En una zona considerada la més perillosa
del món, la possibilitat d'una
confrontació directa entre tots dos
països desperta autèntic terror
La tensió a Llevant va pujar molts graus
la setmana passada, quan un incident
entre l’Iran i Israel empenyé aquests
dos països a un pas de la guerra. Un
dron iranià, que s’havia enlairat des
d’una base de la ciutat siriana de
Palmira, va ser abatut per dos
helicòpters d’Israel quan va penetrar en
l’espai aeri d’aquest país. La resposta
va ser l’enviament de l’aviació
israeliana a atacar la base iraniana,
però un dels F-16 va ser abatut quan
tornava, concretament sobre Harduf, per
un míssil disparat des de Síria. Els dos
ocupants de l’aparell van sobreviure,
però Israel va encaixar com un cop molt
dur el fet que un avió de la seva força
aèria fos tombat per primera vegada en
dècades.
En la zona considerada la més perillosa
del món, la hipòtesi d’una confrontació
directa entre l’Iran i Israel desperta
autèntic terror. Fa anys que es palpa la
possibilitat d’una guerra entre tots dos
països. Per a Israel el programa nuclear
iranià és el perill més gran de tota la
regió, perquè un hipotètic atac nuclear
sobre Israel seria gairebé impossible
d’aturar –malgrat que encara ningú no ha
pogut demostrar que l’Iran tingui armes
nuclears que pugui fer servir.
Mentrestant, l’Iran, en ple conflicte
amb l’Aràbia Saudita, encapçala ara
mateix la línia més dura de tot el món
islàmic contra el govern d’Israel. Ara
la retòrica habitual del règim iranià ja
és alguna cosa més, després d’haver-se
involucrat en el conflicte sirià.
El 27 de desembre Vida Movahed, una dona
iraniana de 31 anys, es va enfilar en
una caixa de llum d’una avinguda del
centre de Teheran, i, durant uns minuts,
va onejar el seu vel lligat a un pal,
mostrant els seus cabells nus davant els
vianants. Immediatament la van
detenir.
Setmanes després, la protesta de Movahed
en contra de la llei que obliga les
dones iranianes a portar el vel islàmic
s’ha estès a gran part del país. Segons
ha informat una agència governamental,
almenys 29 dones han estat detingudes
per les forces de seguretat per sumar-se
a aquesta onada de reivindicació. “Estem
lluitant en contra del símbol més
visible d’opressió”, ha reiterat la
periodista iraniana Masih Alinejad,
portaveu de la campanya 'My stealthy
freedom' ['La meva llibertat
clandestina'], que des de Nova York
defensa el dret de les iranianes a
decidir si volen portar vel. “Hem dit
prou. Al segle XXI, volem ser nosaltres
mateixes”, ha afegit. Aquest moviment,
que Alinejad considera “la veritable
cara del feminisme”, ha coincidit –i, en
gran part, ha avivat– amb les protestes
contra el règim dels aiatol·làs.
La Fiscalia General de l'Iran, però, ha
preferit minimitzar-ne la importància.
Mohamad Yafar Montazerí ha assegurat que
aquest moviment “infantil” és degut a
una certa “ignorància” i a “una
estimulació de sentiments” impulsada des
de “fora del país”.
Des de la revolució del 1979 i la
consegüent instauració de la República
Islàmica dels aiatol·làs, cobrir-se els
cabells amb un vel islàmic en espais
públics és obligatòri per a les dones
majors de nou anys. També ho és portar
roba llarga i folgada. No complir
aquestes normes comporta represàlies.
Les dones represaliades per treure’s el
vel al carrer se sumen als més de 8.000
manifestants que, segons l’oposició, han
estat detinguts des de l’inici de les
protestes
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
