Sis dècades després del triomf de la
Revolució Cubana ha sigut possible
documentar la biografia d?un dels grans
protagonistes d?aquesta gesta històrica
En la història que hem conegut de la
Revolució Cubana s’hi amagava un fet
molt destacat per als catalans: un dels
revolucionaris era fill d’un fuster de
la ciutat de Reus que va emigrar al
principi del segle passat a l’illa.
Després va alliberar Guantánamo i es va
acabar convertint en un dels generals
més prestigiosos de l’entorn dels
germans Castro.
Ara, quan es compleix el 61è aniversari
d’aquella revolució, s’han pogut
documentar amb precisió les dades
històriques d’aquest personatge, el
general Demetrio Montseny Villa, que
ofereix una trajectòria existencial i
una peripècia coral digna d’una
pel·lícula de Hollywood.
El mateix general Montseny, que va morir
el juliol del 2011, no va evitar
esmentar, en alguna ocasió, la seva
ascendència catalana, però no va
transcendir mai fora de Cuba ja sigui
per l’hermetisme que envolta sempre les
forces armades en general -i molt
especialment les cubanes- o perquè ell
mateix no en tenia proves documentals
fefaents.
Al principi del segle XX el seu pare,
Josep Montseny i Gual, nascut a Reus, va
emigrar a Cuba i es va establir, a la
zona de Guantánamo, com a fuster en un
sanatori que la colònia dels catalans
tenia en aquella ciutat. Es va casar i
la seva dona va treballar de bugadera al
mateix centre.
Demetrio va néixer a Guantánamo el 8
d’octubre del 1925. Quan era molt jove
el seu pare va morir i com que era fill
únic i la situació familiar era
precària, va haver d’abandonar els
estudis. Amb quinze anys va intentar
entrar a treballar als ferrocarrils de
Guantánamo-Occidente, però no ho va
aconseguir perquè les places noves eren
per als fills dels treballadors. Va dur
a terme moltíssimes feines auxiliars.
Quatre anys després, quan en tenia
dinou, va aconseguir entrar-hi i el van
convertir en retranquero -una espècie de
guardafrens- i, més endavant, en cap
d’estació.
Era fill d’un fuster de Reus que va
emigrar a l’illa a l’inici del segle
XX
Just en aquell moment va començar la
seva implicació en lluites obreres, es
va integrar al Partit Socialista Popular
i va arribar a ser delegat obrer davant
la patronal.
El fet que va capgirar la seva vida va
ser el cop d’estat del general Fulgencio
Batista, el març del 1952, arran del
qual es va implantar una dictadura
militar a Cuba que, des del primer
moment, va suscitar una forta
resistència social, obrera i
estudiantil.
Demetrio Montseny es va inscriure de ple
dret, i des del primer moment, en
aquella etapa prerevolucionària: el 1952
amb les primeres lluites estudiantils i
obreres, just després del cop d’estat;
el 1955 amb la creació d’una guerrilla
urbana militaritzada a la zona de
Guantánamo, dins el Movimiento 26 de
Julio; i el 1958 amb la incorporació
directa a les Forces Armades
Revolucionàries, com a capità de la
Columna 20 Gustavo Fraga.
El comandant Montseny / Arxiu Marta
Montseny
El comandant Montseny / Arxiu Marta
Montseny
En l’època de guerriller urbà, Canceco o
Villa -aquests van ser alguns dels àlies
clandestins que va adoptar Demetrio
Montseny- amagava la seva identitat amb
targetes d’agent comercial de farmàcia i
alhora la seva veritable activitat
secreta: cap d’acció i sabotatge del
Movimiento 26 de Julioa tota la zona de
Guantánamo. L’àlies Villa li va quedar,
des de llavors i per sempre més,
incrustat com a segon cognom, tot i que
no era el matern.
Alliberar Caimanera i Guantánamo
A mitjans de març del 1958 Montseny va
abandonar els anys de guerrilla urbana i
va pujar a la Sierra per acabar
comandant, com a capità, la Columna 20
Gustavo Fraga, sota les ordres de Raúl
Castro. L’estratègia militar dels alçats
ja era en aquells moments començar a
conquerir territori -ciutats, casernes,
comunicacions...- en terres baixes.
Amb els efectius de la seva columna,
Montseny va encerclar Caimanera i va dur
a terme accions directes, com ara
sabotejar la via fèrria i fer emboscades
permanents en indrets de la carretera
que anava a Santiago de Cuba, d’on
venien els reforços i les tanquetes de
l’exèrcit de Batista.
Oberta la confrontació militar directa
amb Caimanera, no sense un cert nombre
de víctimes -ell mateix va resultar
ferit, encara que no de gravetat-, es
lluitava amb una gran desigualtat de
mitjans, perquè la peça més important
que tenia Villa era el cañoncito, de 20
mil·límetres, que havien capturat i
restaurat d’un avió nord-americà que es
va estavellar fora de la base militar de
Guantánamo. Després de forts combats,
Caimanera es va rendir el 25 de
desembre. Tres dies després, Fidel
Castro va firmar l’ascens de Demetrio
Montseny a comandant.
Alguns dels seus àlies clandestins van
ser Canceco i Villa
La conquesta següent, la de Guantánamo,
va ser més incruenta però
psicològicament molt complexa i
trepidant. Era una plaça militar molt
important, amb més de mil soldats,
bateries de 60 i 81 mil·límetres i sis
tancs.
El comandant Montseny a cavall / Arxiu
Marta Montseny
El comandant Montseny a cavall / Arxiu
Marta Montseny
La columna del ja comandant Montseny,
com a avantguarda, i dues més van
envoltar tota la ciutat i fins i tot van
entrar en alguns edificis. Per
estalviar-se víctimes inútils, el mateix
Raúl Castro va decidir escriure una
carta al comandant Literas, màxima
autoritat de la plaça, oferint-li que es
rendís. I el mateix Montseny, juntament
amb el comandant Ameijeiras, amb una
tanqueta, en un gest fins i tot
temerari, es va atrevir a entrar al
centre de la ciutat per parlar amb el
coronel batistià Casillas.
L’estira-i-arronsa va durar
interminables hores.
L’1 de gener del 1959 a les dues de la
matinada, el dictador Fulgencio Batista,
la seva família i altres acòlits van
pujar a tres avions DC-4 i van fugir de
l’illa. L’evidència de la desfeta del
règim ja era total i unes hores després,
llavors sí, es va rendir l’última
caserna de Guantánamo.
Després de la guerra
Un cop guanyada la guerra, el comandant
Montseny es va convertir, des del primer
moment, en cap militar de la zona de
Guantánamo. Just un mes després, el 3 de
febrer del 1959, Fidel Castro va fer una
visita apoteòsica a la ciutat. Des que
va baixar de l’avió, una multitud el va
acompanyar per tots els carrers i places
de la ciutat, durant hores, amb el
comandant Montseny sempre al seu costat.
Hi ha testimonis fotogràfics colpidors
d’aquella exaltació ciutadana.
No gaire després va esdevenir, per ben
poc temps, ajudant executiu del Che
Guevara a l’Havana i després cap del
districte militar de la província de Las
Villas, fins a ser nomenat, el febrer
del 1960, delegat del ministeri
d’Indústria a Oriente, novament a les
ordres del Che, que havia assumit aquest
nou paper ministerial.
El 1962 va seguir un curs d’oficials
superiors a la Unió Soviètica i, just
després, el van fer cap de l’exèrcit a
Camagüey, fins al 1964, quan va assumir
la direcció de la Brigada de Fronteras
i, després, la direcció de Relacions
Exteriors del ministeri de les Forces
Armades (Minfar).
El 1970 va ser nomenat agregat militar a
Txecoslovàquia i es va traslladar a
viure a Praga amb tota la família durant
quatre anys. Hi va arribar just dos anys
després que els tancs soviètics
haguessin avortat l’anomenada Primavera
de Praga.
Un mes després de guanyar la revolució,
Fidel Castro va visitar Guantánamo i la
ciutat va celebrar una festa
multitudinària que es va allargar moltes
hores. En aquesta portada de la revista
Blasones, el comandant Montseny apareix
amb barret a l’esquerra de Castro. A la
foto superior, Demetrio Montseny a
l’època d’agregat militar a les
ambaixades / Arxiu Marta Montseny
Un mes després de guanyar la revolució,
Fidel Castro va visitar Guantánamo i la
ciutat va celebrar una festa
multitudinària que es va allargar moltes
hores. En aquesta portada de la revista
Blasones, el comandant Montseny apareix
amb barret a l’esquerra de Castro. A la
foto superior, Demetrio Montseny a
l’època d’agregat militar a les
ambaixades / Arxiu Marta Montseny
Més endavant, entre el 1979 i el 1983,
el van enviar d’agregat militar a
l’ambaixada de Cuba a Moscou. No hi ha
cap constància documental de la feina
que va fer en aquells dos períodes, però
és ben imaginable, sobretot en el marc
de les estretes relacions i intercanvis
militars que hi havia vigents als dos
països.
El 1989 el general Villa va passar a la
reserva i va participar en la fundació
de l’Associació de Combatents de la
Revolució Cubana.
Al general Villa el va precedir sempre
la fama de ser una persona amb molt de
caràcter. Al llibre Secretos de
generales, tot i el seu to hagiogràfic,
se’l descriu significativament com “ una
persona introvertida, de carácter
fuerte, en ocasiones áspero ”... Però la
veritat és que en les dues ocasions en
què ens vam entrevistar amb ell va
resultar ser una persona
extraordinàriament afable. Potser per
justificar-ho, en una expressió ben
típica de la sornegueria cubana, ens va
dir: “ Es que ahora, por las mañanas me
tomo una pastilla de Calmón y por las
tardes otra de Tranquilizón".
Descobrint una nova petjada catalana a
Cuba
Fa més de vint anys, en un viatge a
Cuba, vaig descobrir l’existència d’un
tal “capitán Montseny” en un peu de foto
descolorit d’un racó del Museu de la
Revolució de l’Havana, situat a l’antic
palau del dictador Fulgencio Batista.
Feia referència a la conquesta de la
zona de Caimanera i Guantánamo, i
esmentava la seva decisiva intervenció
militar a la zona.
Primera fiblada. Veure el meu cognom,
tan poc usual, escrit amb total
correcció als annals de la revolució
castrista –més enllà de qualsevol
parentesc directe, que ja vaig descartar
des d’aquell moment–, em va induir a
pensar en una nova petjada catalana a
Cuba que fins llavors no havia
transcendit.
No va ser fins al 2007 que l’amic i
periodista Xavier Vinader, coneixedor i
còmplice d’aquest tema, em va fer
arribar emocionat unes fotocòpies
rebregades d’un llibre de Luís Báez
editat a Cuba, titulat Secretos de
generales, que recull en format
d’entrevistes la biografia de 41
generals de les Forces Armades
Revolucionàries (FAR). De secretisme el
llibre no en té gens, perquè és gairebé
tot hagiogràfic, però entre els venerats
militars entrevistats hi apareix el
general de brigada Demetrio Montseny
Villa, que, a més, esmenta molt de
passada que el seu pare era d’origen
català
Segona fiblada. En aquell moment em vaig
proposar que, algun dia, intentaria
documentar aquest nou vincle, fins
llavors desconegut, en la prodigiosa
relació històrica, social i cultural
entre Cuba i Catalunya.
Vaig provocar aquesta oportunitat el
2009 quan en un nou viatge a l’Havana, i
contra tot pronòstic sensat, em vaig
proposar contactar-hi directament.
Mitjançant un possible familiar seu que
sortia a la guia telefònica, i després
de força peripècies dignes d’una
novel·la d’espies de l’Est dels anys 50,
vaig deixar al lloc adequat les meves
dades i el suggeriment a distància d’una
possible trobada. Dos dies després, a
les nou en punt del matí, va sonar el
telèfon a l’hotel on m’allotjava i una
veu distesa em va dir: “Hola, soy su
pariente...” En resposta al meu
suggeriment emocionat per poder veure’ns
algun dia, em va etzibar: “El carro va
para allá...”
Vint minuts més tard entrava a l’hotel i
vam tenir la primera de dues trobades,
amb un cert paroxisme de la direcció i
el personal de l’hotel, que no entenia
per què el mític general Villa dedicava
dues hores a reunir-se amb un turista
accidental.
En el decurs de les dues trobades em va
complementar molta de la documentació
que jo ja tenia sobre la seva vida i em
va expressar el pesar perquè no tenia
cap referència documental precisa sobre
el seu pare. En un escorcoll de la
policia de Batista, a l’època de la
clandestinitat, s’havien confiscat tots
els papers de la seva família.
Li vaig fer una promesa: aniria a Reus i
furgaria en tots els arxius i racons.
Així ho vaig fer, però la feina no va
ser fàcil. Entre altres coses perquè ell
mateix es va equivocar en l’edat del
pare. I, a més, els llibres de dues
parròquies s’havien cremat durant la
Guerra Civil. Temps després d’entrar en
aquest atzucac, una mà generosa se’m va
oferir. L’investigador local Josep M.
Grau, a qui havia demanat ajuda, va
descobrir als censos d’habitants de
l’any 1900 el nom de Josep Montseny i
Gual i la seva edat. Obtenir després la
partida de naixement del pare del
general va ser molt fàcil: havia nascut
a Reus el 12 de febrer del 1882.
Vas néixer ahir...
Demetrio Montseny va ser l’últim company
d’audàcies de guerrilla urbana que va
veure viu Frank País, el mític líder del
Movimiento 26 de Julio, la imatge del
qual encara colpeix com la d’un jove
estudiant de poc més de vint anys, de
mirada penetrant, vestit sempre amb una
impecable americana i pantalons blancs.
Al principi del 1955 Frank País i el seu
inse- parable amic de la infància,
Pepito Tey, van prendre una decisió que
va canviar per sempre el futur de les
seves vides: “Necessitem armes per
lluitar contra les armes, i les hem de
prendre a l’enemic”. Van organitzar un
escamot i a mitjans d’abril van assaltar
el Club de Cazadores. Se’n van endur
dotze escopetes.
Aquí va començar la seva aventura trepi-
dant, amb el rerefons de la creació del
Movimiento Revolucionario 26 de Julio
(MR- 26-7), dedicat a promoure
insurreccions i vagues, fer sabotatges
estratègics, capturar armes i, fins i
tot, executar policies i militars,
sobretot els torturadors.
A iniciativa de Frank, el mes d’octubre
d’aquell any ell i Demetrio Montseny,
que ja es coneixien, van fundar la
cèl·lula de l’MR-26-7 a Guantánamo, en
què Villa va exercir de cap d’acció i
sabotatge.
Bastants mesos després d’una permanent i
productiva relació conspirativa i
clandestina que els mantenia a ple
rendiment, es va produ- ir la mort de
Frank País.
El 30 de juliol del 1957, a primera hora
de la tarda, Frank i Demetrio feien una
reunió a Santiago de Cuba a casa del
company revoluci- onari Raúl Pujol
–cognom de reminiscències catalanes– per
donar resposta a una carta d’un tal
Alejandro (l’àlies de Fidel Castro) on
se’ls detallaven les necessitats més
urgents per proveir-se d’armament i
municions per enviar als alçats a les
muntanyes.
Van ser avisats que la policia
batistiana pentinava la zona, perquè
algú havia recone- gut Frank País.
Montseny li va oferir fugir amb un cotxe
que tenia a prop, però s’hi va negar del
tot. Minuts després queia cosit a trets
juntament amb Pujol al Callejón del
Moro, un passatge a pocs metres d’on
s’havien acomiadat. Poques hores
després, en una reunió en un pis a
Santiago, tots els companys de Frank
País volien sortir al carrer a venjar-ne
la mort. En aquell pis va sonar el
telèfon. Era Vilma Espín, la futura dona
de Raúl Castro, que llavors era una
joveneta de bona família –el seu pare
era un reconegut advocat– que coordinava
els moviments de la guerrilla urbana amb
les directrius polítiques que baixaven
de la mun- tanya. “Enterreu el Frank amb
la màxima organització i repercussió
ciutadana possible –va ser la seva
consigna–, però no sortiu al carrer amb
accions directes, perquè us estan
esperant per trinxar-vos”. I a Montseny
li va dir: “Cuida’t, que vas néixer
ahir”.
L’endemà l’enterrament del jove Frank
País, de 23 anys, es va convertir en una
manifestació de la ja potent insurrecció
civil que vivia Cuba en aquells moments:
milers de ciutadans de Santiago van
sortir al carrer per acompanyar el
fèretre, i es van produir nota- bles
aldarulls i vagues a tot el país.
Poques hores després, el 4 d’agost del
1957, de tornada a Guantánamo, va passar
un altre fet transcendent i luctuós que,
ni que sigui per atzar, vincula el futur
general Montseny amb els seus orígens
catalans. A primera hora de la tarda va
anar a supervisar el que denominaven El
Laboratorio, una fàbrica clandestina de
bombes i granades que tenien al subsol
d’una casa a Guantánamo, al carrer
Aguilera.
L’espai secret era un cau subterrani
esgarrapat al pati d’una casa on, per
seguretat, només es podia entrar per una
trapa que hi havia al pati de la casa
del costat. Hi treballaven,
permanentment, tres o quatre
revolucionaris.
L’article més preuat que sortia
d’aquesta fàbrica eren unes bombes
potents anomenades pata de elefante: un
cilindre de metall molt ample i gruixut,
amb la tapa inferior soldada i la
superior de rosca, per on s’introduïa la
metxa que activava els explosius i la
metralla que portava a dins.
Només d’entrar al forat, Demetrio
Montseny ja va haver d’esbroncar un com-
pany que fumava envoltat de dinamita.
Després va anar a la casa del costat
perquè tenia una reunió conspirativa amb
altres com- panys i, minuts després, una
espectacular explosió, que es va sentir
a tota la ciutat, va dei- xar la casa
del costat en runes.
Hi van morir els tres companys que mani-
pulaven els artefactes, entre els quals
el vell lluitador sindicalista i
anarquista Gustavo Fraga, que va acabar
donant nom a la columna militar que va
alliberar Guantánamo.
Demetrio Montseny va tenir més sort.
Ferit al cap, va perdre el coneixement
però va ser traslladat al Centro
Benéfico Catalán, una mena d’ambulatori
a tocar. Els metges que el van atendre
van impedir que els policies que hi van
arribar tot seguit se l’emportessin. Va
sobreviure dos cops gràcies a ells,
perquè no hauria arribat a cap caserna
militar sense un tret al cap.
Montseny es va estar a la presó algunes
setmanes, però en una vista preliminar,
abans del judici, el van deixar en
llibertat amb la condició que es
presentés cada dilluns al jutjat.
“Todavía me están esperando”, ens va dir
a nos- altres el dia que el vam
entrevistar, més de sei- xanta anys
després. D’aquí ja va passar a la
clandestinitat total. Fins que, a mitja
guerra, Raúl Castro el va fer cridar
perquè pugés a lluitar a la Sierra.
L'home que va apunyalar diverses
persones a Londres i que va ser abatut
per la policia havia sortit feia poc de
la presó després de complir la meitat
d'una condemna per terrorisme islamista
Com ens afecta el Brexit? Podrem viatjar
a Londres? Tot el que necessiteu saber
sobre els drets de ciutadania,
fronteres, visats o viatges al Regne
Unit
Divendres, 31 de gener, es farà efectiu
el Brexit i el Regne Unit deixarà de
formar part de la Unió Europea (UE).
D’aquesta manera, s’aplicarà finalment
el mandat del referèndum del 2016, en
què el 52% dels participants van votar a
favor de la sortida de la UE. En un
principi, es preveia que el Brexit
s’aplicaria el març del 2019, però les
negociacions amb les institucions
europees per a fixar les condicions de
la sortida van sumir el Regne Unit en
una gran inestabilitat política, cosa
que va comportar diversos ajornaments.
Finalment, el 20 de desembre, el
parlament britànic va aprovar la llei
del Brexit amb les condicions pactades
amb la UE i aquest divendres la història
del Regne Unit farà un tomb.
El Brexit tindrà unes implicacions molt
importants en la vida dels britànics,
però també en la dels europeus. Tot i
que el Brexit entra en vigor aquest
divendres, hi haurà un període de
transició fins al 31 de desembre durant
el qual es garantirà la lliure
circulació i els ciutadans de la UE al
Regne Unit podran fer els tràmits per a
mantenir els drets de ciutadania.
L’estatus dels migrants catalans al
Regne Unit
L’acord de retirada preveu que els
ciutadans europeus residents al Regne
Unit abans del Brexit mantinguin els
seus drets de residència, treball,
estudis i Seguretat Social més enllà del
període transitori sota l’estatus
d’assentat. Per beneficiar-se d’aquests
drets és molt important que tots els
ciutadans puguin acreditar que
resideixen legalment al Regne Unit des
d’abans que hagi acabat el període de
transició.
L’estatus d’assentat dóna els mateixos
drets de residència, estudis, sanitat,
treball i Seguretat Social que qualsevol
altre ciutadà britànic. Hom podrà
demanar la ciutadania britànica i marxar
del país sense perdre l’estatus
permanent durant cinc anys, com a molt.
Per tenir-hi dret, cal haver arribat al
Regne Unit abans del 31 de desembre i
haver-hi residit de manera continuada
durant cinc anys. Es considera que és de
manera continuada si s’hi ha viscut com
a mínim sis mesos de cada dotze durant
un període de cinc anys. Si encara no
s’han acumulat aquests cinc anys, es pot
demanar l’estatus provisional de
pre-assentat. Podeu trobar-ne més
informació ací.
Tanmateix, els drets dels ciutadans que
vulguin establir-se al Regne Unit
després del 31 de desembre estaran
subjectes als acords bilaterals amb els
estats de la UE o bé, si no hi ha acord,
a les condicions generals que
estableixin les autoritats
britàniques.
L’estatus dels migrants britànics a
Catalunya, el País Valencià i les
Illes
Tots els ciutadans de la Unió Europea
que vulguin residir més de tres mesos a
l’estat espanyol han d’inscriure’s al
registre central d’estrangers. Ara, a
partir de divendres, els britànics
deixaran de ser considerats ciutadans de
la Unió Europea, però haver-se inscrit
els garantirà els drets. Si no ho han
arribat a fer mai, cal que obtinguin el
certificat demanant cita prèvia en una
comissaria de la policia espanyola que
tramitin certificats de la UE.
Els ciutadans britànics inscrits
mantindran els mateixos drets que tenien
com a ciutadans europeus (tret de la
potestat de presentar Iniciatives
Legislatives Ciutadanes al Parlament
Europeu) durant el període transitori i,
després del 31 de desembre, mantindran
els drets de residència, treball,
estudis i seguretat social. Tenir el
certificat de registre abans que hagi
acabat el període transitori serà una
garantia per a acreditar la residència
legal a l’estat espanyol.
En cas de no haver aconseguit el
certificat de residència europea abans
de la data del Brexit, durant el període
transitori es podrà demanar una targeta
d’identitat d’estranger en què es farà
esment, de manera explícita, a la
condició de beneficiari de l’acord de
retirada pactat pel Regne Unit i la
UE.
Els migrants britànics que arribin
després del 31 de gener estaran
subjectes a un futur acord bilateral
entre el Regne Unit i l’estat espanyol.
Si no hi hagués pacte, se’ls aplicaria
el règim general d’estrangeria
espanyol.
Viatges
Una vegada entri en vigor el Brexit, es
mantindrà la connectivitat aèria amb el
Regne Unit i s’hi podrà viatjar sense
que calgui visat, com a mínim fins el 31
de desembre de 2020, quan acabarà el
període d’adaptació. Fins aleshores, es
mantindrà la lliure circulació com si el
territori del Regne Unit encara fos part
de la UE. Després d’aquest període, les
normes d’entrada al país dependran dels
acords bilaterals amb cadascun dels
estats membres de la UE.
Durant el període transitori, els
turistes europeus podran continuar
gaudint de la gratuïtat del roaming i
podran fer servir la connexió de
telefonia mòbil sense sobrecàrrecs.
Famílies
La nova realitat després del Brexit
també afectarà les famílies formades per
ciutadans britànics i europeus o
d’europeus que vulguin viure al Regne
Unit. Per exemple, un català que visqui
al Regne Unit amb el permís
d’assentament i es vulgui casar amb un
altre català després del període
transitori ha de saber que el seu
cònjuge no obtindrà els drets de
ciutadania que té ell. Per tant, si vol
anar a viure al Regne Unit, haurà de
complir amb la normativa britànica en
matèria d’immigració com qualsevol altre
migrant.
Tanmateix, els cònjuges, parelles de
fet, fills o néts (menors de 21 anys o
dependents) i pares o avis dependents
d’un català amb permís d’assentament
podran entrar i residir al Regne Unit
després del Brexit sempre que la relació
existeixi des d’abans de la fi del
període de transició. La resta de
familiars que vulguin residir-hi hauran
de demanar l’estatus de pre-assentament
abans del 31 de desembre.
Els fills dels catalans que neixin al
Regne Unit després del Brexit tindran
nacionalitat britànica, sempre que un
dels pares tingui l’estatus d’assentat.
Si cap dels dos no ha residit prou temps
per a tenir-lo i només tenen el de
pre-assentat els fills nascuts després
del Brexit només obtindran l’estatus de
pre-assentat.
Permís de conduir
Els ciutadans de la UE residents del
Regne Unit que van començar a viure-hi
abans de fer 67 anys podran continuar
conduint-hi sense problemes amb el
permís d’un dels estats membres fins als
70 anys. Els ciutadans de la UE que van
anar-hi a viure després dels 67 anys
podran continuar conduint per territori
britànic durant, com a màxim, tres anys.
Després, hauran d’aconseguir un carnet
de conduir britànic.
Els turistes, en canvi, podran continuar
circulant d’acord amb el permís de
conduir europeu.
Estudiants catalans al Regne Unit
Els ciutadans de la UE que estudiïn al
Regne Unit però que tinguin previst de
tornar a casa abans del 31 de desembre,
últim dia del període transitori, no han
de fer cap tràmit per a continuar els
estudis després del Brexit. Tanmateix,
si han de continuar estudiant al Regne
Unit o volen treballar-hi, han de
demanar l’estatus d’assentament o de
pre-assentament, com la resta de
ciutadans europeus. Fins ara, els
estudiants de fora de la UE sense cap
feina qualificada només podien continuar
vivint legalment al Regne Unit durant
quatre mesos. Tanmateix, el govern
britànic ha ampliat el termini dos
anys.
A banda, els estudiants que hagin
començat els estudis al Regne Unit
durant el curs acadèmic 2019-2020 o el
comencin el 2020-2021 continuaran pagant
les mateixes taxes acadèmiques que els
britànics fins que hagin acabat el
programa acadèmic.
Els professionals que necessitin que la
seva titulació europea sigui reconeguda
al Regne Unit hauran de demanar el
reconeixement abans del 31 de
desembre.
Competicions esportives
Els equips britànics podran continuar
participant en les competicions
esportives europees, com ara la UEFA
Champions League de futbol i l’Eurolliga
de bàsquet. Això és així perquè les
competicions europees són competicions
privades, no tenen relació amb la Unió
Europea, de manera que no els afecta la
sortida del Regne Unit.
Dret de vot
Els catalans que resideixin legalment al
Regne Unit després del Brexit podran
votar i presentar-se a les eleccions
locals britàniques, tal com passava fins
ara. De la mateixa manera, els britànics
també podran votar i presentar les seves
candidatures a les eleccions municipals
de Catalunya, el País Valencià i les
Illes.
Els catalans residents al Regne Unit
podran continuar votant al parlament, a
les eleccions espanyoles i al Parlament
Europeu. Els britànics residents en
territori de la UE, però, perdran el
dret de vot a les eleccions europees
perquè cal tenir la ciutadania d’algun
dels estats membres de la UE per
votar-hi.
Seguretat social i sanitat
Aquells ciutadans que durant la vida
laboral hagin treballat tant al Regne
Unit com en un estat membre de la UE han
de saber que els períodes cotitzats fins
al final del període transitori es
tindran en compte de cara a una futura
pensió. Si un català continua treballant
al Regne Unit després del 31 de
desembre, continuarà cotitzant, atès que
els reglaments de coordinació dels
sistemes de seguretat social continuaran
essent aplicables mentre mantingui la
feina. D’altra banda, el govern espanyol
s’ha compromès a reconèixer la pensió a
aquells ciutadans britànics que cotitzin
aquí abans i després de la fi del
període de transició.
Així mateix, els pensionistes catalans
que visquin al Regne Unit continuaran
rebent les seves pensions, ja que segons
la legislació espanyola han de ser
abonats als seus titulars
independentment del lloc de residència.
També la continuaran rebent els qui
hagin cotitzat al Regne Unit, britànics
o europeus, encara que actualment
visquin aquí.
D’altra banda, els treballadors europeus
al Regne Unit i els seus familiars
directes tenen dret de rebre assistència
sanitària gratuïta, sempre que conservin
la feina. En cas que no sigui així, els
europeus conservaran l’assistència
sanitària igual que els britànics fins
al 31 de desembre. Després del període
de transició, la situació dependrà de
l’acord bilateral entre el Regne Unit i
cada estat de la UE.
Duanes
El comerç amb el Regne Unit continuarà
igual fins al final del període de
transició, però cal tenir clar que a
partir del 31 de desembre hi haurà
fronteres i controls duaners. La relació
comercial a partir d’aleshores dependrà
del futur acord bilateral entre el Regne
Unit i l’estat espanyol o bé, en cas que
n’hi hagi, de les establertes per
l’Organització Mundial de Comerç.
Amb el Brexit, el Regne Unit recupera
l’autonomia reguladora, de manera que és
previsible que amb el temps es distanciï
de l’actual regulació europea,
circumstància que farà haver d’adaptar
els productes i les etiquetes o haver de
fer noves proves de verificació i
seguretat.
Així mateix, les empreses han de tenir
en compte que les mercaderies amb
matèries primeres del Regne Unit podran
deixar de ser considerades originàries
de la UE, perdent els avantatges de
lliure comerç que la UE ha signat amb
països tercers com el Japó i Turquia.
Fiscalitat
Després del Brexit, les transaccions amb
el Regne Unit seran equivalents a les de
qualsevol país tercer. Les normes d’IVA
canviaran i ja no s’haurà de presentar
el model 349, obligatori en les
transaccions intracomunitàries, sinó el
303. Les factures emeses al Regne Unit
continuaran exemptes d’IVA, però caldrà
presentar la declaració duanera
corresponent.
Les empreses que exportin al Regne Unit
però que fins ara no ho hagin fet mai a
països tercers hauran de demanar a
Hisenda el número d’identificació fiscal
EORI (Economic Operator Registration
Identification).
Ens fa molta il·lusió avançar-te la
invitació a l'acte que celebrarem el
proper dissabte 29 de febrer a Perpinyà
amb el president Carles Puigdemont i els
consellers Toni Comín i Clara Ponsatí.
Un acte de gran transcendència per al
Consell per la República Catalana, ja
que per primera vegada serem a
Catalunya, concretament a Perpinyà.
Volem comptar amb el teu suport per a
fer que sigui l'acte més gran fet mai a
Perpinyà.
Per a fer-ho possible, ens caldrà fer un
gran desplegament humà i tècnic i això
requereix de recursos econòmics. En
aquests moments, el Registre ciutadà del
Consell ofereix l'opció de contribuir
periòdicament (mensual, trimestral o
anual) i et volem demanar que et canviïs
a contribució periòdica, en la modalitat
i l’import que més et convingui.
Pots fer-ho des d’aquí:
registre.consellrepublica.cat
INFORMACIÓ DE L'ACTE
LLOC: Parc de les Exposicions de
Perpinyà (Esplanada al costat del
Recinte firal Palau de les Exposicions
de Perpinyà)
DIA: 29 de febrer
HORA: A partir de les 12 hores.
Les comarques nord-catalanes van ser
claus per a poder celebrar el referèndum
de l'1d'octubre i les seves institucions
i societat civil sempre han donat
suport al procés català i han demanat la
llibertat dels presos i exiliats
polítics.
El teu suport és clau perquè el Consell
i la feina que fem des de l'exili pugui
acomplir la seva missió: culminar el
camí iniciat l’1-O.
Parla sense embuts. Jason Y Ng veu molt
clar qui és, quin paper fa al seu país,
Hong Kong, i quin fa al món. Ha calculat
amb ull de falcó el missatge que ha de
difondre i com l?ha de difondre, i ho fa
amb la gràcia i amb l?habilitat, malgrat
tot, de traspuar transparència ?
Continue reading Hong Kong o com la
granota aprèn a sortir de l?aigua ?
La laureada novela gráfica de Marjane
Satrapi cumple 20 años y vuelve a las
librerías con una nueva reedición de
Reservoir BooksSu valor histórico, su
divulgación, su uso del blanco y negro?
Recopilamos cinco motivos de los muchos
por los que merece la pena releer este
cómic
En breu em mudo a Tenerife després de
"tota la vida" a Barcelona (tinc 36
anys) Estic buscant habitació / pis/
feina a poder ser per la zona de Santa
Cruz / La Laguna. Soc psicòloga. Molt
contenta de trobar aquesta comunitat
virtual!!!!
Més de 10 milions d?hectàrees cremen en
aquesta illa, amb un balanç fatídic de
1.000 milions d?animals morts. Un nou
tipus de foc, més agressiu en zones que
fins ara no cremaven tan sovint, com el
sud-est del país, augura un futur
devastador si no aturem l?emergència
climàtica
Hola amics!
Em dic Joaquim. Soc de Mataró.
A finals de setmana, vindre a Kuwait per
questio de feina.
En principi hi sere fins a finals de
febre.
M'agradaria saber quin temps hi fa, com
s'ha d'anar vestir, etc.
Si algu em pot ajudar, li estaré molt
agraït.
El primer ministro conservador ha hecho
pública una carta en la que destaca que
el pueblo escocés votó por permancer
dentro del Reino Unido en la consulta de
2014.
https://www.publico.es/internacional/rei
no-unido-boris-johnson-no-permitira-segu
ndo-referendum-independencia-escocia.htm
l
La celebración del torneo español ha
redoblado las acusaciones de
'sportwashing', el nombre que recibe la
estrategia de organizar eventos
deportivos para maquillar la reputación
de un paísMientras el régimen saudí ha
tratado de exportar al mundo durante la
competición una imagen de "normalidad"
para las mujeres, una de las activistas
feministas saudíes más destacadas seguía
en la cárcelLa estrategia no es nueva y
ha sido utilizada por otros países como
Bahrein, Emiratos Árabes Unidos,
Azerbaiyán o Israel, denuncian
organizaciones como Amnistía
Internacional
Em mudo a Phoenix d'aquí a uns dies i
m'he creuat amb aquesta pàgina web, i
amb tots els nervis he cregut oportú
preguntar: els que viviu allà, teniu
alguns consells que em donarieu? Aquella
informació que haguéssis dessitjat saber
quan us veu mudar vosaltres allà,
bàsicament.
Las recurrentes inundaciones, un turismo
mal gestionado y el elevado precio de la
vivienda complican la habitabilidad de
una de las ciudades más emblemáticas de
EuropaEn 2019, Venecia y sus 11 islas
habitadas perdieron 1.092 residentes que
decidieron mudarse a otras ciudades y
países"Es demasiado difícil quedarse. Es
como vivir en un barco. A veces entra
agua, otras sube y baja el nivel como si
fuera una marea", afirma Patricia Blaci,
arquitecta y guía
Al primer president de la Costa d'Ivori,
Félix Houphouët-Boigny –que va ser el
pare de la independència–, li agradava
construir-se monuments a ell mateix.
Després de l'emancipació de França, el
1960, el mandatari va decidir que la
nova capital política del país seria
erigida sobre la seva aldea natal,
Yamoussoukro, un poble remot de poques
desenes d'habitants allunyat de tot i de
tothom. Malgrat els inconvenients
logístics que comportava la decisió, la
va executar amb fermesa.
I no va, ni molt menys, escatimar en
despeses. Entre d'altres excentricitats,
va equipar la nova ciutat amb una gran
pista d'aterratge, una pista sobre gel
–la primera de l'Àfrica occidental–, la
llavors considerada basílica més gran
del món i un gran palau. Un gran palau
envoltat per un immens llac artificial
ple de cocodrils. Una mena de mascotes
del president.
Però amb la mort de Félix
Houphouët-Boigny, el 1993, Yamoussoukro
s'ha anat esborrant a poc a poc del
mapa. Malgrat que la capital del país
continua sent l'antiga aldea del
dictador, gran part de l'activitat
econòmica i política s'ha traslladat a
la ciutat d'Abidjan, fins al punt que
Yamoussoukro ha quedat notablement
abandonada. Només cal fer una volta pels
seus carrers per adonar-se que les
carreteres són plenes d'esquerdes i
sotracs, que molts fanals ja no fan llum
o que la pols i la grisor que emboiren
molts dels seus racons són senyals
evidents de la decadència que pateix el
municipi.
"Si t'acostes a l'aigua et menjaran"
Però de tots aquests senyals de
decadència, n'hi ha un que preocupa
especialment els habitants de
Yamoussoukro. Els cocodrils que abans
custodiaven el gran palau del president
van ser parcialment abandonats i, a
causa de la falta de mesures per
controlar-los, han acabat escapant a les
vies fluvials de la ciutat, on s'han
reproduït sense cap mena de cautela. Els
veïns de la ciutat denuncien que sovint
les bèsties campen soles i que ja hi ha
hagut diverses víctimes. "Ningú es va
preocupar per aquests cocodrils, no hi
va haver cap mena de gestió. Si
t'acostes a l'aigua et menjaran",
explica Souaga Gérard, una mestra de
Yamoussoukro.
Durant més de tres dècades els va cuidar
l'operari Dicko Toki. Els alimentava
diàriament i els hi posava noms com
Capitaine o Chef de Cabinet, una clara
referència al seu vincle polític amb el
país. Però el 2012 l'home que controlava
la colònia de cocodrils va ser
arrossegat al fons del llac per una de
les bèsties, concretament per Chef de
Cabinet. Se'l van cruspir en pocs
minuts.
Des de llavors, la presidència compra
bous cada mes per alimentar-los, però
sembla que no és suficient. Cada cop
estan acostumats a menjar més
assíduament i un dels principals motius
que ho explica és l'actitud
irresponsable del turisme. Molts dels
visitants de la ciutat paguen diners a
la població local perquè els llancin
pollastres vius i d'aquesta manera
puguin veure els cocodrils en acció.
Aquesta rica dieta ha provocat que les
bèsties creixin i es reprodueixin cada
vegada més.
De fet, originàriament hi havia una
desena de cocodrils. Ara es desconeix el
nombre d'exemplars que hi ha a la ciutat
i tampoc se sap la xifra exacta de
persones que han mort com a conseqüència
dels seus atacs. Els habitants de la
localitat asseguren que la situació és
especialment perillosa durant l'època de
pluges, quan hi ha risc
d'inundacions.
Animals sagrats
A més a més, encara hi ha un altre
factor que fa més delicada la gestió
d'aquesta problemàtica. Els cocodrils de
Yamoussoukro gaudeixen d'una certa
aurèola sagrada, ja que van pertànyer al
primer mandatari del país. Part de la
població, inclosos molts guàrdies del
palau, pensen que qualsevol persona que
faci mal als animals serà maleït per
sempre.
El govern xilè de Sebastián Piñera va
anunciar el 6 d?octubre un augment de 30
pesos en el preu del bitllet del
transport. Poc es pensava que aquell
anunci, que afectava especialment el
metro de la capital, Santiago,
desencadenaria les més grans protestes
des del final de la dictadura i acabaria
obrint pas al canvi ? Continue reading
Xile: una revolta per a posar fi a
l?herència constitucional de Pinochet ?
El govern xilè de Sebastián Piñera va
anunciar el 6 d’octubre un augment de 30
pesos en el preu del bitllet del
transport. Poc es pensava que aquell
anunci, que afectava especialment el
metro de la capital, Santiago,
desencadenaria les més grans protestes
des del final de la dictadura i acabaria
obrint pas al canvi de la constitució
del país, vigent, de fet, des del temps
de Pinochet.
Els primers a mobilitzar-se després
d’aquest anunci van ser els estudiants,
que el dilluns 14 d’octubre van
organitzar l’anomenada ‘evasió massiva’
al metro de Santiago. Durant uns quants
dies, es van negar a pagar el bitllet i
saltaven els torniquets per accedir als
trens. El govern va respondre-hi amb un
desplegament massiu de Carrabiners, la
policia militaritzada del país.
Fue condenado por tres casos
relacionados con el escándalo de las
ejecuciciones extrajudiciales de
civilesEl Ejército reclutaba a jóvenes,
les prometía trabajo y luego los mataba
para hacerles pasar por guerrilleros
muertos y engrosar la estadística de
víctimas de las FARC"En otros países
serían los generales, el presidente y el
ministro de Defensa los que estarían
respondiendo por lo que pasó", dice a
eldiario.es"Hay compañeros militares que
están sin trabajo. ¿Dónde van a terminar
ellos si lo que saben es matar?"
Més diners. Irlanda del Nord necessita
més diners. És una de les conclusions
bàsiques a què han arribat aquest
dilluns la presidenta del Sinn Féin,
Mary Lou McDonald, i la líder del Partit
Unionista Democràtic (DUP), Arlene
Foster, després de reunir-se per separat
a Belfast amb el ministre britànic per a
la província, Julian Smith, en la
primera fase d'una nova temptativa de
Londres i Dublín per restaurar el govern
compartit, dissolt fa pràcticament tres
anys. La falta efectiva d'institucions
de govern ha submergit Irlanda del Nord
en una paràlisi administrativa de greus
proporcions.
Smith també s'ha reunit amb els
representats dels altres partits de l'
Assemblea de Stormont, el Partit
Socialdemòcrata i Laborista , el Partit
de l'Aliança i el Partit Unionista de
l'Ulster.
Els serveis públics bàsics de la regió
són els que pateixen més la paràlisi
política. De moment, el problema més
greu es concentra en infraestructures de
transport clau i, especialment, en el
Sistema Nacional de Salut (NHS), amb els
pitjors índexs de compliment d'objectius
de tot el Regne Unit i una vaga del
personal d'infermeria i auxiliars en
demanda de millors condicions salarials
i laborals que s'ha allargat des del 25
de novembre i que continua fins a aquest
dimecres.
Tot i que el to en les converses ha
sigut "constructiu", segons Naomi Lond,
líder del Partit de l'Aliança, Smith ha
recordat que si el 13 de gener de l'any
vinent no han resolt les diferències, la
regió haurà de tornar a les urnes, com
ja va fer el març del 2017, dos mesos
després que l'històric líder republicà
del Sinn Féin, Martin McGuinness,
abandonés el govern com a protesta per
un cas de corrupció que esquitxava
directament la cap de govern, Arlene
Foster. Aleshores les eleccions no van
servir per a res.
Canvi de to
Però el canvi de paisatge a la regió que
han comportat els resultats de les
eleccions de dijous al Regne Unit podria
afavorir un millor to en les
negociacions i actuar com a solució del
problema. Per primer cop en la història
electoral de Westminster, el nombre de
diputats unionistes és menor que el dels
republicans, encara que els del Sinn
Féin mai prenen possessió de l'escó. A
més, els dos partits principals, tant el
Sinn Féin com el DUP, han patit una
pèrdua del percentatge de vot en el que
s'interpreta com un càstig dels electors
a una política basada en l'enfrontament
i la falta d'acció.
"Ens adonem plenament i som coneixedors
des de fa uns quants anys de les
frustracions de la gent pel fracàs de
l'executiu i de l'Assemblea per complir
amb els nostres ciutadans. Creiem que
ara és un moment crucial i clau", també
ha dit Mary Lou McDonald a la sortida de
la reunió amb Smith.
Sinn Féin
@sinnfeinireland
"An agreement to restore power-sharing
is possible - all parties and both
governments must play their part..." -
@MaryLouMcDonald speaking on the
resumption of talks today
En el mateix sentit s'ha expressat
Foster, que ha admès que "els electors
han deixat molt clar que volen que
Stormont torni a funcionar. Vaig parar
molta atenció durant la campanya
electoral i hi havia aquest desig. Per
tant, som aquí per intentar que això
passi. Espero el mateix de les altres
parts".
Divendres, poques hores després que es
conegués l'històric abast de la victòria
de Boris Johnson (365 diputats davant
dels 203 del Partit Laborista), el
premier britànic va parlar amb el seu
homòleg irlandès, Leo Varadkar, per
reactivar les converses entre els
representants nord-irlandesos.
Amb tot, els esculls que fins ara han
impedit la formació de govern continuen
en el centre de la polèmica i no semblen
fàcils de superar. McDonald considera
clau perquè s'arribi a un acord –que veu
"possible"– que es resolguin els "temes
més destacats": que tothom col·labori en
la formació "d'un govern inclusiu" i la
ja esmentada gran "injecció de
diners".
Entre els temes pendents més destacats,
el Sinn Féin vol que s'aprovi una llei
específica que garanteixi els drets dels
parlants de gaèlic, pretén que es
reformi l'anomenada Petition of Concern
(el mecanisme que permet que es veti una
llei amb un terç dels diputats de la
cambra) i que s'estableixin línies
mestres definitives per resoldre les
encara moltes conseqüències, penals i
jurídiques, dels més de trenta anys de
violència entre catòlics-republicans i
protestants-unionistes que la regió va
partir fins a la signatura dels Acords
de Pau del 1998.
A les portes de Nadal, però, el més
probable és que les converses no donin
fruit fins pràcticament el mateix dia 13
de gener. Cap del dos grans partits, ni
Sinn Féin ni DUP, es poden arriscar a
unes noves eleccions després del càstig
patit a les urnes. El DUP, però, és qui
té la posició més complexa. El partit ha
perdut bous i esquelles en el debat del
Brexit i les eleccions de la setmana
passada.
D'una banda, se sent traït per Boris
Johnson, perquè el pacte que el premier
va signar amb Brussel·les a mitjans
d'octubre obliga, tot i les seves
reiterades declaracions en sentit
contrari, a l'establiment d'una frontera
al Mar d'Irlanda. De l'altra, ha deixat
de ser un actor clau per sostenir el
govern de Londres, com feia durant els
tres anys mandat de Theresa May. La
delicada situació interna del partit,
doncs, podria ser un fre al desig de
diàleg i de solució del bloqueig.
Boris Johnson presentarà la llei del
Brexit divendres al Parlament
El nou govern de Boris Johnson portarà
divendres al Parlament el projecte de
llei d’Acord de Retirada de la Unió
Europea, segons ha confirmat aquest
dilluns al matí un portaveu de Downing
Street: "Tenim previst començar el
procés abans de Nadal", ha dit.
Divendres mateix es podria votar en
segona lectura. El projecte de llei s’ha
reescrit i ha perdut algunes de les
concessions clau que el govern de
Theresa May va fer a l’oposició i al
sector moderat del Partit Conservador.
Amb tota probabilitat, la llei rebrà la
sanció real a mitjans de gener, a temps
per fer oficial la sortida de la Unió
Europea el 31 de gener.
Parlem amb la presidenta d'Stop
Violències sobre la lluita per a
despenalitzar l'avortament a Andorra i
les vulneracions dels drets de les dones
al Coprincipat
Bones!
Som una familia catalana que
necessitaríem algun contacte a Accra que
ens ajudés (renumeradament, clar!) a fer
uns tramits amb l'ambaixada espanyola
per obtenir un visat per un menor gahnes
que ve a estudiar a casa nostra.
per qualsevol cosa,
judith@bergueda.org
moltes gràcies per tot!!!
Tinc 50 anys som una família de 5
components, les meves filles tenen 16,
17 y 21 anys. Jo estic mirant de
convèncer a la família de fer un canvi
de vida i anar tots a viure a Cost Rica.
Lògicament m’agradaria saber si algú ho
ha fet amb circumstàncies similars a les
meves (família i edat ).
La meva idea seria poder anar allà per
muntar un petit negoci per el turisme, i
amb la intenció de continuïtat per el
futur de les filles.
Bon dia! Veig que va passar molts anys
des de l'últim pissara que va sortir.
Peró estic a Atlanta per uns mesos i
necessito parlar en català (que no parli
només l'anglès aquí haha)
Aquesta es la meva primera pissarra i no
sé exactament com s'ha fet. Però
escriu-me o puja una resposte si vols
que ens parlem en català
El règim de l'Iran ha tallat l'accés a
internet a pràcticament tot el país, en
un intent d'afeblir i aïllar el moviment
de protesta que va arrencar fa tres dies
contra l'encariment el preu de la
gasolina que divendres va ordenar
Teheran. Almenys 12 persones han mort en
la repressió de les manifestacions, que
ha deixat centenars de ferits i un miler
de detinguts, segons l'agència
semioficial Fars News.
El líder suprem aiatol·là Ali Khamenei,
s'ha referit als manifestants com a
"brètols", i ha defensat la pujada de
preus, d'un 50% per al combustible
racionat i d'un 300% pel que supera els
límits de consum. Ha responsabilitzat de
les protestes els grups d'oposició
monàrquics als quals acusa d'intentar
desestabilitzar el país.
Les sancions imposades per
l'administració Trump contra Teheran
arran de la retirada de la Casa Banca de
l'acord nuclear han tornat a disparar el
malestar social dins la República
Islàmica, que ha hagut de retallar també
l'exportació de petroli. El país encara,
a més, les mobilitzacions
protagonitzades sobretot per la població
xiïta de l'Iraq contra el govern de
Bagdad, aliat de l'Iran, i les protestes
també al Líban contra el sistema sectari
que Teheran avala. Ara s'ha obert un
altre front intern.
Les protestes van esclatar divendres a
la nit i van derivar aviat en una
escalada violenta que va incloure el
tall de carreteres, incendis de
sucursals bancàries i gasolineres,
robatoris a botigues i intents d'assalt
a comissaries i magatzems de
combustible. Els manifestants continuen
a ciutats com Teheran o Shiraz, amb
consignes contra Khamenei, però no amb
la mateixa intensitat.
Les imatges dels disturbis van circular
principalment per les xarxes socials
que, des d'ahir, no s'han fet ressò de
nous incidents, encara que això pot ser
degut no només a la tornada de la calma
sinó al bloqueig d'internet. L'activitat
laboral també es veu afectada pel tall a
les comunicacions: només funciona la
connexió amb servidors situats dins del
país. Diumenge fins i tot era difícil
fer transferències.
A més de per les sancions imposades, les
autoritats iranianes van acusar aquest
dilluns Washington d'encoratjar els
disturbis: "L'objectiu d'EUA davant
l'Iran no és altre que pertorbar la seva
seguretat", va denunciar el president de
Parlament, Ali Lariani.
També va criticar la ingerència dels EUA
el ministeri d'Exteriors, que va
assenyalar en un comunicat que el poble
iranià "sap bé que aquestes declaracions
hipòcrites manquen per complet de
sincera simpatia".
Balanç de la repressió
Aquestes reaccions van arribar després
que la Casa Blanca digués ahir que "els
EUA dona suport al poble iranià en les
seves protestes pacífiques contra el
règim" i condemnés l'ús de "força letal"
contra els manifestants.
En mitjans oficials només s'han
confirmat per ara dos morts –un civil i
un policia–, però es preveu que la xifra
real de víctimes mortals sigui bastant
més elevada i superi la desena. També
s'han dut a terme un miler de
detencions, entre elles 150 a la
província del nord d'Elburz, a mans de
la Guàrdia Revolucionària, que ha
advertit avui que "si cal, prendrà
mesures decisives contra els que
fomentin la inseguretat".
Bon dia tothom , em dic Enric , visc al
poble de Negara ( jembrana/bali) , soc
jubilat , tinc 59 anys , m'agradaria
poguer xerar , passejar se , i compartir
amistat amb una catalana aqui a Bali, el
meu parla català no es perfecte , pero
ens poden entendre , el meu email :
enric.caumeil@gmail.com , fins aviat
tothom , i Visca Catalunya
El nivell de l'aigua a Venècia ha
arribat aquesta passada nit a una alçada
màxima de 187 cm, la segona més alta de
la història.
El fenomen, conegut com a "acqua alta",
és habitual a la ciutat italiana, on les
marees provoquen aquestes inundacions.
Però la d'aquests dies és excepcional
per la suma de causes, com ara la lluna
plena, les baixes pressions, el fort
vent -el "sirocco" o xaloc, del sud-est-
i la pluja intensa.
S'han inundat nombrosos edificis i
alguns palaus. La pitjor inundació de la
qual es tenen registres va ser el 4 de
novembre de 1966, quan l'aigua va
arribar als 194 centímetres d'alçada i
va provocar grans destrosses. L'alcalde
de Venecia, Luigi Brugnaro, demanarà
aquest migdia l'estat de crisis a la
Regió de Véneto i després, sol·licitarà
la declaració d'estat d'emergència a la
Presidència del Consell de Ministres.
També demana als ciutadans i a les
empreses que recopilin material i
informació per demostrar els danys
soferts, en una situació que qualifica
de "dramàtica".
Hola, visc a Méxic. Estiic cercant
contactes a Canadà per obrir
col.laboració import export de
productes mexicans i canadencs. Treballo
amb joieria d'or, plata, pedres
precioses i total Mena d'articles amb
aquesta materiales. Puc assortir
subministrament a l'engròs. També
disposo d'accès a dolços i alimentos
típics envasats i amb registre sanitari.
Si s'escau, qualsevol altre productes
del país, directament del productor.
A l'ensems, m'agradaria fer contacte
per a conèixer de primera mà la
possibilitat d'establiment personal
permanent o temporal al Québec. Tinc
interés tant personal con pel treball.
Si algú pogués conectar amb mi, sería
de gran ajuda per a entregar la mesa
relación amb el país. Tanmateix,
ofereixo contacte i col.laboració
personali professional des de CdMx.
Gràcies per la vostra atenció.
Hola!
Em dic Laia, sóc una estudiant
d'Integració Social i estic a Toulouse
d'erasmus. M'agradaria trobar gent que
estigui en una situació similar a la
meva (ja que no he vingut amb cap
company/a de classe) i visitar la ciutat
i/o activitats d'oci. Si vols contactar
amb mi escriu-me un correu:
lairogarcia15@gmail.com o escriu-me per
instagram: @laiunaplena.
Després d'aconseguir ahir que la
justícia belga ajornés fins al 16 de
desembre la vista sobre la seva
extradició, Carles Puigdemont vol
continuar viatjant lliurement. Tot i
això, l'expresident s'ha retrobat amb un
mur amb què ja va topar al mes d'abril:
el Canadà. Després que el govern del
país refusés ahir autoritzar-li un
viatge al país, Puigdemont recorrerà ara
al Tribunal Federal del Canadà. El seu
equip d'advocats, encapçalat al Canadà
per Stéphane Handfield, ha pres aquesta
iniciativa perquè considera que el veto
d'entrar al país al seu client és
"precipitat i no respecta la presumpció
d'innocència del president".
Segons va avançar el diari quebequès La
Presse, l'executiu encapçalat per Justin
Trudeau, reescollit recentment com a
primer ministre del Canadà, va rebutjar
concedir l'AVE (Autorisation de Voyage
Électronique) a Puigdemont per
participar en un acte organitzat per la
Société Saint-Jean Baptiste de Montréal
(SSJB), una entitat que promou la
sobirania del Quebec, per parlar del
referèndum de l'1-O. D'acord amb el que
va apuntar el mitjà, el govern federal
"no va voler comentar l'afer", tot i que
"fonts coneixedores de la decisió" van
confirmar al diari que la decisió es va
prendre "per la preocupació que generen
les acusacions criminals que pesen a
Espanya contra el demandant".
La justícia belga ajorna fins al 16 de
desembre la vista sobre l'extradició de
Puigdemont
La justícia belga ajorna fins al 16 de
desembre la vista sobre l'extradició de
Puigdemont
És davant d'aquesta reflexió l'equip
d'advocats de l'expresident ha optat per
prendre les cartes en l'assumpte. A
través d'un comunicat, els lletrats han
recordat que l'AVE -el document que han
denegat a Puigdemont- "s'adreça a
estrangers exempts del requisit de visat
que viatgen per via aèria al Canadà" i
que, en la majoria de casos, "es tramita
en qüestió de minuts, tal com recull el
departament canadenc d'Immigració.
Tanmateix, la situació no és nova per a
l'expresident, que ja va viure una
situació molt similar al mes d'abril,
quan el govern canadenc va revocar-li,
també, la seva autorització de viatge
electrònica, necessària per entrar al
país.
Al mateix temps, el comunicat agraeix el
"suport" que, asseguren, ha rebut
Puigdemont per part de la societat
quebequesa i canadenca i, en especial,
de l'entitat convocant. Alhora,
l'expresident reconeix a l'Assemblea
Nacional del Quebec la moció aprovada
ahir per unanimitat amb què es va
evidenciar la "preocupació" de la cambra
quebequesa respecte a les sentències
dictades contra els polítics catalans.
L'Assemblea, a més, hauria demanat una
"solució política, democràtica i
pacífica" per a Catalunya.
Pagina per indormar els catalans amb
estada al Peru dels esdevenments
relacionats amb l'alliberament nacional
de la nostra terra despres de 305 anys
d'ocupacio espanyola.
David Raventos, activista politic,
actualment en vaga de fam per la
independencia. Censurat als mitjans.
Coguionista del documental LA MENTIDA ja
amb mes de 110.000 visualitzacions al
youtube https://youtu.be/Z4kc1QYO6DM
Autor del llibre TRAICIO A LA
INDEPENDENCIA (amazon)
President de Directe68, el partit que
declarara la independencia
TOT CATALA TE EL DRET A LA
INFORMACIO!!!!!
PROU CENSURA!!!
Sóc un estudiant d'enginyeria de la
universitat de Kaunas. Amb alguns
catalans de kaunas i vilnius (unes 10
persones) voldriem organitzar una
manifestació. La idea és ferla a Vilnius
o Riga en funció d'on poguem acumular
més forces. Creieu que seria possible
fer-ne una de gran pel dia 26 d'octubre
o el 2 de novembre? Quan diem gran ens
referim acumular + de 200 persones.
Hola,
He vist que en diverses ciutats de
França estan organitzant mostres de
solidaritat amb els presos i com a
rebuig a la sentencía. Que us sembla si
veïem si podem fer alguna cosa a
Bordeaux?
Bones,
tinc 29 anys, a principi d'any viatjaré
a Nova Zelanda, i agrairia enormement
que se m'assessorés sobre ciutats,
escoles per aprendre anglès, pàgines per
buscar pisos per compartir... Moltes
gràcies.
Se'm fa difíci seguir el que està
passant des de dilluns. Veure la
repressió que pateixen els manifestants
del tsunami sense fer res em fa sentir
estrany, i més rodejat de gent que o bé
no enten res o bé inclòs donen suport a
la represió.
Al veure les imatges em poso de mal
humor. Però després quan parlo amb algú
d'allà em sento molt millor.
És per això que proposo trobar-nos i
comentar el tema. Per començar, que ens
serveixi com a teràpia.
Escòcia podria celebrar el segon
referèndum d’independència l’any vinent
si es compleixen les expectatives de la
primera ministra del país, Nicola
Sturgeon, i Londres ho autoritza. Una
condició, de moment, que sembla molt
difícil que s’acompleixi. En tot cas, és
la intenció expressada ahir per Sturgeon
en la cloenda del congrés del Partit
Nacional Escocès (SNP), celebrat a
Aberdeen, on va assegurar: “Estic
decidida a aconseguir que l’any que ve
hi hagi un referèndum. Ho estem
preparant”. I va afegir: “Avui puc
confirmar que abans del final d’aquest
any exigiré [al govern britànic] la
transferència dels poders perquè la
legalitat d’un referèndum estigui fora
de qualsevol dubte”.
Es tracta del mateix tipus de poders que
el 2012, després de l’anomenat Acord
d’Edimburg del 15 d’octubre d’aquell
any, firmat pels llavors primer ministre
britànic, David Cameron, i el seu
homòleg escocès, Alex Salmond, va
permetre la celebració del plebiscit del
18 de setembre del 2014, legal i
vinculant. La consulta es va acabar
saldant amb la derrota de
l’independentisme per deu punts de
diferència.
Hola catalans,
M'acabo d'unir a aqjesta web i no se ben
be com funciona però m'agradaria
manifestar-me desde bristol per tot els
succesos q sestan donant a catalunya
degut a la sentència als presos i per la
sentència en si. M'agradaria fer una
convocatoria algun dia daquests i sortir
al carrer amb samarretes grogues per
donar suport desde aqui. Que hos sembla?
Hola a tothom!
Avui s'ha resolt la sentència dels
presos polítics de Catalunya. Ja no es
tracta de ser independentistes o no,
sinó de justícia. La pena de
presó per posar unes urnes és de 9 a 13
anys, una justícia desproporcionada
tenint en compte que per un homicidi és
de 10 a 15 anys; per no parlar d'altres
delictes com la violació, tràfic de
persones o tortures greus, que ni molt
menys s'assimilen al fet de donar el que
el poble reclama i que són "menys
costoses".
Veig tot el que està passant a Catalunya
i, malgrat m'agradaria estar allà
formant part de la lluita pels nostres
drets aquesta possibilitat no la veig
factible. És per això que em preguntava
si es farà alguna concentració a
Hèlsinki per reclamar la llibertat
als presos polítics. Gràcies!
Tinc 25 anys i soc mestra. Aviat farà un
mes que estic instal·lada a Burgos. No
sé si acostumeu a fer-ho, però que
n’opineu d’una quedada? Estic molt feliç
aquí, però trobo a faltar parlar en
català:
Després del que ha passat avui a
Catalunya amb la sentència del procés
m’he posat en contacte amb l’ANC France
per saber si hi havia algun acte a Lille
i m’han dit que no però que em poses en
contacte amb aquesta pàgina per a veure
si podiem organitzar una concentració
davant del consulat, l’Ajuntament o el
Palau de Justícia.
Ja que no estem a casa necessitem actuar
des d’aquí. Si algú es vol posar en
contacte amb mi per preparar-ho i
aconseguir un volum de gent endavant.
Hola, em dic Clàudia, fa una setmana que
vaig arribar a Ljubljana i m’agradaria
saber si hi ha gent que està vivint per
aquí i/o si es vol fer alguna quedada.
Alguna movilització pels fets de la
sentència d’avui?
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
