerra
civil por matar a cerca de 40.000
civiles.
En 2013, la ONU aprueba una resolución
pidiendo investigaciones
“independientes” al respecto. La guinda
la pone el entonces primer ministro
británico, David Cameron (cuyo gobierno
además de estar implicado en los
crímenes de guerra en Afganistán e Irak,
aumentó la venta de armas al gobierno
srilankés, prolongando la guerra civil),
quien dio un ultimátum a Rajapaksa
exigiendo una investigación creíble
sobre la matanza de los tamiles. Meses
después, y ante la prohibición que
impone Colombo al equipo de la ONU de
entrar en las antiguas zonas de
conflicto, EEUU le avisa: “la paciencia
de la comunidad internacional empieza a
agotarse“.
A esta presión sobre Rajapaksa se suma
el gobierno de extremaderecha indio que
considera Sri Lanka su patio trasero, no
sólo porque Rajapaksa ha sacado a su
país de la influencia de Nueva Delhi,
entregando los mega proyectos de
infraestructura a China, sino también
por autorizar el atraque de los
submarinos chinos en el puerto de
Colombo.
A partir de 2014, la entrada de lleno de
Sri Lanka en el proyecto chino de la
Nueva Ruta de la Seda sella su destino.
Beijing, que ya cooperó con este país
para reconstruir las zonas devastadas
por el tsunami de 2004, firmó un acuerdo
para efectuar una inversión de 13
billones de dólares en el puerto de
Colombo y convertirlo en Colombo
International Financial City, a la
imagen de Dubái en el Golfo Pérsico, y
de paso reconstruir el puerto de
Hambantota por otros 5.000 millones.
Dichos proyectos forman parte de la
estrategia del “Collar de perlas” de
China, que consta en alquilar puertos,
en principio con fines comerciales, y se
extiende desde las aguas chinas hasta
Océano Índico y el Golfo Pérsico: el
Kyauk Phru (Birmania), el Gwadar
(Pakistán) o el Chittagong (Bangladesh),
y Bandar Abbas (Irán), son algunos.
El 2015 sucede un giro radical en los
acontecimientos: Rajapaksa acusa a
Occidente y a los servicios de
inteligencia india, The Research and
Analysis Wing (RAW), de conspirar para
desbancarle del poder mientras el primer
ministro Maithripala Sirisena practica
el transfuguismo, se une al opositor
Partido de Unidad Nacional (PUN) pro
indio-EEUU, y se presenta a las
elecciones presidenciales. En la
víspera, el exsecretario de Estado de
EEUU, John Kerry, telefonea a Rajapaksa
(¡intervine en las elecciones ajenas!)
para insistir en que éstas deben ser
“libres y justas”, y debe entregar el
poder “de forma pacífica” a Sirisena en
caso de que las gane. Finalmente, para
asegurar los resultados, envía a la
subsecretaria para Asia del Sur y
Central, Nisha Biswal, a visitar Sri
Lanka.
Sirisena, que centró su campaña en la
chinofobia, gana las elecciones con el
respaldo de grupos tamiles y musulmanes,
provocando euforia en Washington. Nueva
Delhi será el destino de su primera
visita oficial al extranjero.
El nuevo presidente nombra al líder del
PNU, Ranil Wickramasinghe, como primer
ministro. EEUU deja de hablar de los
“crímenes de guerra” de Sri Lanka, y
renuncia a que fuese un tribunal
internacional independiente el que los
investigue.
Sin embargo, China seguirá la estrategia
de “acupuntura” (versus “ataques
quirúrgicos” de EEUU) y, discretamente,
corteja a Sirisena: construye un
hospital en su circunscripción local y
sigue ofreciéndole inversiones
ventajosas. En 2017, Sri Lanka -atrapada
en la llamada “la trampa de la deuda”-
arrenda el 70% del puerto marítimo de
Hambantota a China durante un periodo de
99 años y a cambio de 1.1 mil millones
de dólares, para así pagar parte de su
enorme deuda a Beijing, y de paso le
compra aviones de transporte militar.
La fiesta en Occidente ha durado poco:
Ranil es cesado por Sirisena el 26 de
octubre de 2018, después de que él le
critique por congelar los proyectos
económicos de la India, favoreciendo a
China; disuelve el Parlamento; y nombra
al expresidente Rajapaksa como jefe del
gabinete. A su vez, Sirisena afirma que
Nueva Delhi había conspirado para
asesinarle. El enfado de EEUU es
monumental, mientras Beijín felicita a
Rajapaksa.
El 16 de diciembre, bajo una fuerte
presión de Washington y también del
propio Parlamento srilankés, que lo
acusa de “intento de golpe de estado” y
le insta al “cumplimiento de la
constitución” -que prohíbe que el
presidente destituya al primer
ministro-, Sirisena da marcha atrás y le
devuelve el puesto a Wickremesinghe,
confesando: “Sigo pensando que no debía
haberle nombrado primer ministro“. Ganan
EEUU e India, de momento.
Una ardiente Guerra Fría en los mares
El pasado 13 de marzo, dos Boeing B-52H
Stratofortress de EEUU despegaron de la
Base de la Fuerza Aérea de Andersen en
Guam para sobrevolar las islas
controladas por Beijing en el Mar
Meridional de China; el 11 de febrero,
dos destructores lanzamisiles
norteamericanos, el USS Spruance y el
USS Preble, navegaron a pocas millas de
las islas Spratly bajo el pretexto de la
“libertad de navegación y sobrevuelo
respaldada por la Convención del Derecho
del Mar”. El objetivo de Trump-Bolton de
estas provocaciones no es la persuasión,
saben que China no se va a retirar. ¿Se
imaginan que los cazas chinos o su único
portaviones paseen por el cielo y las
aguas del Golfo de México?
Por el momento, la guerra entre las dos
superpotencias es comercial, política,
diplomática y cibernética. Obviamente,
medidas como imponer aranceles de hasta
200.000 millones de dólares a las
importaciones chinas no son para
proteger la economía de EEUU, sino para
destrozar la de China. También, con el
mismo objetivo, sacrificó a Pakistán
-uno de los pilares de dominio de
Washington en Asia Oriental- para
cortejar a la India y convertirla en una
aliada militar (Obama fue el único
presidente de EEUU que viajó dos veces a
Nueva Delhi); ocupó Afganistán; ha
aumentado el ritmo de las llamadas
Operaciones de Libertad de Navegación
(FRONOP), en las que no descarta
utilizar la fuerza militar; y ha
fortalecido sus bases militares en las
proximidades de China, y privado del
petróleo de Irán. Se trata de una guerra
de desgaste multidimensional como la que
organizó contra la Unión Soviética.
Los recientes atentados son una
oportunidad para EEUU (como lo fue el
“secuestro de las niñas nigerianas”) de
ofrecer a Sri Lanka su “ayuda” para la
lucha antiterrorista, el envío de
asesores y, quizás, instalar una base
militar. Miles de “yihadistas”, tras
cumplir con su misión de demoler el
estado sirio, han sido trasladados por
la CIA al Arco de Crisis en Asia Central
y Oriental para seguir haciendo de
paramilitares y “allana-caminos” de la
OTAN en los países estratégicos.
El 18 de abril de 2019, la Séptima Flota
de la Marina de EEUU se detuvo en
Hambantota. Iba a realizar el ejercicio
de CARAT (Cooperation Afloat Readiness
and Training) junto con otros estados
aliados en el puerto de Hamantota, el
más antiguo ejercicio de la Marina de
EEUU (desde 1995) y que tiene lugar en
el sur y sureste de Asia, para exhibir
músculo ante los chinos y “garantizar la
seguridad marítima en todo el
Indo-Pacífico”. El día de los atentados
se suspendieron las maniobras.
Si la inteligencia india, que coopera
estrechamente con su homólogo
estadounidense, conocía el plan de los
atentados, ¿es posible que la NSA no los
conociera?
Desde que se conocieron los resultados
del 28-A, las redes se están poblando de
un mapa de España teñido de rojo que
puede llamar a equívoco: el mapa muestra
el partido más votado en cada provincia,
lo que no significa que la izquierda sea
predominante allí. Este otro mapa que
publica hoy El Mundo en su edición de
papel es mucho más elocuente: sumando
los votos de los dos bloques (PSOE + UP
{=} izquierda / PP + Cs + Vox {=}
derecha) vemos que la ‘mayoría social’
del país, que diría un cursi, sigue
siendo de derechas.
Según este recuento alternativo,
únicamente las provincias occidentales
de Andalucía, Cataluña, País Vasco,
Canarias, Asturias, Navarra y la mitad
atlántica de Galicia (Coruña y
Pontevedra) votan mayoritariamente a la
izquierda y todo el resto (33
provincias, más Ceuta y Melilla) votan a
la derecha. Como titulaba gráficamente
La Voz de Galicia, si la derecha se
hubiera presentado el pasado domingo
bajo las mismas siglas hubiese ganado
por mayoría absoluta.
La excepción murciana
De toda la España “azul”, llama la
atención la Comunidad de Murcia, no solo
porque el bloque de derechas consigue un
abrumador 60% de los votos (superado
únicamente por Ávila, 64,9%, y
Salamanca, 62,6%), sino porque ha sido
la provincia que más ha votado a Vox, un
18%, ocho puntos por encima de la media
nacional, según puede apreciarse en este
otro mapa:
¿Qué pasa en Murcia para que arrase la
derecha e incluso la ultraderecha?
Pregunto a Juan Soto Ivars, escritor,
columnista de El Confidencial y murciano
de pro: “en Murcia hace muchos años que
hay un clientelismo del PP muy bestia,
lo único que no entiendo es que se haya
perdido su hegemonía. Allí se han
fragmentado las derechas a partes
iguales, Vox tiene 2 diputados, C’s
otros 2 y el PP 2 más”.
Traslado la pregunta a otro periodista
murciano (“cartagenero, ojo”, matiza),
Antonio Ubero, que confirma el análisis
de Ivars: “la sólida red de clientelismo
que el PP ha construido tras 25 años en
el poder”. “El Partido Popular ha
perdido muchos votos por el desgaste -el
actual presidente de la Comunidad
[Fernando López Miras] es un tío sin
fuste- y porque muchos sectores se han
sentido defraudados porque el PP no ha
sido suficientemente derechista en el
gobierno, así que muchos votantes
decepcionados han votado en masa a
Vox”.
Desde la lejana Santander, el también
periodista Paco Gómez Nadal, que observa
la realidad política desde la librería
La Vorágine, arguye la herencia del
franquismo como explicación al
conservadurismo de su tierra de origen:
“[Murcia] es uno de los lugares donde el
exterminio y el silencio de 40 años fue
más aterrador, donde la pobreza
periférica ha sido más brutal y donde la
corrupción ha tenido un entramado
asfixiante y un discurso mafiocrático. Y
cuando la mafia manda, la lealtad se
impone”.
El ‘factor Kiko’
Pero además de la herencia franquista,
de la red clientelar del PP y del
“discurso mafiocrático”, hay otro factor
que no puede pasar desapercibido: contra
todo pronóstico, Murcia es la región más
religiosa del país: un abrumador 85% de
los murcianos se declara católico, un
porcentaje casi 20 puntos superior a la
media española (66%), tal y como
ilustramos en Strambotic el pasado mes
de noviembre.
“Allí, más que católicos, tienes a los
‘kikos’ -me aclara Soto Ivars-. Yo creo
que eso es fundamental: en Murcia tienen
muchísimo poder y han pedido el voto
activamente para Vox desde la UCAM (su
rector es un ‘kiko’)”.
Antonio Ubero confirma el influjo de los
‘kikos’ y añade al Opus, la otra
corriente ultramontana de la Iglesia:
“el presidente de la Universidad
Católica es un ‘kiko’ [José Luis Mendoza
Oza Oza] con un peso importante en el
Vaticano. Es un peso importante del
Partido Popular y, de hecho, tiene
nombrados de catedráticos a toda la
dirección y está cabreado porque no le
han dado unas licencias para unas
urbanizaciones que quiere construir, así
que últimamente está pidiendo el voto
para Vox”.
Dicho y hecho: 140.010 votantes (un
18,64% del total) votaron a Vox en
Murcia, casi duplicando la media de la
formación de Abascal en España. En Torre
Pacheco fueron incluso más: uno de cada
cuatro votos, desbancando al PP como
partido más votado. Como me explica
Ubero, “mucha gente ha entendido que
votar a Vox o votar al PP es lo mismo,
todo va al mismo saco”.
La monarquia regnant més antiga del món
viu un relleu particular arran de
abdicació de l'emperador Akihito, la
primera en aquest país en 200 anys.
El 2016, Akihito va anunciar que per
edat i per la seva salut fràgil no es
veia capaç de continuar. I va posar data
per a la successió dinàstica.
El 30 d'abril ha estat el seu últim dia
en el Tron del Crisantem. L'1 de maig,
el seu fill Naruhito inicia una nova
era. Els calendaris -en paper i
informàtics- s'hauran de posar a zero.
És a dir, tot un trasbals per a
l'administració, perquè al Japó es fan
servir dues mesures del temps, la
universal i la de la tradició, una
dicotomia que sovint marca tots els
aspectes de la societat.
La família reial encarna i pateix
-sobretot alguns membres- aquesta
dualitat.
Akihito, el pacifista
Dos anys i nou mesos després d'aquell 8
d'agost de 2016 en què es va adreçar al
país per anunciar la seva decisió
d'abdicar en favor del seu primogènit,
Akihito cedeix el tron als 85 anys.
Creu que ja no està en forma per ocupar
el tron a causa de la fragilitat de la
seva salut, tocada per un càncer de
pròstata el 2003, una hemorràgia
estomacal el 2008 i problemes coronaris
que el van portar a sotmetre's a un
bypass el 2012.
El Japó: un nou emperador per als nous
temps
Akihito i Michiko (Reuters)
Akihito representa el pas definitiu de
la figura de l'emperador amb caràcter
diví, que havia representat el seu pare
abans de la Segona Guerra Mundial, a la
d'un monarca pròxim al poble.
La constitució democràtica imposada pels
aliats al seu pare, Hirohito,
circumscrivia el paper de la família
reial a tasques merament
representatives.
Naruhito es va fer adult en un Japó
derrotat, però reconciliat amb el seu
antic enemic, els Estats Units. Un Japó
convertit en peça clau de la contenció
del comunisme a l'Àsia Oriental. El país
es va modernitzar ràpid i en tres
dècades es va convertir en una gran
potència industrial.
És el primer emperador casat amb una
plebea, Michiko, a la qual va conèixer
jugant a tennis.
Arriba al tron el 1989, decidit a
acostar la figura de l'emperador al
poble, una idea que es va visualitzar
amb la seva visita als damnificats pel
tsunami i el consegüent accident nuclear
a la central de Fukushima el 2011.
Sota els primers anys del regnat del seu
pare, Hirohito, el Japó va sotmetre Àsia
amb un imperialisme que va deixar un
rastre esfereïdor d'atrocitats i crims
de guerra.
Akihito va triar per a la seva era el
títol de "Heisei", que significa
"Assolint la pau".
El 2015, en el setanta aniversari de la
fi de la Segona Guerra Mundial, va
emprendre una gira per alguns països que
havien estat víctimes de l'expansionisme
japonès la primera meitat del segle
XX.
Va expressar els seus remordiments en un
gest de distanciament dels postulats
nacionalistes del primer ministre
japonès, Shinzo Abe.
Naruhito, el modernitzador
El Japó: un nou emperador per als nous
temps
Naruhito i Masako (Reuters)
Naruhito té 59 anys i se li coneix la
tendència a saltar-se el protocol.
Ni la infantesa ni la joventut de
Naruhito van seguir les passes marcades
per la tradició. Va ser criat per la
seva mare, Michiko, i va estudiar a
l'estranger, no només a les universitats
nipones reservades a les elits.
El que serà el 126è emperador del Japó
és historiador i els analistes de temes
relacionats amb la família reial nipona
creuen que el fet que ell i la seva
esposa Masako estudiessin a l'estranger
pot contribuir a canviar els vells
costums i obrir una mica més la
institució.
Naruhito ha mostrat el seu interès per
problemes socials, com la pobresa
infantil o l'envelliment de la població,
així com la seva preocupació pel canvi
climàtic.
Per això els analistes el veuen com
l'emperador que necessita el Japó en els
temps que corren, una societat cada cop
més diversa, amb població immigrant. Hi
veuen una figura capaç d'unir les
diferents sensibilitats, entre la
tradició prevalent i els impulsos de les
generacions joves per obrir
definitivament el país al món.
La princesa trista
A la universitat, Masako, era coneguda
per la seva aplicació. Parla sis
idiomes, amb gran fluïdesa l'anglès i el
francès. Als 18 anys va marxar a Moscou,
va passar per Nova York i Boston, i va
estudiar a Oxford.
Tot plegat no serviria absolutament de
res a Masako Owada davant del rígid
protocol de la casa imperial quan,
després de set anys de nuviatge, es va
casar amb Naruhito.
A partir d'aquí la seva funció era
fornir un hereu. Tot i que Naruhito es
va proposar protegir-la de la rigidesa
de la cort, Masako va acabar caient en
una profunda depressió. La dona que
havia trencat motlles en els estudis i
la seva incipient carrera diplomàtica es
va convertir en la "princesa trista". A
poc a poc ha anat recuperant
visibilitat.
La seva filla no pot regnar en virtut de
la rei sàlica, que reserva el tron només
als homes.
Aiko, futura emperadriu?
Perquè la filla de Naruhito i Masako, la
princesa Aiko, arribés a regnar, el Japó
hauria de modificar la seva Constitució.
Aquest afer ha estat motiu de debat
públic en un país en què es manifesta
cada cop més la necessitat de reformar
les asfixiants normes socials.
Aiko té 17 anys i la reforma de la carta
magna no és particularment urgent per a
la casa reial, perquè Naruhito encara
pot ser succeït pel seu germà petit,
Akishimo, o pel fill d'aquest, Hisahito,
un nen de 12 anys que és l'únic nét
d'Akihito.
Més enllà, fins que Hisahito no tingui
descendència masculina, la successió,
amb les lleis actuals a la mà, no està
garantida.
En ocasió de les seves noces de plata,
Naruhito va dir que era important
respectar la tradició, però que també
cal respondre als canvis socials.
El poble
El Japó: un nou emperador per als nous
temps
Per als japonesos i les japoneses la
monarquia no és un afer menor, però
tampoc estan lligats a la tradició de
manera que no puguin acceptar els
canvis. I la transformació bull tot i
les rígides regles del protocol
social.
Alguns exemples: el #Metoo ha arribat al
Japó tot i que sigui tabú parlar de
violència sexual i maltractaments en una
societat intrínsecament i ferotgement
masclista.
Tot i que davant dels deu dies de festa
acumulats amb motiu del relleu
successori molts japonesos es mostren
desconcertats, acostumats com estan a
viure per treballar, el lligam extrem
amb l'empresa i amb la feina està
començant a deixar de ser la llei no
escrita que han seguit totes les
generacions des de la Segona Guerra
Mundial.
L'amo d'una botiga de 24 hores va
decidir recentment tancar a la nit.
Havia quedat viudo. No podia assumir sol
el negoci i es va enfrontar a la
franquícia en un cas que va tenir una
forta reacció solidària.
La població del país fa dècades que
envelleix i obrir les portes a la
immigració és l'única solució. El model
de permís de treball temporal adoptat
pel govern conservador de Shinzo Abe
demostra com és de lluny encara el Japó
d'acceptar que no pot viure aïllat,
tancat en un arxipèlag mental que ni les
canoneres al segle XIX ni l'hegemonia
occidental, la democratització forçada o
el miracle econòmic al segle XX han
aconseguit arrencar definitivament del
pes de la tradició.
Sóc una noia de 18 anys que amb
dues altres noies seré a
París aquest estiu (del 14 de
juliol al 18 de juliol). Ens està
costant molt trobar un allotjament
bé de preu... Si algú
coneix algun alberg o sap d’algun lloc
on ens poguem allotjar ens aniria
perfecte. També estaríem
encantades de compartir una passejada
per la ciutat. Aquí us deixo el
meu correu per si sabeu quelcom:
laurabenitosandoval@gmail.com
Moltes gràcies!!
Hola,
Som una parella amb un fill de 5 anys
que tenim previst fer una estada de
recerca a l'UNISA d'agost 2019 a febrer
2020 i volia preguntar pel sistema
escolar a Adelaide.
És fàcil trobar escola per al nostre
fill de 5 anys a mig curs i per només 6
mesos?
Gràcies,
Eva
Hola, fa un anyet i mig que estic ja per
Rennes i cinc per la France! Trobo
infinit a parlar en català en persona i
no sols per skype/telèfon. Si algú vol
quedar per fer un cafetó, que digui algo
:)
Del restaurant Korcagin de Belgrad en
parlen les xarxes socials i molts
mitjans de comunicació com a espai
emblemàtic del nacionalisme serbi. El
Korcagin té vetats els plats
albanokosovars, només faltaria, alhora
que es vanta d’oferir especialitats de
països que no han reconegut la
independència de Kosovo. Cap problema,
doncs, per a plats espanyols, eslovacs o
romanesos. Però el Korcagin ha volgut
anar més enllà i ofereix, últimament,
gambes a la graella en agraïment a la
República de Palau, un petit estat
d’Oceania que primer va reconèixer
Kosovo i després se’n va desdir. I això
té premi. La fama del Korcagin no para
de créixer a mesura que es commemora el
vintè aniversari de la guerra de Kosovo,
que es va lliurar entre el 24 de març i
el 10 de juny del 1999. Un sobresalt
provocat per l’operació de neteja
ètnica, el buidatge de Kosovo, desplegat
pel règim ultra de Slobodan Milosevic.
Centenars de milers de persones -més de
750.000, segons l’ONU- van ser tretes a
la força de casa seva i llançades a les
carreteres que conduïen a la frontera
amb Albània. La resposta occidental no
va ser dubitativa com ho havia estat
vuit anys abans a Bòsnia. Pocs
s’esperaven que l’OTAN, que complia 50
anys, convertiria Albània en una base
des d’on s’enlairarien els avions per
bombardejar Sèrbia i destruir objectius
estratègics a Belgrad mateix, com ara
els estudis centrals de la ràdio i la
televisió. Cap capital europea havia
estat atacada per l’aviació occidental
des de la Segona Guerra Mundial. Ni
tampoc des d’aquella guerra hi havia
hagut una neteja ètnica comparable. Allò
va ser el començament del final de
Milosevic, que de la nit al dia va veure
Kosovo convertit de facto en protectorat
de l’OTAN mentre 200.000 serbis
s’afanyaven a fugir deixant enrere cases
i propietats. Només uns 30.000 s’hi van
quedar.
No hi va haver Gran Albània
Tot i les seves conseqüències terribles,
la guerra de Kosovo va generar
expectatives de renaixement territorial,
econòmic i cultural. Però l’articulació
d’una Gran Albània, d’un únic poble
albanès, quedaria en no res. La gent, a
Tirana, fabulava sobre com l’OTAN i la
UE recompensarien els sacrificis dels
albanesos de tots dos costats de la
frontera després d’haver passat dècades
oprimits. Els uns, esclafats pel règim
comunista d’Enver Hoxha, i els altres,
humiliats pels serbis, per als quals els
kosovars sempre van ser “els turcs”.
Però més enllà d’unes quantes inversions
econòmiques amb comptagotes, no ha estat
fins al novembre del 2018 que Albània ha
començat a ser considerada per la UE com
un país amb prou garanties per a les
inversions i el turisme: 20 anys després
de la guerra de Kosovo i a punt de
complir-se’n 30 de la caiguda del Mur de
Berlín. Unes expectatives favorables que
ara com ara no han frenat la tendència
cíclica als sobresalts socials i
polítics provocats per la corrupció. Amb
tot, una conquesta d’Albània és haver
reduït la desocupació al 16%. A Kosovo,
mentrestant, l’atur ja no és del 70% com
el 2004, però no baixa del 27%. I amb
una diàspora d’uns 700.000 kosovars
repartits per Europa, especialment per
Alemanya i Suïssa, la regió albanesa de
Iugoslàvia rescatada per Europa en una
guerra que va fer més de 13.000 morts ha
passat de protectorat a estat fallit.
Al restaurant Korcagin continuaran fent
precs perquè s’acabi d’ensorrar i
demanen als Estats Units de Trump que,
com ha fet la República de Palau, es
desdigui del reconeixement de Kosovo. A
canvi, prometen tres dies de barra
lliure.
Un grup de sacerdots catòlics polonesos
han cremat a la ciutat de Gdansk
diversos llibres de "Harry Potter" i un
paraigua de Hello Kitty per
considerar-los contraris "al respecte a
Déu", en una acció per combatre la màgia
i els falsos ídols.
La fundació SMS des del Cel, una
organització catòlica conservadora, és
la responsable d'aquesta foguera i
presumeix de fer servir les noves
tecnologies per fer arribar als
polonesos el coneixement cristià.
SMS des del Cel va penjar a la xarxa les
fotografies de la seva acció, que van
fer el cap de setmana passat, però degut
a les crítiques que molts usuaris els
han fet arribar, les han eliminat.
Ver imagen en TwitterVer imagen en
TwitterVer imagen en TwitterVer imagen
en Twitter
Bartosz Scheuer
@bartosz_scheuer
Krótka historia w obrazkach o szacunku
katolików do kultury i symboli
religijnych innych wyznaD. XXI wiek,
Polska.
zródBo: fb Fundacja sms z nieba
321
16:52 - 31 mar. 2019
210 personas están hablando de esto
Información y privacidad de Twitter
Ads
Crítiques a la xarxa
Alguns internautes han arribat a
comparar l'acció amb la crema de llibres
organitzada per les autoritats nazis a
la plaça de l'Òpera de Berlín l'any
1933.
Entre les flames es poden distingir
diferents llibres, com el de "Harry
Potter i la Cambra Secreta" o
"Fahrenheit 451". També s'hi poden veure
talismans, una màscara de fusta
africana, la figureta d'un elefant de la
sort o un paraigua rosa de Hello
Kitty.
Ver imagen en Twitter
Ver imagen en Twitter
Salon24.pl
@Salon24pl
Katolicy, nie palcie ksi|ek -
czytajcie je! Apel @marek_recma po
happeningu fundacji "SMS z Nieba"
https://www.salon24.pl/u/recma/945711,ka
tolicy-nie-palcie-ksiazek-czytajcie-je
…
4
7:43 - 1 abr. 2019
Ver los otros Tweets de Salon24.pl
Información y privacidad de Twitter
Ads
La fundació explica que la crema s'ha
fet en obediència a Déu i enumera
algunes cites de la Bíblia per
justificar la foguera.
"Utilitzar horòscops, astrologia,
quiromància, profecies o presagis són
manifestacions del desig per controlar
el temps, la història i la humanitat i,
al mateix temps, del desig de guanyar
poders ocults, per això es tracta de
pràctiques contràries a la reverència i
al respecte a Déu."
En un comunicat a la pàgina web de la
fundació, el sacerdot Rafal Jarosiewicz,
un dels responsables, ha volgut demanar
"disculpes" i ha afegit que "no era
irreverent per a cap grup social o
religió", així com que no anava dirigit
"contra els llibres com a tal o contra
la cultura".
Una fundació catòlica "moderna"
SMS des del Cel va ser creada l'any 2012
per un grup de religiosos polonesos i,
entre els seus principals objectius, hi
ha difondre la paraula de Déu i la
doctrina de l'Església catòlica a través
dels mitjans que ofereix la
tecnologia.
L'any 2014, Jarosiewicz va posar en
marxa el primer confessionari mòbil de
Polònia, un mitjà de transport de color
vermell amb un senyal semblant al de les
ambulàncies que va recórrer aquest any
els carrers del país per "socórrer
ànimes".
Aquesta fundació s'ubica en l'ala
conservadora de l'Església polonesa,
encara que des de la jerarquia catòlica
local s'ha lloat en diverses ocasions la
seva voluntat de fer servir les noves
tecnologies en favor de la difusió de
l'Evangeli.
Hola a tots!
Sóc una estudiant que aquest Juliol
vindrà d'intercanvi per un any a Sydney.
He estat buscant pisos per compartir
durant la meva estada i m'està costant
força trobar alguna cosa a bon preu, el
que ara estic buscant és un pis o
habitació per quedar-m'hi durant unes 3
setmanes/1 mes mentre busco pis allà
mateix per la resta de l'any. Estaria
disposada i no em faria res donar
classes de català o espanyol i de piano
o flauta travessera. Si algú sabés també
d'algun alberg que estigués bé de preu
també m'aniria bé l'ajuda!
marpuigserradell@gmail.com
Gràcies!
Mar
Hello everyone!
I am a student who this July will come
in an exchange program for a year in
Sydney. I've been searching for flats to
share during my stay and I've been
having trouble finding anything cheap,
what I am now searching it's a flat or
room to stay for 3 weeks/1 month while I
search for a flat for the rest of the
year. I would be willing and would have
no problem in giving catalan or spanish
classes and piano or flute classes. If
anyone knew about some cheap youth
hostel (good quality too) it would also
help me!
marpuigserradell@gmail.com
Bones,
estic planejant anar amb a família (jo
dona i nena de 7 anys) a Edinburg la
segona quinzena d'agost. M'agradaria
saber d'algun lloc on fer vida durant
aquells dies, i de la possibilitat que
la nena, que no domina l'anglès, trobés
nens de las eva edat amb qui
relacionar-se aquells dies. Si algú em
pot donar idees al respecte...
Hola Adriana,
em dic Joan i jo fa 4 anys que
visc a Montevideo.
En fi com a mi tambe m'agradaria
tindre una conversa en catala si
vols podem quedar un dia i
parlem.
Diguem en quin lloc i ens
conexeirem. Aquest es el meu
mobil/Whatsaap: 098599472
Celular com diuen aquí. Fins
aviat. Una salutacio cordial.
Em dic Anna i fa poquet que estem vivint
a Panamà, bé la meva parella per qüestió
de feina ja farà un any, però el nostre
fill i jo només fa dos mesos. Si feu
alguna trobada de catalanes i catalans
ens agradaria participar.
Hola!
He rebut un mail parlant d'una trobada
amb el conseller Puigneró. No obstant,
veig que tota la info es publica al
Facebook. Jo personalment no uso el
Facebook i per tant no sé cap més altre
info. Seria possible posar la informació
aquí a la web?
A poc que pugui quadrar l'agenda, jo
assistiré.
Fa ben poc que he arribat a Bonn i
m'encantaria conèixer als que sou per
aquí. M'hi quedaré fins la tardor
segurament (o més). Així que qualsevol
cosa, envieu-me un missatge per fer un
café, anar a fer un tomb, prendre algo o
el que sigui!!
Des de betevé, la televisió local de
Barcelona (beteve.cat), ens hem proposat
un repte: crear un mapamundi amb el
testimoni de barcelonins que viviu arreu
del món. Com més lluny sigueu volem ser
més a prop i, per això, fem una crida
perquè ens envieu el vostre testimoni en
vídeo de tot el que trobeu a faltar de
Barcelona i també tot el que us
emportaríeu cap aquí de la vostra ciutat
d’acollida.
Em dic Sergi Bada, tinc 25 anys i acabo
d'instalar-me a Stuttgart. Actualment
estic treballant al Technologie-Park
H130 a Böblingen. De moment visc a un
apartament facilitat per l'empresa.
Volia donar-me a conèixer per si algú
està interessat en establir contacte o
per si alguna ànima caritativa vol
prendre's una cervesa (puc acceptar un
cafè) i deixar-se preguntar com trobar
pis, quines gestions realitzar...
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
