Se cumplen 40 años del triunfo de la
Revolución Islámica en Irán. El 11 de
febrero de 1979 colapsaba el gobierno
del último sha de Persia, Mohamed Reza
Pahlevi. Acababan 2.500 años de
monarquía...
El grup prové d?una antiga guerrilla que
ara promulga l?islam liberal contra el
règim de Teheran
https://www.ara.cat/politica/CNRI-secta-
iraniana-financa-Vox_0_2168183207.html
Vox es va fundar, el desembre del 2013,
amb donacions per valor de gairebé un
milió d’euros que provenien de l’entorn
del Consell Nacional de la Resistència
Iraniana (CNRI), un grup opositor al
règim de Teheran d’origen guerriller i
avui islamista liberal exiliat a Europa.
El CNRI també va finançar la primera
campanya de Vox a les eleccions
europees. L’artífex d’aquesta perillosa
amistat, l’exeurodiputat català Aleix
Vidal-Quadras, que va deixar el partit
després de no poder renovar l’escó a
Estrasburg, i el líder de la formació
ultradretana, Santiago Abascal, han
confirmat el finançament, destapat en
una sèrie d’informacions del diari El
País. Però què és i què pretén el CNRI?
I sobretot, quin interès té en l’auge de
la ultradreta a Europa?
Es tracta del paraigua polític de
l’organització dels Mujahidins del Poble
Iranià (MEK), la guerrilla d’inspiració
islamomarxista que es va organitzar a
mitjans dels anys 60 en la lluita contra
el règim del xaReza Pahlevi. El seu
logotip aleshores era un puny amb un
fusell, una falç i una estrella de cinc
puntes. El grup va ser un dels
components de la revolució que va
derrocar la dictadura del xa el 1979. “A
principis dels anys setanta, la majoria
dels seus militants van ser detinguts i
una desena dels seus líders van ser
executats; el mateix període, el sector
marxista del grup es va escindir, i allò
va causar una lluita interna violenta”,
recorda Massoud Sharifi Dryaz, professor
de la UAB. El xa va ser derrocat i
l’aiatol·là Khomeini va arribar al
poder, però la seva relació amb el MEK
de seguida va ser conflictiva perquè els
guerrillers es van oposar a la
confiscació del poder per part dels
simpatitzants de Khomeini i la
Constitució de la República Islàmica. El
1981 van ser il·legalitzats i van
començar a atemptar contra el nou règim:
van assassinar l’aiatol·là Beheixti, el
número 2 de Khomeini, a més del
president del país i el primer ministre.
Les seves víctimes es comptaven per
centenars.
5.000 combatents a l’Iraq
El grup es va refugiar al veí Iraq, sota
la protecció del règim de Saddam
Hussein, durant dues dècades: lluitaven
contra una dictadura sota les ales de la
dictadura enemiga, que els va donar
finançament, armes i fins i tot bases
militars a la frontera, des d’on
llançaven els seus atacs. La guerra
Iran-Iraq els va convertir en traïdors
als ulls de la majoria d’iranians, una
imatge que s’ha perpetuat fins a
l’actualitat i que explica per què el
seu suport avui a l’Iran és molt
limitat. El 1991 van col·laborar amb
Saddam en la massacre dels kurds del
nord de l’Iraq.
Quan els Estats Units van envair l’Iraq
el 2003 i van derrocar Saddam, no sabien
ben bé què fer amb els 5.000 combatents
del MEK, la majoria dels quals eren
dones. El nou govern iraquià -que era
pròxim a Teheran- volia expulsar els
guerrillers del país. Després de moltes
negociacions, Washington va optar per
traslladar-los a Albània. Els seus
líders, el matrimoni format per Massud
Rajavi (que fa anys que no apareix en
públic i a qui es dona per mort) i la
seva dona Maryam es van refugiar a
París. A l’exili han consolidat una
organització de tipus sectari que manté
el culte a la personalitat, obliga els
membres joves al celibat i els que estan
casats a divorciar-se i a jurar amor als
seus líders (els únics que sí que poden
estar casats). La separació de sexes és
estricta als seus campaments. Diversos
informes, com el de RAND de 2009, els
consideren una secta.
El 1997 els Estats Units els va posar a
la llista negra d’organitzacions
terroristes, i la UE va fer el mateix el
2002. Des d’aleshores, el grup s’ha
dedicat sobretot a fer de lobi i buscar
suports internacionals: “Són capaços
d’aliar-se amb qualsevol que critiqui
l’Iran, sigui qui sigui”, explica a
l’ARA un periodista francès d’origen
iranià que demana no ser identificat. I
es tracta d’un lobi amb molts recursos.
“Abans tenien els diners de Saddam i ara
en reben de l’Aràbia Saudita, que
competeix amb l’Iran per l’hegemonia al
Pròxim Orient: Trump no vol embrutar-se
les mans”, afegeix. El grup també s’ha
atribuït algunes filtracions sonades,
com les 55.000 pàgines i els 183 CD
procedents d’un arxiu secret de Teheran
que el primer ministre israelià Benjamin
Netanyahu va fer públiques a l’abril per
demostrar que el règim dels aiatol·làs
se saltava l’embargament nuclear.
Cada any el CNRI organitza a París unes
jornades amb milers de participants,
entre ells importants ponents
internacionals, que reben sumes
substancioses per les seves
intervencions: a la declaració pública
de béns de John Bolton, assessor de
seguretat de la Casa Blanca, hi consta
que va rebre 40.000 dòlars del moviment
per la seva intervenció en la jornada
del 2017. L’exministre d’Exteriors
francès, Bernard Kouchner, l’exalcalde
de Nova York i advocat personal de
Trump, Rudolph Giuliani, i els
expresidents espanyols José María Aznar
i Jose Luís Rodríguez Zapatero també van
ser convidats a aquestes trobades.
I almenys el lobi els ha servit per
sortir de la llista negra: el 2009 la UE
va deixar de considerar-los terroristes
i Washington va fer el mateix el 2012.
Això els va permetre accedir a comptes
amb desenes de milions que tenien
bloquejats.
“No és el primer cop que donen suport a
grups radicals”, explica un empresari
iranià resident a Barcelona que demana
no ser identificat. “S’enfronten al
règim de l’Iran per poder, no per
ideologia, i els és igual amb qui
pacten. Per als iranians que vivim a
Europa i que patim els estereotips és
una vergonya que financin Vox”. Per a
l’escriptora iraniana Nazanin Armanian,
exiliada a Barcelona, “aquests grups
iranians no coneixen Abascal i ni tan
sols parlen espanyol: són un canal de
transferència dels diners del Golf i de
sectors feixistes dels Estats Units cap
a la ultradreta”.
De guerrilla a grup de pressió a
l’exili
1965
Fundació dels Mujahidins del Poble
Iranià (MEK), una guerrilla urbana que
combat el xa.
1979
El MEK participa en la revolució que
derroca el xa.
1980
El MEK convoca al juny una manifestació
a Teheran en què participen 150.000
persones. Khomeini ordena la repressió i
hi ha desenes de morts. El grup és
il·legalitzat i s’exilia a l’Iraq.
1983
L’organització es posa al costat de
Saddam Hussein en la guerra Iran-Iraq
(1980-1988) i queda sota la seva
protecció
2003
Amb la invasió de l’Iraq pels estats i
la caiguda de Saddam, el MEK perd el
suport de Bagdad i s’exilia a Europa.
El Tribunal Internacional de Justícia
(TIJ) de l'Haia ha ordenat als Estats
Units que suspengui les sancions que
havia imposat a l'Iran després de la
seva sortida de l'acord nuclear amb el
país persa, malgrat que l'Organisme
Internacional de l'Energia Atòmica va
confirmar que Teheran estava
implementant l'acord correctament.
El secretari d'Estat dels Estats Units,
Mike Pompeo, ha reaccionat a la
sentència del tribunal assegurant que el
seu país continuarà enviant ajuda
humanitària a l'Iran. A més, ha acusat
l'Iran d'haver vulnerat el tractat
durant anys.
Els jutges internacionals han dictaminat
la paralització de les sancions
imposades a Teheran, com, per exemple,
l'exportació d'aliments, productes
mèdics i agrícoles i equips
imprescindibles per a la seguretat de
vols civils. A més, el màxim òrgan
jurídic de les Nacions Unides exigeix
als Estats Units l'obligació
d'autoritzar transferències monetàries
perquè els béns bàsics puguin
exportar-se a l'Iran.
Així doncs, el president del tribunal,
el jutge Abdulqawi Ahmed Yusuf, ha
declarat que l'impediment per obtenir
aquests productes "pot tenir un impacte
perjudicial en la salut i la vida de les
persones de l'Iran". El mes d'agost
passat, els Estats Units van declarar
davant del tribunal que farien els
"màxims esforços" per considerar les
preocupacions dels jutges en relació als
temes humanitaris i de seguretat aèria i
ciutadana.
La queixa iraniana
La denúncia de l'Iran es basa en el
document firmat pels dos països l'any
1995 en un moment de bones relacions
polítiques. Segons Teheran, els Estats
Units han violat diversos punts del
Tractat d'Amistat, Relaciones
Econòmiques i Drets Consulars, com el
"d'assegurar la protecció d'individus i
companyies i no interferir en les
operacions entre els dos països".
La decisió de l'Haia suposa una victòria
parcial per a l'Iran, ja que els seus
advocats havien demanat la paralització
de totes les sancions: des de
l'adquisició del deute iranià fins a la
compra de petroli i de productes
petroquímics.
Segons ha dit el ministre d'Afers
Estrangers de la República Islàmica,
Mohamed Yavad Zarif en una declaració a
l'agència de notícies Tasnim, "la
decisió demostra, una vegada més, que la
República Islàmica està fent les coses
bé i que les sancions dels Estats Units
en contra de la gent i la població civil
del nostre país són il·legals i cruels".
Els magistrats del Tribunal de l'Haia
reconeixen a la sentència que les
sancions imposades pels Estats Units ja
han tingut un impacte en "la importació
i exportació de productes entre els dos
països".
La vulnerable aplicació de la
sentència
Encara que les resolucions del Tribunal
Internacional de Justícia tenen un
caràcter vinculant i creen obligacions
legals a les dues parts implicades en el
conflicte, la seva execució dependrà
exclusivament de les pressions
polítiques internacionals o de la
voluntat dels mateixos països implicats.
Washington va sol·licitar al tribunal
que no considerés cap de les demandes de
l'Iran, ja que podrien causar
"prejudicis irreparables als drets
sobirans dels Estats Units en les seves
polítiques respecte a l'Iran". L'ordre
de l'Haia s'hauria d'aplicar mentre el
tribunal respon el problema de fons. Tot
i això, la seva execució depèn també del
Consell de Seguretat de la ONU, on els
Estas Units té dret a vet.
Un viaje de placer a Irán con su nueva
novia -una exreina de la belleza de 28
años de origen iraní- le ha costado el
puesto al polémico ministro de Pesca
noruego, Per Sandberg, que este lunes
presentó...
Teenage dancer, Maedeh Hojabri, was
arrested in Iran. She used to record
dance videos in her bedroom and upload
them to her instagram with 600K
followers.#E'&/G_G˜(1I
pic.twitter.com/3EDVR9veV3— Negar
(@NegarMortazavi) 8 de juliol de 2018
“No pretenia animar ningú a fer el
mateix. No treballo amb ningú més. No he
rebut formació. Només faig gimnàstica”,
deia dissabte plorosa i tremolant a la
televisió pública iraniana Maedeh
Hojabri. En una de les freqüents
confessions forçoses en horari de màxima
audiència, aquesta adolescent admetia,
al costat d’altres detinguts, el crim
d’haver penjat al seu compte d’Instagram
uns vídeos on se la veu ballant.
Hojrabi, de 18 anys i amb 600.000
seguidors a la xarxa social, ha caigut
en l’última onada d’empresonaments de la
ciberpolicia iraniana i el seu compte ha
estat suspès.
En les imatges, filmades a la seva
habitació, la noia balla cançons perses
i també d’altres d’autors com Shakira i
Justin Bieber. En un altre vídeo
apareixia explicant la història del
parkour, la tècnica de superar obstacles
urbans, molt popular a l’Iran. Però la
censura s’ha girat contra les autoritats
de Teheran: el cas ha despertat una
enorme polèmica i molts iranians han
compartit els vídeos a les xarxes.
Artistes, periodistes, activistes i
polítics i milers d’iranians han
expressat la seva indignació pel cas.
En una zona considerada la més perillosa
del món, la possibilitat d'una
confrontació directa entre tots dos
països desperta autèntic terror
La tensió a Llevant va pujar molts graus
la setmana passada, quan un incident
entre l’Iran i Israel empenyé aquests
dos països a un pas de la guerra. Un
dron iranià, que s’havia enlairat des
d’una base de la ciutat siriana de
Palmira, va ser abatut per dos
helicòpters d’Israel quan va penetrar en
l’espai aeri d’aquest país. La resposta
va ser l’enviament de l’aviació
israeliana a atacar la base iraniana,
però un dels F-16 va ser abatut quan
tornava, concretament sobre Harduf, per
un míssil disparat des de Síria. Els dos
ocupants de l’aparell van sobreviure,
però Israel va encaixar com un cop molt
dur el fet que un avió de la seva força
aèria fos tombat per primera vegada en
dècades.
En la zona considerada la més perillosa
del món, la hipòtesi d’una confrontació
directa entre l’Iran i Israel desperta
autèntic terror. Fa anys que es palpa la
possibilitat d’una guerra entre tots dos
països. Per a Israel el programa nuclear
iranià és el perill més gran de tota la
regió, perquè un hipotètic atac nuclear
sobre Israel seria gairebé impossible
d’aturar –malgrat que encara ningú no ha
pogut demostrar que l’Iran tingui armes
nuclears que pugui fer servir.
Mentrestant, l’Iran, en ple conflicte
amb l’Aràbia Saudita, encapçala ara
mateix la línia més dura de tot el món
islàmic contra el govern d’Israel. Ara
la retòrica habitual del règim iranià ja
és alguna cosa més, després d’haver-se
involucrat en el conflicte sirià.
El 27 de desembre Vida Movahed, una dona
iraniana de 31 anys, es va enfilar en
una caixa de llum d’una avinguda del
centre de Teheran, i, durant uns minuts,
va onejar el seu vel lligat a un pal,
mostrant els seus cabells nus davant els
vianants. Immediatament la van
detenir.
Setmanes després, la protesta de Movahed
en contra de la llei que obliga les
dones iranianes a portar el vel islàmic
s’ha estès a gran part del país. Segons
ha informat una agència governamental,
almenys 29 dones han estat detingudes
per les forces de seguretat per sumar-se
a aquesta onada de reivindicació. “Estem
lluitant en contra del símbol més
visible d’opressió”, ha reiterat la
periodista iraniana Masih Alinejad,
portaveu de la campanya 'My stealthy
freedom' ['La meva llibertat
clandestina'], que des de Nova York
defensa el dret de les iranianes a
decidir si volen portar vel. “Hem dit
prou. Al segle XXI, volem ser nosaltres
mateixes”, ha afegit. Aquest moviment,
que Alinejad considera “la veritable
cara del feminisme”, ha coincidit –i, en
gran part, ha avivat– amb les protestes
contra el règim dels aiatol·làs.
La Fiscalia General de l'Iran, però, ha
preferit minimitzar-ne la importància.
Mohamad Yafar Montazerí ha assegurat que
aquest moviment “infantil” és degut a
una certa “ignorància” i a “una
estimulació de sentiments” impulsada des
de “fora del país”.
Des de la revolució del 1979 i la
consegüent instauració de la República
Islàmica dels aiatol·làs, cobrir-se els
cabells amb un vel islàmic en espais
públics és obligatòri per a les dones
majors de nou anys. També ho és portar
roba llarga i folgada. No complir
aquestes normes comporta represàlies.
Les dones represaliades per treure’s el
vel al carrer se sumen als més de 8.000
manifestants que, segons l’oposició, han
estat detinguts des de l’inici de les
protestes
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
