L'opositor rus segueix a Berlín en coma
induït i l'estan tractant amb un
antídot, mentre els metges apunten a una
intoxicació amb una substància
inhibidora i no saben l'afectació sobre
el sistema nerviós
https://www.ccma.cat/324/les-proves-medi
ques-reforcen-la-sospita-que-navalni-va-
ser-enverinat/noticia/3043409/ Més info
El govern rus anuncia que es començarà a
produir al setembre, molt abans que
altres projectes, però no ha seguit els
protocols internacionals per estar
homologada
http://www.ccma.cat/324/russia-vol-guany
ar-la-cursa-per-la-vacuna-contra-la-covi
d-i-aprovar-la-a-lagost/noticia/3039944/ Més info
El Kremlin argumenta "falta de
confiança" pel dirigent, acusat
d'ordenar assassinats fa 15 anys
https://www.ara.cat/internacional/putin-
destitueix-governador-kabarovsk-acusat-a
ssassinats-preso-provisional-moscou-prot
estes-contra-seu-arrest-reigo-est-russia
_0_2493350778.html Més info
No es frecuente que Londres declare
explícitamente que cree que otro país
está detrás de una campaña coordinada de
ciberataques
https://www.eldiario.es/internacional/re
ino-unido-denuncia-hackers-servicio-rusi
a-espian-laboratorios-desarrollan-vacuna
-covid-19_1_6109254.html Més info
Abans de conèixer els resultats
definitius, tant el govern rus com
l’oposició ja suposen que el sí ha
guanyat el referèndum constitucional que
s'ha celebrat al país durant els últims
dies i que ha finalitzat aquest
dimecres. Avui el mateix president,
Vladímir Putin, ha votat. A la tarda,
però, a la plaça Pushkinskaia de Moscou,
desenes de persones s'han manifestat per
demanar que Putin deixi el poder i han
cridat “Rússia serà lliure”. Amb tot, la
nova Constitució fa dies que està a la
venda a les llibreries amb totes les
últimes modificacions incorporades, fins
i tot abans que comencés la votació el
passat 25 de juny.
Amb el 65% dels vots escrutats i un
64,99% de participació, les noves
esmenes de la Constitució han sigut
aprovades pel 77% dels electors. Les
esmenes permetran a Putin tornar a
presentar-se a les eleccions el 2024 i
legalment podrà mantenir-se en el poder
fins al 2036. Les modificacions també
faran prevaldre la legislació russa per
sobre de la llei internacional i
estableixen que el matrimoni només podrà
ser entre un home i una dona, a Rússia.
La nova carta magna també inclou apujar
els impostos als més adinerats del país
i fer que el salari mínim estigui per
sobre del llindar de la pobresa.
Aquestes dues mesures poden haver
afavorit el vot a favor de la reforma
constitucional.
Múltiples irregularitats
La votació, però, s'ha caracteritzat per
múltiples irregularitats. Un periodista
del canal Dozhd ha denunciat que va
votar dues vegades i que ningú li va dir
res. Una dona ha votat tres cops des
d'Israel. I un moscovita va anar a votar
i no ho va poder fer perquè estava
registrat com si ja hagués votat.
Algunes meses electorals eren a
l'aparcament de supermercats (per
exemple, a Krasnoiarsk, a Sibèria) o
fins i tot dins d’autobusos (com ara a
la República del Tatarstan).
Els funcionaris i els treballadors
d’algunes empreses relacionades amb el
govern s’han vist pressionats a votar en
el plebiscit, com, per exemple, els
militars. Segons dades del ministeri de
Defensa, el 99,991% dels integrants de
les forces armades han votat. Un
periodista de la BBC va fer públic que
el sindicat de treballadors del metro de
Moscou també instava els seus membres a
votar a favor de la reforma
constitucional. Des de posicions afins
al Kremlin s’han difós vídeos que
asseguraven que si s'hi votava en
contra, els gais podrien adoptar nens a
Rússia en el futur. YouTube va retirar
un vídeo homòfob d'aquest tipus de la
seva plataforma.
Temor a l'abstenció
El daltabaix econòmic per la caiguda del
preu del petroli i la gestió del
coronavirus han fet perdre popularitat a
Putin, que no tenia un índex de
popularitat tan baix des dels seus
inicis com a president, el 2000, amb un
59% de suport. Això va fer saltar totes
les alarmes i es va témer que no
s’arribés al 65% de participació en el
referèndum, el mínim necessari per poder
donar per vàlid el resultat. El no
semblava impossible per al Kremlin.
Milers de persones assisteixen a la
desfilada militar a Rússia tot i els
7.000 casos diaris de covid-19
Milers de persones assisteixen a la
desfilada militar a Rússia tot i els
7.000 casos diaris de covid-19
Per fomentar la participació ciutadana
s’han utilitzat tots els canals
disponibles. Tanques publicitàries als
carrers, publicitat a internet i a la
televisió, trucades de telemàrqueting,
sorteig d’entrades de cinema, de teatre,
pizzes, telèfons o fins i tot
apartaments i cotxes. Molts electors han
aconseguit, a canvi de votar, uns vals
que poden bescanviar en supermercats,
restaurants, botigues, cafeteries,
museus, etc. “Això ha fet que molta gent
hagi votat, malgrat que molts creuen que
la seva veu no serà escoltada”, explica
una professora, l’Ania.
A peu d’urna alguns votants que
desconfien dels resultats oficials han
fet un recompte paral·lel. Per exemple,
la Tatiana, que està jubilada,
preguntava aquest dimecres a tots els
electors que sortien del col·legi
electoral número 324 de Moscou què
havien votat. Ho feia, justificava,
perquè “està en contra dels comunistes i
ara en contra de Putin”. Segons el seu
recompte (no oficial), dues terceres
parts dels electors del seu districte
haurien votat contra la reforma. Les
grans ciutats de la Rússia europea, com
Moscou i Sant Petersburg, són els llocs
on Putin té menys suport popular. Més info
El president rus, Vladimir Putin, ha
celebrat aquest dimecres la desfilada
militar del Dia de la Victòria a Moscou,
a pesar dels més de 7.000 infectats
diaris a Rússia. Tot el país actualment
suma 607.000 casos de covid-19, amb la
corba encara ascendent, però tot i així,
milers de persones s'han congregat al
centre de la capital per presenciar el
desplegament d'armament i poder militar,
sense mantenir cap mena de distància
mínima i en la majoria de casos sense
dur tampoc mascareta.
La desfilada estava originàriament
programada per al 9 de maig, el dia que
es complien 75 anys de la victòria de la
URSS sobre l’Alemanya nazi. Però la
pandèmia va forçar Putin a ajornar la
celebració. Quan es va posposar, hi
havia prop de 3.500 infectats diaris, la
meitat que ara.
Fins a mitjans d’abril les autoritats
russes asseguraven que es mantenia la
data original, a l'igual que el
referèndum constitucional de l’1 de
juliol, originalment programat per al 22
d’abril, que coincidia amb el 150è
aniversari del naixement de Lenin. El
simbolisme d’aquestes dues dates va
allargar el que finalment va ser
inevitable i es van posposar els dos
esdeveniments.
El 24 de juny, la data finalment
escollida i que no s'ha modificat
malgrat el ritme accelerat de contagis,
també és una data amb simbolisme, ja que
la primera desfilada després de la
guerra en l’any 1945 es va fer aquest
dia. En el seu discurs, el mandatari rus
ha defensat el paper de la Unió
Soviètica en la lluita contra el
feixisme i ha criticat aquells que
culpen la URSS de la Segona Guerra
Mundial.
Els veterans de la Segona Guerra
Mundial, col·lectiu de risc per la
pandèmia per la seva edat, van haver de
fer 14 dies de quarantena en balnearis i
hotels a les afores de Moscou abans de
la desfilada per evitar que poguessin
contagiar el president rus. A la tribuna
des de la que les autoritats russes han
presenciat l’esdeveniment no hi havia
cap mena de distància de seguretat.
Tot i que ha sigut menys lluïda que en
altres ocasions, la celebració de la
Victòria ha bloquejat nombrosos carrers
cèntrics de la capital. “Sempre deixen
l’asfalt fet un fàstic”, explicava un
moscovita. Després dels assajos al
centre de Moscou, les carreteres
necessiten reparacions per les
destrosses que les erugues dels tancs
fan. “Realment no entenc la necessitat
de fer-ho i col·lapsen la ciutat durant
dies”, continua, indignat. Mentre es fan
els preparatius, es tallen els
principals carrers del centre de la
ciutat perquè els tancs i altres
vehicles puguin circular sense
problemes.
Unitats de diferents països amics de
Rússia hi han estat presents, bàsicament
països exsoviètics com Bielorússia, el
Kazakhstan, o el Tadjikistan, però eren
Sèrbia, la Xina o Mongòlia. Cap líder
occidental ha anat a Moscou.
Guanyar-se els russos
La crisi del covid-19 no només ha
deslluït la desfilada militar que
pretenia glorificar el líder rus, també
ha fet perdre molta popularitat a
Vladímir Putin. Segons dades de
l’Institut d’Opinió Levada, el 59% dels
russos li donen suport: el percentatge
més baix des de l’any 2000, quan va
començar la seva primera legislatura com
a president.
Per assegurar-se uns bons resultats al
referèndum de l'1 de juliol, hi ha una
forta campanya a favor de la
participació i del sí a una reforma
constitucional que permetria a Putin
mantenir-se al poder.
El president rus anunciava dimarts una
pujada d’impostos als més rics, així com
una sèrie de mesures destinades a
millorar la seva imatge. S'apujaran els
impostos als més rics (del 13% al 15% de
l’equivalent a l'IRPF per a tots aquells
que superin els 65.000 euros anuals),
les empreses tecnològiques passen de
pagar un 14% d’impostos a un 7,6% i
totes aquelles famílies que tinguin un
fill menor de 16 anys rebran 130 euros
al mes de juliol per cada infant.
Això se suma a la promesa de destinar
més recursos a treballadors socials com
psicòlegs o cuidadors de gent gran;
també per combatre el coronavirus a les
regions russes. Aquells moscovites que
decideixin anar a votar entraran al
sorteig de cotxes, apartaments, telèfons
o ordinadors, entre d’altres premis per
incentivar la participació.
De moment Putin ja ha declarat que es
vol presentar a les eleccions del 2024,
tot i que ha advertit que si surt no en
el referèndum constitucional haurà de
buscar un substitut. Ell es mostra
contrari a fer-ho perquè assegura que
han de “treballar, no buscar successors”
Encara no s'ha recuperat la normalitat
en la circulació entre països europeus i
de l'espai Schengen alterada per la
pandèmia de coronavirus, però s'acosta
l'1 de juliol, la data proposada per la
Comissió Europea perquè les fronteres
exteriors de la Unió Europea puguin
començar a reobrir-se de manera gradual.
Per això, com han avançat mitjans com
Politico o el New York Times, els
ambaixadors davant la UE dels vint-i-set
socis estudien aquest dimecres la
primera llista de països que
s'alliberarien de restriccions de
moviment i l'esborrany sobre el qual
treballen exclou els Estats Units,
Brasil i Rússia per les seves situacions
epidemiològiques.
La Comissió Europea va explicar fa unes
setmanes que a partir del juliol aquesta
seria la manera d'anar obrint portes a
viatgers de fora de la UE, a través
d'una llista de països tercers amb els
quals ja es considerés segur recuperar
la mobilitat. La llista s'anirà revisant
periòdicament per veure si s'hi poden
afegir o si cal treure jurisdiccions.
Segons els dos mitjans citats
anteriorment, els ambaixadors treballen
amb dues llistes diferents però la
negociació és complexa i no està clar
que s'aconsegueixi arribar a un acord
aquest dimecres.
Mentre Europa ha reduït molt intensament
els contagis i els casos de coronavirus,
els EUA, Brasil i Rússia registren
actualment taxes més elevades de contagi
i de mortalitat. El consell de la
Comissió Europea per poder afegir un
país a la llista és que tingui una
situació epidemiològica similar o millor
a l'europea, cosa que no passa amb cap
d'aquests destins. Així, mentre a la
Unió Europea hi ha una mitjana de 16
casos per 100.000 habitants, segons el
New York Times, les xifres comparables
als EUA són de 107 casos per 100.000
habitants; 190 al Brasil i 80 a Rússia.
Un dels problemes és justament la
fiabilitat de les dades de la resta de
països. Si la majoria de governs
europeus han tingut problemes per
gestionar el recompte de contagiats i
morts durant la pandèmia, ¿quines xifres
han de creure les autoritats de la UE a
l'hora de tenir en compte la situació
epidemiològica de països tercers? De
fet, només cal mirar al govern de Donald
Trump, que fins i tot ha suggerit frenar
el ritme de testos per alterar les
xifres: "Si fas més testos, trobaràs més
gent perquè estàs fent més esforços per
trobar-los", va explicar en un míting a
Tulsa en què després va dir: "Doncs els
he dit a la meva gent que redueixin el
ritme de testos, siusplau".
La dificultat de la negociació per a la
reobertura de fronteres, però, va més
enllà, ja que també hi ha interessos
particulars de destins turístics
importants per a russos (per exemple),
com són la costa de Croàcia, o els
conflictes polítics que pot provocar
deixar fora de la primera llista països
com els Estats Units o el Brasil.
Sigui com sigui, la llista de països
sobre la qual treballen els ambaixadors
europeus perquè s'hi pugui viatjar a
partir de l'1 de juliol és de més d'una
quarantena, segons els mitjans esmentats
anteriorment. Es tracta de països amb
entre 16 o 20 casos per 100.000
habitants que inclouen estats com la
Xina o Austràlia i que també podrien
incloure'n d'altres com Canadà, en
funció del criteri de contagis per
100.000 habitants que s'acabi prenent
com a definitiu.
El temps a Europa mostra uns contrastos
sorprenents, Mentre, a casa nostra, els
ruixats ens visiten cada dia i les
temperatures són més de maig que no pas
de juny, la Rússia europea ha arribat
als darrers dies de la primavera amb una
ambient plenament estival.
Moscou va registrar dimecres la
temperatura màxima més elevada en un mes
de juny des del 1892. El mercuri va
pujar fins els 31,4 ºC, va superar en
0,6 ºC l'anterior, rècord segons el
Centre d'Investigació Hidrometeorològica
de la Federació Russa (Hydrometcentre).
Un anuncio pide respaldar las reformas
constitucionales que el presidente
Vladimir Putin someterá a referéndum en
julio, ha provocando una multitud de
críticas por su marcado mensaje
anti-gay. El vídeo ha sido creado por un
grupo de medios ruso llamado Patriot,
que se encuentra vinculado al empresario
y contratista aliado de Putin, Evgeny
Prigozhin. El vídeo contra los
Con la popularidad tocada por la crisis
sanitaria y la economÃa en retroceso,
el lÃder ruso convoca la consulta
ciudadana pese a los 9.000 infectados
diarios que registra el paÃs
Moscou, transformada en els últims anys
en la façana de la Rússia de Putin, viu
una nova mutació, amb més casos de
coronavirus que Wuhan
https://www.elperiodico.cat/ca/internaci
onal/20200515/la-capital-del-neoimperi-s
ovietic-transfomada-en-un-wuhan-7961391<
br />
Ja fa temps que Moscou va deixar de ser
una ciutat caòtica, imperfecta, bruta i
en transició política, que traspuava
llibertat malgrat les estretors
econòmiques i mirava al futur amb certa
esperança, pensant que qualsevol temps
passat sempre va ser pitjor. Amb un
Vladímir Putin entossudit a reviure
glòries soviètiques, la capital, o
millor dit, el seu centre històric, s’ha
convertit en l’aparador nacional on el
Kremlin projecta en permanència la seva
ambició d’imperi recuperat i
renascut.
Primavera rere primavera, probablement a
uns preus inflats fins a la sacietat i
amb abundants beneficis per a les
empreses contractistes, les voreres i
les calçades s’han renovat i asfaltat,
les façanes s’han pintat i enllustrat,
les abandonades esglésies ortodoxes han
recuperat l’esplendor prebolxevic i
s’han obert espectaculars parcs de
disseny. Tot traspua una pulcritud
artificial, obsessiva i exògena, i amb
un punt d’irrealitat.
Un ciutadà protegit amb una mascareta
davant la biblioteca de Moscou. /
SERGUEI ILNITSKI (EFE)
No importa que la falta de serveis i
equipaments sigui ja un mal crònic a
molts barris situats més enllà del segon
i tercer anell de circumval·lació. Que
torres d’alta tensió, emetent un perenne
i inquietant brunzit, travessin barris
densament poblats; que s’aixequin
elevades urbanitzacions perifèriques en
terrenys que amb prou feines han sigut
asfaltats; que els camins d’accés a la
capital estiguin sembrats d’impossibles
i perillosos encreuaments de carreteres,
escenaris d’una infinitat d’accidents de
trànsit; que arribar al centre en hora
punta s’hagi convertit per a milions de
moscovites en un malson diari d’un
parell d’hores de durada, incloent-hi
una aclaparadora espera de 40 minuts en
una andana del metro, atapeïts per una
amorfa multitud que, resignada, espera
entre empentes arribar a l’anhelada
escala mecànica amb la qual poder sortir
a l’exterior.
El Moscou de Putin és una ciutat per
presumir, per exhibir, per mostrar, per
disfrutar si es disposa d’un cert nivell
d’ingressos. «Moscou és una ciutat per a
milionaris», sentenciava no fa gaire
Pasha, un perruquer d’origen àzeri.
«Aquí tothom té pressa, va corrents i
mai arriba a temps als llocs», destacava
un fotògraf de Vladivostok que porta
molts anys vivint aquí.
Desordre ieltsinià, neoimperialisme
putinià
Aquest maig del 2020 sembla que ha
arribat el moment d’obrir una nova
pàgina en la història recent de la
capital russa. El desordre ieltsinià
dels 90, transformat en neoimperialisme
putinià amb l’últim canvi de segle, està
creant una nova metròpolis: Moscou és
ara la ciutat-Wuhan, l’epicentre mundial
de les infeccions per coronavirus, amb
més de 5.000 comptabilitzacions diàries
de nous contagis.
La capital mundial de la pandèmia on ja
ningú s’alarma quan una ambulància
arriba durant la nit a un edifici del
veïnat i s’emporta un pacient intubat
amb oxigen; on vehicles policials
recorren les avingudes desertes
prevenint a través de la megafonia dels
riscos de sortir de casa, una
advertència precedida per una consigna
de marcat regust txernobilià:
‘¡vnimanye, vnimanye!’ (¡atenció,
atenció!); on sacerdots, diaques, monges
i beats, fent-se el desentès a les
recomanacions governamentals, celebren
d’amagatotis serveis religiosos amb
feligresos de confiança que creuen que
la malaltia és només un càstig de Déu
pels pecats comesos.
Tot i que han desaparegut els buquets de
flors i els missatges de solidaritat
dipositats per ciutadans anònims al pont
Bolshoi Moskvoretski, allà on l’opositor
Borís Nemtsov va ser cosit a trets fa ja
més de cinc anys, la pandèmia no ha
apagat les ànsies de justícia dels
promotors de la iniciativa.
Mikhaïl Kirtsev, un dels antics
guardians del memorial, s’hi ha acostat
amb la seva bicicleta aquest brillant i
assolellat diumenge per col·locar una
encomanda i escriure amb aigua sobre la
superfície el nombre de dies
transcorreguts des del magnicidi
–1.888–, abans que uns agents
l’interrompin i li ordenin que toqui el
dos. L’improvisat memorial ciutadà a
Nemtsov «és el primer lloc veritablement
europeu de Rússia; a la resta del país,
encara estem a la Unió Soviètica»,
confessa el Mikhaïl.
Uns metres més amunt, després de
travessar una plaça Roja deserta on tan
sols s’identifiquen alguns avorrits
agents de l’ordre al costat del mausoleu
de Lenin, esgarrifa veure la tomba del
Soldat Desconegut en calma, silenciosa,
sense públic. Aquí, un dia corrent,
s’amunteguen centenars d’estridents
turistes locals i forans, amb la càmera
a punt, esperant fer unes instantànies
del canvi de guàrdia, que succeeix
puntualment amb cada canvi d’hora, entre
les vuit del matí i les vuit de la nit.
Avui, en canvi, l’espetec de les botes
dels soldats és audible des de la
distància i fins i tot forma eco gràcies
a les muralles exteriors del Kremlin.
Una parella de policies s’acosten a un
solitari reporter que intenta
immortalitzar amb el seu iPhone
l’espectacle insòlit davant els seus
ulls i li ordenen que s’identifiqui.
«Soc periodista», respon, mostrant la
seva acreditació. I és que amb la
pandèmia Moscou també ha desempolsegat
hàbits de temps passats, incloent-hi la
desconfiança i la sospita sistemàtica.
Les preguntes s'acumulen. Però són
interrogants que es queda cadascú. Les
autoritats es mantenen fermes en el
missatge que s'actua i es fa en la línia
adequada. I per demostrar que la
situació és favorable, Vladímir Putin ha
ofert ajuda al president Italià i 9
avions de l'exèrcit rus, carregats amb
camions per desinfectar, material divers
i viròlegs ja han aterrat a prop de
Roma. Si les dades que manté el Kremlin
es demostren reals, Rússia haurà estat
un exemple per al món.
Però mentre aquest material vola cap a
Occident, segurament, a les regions
russes es pregunten si, en cas d'agafar
la Covid-19, seran ben atesos en uns
hospitals de reputació molt qüestionada.
Un mitjà digital de Moscou ja ha
publicat que els russos milionaris, que
normalment busquen atenció mèdica a
l'estranger, estant intentant comprar
respiradors per instal·lar-los als seus
xalets.
A diferència d'Ucraïna, Rússia de moment
no ha ordenat una quarantena obligada a
la ciutadania i els restaurants i
botigues continuen oberts. De mica en
mica, però, s'han anat endurint les
mesures. Sobretot a la capital, on des
d'aquesta setmana els centres educatius
estan tancats i, a partir de dijous, els
més grans de 65 anys i les persones amb
malalties cròniques s'hauran de quedar a
casa. L'alcalde els recomana que, si en
tenen, vagin a la casa de camp.
Però els carrers de Moscou s'han buidat
molt sense necessitat de cap normativa.
Perquè encara que el missatge sigui el
de "tot sota control", per televisió
veuen que, en moltes ciutats d'Europa i
dels Estats Units, han tocat a retirada.
A Moscou hi ha sis casos de coronavirus,
però s'ha declarat l'alerta alta. Entre
les mesures hi ha l'autoaïllament per a
les persones que venen de França, Itàlia
i Espanya, entre altres països
Després de deu anys com a ajudant de
maquinista de tren, Iúlia Kirakina es
prepara per accedir al comandament
aprofitant la reducció de feines
prohibides a les dones pel govern rus
La Fiscalia del Districte Oest de Moscou
ha demanat disculpes de forma oficial a
Ivan Golunov, el periodista del portal
opositor Meduza que va ser acusat de
tinença de drogues després que dos
policies li posessin estupefaents a la
motxilla i al domicili el 6 de juny de
l’any passat. En un país on aquest tipus
de muntatges policials han estat
denunciats més d'un cop, aquest acte de
constricció pública és un fet insòlit.
El comunicat oficial emès per la
institució judicial es disculpa per la
persecució "injusta" contra el
periodista d'investigació de 37 anys,
tot i que Golunov assegura que se n'ha
assabentat per la premsa. El seu
advocat, de fet, s'ha mostrat crític pel
fet que la disculpa no provingui de
Fiscalia General, que s'hauria negat a
emetre el comunitat i hauria demanat a
una entitat menor que ho faci en lloc
seu.
La inusual disculpa es produeix després
de mesos de polèmica a Moscou per aquest
cas, pel qual les grans capçaleres
russes com Kommersant, Vedomosti i RBK
van dedicar fins i tot les seves
portades a donar suport al periodista.
"Jo/nosaltres som Ivan Golunov" va ser
el gran titular a tota plana que tots
tres diaris van dur a portada al juny
per denunciar la detenció.
Portades dels diaris de Moscou en favor
del periodista detingut Ivan Golunov, el
juny de 2019: "Jo/Nosaltres som
Golunov". / Reuters
Portades dels diaris de Moscou en favor
del periodista detingut Ivan Golunov, el
juny de 2019: "Jo/Nosaltres som
Golunov". / Reuters
Al cap de poc de ser alliberat, Golunov
va declarar que havia passat 16 hores
incomunicat, durant les quals va rebre
una pallissa. Quan va sortir en
llibertat tenia blaus, ferides, cremades
i una costella fracturada. Poc abans de
ser detingut es trobava investigant un
cas de corrupció.
El ressò i el suport que va rebre dels
seus companys de professió van
aconseguir que el cas Golunov acabés bé,
al contrari del que passa amb molts
d'altres. El 12 de juny, quan ja havia
estat posat en llibertat, més de 1.200
persones es van manifestar en una
protesta no autoritzada a favor del
periodista i de la llibertat de premsa.
Més de 400 persones, entre elles el
conegut advocat opositor Aleksei
Navalni, van ser detingudes aquell
dia.
La polèmica va portar la Fiscalia
moscovita a rectificar i el mateix
president rus, Vladímir Putin, va cessar
el comissari de la policia del Districte
Oest i el cap del Departament Antidroga
de la policia de Moscou.
El 30 de gener, de fet, els policies que
el van inculpar i detenir van ser
enviats a presó preventiva, amb càrrecs
de tinença il·legal de drogues, abús
d'autoritat i falsificació de proves.
Pocs dies abans, aquest gener, el
periodista havia fet arribar una queixa
formal a les autoritats precisament
perquè no havia rebut cap disculpa
formal després de la seva detenció
injustificada del 8 de juny. Finalment,
empesa per la gran polèmica generada pel
cas, ha estat la Fiscalia de l'Oest de
Moscou qui ha ofert aquestes
disculpes.
Altres casos amb menys sort
Però la rectificació que ha aconseguit
Golunov és excepcional. Oyub Titiev,
director de la ONG txetxena Memorial,
s’enfronta als mateixos càrrecs que
tenia el periodista, i el març del 2019
va ser sentenciat a 4 anys de presó.
Aquest activista investigava
desaparicions forçoses, execucions
extrajudicials i detencions secretes
quan el van detenir i acusar de tenir
una gran quantitat de marihuana.
Organitzacions de drets humans com Human
Rights Watch han denunciat també aquesta
detenció injusta i asseguren que Titiev
"no hauria d'haver passat ni un dia a la
presó".
Aquest dimarts va aparèixer a França el
cadàver d'Imran Aliev, bloguer crític
amb Ramzan Kadírov, el governador de la
República de Txetxènia. La policia
francesa va trobar el cos a la localitat
de Lilla, al nord de França, amb
múltiples ganivetades al coll.
El líder d’aquesta regió russa havia
advertit Aliev i d'altres bloguers,
periodistes i activistes crítics que els
perseguiria si als mitjans o a les
xarxes escrivien crítiques contra ell.
Per a aquesta finalitat, va assegurar
que comptava amb gent que vigila el que
es publica no només en rus i txetxè,
també en altres idiomes. Des de l'any
2004, de fet, fins a 8 crítics amb
Kadírov han estat assassinats i dos més
van ser atacats en territori europeu.
Els moscovites no estan gens acostumats
a un hivern tan suau, això no és "el seu
hivern". En aquestes dates la neu
normalment ja cobreix els carrers, però
per a aquests dies i per Nadal s'espera
una temperatura màxima de 5 o 6 graus
positius, tot i que s'hauran d'anar
confirmar els pronòstics.
Amb dades d'aquests dies, l'última
vegada que Moscou va registrar una
temperatura tan suau per l'època va ser
de 5.3 ºC el 18 de desembre del 1886,
segons el Centre d'Investigació
Hidrometeorològica de Rússia.
En la gràfica prevista per al propers
dies de la temperatura a 850 hPa, uns
1.500 metres, es veu com entre el 19 i
el 25 de desembre estarem molt per sobre
del que tocaria. En el cas del dia de
Nadal es preveu a 1.500 metres una
temperatura de 3ºC, quan el normal seria
-7ºC, 10 graus per sobre del que
tocaria.
Aquest canvi de temperatura també s'ha
notat al jardí de la Universitat Estatal
de Moscou. Les flors han avançat la seva
floració i això, segons el jardiner
principal, podria fer que després
tinguin menys color.
Milers de persones s'han concentrat
aquest dilluns a la cèntrica avinguda
Sàkharov de Moscou en una protesta
contra el bloqueig del servei de
missatgeria Telegram, prohibit per
decisió judicial després de negar-se a
entregar a les autoritats russes les
claus per desxifrar els seus
missatges.
El fundador de Telegram, Pavel Dúrov, ha
escrit: "milers de joves participen en
el míting de Moscou, malgrat les cues en
els detectors de metalls". L'empresari
rus, que també va crear la xarxa social
Vkontakte, creu que "Rússia està en una
cruïlla" en la qual es decidirà si la
llibertat a internet és innegociable al
país.
"El futur d'internet és a les vostres
mans. Hi ha qui dirà que aquesta
concentració no canviarà res, però no és
així. Rússia està en una cruïlla. Encara
no s'ha adoptat una censura total. Si no
es fa res, Rússia perdrà Telegram i
altres serveis populars"
Al seu compte de Twitter, Durov ha
agraït als que s'ha manifestat per donar
suport "a la llibertat d'internet":
A la manifestació, convocada pel
desconegut Partit Llibertari de Rússia,
s'hi han sumat alguns dels líders més
destacats de l'oposició
extraparlamentària, entre els quals
Aleksei Navalni, el principal crític del
Kremlin i del president rus, Vladimir
Putin.
El regulador rus de les comunicacions,
Roskomnadzor, ha bloquejat en els
darrers dies desenes de milions
d'adreces IP amb l'objectiu d'impedir el
funcionament de Telegram, en compliment
de la sentència judicial que ha prohibit
el servei de missatgeria.
En la seva lluita per fer caure totes
les adreces IP en què es refugia
Telegram per evitar el seu bloqueig,
Roskomnadzor ha perjudicat milions
d'usuaris i desenes de grans companyies
d'internet com Google, Apple o Amazon.
La Universitat Estatal de Moscou (UEM)
es va convertir en el primer centre rus
que ensenyava català. D'això fa 40 anys,
però l'activitat encara dura; cada any,
aproximadament 15 estudiants trien el
català com a llengua estrangera.
Els estudis que s'hi duen a terme giren
al voltant d'una intensa feina de
traducció d'autors clàssics i
contemporanis de la literatura catalana;
s'ha traduït, per exemple, "Tirant lo
blanc" o "Jo confesso", de Jaume
Cabré.
Marina Abramova, una de les assistents
al congrés on s'ha celebrat aquest
aniversari i traductora del català al
rus, ha declarat que "els estudiants
russos que opten per estudiar català com
a llengua estrangera són persones que
busquen el coneixement desinteressat, el
coneixement pel plaer i la diversió,
persones que no temen les
dificultats".
El fet que s'ensenyés la llengua
catalana a Moscou va ser promogut pel
que llavors era el degà de Filologia
Romànica de la UEM, Benedicto
Vinogradov, la bibliotecària de la
universitat, María Luisa Vicens, i el
primer ambaixador a Moscou després del
restabliment de les relacions
diplomàtiques, Joan Antoni Samaranch.
"En un món on tot sembla dirigir-nos a
la uniformitat i al pensament únic, és
molt gratificant que Espanya segueixi
sent -a vegades amb alguna dificultat-
un espai on es promou la diversitat, amb
la nostra pluralitat de llengües, però
també d'idees i de conductes."
A més de poder consultar o llegir obres
catalanes a la biblioteca de la
universitat, Moscou té l'Institut
Cervantes, on hi ha més de 2.500
documents -llibres i material
audiovisual-.
Des del 1978, la institució ha format a
més de 400 especialistes en català,
segons dades de la càtedra d'Estudis
Iberoromànics.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
