La laureada novela gráfica de Marjane
Satrapi cumple 20 años y vuelve a las
librerías con una nueva reedición de
Reservoir BooksSu valor histórico, su
divulgación, su uso del blanco y negro?
Recopilamos cinco motivos de los muchos
por los que merece la pena releer este
cómic
En breu em mudo a Tenerife després de
"tota la vida" a Barcelona (tinc 36
anys) Estic buscant habitació / pis/
feina a poder ser per la zona de Santa
Cruz / La Laguna. Soc psicòloga. Molt
contenta de trobar aquesta comunitat
virtual!!!!
Més de 10 milions d?hectàrees cremen en
aquesta illa, amb un balanç fatídic de
1.000 milions d?animals morts. Un nou
tipus de foc, més agressiu en zones que
fins ara no cremaven tan sovint, com el
sud-est del país, augura un futur
devastador si no aturem l?emergència
climàtica
Hola amics!
Em dic Joaquim. Soc de Mataró.
A finals de setmana, vindre a Kuwait per
questio de feina.
En principi hi sere fins a finals de
febre.
M'agradaria saber quin temps hi fa, com
s'ha d'anar vestir, etc.
Si algu em pot ajudar, li estaré molt
agraït.
El primer ministro conservador ha hecho
pública una carta en la que destaca que
el pueblo escocés votó por permancer
dentro del Reino Unido en la consulta de
2014.
https://www.publico.es/internacional/rei
no-unido-boris-johnson-no-permitira-segu
ndo-referendum-independencia-escocia.htm
l
La celebración del torneo español ha
redoblado las acusaciones de
'sportwashing', el nombre que recibe la
estrategia de organizar eventos
deportivos para maquillar la reputación
de un paísMientras el régimen saudí ha
tratado de exportar al mundo durante la
competición una imagen de "normalidad"
para las mujeres, una de las activistas
feministas saudíes más destacadas seguía
en la cárcelLa estrategia no es nueva y
ha sido utilizada por otros países como
Bahrein, Emiratos Árabes Unidos,
Azerbaiyán o Israel, denuncian
organizaciones como Amnistía
Internacional
Em mudo a Phoenix d'aquí a uns dies i
m'he creuat amb aquesta pàgina web, i
amb tots els nervis he cregut oportú
preguntar: els que viviu allà, teniu
alguns consells que em donarieu? Aquella
informació que haguéssis dessitjat saber
quan us veu mudar vosaltres allà,
bàsicament.
Las recurrentes inundaciones, un turismo
mal gestionado y el elevado precio de la
vivienda complican la habitabilidad de
una de las ciudades más emblemáticas de
EuropaEn 2019, Venecia y sus 11 islas
habitadas perdieron 1.092 residentes que
decidieron mudarse a otras ciudades y
países"Es demasiado difícil quedarse. Es
como vivir en un barco. A veces entra
agua, otras sube y baja el nivel como si
fuera una marea", afirma Patricia Blaci,
arquitecta y guía
Soc Originari de Barcelona però els
últims 10 anys he viscut a
California.
Estic pensant en desenvolupar un negoci
a Tijuana o mudar-me una temporada.
M’agradaria contactar amb altres
catalans o Españols per allò de les
Similituds culturals.
Al primer president de la Costa d'Ivori,
Félix Houphouët-Boigny –que va ser el
pare de la independència–, li agradava
construir-se monuments a ell mateix.
Després de l'emancipació de França, el
1960, el mandatari va decidir que la
nova capital política del país seria
erigida sobre la seva aldea natal,
Yamoussoukro, un poble remot de poques
desenes d'habitants allunyat de tot i de
tothom. Malgrat els inconvenients
logístics que comportava la decisió, la
va executar amb fermesa.
I no va, ni molt menys, escatimar en
despeses. Entre d'altres excentricitats,
va equipar la nova ciutat amb una gran
pista d'aterratge, una pista sobre gel
–la primera de l'Àfrica occidental–, la
llavors considerada basílica més gran
del món i un gran palau. Un gran palau
envoltat per un immens llac artificial
ple de cocodrils. Una mena de mascotes
del president.
Però amb la mort de Félix
Houphouët-Boigny, el 1993, Yamoussoukro
s'ha anat esborrant a poc a poc del
mapa. Malgrat que la capital del país
continua sent l'antiga aldea del
dictador, gran part de l'activitat
econòmica i política s'ha traslladat a
la ciutat d'Abidjan, fins al punt que
Yamoussoukro ha quedat notablement
abandonada. Només cal fer una volta pels
seus carrers per adonar-se que les
carreteres són plenes d'esquerdes i
sotracs, que molts fanals ja no fan llum
o que la pols i la grisor que emboiren
molts dels seus racons són senyals
evidents de la decadència que pateix el
municipi.
"Si t'acostes a l'aigua et menjaran"
Però de tots aquests senyals de
decadència, n'hi ha un que preocupa
especialment els habitants de
Yamoussoukro. Els cocodrils que abans
custodiaven el gran palau del president
van ser parcialment abandonats i, a
causa de la falta de mesures per
controlar-los, han acabat escapant a les
vies fluvials de la ciutat, on s'han
reproduït sense cap mena de cautela. Els
veïns de la ciutat denuncien que sovint
les bèsties campen soles i que ja hi ha
hagut diverses víctimes. "Ningú es va
preocupar per aquests cocodrils, no hi
va haver cap mena de gestió. Si
t'acostes a l'aigua et menjaran",
explica Souaga Gérard, una mestra de
Yamoussoukro.
Durant més de tres dècades els va cuidar
l'operari Dicko Toki. Els alimentava
diàriament i els hi posava noms com
Capitaine o Chef de Cabinet, una clara
referència al seu vincle polític amb el
país. Però el 2012 l'home que controlava
la colònia de cocodrils va ser
arrossegat al fons del llac per una de
les bèsties, concretament per Chef de
Cabinet. Se'l van cruspir en pocs
minuts.
Des de llavors, la presidència compra
bous cada mes per alimentar-los, però
sembla que no és suficient. Cada cop
estan acostumats a menjar més
assíduament i un dels principals motius
que ho explica és l'actitud
irresponsable del turisme. Molts dels
visitants de la ciutat paguen diners a
la població local perquè els llancin
pollastres vius i d'aquesta manera
puguin veure els cocodrils en acció.
Aquesta rica dieta ha provocat que les
bèsties creixin i es reprodueixin cada
vegada més.
De fet, originàriament hi havia una
desena de cocodrils. Ara es desconeix el
nombre d'exemplars que hi ha a la ciutat
i tampoc se sap la xifra exacta de
persones que han mort com a conseqüència
dels seus atacs. Els habitants de la
localitat asseguren que la situació és
especialment perillosa durant l'època de
pluges, quan hi ha risc
d'inundacions.
Animals sagrats
A més a més, encara hi ha un altre
factor que fa més delicada la gestió
d'aquesta problemàtica. Els cocodrils de
Yamoussoukro gaudeixen d'una certa
aurèola sagrada, ja que van pertànyer al
primer mandatari del país. Part de la
població, inclosos molts guàrdies del
palau, pensen que qualsevol persona que
faci mal als animals serà maleït per
sempre.
El govern xilè de Sebastián Piñera va
anunciar el 6 d?octubre un augment de 30
pesos en el preu del bitllet del
transport. Poc es pensava que aquell
anunci, que afectava especialment el
metro de la capital, Santiago,
desencadenaria les més grans protestes
des del final de la dictadura i acabaria
obrint pas al canvi ? Continue reading
Xile: una revolta per a posar fi a
l?herència constitucional de Pinochet ?
El govern xilè de Sebastián Piñera va
anunciar el 6 d’octubre un augment de 30
pesos en el preu del bitllet del
transport. Poc es pensava que aquell
anunci, que afectava especialment el
metro de la capital, Santiago,
desencadenaria les més grans protestes
des del final de la dictadura i acabaria
obrint pas al canvi de la constitució
del país, vigent, de fet, des del temps
de Pinochet.
Els primers a mobilitzar-se després
d’aquest anunci van ser els estudiants,
que el dilluns 14 d’octubre van
organitzar l’anomenada ‘evasió massiva’
al metro de Santiago. Durant uns quants
dies, es van negar a pagar el bitllet i
saltaven els torniquets per accedir als
trens. El govern va respondre-hi amb un
desplegament massiu de Carrabiners, la
policia militaritzada del país.
Fue condenado por tres casos
relacionados con el escándalo de las
ejecuciciones extrajudiciales de
civilesEl Ejército reclutaba a jóvenes,
les prometía trabajo y luego los mataba
para hacerles pasar por guerrilleros
muertos y engrosar la estadística de
víctimas de las FARC"En otros países
serían los generales, el presidente y el
ministro de Defensa los que estarían
respondiendo por lo que pasó", dice a
eldiario.es"Hay compañeros militares que
están sin trabajo. ¿Dónde van a terminar
ellos si lo que saben es matar?"
Més diners. Irlanda del Nord necessita
més diners. És una de les conclusions
bàsiques a què han arribat aquest
dilluns la presidenta del Sinn Féin,
Mary Lou McDonald, i la líder del Partit
Unionista Democràtic (DUP), Arlene
Foster, després de reunir-se per separat
a Belfast amb el ministre britànic per a
la província, Julian Smith, en la
primera fase d'una nova temptativa de
Londres i Dublín per restaurar el govern
compartit, dissolt fa pràcticament tres
anys. La falta efectiva d'institucions
de govern ha submergit Irlanda del Nord
en una paràlisi administrativa de greus
proporcions.
Smith també s'ha reunit amb els
representats dels altres partits de l'
Assemblea de Stormont, el Partit
Socialdemòcrata i Laborista , el Partit
de l'Aliança i el Partit Unionista de
l'Ulster.
Els serveis públics bàsics de la regió
són els que pateixen més la paràlisi
política. De moment, el problema més
greu es concentra en infraestructures de
transport clau i, especialment, en el
Sistema Nacional de Salut (NHS), amb els
pitjors índexs de compliment d'objectius
de tot el Regne Unit i una vaga del
personal d'infermeria i auxiliars en
demanda de millors condicions salarials
i laborals que s'ha allargat des del 25
de novembre i que continua fins a aquest
dimecres.
Tot i que el to en les converses ha
sigut "constructiu", segons Naomi Lond,
líder del Partit de l'Aliança, Smith ha
recordat que si el 13 de gener de l'any
vinent no han resolt les diferències, la
regió haurà de tornar a les urnes, com
ja va fer el març del 2017, dos mesos
després que l'històric líder republicà
del Sinn Féin, Martin McGuinness,
abandonés el govern com a protesta per
un cas de corrupció que esquitxava
directament la cap de govern, Arlene
Foster. Aleshores les eleccions no van
servir per a res.
Canvi de to
Però el canvi de paisatge a la regió que
han comportat els resultats de les
eleccions de dijous al Regne Unit podria
afavorir un millor to en les
negociacions i actuar com a solució del
problema. Per primer cop en la història
electoral de Westminster, el nombre de
diputats unionistes és menor que el dels
republicans, encara que els del Sinn
Féin mai prenen possessió de l'escó. A
més, els dos partits principals, tant el
Sinn Féin com el DUP, han patit una
pèrdua del percentatge de vot en el que
s'interpreta com un càstig dels electors
a una política basada en l'enfrontament
i la falta d'acció.
"Ens adonem plenament i som coneixedors
des de fa uns quants anys de les
frustracions de la gent pel fracàs de
l'executiu i de l'Assemblea per complir
amb els nostres ciutadans. Creiem que
ara és un moment crucial i clau", també
ha dit Mary Lou McDonald a la sortida de
la reunió amb Smith.
Sinn Féin
@sinnfeinireland
"An agreement to restore power-sharing
is possible - all parties and both
governments must play their part..." -
@MaryLouMcDonald speaking on the
resumption of talks today
En el mateix sentit s'ha expressat
Foster, que ha admès que "els electors
han deixat molt clar que volen que
Stormont torni a funcionar. Vaig parar
molta atenció durant la campanya
electoral i hi havia aquest desig. Per
tant, som aquí per intentar que això
passi. Espero el mateix de les altres
parts".
Divendres, poques hores després que es
conegués l'històric abast de la victòria
de Boris Johnson (365 diputats davant
dels 203 del Partit Laborista), el
premier britànic va parlar amb el seu
homòleg irlandès, Leo Varadkar, per
reactivar les converses entre els
representants nord-irlandesos.
Amb tot, els esculls que fins ara han
impedit la formació de govern continuen
en el centre de la polèmica i no semblen
fàcils de superar. McDonald considera
clau perquè s'arribi a un acord –que veu
"possible"– que es resolguin els "temes
més destacats": que tothom col·labori en
la formació "d'un govern inclusiu" i la
ja esmentada gran "injecció de
diners".
Entre els temes pendents més destacats,
el Sinn Féin vol que s'aprovi una llei
específica que garanteixi els drets dels
parlants de gaèlic, pretén que es
reformi l'anomenada Petition of Concern
(el mecanisme que permet que es veti una
llei amb un terç dels diputats de la
cambra) i que s'estableixin línies
mestres definitives per resoldre les
encara moltes conseqüències, penals i
jurídiques, dels més de trenta anys de
violència entre catòlics-republicans i
protestants-unionistes que la regió va
partir fins a la signatura dels Acords
de Pau del 1998.
A les portes de Nadal, però, el més
probable és que les converses no donin
fruit fins pràcticament el mateix dia 13
de gener. Cap del dos grans partits, ni
Sinn Féin ni DUP, es poden arriscar a
unes noves eleccions després del càstig
patit a les urnes. El DUP, però, és qui
té la posició més complexa. El partit ha
perdut bous i esquelles en el debat del
Brexit i les eleccions de la setmana
passada.
D'una banda, se sent traït per Boris
Johnson, perquè el pacte que el premier
va signar amb Brussel·les a mitjans
d'octubre obliga, tot i les seves
reiterades declaracions en sentit
contrari, a l'establiment d'una frontera
al Mar d'Irlanda. De l'altra, ha deixat
de ser un actor clau per sostenir el
govern de Londres, com feia durant els
tres anys mandat de Theresa May. La
delicada situació interna del partit,
doncs, podria ser un fre al desig de
diàleg i de solució del bloqueig.
Boris Johnson presentarà la llei del
Brexit divendres al Parlament
El nou govern de Boris Johnson portarà
divendres al Parlament el projecte de
llei d’Acord de Retirada de la Unió
Europea, segons ha confirmat aquest
dilluns al matí un portaveu de Downing
Street: "Tenim previst començar el
procés abans de Nadal", ha dit.
Divendres mateix es podria votar en
segona lectura. El projecte de llei s’ha
reescrit i ha perdut algunes de les
concessions clau que el govern de
Theresa May va fer a l’oposició i al
sector moderat del Partit Conservador.
Amb tota probabilitat, la llei rebrà la
sanció real a mitjans de gener, a temps
per fer oficial la sortida de la Unió
Europea el 31 de gener.
Parlem amb la presidenta d'Stop
Violències sobre la lluita per a
despenalitzar l'avortament a Andorra i
les vulneracions dels drets de les dones
al Coprincipat
Bones!
Som una familia catalana que
necessitaríem algun contacte a Accra que
ens ajudés (renumeradament, clar!) a fer
uns tramits amb l'ambaixada espanyola
per obtenir un visat per un menor gahnes
que ve a estudiar a casa nostra.
per qualsevol cosa,
judith@bergueda.org
moltes gràcies per tot!!!
Em presento: em dic Estela i sóc
logopeda infantil i ofereixo LOGOPÈDIA
ONLINE. Sé com n'és de difícil trobar
logopedes de parla catalana arreu, ja
que vaig viure a Londres durant tres
anys i vaig conèixer moltes famílies en
aquesta situació i a les quals vaig
oferir els meus serveis.
Així doncs, contacteu amb mi o compartiu
aquesta informació amb aquells qui poden
estar interessats.
Em podeu conèixer visitant la meva
pàgina de Facebook Creciendo con las
Palabras:
https://www.facebook.com/creciendoconlas
palabras. També sóc l'autora de la guia
per a pares "Ajudant els nostres fills a
parlar de manera natural"
https://payhip.com/b/YmiP.
Sóc logopeda infantil amb més de 15 anys
d'experiència. Diplomada en logopèdia,
llicenciada en Lingüística, màster en
dificultats d'aprenentatge i
especialista en famílies
multilingües.
Assessoraments ONLINE (a través de
vídeos i vídeo trucades), la distància
ja no és un problema!
Tinc 50 anys som una família de 5
components, les meves filles tenen 16,
17 y 21 anys. Jo estic mirant de
convèncer a la família de fer un canvi
de vida i anar tots a viure a Cost Rica.
Lògicament m’agradaria saber si algú ho
ha fet amb circumstàncies similars a les
meves (família i edat ).
La meva idea seria poder anar allà per
muntar un petit negoci per el turisme, i
amb la intenció de continuïtat per el
futur de les filles.
Bon dia! Veig que va passar molts anys
des de l'últim pissara que va sortir.
Peró estic a Atlanta per uns mesos i
necessito parlar en català (que no parli
només l'anglès aquí haha)
Aquesta es la meva primera pissarra i no
sé exactament com s'ha fet. Però
escriu-me o puja una resposte si vols
que ens parlem en català
El règim de l'Iran ha tallat l'accés a
internet a pràcticament tot el país, en
un intent d'afeblir i aïllar el moviment
de protesta que va arrencar fa tres dies
contra l'encariment el preu de la
gasolina que divendres va ordenar
Teheran. Almenys 12 persones han mort en
la repressió de les manifestacions, que
ha deixat centenars de ferits i un miler
de detinguts, segons l'agència
semioficial Fars News.
El líder suprem aiatol·là Ali Khamenei,
s'ha referit als manifestants com a
"brètols", i ha defensat la pujada de
preus, d'un 50% per al combustible
racionat i d'un 300% pel que supera els
límits de consum. Ha responsabilitzat de
les protestes els grups d'oposició
monàrquics als quals acusa d'intentar
desestabilitzar el país.
Les sancions imposades per
l'administració Trump contra Teheran
arran de la retirada de la Casa Banca de
l'acord nuclear han tornat a disparar el
malestar social dins la República
Islàmica, que ha hagut de retallar també
l'exportació de petroli. El país encara,
a més, les mobilitzacions
protagonitzades sobretot per la població
xiïta de l'Iraq contra el govern de
Bagdad, aliat de l'Iran, i les protestes
també al Líban contra el sistema sectari
que Teheran avala. Ara s'ha obert un
altre front intern.
Les protestes van esclatar divendres a
la nit i van derivar aviat en una
escalada violenta que va incloure el
tall de carreteres, incendis de
sucursals bancàries i gasolineres,
robatoris a botigues i intents d'assalt
a comissaries i magatzems de
combustible. Els manifestants continuen
a ciutats com Teheran o Shiraz, amb
consignes contra Khamenei, però no amb
la mateixa intensitat.
Les imatges dels disturbis van circular
principalment per les xarxes socials
que, des d'ahir, no s'han fet ressò de
nous incidents, encara que això pot ser
degut no només a la tornada de la calma
sinó al bloqueig d'internet. L'activitat
laboral també es veu afectada pel tall a
les comunicacions: només funciona la
connexió amb servidors situats dins del
país. Diumenge fins i tot era difícil
fer transferències.
A més de per les sancions imposades, les
autoritats iranianes van acusar aquest
dilluns Washington d'encoratjar els
disturbis: "L'objectiu d'EUA davant
l'Iran no és altre que pertorbar la seva
seguretat", va denunciar el president de
Parlament, Ali Lariani.
També va criticar la ingerència dels EUA
el ministeri d'Exteriors, que va
assenyalar en un comunicat que el poble
iranià "sap bé que aquestes declaracions
hipòcrites manquen per complet de
sincera simpatia".
Balanç de la repressió
Aquestes reaccions van arribar després
que la Casa Blanca digués ahir que "els
EUA dona suport al poble iranià en les
seves protestes pacífiques contra el
règim" i condemnés l'ús de "força letal"
contra els manifestants.
En mitjans oficials només s'han
confirmat per ara dos morts –un civil i
un policia–, però es preveu que la xifra
real de víctimes mortals sigui bastant
més elevada i superi la desena. També
s'han dut a terme un miler de
detencions, entre elles 150 a la
província del nord d'Elburz, a mans de
la Guàrdia Revolucionària, que ha
advertit avui que "si cal, prendrà
mesures decisives contra els que
fomentin la inseguretat".
Bon dia tothom , em dic Enric , visc al
poble de Negara ( jembrana/bali) , soc
jubilat , tinc 59 anys , m'agradaria
poguer xerar , passejar se , i compartir
amistat amb una catalana aqui a Bali, el
meu parla català no es perfecte , pero
ens poden entendre , el meu email :
enric.caumeil@gmail.com , fins aviat
tothom , i Visca Catalunya
El nivell de l'aigua a Venècia ha
arribat aquesta passada nit a una alçada
màxima de 187 cm, la segona més alta de
la història.
El fenomen, conegut com a "acqua alta",
és habitual a la ciutat italiana, on les
marees provoquen aquestes inundacions.
Però la d'aquests dies és excepcional
per la suma de causes, com ara la lluna
plena, les baixes pressions, el fort
vent -el "sirocco" o xaloc, del sud-est-
i la pluja intensa.
S'han inundat nombrosos edificis i
alguns palaus. La pitjor inundació de la
qual es tenen registres va ser el 4 de
novembre de 1966, quan l'aigua va
arribar als 194 centímetres d'alçada i
va provocar grans destrosses. L'alcalde
de Venecia, Luigi Brugnaro, demanarà
aquest migdia l'estat de crisis a la
Regió de Véneto i després, sol·licitarà
la declaració d'estat d'emergència a la
Presidència del Consell de Ministres.
També demana als ciutadans i a les
empreses que recopilin material i
informació per demostrar els danys
soferts, en una situació que qualifica
de "dramàtica".
Hola, visc a Méxic. Estiic cercant
contactes a Canadà per obrir
col.laboració import export de
productes mexicans i canadencs. Treballo
amb joieria d'or, plata, pedres
precioses i total Mena d'articles amb
aquesta materiales. Puc assortir
subministrament a l'engròs. També
disposo d'accès a dolços i alimentos
típics envasats i amb registre sanitari.
Si s'escau, qualsevol altre productes
del país, directament del productor.
A l'ensems, m'agradaria fer contacte
per a conèixer de primera mà la
possibilitat d'establiment personal
permanent o temporal al Québec. Tinc
interés tant personal con pel treball.
Si algú pogués conectar amb mi, sería
de gran ajuda per a entregar la mesa
relación amb el país. Tanmateix,
ofereixo contacte i col.laboració
personali professional des de CdMx.
Gràcies per la vostra atenció.
Hola!
Em dic Laia, sóc una estudiant
d'Integració Social i estic a Toulouse
d'erasmus. M'agradaria trobar gent que
estigui en una situació similar a la
meva (ja que no he vingut amb cap
company/a de classe) i visitar la ciutat
i/o activitats d'oci. Si vols contactar
amb mi escriu-me un correu:
lairogarcia15@gmail.com o escriu-me per
instagram: @laiunaplena.
Després d'aconseguir ahir que la
justícia belga ajornés fins al 16 de
desembre la vista sobre la seva
extradició, Carles Puigdemont vol
continuar viatjant lliurement. Tot i
això, l'expresident s'ha retrobat amb un
mur amb què ja va topar al mes d'abril:
el Canadà. Després que el govern del
país refusés ahir autoritzar-li un
viatge al país, Puigdemont recorrerà ara
al Tribunal Federal del Canadà. El seu
equip d'advocats, encapçalat al Canadà
per Stéphane Handfield, ha pres aquesta
iniciativa perquè considera que el veto
d'entrar al país al seu client és
"precipitat i no respecta la presumpció
d'innocència del president".
Segons va avançar el diari quebequès La
Presse, l'executiu encapçalat per Justin
Trudeau, reescollit recentment com a
primer ministre del Canadà, va rebutjar
concedir l'AVE (Autorisation de Voyage
Électronique) a Puigdemont per
participar en un acte organitzat per la
Société Saint-Jean Baptiste de Montréal
(SSJB), una entitat que promou la
sobirania del Quebec, per parlar del
referèndum de l'1-O. D'acord amb el que
va apuntar el mitjà, el govern federal
"no va voler comentar l'afer", tot i que
"fonts coneixedores de la decisió" van
confirmar al diari que la decisió es va
prendre "per la preocupació que generen
les acusacions criminals que pesen a
Espanya contra el demandant".
La justícia belga ajorna fins al 16 de
desembre la vista sobre l'extradició de
Puigdemont
La justícia belga ajorna fins al 16 de
desembre la vista sobre l'extradició de
Puigdemont
És davant d'aquesta reflexió l'equip
d'advocats de l'expresident ha optat per
prendre les cartes en l'assumpte. A
través d'un comunicat, els lletrats han
recordat que l'AVE -el document que han
denegat a Puigdemont- "s'adreça a
estrangers exempts del requisit de visat
que viatgen per via aèria al Canadà" i
que, en la majoria de casos, "es tramita
en qüestió de minuts, tal com recull el
departament canadenc d'Immigració.
Tanmateix, la situació no és nova per a
l'expresident, que ja va viure una
situació molt similar al mes d'abril,
quan el govern canadenc va revocar-li,
també, la seva autorització de viatge
electrònica, necessària per entrar al
país.
Al mateix temps, el comunicat agraeix el
"suport" que, asseguren, ha rebut
Puigdemont per part de la societat
quebequesa i canadenca i, en especial,
de l'entitat convocant. Alhora,
l'expresident reconeix a l'Assemblea
Nacional del Quebec la moció aprovada
ahir per unanimitat amb què es va
evidenciar la "preocupació" de la cambra
quebequesa respecte a les sentències
dictades contra els polítics catalans.
L'Assemblea, a més, hauria demanat una
"solució política, democràtica i
pacífica" per a Catalunya.
Pagina per indormar els catalans amb
estada al Peru dels esdevenments
relacionats amb l'alliberament nacional
de la nostra terra despres de 305 anys
d'ocupacio espanyola.
David Raventos, activista politic,
actualment en vaga de fam per la
independencia. Censurat als mitjans.
Coguionista del documental LA MENTIDA ja
amb mes de 110.000 visualitzacions al
youtube https://youtu.be/Z4kc1QYO6DM
Autor del llibre TRAICIO A LA
INDEPENDENCIA (amazon)
President de Directe68, el partit que
declarara la independencia
TOT CATALA TE EL DRET A LA
INFORMACIO!!!!!
PROU CENSURA!!!
Sóc un estudiant d'enginyeria de la
universitat de Kaunas. Amb alguns
catalans de kaunas i vilnius (unes 10
persones) voldriem organitzar una
manifestació. La idea és ferla a Vilnius
o Riga en funció d'on poguem acumular
més forces. Creieu que seria possible
fer-ne una de gran pel dia 26 d'octubre
o el 2 de novembre? Quan diem gran ens
referim acumular + de 200 persones.
Hola,
He vist que en diverses ciutats de
França estan organitzant mostres de
solidaritat amb els presos i com a
rebuig a la sentencía. Que us sembla si
veïem si podem fer alguna cosa a
Bordeaux?
Bones,
tinc 29 anys, a principi d'any viatjaré
a Nova Zelanda, i agrairia enormement
que se m'assessorés sobre ciutats,
escoles per aprendre anglès, pàgines per
buscar pisos per compartir... Moltes
gràcies.
Se'm fa difíci seguir el que està
passant des de dilluns. Veure la
repressió que pateixen els manifestants
del tsunami sense fer res em fa sentir
estrany, i més rodejat de gent que o bé
no enten res o bé inclòs donen suport a
la represió.
Al veure les imatges em poso de mal
humor. Però després quan parlo amb algú
d'allà em sento molt millor.
És per això que proposo trobar-nos i
comentar el tema. Per començar, que ens
serveixi com a teràpia.
Escòcia podria celebrar el segon
referèndum d’independència l’any vinent
si es compleixen les expectatives de la
primera ministra del país, Nicola
Sturgeon, i Londres ho autoritza. Una
condició, de moment, que sembla molt
difícil que s’acompleixi. En tot cas, és
la intenció expressada ahir per Sturgeon
en la cloenda del congrés del Partit
Nacional Escocès (SNP), celebrat a
Aberdeen, on va assegurar: “Estic
decidida a aconseguir que l’any que ve
hi hagi un referèndum. Ho estem
preparant”. I va afegir: “Avui puc
confirmar que abans del final d’aquest
any exigiré [al govern britànic] la
transferència dels poders perquè la
legalitat d’un referèndum estigui fora
de qualsevol dubte”.
Es tracta del mateix tipus de poders que
el 2012, després de l’anomenat Acord
d’Edimburg del 15 d’octubre d’aquell
any, firmat pels llavors primer ministre
britànic, David Cameron, i el seu
homòleg escocès, Alex Salmond, va
permetre la celebració del plebiscit del
18 de setembre del 2014, legal i
vinculant. La consulta es va acabar
saldant amb la derrota de
l’independentisme per deu punts de
diferència.
Hola catalans,
M'acabo d'unir a aqjesta web i no se ben
be com funciona però m'agradaria
manifestar-me desde bristol per tot els
succesos q sestan donant a catalunya
degut a la sentència als presos i per la
sentència en si. M'agradaria fer una
convocatoria algun dia daquests i sortir
al carrer amb samarretes grogues per
donar suport desde aqui. Que hos sembla?
Hola a tothom!
Avui s'ha resolt la sentència dels
presos polítics de Catalunya. Ja no es
tracta de ser independentistes o no,
sinó de justícia. La pena de
presó per posar unes urnes és de 9 a 13
anys, una justícia desproporcionada
tenint en compte que per un homicidi és
de 10 a 15 anys; per no parlar d'altres
delictes com la violació, tràfic de
persones o tortures greus, que ni molt
menys s'assimilen al fet de donar el que
el poble reclama i que són "menys
costoses".
Veig tot el que està passant a Catalunya
i, malgrat m'agradaria estar allà
formant part de la lluita pels nostres
drets aquesta possibilitat no la veig
factible. És per això que em preguntava
si es farà alguna concentració a
Hèlsinki per reclamar la llibertat
als presos polítics. Gràcies!
Tinc 25 anys i soc mestra. Aviat farà un
mes que estic instal·lada a Burgos. No
sé si acostumeu a fer-ho, però que
n’opineu d’una quedada? Estic molt feliç
aquí, però trobo a faltar parlar en
català:
Després del que ha passat avui a
Catalunya amb la sentència del procés
m’he posat en contacte amb l’ANC France
per saber si hi havia algun acte a Lille
i m’han dit que no però que em poses en
contacte amb aquesta pàgina per a veure
si podiem organitzar una concentració
davant del consulat, l’Ajuntament o el
Palau de Justícia.
Ja que no estem a casa necessitem actuar
des d’aquí. Si algú es vol posar en
contacte amb mi per preparar-ho i
aconseguir un volum de gent endavant.
Hola, em dic Clàudia, fa una setmana que
vaig arribar a Ljubljana i m’agradaria
saber si hi ha gent que està vivint per
aquí i/o si es vol fer alguna quedada.
Alguna movilització pels fets de la
sentència d’avui?
Bon dia! Acaben de dictar sentència pels
presos polítics. La gent que està
visquent a Stavanger està interessada en
fer una petita manifestación? Moltes
gràcies
Bona tarda a tothom,
Visc a Barcelona, tinc 51 anys, dona i 2
fills (14 i 13 anys).
Sóc advocat i volia fer un canvi de vida
i venir a treballar/viure a Nova
Zelanda.
Busco treballar en alguna cosa
relacionada amb la meva feina, o comerç
internacional, etc. o el que sigui que
sigui similar. I sino es similar, el que
calgui. No em tanco cap porta.
Si alguna persona pot ajudar-me, doncs
endavant.
Moltes gràcies i salutacions.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
