Més diners. Irlanda del Nord necessita
més diners. És una de les conclusions
bàsiques a què han arribat aquest
dilluns la presidenta del Sinn Féin,
Mary Lou McDonald, i la líder del Partit
Unionista Democràtic (DUP), Arlene
Foster, després de reunir-se per separat
a Belfast amb el ministre britànic per a
la província, Julian Smith, en la
primera fase d'una nova temptativa de
Londres i Dublín per restaurar el govern
compartit, dissolt fa pràcticament tres
anys. La falta efectiva d'institucions
de govern ha submergit Irlanda del Nord
en una paràlisi administrativa de greus
proporcions.
Smith també s'ha reunit amb els
representats dels altres partits de l'
Assemblea de Stormont, el Partit
Socialdemòcrata i Laborista , el Partit
de l'Aliança i el Partit Unionista de
l'Ulster.
Els serveis públics bàsics de la regió
són els que pateixen més la paràlisi
política. De moment, el problema més
greu es concentra en infraestructures de
transport clau i, especialment, en el
Sistema Nacional de Salut (NHS), amb els
pitjors índexs de compliment d'objectius
de tot el Regne Unit i una vaga del
personal d'infermeria i auxiliars en
demanda de millors condicions salarials
i laborals que s'ha allargat des del 25
de novembre i que continua fins a aquest
dimecres.
Tot i que el to en les converses ha
sigut "constructiu", segons Naomi Lond,
líder del Partit de l'Aliança, Smith ha
recordat que si el 13 de gener de l'any
vinent no han resolt les diferències, la
regió haurà de tornar a les urnes, com
ja va fer el març del 2017, dos mesos
després que l'històric líder republicà
del Sinn Féin, Martin McGuinness,
abandonés el govern com a protesta per
un cas de corrupció que esquitxava
directament la cap de govern, Arlene
Foster. Aleshores les eleccions no van
servir per a res.
Canvi de to
Però el canvi de paisatge a la regió que
han comportat els resultats de les
eleccions de dijous al Regne Unit podria
afavorir un millor to en les
negociacions i actuar com a solució del
problema. Per primer cop en la història
electoral de Westminster, el nombre de
diputats unionistes és menor que el dels
republicans, encara que els del Sinn
Féin mai prenen possessió de l'escó. A
més, els dos partits principals, tant el
Sinn Féin com el DUP, han patit una
pèrdua del percentatge de vot en el que
s'interpreta com un càstig dels electors
a una política basada en l'enfrontament
i la falta d'acció.
"Ens adonem plenament i som coneixedors
des de fa uns quants anys de les
frustracions de la gent pel fracàs de
l'executiu i de l'Assemblea per complir
amb els nostres ciutadans. Creiem que
ara és un moment crucial i clau", també
ha dit Mary Lou McDonald a la sortida de
la reunió amb Smith.
Sinn Féin
@sinnfeinireland
"An agreement to restore power-sharing
is possible - all parties and both
governments must play their part..." -
@MaryLouMcDonald speaking on the
resumption of talks today
En el mateix sentit s'ha expressat
Foster, que ha admès que "els electors
han deixat molt clar que volen que
Stormont torni a funcionar. Vaig parar
molta atenció durant la campanya
electoral i hi havia aquest desig. Per
tant, som aquí per intentar que això
passi. Espero el mateix de les altres
parts".
Divendres, poques hores després que es
conegués l'històric abast de la victòria
de Boris Johnson (365 diputats davant
dels 203 del Partit Laborista), el
premier britànic va parlar amb el seu
homòleg irlandès, Leo Varadkar, per
reactivar les converses entre els
representants nord-irlandesos.
Amb tot, els esculls que fins ara han
impedit la formació de govern continuen
en el centre de la polèmica i no semblen
fàcils de superar. McDonald considera
clau perquè s'arribi a un acord –que veu
"possible"– que es resolguin els "temes
més destacats": que tothom col·labori en
la formació "d'un govern inclusiu" i la
ja esmentada gran "injecció de
diners".
Entre els temes pendents més destacats,
el Sinn Féin vol que s'aprovi una llei
específica que garanteixi els drets dels
parlants de gaèlic, pretén que es
reformi l'anomenada Petition of Concern
(el mecanisme que permet que es veti una
llei amb un terç dels diputats de la
cambra) i que s'estableixin línies
mestres definitives per resoldre les
encara moltes conseqüències, penals i
jurídiques, dels més de trenta anys de
violència entre catòlics-republicans i
protestants-unionistes que la regió va
partir fins a la signatura dels Acords
de Pau del 1998.
A les portes de Nadal, però, el més
probable és que les converses no donin
fruit fins pràcticament el mateix dia 13
de gener. Cap del dos grans partits, ni
Sinn Féin ni DUP, es poden arriscar a
unes noves eleccions després del càstig
patit a les urnes. El DUP, però, és qui
té la posició més complexa. El partit ha
perdut bous i esquelles en el debat del
Brexit i les eleccions de la setmana
passada.
D'una banda, se sent traït per Boris
Johnson, perquè el pacte que el premier
va signar amb Brussel·les a mitjans
d'octubre obliga, tot i les seves
reiterades declaracions en sentit
contrari, a l'establiment d'una frontera
al Mar d'Irlanda. De l'altra, ha deixat
de ser un actor clau per sostenir el
govern de Londres, com feia durant els
tres anys mandat de Theresa May. La
delicada situació interna del partit,
doncs, podria ser un fre al desig de
diàleg i de solució del bloqueig.
Boris Johnson presentarà la llei del
Brexit divendres al Parlament
El nou govern de Boris Johnson portarà
divendres al Parlament el projecte de
llei d’Acord de Retirada de la Unió
Europea, segons ha confirmat aquest
dilluns al matí un portaveu de Downing
Street: "Tenim previst començar el
procés abans de Nadal", ha dit.
Divendres mateix es podria votar en
segona lectura. El projecte de llei s’ha
reescrit i ha perdut algunes de les
concessions clau que el govern de
Theresa May va fer a l’oposició i al
sector moderat del Partit Conservador.
Amb tota probabilitat, la llei rebrà la
sanció real a mitjans de gener, a temps
per fer oficial la sortida de la Unió
Europea el 31 de gener.
Welcome to Belfast Murals!
If the walls of the cities could talk,
they would tell us many stories... well,
this is what happens in Belfast, where
thousands of tourists come to visit the
murals scattered around the city to
learn about the history and culture of
Belfast and Northern Ireland.
The aim of this webpage is to become a
geographical reference of the murals in
Belfast. This is work in progress, we
hope to add more murals, improve some of
the pictures and add some information
about the murals.... whenever we can
find the time to do it!
Som l'equip d'investigadors i
investigadores de Minerva's
Research, del Departament de
Psicologia Social de la Universitat
Autònoma de Barcelona i estem realitzant
un estudi relacionat amb les
trajectòries professionals dels i les
joves catalans/es que han migrat a un
segon país a la cerca d'un futur
(millor). El nostre objectiu és
indagar i donar a conèixer aquest
fenomen social, conegut com 'la
generació perduda', esbrinar com es viu
o s'ha viscut pels i les pròpies
protagonistes i analitzar els seus
efectes i repercussions individuals,
socials i col·lectives.
Si tens entre 20 i 34 anys, has
cursat estudis de formació
superior i has migrat en els
darrers anys (o vas migrar i has tornat)
de Catalunya (per manca d'expectatives
laborals; per no trobar feina del que
havies estudiat o bé per a trobar-la en
condicions altament precàries), en
definitiva, per cercar un futur
(millor), deixa'ns conèixer-te i
conèixer la teva història!
T’animes a explicar-nos-la? No et
prendre'm massa temps, ens adaptarem a
les teves necessitats i podrem fer
l'entrevista, si ho prefereixes, vía
Skype. La teva participació serà
fonamental per a donar respostes a un
fenòmen que preocupa, i molt, a la
nostra societat actual i futura: 'la
fuga de talent'.
Si t'animes tens diverses opcions per
contactar amb nosaltres (només cal que
escullis una d’elles):
- Comentar aquest post.
- Visitar la nostra pàgina de facebook i
comentar: https://www.facebook.com/Minervas-Re
search-118481665488804/?ref{{{{{{{{{{{=}
}}}}}}}}}}bookmarks
- Enviar-nos un mail directament a:
minervasresearch@gmail.com
5 Belfast - Concentració aquest dissabte 4 d'octubre a davant el City Hall a les 3 de la tarda contra la prohibició del referèndum per part de l'Estat Español.
S' ha organitzat una concentració
aquest dissabte 4 d'octubre a davant el
City Hall a les 3 de la tarda per
protestar contra la prohibició del
referèndum per part de l'Estat Español.
Us hi esperam a tots!!
Algú sap on veure el Barça a Belfast!
Almenys la champion. Avui és el partit
contra Copenhaguen, jo tinc TV3CAT però
no ho donen, suposo que no tenen els
drets fora de Catalunya
Gràcies Mostra un mapa més gran" target="_blank">Més info
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
