Entre tots els temes calents al cor del
conflicte entre l'Estat d'Israel i el
poble palestí, la qüestió de Jerusalem
és un dels més sensibles. Mentre Israel
veu Jerusalem com la seva capital "única
i indivisible", per als palestins,
almenys la part Est de la ciutat, sota
ocupació israeliana des de 1967, hauria
de ser la capital del seu futur estat.
L'estatut de la ciutat santa de
musulmans, jueus i cristians, ha estat
al centre des d'abans de la creació
d'Israel, ara fa 70 anys. I també de
totes les negociacions i molts dels xocs
posteriors: el detonant de la Segona
Intifada, el setembre del 2000, va ser
la invasió militar de l'Esplanada de les
Mesquites ordenada per l'aleshores líder
opositor Ariel Sharon. L'any passat, la
instal·lació de càmeres i arcs de
seguretat a l'Esplanada va tornar a
desencadenar una onada de protestes.
Què diu el dret internacional?
Estats Units trenca el consens de l'ONU
de fa 70 anys
El trasllat de l'ambaixada
nord-americana de Tel Aviv a Jerusalem
trenca 70 anys de consens internacional.
El pla de partició de l'ONU del 1947 per
constituir un estat israelià al costat
d'un d'àrab preveia que Jerusalem
tingués un estatut especial com a
“ciutat internacional”. Però després de
proclamar-se el 1948, en la guerra
posterior Israel va ocupar la meitat
oest de la ciutat i la línia d'armistici
va deixar els barris de l'Est, inclosa
la Ciutat Vella, sota control de
Jordània. A la Guerra dels Sis Dies, del
1967, Israel va ocupar la part Est de la
ciutat i se la va annexionar. La
resolució 242 de l'ONU i moltes de
posteriors han denunciat la il·legalitat
de l'ocupació israeliana de Jerusalem
Oriental. I per això gairebé cap país ha
establert la seva ambaixada a Jerusalem,
sinó a Tel Aviv, que té el reconeixement
internacional com a capital d'Israel.
“Des del punt de vista del dret
internacional, la presència israeliana a
Jerusalem Est és totalment il·legal”,
recorda Pere Vilanova, catedràtic de la
Universitat de Barcelona.
Trump, l'aliat incondicional de
Netanyahu
Quina és la capital d'Israel?
La proclamació de la capitalitat de
Jerusalem el 1980 no té aval
internacional
El 1980 Israel va proclamar Jerusalem la
seva capital única i indivisible. I el
Consell de Seguretat va respondre, en la
resolució 478, que l'annexió de l'Est a
Israel era una violació del dret
internacional i que la decisió
israeliana era nul·la. El 2006 Costa
Rica i El Salvador van ser els últims
països a retirar les seves ambaixades de
Jerusalem i, com la resta del món, les
van establir a Tel Aviv. Ara mateix
només alguns països –com Espanya– tenen
consolats a Jerusalem, que fan servir
com a representacions diplomàtiques
davant l'Autoritat Palestina.
Qui va decidir el trasllat de
l'ambaixada?
Les cambres nord-americanes el van
acordar el 1995 i els presidents
l'havien vetat fins ara
L'ambaixada nord-americana davant
d'Israel sempre ha sigut a Tel Aviv,
però el 1989 Israel va llogar als Estats
Units un terreny per a la seva delegació
diplomàtica a un cost simbòlic: un dòlar
l'any durant 99 anys. El solar encara
està buit. El 1995 el Congrés i el Senat
van aprovar una llei que preveu el
trasllat a Jerusalem argumentant que
calia respectar l'elecció d'Israel sobre
la seva capital. Des d'aleshores tots
els presidents nord-americans –Bill
Clinton, George Bush i Barack Obama– han
vetat cada sis mesos la mudança
al·legant que posava en perill la
seguretat nacional. "Quan Trump va
apostar novament pel trasllat de
l'ambaixada tothom va pensar que
desfermaria una crisi de gras
proporcions, però la realitat és que no
ha sigut així, ni dins de Palestina ni
al conjunt del món àrab, perquè hi ha
una certa fatiga del combat", apunta
Vilanova. "La realitat és que això
suposa un 'win-win' total per a
Netanyahu [el primer ministre israelià],
que considera que ara té les mans
lliures per fer el que vulgui a la
regió. A més, els països que no estan en
condicions de dir que no als Estats
Units també acabaran traslladant les
seves ambaixades", preveu el professor.
Guatemala, el Paraguai, Hondures,
Romania i la República Txeca ja han
anunciat la seva intenció de
traslladar-se també a Jerusalem.
Quin impacte tindrà a la regió?
Israel se sent amb carta blanca contra
els palestins i en els conflictes del
Pròxim Orient
"La política i els gestos de
l'administració Trump estan afavorint
una política més unilateral i més
agressiva per part d'Israel, que sent
que té la Casa Blanca al seu costat. El
trasllat de l'ambaixada envalentirà més
Netanyahu davant les protestes
palestines i en tots els espais de
conflicte oberts al Pròxim Orient",
apunta Eduard Soler, investigador del
Cidob. "La decisió també confirma que
els Estats Units van per lliure, sense
necessitat de consensuar res amb els
aliats, especialment quan es tracta dels
europeus", afegeix. Tot això dibuixa un
escenari de més llenya al foc en un
conflicte que ja crema des de fa temps.
Però en l'àmbit regional és cert que
l'enfrontament entre Israel i els
palestins ha perdut centralitat davant
la multiplicitat de guerres a la zona, i
la recomposició d'aliances que ha portat
països com l'Aràbia Saudita o la Unió
dels Emirats Àrabs a fer front comú amb
Israel per parar els peus a l'Iran. Tot
i que entre els pobles àrabs la causa
palestina continua despertant
solidaritat, la mobilització també ha
baixat, ja sigui perquè la gent té
altres preocupacions o perquè els
nivells de repressió després de les
revoltes i revolucions del 2011
redueixen els marges per a la protesta.
També pesa el factor fatiga, que arriba
també als organismes internacionals, que
no han sabut formular noves propostes
després del col·lapse evident sobre el
terreny d'una solució basada en dos
estats.
Atenció, tot i que els anuncis del tauler son postejats per membres registrats de la web, Catalansalmon NO certifica ni comprova que siguin autèntics o actualitzats, i per tant NO es fa responsable, no fotem :)
