Les joves s'han gravat tallant-se els
cabells, s'han tret el hijab o han
cridat consignes contra el règim durant
les manifestacions, mentre la policia
atribueix la mort de Masha Amini a una
malaltia crònica
https://www.ccma.cat/324/dones-iranianes
-es-rebellen-per-la-mort-duna-noia-detin
guda-per-no-dur-be-el-vel/noticia/318526
3/ Més info
https://elpais.com/internacional/2022-09
-18/la-muerte-de-una-joven-detenida-por-
llevar-mal-el-velo-provoca-una-oleada-de
-protestas-en-iran.html Més info
El mayor aumento de las brechas de
seguridad se ha producido en Oriente
Medio, donde Irán ha visto crecer estas
violaciones de seguridad en casi un
11.000%, puesto que en 2020 el número de
víctimas ni siquiera alcanzaba los 1,4
millones. La filtración de Raychat.io,
una de las aplicaciones de mensajería
más populares del país, estaría detrás
de esta explosión de vulneraciones. Més info
La asunción de la presidencia por
Ebrahim Raisi esta semana coincide con
uno de los momentos más delicados de
Irán, tanto en el interior como en sus
relaciones con EEUU y en las
negociaciones para la vuelta al acuerdo
nuclear. Raisi tiene que adoptar
inmediatamente decisiones difíciles en
un país sacudido por las protestas,
acosado por Israel y con una economía
necesitada con urgencia de oxígeno.
https://www.publico.es/internacional/int
ernacional-iran-vive-horas-inquietas-ult
imos-anos.html Més info
Una seqüència del llargmetratge "Un
blues per a Teheran"
El llargmetratge "Un blues per a
Teheran", òpera prima de Javier
Tolentino, ha estat seleccionat per
participar en la secció oficial de la
43a edició del Moscow International Film
Festival, previst a finals d'abril. La
pel·lícula
https://exterior.cat/noticies/un-blues-p
er-a-teheran-amb-participacio-de-tv3-a-l
a-seccio-oficial-del-festival-de-moscou/ Més info
Iran informó sobre un accidente causado
por un "corte de energía" el domingo en
su planta de enriquecimiento de uranio
en Natanz, y un legislador atribuyó el
apagón a un acto de "sabotaje".
Nadie resultó herido y no hubo
liberación radiactiva, informó la
agencia de noticias oficial Fars,
citando al portavoz de la Organización
de Energía Atómica de Irán (AEOI).
El incidente se produjo un día después
de que la república islámica dijera que
había puesto en marcha centrifugadoras
avanzadas de enriquecimiento de uranio
en el sitio, en una violación de sus
compromisos en virtud de un turbulento
acuerdo de 2015 con las potencias
mundiales.
El portavoz de la AEOI, Behrouz
Kamalvandi, dijo que hubo "un accidente
en parte del circuito eléctrico de la
instalación de enriquecimiento" en el
complejo de Natanz cerca de Teherán,
pero que "no hubo víctimas ni
contaminación".
"Las causas del accidente están bajo
investigación y más detalles se darán a
conocer más adelante", agregó.
No dijo si se cortó la energía solo en
la instalación de enriquecimiento o en
otras instalaciones en el sitio y agregó
que "no había más información por el
momento".
Sospechas
Las causas del accidente están bajo
investigación, pero Irán cree que es un
sabotaje israelí
Pero Malek Chariati, portavoz de la
comisión de energía del parlamento
iraní, recurrió a Twitter para alegar
sabotaje.
"Se sospecha fuertemente que este
incidente, que viene (al día siguiente)
del Día Nacional de la Tecnología
Nuclear, cuando Irán se esfuerza por
presionar a Occidente para que levante
las sanciones, sea un sabotaje o una
infiltración", dijo Chariati.
A handout picture provided by the
Iranian presidential office on April 10,
2021, shows a screen grab from a
teleconference showing views of
centrifuges and devices at Iran's Natanz
uranium enrichment plant, as well as
Iranian President Hassan Rouhani
delivering a speech, on Iran's National
Nuclear Technology Day, in the capital
Tehran. - Iran announced today it has
started up advanced uranium enrichment
centrifuges in a breach of its
undertakings under a troubled 2015
nuclear deal, days after talks on
rescuing it got underway. President
Hassan Rouhani officially inaugurated
the cascades of 164 IR-6 centrifuges and
30 IR-5 devices at Iran's Natanz uranium
enrichment plant in a ceremony broadcast
by state television. (Photo by - /
Iranian Presidency / AFP) / {=}{=}{=}
RESTRICTED TO EDITORIAL USE - MANDATORY
CREDIT
El presidente de Irán, Hassan
Rouhani,durante la inauguración
televisada del sábado AFP
El presidente de Irán, Hassan Rouhani,
inauguró el sábado una cascada de
centrifugadoras para enriquecer uranio y
dos cascadas de prueba en Natanz, en una
ceremonia transmitida por la televisión
estatal.
Un periodista de transmisión pública
israelí, Amichai Stein, dijo en Twitter
que "la evaluación es que la culpa" en
Natanz es el "resultado de una operación
cibernética israelí", sin elaborar ni
proporcionar pruebas para corroborar su
afirmación.
Reincidente
Una explosión afectó la misma
instalación el pasado mes de julio
El presidente de Irán también inauguró
el sábado una fábrica de reemplazo en
Natanz, después de una explosión en una
instalación que fabricaba
centrifugadoras avanzadas allí en julio
pasado.
Las autoridades iraníes culparon del
incidente de julio al "sabotaje" de
"terroristas", pero no han dado a
conocer los resultados de su
investigación al respecto.
El equipo inaugurado el sábado permite
un enriquecimiento más rápido de uranio
y en mayores cantidades, a niveles que
violan los compromisos de Irán en virtud
del acuerdo nuclear de 2015 que acordó
con las cinco potencias permanentes del
Consejo de Seguridad de la ONU, más
Alemania.
FILE PHOTO: A view of the Natanz uranium
enrichment facility 250 km (155 miles)
south of the Iranian capital Tehran,
March 30, 2005. REUTERS/Raheb
Homavandi/File Photo
Natanz se encuentra a 155 km de Teherán
Raheb Homavandi / Reuters
La administración del entonces
presidente de los Estados Unidos, Donald
Trump, se retiró unilateralmente de este
acuerdo nuclear multilateral en 2018 y
volvió a imponer sanciones mordaces a
Irán.
Irán respondió posteriormente
retrocediendo progresivamente sus
propios compromisos en virtud del
acuerdo.
El sucesor de Trump, Joe Biden, ha dicho
que está preparado para volver al
acuerdo, argumentando que, hasta la
retirada de Washington, había tenido
éxito en reducir drásticamente las
actividades nucleares de Irán.
Conversaciones en Viena
La administración de Biden podría
enmendar la salida de Trump del
acuerdo
El último movimiento de Irán para
intensificar el enriquecimiento de
uranio sigue a una ronda inicial de
conversaciones en Viena el martes con
representantes de las partes restantes
del acuerdo nuclear para que Estados
Unidos vuelva a participar.
Las conversaciones de Viena se centran
no solo en levantar las sanciones
económicas paralizantes que Trump volvió
a imponer, sino también en hacer que
Irán vuelva a cumplir.
Israel, la némesis de Irán, siempre se
ha opuesto implacablemente al acuerdo de
2015.
En noviembre del año pasado, el
principal científico nuclear de Irán,
Mohsen Fakhrizadeh, murió por disparos
de ametralladora mientras viajaba por
una carretera en las afueras de
Teherán.
La Guardia Revolucionaria de élite de
Irán dijo que en el ataque se utilizó un
arma controlada por satélite con
"inteligencia artificial", que Teherán
atribuyó a Israel. Més info
A Zam, que dirigia el canal Amadnews,
l'han penjat aquest dissabte després que
el Tribunal Revolucionari el condemnés a
mort acusat d'espionatge i delictes
contra la seguretat
https://www.ccma.cat/324/liran-executa-e
l-periodista-dissident-ruhollah-zam-acus
at-per-les-protestes-del-2017/noticia/30
65763/ Més info
Una metralladora controlada per
satèl·lit amb "intel·ligència
artificial" va matar el científic
nuclear iranià Mohsen Fakhrizadeh el 27
de novembre, assegura la Guàrdia
Revolucionària, el totpoderós cos d'elit
militar del país. El científic conduïa
el seu cotxe per una autopista als
afores de Teheran amb una escorta
formada per 11 guàrdies, quan l'arma li
va detectar la cara i li va disparar 13
ràfegues de bales, ha assegurat a la
premsa local l'almirall Ali Fadavi. La
metralladora estava muntada en una
furgoneta tipus pick-up marca Nissan i
va ser tan precisa que no va ferir la
dona del científic, que viatjava al seu
costat. Els militars iranians afirmen
que la metralladora estava controlada
via satèl·lit i equipada amb una "càmera
avançada i tecnologia d'intel·ligència
artificial". La versió del govern iranià
confirma el que van publicar fa set dies
els mitjans del país. L'assassinat del
científic ha generat una nova escalada a
la regió i Teheran amenaça amb enriquir
més urani com a resposta. Més info
Las cámaras de televisión que ayer
transmitían en directo el funeral de
Mohsen Fajrizadeh, padre del programa
nuclear iraní, evitaban pinchar otros
rostros que no fueran los ya conocidos
por la...
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20201201/49825785253/asesinato-cienti
fico-nuclear-iran-ametraladora-remoto.ht
ml Més info
Teheran diu que Israel busca provocar
una "guerra total" amb l'assassinat de
Fakhrizadeh i reclama a la comunitat
internacional que condemni l'atemptat
https://www.ccma.cat/324/liran-acusa-isr
ael-de-lassassinat-a-trets-dun-destacat-
cientific-nuclear-irania/noticia/3062775
/ Més info
Una investigación para un documental ha
descubierto una entrevista realizada en
los años 80 a un oficial de alto rango
del servicio de inteligencia secreto de
Reino Unido
https://www.eldiario.es/internacional/th
eguardian/dinero-cajas-galletas-persuasi
on-cia-relato-inedito-espia-revela-papel
-londres-golpe-1953-iran_1_6169287.html Més info
La oración de los viernes, esa tribuna
única desde donde se delinean las
políticas de Estado desde la creación de
la República Islámica, está cancelada
desde marzo, al menos en la
multitudinaria...
https://www.lavanguardia.com/internacion
al/20200811/482780943257/mas-fuerte-que-
la-pandemia.html Més info
Vivir como un rey y morir como un
repudiado fugitivo millonario. 40 años
después de su muerte, Mohammad Reza
Pahlavi, El Sha, sigue vivo, no sólo en
la memoria de los que sufrimos su brutal
dictadura, sino también en la imaginaria
de los que han nacido en la República
Islámica (RI), que son la mayor
https://blogs.publico.es/puntoyseguido/6
578/el-sha-su-turbulenta-vida-en-el-40-a
niversario-de-su-muerte/ Més info
Las cifras difundidas ayer por el
Ministerio de Salud arrojaban que en 24
horas se habían registrado 2.979 casos
positivos, el máximo de los últimos dos
meses
No importaba que hiciera todavía algo de
frío. Varias familias hacían pícnic en
una de las playas del mar Caspio, en el
norte de Irán, hace solo unos días. Se
protegían del viento del mar con mantas
y...
Botigues plenes de clients que volien
fer les últimes compres abans de l’Any
Nou Persa, que es va celebrar aquest
divendres. A l’Iran és tradició estrenar
roba i sabates, netejar la casa i
preparar un bon àpat per a la família el
primer dia de l’any. I enguany no ha
sigut una excepció: les botigues a
Teheran eren un formiguer de gent
aquesta setmana, tot i que l’Iran és el
tercer país del món amb més morts pel
coronavirus i que la pandèmia hi avança
sense control. Ja hi han mort 1.433
persones i hi ha 19.644 contagiats,
segons dades oficials d’ahir, tot i que
la xifra real es tem que pot ser més
elevada.
El govern de Hassan Rouhani no ha
imposat cap tipus de mesura de
confinament, ni ha ordenat el tancament
de comerços, ni de bon tros la
paralització de l’activitat econòmica.
Sí que va decretar la clausura de
col·legis, universitats, cinemes i
teatres a finals de febrer, quan es van
registrar les primeres víctimes mortals.
Després fins i tot va ordenar que se
suspenguessin les pregàries col·lectives
a les mesquites, i paral·lelament tots
els països limítrofs van tancar les
seves fronteres amb el país persa i la
majoria de vols amb l’estranger van
quedar cancel·lats.
Malgrat això, a simple vista la vida
continua com sempre: el trànsit de
vehicles és frenètic, el bullici de gent
és constant i totes les botigues
continuen obertes a Teheran, relata per
telèfon des de la capital la Fàtima, una
advocada iraniana. Per a més inri,
coincidint amb la festivitat de l’Any
Nou es calcula que s’han produït uns
tres milions de desplaçaments al país,
perquè molts iranians han marxat de
vacances. “Coneixem els efectes de la
pandèmia. A la televisió informen
constantment del nombre de morts i el
govern insisteix que ens quedem a casa,
però ningú en fa cas”, explica la
Fàtima, que assegura que ella sí que ha
optat per confinar-se. És una
excepció.
El portaveu del ministeri de Sanitat
iranià, Kianoush Jahanpour, no va poder
ser més clar dijous. Va escriure a
Twitter: “Cinquanta nous casos són
detectats cada hora i es registra un
mort cada deu minuts”. Fins i tot el
vicedirector al Pròxim Orient del Comitè
Internacional de la Creu Roja -una
organització que sempre es caracteritza
per la neutralitat-, Cardon Christian,
ha alertat sobre la situació
insostenible a l’Iran. I el diari The
New York Times ha publicat fotografies
satèl·lit del que serien fosses comunes
a Qom, la ciutat iraniana on va començar
el focus de la pandèmia al país
persa.
Les autoritats iranianes han habilitat
hospitals de campanya en estadis i
salons de noces, i moltes empreses
locals han començat a fabricar
mascaretes i altres materials de
protecció sanitària. Però el que es
qüestiona és que el govern, que no va
dubtar en recórrer a la mà dura per
aplacar les protestes del novembre
contra l’augment de preu de la gasolina,
ara no faci absolutament res per
restringir els moviments de la
població.
L’analista per a l’Iran d’Eurasia Group,
Henry Rome, ho interpreta de la següent
manera: si les autoritats decretessin el
confinament, el país s’enfonsaria
econòmicament, en un moment en què ja
està al límit a causa de les sancions
nord-americanes. El president Rouhani va
tornar a demanar ahir l’aixecament de
les sancions, i el ministre d’Exteriors,
Javad Zarif, va sol·licitar la setmana
passada un préstec de 5.000 milions de
dòlars en assistència al Fons Monetari
Internacional. La resposta dels EUA ha
sigut sancionar aquesta mateixa setmana
diverses empreses que havien mantingut
relació comercial amb l’Iran.
https://www.ara.cat/societat/coronavirus
-controls-aeroport-Prat_0_2409959058.htm
l
Ha estat quatre dies esperant a l’Iran
per aconseguir un vol de sortida del
país. Diumenge finalment va embarcar en
un avió de la companyia iraniana Mahan,
una de les poquíssimes que continuen
viatjant a l’estranger des que els casos
de coronavirus s’han multiplicat al país
persa: ahir la xifra d’infectats ja
superava els 1.500 i s’hi havien
registrat 66 morts. Abans d’entrar a
l’àrea de facturació de l’aeroport
internacional de Teheran li van prendre
la temperatura. Per sort, no tenia febre
i li van fer un certificat rudimentari,
escrit en anglès, que deia: “Actualment
no presenta símptomes de tenir el
coronavirus i, en conseqüència, no hi ha
cap prohibició perquè no pugui viatjar”.
Tot i això, abans de pujar a l’avió, li
van tornar a prendre la temperatura per
segona vegada per si de cas. Res,
continuava sa, tot i que estossegava,
perquè assegura que està constipat.
A l’arribar a l’aeroport del Prat, a
Barcelona, després d’un vol sense
escales de més de sis hores de durada,
diu que el va sorprendre la rebuda:
“Ningú em va preguntar res, ni em van
prendre la temperatura. Només en un
expositor hi havia uns quants fullets
informatius per a qui els volgués
agafar. Els fullets recomanaven vigilar
la nostra salut durant els pròxims 14
dies i trucar al 112 en cas de tenir
símptomes del coronavirus. Res més. Em
va sobtar la falta de controls”,
declara.
El Pere (un nom fictici, ja que no vol
que es desveli la seva identitat perquè
diu que si la gent sap que ha estat a
l’Iran generarà alarma) va arribar al
país persa el 22 de febrer. Ja s’hi
havien detectat alguns casos de
coronavirus, però l’Iran encara no
s’havia convertit en un dels països on
la malaltia s’escampa amb més rapidesa.
Sense anar més lluny, l’Organització
Mundial de la Salut (OMS) va enviar ahir
un equip a Teheran per intentar ajudar
el govern a frenar l’avanç de
l’epidèmia. Centres educatius, teatres i
cinemes continuen tancats. Els
funcionaris han reduït la seva jornada
laboral (ara només treballen fins a la
una del migdia, i no fins a les cinc de
la tarda), la gent evita sortir al
carrer i el govern fins i tot ha
començat a emetre programes educatius a
la televisió perquè dona per fet que els
estudiants no tornaran a classe fins
passades les vacances de l’Any Nou
Persa, a finals de març.
“Van cancel·lar el meu vol de tornada a
Barcelona i no hi havia manera de
trobar-ne un altre”, continua relatant
el Pere, que explica que fins i tot es
va apuntar a una llista d’espera de
passatgers que, com ell, buscaven
desesperadament un vol per poder sortir
del país. Però d’entrada no va tenir
sort. “He estat quatre dies en un hotel
al costat de l’aeroport esperant trobar
un vol”, afirma. Explica que a l’hotel
tot el personal i els clients anaven amb
mascaretes i que el restaurant servia
àpats limitats.
“Vaig trucar a l’ambaixada espanyola a
Teheran per demanar ajuda i em van
contestar que ells no són cap agència de
viatges. L’endemà, però, van contactar
amb mi i em van dir que uns 70 espanyols
més estaven en la meva mateixa
situació”, detalla. La legació va
confirmar ahir a l’ARA que hi ha altres
espanyols atrapats a l’Iran, però va
declinar facilitar-ne una xifra.
Teherán anunció el pasado 5 de enero que
dejaría de cumplir con las limitaciones
impuestas por el acuerdo, fruto del
asesinato por parte de Estados Unidos
del general iraní Qasem Soleimaní y la
tensión que ello generó entre ambos
países.
"Pido perdón por mentirles en televisión
durante 13 años", ha dicho una de las
tres presentadoras de la corporación
estatal iraní que han renunciado a sus
puestos
Las renuncias llegan después de un fin
de semana de protestas contra el régimen
por el derribo de un avión en el que
murieron las 176 personas a bordo
Algunas de las agencias de noticias más
ligadas al régimen están empezando a
abordar las acusaciones sobre un posible
encubrimiento estatal
L'aiatol·là Ali Khamenei crida a la
jihad i diu després de l'assassinat
de Qasem Soleimani que als combatents de
la guerra santa els espera la victòria
definitiva
La situació a l'Orient Mitjà és un
polvorí després d'un atac selectiu dels
Estats Units aquesta matinada, propi
d'una pel·lícula d'espies.
L'exèrcit nord-americà ha mort el
general Qasem Soleimani, alt comandant
dels Guardians de la Revolució de
l'Iran, amb un atac aeri amb míssils.
Soleimani era considerat per molts el
ministre d'exteriors iranià a
l'ombra.
L'atac s'ha fet en una carretera que
porta a l'aeroport de Bagdad, a l'Iraq,
i arriba després de l'intent d'assalt a
l'ambaixada nord-americana a la capital
iraquiana.
Poques hores després d'aquest atac,
l'ambaixada dels Estats Units a Bagdad
ha demanat a tots els ciutadans
nord-americans que abandonin
"immediatament" l'Iraq.
El Pentàgon ha especificat que ha estat
el president dels Estats Units, Donald
Trump, qui ha dirigit l'atac. Ho
justifiquen en el fet que Soleimani
"estava desenvolupant activament plans
per atacar els diplomàtics
nord-americans a l'Iraq i a tota la
regió". En un comunicat, el Pentagon
assegura que els Estats Units
"continuaran prenent les mesures
necessàries per protegir la nostra gent
i els nostres interessos a qualsevol
part del món".
Al seu compte de Twitter, Trump ha
penjat aquest missatge coincidint amb
l'atac:
El general Qasem Soleimani anava
acompanyat del líder d'una milícia xiïta
proiraniana de l'Iraq, Abu Mahdi
al-Muhandis, que també ha mort. El cotxe
en què anaven ha quedat totalment
calcinat.
Abu Mahdi al-Muhandis, líder d'una
milícia xiïta de l'Iraq, i Qasem
Soleimani, comandant de les forces
iranianes (Reuters)
El Pentàgon ha assenyalat en un
comunicat que el general Soleimani
estava dissenyant plans per atacar
diplomàtics nord-americans a l'Iraq i a
tota la regió.
L'Iran no ha trigat a reaccionar a
aquest atac contra un dels seus màxims
líders. L'aiatol·là Ali Khamenei, en un
missatge retransmès a la televisió
iraniana, ha decretat tres dies de dol
nacional i ha assegurat que l'assassinat
de Qasem Soleimani farà doblar la
motivació per resistir contra els Estats
Units i Israel.
"Tots els nostres enemics haurien de
saber que la jihad de la resistència
continuarà amb una doble motivació i que
als combatents a la guerra santa els
espera la victòria definitiva."
L'atac nord-americà contra el general
Qasem Soleimani arriba enmig d'una
escalada de tensió entre els Estats
Units i l'Iran després de l'intent
d'assalt de l'ambaixada nord-americana a
Bagdad a principis de setmana. Una
protesta que, alhora, es feia en
resposta a l'atac dels Estats Units a
una milícia xiïta proiraniana que va
costar 25 morts.
Algunas habían intentado antes sortear
las prohibiciones del régimen
ultraconservador entrando disfrazadas en
los estadios, una práctica que derivó en
tragedia el mes pasado con la muerte de
una activista que se prendió fuego tras
ser condenada por saltarse las leyes.
https://www.publico.es/internacional/ira
n-permite-mujeres-asistir-partido.html
Las mujeres han asistido este jueves por
primera vez desde la Revolución Islámica
de 1979 a un partido de fútbol en
Teherán, gracias a una exención que por
ahora solo se aplica a los encuentros de
la selección masculina de fútbol. Se
trató del partido clasificatorio de la
Copa Mundial de la FIFA entre Irán y
Camboya en el estado Azadi.
Entre 3.500 y 4.000 mujeres adquirieron
la entrada para el partido, según los
medios locales. El acceso, sin embargo,
no ha sido libre, ya que el público
femenino ha estado recluido en gradas
especiales donde solo había policías y
personal médico mujeres.
Además, aún persisten ciertos vetos,
como por ejemplo el que impide a las
mujeres acreditarse como fotógrafas para
captar imágenes del partido, a pesar de
que el Ministerio de Deporte ha
prometido que también se eliminarán las
desigualdades en cuestiones de acceso
para prensa.
El régimen ultraconservador que controla
Irán ha aplicado estrictas normas
sociales durante estas últimas cuatro
décadas, en virtud de las cuales las
mujeres han quedado en un segundo plano
en eventos públicos. Algunas mujeres han
intentado sortear estas prohibiciones
entrando disfrazadas en los estadios, un
activismo que derivó en tragedia el mes
pasado con la muerte de una mujer que se
prendió fuego tras ser condenada por
intentar saltarse las leyes.
Un partido protagonizado por ellas
Las mujeres fueron las protagonistas
indiscutibles del partido clasificatorio
del Mundial entre las selecciones de
Irán y Camboya. Armadas con banderas
iraníes, gorros con los colores
nacionales y trompetas, comenzaron a
animar en un ambiente ensordecedor más
de dos horas antes de que arrancara el
duelo, que terminó con la victoria
aplastante de Irán por 14 goles a 0.
Las mujeres ocuparon cinco sectores de
las gradas y separadas de los hombres
"Estoy muy contenta porque era mi sueño
poder venir al estadio Azadi", dijo
emocionada la aficionada Sharvanaz
Salehí, que cubría sus hombros con la
bandera iraní. Para Salehí, de 25 años,
fue "un momento histórico" y "un buen
comienzo" en la apertura de los estadios
a las mujeres, aunque reconoció que
espera que en un futuro próximo haya
menos limitaciones y se vendan más
entradas.
Las mujeres ocuparon cinco sectores de
gradas, separadas de los hombres, en un
estadio con capacidad para 78.000
personas que estaba prácticamente vacío.
El número de asistentes mujeres fue
reducido y las entradas se agotaron en
pocas horas cuando salieron a la venta
la semana pasada, pero de todas formas
marcaron un hito.
Amnistia Internacional va engegar una
campanya fa pocs dies per la sentència
contra tres dones més que van protestar
per l'obligació de portar el hijab
L'Iran es desvincularà progressivament
de l'acord nuclear si Occident no
garanteix la plena reincorporació de la
república islàmica als mercats
internacionals
Se cumplen 40 años del triunfo de la
Revolución Islámica en Irán. El 11 de
febrero de 1979 colapsaba el gobierno
del último sha de Persia, Mohamed Reza
Pahlevi. Acababan 2.500 años de
monarquía...
El grup prové d?una antiga guerrilla que
ara promulga l?islam liberal contra el
règim de Teheran
https://www.ara.cat/politica/CNRI-secta-
iraniana-financa-Vox_0_2168183207.html
Vox es va fundar, el desembre del 2013,
amb donacions per valor de gairebé un
milió d’euros que provenien de l’entorn
del Consell Nacional de la Resistència
Iraniana (CNRI), un grup opositor al
règim de Teheran d’origen guerriller i
avui islamista liberal exiliat a Europa.
El CNRI també va finançar la primera
campanya de Vox a les eleccions
europees. L’artífex d’aquesta perillosa
amistat, l’exeurodiputat català Aleix
Vidal-Quadras, que va deixar el partit
després de no poder renovar l’escó a
Estrasburg, i el líder de la formació
ultradretana, Santiago Abascal, han
confirmat el finançament, destapat en
una sèrie d’informacions del diari El
País. Però què és i què pretén el CNRI?
I sobretot, quin interès té en l’auge de
la ultradreta a Europa?
Es tracta del paraigua polític de
l’organització dels Mujahidins del Poble
Iranià (MEK), la guerrilla d’inspiració
islamomarxista que es va organitzar a
mitjans dels anys 60 en la lluita contra
el règim del xaReza Pahlevi. El seu
logotip aleshores era un puny amb un
fusell, una falç i una estrella de cinc
puntes. El grup va ser un dels
components de la revolució que va
derrocar la dictadura del xa el 1979. “A
principis dels anys setanta, la majoria
dels seus militants van ser detinguts i
una desena dels seus líders van ser
executats; el mateix període, el sector
marxista del grup es va escindir, i allò
va causar una lluita interna violenta”,
recorda Massoud Sharifi Dryaz, professor
de la UAB. El xa va ser derrocat i
l’aiatol·là Khomeini va arribar al
poder, però la seva relació amb el MEK
de seguida va ser conflictiva perquè els
guerrillers es van oposar a la
confiscació del poder per part dels
simpatitzants de Khomeini i la
Constitució de la República Islàmica. El
1981 van ser il·legalitzats i van
començar a atemptar contra el nou règim:
van assassinar l’aiatol·là Beheixti, el
número 2 de Khomeini, a més del
president del país i el primer ministre.
Les seves víctimes es comptaven per
centenars.
5.000 combatents a l’Iraq
El grup es va refugiar al veí Iraq, sota
la protecció del règim de Saddam
Hussein, durant dues dècades: lluitaven
contra una dictadura sota les ales de la
dictadura enemiga, que els va donar
finançament, armes i fins i tot bases
militars a la frontera, des d’on
llançaven els seus atacs. La guerra
Iran-Iraq els va convertir en traïdors
als ulls de la majoria d’iranians, una
imatge que s’ha perpetuat fins a
l’actualitat i que explica per què el
seu suport avui a l’Iran és molt
limitat. El 1991 van col·laborar amb
Saddam en la massacre dels kurds del
nord de l’Iraq.
Quan els Estats Units van envair l’Iraq
el 2003 i van derrocar Saddam, no sabien
ben bé què fer amb els 5.000 combatents
del MEK, la majoria dels quals eren
dones. El nou govern iraquià -que era
pròxim a Teheran- volia expulsar els
guerrillers del país. Després de moltes
negociacions, Washington va optar per
traslladar-los a Albània. Els seus
líders, el matrimoni format per Massud
Rajavi (que fa anys que no apareix en
públic i a qui es dona per mort) i la
seva dona Maryam es van refugiar a
París. A l’exili han consolidat una
organització de tipus sectari que manté
el culte a la personalitat, obliga els
membres joves al celibat i els que estan
casats a divorciar-se i a jurar amor als
seus líders (els únics que sí que poden
estar casats). La separació de sexes és
estricta als seus campaments. Diversos
informes, com el de RAND de 2009, els
consideren una secta.
El 1997 els Estats Units els va posar a
la llista negra d’organitzacions
terroristes, i la UE va fer el mateix el
2002. Des d’aleshores, el grup s’ha
dedicat sobretot a fer de lobi i buscar
suports internacionals: “Són capaços
d’aliar-se amb qualsevol que critiqui
l’Iran, sigui qui sigui”, explica a
l’ARA un periodista francès d’origen
iranià que demana no ser identificat. I
es tracta d’un lobi amb molts recursos.
“Abans tenien els diners de Saddam i ara
en reben de l’Aràbia Saudita, que
competeix amb l’Iran per l’hegemonia al
Pròxim Orient: Trump no vol embrutar-se
les mans”, afegeix. El grup també s’ha
atribuït algunes filtracions sonades,
com les 55.000 pàgines i els 183 CD
procedents d’un arxiu secret de Teheran
que el primer ministre israelià Benjamin
Netanyahu va fer públiques a l’abril per
demostrar que el règim dels aiatol·làs
se saltava l’embargament nuclear.
Cada any el CNRI organitza a París unes
jornades amb milers de participants,
entre ells importants ponents
internacionals, que reben sumes
substancioses per les seves
intervencions: a la declaració pública
de béns de John Bolton, assessor de
seguretat de la Casa Blanca, hi consta
que va rebre 40.000 dòlars del moviment
per la seva intervenció en la jornada
del 2017. L’exministre d’Exteriors
francès, Bernard Kouchner, l’exalcalde
de Nova York i advocat personal de
Trump, Rudolph Giuliani, i els
expresidents espanyols José María Aznar
i Jose Luís Rodríguez Zapatero també van
ser convidats a aquestes trobades.
I almenys el lobi els ha servit per
sortir de la llista negra: el 2009 la UE
va deixar de considerar-los terroristes
i Washington va fer el mateix el 2012.
Això els va permetre accedir a comptes
amb desenes de milions que tenien
bloquejats.
“No és el primer cop que donen suport a
grups radicals”, explica un empresari
iranià resident a Barcelona que demana
no ser identificat. “S’enfronten al
règim de l’Iran per poder, no per
ideologia, i els és igual amb qui
pacten. Per als iranians que vivim a
Europa i que patim els estereotips és
una vergonya que financin Vox”. Per a
l’escriptora iraniana Nazanin Armanian,
exiliada a Barcelona, “aquests grups
iranians no coneixen Abascal i ni tan
sols parlen espanyol: són un canal de
transferència dels diners del Golf i de
sectors feixistes dels Estats Units cap
a la ultradreta”.
De guerrilla a grup de pressió a
l’exili
1965
Fundació dels Mujahidins del Poble
Iranià (MEK), una guerrilla urbana que
combat el xa.
1979
El MEK participa en la revolució que
derroca el xa.
1980
El MEK convoca al juny una manifestació
a Teheran en què participen 150.000
persones. Khomeini ordena la repressió i
hi ha desenes de morts. El grup és
il·legalitzat i s’exilia a l’Iraq.
1983
L’organització es posa al costat de
Saddam Hussein en la guerra Iran-Iraq
(1980-1988) i queda sota la seva
protecció
2003
Amb la invasió de l’Iraq pels estats i
la caiguda de Saddam, el MEK perd el
suport de Bagdad i s’exilia a Europa.
El Tribunal Internacional de Justícia
(TIJ) de l'Haia ha ordenat als Estats
Units que suspengui les sancions que
havia imposat a l'Iran després de la
seva sortida de l'acord nuclear amb el
país persa, malgrat que l'Organisme
Internacional de l'Energia Atòmica va
confirmar que Teheran estava
implementant l'acord correctament.
El secretari d'Estat dels Estats Units,
Mike Pompeo, ha reaccionat a la
sentència del tribunal assegurant que el
seu país continuarà enviant ajuda
humanitària a l'Iran. A més, ha acusat
l'Iran d'haver vulnerat el tractat
durant anys.
Els jutges internacionals han dictaminat
la paralització de les sancions
imposades a Teheran, com, per exemple,
l'exportació d'aliments, productes
mèdics i agrícoles i equips
imprescindibles per a la seguretat de
vols civils. A més, el màxim òrgan
jurídic de les Nacions Unides exigeix
als Estats Units l'obligació
d'autoritzar transferències monetàries
perquè els béns bàsics puguin
exportar-se a l'Iran.
Així doncs, el president del tribunal,
el jutge Abdulqawi Ahmed Yusuf, ha
declarat que l'impediment per obtenir
aquests productes "pot tenir un impacte
perjudicial en la salut i la vida de les
persones de l'Iran". El mes d'agost
passat, els Estats Units van declarar
davant del tribunal que farien els
"màxims esforços" per considerar les
preocupacions dels jutges en relació als
temes humanitaris i de seguretat aèria i
ciutadana.
La queixa iraniana
La denúncia de l'Iran es basa en el
document firmat pels dos països l'any
1995 en un moment de bones relacions
polítiques. Segons Teheran, els Estats
Units han violat diversos punts del
Tractat d'Amistat, Relaciones
Econòmiques i Drets Consulars, com el
"d'assegurar la protecció d'individus i
companyies i no interferir en les
operacions entre els dos països".
La decisió de l'Haia suposa una victòria
parcial per a l'Iran, ja que els seus
advocats havien demanat la paralització
de totes les sancions: des de
l'adquisició del deute iranià fins a la
compra de petroli i de productes
petroquímics.
Segons ha dit el ministre d'Afers
Estrangers de la República Islàmica,
Mohamed Yavad Zarif en una declaració a
l'agència de notícies Tasnim, "la
decisió demostra, una vegada més, que la
República Islàmica està fent les coses
bé i que les sancions dels Estats Units
en contra de la gent i la població civil
del nostre país són il·legals i cruels".
Els magistrats del Tribunal de l'Haia
reconeixen a la sentència que les
sancions imposades pels Estats Units ja
han tingut un impacte en "la importació
i exportació de productes entre els dos
països".
La vulnerable aplicació de la
sentència
Encara que les resolucions del Tribunal
Internacional de Justícia tenen un
caràcter vinculant i creen obligacions
legals a les dues parts implicades en el
conflicte, la seva execució dependrà
exclusivament de les pressions
polítiques internacionals o de la
voluntat dels mateixos països implicats.
Washington va sol·licitar al tribunal
que no considerés cap de les demandes de
l'Iran, ja que podrien causar
"prejudicis irreparables als drets
sobirans dels Estats Units en les seves
polítiques respecte a l'Iran". L'ordre
de l'Haia s'hauria d'aplicar mentre el
tribunal respon el problema de fons. Tot
i això, la seva execució depèn també del
Consell de Seguretat de la ONU, on els
Estas Units té dret a vet.
Un viaje de placer a Irán con su nueva
novia -una exreina de la belleza de 28
años de origen iraní- le ha costado el
puesto al polémico ministro de Pesca
noruego, Per Sandberg, que este lunes
presentó...
Teenage dancer, Maedeh Hojabri, was
arrested in Iran. She used to record
dance videos in her bedroom and upload
them to her instagram with 600K
followers.#E'&/G_G˜(1I
pic.twitter.com/3EDVR9veV3— Negar
(@NegarMortazavi) 8 de juliol de 2018
“No pretenia animar ningú a fer el
mateix. No treballo amb ningú més. No he
rebut formació. Només faig gimnàstica”,
deia dissabte plorosa i tremolant a la
televisió pública iraniana Maedeh
Hojabri. En una de les freqüents
confessions forçoses en horari de màxima
audiència, aquesta adolescent admetia,
al costat d’altres detinguts, el crim
d’haver penjat al seu compte d’Instagram
uns vídeos on se la veu ballant.
Hojrabi, de 18 anys i amb 600.000
seguidors a la xarxa social, ha caigut
en l’última onada d’empresonaments de la
ciberpolicia iraniana i el seu compte ha
estat suspès.
En les imatges, filmades a la seva
habitació, la noia balla cançons perses
i també d’altres d’autors com Shakira i
Justin Bieber. En un altre vídeo
apareixia explicant la història del
parkour, la tècnica de superar obstacles
urbans, molt popular a l’Iran. Però la
censura s’ha girat contra les autoritats
de Teheran: el cas ha despertat una
enorme polèmica i molts iranians han
compartit els vídeos a les xarxes.
Artistes, periodistes, activistes i
polítics i milers d’iranians han
expressat la seva indignació pel cas.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
